diumenge, 31 d’octubre del 2021

Parlem de misteri (1): "La noia de la corba". Adreçat a tothom

LA NOIA DE LA CORBA

En plena nit, un home anava conduint amb destinació a la seva llar, enmig del solitari camí va aparèixer una dona que li va demanar si la podia transportar ja que havia d'arribar a la seva residència.

L'home accepta pujar-la. La noia mostrava d'aparença tímida i molt callada. Ell decideix col·locar música per no sentir el silenci incòmode típic entre persones que no es coneixen. Continua el trajecte i quan s'acosten a una corba...

La dona li adverteix: compte amb aquesta corba, és molt perillosa. Aquí és on jo vaig morir. Sense poder creure el que succeïa, l'home es va girar a mirar -però inexplicablement la jove va desaparèixer-.

L’aterridora experiència fa que la majoria de les persones que s'hagin topat amb l'esperit d'aquesta dona, perdin el control de l'automòbil i acabin estavellant-se al camí. Diuen que la noia continua apareixent en algunes carreteres d’Espanya, com a Tarancón o Huete, Conca, entre d’altres.

(Imatge extreta de: Ok diario)

 

Diuen que la vertadera noia de la corba era una dona anomenada Teresa Fidalgo, que circulava per la carretera sota els efectes de l’alcohol el dia abans de la seva boda. En agafar una corba sortí de la carretera i es va morir. Posteriorment, en aquesta carretera on la dona va morir apareix una jove a mode de figura sobrenatural vestida de blanc que sembla que està fent autoestop i adverteix del perill d’aquell revolt. Aquesta llegenda fa molts segles que roda i s’ha anat adaptant als vehicles de transport, inicialment, la noia aturava als genets per tal que la pugessin al carruatge.

En aquest enllaç en trobareu algunes versions segons alguns països:

https://es.wikipedia.org/wiki/Autoestopista_fantasma

 

EXERCICIS:

1. Què en penses, és una realitat o una llegenda inventada per la gent i transmesa de manera oral? Per què?

2. Coneixies la història de “La noia de la corba”? Com la vas conèixer? Penses que els éssers del més enllà poden fer acte de presència i contactar amb els humans? Per què ho creus així?

3. Et fascinen els fets misteriosos? T’agradaria saber més? Per què?

4. Explica un fet fantàstic, enigmàtic o misteriós i comparteix-lo amb nosaltres.

5. Fes una cerca per la xarxa i explica una versió diferent d’aquesta història segons provingui d’un altre país.


divendres, 29 d’octubre del 2021

La Castanyada i Halloween. Adreçat a l'Aula d'acollida


Avui us proposo un repte. Investigar una mica per la xarxa telemàtica i si sabeu buscar bé podreu contestar les preguntes que us aporto.

Aquí teniu un petit enllaç que us portarà pel bon camí:

https://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/catalans-i-catalanes-exterior/comunitats-catalanes/recursos-per-a-la-gestio/gestio-dactivitats-culturals/la-castanyada/


(Imatge extreta de: Departament d’Acció Exterior i Govern Obert)

 

EXERCICIS:

1. Què és la Castanyada i quan se celebra i a on?

2. Què és la festa de Halloween? Quin és el seu origen?

3. Com celebrem els/les catalans/es aquesta festa?

4. Quins són els productes estrella de la Castanyada?

5. Què es fa a Catalunya per Tots Sants?

6. Com se celebra aquesta festa als vostres països? I en d’altres com Mèxic i el Vietnam?

dimarts, 26 d’octubre del 2021

"L' alegria que passa", de Santiago Rusiñol. Fem pràctica d'examen! Adreçat als de literatura

Us aporto una pràctica per tal que us atreviu sense por a realitzar el comentari de text, empresa gens senzilla, i amb la qual cal agafar agilitat. De fet podria ésser un examen, qui sap. 


EXERCICIS:

1. Per què es diu que “L’alegria que passa” és una obra simbòlica? Argumenta-ho amb exemples i a través dels seus personatges (4p).

2. Comenta el present fragment de “L’alegria que passa” seguint les pautes del comentari literari que t’adjuntem (6p).

GUIÓ PER AL COMENTARI

.Contextualització: situa l’obra, el seu autor i el seu moviment literari.

.Tema: esmentar la idea central del text i els tòpics literaris que apareixen a l’obra i comentar-los amb exemples.

.Anàlisi del contingut: comentari exhaustiu i per paràgrafs del fragment, demostrant tot el que es diu.

.Anàlisi de la forma: estructura, narrador, punts de vista, personatges, espai, temps.

.Trets estilístics: el fragment representa la totalitat de la novel·la? Menciona els elements fònics (tipus d’oracions, mètrica, peculiaritats fonètiques), morfosintàctics (verbs, substantius, adjectius, connectors, pronoms, determinants), sintaxi (tipologia d’oracions), lexicosemàntics, estilístics, tipologia textual, registre del llenguatge.

.Conclusió: Cloure el comentari literari fent referència a la novel·la i al fragment que s’ha comentat. On se situa el fragment comentat dins de l’obra? És una obra versemblant?


**************************

JOANET: I jeure i tornar a menjar.

TÒFOL: Aquests són. Veus? Tu, llegint, t’omples el cap de cabòries; la lletra se t’entra cap endins, se’t fa un nus al païdor i la tinta t’ennegreix tot el rebost de la vida.

JOANET: Tòfol, jo voldria una altra vida. El temps que he estat a ciutat m’ha fet néixer somnis que no pots compendre.

TÒFOL: Ni ganes.

JOANET: He tastat una altra vida, però no he fet més que tastar-la. Voldria veure de prop el caliu d’unes mirades que sols he vist en dibuix. Ja saps com és fet el pare. És arcalde i tot ho mana a cops de vara. Diu que essent ric no té de saber res més que comptes per evitar que t’estafin; que amb diners s’aconsegueix tot; que la moneda sols es descanvia amb finques,; i que el que en té hi té de viure, a sobre, vigilant-les nit i dia.

TÒFOL: En quant a això de les finques, encara m’avinc a tenir-les, però no pas a guanyar-les. Per mi, amb els meus pocs coneixements i escassetat de llegir, qui els té de guanyar és la dona. L’home, la gran vigilància i concedir-los, an elles, el dret que ens facin homes. Ja ho sé, que se n’alaben; però fas veure que no ho sents.

JOANET: Ditxosa mandra!

TÒFOL: Sí, i ditxós “noble trabajo”! Que treballin els solters. Per això en són. Però nosaltres, els pilans de la societat, com va dir-nos aquell senyor del “maiting”, els responsables de la classe laboriosa; en fi, els homes madurs i...! Ca! Qui portaria les “riendas” del carro de la família? Això: qui portaria les “riendas” del carro de la família?

JOANET: No em parlis de la família.

TÒFOL: Que no te’n parli, i et cases un d’aquests dies, i tens la promesa abocada trona avall, i...?

JOANET: Sí, però ja t’he dit per què em caso? Què faria? Amb què vols que mati el temps? Ja saps com la vaig conèixer: per retrato. Va sortir el pare, com aquell qui va a mercat, a caçar pubilles, i em va portar un mostruari. N’hi havia tres per triar, però a sota d’una deia “aquesta”, escrit amb lletra del pare. Quan va arribar aquí an el poble, ja venia contractada.

TÒFOL: Oh, També són retrato aquelles que tu somnies!

JOANET: D’això em queixo. Em casaré, viuré com viviu vosaltres, m’adormiré sota els plàtanos, com el pare (assenyalant-lo) i els seus amics de conversa (assenyalant els altres adormits) i esperaré la vellesa lo mateix que un cocodrilo de poble.

Van sortint dones de missa.


(Imatge extreta de: Roure de can Roca)


divendres, 22 d’octubre del 2021

"La Víctor C." Crítica teatral. Adreçat als de Batxillerat

 

“LA VÍCTOR C.”

És una obra teatral portada a terme per la companyia del Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Carme Portaceli en la qual s’entrellacen diversos elements de la pròpia vida de la nostra protagonista, l’autora empordanesa Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, amb una selección dels principals textos que la representen, com per exemple: “Diàleg prismàtic”, “En Met de les conques”, “L’Aleixeta” o “La infanticida”, textos que formen part del recull “Tots els contes” (2018), editats en tres volums, les proses literàries de “Mosaic” (1946), publicats per Club Editor, així com també una lleu referència a “Solitud” (1905), una de les seves grans obres, totes introduïdes d’una manera original, tanmateix, les petites referències que es mostren en pantalla, guien a l’espectador/a.

L’obra es representa a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, amb una escenificació innovadora pel que fa als decorats mòbils i a mode d’edificació de Pablo Azorín, on els personatges van fent acte de presència o bé desapareixen de manera original i dissimulada. Amenitzada per uns lleus elements sonors que faciliten l’ambientació de l’escena.

Com ens glossa el seu títol, l’obra “La Víctor C.”, focalitza totalment en els elements esdevenidors de la seva vida, com ara, quan el tribunal s’escandalitza davant de l’atorgament del premi dels Jocs Florals d’Olot de 1898 a l’obra “La infanticida”, atès que havia estat escrita per una dona. L’estratègia del jurat havia estat notificar a l’autora que en suavitzés els monòlegs, rebaixant la duresa de les seves paraules i d’aquesta manera el text pogués ésser llegit en l’acte de lliurament de premis sense ferir sensibilitats, tanmateix, Caterina Albert va negar-s’hi. I davant d’aquest fet, s’obre una reflexió de la seva autora de si ha d’anar o no a rebre aquest premi. I arriba a la conclusió que és millor amagar la seva identitat sobre un nom d’home per a evitar judicis. L’obra “La infanticida” va representar-se seixanta anys després de la seva escriptura. Un altre fet cabdal de l’obra és quan el torero Màrius Cabré decideix anar a trobar a casa Víctor Català, amb aquesta ja malalta. Deien que els seus darrers anys de vida se’ls havia passat al llit mostrant una imatge de fragilitat i de malaltissa quan en realitat no era així. Cabré anhelava portar les seves obres al teatre i que l’autora ho pogués veure. Gràcies a l’obra també redescobrim alguns passatges de la vida de l’autora més desconeguts: com ara que únicament va escriure quatre monòlegs, o que va crear “Solitud” al llit de l’habitació, a disgust i per encàrrec. Sobresurt que es presenta davant de qualsevol com a una afeccionada a l’escriptura i decideix allò que vol mostrar en les seves obres en un temps en què la societat era intolerant amb les dones i on el seu univers literari no és gens d’amable, emperò, que és una escriptora que lluita pels seus ideals i això lentament la va desplaçant del món. També es veu la complicitat familiar, sobretot de sa germana, que l'ajudaven a viure millor.

A mesura que avança l’obra, entenem una mica més com era el pensament i la manera de fer de Víctor Català. Una autora que sempre anava a la seva a pesar de les modes, que escrivia i actuava com li semblava, i que defugia “el què diran de la gent”. Una lletraferida que davant de la facilitat d’escriure sobre el món urbà i la mar, que tenia a la vora, es decantava per un entorn rural i el paisatge de muntanya. Una dona que glossava allò fosc de la vida humana, com va plasmar als seus “Drames rurals” (1902), cercant allò impactant i que podia foragitar més la gent, i que, en alguns casos es tractava l’amor d’una manera peculiar, amb l’estil de Català, i no tal i com el coneixem, arribant a fer pensar que l’autora era masclista. Al llarg de l’obra és visible que creadora i personatges que han sortit de la seva ploma formen un tot, i ella els veu cobrar vida mentre jau al llit, en una habitació-escenari on a mesura que van passant els minuts hi podem trobar més exemplars de llibres apilonats i que van portant els diferents personatges.

L’obra està molt treballada i baixa el teló després de dues llargues hores i set minuts, que poden arribar a esgotar a més d’un/a espectador/a, potser pel seu llenguatge literari elevat, i és clar, són fragments d’una obra literària, ara bé, la comoditat dels seients de la sala te’n faciliten una perfecta estada, tanmateix, és innegable la qualitat de l’obra i l’esforç dels actors i actrius que la representen: Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Rosa Renom, Manel Sans, Anna Ycobalceta.

Així com també és evident, que algun fragment d’obra presentat dins “La Víctor C.” pot pecar d’ésser massa llarg, recordem el monòleg de “L’Aleixeta”, quan apareix tota sola, i que ens parla dels seus enamoraments amb els militars i de com la seva vida personal es clou com una tragèdia grega. Val a dir, que si s’hagués indagat més en el fet que provoca l’obra “La infanticida” o en alguns dels “Drames rurals”, la dramatització hagués estat un pèl més aconseguida, emperò, val a dir, com a curiositat que ja hi havia preparada en cartell al mateix teatre la mítica “La infanticida”, d’aquí que la seva referència hagi estat breu. Ha de ser la directora i els seus intèrprets els qui reviuen els personatges dins de la seva pell, fer-se’ls ben seus, i si això s’aconsegueix, l’obra va prenent forma, va endavant, altrament, la recepció del públic serà una altra cosa, enfront de l’entreteniment o bé de l’ensopiment en dictarà la sentència final.

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2021


(Crèdits fotogràfics: May Zircus)


EXERCICIS:

1. Esmenta els aspectes més destacats de la vida i obra de Víctor Català.

2. Realitza un Booktràiler d’una obra de Víctor Català que hagis llegit.

3. Fòrum: has vist l’obra teatral “La Víctor C.”? Què t’ha semblat? Per què? Digues la teva.

dimarts, 19 d’octubre del 2021

Dictat preparat (1): M, N, NY. Adreçat a tot l'alumnat

 


T’ajudem a millorar en l’ortografia. En una iniciativa interessant, mitjançant el dictat preparat. Perquè llegint i fixant la vista, sense voler, per si no ho sabies, estudies ortografia. N'anirem aportant diversos i de diferents nivells de manera setmanal. T’expliquem el funcionament.

1. Escolta el present dictat en format àudio.

https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b1/m-n-ny/


2. Llegeix el dictat una altra vegada per familiaritzar-te amb l’escriptura de les paraules. Aquí el tens!

EL CAMPIONAT (B1)

Per a la premsa va ser un esdeveniment important. Feia anys que a la ciutat no hi havia una competició esportiva d'aquell tipus. Els hotels es van omplir d'aficionats al futbol europeu. Els equips favorits eren, com sempre, l'alemany i l'italià. Ningú va tenir en compte els polonesos. A l'inici tothom va pensar que les seves victòries eren només cops de sort. Per això, el dia que Polònia va guanyar la final del campionat, tots aquells que afirmaven convençuts que era impossible superar els alemanys es van quedar sense paraules i amb la boca oberta.

Text: Mònica Batet

3. Fes el dictat. Algú que tinguis proper que te’l dicti i tu l’escrius.

4. Qui ha llegit el dictat, el llegeix tot altre cop sense esmentar ni els punts ni les faltes, mentre tu en repasses l'escriptura.

5. Finalment, corregeix les faltes amb la metodologia de l’activitat 1.

6. Revisa les normes ortogràfiques i reflexiona de per què has comès aquella errada.


Quines normes ortogràfiques has de saber...

S'escriu M davant de P, de B i de M

Ex: comprar, ambició, immediat...

S'escriu N davant de consonants que no siguin P, B o M

Ex: pensar, tancament, indecís...

S'escriuen amb M els mots començats amb amfi- i circum- i els grups -mpt- i -mpc-. 

Ex: amfiteatre, circumferència, presumpte...

S'escriuen amb N els mots començats amb con-, en- i in-. 

Ex: convidar, innovar, invitació...

S'escriuen amb M mots com

Ex: columna, gimnàstica, tramvia...

S'escriuen amb N mots com

Ex: tenis, ennegrir, tanmateix, enmig, benparlat, fanfarró...

 

N.B. I si vols millorar una miqueta més de pressa, consulta el present enllaç, tindràs més eines!

https://llengilitcat.blogspot.com/2015/01/com-podeu-reduir-les-vostres-faltes.html


(Text extret de: llengua.gencat.cat)

(Imatge extreta de: W Ràdio)


EXERCICIS:

1. Corregeix les faltes ortogràfiques amb la següent graella:

FALTA

CORRECCIÓ

NORMA ORTOGRÀFICA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Opinió: com pots evitar les faltes ortogràfiques que has realitzat?

3. T’han ajudat les normes ortogràfiques de sota del dictat preparat a millorar en l’escriptura de les faltes que has fet? Com?

4. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit el dictat preparat.

5. Fòrum: què t’ha semblat aquesta proposta per tal de millorar en l’ortografia? Raona la teva resposta.

dissabte, 16 d’octubre del 2021

Els signes de puntuació (1): les cometes simples i les cometes dobles. Adreçat a tothom

 


Cometes simples (‘) (’)

Emprem les cometes simples en els següents casos:

.Per indicar el significat d’una paraula o d’una oració.

Ex:

-Pernada significa ‘donar un cop de cama’.

.Per a traduir el títol d’una obra.

Ex:

The beauty and the beast [‘La bella i la bèstia’]

 

Cometes dobles (“) (’’)

Les utilitzarem per:

.Reproduir una citació o paraules textuals d’algú.

Ex:

-Llavors, digué: “Faci’s la seva voluntat!”.

.Per assenyalar un significat o bé un èmfasi especial, un matís amb ironia o bé amb un to personal, un doble sentit, una remarca.

Ex:

-Aquest és el “meu” disc.

-Va arribar “ben d’hora” a la reunió.

.Per a realitzar pseudocitacions i que no es poden considerar termes específics.

Ex:

-A la premsa es parla molt dels “fakes” televisius.

.Per a indicar títols d’articles, capítols, poemes, cançons que formen part d’un llibre, d’una revista, un diari, un àlbum, un disc. També per als títols de les exposicions.

Ex:

-“Hungry heart” és una inclosa al disc The river de Bruce Springsteen.

 

N.B. No es posen cometes dobles per a funcions reservades a d’altres recursos gràfics, com per exemple, la cursiva i la negreta. Tampoc les usem per als noms propis d’empreses o d’altres entitats.

Ex:

-Dante S.A. fou una empresa inventada per en Jesús Moncada.

(Material adaptat de: uoc.edu)

(Imatge extreta de: Lletres i tics)

 

EXERCICIS:

1. Explica per a què serveixen les cometes.

2. Comenta la diferència que hi ha entre les cometes simples i les cometes compostes.

3. Esmenta com escriuries...

-El títol d’una cançó:

-El nom d’un llibre:

-Una citació literal:

-Una ironia:

-La significació d’un mot:

-La traducció del títol d’una obra:

4. Crea una activitat per tal de treballar les cometes simples i les cometes compostes.

5. Autoavalua’t: comenta com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resoltes?

dimecres, 13 d’octubre del 2021

Els principals tòpics de la literatura universal. Adreçat als de literatura

 LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

A través de la literatura hem trobat l’expressió de les diferents concepcions de la vida humana, mitjançant tòpics universals. Què és un tòpic? És una fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d’adaptar-se a diferents contextos i significats. Ens apareixen en diferents maneres.

 


1. Metàfores de la vida

Mitjançant una metàfora es pot expressar una determinada idea sobre la vida, que alhora pot comparar-se amb un trajecte o una ficció. Una metàfora és emprar un mot que expressa una cosa per a expressar-ne una altra que s’hi assembla.

.Vita flumen: “La vida com un riu”, que flueix constantment i que arriba fins al mar, que representa la mort.

.Homo viator: “L’home, un caminant”. La vida s’entén com un viatge, un pelegrinatge que aporta saviesa i experiència.

.Puer senilis: El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove. Estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

.Vita theatrum: “La vida com a teatre”. I nosaltres en som els actors, com explanava Shakespeare.

.Vita somnium breve: “La vida és un somni breu”. Una vivència efímera.

 

2. Brevetat de la vida

El fet que la vida sigui curta i els valors humans perdin la seva importància fan que aquests temes estiguin presents a totes les literatures representats en els tòpics.

.Fugit irreparabile tempus: El temps passa massa de pressa. El pas inexorable del temps amb lamargura dels records.

.Tempus fugit / Volat aetas: “El temps fuig”. O “el temps vola”. Tot és passatger i destinat a l’esvaïment.

.Ubi sunt: On són? Què se n’ha fet?. Lament per les coses del passat, ja perdudes pel pas del temps. Sobretot pregunta per persones o coses que ja no existeixen, emperò en queda el record. Té vincle amb l’amor.

.Carpe diem: “Aprofita el moment”. Convit a gaudir del present, del moment, davant de la fugacitat de la vida. Creat per Horaci. Tema de la literatura clàssica. Recuperat pels poetes del Renaixement. Que després d’algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, motiven a l’home a viure-la amb intensitat i plaer.

 


3. La vida il·lusòria o absurda

La vida és curta i a més ens porta a la mort. Això la fa absurda i mancada de significat.

.Vanitas vanitatum: “Vanitat de vanitats”. Caràcter il·lusori de la vida, on qualsevol ambició és vanal i únicament comporta angoixa i patiment.

.Mal du siècle, spleen: “Mal del segle, malenconia”. Estat de tristesa davant de la manca de sentit per la vida humana.

 

4. La vida ideal

Valorar de manera negativa el present comporta una idealització del passat perdut o l’aspiració per aconseguir un futur millor.

.Aurea aetes: “L’edat d’or”. Una etapa de la vida on tot era felicitat.

.El paradís perdut: es refereix a l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, cosa que comportà la pèrdua de la felicitat eterna.

.Una utopia: “No hi ha lloc, lloc il·localitzable”. Concepció d’una societat ideal o d’un món imaginari que es voldria assolir.

 

5. La vida real

La vida quotidiana s’ha emprat per a elogiar el valor d’una vida senzilla, criticar un sistema, expressar la lluita contra l’adversitat.

.Aurea mediocritas: “Mitjania d’or”. Elogi de la moderació, d’una vida sense excessos.

.Primum vivere, deinde philosophari: “Primer viure, després filosofar. Tot allò que és material va abans que allò intel·lectual.

 

LA MORT

Segons l’època, s’ha afrontat la mort de diferents maneres segons les creences que imperaven. El destí de la vida és la mort, ara bé, aquesta pot emplenar-la o privar-la de sentit.

.Cotidie morimur: “Morim cada dia”. La mort com a un destí que no es pot evitar.

.Memento mori: “Recorda que has de morir”. Saber que hem de morir ens porta una bona reflexió alliçonadora.

.Com a pas a la vida eterna: implica la fe en Déu i en el més enllà.

.La bella mort: qui cau en combat o per una causa justa. La mort com a destí heroic.

.Omnia mors aequat: “La mort tot ho fa igual”. La mort iguala a tothom. No fa distincions socials, de sexe, de raça o d’edat.

.El suïcidi per amor: la mort com a element alliberador d’una passió que provoca sofriments.

 

L’AMOR

A l’entorn de la mort hi podem trobar una gran quantitat de tòpics: l’erotisme, l’amor platònic, l’amargor d’una ruptura. Dins de la literatura ens apareixerà l’amor en les seves mil cares.

1. Metàfores de l’amor

.Vulnus amoris: “La ferida de l’amor”. Entesa com a cosa que causa plaer i sofriment al mateix temps.

.Furor amoris: “La bogeria de l’amor”. La passió amorosa com a malaltia mental que causa obnubilació i malaltia física que desestabilitza el cos i l’ànima.

.Flamma amoris o ignis amoris: “La flama, el foc de l’amor”. L’amor com a passió carnal.

.Militia amoris: “La milícia de l’amor”. L’enamorat és com un soldat que ha de lluitar per a aconseguir l’estimada.

.Foedus amoris: “Un pacte d’amor”. Els amants realitzen un jurament de fidelitat.

 

2. L’amor ideal

L’amor com a sentiment espiritual i que va més enllà de la sensualitat. Tema sovintejat en la tradició literària d’Occident. Es presenta de diverses maneres: la idealització de la dona estimada, l’amor impossible, l’amor després de la mort.

.Donna angelicata: “Dona de naturalesa angèlica”. L’estimada és com un ésser superior, gairebé diví i que influencia positivament l’amant.

.Descriptio puellae: “Descripció de la dama”. L’estimada apareix amb imatges estereotipades. La descripció es realitza de manera gradual en ordre descendent.


3. L’amor real

Vist des de la perspectiva humana i amb la sensibilitat i el dia a dia de les relacions amoroses.

.La dona real: humana i propera, amb les seves virtuts i defectes.

.L’amor adúlter: vist en l’amant que té relacions amb una dona casada o la dona que cerca en l’adulteri una escapatòria per defugir l’avorriment i la rutina del matrimoni.


4. Etapes de l’amor

Dins de la literatura podem trobar l’amor en les seves diferents vessants: l’enamorament, la ruptura, la mort de l’ésser estimat... glossa els sentiments de cada etapa i presenta les diferent smaneres de concebre les relacions amoroses.

.Praeceptor amoris: “Mestre d’amor”. L’amant inicia l’estimada inexperta i jove en les arts amatòries. També l’autor explana la seva experiència i li dona consells perquè aprengui a enamorar les dones. Ho trobem en Bernat Metge.

.Odi et amo: “Odio i estimo”. Dos sentiments que recauen en l’amant.

.El joc de l’amor: referent al gaudir sensual o a l’amor com a llibertinatge, diversió o recerca de plaer.


LA NATURA

Reflecteix la concepció que n’ha tingut cada període i autor. Ens apareix com a un lloc acollidor, amb una bellesa harmònica i un ordre, o justament el contrari, un indret hostil, que provoca desassossec i on l’ésser humà és convidat a marxar.

.Locus amoenus: “Lloc agradable”. Paisatge bell i harmoniós. On hi acostuma a aparèixer un prat, una font o un rierol, una brisa suau i refrescant que transporta el perfum de les flors. Hi podem aparèixer nimfes i pastors. El trobem en la poesia del Renaixement.

.L’arcàdia: representa una regió paradisíaca on la vida és feliç.

.Beatus ille: “Feliç aquell”. Tema extret de la poesia del Renaixement. Té l’origen en Horaci. Significa la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta, per sobre de la ciutat i allunyat dels neguits que provoquen els negocis i les guerres.

.El bon salvatge: l’ésser humà esdevé bo per naturalesa. Aquesta bondat es corromp quan abandona el contacte amb la natura i entra dins de la civilització.

 

N.B. Aprofitant l’avinentesa que treballem els tòpics literaris... et deixem amb unes expressions llatines, que milloraran els teus escrits.

https://www.parlament.cat/document/intrade/243589

 

(Adaptació de: “Els tòpics literaris”, Iolanda Traver, Calameo)

(Imatge extreta de: Google imatges. MM Relate Consulting, El vuelo de la lechuza)

 

EXERCICIS:

1. Què és un tòpic literari?

2. Escull tres tòpics literaris que t’agradin i comenta’ls.

3. Esmenta algun autor que hagi emprat cadascun dels tòpics anteriors i digue’n l’obra. Ajuda’t d’Internet.

4. Ara farem el pas invers. Cerca dos exemples de tòpics i digues de quin es tracta i per què.

5. Crea un joc per a treballar els tòpics literaris a l’aula.

6. Escull cinc tòpics literaris i cerca una imatge per a cadascun que t’ajudi a recordar el seu significat.

7. Aporta algun tòpic que pugui faltar en la present fitxa.

8. Fòrum: et costa detectar l’aparició d’un tòpic literari? Per què? Els trobes útils? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;