Carme Junyent, dona i lingüista. Adreçat a Batxillerat

 

S’ha convertit en tota una experta en la diversitat lingüística dels països, sobretot de les llengües amenaçades, focalitzant en les africanes. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019, i recentment, ha vist la llum el seu darrer llibre, “Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou” (2021), amb un títol ben evident i que pretén vindicar una sèrie de coses. En aquest estudi es parteix de la perspectiva de gènere per a expressar-nos, i la política, com glossà la Carme hi té a veure. Ella en diu “maneres de dir i fer”, forma part de la història del gènere. A les acaballes dels anys setanta, sorgiren les jornades feministes, i des d’allí s’originaren les propostes de llenguatge no sexista. A la vegada, als Estats Units es produí un fenomen similar. Per la Carme, cal anar amb molta cura amb el gènere, perquè “és una arma carregada. Poden sorgir mots despectius”. Recalcà que no hi ha gènere en anglès per exemple. En relació amb això afirmà: “No ens hem preocupat per a qui es parla, qui escolta… Ningú ens diu com ho hem de fer”. Al cap del temps es va produir la femenització dels masculins, de totes maneres, la Carme pensa que harien sorgit si no s’haguessin creat. A Amèrica existeixen dues llengües, i a Austràlia una que funcionen com el masculí del català. Com recordà la Carme, “Maria Mercè Marçal no volia que li diguessin poetessa. Ho veia com a subcategoria de poeta”. Emperò, la societat també hi tenia una mica a veure: “Quan hi ha un canvi en la societat, la llengua s’hi adapta”. Als anys seixanta estava clar el tractament del tu i del vostè. A partir del maig del 1968 i amb la societat dels anys setanta, els seus usos van alterar-se i es van qüestionar les jerarquies. En la visió de la Carme, “avui dia pot desaparèixer el vostè perquè els alumnes no el saben usar”.

Amb aquest nou llibre es desitja donar veu a les dones, atès que, sovint s’han visibilitzat com a una forma d’humiliació, com aquell que diu: “Si ja hi soc ja em veuran”.

Carme Junyent confirma que a l’Estatut de Catalunya només citen els consellers. Aviat van aparèixer els genèrics: alumnat, professorat. L’any 2010 es van realitzar unes jornades a l’entorn d’un ús de la llengua no sexista, i en contra de l’ús dels genèrics.  En el Codi civil de Catalunya s’empren encara avui mots inclusius. En aquest es van proposar una sèrie de canvis: masover per masoveria, bon pagès per pagesia, el concebut per la persona concebuda. Això va generar forts greuges en la societat.

Pel que fa a l’oralitat, segons la Carme, en les xerrades es fixen com es parla, sobretot en l’ús dels femenins i d’aquí que apareguin errades del tipus: autoridades y autoridadas, les usuàries de Tinder, del que han comentat i del que no han dit. El 8 de març La Cambra del Comerç va proposar passar els titulars en femení i es manifestaren desafortunades possibilitats. Per Carme Junyent no es poden imposar els genèrics, la cosa es fa feixuga i reiterativa.

En el seu llibre hi han participat setanta dones, arran d’un fet lingüístic, d’una proposta de l’alumnat que desitjava canvis. L’objectiu era que altres persones podien parlar del futur de la llengua. La coberta de l’exemplar ja va causar un bon sidral al Twitter, emperò, encara va generar més vendes, i actualmente, ja va per la quarta edició. La idea era que escrivissin dones de diferents àmbits laborals, i explanessin el seu pensament. En primera instància, l’editorial en volia només cinquanta. D’aquesta manera, es volia foragitar la idea: “Tu estàs sola, això només ho dius tu”. D’aquí el “Diem no”, del títol, per glossar el seu punt de vista, amb arguments, reflexió i les situacions en què es troven, establint un vincle entre les dones i la llengua: analitzar la conversa. En el pensament de Carme: “Les dones han d’expressar més el que pensen a l’aula. I no silenciar-se. Hi ha molts àmbits en els quals hem de lluitar. No es creuen que soc una dona i que dic aquestes coses. Jo m’adreço sempre en masculí”. Aquestes idees coratjoses han comportat a la Carme que mai pugui ésser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i això em fa pensar amb tot el seu saber, en tot allò d'excel·lent i de bonhomioses idees que hi hagués pogut aportar.

Fa uns anys, emprant el masculí se sobreentenia el femení, sense discriminar. Però amb l’auge del feminisme això va transmutar. Si s’empren assíduament, resulta esgotador. Com clamà la Carme: “Som lingüistes i no gramàtics. Els lingüistes observen. Simplificar la llengua és complicar-la”.

            

Aquí us deixo amb aquest debat, esteu a favor o no dels genèrics? Una cosa queda ben clara, tots els abusos són perjudicials, els lingüístics encara més, poden malmetre la llengua i crear confusió en els parlants. Si la llengua ja està forjada gramaticalment o ortogràficament, establerta des de fa molt de temps, no és favorable a les metamorfosis, i sinó, que me’n dieu de la reducció dels diacrítics? Ho van exposar democràticament els membres de l’IEC al professorat, periodistes i a tota la resta que ens afecta més? En fi, no deixen de ser imposicions en aquest país tan democràtic que tenim.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2022

 (Crèdits fotogràfics: Ajuntament d'Alcarràs, Eumo Editorial, Josep Maria Corretger)

EXERCICIS:

1. Fòrum 1: què en penses dels genèrics, com per exemple, alumnat, professorat, comissariat... en lloc d’emprar els masculins com abans? Per què?

2. Fòrum 2: penses que l’IEC hauria de realitzar un sistema de votacions entre els àmbits afectats per si s’accepta un norma o no? Per què?

3. Fòrum 3: empres els genèrics o més els masculins? Per què?

4. La Carme és experta en llengües amenaçades. Esmenta'n una, digues on es parla, els parlants que té actualment i explica per què està en perill de desaparició.