dimarts, 31 de maig del 2022

"La dona de la seva vida", d'en Xavier Bosch. Adreçat a tothom


No atura l’escriptura. Treballador infatigable. En Xavier Bosch té un llibre al mercat cada dos anys, fruit del seu treball metodològic. I quan edita una novel·la aviat es posiciona a les primeres posicions de les llistes de vendes, fet que també l’encoratja a seguir. Els seus llibres atrauen, interessen, agraden. Això sí, dins de les pàgines de les seves obres trobarem sempre la petjada periodística, que tot i deixar-la gairebé en la seva totalitat de banda per apostar definitivament per la literatura, la podem recórrer en cadascuna de les novel·les que ha escrit. Recordem que juntament amb Antoni Bassas, Toni Soler, Carles Capdevila, Albert Om i d’altres va ésser un dels signants del manifest fundacional del diari Ara. Aquesta vegada ens arriba «La dona de la seva vida» (2021), obra més venuda del Sant Jordi que es va publicar on s’endinsa en el món dels sentiments i relacions entre germans, justament, després de tres novel·les que esdevenen una segona trilogia dins de la seva carrera literària: «Algú com tu» (2015), on tractava l’amor intens, passional, «Nosaltres dos» (2017) sobre l’amistat i «Paraules que tu entendràs» (2019), on hi havia com a eix conductor la història d’una parella de prop de cinquanta anys.

La portada vol ser un homenatge als tres germans protagonistes que viuen cadascun en una punta de món: la petita viu a Estrasburg on exerceix de pediatra, el mitjà viu amb la seva parella a Copenhague i l’altre, el gran treballa a Barcelona com a periodista i investiga un cas destacat dels darrers cinquanta anys al país i que li anirà passant factura. El pare vidu vol fer-se càrrec d’aquest darrer. A la vegada, tres maneres diferents de veure les coses. La il·lustració que els representa fou realitzada per Maria Pou. Al llarg de l’obra trobem un germà que posa en risc a tota la família.

Xavier Bosch declarà que s’havia inventat la família del no-res. La creació d’aquesta realitat-ficció versa sobre els bebès robats. La idea li sorgí arran de la realització d’un programa a Àgora, que presentava ell mateix. Relatava la història de la Glòria, una dona que tingué un embaràs normal l’any 1989 a l’Hospital Clínic de Barcelona, de caire públic. La infermera li va comunicar que el seu fill havia traspassat en néixer, però mai li van arribar a ensenyar el nadó, així com tampoc a ella no li va passar la pensada de demanar veure’l. Passat un temps, i després d’esclatar la notícia als mitjans de comunicació sobre els bebès robats, ella va veure que es trobava en la mateixa situació, així doncs, que en primera instància, va demanar l’historial mèdic del seu fill a l’hospital citat, in situ, li varen comunicar que no existia. Llavors, va dirigir-se a Pompes Fúnebres per tal de sol·licitar la documentació vinculada al decés del seu fill i tampoc n’hi havia. En veure que aquí hi havia quelcom d’estrany, va demanar l’obertura del taüt on reposaven les despulles del seu fill. Allí hi hagué la sorpresa. Al seu interior hi havia la cama d’un home adult amb un pes equivalent al d’un nadó. Fou la gota que va fer vessar el vas, ara sabia que el seu nadó havia estat robat. Aquest cas colpidor i viscut en segona persona arran de la realització del reportatge per al programa va fer que Bosch no s´ho pensés dues vegades i que tingués un tema per abordar en la seva propera novel·la. Tanmateix, no sap si la Glòria va arribar a trobar la seva filla, ja no va resseguir tant el cas, tot i que, li agradaria saber-ho. Sobre el cas dels nens robats, en Xavier afirmà: «Quan la justícia fa aigües, ens queda la justícia». Cal insistir i no rendir-se per esclarir les coses. D’aquí que Amnistia Internacional es queixés d’Espanya perquè no havia fet absolutament res en relació als nens robats, ni atenció psicològica, ni ajudes, ni investigació.

A l’autor li agrada escriure sobre periodisme, intriga, misteri, tot i que, sempre hi apareixen dosis d’amor, però l’argument de l’obra és la recerca de la veritat. Tothom va descobrint coses dels pares quan han passat a millor vida, coses que no sabíem i que ens arriben d’alguna manera o per mitjà d’altri. Quan li preguntaren qui és la dona de la seva vida, a l’obra, Bosch respongué que quedava en la lliure interpretació de cada lector/a. També hi apareix un altre assumpte sobresortint, el tema de l’homosexualitat d’en Raimon, perquè com clamà l’autor, dins de cada obra hi podem trobar dues o tres novel·les més que es podrien escriure.

Sovint l’autor també ha estat sorprès pels lectors als quals li agrada escoltar durant els clubs de lectura o les presentacions dels seus llibres: «Una noia em va dir, aquesta és la novel·la de la meva vida», perquè de fet, allò succeït ho havia patit. De la mateixa manera, se li han arribat a apropar persones que havien estat afectades pel cas dels nens robats, fet que va esdevenir-se entre els anys 1936 i 1996, i que altrament, li demanaven ajuda.

L’any 1999 l’Estat va abolir la llei del part secret. Però com explanà en Xavier Bosch, no s’ha de confondre un fals fill, és a dir, un fill que una dona lliura en adopció i la nova mare esdevé una mare adoptiva amb un nadó robat. A Espanya hi hagueren tres milions de nadons robats confirmà l’autor. La policia no sabia ni per on començar a investigar aquest negoci tan lucratiu. D’aquí que alguns noms posats a aquests fills eren: Expósito o Deulofeu, que de fet, signifiquen ‘no se sap de qui és fill’. A Espanya la cosa va veure la llum del dia amb el cas del ginecòleg Antonio Vela, venedor de criatures. Fou jutjat, emperò tenia molt bones influències dins la societat i el cas ja havia prescrit per haver passat molts anys.

De tant en tant, a les obres d’en Bosch hi fa aparèixer un personatge inversemblant, un individu que no t’esperes per les accions que porta a terme, en aquesta hi trobem un lladre de llibres. En un altre sentit, també en Dani Santana, establint un vincle amb les tres primeres novel·les que va escriure sobre l’investigador: «Se sabrà tot» (2009), «Homes d’honor» (2012) i «Eufòria» (2014). La novel·la també té moments sentits, com quan en Saül va al cementiri i s’explica davant de la seva dona Maria, ja difunta. Allí reflexiona sobre l’homosexualitat d’en Rai, un dels fills, i de la gestió familiar.

A en Bosch li encanta la metaliteratura, o el que és el mateix, reflexionar a l’entorn de l’escriptura de l’obra en qüestió i del fet narratiu. Segons glossà, la novel·la té dos ingredients bàsics: un és l’acció, que fa que els personatges evolucionin i l’altre és la descripció, que és justament el contrari, atura la història, el lector percep que no hi passa res i que fins i tot, clama: «És avorrida». Bosch cerca l’equilibri entre tots dos elements, perquè «els sentiments costen de descriure», com coneix molt bé. Tanmateix, l’escriptor pensa que no s’ha de jugar la vida per a publicar quelcom com d’altres han fet. La màfia italiana, per exemple, va assassinar dos redactors d’un diari perquè no els abellia allò que havien escrit.

Retornant al fet d’escriure, per en Xavier: «Fer una novel·la és un cistell de vímet que ha d’anar casant, i no et poden descobrir ni el bo ni el dolent fàcilment», sinó que això és tasca dels lectors. Bosch tarda un any i mig per a realitzar una novel·la: «Estic tres mesos pensant la novel·la, tres mesos més per a meditar els personatges i un any escrivint-la». Els espais que ens escriu i relata els coneix, perquè per ell és més pragmàtic descriure allò que coneixes. Per l’autor l’essencial en una obra literària és l’arrencada i l’aterratge, fent aquest símil, perquè «un bon final justifica un bon llibre». Es pren l’ofici d’escriure molt seriosament perquè «si no t’agrada el darrer llibre no et compres el següent», per això s’hi esmerça al màxim. Fins ara, Bosch ens ha llegat set novel·les, però en vindran més, perquè quan en presenta una, ja està treballant en una altra. A «La dona de la seva vida» juga amb el títol dels capítols, però també ho fa amb els cognoms dels protagonistes, que sempre agafa dels seus excompanys de classe, com a mode de broma i homenatge, així els pica la curiositat sobre quins ha escollit per a la següent novel·la.

D’entre els principals referents de Bosch hi ha John Irving, de la qual és seva la frase: «Un escriptor amb el temps pot millorar», però en podem trobar d’altres com Stephen King, Pere Calders, Jaume Cabré, Mercè Rodoreda.

Des de fa uns anys, Bosch s’ha convertit en un valor segur de la literatura catalana, els seus llibres tenen èxit, s’asseguren unes vendes de sortida i són ben acollits pel públic tant jove com adult, d’aquí que intenti escollir arguments atractius, estigui un temps pensant sobre què escriurà i els personatges que hi apareixen, mou masses i agrada ésser escoltat. Lectors/es ja ho sabeu, els llibres d’en Xavier Bosch no fallen, us faran passar una grata estona.

Josep Maria Corretger Olivart

Maig del 2022


[Crèdits fotografics: Edicions 62, Biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs, Gerard Martí]


EXERCICIS:

1. Realitza un Booktuber sobre el darrer llibre de Xavier Bosch.

2. Esmenta quines estratègies d’escriptura empra l’autor en l’ofici d’escriure.

3. La realitat inspira novel·les? Per què? Raona la teva resposta.

4. En Xavier Bosch ha escrit dues trilogies. Comenta què és una trilogia. Per què els llibres que ha escrit es poden considerar una trilogia?

5. Fòrum: la darrera obra, «La dona de la seva vida» toca com a eix vertebrador el tema dels nadons robats a Espanya. Què en penses del cas? La justícia hi podia fer més? Per què se soterraven tants casos?

6. Opinió: si has llegit algun llibre d’en Xavier Bosch, esmenta quin llibre era i per què et va o no agradar.

dimarts, 24 de maig del 2022

Conte amb valors: "La taula de multiplicar". Adreçat a l'Aula d'acollida i a l'ESO


Un dia, un mestre de matemàtiques de primària escrigué a la pissarra una taula de multiplicar del nou. Tots els resultats eren correctes, excepte el primer, que en lloc de posar “9x1=9”, posava “7x1=9”.

Els alumnes ràpidament s’adonaren de l’error i començaren a muntar un enrenou. Alguns, els més agosarats, no dubtaren en mofar-se directament del professor i, al final, contagiats per l’actitud d’aquests, la resta començà a somriure. El mestre, lluny de molestar-se, esperà a què tots es quedessin en silenci i, llavors, digué:

-“Em decep veure com percebeu el món”.

Els estudiants, sorpresos, es quedaren en silenci sense entendre res.

-“M’he equivocat a propòsit per a mostrar-vos com ens comportem davant una errada dels altres”, comentà.

-“Ningú m’ha felicitat per encertar nou vegades, emperò us heu rigut de mi per cometre una errada. Així que us donaré un consell: apreneu a valorar a les persones pels seus encerts i no estar a l’expectativa de les seves errades”, respongué, un missatge que els seus alumnes mai oblidaren.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Rosa Sensat]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Explica el significat de: enrenou, agosarats, mofar-se.

3. Escriu un sinònim de cadascun dels tres mots anteriors.

4. Quin parany posa el mestre als seus alumnes? Per què? El trobes encertat? Raona la teva resposta.

5. Quins valors ensenya aquest conte.

6. Aquest conte inclou diverses paraules dins d’un mateix camp semàntic. Quin és? Anomena-les.

7. Esmenta les marques de temporalitat que apareguin al conte.

8. Digues quina categoria gramatical exerceixen els següents mots:

Agosarats, sorpresos, contagiats.

9. Explica una anècdota semblant a la del conte on algú s’hagi rigut de tu. Explana com es va resoldre.

10. Recull mots que signifiquin quelcom negatiu i que apareguin el conte.

 

 

divendres, 20 de maig del 2022

Vocabulari visual (15): el dormitori. Adreçat a l'Aula d'acollida

 

Avui ens aturem al dormitori, veurem els principals objectes que hi podem trobar. Esperem que aprenguis força!



[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]


[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]


EXERCICIS:

1. Observa la imatge sobre el vocabulari del dormitori durant trenta segons i després esmenta el màxim d’objectes que hi has vist.

2. Endevina...

.Objecte de fusta que serveix per a classificar i endreçar la roba:

.Peça de teixit que acomoda el cap quan dormir:

.Petita tauleta per a desar les coses personals més importants:

.Taula que serveix per a fer deures o realitzar alguna gestió:

.Sabatetes suaus que relaxen els peus quan estàs al dormitori:

.Element de plàstic o de fusta que penja la roba:

.Armari amb diversos calaixos per a ordenar les peces de roba:

3. Amplia el vocabulari de la present fitxa amb més coses que podem trobar dins d’un dormitori.

4. Realitza la present sopa de lletres amb objectes que podem trobar dins del dormitori.


                                                  [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

5. Dibuixa el teu dormitori i posteriorment, descriu-lo.




dilluns, 16 de maig del 2022

La meva paraula preferida (94): "Enartar". Adreçat a tothom

Enartar:

Encisar, encantar.

Ex:

-Va sentir-se enartar en escoltar aquella melodia.

-La va enartar rebre aquell reconeixement.

 

.Són sinònims:

Embruixar, fadar, bruixar, fetillar, captivar, fascinar, seduir, atreure, enlluernar, ullprendre, agradar, enamorar, corprendre, corferir, encativar, cortejar, amorejar, galantejar.

 

.Justificació:

Paraula molt culta i que apareix al llibre “Bruixa de dol”, de Maria Mercè Marçal. Molt rica en sinònims i interessant de conèixer.

 

(Imatge extreta de: Vilaweb)

(Fonts: Diec2, diccionaris.cat)

 

EXERCICIS:

1. Escriu cinc oracions amb el mot enartar.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Realitza la següent sopa de lletres amb sinònims del mot enartar.



4. Quina paraula has après darrerament gràcies a la lectura? Explica el seu significat.

dimecres, 11 de maig del 2022

Escull la matèria de Literatura catalana! Adreçat a l'alumnat de 4t d'ESO

Des del Departament de català t’encoratgem a què escullis la matèria optativa de Literatura catalana, això sí, si et fascina la lectura, encara t’apassionarà més. Seràs un alumne/a que implementaràs les teves capacitats per diferents motius:

.Adquisició capacitat crítica.

.Ampliació de vocabulari i de sinònims.

.Millora en l’expressió tant oral i escrita.

.Treball amb les noves tecnologies.

.Reducció de faltes ortogràfiques.

.Activitats adaptades als nostres dies: Booktubers, recitació poètica, presentacions orals, comentari de text, visionat d’obres dramatitzades, treball en equip…

.Passió per la lectura.

.Ésser més culte i literat.

.Avaluació moderna.

Si t’apassiona la lectura, no t’ho pensis dues vegades, escull l’optativa de Literatura catalana, i vetlla per tal que no desaparegui aquesta matèria tan bonica, perquè quan una cosa desapareix, difícilment retorna. La lectura et farà que siguis millor.

Les lectures que ens assenyala el Departament d’Educació són:

.”L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol. Teatre. Obra molt divertida!

.”Visions i cants”, de Joan Maragall. Poesia. Alguns dels seus poemes els coneix tota Catalunya.

.”Laura a la ciutat dels sants”, de Miquel Llor. Novel·la. Narra la història d’un playboy i la decepció d’una dona.

.”Antígona”, de Salvador Espriu. Teatre. Tragèdia en la Grècia clàssica a l’entorn de dos germans que lluiten pel poder.

.”Feliçment, jo soc una dona”, de Maria Aurèlia Capmany. Novel·la. Relata la vida de Carola. Molt feminista!

.”Bruixa de dol”, de Maria Mercè Marçal. Poesia. Els poemes d’una poetessa molt fràgil.

[Imatges extretes de: Xtec, Amazon]


EXERCICIS:

1. Esmenta quines aportacions produeix la lectura.

2. Realitza un vídeo promocional sobre la matèria Literatura catalana on apareguin les lectures del curs.

3. Opinió 1: si poguessis escollir les lectures del curs de Literatura catalana, o si més no, una, digues el seu títol i autor/a. Justifica el perquè de la teva elecció.

4. Opinió 2: ataquem el problema. Per què creus que no agrada llegar als joves?  Manca de temps? Noves tecnologies? És avorrit? Dona arguments i raona la teva resposta.

5. Opinió 3: els que heu realitzat la matèria de Literatura catalana, anomeneu el llibre que més us ha agradat i per què? Quines activitats us han fascinat més? Per què?


diumenge, 8 de maig del 2022

"Contes per a l'Eloi" (4): "El ruquet", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r i 2n d'ESO

 


  [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]


[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]




EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte de Josep Vallverdú.

2. Per què deien ruquet a en Valeri?

3. Per què en Valeri cercava un mitjà de transport?

4. Per què descarta el cotxe i després el cavall? Quin mitjà de transport escull finalment?

5. Descriu el que compra en Valeri al mercat.

6. Quan adquireix el mitjà de transport, amb quin problema es troba? Com ho resolt?

7. Qui mensprea a l’animal i per què a dins de l’estable?

8. Per què el ruquet no menjava a l’estable?

9. Quina empresa es porta a terme per tal que el ruquet mengi?

10. Finalment, el ruquet aconsegueix menjar, però un altre animal es queixa. Quin és i per què?

11. Explica el significat dels següents mots:

com (substantiu), bramar, llom, ocupant, escampar, acostant-se, estable.

12. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què?


dijous, 5 de maig del 2022

Carme Junyent, dona i lingüista. Adreçat a Batxillerat

 

S’ha convertit en tota una experta en la diversitat lingüística dels països, sobretot de les llengües amenaçades, focalitzant en les africanes. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019, i recentment, ha vist la llum el seu darrer llibre, “Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou” (2021), amb un títol ben evident i que pretén vindicar una sèrie de coses. En aquest estudi es parteix de la perspectiva de gènere per a expressar-nos, i la política, com glossà la Carme hi té a veure. Ella en diu “maneres de dir i fer”, forma part de la història del gènere. A les acaballes dels anys setanta, sorgiren les jornades feministes, i des d’allí s’originaren les propostes de llenguatge no sexista. A la vegada, als Estats Units es produí un fenomen similar. Per la Carme, cal anar amb molta cura amb el gènere, perquè “és una arma carregada. Poden sorgir mots despectius”. Recalcà que no hi ha gènere en anglès per exemple. En relació amb això afirmà: “No ens hem preocupat per a qui es parla, qui escolta… Ningú ens diu com ho hem de fer”. Al cap del temps es va produir la femenització dels masculins, de totes maneres, la Carme pensa que harien sorgit si no s’haguessin creat. A Amèrica existeixen dues llengües, i a Austràlia una que funcionen com el masculí del català. Com recordà la Carme, “Maria Mercè Marçal no volia que li diguessin poetessa. Ho veia com a subcategoria de poeta”. Emperò, la societat també hi tenia una mica a veure: “Quan hi ha un canvi en la societat, la llengua s’hi adapta”. Als anys seixanta estava clar el tractament del tu i del vostè. A partir del maig del 1968 i amb la societat dels anys setanta, els seus usos van alterar-se i es van qüestionar les jerarquies. En la visió de la Carme, “avui dia pot desaparèixer el vostè perquè els alumnes no el saben usar”.


Amb aquest nou llibre es desitja donar veu a les dones, atès que, sovint s’han visibilitzat com a una forma d’humiliació, com aquell que diu: “Si ja hi soc ja em veuran”.

Carme Junyent confirma que a l’Estatut de Catalunya només citen els consellers. Aviat van aparèixer els genèrics: alumnat, professorat. L’any 2010 es van realitzar unes jornades a l’entorn d’un ús de la llengua no sexista, i en contra de l’ús dels genèrics.  En el Codi civil de Catalunya s’empren encara avui mots inclusius. En aquest es van proposar una sèrie de canvis: masover per masoveria, bon pagès per pagesia, el concebut per la persona concebuda. Això va generar forts greuges en la societat.

Pel que fa a l’oralitat, segons la Carme, en les xerrades es fixen com es parla, sobretot en l’ús dels femenins i d’aquí que apareguin errades del tipus: autoridades y autoridadas, les usuàries de Tinder, del que han comentat i del que no han dit. El 8 de març La Cambra del Comerç va proposar passar els titulars en femení i es manifestaren desafortunades possibilitats. Per Carme Junyent no es poden imposar els genèrics, la cosa es fa feixuga i reiterativa.

En el seu llibre hi han participat setanta dones, arran d’un fet lingüístic, d’una proposta de l’alumnat que desitjava canvis. L’objectiu era que altres persones podien parlar del futur de la llengua. La coberta de l’exemplar ja va causar un bon sidral al Twitter, emperò, encara va generar més vendes, i actualmente, ja va per la quarta edició. La idea era que escrivissin dones de diferents àmbits laborals, i explanessin el seu pensament. En primera instància, l’editorial en volia només cinquanta. D’aquesta manera, es volia foragitar la idea: “Tu estàs sola, això només ho dius tu”. D’aquí el “Diem no”, del títol, per glossar el seu punt de vista, amb arguments, reflexió i les situacions en què es troven, establint un vincle entre les dones i la llengua: analitzar la conversa. En el pensament de Carme: “Les dones han d’expressar més el que pensen a l’aula. I no silenciar-se. Hi ha molts àmbits en els quals hem de lluitar. No es creuen que soc una dona i que dic aquestes coses. Jo m’adreço sempre en masculí”. Aquestes idees coratjoses han comportat a la Carme que mai pugui ésser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i això em fa pensar amb tot el seu saber, en tot allò d'excel·lent i de bonhomioses idees que hi hagués pogut aportar.

Fa uns anys, emprant el masculí se sobreentenia el femení, sense discriminar. Però amb l’auge del feminisme això va transmutar. Si s’empren assíduament, resulta esgotador. Com clamà la Carme: “Som lingüistes i no gramàtics. Els lingüistes observen. Simplificar la llengua és complicar-la”.

            

Aquí us deixo amb aquest debat, esteu a favor o no dels genèrics? Una cosa queda ben clara, tots els abusos són perjudicials, els lingüístics encara més, poden malmetre la llengua i crear confusió en els parlants. Si la llengua ja està forjada gramaticalment o ortogràficament, establerta des de fa molt de temps, no és favorable a les metamorfosis, i sinó, que me’n dieu de la reducció dels diacrítics? Ho van exposar democràticament els membres de l’IEC al professorat, periodistes i a tota la resta que ens afecta més? En fi, no deixen de ser imposicions en aquest país tan democràtic que tenim.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2022


 (Crèdits fotogràfics: Ajuntament d'Alcarràs, Eumo Editorial, Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Fòrum 1: què en penses dels genèrics, com per exemple, alumnat, professorat, comissariat... en lloc d’emprar els masculins com abans? Per què?

2. Fòrum 2: penses que l’IEC hauria de realitzar un sistema de votacions entre els àmbits afectats per si s’accepta un norma o no? Per què?

3. Fòrum 3: empres els genèrics o més els masculins? Per què?

4. La Carme és experta en llengües amenaçades. Esmenta'n una, digues on es parla, els parlants que té actualment i explica per què està en perill de desaparició.

 


dilluns, 2 de maig del 2022

Vocabulari visual (14): el bany. Adreçat a l'Aula d'acollida

 Anem a veure una mica el vocabulari essencial que podem trobar sobre el bany. Som-hi!!

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Observa les tres imatges durant un minut, intenta recordar el màxim de coses que hi apareguin i després, sense mirar, anota-les en un full.

2. Endevenina... el mot amagat.

.Objecte on et veus reflectit:

.Peça de roba que serveix per eixugar-se:

.Aparell al qual puges a sobre i et mesura la massa corporal:

.Estri que serveix per a netejar-se les dents:

.Estri que s’empra per a pentinar-se:

.Producte detergent que s’utilitza per a la higiene personal:

.Ajuda a eixugar el cabell:

.Objecte que trau aigua i sembla una piscina petita on et pots netejar tot el cos:

.Aparell que s’usa per a tallar-se la barba:

.Peça de vestir llarga i gruixuda que es posa en sortir de la dutxa:

3. Amplia el vocabulari sobre el càmping amb d’altres mots que hi falten i aporta’ls aquí.

4. Explica la diferència que hi ha entre:

Una dutxa i una banyera.

5. Realitza una fotografia del bany de casa teva i anota a sota dels objectes un número i el seu nom.

6. Cerca els mots vinculats al bany de la següent sopa de lletres.


                                    [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

7. Inventa un joc per a treballar el vocabulari sobre el bany.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;