Tècniques d'estudi (1). Com estudiar i preparar una prova escrita. Adreçat a tothom

 

En els nostres dies i amb tanta distracció a l’abast, posar-se a estudiar per a preparar una prova escrita cada cop és més difícil. Els motius són diversos, en primer lloc, els elements electrònics ens hi posen molts impediments, per què? Perquè hi trobem esbarjo, distensió, coses que ens fascinen i que emplenen i copen el nostre temps: el mòbil, l’ordinador, la tablet... Tota aquesta dispersió d’elements enemics fan complicada la tasca d’aturar-se uns minuts per a concentrar-se en l’estudi d’una matèria, atès que, la nostra ment, enganyada, ja ens dirigeix a visitar aquest armament contrincant. D’aquí que, una vegada més, et proposem unes estratègies per tal de no deixar-se vèncer per aquests proveïments electrònics que donen immediatesa i ens roben la capacitat de centrar-nos en la lectura i en l’estudi.

Molts alumnes sofreixen dèficit d’atenció i són incapaços d’atendre quan explanes quelcom més de cinc o deu minuts. Això ens ho ha portat l’era d’Internet. Es distrauen fent altres matèries, mirant webs que desitgen, o fins i tot, entrant en xats o jugant o videojocs.

Ningú ens ha ensenyat a estudiar, a treballar cada dia, jo ho vaig patir a la meva època. Però l’estudiant, com el pagès o el pastisser, ha de treballar cada dia. Guanyar-se el pa i la seva tasca és aquesta, aprendre i superar l’examen.

*******

CONSELLS PER A L’ÈXIT EN L’ESTUDI

.A les sessions de cada matèria, durant les explicacions, estigues amatent, pren anotacions a la llibreta d’allò essencial a recordar, si cal, subratlla del text del llibre. Essencial no distraure’s a l’aula i menys mentre s’explica, perquè et perdràs conceptes fonamentals que et poden sortir a la prova escrita.

.Anota’t els deures de cada matèria per a la següent sessió a l’agenda personal per saber què hauràs de lliurar en la propera sessió d’aquella matèria.

.En arribar a casa i després de dinar, revisa durant 30 minuts la teoria que t’han explicat de cada matèria aquell dia, per a veure si ho has assumit i ho sabries explicar a un altre company. Realitza els exercicis i apunta’t els dubtes per a preguntar al teu professor/a en la següent classe. Durant el repàs de tarda, entre matèries, realitza un descans de 20 minuts. Porta a terme coses que t’encantin: fer esport, llegir, mirar una sèrie de televisió o altres.

.Executa si és necessari activitats voluntàries sobre aquell ítem tractat en aquella matèria per a veure si realment ho has entès i per a què t’ho tingui en compte el docent pertinent.

.Fes esquemes sobre la teoria essencial que t’han explanat aquell dia de cada matèria. Classifica-ho per temes i assignatures. Pensa que et serviran per a repassar ràpidament els dies previs a la prova escrita.

.Llegeix i entén els conceptes que estàs tractant, sense memoritzar-los.

.Quan repassis, subratlla allò destacat de la informació que estàs llegint, tant si és del llibre de la matèria com d’una novel·la, i si és aquesta darrera, pren anotacions per facilitat la memòria i allunyar l’oblit, o bé, resumeix el que succeeix en cada capítol.

.Abans de l’examen repassa les faltes ortogràfiques que has realitzat a les anteriors proves escrites, dictats, redaccions i similars, per tal de no repetir-les altra vegada.

.Crea una graella amb les faltes que més acostumes a produir, per tenir ben clara la seva correcció.

.Al teu espai d’estudi desconnecta els aparells electrònics i defuig altres elements o bé aparells que puguin alterar el teu temps d’estudi.

.Tingues eines de consulta a l’abast i a prop per quan siguin necessàries: connexió a Internet, diccionaris en format físic o digital, enciclopèdia digital, llibre de la matèria.

.Estudia cada dia, és la teva feina. No deixis per al darrer jorn l’estudi del tema o temes per a l’examen, perquè serà inabastable, et posaràs neguitós, perdràs memòria i no podràs preguntar els dubtes al professor.

.Llegeix diàriament temes que et fascinin, això millorarà el teu raonament, escriptura i sobretot, adquiriràs vocabulari.

.Organitza’t bé. És la clau de tot. Avui faré això, després realitzaré els deures de ciències naturals, en acabar, la redacció de català... sinó fracassaràs, i deixaràs matèries pel camí, o executaràs aquestes tasques a classe en una altra matèria, si no t’enxampen clar.

.Classifica bé els continguts de cada matèria: numera les pàgines i arxiva els documents en una carpeta o portafolis, en finalitzar el trimestre realitzar un dossier i lliura’l al teu professor de cada matèria. Aquí rau una de les errades de molts alumnes, emmagatzemar els documents barrejats amb d’altres matèries i sense numerar.

.Si estàs llegint una novel·la, assenyala on t’has quedat amb un punt de llibre, per no equivocar-te i tornar a llegir aquella pàgina.

.Revisió de l’examen realitzat: anota’t les preguntes que havies fet malament, amb la resposta correcta.

(Imatge extreta de: La mente es maravillosa)

 

EXERCICIS:

1. Explica’ns com estudies. Com prepares la matèria de català per exemple?

2. Esmenta quines coses de les esmentades en la present fitxa vinculades a l’estudi portes a terme correctament.

3. Què pots fer per tal de millorar en l’estudi i en les qualificacions de cada matèria?

4. Comenta què fas a l’aula quan el professor explica. Atens? Et distraus? Prens anotacions? Realitzes d’altres tasques que no toquen? Destorbes els companys? Parles?

5. En acabar l’explicació i encomanar la tasca, preguntes els dubtes que et sorgeixen? Et fa tall? Ho portes a terme l’endemà? Què fas si a casa no entens quelcom, com ho resols?

Comprensió lectora: Han trobat les restes del mosqueter d'Artagnan? Adreçat a tothom

 Arqueologia 

BUSQUEN EL MOSQUETER D'ARTAGNAN SOTA UNA ESGLÉSIA DE MAASTRICHT

Un accident provoca la troballa d'uns ossos que podrien ser del mosqueter, que va morir durant la guerra franco-holandesa el 1673

L'església de Maastricht on hi podria haver les restes del mosqueter D'Artagnan. 

Piroschka Van De Wouw

L. Serra,  Diari Ara

27/03/2026

Al mosqueter D'Artagnan el va fer famós la ploma d'Alexandre Dumas a partir del segle XIX, però un descobriment recent ha recordat a tothom que Charles de Batz-Castelmore, el comte d'Artagnan, va ser realment un cavaller de carn i ossos durant el segle XVII. Justament perquè les restes del seu cos es podrien haver localitzat sota una església de Maastricht. El destí del cos del protagonista d'Els tres mosqueters ha estat un misteri durant segles.

Després de l'ensorrament parcial del terra de l'església de Sant Pere i Sant Pau, paletes i arqueòlegs van començar a treballar en la rehabilitació de l'espai. Sota el que abans era l'altar, on només s'enterraven figures rellevants, s'hi van trobar uns ossos. Hi ha indicis historiogràfics que fan pensar que podria tractar-se del militar gascó, que era home de confiança del rei Lluís XIV i cap dels mosqueters que s'ocupaven de la protecció del monarca.

 

L'església de Sant Pere i Sant Pau, a Maastricht, on hi podria haver D'Artagnan. Piroschka Van De Wouw / Reuters El forat on s'han localitzat les possibles restes de D'Artagnan, a l'església de Maastricht. Piroschka Van De Wouw / REUTERS

D'Artagnan va morir el 1673 durant el setge de Maastricht, en una ofensiva de l'exèrcit per conquerir la ciutat. Està documentat que va morir per l'impacte d'una bala al coll o al pit i es creu que a causa de la guerra i de les altes temperatures no haurien repatriat el cos a França. L'esquelet que s'ha trobat té un projectil de mosquet a la zona toràcica, cosa que reforça la hipòtesi dels historiadors. Amb les restes hi havia una moneda francesa, que segons els experts podria indicar l'estatus de la persona enterrada.

Per verificar la seva identitat s'han pres mostres de l'ADN, principalment de les dents, que es compararan amb el material genètic d'un descendent de la família De Batz, ja que per línia paterna encara es conserva el llinatge al sud de França, a prop d'Avinyó. Un laboratori de Múnic determinarà la coincidència. També s'estudiaran els ossos per determinar-ne l'edat i el sexe biològic. Els resultats se sabran d'aquí a poques setmanes i podrien obrir tota una guerra diplomàtica sobre què ha de passar amb les restes.

D'Artagnan és un heroi nacional a França. Lluís XIV, el rei amb el regnat més llarg de la història de la monarquia europea (1643-1715), va ser qui va reforçar la guàrdia reial dels mosqueters encarregant-los assumptes d'estat, feines d'espionatge i missions secretes. Però la figura de D'Artagnan ha transcendit la història militar per convertir-se en una icona cultural global, no només per les novel·les de Dumas sinó també per productes audiovisuals de gran ressò com els dibuixos de D'Artacan i els tres gosqueters, dels anys 80, i les seves seqüeles.

[Crèdits fotogràfics: Piroshka Van de Wouw, Reuters, Mark Ashmann]

 

EXERCICIS:

1. On s’han trobat les restes del possible mosqueter? Esmenta-ho amb exactitud.

2. Qui dona amb la tomba del mosqueter?

3. Foren trobades voluntàriament? Per què? Com es van descobrir?

4. Com va obtenir la fama el comte d’Artagnan?

5. Com s’anomenava realment d’Artagnan?

6. Quina era la tasca de d’Artagnan?

7. Com i quan va traspassar d’Artagnan?

8. Què hi ha juntament amb les restes del mosqueter?

9. Com corroboraran si són les restes autèntiques del mosqueter?

10. Què pot succeir si es confirmen que són les despulles del militar?

11. Quin rei va fer cobrar protagonisme als mosqueters?

12. Quines missions encarregava el rei als seus mosqueters?

Notícies reals (1): "Cotxes massa grans?". Adreçat a tothom

 

Treballem i aprenem llengua mitjançant notícies reals que trobem en premsa i que ens ajudaran a entendre el nostre dia a dia una mica més. En aquesta tocarem un tema que segur que us afecta o a amics propers, el tema de l’aparcament en llocs subterranis o  tot i que no ho toca, sabem i hem vist que també passa als blocs de pisos. Us heu trobat amb això?

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la i ctrl+]

[Diari Segre, 22 d’octubre del 2025]

 

EXERCICIS:

1. Quin és el problema dels pàrquings subterranis o dels blocs de pisos?

2. Quins són els vehicles més venuts?

3. Quina empresa realitza l’estudi sobre els aparcaments?

4. Quina amplada han guanyat els vehicles cada dos anys?

5. On s’ubica Espanya dins el rànquing de vehicles amples?

6. Quines mesures tenen les places d’aparcament actualment de mitjana?

7. D’acord amb les mesures de cada aparcament, què succeeix?

8. Qui és en Mario Pinilla? Què va declarar?

9. Quin fet anecdòtic es produeix als aparcaments?

10. Com se solventaria el problema dels aparcaments?

11. Què succeeix a la fotografia de la part inferior del reportatge?

12. En quin conegut aparcament de la ciutat de la boira es dona també aquest fet? Com ho pretenen solventar?

13. La cosa es repeteix als aparcaments del carrer?

14. On aparquen els teus pares el vehicle familiar? Passa un problema semblant al de la notícia? Per què?

15. Explica el significat dels mots en cursiva que apareixen en cada oració de la notícia.

.La generalització dels SUV:

.Una redestribució de les places:

.Les línies que delimiten les places:

.Un portaveu municipal:

.S’està valorant per implementar en un futur:

16. Proposa un altre títol possible per a aquesta notícia.

Treballem els arguments. Com escriure un argument?

 

.Què és un argumentar?

Presentar arguments en favor o en contra d’un tema, justificant el perquè amb la finalitat de convèncer el lector. Cada argument conté una tesi clara i que s’ha de recolzar mitjançant informació rellevant, estudis estadístics, exemples, o fins i tot, l’argument d’autoritat, on s’explana l’opinió d’una persona destacada, reconeguda o de prestigi.

Ex:

Com glossava Stephen Hawking, els forats negres poden arribar a ser un problema.

Per un altre costat, un argument pot estar contraposat per un altre:

Ex:

Em sembla bé que se celebrin festes al poble, perquè és fantàstic veure a la gent pel carrer, feliç, compartint activitats, tanmateix, primer els nostres carrers i voreres haurien d’estar en perfecte estat per als contribuents, abans d’invertir diners en d’altres coses menys profitoses i fugisseres.

.On podem trobar textos amb arguments?

Als diaris, revistes, blogs, aportacions en articles, pàgines web. Sobretot apareixen en la premsa escrita en les seves diferents formes: article d’opinió, columna, editorial, carta al director, crítica, crònica.

.Partícules equivalents que ajuden a argumentar:

Però: mes, emperò.

Si més no: almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt.

Ja que: perquè, atès que, car, com sigui que, com que, pel fet que, per tal com, puix, puix que, així doncs, d’aquesta manera.

Tanmateix: és clar, lògicament, naturalment, sens dubte.

N.B. Quan escrivim i per falta de corpus lèxic individual, acostumem a repetir mots o partícules, no t’oblidis d’emprar sinònims, perquè sinó el teu text perdrà riquesa lèxica.

.Emprar connectors:

Per tal d’endreçar els arguments dins d’un text, a més d’usar algunes de les partícules anteriors, cal emprar connectors per estructurar bé cada paràgraf.

https://llengilitcat.blogspot.com/search?q=connectors

.Estructura d’un text argumentatiu:

		Títol original
Introducció o tesi

 

Desenvolupament dels arguments: un, dos, tres o més paràgrafs

 

Conclusió: finalitzes el text recordant quelcom

 

.Com podem escriure un text argumentatiu?

1. Escull el tema si és possible i no te’l donen.

2. En un paper a part i a mode d’esborrany, realitza un esquema. Aporta arguments a favor en un costat i a l’altre en contra.

3. Aporta arguments de cadascun dels arguments anteriors amb exemples, arguments d’autoritat si és possible, per donar més solvència a cada afirmació.

4. Comença a escriure:

.Posa un títol original i que ningú posaria.

.Introdueix el tema breument al primer paràgraf.

.Al segon, tercer, quart paràgraf o als que desitgis, redacta els arguments i raona sobre cadascun, exemplificant, reafirmant, contraposant, segons vulguis.

.Clou el text recordant o fent menció de quelcom destacat esmentat. Compte, que la conclusió no és un resum de tot el dit anteriorment.

N.B. És fonamental realitzar una pluja d’idees, un esquema dels arguments i un esborrany per tal que el text estigui ben fet. D’aquesta manera no contraposaràs idees o afirmacions que ja has explanat.

 

[Imatge extreta de: diario de Salamanca]

 

EXERCICIS:

1. Expressa amb les teves paraules què és argumentar?

2. On podem trobar textos de caire argumentatiu?

3. Cerca un exemple de text argumentatiu i raona per què ho és.

4. Pensa i aporta tres arguments a favor o en contra d’un tema que t’interessi i justifica per què hi estàs a favor o bé en contra.

5. Completa els següents arguments:

A) Estic a favor de la pena de mort, perquè ____________________________________________________________, per exemple,_____________________________________________________, si____________________________________.

 

B) Fora bo que baixessin la taxa d’alguns impostos atès que,__________________________________________________________________iper_____________________________________________________________, d’aquesta manera______________________________________i així____________________________________________.

 

C) No em sembla correcte que els joves realitzin botellons____________________________________________perquè_______________________________________________________________ i per____________________________. De fet, en els nostres dies_______________________________________________.

 

D) El futbol forma part de la vida quotidiana dels infants per__________________________i per________________, emperò, ______________________ si no són bons jugadors___________________ no tindran futur als camps de futbol, perquè______________________________.

6. Escriu esquemàticament una estructura possible que ha de tenir un text argumentatiu.

7. Redacta un text argumentatiu sobre un d’aquests temes: el canvi climàtic, la pena de mort, la velocitat a les carreteres, la lectura als nostres dies, el civisme als pobles i ciutats, la interculturalitat, Internet és una cosa positiva?

8. El text argumentatiu o article d’opinió és un dels més complicats d’escriure. Per què? Quines errades sorgeixen?

9 Si pensem en mitjans de comunicació com la televisió o la ràdio, on podem trobar textos argumentatius orals? I en la nostra vida quotidiana, que no sigui la premsa?

10. Autoavalua’t: què t’ha costat més d’entendre i per què? Com ho has resolt?

El text narratiu. La narració. Adreçat a 2n d'ESO

 

És un tipus de text que explana uns fets reals o bé imaginaris situats en un temps i en un espai determinats. Hi apareixen verbs d’acció, connectors amb marca de temporalitat i causalitat, adverbis de temps i de lloc. Són algunes de les marques d’aquesta tipologia de text.

Podem trobar exemples de textos narratius contínuament en la nostra vida quotidiana, en veiem alguns exemples:

Els mitjans de comunicació: notícies; en la literatura: novel·les, contes, narracions; a Internet o en llibres: biografies, llegendes; en la televisió: sèries, pel·lícules; en els videojocs, entre d’altres.

Ara et toca a tu, practica realitzant alguns d’aquests exercicis.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: artpictures]

 

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un text narratiu.

2. Quins elements hi podem trobar?

3. Digues si són certes o falses aquestes afirmacions.

a) Quan s’explica quelcom estem parlant de text narratiu.

b) Una nota a la mare és un text narratiu.

c) Si expliques un film a un amic no fas cap text narratiu oral.

d) El cartell: “Avui la sala de jocs romandrà tancada”, no és un text narratiu.

4. Llegeix aquest fragment i justifica si és un text narratiu i per què.

La ballada popular és l’execució improvisada, amb veu i música interpretada en directe, del ball de bot tradicional de Mallorca per part de persones que hi prenen part com a actors, pel simple gaudi de ballar, i, sovint, també com a espectadors. Es diferencien de les mostres folklòriques per no necessitar la presència de públic, per ballar sense una coreografia o un ordre establerts, pel fet que els participants no vesteixen indumentària tradicional i per ser un acte obert a absolutament tothom.

[Extret de Vikipèdia]

5. Escriu un fragment de text narratiu de cinc a vuit línies.

El text dialògic: la conversa. Adreçat a tothom

És un tipus de text que està present de manera constant en les nostres vides. Quan estem parlant amb algú, ja estem realitzant una conversa, per tant, estaríem parlant d’un text dialògic. Normalment, per tal que hi hagi una conversa són necessàries un mínim de dues persones.

A nivell oral, hi apareixen expressions informals, mots col·loquials, repeticions, oracions inacabades, entre d’altres. Formen part del gènere conversacional els qüestionaris, els debats, les entrevistes, les obres de teatre, els guions de televisió, en són alguns exemples. Per tant, hem vist, que aquest tipus de text el podem trobar tant a nivell oral com escrit.

Com ens apareix representat el text dialògic?

Amb guionets quan parla cada personatge en una novel·la o bé, amb el nom del personatge seguit de dos punts dins d’un text de dramatúrgia.

Ex:

Escenari: L’interior del Cafè de la Marina, una tarda d’estiu. Les finestres estan obertes i entra una brisa suau. Al fons, es veu el mar tranquil i un parell de barques amarrades. Sobre les taules hi ha copes de vi i plats amb restes de sardines. L’ambient és animat, però no massa ple. La Rosa, vestida amb un davantal, està netejant una taula mentre en Josep, ambun aire desmenjat, arregla una xarxa de pesca assegut a un racó.

Rosa: (Amb un somriure burleta) I doncs, Josep, encara estàs embolicat amb aquesta xarxa? Si segueixes així, acabaràs pescant estrelles en lloc depeixos.

Josep: (Sense aixecar la mirada, concentrat) Les estrelles no es deixen atrapar, Rosa. Però al menys no t’esgarrinxen les mans com aquestes maleïdes xarxes.

Rosa: (Amb una rialla ) Potser sí que és millor buscar estrelles... almenys fan bona llum. Per cert, ja has pensat en el que et vaig dir l’altre dia?

Josep: (Finalment aixecant la mirada, confós) Què? Allò del ball? Rosa: (Amb un aire misteriós) No, home, allò de portar-me a fer un tomb amb la teva barca. Sempre dius que el mar és el teu gran amor, però jo encara no he vist que em convidis a compartir-lo. Josep: (Torna a abaixar la mirada, nerviós) El mar és capritxós, Rosa. No vull que es posi gelós.

Rosa: (Juganera) Ah, sí? I jo que pensava que el gelós eres tu. Mira que si un altre pescador m’ofereix un tomb abans que tu...

Josep: (De cop, aixecant-se de cop amb el rostre encès) Ningú t’ha deportar enlloc, Rosa! Si algú t’ha de portar al mar, soc jo.

[Fragment de: SAGARRA, Josep Maria, El cafè de la Marina]

 

-Hola Martí, com estàs?

-Bé, i tu, Júlia?

-Superbé. Acabo de començar les classes a l’institut.

-Ah, i com t’ha anat el primer dia?

-De conya, he fet moltes amigues i he conegut els meus professors.

 

[Imatge extreta de: Freepik]

 

EXERCICIS:

1. Què és un text conversacional? Com el pots reconèixer en un text escrit?

2. Esmenta en quins àmbits de la vida quotidiana podem trobar aquest tipus de text.

3. Crea un text dialògic on intervinguin dos personatges de cinc a vuit línies.

4. Digues en quins d’aquests casos trobarem un text conversacional.

.Cua en silenci en un supermercat:

.Comprant un producte en un mercat:

.En una trucada telefònica:

.En una sol·licitud:

.En una reclamació per una multa de trànsit davant del guàrdia:

.Realitzant un monòleg en un teatre:

5. Ídem de l’exercici anterior.

.Recitant una poesia:

.Incitant el públic a intervenir amb preguntes després d’una obra teatral:

.Dos corredors de curses parlen abans de la sortida:

.La recepció de la rebuda d’un telegrama:

.Parlar en un xat amb una amiga:

6. Respondre un correu electrònic en diferit es pot considerar un text conversacional? Per què? Raona la teva resposta.

7. Una videoconferència és un tipus de text dialògic? Per què?

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Quins dubtes t’han sorgit i com els has resolt.

Estratègies per a la comprensió lectora. Adreçat a tothom

Veiem vuit estratègies de comprensió lectora fonamentals i que t’ajuden a millorar en la lectura d’un text.

.Fer hipòtesis (predir):

El lector anticipa el text que llegirà. Crea expectatives sobre el que passarà i el text. S’anticipa al que s’esdevindrà en el text, fins i tot, basant-se amb coneixements previs.

.Inferir o llegir entre línies:

Provoca en el lector que empri la seva experiència, coneixements previs i se centra en les paraules clau que apareixen al text, i donen informació destacada per interpretar allò que l’autor pretén comunicar i que no està explicitat al text.

.Fer-se preguntes:

Saber trobar les respostes a les preguntes que es fan. Si estan implícites o no al text. Si cal una opinió o coneixement previ.

.Fer connexions:

Potencia el comportament reflexiu. Estableix un record mitjançant el text, un enllaç, amb una experiència personal, una lectura prèvia, els coneixements que tenim.

.Visualitzar:

En veure el text estableix relacions amb la seva experiència personal, d’altres textos, o bé, amb el coneixement del món. Mitjançant aquesta estratègia ha de reconèixer els referents culturals, les expressions, el lèxic, els sentits figurats, les metàfores que es trobin al text.

.Reparar la comprensió:

Quan no s’entén un fragment, el lector se’l salta. Llavors, cal retrocedir i reparar la comprensió, és a dir, rellegir, revisar la paraula on es perd el coneixement, reduir la velocitat de lectura, pensar en la lectura que s’està llegint (de què va?), fer preguntes, establir connexions.

.Resumir:

Cal entendre el text, discernir allò que és fonamental del que és secundari. També ajuda a organitzar el text quan el sintetitzaràs. Permet comprovar si has entès o no el text.

.Reorganitzar la informació:

Costa organitzar les dades obtingudes amb la lectura. Pot no saber-se explicar el text que s’ha llegit, tot i entendre el vocabulari i no saber establir relacions entre fragments.

[Imatge extreta de: NeuronUp]

[Font: XTEC]

EXERCICIS:

1. Escull una estratègia de comprensió lectora d’aquesta fitxa i explana-la amb les teves paraules.

2. Cerca una altra estratègia de comprensió lectora que no aparegui aquí i explica-la.

3. Fòrum: quines estratègies de comprensió lectora empres? Et resulten eficaces? Per què?

El text instructiu. Principals característiques. Adreçat a 3r d'ESO

Un text instructiu és un tipus de text que serveix per a aprendre a utilizar un aparell, emperò, també recomanen o aconsellen. Si després de llegir un text instructiu et sorgeixen dubtes, significa que no està ben fet, que està incomplet.

On podem trobar un text instructiu?

En els prospectes de medicaments, en les receptes de cuina, les regles per a jugar a un joc, els textos que acompanyen un electrodomèstic o bé, un aparell domèstic, també en les indicacions per a arribar a destí, per emplenar un imprès, fins i tot, les prohibicions són textos instructius, entre d’altres.

 

Com s’estructura?

.Ha de tenir un títol, que pot cridar l’atenció en cas de ser un cartell.

.Pot contenir una petita introducció sobre què tracta el text. No és obligatòria.

.Té un llistat d’ordres o redacció de les instruccions. Les instruccions es redacten amb frases curtes. Posteriorment, les frases fan aclariments sobre diversos aspectes.

.Apareixen diversos elements que ajuden a enllaçar les oracions: connectors, adverbis, pronoms relatius, pronoms febles.

.Depenent del context, el text pot anar signat.

 

Característiques textuals

.El llenguatge ha de ser clar i concís.

.Les instruccions han d’aparèixer de manera ordenada. D’aquí que s’emprin connectors d’ordre: per començar, a continuació, més endavant, mentrestant, finalment…

.La informació apareix en diferents apartats i amb títols que la representen.

.De vegades, poden aparèixer signes tipogràfics, com a símbols, lletres, números, punts, guions i similars, per a indicar ordre.

.Finalment, també poden aparèixer dibuixos o esquemes, així com quadres o gràfics, per a facilitar la comprensió o el procediment a seguir.

 

Recursos lingüístics

.Per expressar les instruccions s’usa el temps imperatiu en ordres positives  (mou, engega…) i el subjuntiu en ordres negatives (no moguis, no engeguis…).

.Hi poden aparèixer les perífrasis d’obligació.

Haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, caldre que + infinitiu.

.Expressió amb suavització de les imposicions:

Fa falta, és necessari, aniria bé, es recomana…

.Es poden redactar amb més o menys formalitat. Si el receptor no és conegut, hi apareixen formes més impersonals.

.Quan no ens adrecem a ningú en concret, s’empra el verb en forma personal, i fa acte de presència la segona persona del plural.

Agafeu, adreceu-vos…

.Cal evitar l’ús de l’infinitiu en la redacció de les instruccions.

 

Per expressar les accions

.Adverbis i locucions adverbis de manera:

Així, a poc a poc…

.Adverbis en –ment:

Posteriorment, lentament…

.Preposicions + noms:

En condicions, amb pragmàtica…

.Oracions amb nexes modals:

Com, com si, segons...

.Gerundis:

Procurant, vigilant...

 

Per indicar la finalitat d’una acció

.Preposició per a + nom:

Per a tancar...

.Oracions amb nexes finals:

Perquè, a fi que, per tal que...

.Per + infinitiu o locucions finals:

A fi de, per tal de...

.Verbs que indiquen finalitat:

S’ha de pretendre...

 

Per a referenciar instruments

Per mitjà, mitjançant, amb...

 

[Fonts consultades: CPNL, Aula de català]

[Imatge extreta de: pixelatumente]

 

EXERCICIS:

1. Què és un text instructiu?

2. On el podem trobar?

3. Esmenta cinc aspectes a tenir presents per a escriure un text instructiu.

4. Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions.

A) Una recepta no és un text instructiu.

B) L’explicació de com aprovar un examen és un text instructiu.

C) Al text instructiu hi apareixen imperatius.

D) Un text instructiu no té connectors.

E) En un text instructiu sempre hi trobarem un títol.

F) En un text instructiu mai hi apareixen imatges, dibuixos o gràfics.

G) Les instruccions sempre estan endreçades al text.

H) Són textos instructius:

El manual de funcionament d’un vehicle, et text de com s’usa un mòbil, el text que acompanya un medicament, com redactar un text, una carta.

5. Redacta un text instructiu tenint en compte el que hem tractat en la present fitxa.

6. Cerca un tipus de text instructiu, fotografia’l o bé escaneja’l. Adjunt’l aquí i justifica el perquè de la seva tipologia.

7. Fòrum: quin text instructiu has llegit recentment? El vas trobar entenedor? Per què?

8. Autoavalua’t: aporta dubtes que t’hagin sorgit durant el treball de la present fitxa. Com els has resolt?