1. El Realisme social
En els primers anys de la dècada dels seixanta, i
continuant el programa marcat pel marxisme en l’àmbit europeu, en la societat catalana va generar-se un debat
sobre el compromís de la literatura amb la realitat del país. La
literatura havia de ser una eina efectiva de denúncia, combativa, que havia de
pretendre transformar la realitat catalana, des d’un doble vessant, el del
compromís antifranquista i del compromís social, de defensa de les classes
treballadores.
El 1963 es va formular
teòricament el Realisme històric,
quan els crítics literaris Josep Maria
Castellet i Joaquim Molas
publiquen “Poesia catalana del segle XX”, amb la pretensió d’endreçar i
sistematitzar la producció poètica fins aleshores, partint d’una ideologia
marxista. Els autors preconitzen una poesia que sigui
entenedora per a gran part del públic, que tracti de les tensions i dels
problemes de les classes populars, com per exemple, la justícia o la llibertat,
entre d’altres, i que esdevingui testimoni del moment històric que es viu.
Josep Maria Castellet
Joaquim Molas
En
aquest període, a principis dels anys seixanta, i a partir d’Els Setze
Jutges, va sorgir el moviment de La Nova Cançó, formada per cantants
com Raimon, Joan Manuel Serrat, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet,
Lluís Llach, Pau Riba i Jaume Sisa. Alguns d’aquests cantants han recollit la
seva producció en llibres, i d’altres, han musicat poemes clàssics i
contemporanis.
Els Setze Jutges
.Clica
a l’enllaç per a ampliar informació sobre Els Setze Jutges:
2.
Realisme i poesia
La
poesia de caire realista que estava emergint va conviure amb d’altres propostes
de tradició simbolista i experimental, com “La ciutat del temps” (1961), de Marià Manent, i “Onze Nadals i un Cap
d’Any” (1960), de J.V. Foix.
També podem trobar d’altres poetes com Vicent Andrés
Estellés, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol, Joaquim Horta, Joan
Colomines i Francesc
Vallverdú que contextualitzen les seves produccions dins de
l’estètica del Realisme històric dels anys seixanta, tanmateix, evolucionaran i
s’endinsaran en d’altres camins estètics.
En
el realisme poètic sobresurten tres tendències:
.La poesia
testimonial:
De
caire solidari i humanitari. La veiem en les primeres obres de Vicent Andrés Estellés i Josep Maria Llompart.
.La poesia
social:
Que
aposta per la col·lectivitat. Ho fa mitjançant la denúncia i el compromís
social i antifranquista. Destaca en Miquel Martí i
Pol amb obres poètiques com “El poble” (1966) o “La fàbrica” (1972).
.La poesia
d’experiència personal:
Representada
per l’obra de Gabriel Ferrater.
La
poesia realista es fonamenta en la presència de l’entorn quotidià, a través
dels fets més insignificants de la vida, exaltació de l’antiheroi, representant
de les persones normals i corrents; el reflex de l’oralitat de la llengua del
carrer, que transmet una sensació d’immediatesa i de sinceritat en els poemes,
el to de la improvisació, ús desenfadat de la llengua i que contracta amb el
treball acurat del poeta, en són algunes característiques.
Poetes
representatius del període
.Vicent Andrés Estellés
(1924-1993) és autor d’una vasta producció que es basa en un reflex de la vida
quotidiana del seu temps: la postguerra a Burjassot, tractada amb una gran
llibertat. Els temes que tracta són variats: la mort, el sexe, una descripció
crua del món quotidià, la defensa de la llengua i del seu poble. El poeta va
construir una mena d’inventari de la història del país en forma de crònica,
emprant un to directe i veraç, però confidencial. Entre les seves principals
obres hi podem trobar: “Llibre de meravelles” (1971), “Recomane tenebres”
(1972), “Horaciones” (1974) i “Mural del País valencià” (1996), aquest
d’aparició pòstuma.
.Miquel Martí i Pol (1929-2003)
és autor d’una extensa obra poètica que s’inicia lligada als pressupòsits del
realisme històric amb obres com “El poble” (1966) o “La fàbrica” (1972).
L’autor treballà com a oficinista a La Blava durant prop de trenta anys,
fàbrica tèxtil del seu poble, Roda de Ter. La seva poesia mostra la realitat
del dia a dia del col·lectiu de treballadors, immersos en la rutina i amb sense
supòsits de millora i d’ascens social.
Aviat
interioritzarà la seva veu, sobretot durant la dècada dels anys setanta, per
culpa de la malaltia que pateix, l’esclerosi múltiple. És a partir d’aquí, que
la seva seva producció poètica farà un gir en favor de l’exaltació i el
vitalisme davant de l’adversitat. Ho veiem en obres com: “Trenta-tres poemes en
tres temps” (1972), “Estimada Marta” (1978), la seva obra més coneguda;
“L’àmbit de tots els àmbits” (1980), la més nacionalista; o amb un caire més
simbòlic a “Llibre de solituds” (1997).
3.
Manuel de Pedrolo, un narrador singular
Pedrolo (1918-1990) és una de
les figures més rellevants de la literatura catalana, a causa de la seva
prolífica obra al llarg del segle XX. Autor de més de cent obres. Dins del seu
corpus literari trobem més de setanta novel·les, contes, assaigs, dietaris, obres
de dramatització, poesia, entre d’altres. També va col·laborar habitualment en
la premsa, així com també va traduir al català novel·les de grans autors
contemporanis com Faulkner, Dos Passos, Kerouac, Miller, Sartre...
La
censura franquista va afectar la seva obra, atès que va veure publicades
algunes produccions literàries amb molt de retard, quan de fet ja les tenia
escrites i que a la vegada, van veure’s afectades per supressió de fragments
que n’afectaren el contingut.
Pel
que fa a la seva narrativa, Pedrolo es deixa estimar per diferents corrents de
pensament: l’existencialisme, el psicologisme freudià, que posa l’atenció en
l’inconscient i dona importància a la sexualitat en les relacions humanes, i el
marxisme, vinculat al seu ideari nacionalista. Va tractar la totalitat dels
gèneres literaris narratius.
Dins
de la seva obra podem trobar novel·les policíaques: “Joc brut” (1965), o
“Mossegar-se la cua” (1968), polítiques: “Acte de violència” (1975), utòpiques:
“Totes les bèsties de càrrega” (1967), de ciència-ficció: “Mecanoscrit del
segon origen” (1974), i psicològiques: “Cendra per Martina” (1965).
Entre
els anys 1957 i 1971, Pedrolo decideix prioritzar la narrativa més compromesa,
de temàtica política, social i nacional, dins d’aquesta temàtica hi ha el cicle de novel·les d’onze novel·les “Temps
obert”. On l’autor fa aparèixer els mateixos personatges que mostren diferents
possibilitats de desenvolupament d’una història narrativa a partir dùna mateixa
situació conflictiva.
(Material
adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i
literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)
(Crèdits
fotogràfics: El Periódico de Catalunya, El País, Flickr, El Nacional.cat, Enciclopèdia.cat)
EXERCICIS:
1.
Comenta en quin context es troba la literatura catalana dels anys seixanta.
2.
Explica i amplia una de les tres tendències en què es basa el realisme
històric.
3. Per
què es diu que Manuel de Pedrolo va ésser un escriptor excepcional?
4. Cerca
un poema de Vicent Andrés Estellés i comenta de què tracta.
5.
Esmenta els temes que tracta Miquel Martí i Pol en la seva obra poètica.
6. Imagina’t
que ets un/a llibreter/a, i has de recomanar una obra de Vicent Andrés
Estellés, Miquel Martí i Pol o Manuel de Pedrolo. Escull un autor i realitza la
teva proposta argumentant la teva decisió.
7. Anomena
la temàtica de l’obra de Vicent Andrés Estellés?
8. Quin
era l’objectiu del realisme històric?
9.
Investiga una mica per la xarxa i digues qui eren Els Setze Jutges i per què
van ésser importants?
10.
Realitza un petit mural fotogràfic posant nom i cognoms als
autors que han sortit en aquesta fitxa.
11. Crea un joc de deu
preguntes per tal de treballar a l’aula la narrativa realista dels anys
seixanta.
12. Relaciona l’autor amb
cada afirmació.
-Va
veure publicades algunes de les seves obres amb molt de retard.
-La
seva producció és considerada una crònica del país.
-La
malaltia va fer que sorgís un dels poetes més importants del segle XX.
-És
el màxim exponent de la poesia fruit de l’experiència personal.
-La
seva obra poètica era de denúncia social.
13. Escull un dels autors
destacats d’aquest període i prepara un panell informatiu amb una fotografia on
recordis cinc aspectes sobre la seva vida i obra.
14. Crea un recital poètic
amb els/les teus/ves companys/es de classe. Escull un poema d’un autor d’aquest
període, assaja’n la lectura, recita’l en veu alta i enregistra’l en format mp3
i sense música de fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada