dimecres, 29 d’agost del 2012

Sebastià. Conte. Adreçat a tothom.


SEBASTIÀ

Conte tradicional de Senegal


El petit Sebastià, un dofí d’ulls riallers, volia anar al col·legi, una cosa inusual en els petits. Però el seu pare, que era guàrdia de tràfic, li digué que primer havia d’aprendre a xiular i després aprendre els senyals.



-“Frunzeix els llavis i col·loca la llengua entre les dents”, deia a Sebastià.



El petit es cansava de repetir tantes vegades les carasses i era incapaç de realitzar el xiulet més lleu. El seu pare pensava que ho feia a propòsit i el castigà. Però quan marxà al treball, Sebastià s’escapà per oblidar les seves penes.

Quan estaven en alta mar, una xarxa gairebé l’atrapà, fins que s’adonà que no el volia, sinó a un banc de sardines.



-“Tingues cura, aparteu-vos d’allí!”, cridà Sebastià. Les sardines se salvaren per les escates. Però una d’elles li preguntà:



-“Per què no has xiulat per advertir-nos del perill?”.

-“No sé fer-ho”, contestà Sebastià avergonyit.

-“Bé, no et preocupis, jo t’ajudaré”, li digué la sardina, i li lliurà una petxina per a què bufés com si fos un xiulet. Amb paciencia, ho aconseguí, primer amb la petxina i després sense aquesta. Quan tornà a casa, triomfant, el seu pare el perdonà i el portà al col·legi.



(Traduït de Cuentos del mundo, n.33, de Sofía Sánchez, de 20 Minutos)

(Imatge extreta de: fotolog.com)



!!EXERCICIS:


1-Redacta un resum de quatre a cinc línies d’aquest conte d’arreu del món.

2-Penses que el pare d’en Sebastià té una actitud adequada amb el seu fill per a què s’espavili a xiular pel seu compte?

3-Amb quins adjectius pots caracteritzar a la sardina i per què es guanya el cel?

4-Escriu una altre final per a aquest conte.

5-Aporta un conte breu d’arreu del món que t’agradi o si ho desitges un en català.

6-Anota el significat de tres paraules que desconeguis del conte.

dimarts, 28 d’agost del 2012

L'adverbi de lloc. Adreçat a tot l'alumnat.





Indica posició dins d’un espai.


.Adverbis de lloc:

On, ací, aquí, allà, enlloc, onsevulga / onsevulla, dins / dintre, fora, davant, darrere, endavant, sobre, davall, sota, amunt, dalt, baix, prop, lluny.



.Locucions adverbials:

D’allí estant, d’ací i d’allà, pertot arreu, de fora estant, cap endins, cap enfora, al davant, al darrere, cap al davant, cap a la dreta, a l’esquerra, a sobre, a sota, al damunt, cap avall, cap a dalt, cap a baix, al capdamunt, a l’entorn, a la vora, als afores (masculí).


(Extret i adaptat de: Còrdova, Núria i Andreu Freixes, (2009). Quadern de treball. Llengua Catalana 2, Batxillerat, Castellonou Edicions, Barcelona).

(Imatge extreta de: mallorcaweb.com)


!!EXERCICIS:



1-Explica el significat dels següents adverbis o locucions adverbials:



Onsevulga, onsevulla, d’allí estant, pertot arreu, als afores.




2-Redacta vuit oracions on apareguin adverbis i locucions d’aquesta fitxa.



3-Cerca el significat de les següents locucions adverbials:


.A collibè:

.A la gatzoneta:

.De bocaterrosa:

.A peu dret:


4. Amplia la fitxa d’adverbis de lloc i de locucions adverbials. Si és necessari ajuda’t d’alguna gramàtica o d’internet.

divendres, 24 d’agost del 2012

Les tres onades. Conte. Adreçat a tothom.


LES TRES ONADES

Conte tradicional de Noruega


Un jove pescador anomenat Olaf vivia feliç amb els seus pares. Tenia misteriosos poders per veure més enllà i a més podia fer-se invisible amb tan sols una tapada d’ulls.

Però vet aquí que un dia el pare d’Olaf sortí a pescar, però mai més retornà. El jove cresqué i un navili el contractà com a tripulant. Abans de salpar, els mariners anaren a divertir-se. Tots menys Olaf, que es quedà com a vigilant. I fou llavors quan veié a unes cornelles negres entrar al vaixell. Olaf es féu invisible i escoltà el que deien:

“Ningú sap que som bruixes, i quan els mariners surtin a la mar s’aixecaran tres onades gegants i moriran. Jajajajaja”, somrigueren escandalosament les aus.

“I tampoc ho saben”, continuaren.

“És que per salvar-se hauran de llançar una biga de bedoll sobre cada onada”.




Olaf anà ràpidament a per les bigues de bedoll i les posà al vaixell. I, efectivament, quan més tranquils estaven, les enormes onades s’aixecaren entre ells. Olaf comunicà als mariners que tiressin les bigues, una darrere l’altra… i així fou com se salvaren. Arribaren a l’illa dels nàufrags, on Olaf trobà al seu pare i el portà de tornada a casa.



(Traduït de Cuentos del mundo, n. 32, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: bcn.es)



!!EXERCICIS:


1-Redacta un petit resum de tres a cinc línies d’aquest conte d’arreu del món.


2-Cerca i anota el significat de: bedoll, cornella, biga.


3-Subratlla els adverbis que trobis al conte i anomena’n la seva tipologia.


4-Canvia el final del conte per un que t’agradi més.


5-Com veus l’actitud d’Olaf, i la dels seus companys? Per què?


6-T’ha agradat aquest conte? Justifica la teva resposta.

dijous, 23 d’agost del 2012

L'adverbi de temps. Adreçat a tot l'alumnat.




Els adverbis de temps indiquen temporalitat dins de l’oració. Són adverbis d’aquesta tipologia:

Quan (sense ‘t’), adés, llavors, aleshores, sempre, sovint, tothora, mai, després, abans, ja, aviat, tard, encara, avui/hui (forma valenciana), ahir, demà, enguany, anit.


.També podem trobar locucions adverbials, és a dir, una estructura formada per dues o més paraules que també marcaran temps:

De nit, de dia, a la matinada, al matí, de bon matí, al migdia, a la vesprada, al capvespre, al vespre, a la poqueta nit, a deshora, a destemps, a hores d’ara, tot al llarg de…, al present.


.Finalment podem trobar una sèrie de locucions que estan formades per un GERUNDI (del verb haver) + PARTICIPI PASSAT d’un verb qualsevol, per exemple:

Havent acabat, havent anat, havent finalitzat…


(Extret i adaptat de: Còrdova, Núria i Andreu Freixes, (2009). Quadern de treball. Llengua Catalana 2, Batxillerat, Castellonou Edicions, Barcelona).

(Imatge extreta de: blocs.cpnl.cat)


!!EXERCICIS:


1-Redacta vuit oracions on apareguin adverbis de temps ja siguin com a una única unitat, com a locucions adverbials o en forma de gerundi.


2-Explica el significat dels següents adverbis de temps:


Adés, tothora, hui, enguany, anit, a la poqueta nit, a deshora, a destemps.


3-Inventa una petita narració de cinc a vuit línies on apareguin adverbis de temps i assenya-la’ls.

dimecres, 22 d’agost del 2012

L'adverbi de manera. Adreçat a tot l'alumnat.

L’adverbi és una categorial gramatical que pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi, de fet acostuma a matisar-los. Segons la seva forma pot ésser:

1. Simple: avui, aquí, allí…

2. Locucions adverbials: de gom a gom, en dejú…



Segons el seu significat pot ser:

1. De manera: així, ràpidament…

2. De temps: després, adés…

3. De lloc: lluny, pertot…

4. Quantitat: poc, massa…

5. Modalitat (afirmació, negació, dubte): tampoc, potser…





N.B. En alguns llibres ortogràfics n’arriben a establir de més tipus.



Avui recordarem els de manera.



Adverbis de manera:

.Adverbis:

Bé, (ben davant adjectiu o adverbi), mal, com (interrogatiu), així, millor, pitjor, alhora, sols, només, almenys, arreu, exprés, corrents, debades, gairebé, quasi, sobretot, tot (davant adjectiu o adverbi).



.Locucions adverbials:

A bastament, a ull un, a cau d’orella, a contracor, a repèl, corre-cuita, a dojo, a la babalà, a la deriva, a l’engròs, a males penes, a peu, xano-xano, a ultrança, comptat i debatut, amb un no res, de cap, de franc, fil per randa, si més no, si fa no fa, a les palpentes, al cap i a la fi.



.Altres (Adverbis formats sobre un adjectiu femení + sufix –ment):

Ràpidament, amablement, lentament, tristament, afablement…



.Hi ha una sèrie d’adverbis que sovint ens fan ballar el cap, és a dir, podem dubtar de com s’escriuen, per exemple, en veurem alguns:



.A l’hora: significa en una hora de temps determinada.

.Alhora: a la mateixa vegada.



.Gaire bé: ho ha fet d’una manera correcta, tot i que no del tot.

.Gairebé: quasi s’aconsegueix allò o cosa que feia.



.Pot ser: verb ‘ser’, que pot arribar a ser-ho.

.Potser: possibilitat que es doni allò.



(Extret i adaptat de: Còrdova, Núria i Andreu Fuentes, (2009). Quadern de treball. Llengua catalana 2, Batxillerat, Barcelona)

(Imatge extreta de: tribuneindia.com)



!!EXERCICIS:

1-Explica el significat de les següents locucions adverbials:

.A contracor:

.A repèl:

.A ultrança:

.Comptat i debatut:

.Fil per randa:

.A les palpentres:



2. Escriu deu oracions amb adverbis de manera que apareguin en aquesta fitxa.


3. Explica la diferència que hi ha entre:

.Per tot / pertot:

.En lloc / enlloc:

.En l’aire/ enlaire:

.Ací/ aquí:



4. Ídem de l’anterior:

.A l’hora/ alhora:

.Pot ser / potser:

.En lloc/ enlloc:

.Gaire bé / gairebé:

divendres, 17 d’agost del 2012

L'ocellet i la hiena. Conte. Adreçat a tothom.


L’OCELLET I LA HIENA

Conte tradicional del Senegal


Un dia de molta calor, la mare d’un ocellet marxà a buscar menjar. El pollet es quedà sol en la copa de l’arbre esperant l’aliment i l’escalfor de la seva progenitora. Però passaren diverses hores i la mare no retornava, de manera que l’ocell, tot espantat es posà a cridar:

-“Mare, on estàs? Torna aviat, et necessito”.






Desaparegué el sol i arribà la nit fosca amb els seus perills. Una hiena que passava per allí escoltà els crits d’auxili, als quals respongué:

-“Ocellet, no tinguis por, baixa del niu, que jo t’ajudaré. Tot i que semblo ferotge, sóc vella i ja no tinc dents, l’únic que vull es servir per a alguna cosa”.

-“No sóc babau i el que vols és menjar-me”, contestà el pollet desconfiat. “I a més la meva mare tornarà en qualsevol moment”.

Passaren diversos dies i l’ocellet estava cada vegada més afamat i exasperat. La hiena tornà a oferir-li ajuda i insistí tant que el pollet no tingué més remei que abandonà el niu, baixà de l’arbre i confià en la seva sort: valia més la pena de morir d’una mossegada que de fam en les alçades solitàries. I la cosa anà de meravella, perquè la hiena es portà com una mare i cuidà a l’ocellet fins que es convertí en una gran au.



(Traduït de Cuentos del mundo, n. 31, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Dibuix de: Monett Enriquez. Extret de: bibliocolors.blogspot.com)


!!EXERCICIS:

1-Realitza un resum de quatre a cinc línies d’aquest conte d’arreu del món.

2-Què li va passar a la mare del pollet? Pots fer una hipòtesi.

3-Per què el pollet tenia por de la hiena?

4-Cerca un sinònim de:

Progenitora, exasperat, afamat, mossegada.

5-Pots extraure alguna moralitat del conte? Quina?

6-Descriu com t’imagines a l’ocellet i a la hiena, tant físicament com psíquicament.

7-T’ha agradat aquest conte? Per què?

8-Aporta en aquesta fitxa un conte que et fascini, cita el títol i l’autor i justifica la teva elecció.

divendres, 10 d’agost del 2012

Quan escrivim ela geminada? Adreçat a tot l'alumnat.





Escrivim amb ela geminada (l·l), el punt és volat al mig i no així (l.l) o amb guió (l-l).

1. Els adjectius que comencen per il·l-:

Ex:

Lògic: il·lògic, legítim: il·legítim, licit: il·lícit, legal:il·legal, liberal:il·liberal, limitat:il·limitat…



2. Els mots començats per al·l-:

Ex:
Al·lèrgia, al·licient, al·lucinació, al·lusió, al·legòric, al·leluia, al·legar…



3. Els mots començats per col·l-:

Ex:
Col·laborar, col·loqui, col·lecció, col·lectiu, col·legi, col·locar, col·linial, col·ligar (lligar plegades diferents coses)…



4. Els mots que acaben en -el·la:

Ex:
Mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, varicel·la, aquarel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la (teixit fi i lleuger de llana)…



5. Els mots que acaben en –il·la:

Ex:
Axil·la, clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la…



6. Dins d’una mateixa família de paraules se solen alternar mots amb ll i amb l·l:

Ex:
Metall: metàl·lic, metal·lúrgia…

Cristall: cristal·lí, cristal·litzar, cristal·lografia…



N.B. Una regla que pot ajudar-te a saber si un mot porta o no l·l: la grafia de la ela geminada sol coincidir amb l’ús de ll en anglès i en francès:

Ex: col·legi: collage (francès), collage (anglès); excel·lent: excellent (francès), excellent (anglès).



(Adaptat de: Còrdova, Núria i Andreu Freixes, (2009). Quadern de treball. Llengua catalana 2. Batxillerat, Castellnou Edicions, Barcelona.

(Imatge extreta de: errorssihorrors.blogspot.com. Foto: Anna Garcia Marginedas)


!!EXERCICIS:

-Amplia la present fitxa amb més exemples i més regles d’escriptura de la ela geminada. Si és necessari cerca per Internet o en manuals gramaticals.

-Escriu deu oracions on apareguin paraules que portin ela geminada.

-Completa el següents mots amb ela o ela geminada:

Satè___it, este___ar, co___isió, conste___ació, Ape___es, Composte___a, varice___a, Marce___la, Ave___í, co___egi, pe___ícula, so___icitud, ce___a, insta___ar, po___ució, i___uminar, i___egalitat, tranqui___ament, desti___ació, co___ector, pa___iar, metà___ic, e__ctrònic, fa___era, ce__ebrar, carave__a, ca___aix, re__igió.

-Diferencia els següents mots segons s’escriguin amb ela geminada o ela:
Anul·lar /anular:
Rebel·lar/ revelar:
Vil·la/vila:
Al·ludir/eludir:

-La imatge de la fitxa conté un error. Sabríeu esmentar quin és, corregir-lo i comentar el perquè?

dimarts, 7 d’agost del 2012

Paraules semblants (3). Adreçat a tot l'alumnat.





.Esquitllar:

Llevar la clofolla a un fruit, és a dir, l'embolcall que porten les avellanes, els cacauets.

Ex:

-El meu pare quan cull les avellanes, després les esclofolla al magatzem.



.Esquitllar-se:

1. Quan una cosa se separa de l'indret on volíem aplicar-la.

Ex:

-He intentat penjar la mountain bike al magatzem, però el vis se m'ha esquitllat.



2. Passar d'un indret a un altre sense ser vist esquivant la vigilància d'algú.

Ex:

-Va entrar a la finca esquitllant-se dels seus propietaris.



.Esquitxar:

1. Quan un líquid esquitxa.

Ex:

-Si plou i passen cotxes t'esquitxaran.



2. Tacar moralment.

Ex:

-L'escàndol del robatori el va deixar ben esquitxat.



3. Lliurar diners.

Ex:

-Per saldar el deute va haver d'esquitxar diversos bitllets.



4. Escapolir-se.

Ex:

-Si pogués esquitxar-se de la conversa arribaria a temps pel sopar.



N.B. La imatge a quina de les dues paraules fa referència, a esquitllar o esquitxar?



(Font: DIEC2)

(Imatge extreta de: unaltrepuntdevista.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

-Redacta quatre oracions amb diferents significats dels dos mots tractats.

-Aporta dues paraules semblants i que et puguin fer equivocar en l'escriptura. Anota el seu significat.

divendres, 3 d’agost del 2012

La meva paraula preferida (9): "Apodíctic". Adreçat a tothom.





.Apodíctic:

Dit del raonament veritable o fals.

Són sinònims:

incontrovertible, indiscutible, incontestable.

Són antònims:

discutible, rebatible.


Ex:

-És apodíctic que el rock and roll és un dels moviments culturals essencials del segle XX.



Justificació:

És una paraula que s'utilitza poc i té bona sonoritat.



(Fonts: DIEC2, Diccionari de sinònims i àntònims, Teide)

(Imatge extreta de: blogs.xtec.cat)




!!EXERCICIS:


-Redacta sis oracions amb apodíctic.


-Aporta una paraula que creguis interessant i anota el seu significat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;