divendres, 31 de maig del 2013

"A Mallorca, durant la guerra civil" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Adreçat a 1r de Batxillerat.

 

 

A Mallorca durant la guerra civil

 

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

(Dins Imitació del foc, 1938) 


 (Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)


. Aquí teniu alguns poemes més d'aquest gran poeta:



.Per ampliar Bartomeu Rosselló-Pòrcel:







(Imatge extreta de: pepvalsalobre.wordpress.com)



!!EXERCICIS:

1. Redacta una petita ressenya biogràfica i literària de la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb les teves pròpies paraules i sense fer un còpia i enganxa.

2. Realitza un comentari del següent poema tant de temàtica com de la mètrica.

3. Investiga per Internet si aquest poema ha estat musicat i adjuntant aquí diversos links.


dijous, 30 de maig del 2013

Al més aviat o el més aviat? Adreçat a Batxillerat.




En català la forma correcta d'entrada és "Al més aviat possible". Aquesta forma equivaldria a la traducció de la castellana "Lo más pronto possible".

L'estructura que cal seguir és la següent:

AL MÉS / AL MENYS (+ ADVERBI: aviat, tard, lluny, ràpid... O ADJECTIU AMB FUNCIÓ D'ADVERBI)

Ex:

-Vindré al més aviat possible (Correcta)

-Vindré el més aviat possible (Incorrecta)

-Marxa al més ràpid que puguis (Correcta)

-Marxa el més ràpid que puguis (Incorrecta)


N.B. Recordar: AL MÉS / AL MENYS + ADVERBI / ADJECTIU (funció d'adverbi) és correcte.


Estructura incorrecta: AL MÉS / AL MENYS + ADJECTIU.

Ex:

-Deixa-li els llibres al més ratllats que creguis (Incorrecta, perquè 'ratllats' és un adjectiu')

-Deixa-li els llibres tan ratllats com creguis (Correcta, caldria afegir-hi alguna partícula més)


.Dues estructures que són dos clars castellanismes i per tant incorrectes en català són:

Quan abans millor (Incorrecta)-------------------Com més aviat millor (Correcta)

Com abans millor (Incorrecta)-------------------Tan aviat com sigui possible (Correcta)



.Els adverbis Màxim, Mínim, Millor i Pitjor també van precedits per la preposició A en expressions com:

 Ex:

-Ho fa al millor que pot.

-Respon-li al màxim de bé que puguis.

-Us destorbarem al mínim.

N.B. Ens pot sonar malament amb 'al' però és així segons els gramàtics.


En català són correctes:

Al més aviat possible / Tan aviat com sigui possible / Com més aviat millor.


Són incorrectes en català i per tant hem d'evitar l'ús de:

El més aviat possible (Incorrecta)

El màxim, el mínim, el millor, el pitjor (Incorrecta, perquè no hi ha la preposició A)

Quan / Com abans millor (Incorrecta)



(Inspiració: Núria Puyuelo, Al més aviat possible, article dins El Punt Avui,17 de maig del 2013)

(Imatge extreta de: blog.lasirena.es)


!!EXERCICIS:

1. Redacta deu oracions amb l'estructura Al MÉS AVIAT.

2. Inventa un exercici que contingui vuit oracions que estiguin bé i d'altres malament amb les estructures aparegudes en aquesta fitxa, com per exemple: Al més aviat possible / el més aviat possible / tan aviat com sigui possible, el millor... també pots fer-lo de l'estil de subratlla la forma correcta. Sobretot no resolguis l'exercici, que ja ho farà algú altri.

3. Fòrum: Què és el que t'ha costat més d'entendre d'aquesta fitxa? Sabies aquest cas de "al més aviat" i "el més aviat"? T'has quedat amb la idea general d'aquesta falta ortogràfica tan corrent? Expressa la teva opinió.


dimecres, 29 de maig del 2013

"Oda a Catalunya des dels tròpics", d'Agustí Bartra i Lleonart. Adreçat a 1r de Batxillerat.






ODA A CATALUNYA DES DELS TRÒPICS

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyorança
d’ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita
orfeons i corrandes,
sinó la duresa del temps que fa navegables els records
i desenterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d’oblidades farines
i desvetlla l’ombra d’una flor en un rostre,
sinó el crit de zel fluvial…
Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mudables,
ets tu, Pàtria!
El món m’oculta l’uniforme de la teva tristesa noble i callada,
però no deixen d’arribar-me les barques que endolades
clandestinament…
Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel
del teu nom,
aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,
i em sorprenc a les platges cercant les ruïnes d’un palúdic àngel
de madrèpora.
Estrany dins l’aire estrany,
circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres
sentint com el meu cor accedeix a la sirga d’un continent d’agulles,
comprenent el rictus d’aquestes roques tan fabulosament
allunyades dels pins…
Oh Pàtria que tant se t’ha estimat flautejant,
¿què faig aquí fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètiques aromes,
dins les tardes de cavalls i arcs iris?
També sabria plorar-te,
sanglotar damunt les mans estimades que també duen
anells nòmades…
Plor i sanglot potser, però l’enyorança no.
¿Com podria enyorar-te si no t'has desprès de mi,
si ets tan forta d’existència com l’amor en el refugi dels cossos?

Tu ets la terra,
l’arbre,
el foc.
Invenciblement s’ha d’anar aixecant el so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,
sota els arcs de l’alba nova.
Jo només visc per l’entrada lluminosa dels teus ocells
als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes…


(Dins L'arbre de foc, 1946)
 

 (Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)



.Per ampliar continguts d'Agustí Bartra:

 http://www.bartramuria.cat/bartra/index.cfm

http://agora1rbatxillerat2012.wordpress.com/2012/06/07/oda-a-catalunya-des-dels-tropics-agusti-bartra/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Bartra_i_Lleonart

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/agusti-bartra

 http://www.escriptors.cat/autors/bartraa/pagina.php?id_sec=1420



.Per reforçar o ampliar la mètrica i la rima:

 http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/tretslir.htm

 http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/metric.htm

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/rima.htm

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/vers.htm

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/estrofa.htm

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/genlir.htm


(Imatge extreta de: nuvol.com)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari d'aquest poema i contextualitzat dins l'epoca de l'autor i dels fets històrics en un parell de línies.

2. Cerca informació si ha estat o no musicat el poema "Oda a Catalunya des dels tròpics". Pistes: Youtube... Si ho ho estat, esmenta l'autor, el disc, l'any d'edició.

3. Realitza una petit resum de la seva vida i obres literàries redactat amb les teves paraules i sense copiar.

4. Anota quatre paraules amb el seu significat que desconeguis d'aquest poema i realitza una oració amb cadascuna d'elles.

5. Fòrum: Coneixies Agustí Bartra? N'havies llegit alguna vegada algun poema? Penses que és un poeta de les nostres lletres que cal vindicar més i que està poc idolatrat per la gent? Digues la teva.

6. Fes una cerca per Internet i adjunta aquí dos poemes d'Agustí Bartra i Lleonart que t'hagin agradat i esmenta el perquè de la teva elecció. Si algú ha participat en aquesta fitxa, els poemes no poden repetir-se.





dimarts, 28 de maig del 2013

Pràctica ortogràfica. Adreçat a tot l'alumnat.




En aquesta fitxa practicarem una mica unes faltes que sovintegen als vostres escrits, només algunes, però bé, us convido a escriure el vostre top 10 d'errors ortogràfics una mica més avall i a reflexionar el perquè no us queden al vostre intel·lecte.



(Imatge extreta de: bibliotecadeberga.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1. Cadascuna de les següents oracions contenen errors d'ortografia, a veure si el trobes.

.Del segles XVI al XVIII van succeïr una série de fets.

.M'agrada la sol·licitut i la quietut de les coses.

.La música de les cançons moltes vegades et fa pensar en relacxació.

.Hem vas dir que lo meu gat estava malal. 

.En algunes situacions hi han més dificultats per aconseguí els objectius.

.La llibreta, qui l'ha vist? ni deu!

.Enguany no he pogut disfrutar més mirant el fútbol.

.Vindrè el més de Gener.

.Tinc d'anar al metge per què tinc mal d'estòmac.

.Es va anar a rentar les mans deseguida.


2. Proposa un exercici similar amb deu oracions, però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

3. Fes el teu top deu, amb les faltes que més repeteixes. A l'esquerra hi ha d'haver les FALTES i a la dreta la CORRECCIÓ. Apa, anima't i escriu el teu top deu!

4. Revisa un verb de cada conjugació: -ar, -er /-re, -ir, i el verb 'beneir' i 'estudiar'. Llavors mira l'escriptura dels accents, dobles esses, ves baixes, dièresi... i digues on falles quan escrius dels verbs. Reflexiona a partir de les teves pròpies errades!

5. Fòrum: Per què un i altre cop repetiu les mateixes faltes? Us fixeu amb les correccions? Les repassaeu? Com pot ser que no les interioritzeu definitivament? Reflexiona-hi!

dilluns, 27 de maig del 2013

"Sol, i de dol, i amb vetusta gonella" i "És quan dormo que hi veig clar" de J.V. Foix. Adreçat a 1r de Batxillerat.




SOL, I DE DOL, I AMB VESTUSTA GONELLA

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

(Dins Sol i de dol, 1947)
 
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.
(Dins On he deixat les claus..., 1953)
 

(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)

(Imatge extreta de: ara.cat)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari del poema Sol, i de dol, i amb vetusta gonella amb la seva mètrica.

2. De què parla el poema És quan dormo que hi veig clar? Afegeix la mètrica.

3. Ara investiga i digues si aquests dos poemes han estat musicats i per qui i en quin any ho van fer.

4. Cerca sis paraules que no hagis entès dels poemes i anota el seu significat.

5. Navega per internet llegeix una mica la vida i miracles de J.V. Foix i SENSE COPIAR redacta una petita ressenya biogràfica i bibliogràfica. Aquest exercici val tres positius.

6. Fòrum: Havies llegit alguna vegada J.V. Foix? Diuen que és un dels poetes que costa més d'entendre. Has tingut dificultats per llegir i captar la idea principal d'aquests poemes?

diumenge, 26 de maig del 2013

La llegenda d'Acoitrapa i Chuquillanto. Conte d'arreu del món. Adreçat a tot l'alumnat.


LA LLEGENDA D’ACOITRAPA I CHUQUILLANTO

Conte tradicional de Perú

Un pastor anomenat Acoitrapa tocava la flauta mentres cuidava del seu ramat. La música s’estenia per la vall i creava un cert ambient de dolcesa que fins i tot les flors s’obrien.

Chuquillanto, la filla del Sol, que passejava pel prat, també se sentí atreta per la bella melodia i pujà al mont per descobrir d’on provenia. Al veure a Acoitrapa s’enamorà de tal manera que perdé l’apetit i els seus ulls s’ompliren de llàgrimes. Tenia por que el seu pare la castigués per fixar-se en un vulgar pastor. Passà diversos dies plena de pena fins que una trista cançó sortí dels seus llavis, mesclada entre el vent i arribà fins Acoitrapa, que també s’enamorà.

Els dos joves patien per estar separats, fins que ella anà a cercar el seu estimat amb l’ajuda d’un bastó, que pel camí començà a parlar: “no tinguis por, sóc el bastó màgic de l’amor i faré que et reuneixis amb el teu estimat”. El bastó s’obrí com una flor i del centre sortí Acoitrapa. Els dos joves s’abraçaren feliços. El Sol, enfurismat, els perseguia amb els seus soldats. Aleshores, Chuquillanto li demanà al bastó que convertís a la noia i al seu xicot en pedra, i així el seu pare els trobà, fosos en una abraçada eterna.

(Traduït de Cuentos del mundo, n.37, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: elmundodegladiola.blogspot.com.es)


!!EXERCICIS:
1. Cerca un sinònim de les paraules assenyalades en vermell.
2. Realitza un petit resum d'aquest conte.
3. Pots extraure algun tipus de moralitat per al nostre dia a dia amb aquest conte? Quin?
4. Fòrum: Què t'ha semblat aquest conte d'arreu del món? El coneixies? Llegeixes contes?
5. Si t'atreveixes, redacta un petit conte i posa-li un títol.

dissabte, 25 de maig del 2013

Màrius Serra. El novel·lista de l'enigmàtica. Adreçat a tothom.


Tothom coneix a en Màrius Serra pel seu afany de jugar amb les paraules, cosa que l’omple, li agrada, el fascina, i es deixa enamorar per elles. I una prova de tot això són els Enigmàrius, aquelles endevinalles que fa al programa El Matí de Catalunya Ràdio, de fa uns anys. Qui no n’ha pensat o fet mai algun? Però avui no parlarem d’en Màrius Serra jugador i enigmista de paraules, si es vol, ludolingüista, que diu ell, en tot cas, una miqueta, sinó d’en Màrius Serra novel·lista i que dóna pistes de la seva dèria per les paraules, denominant objectes, noms i coses quan les relata. Ell es considera escriptor, però potser és aquesta la faceta seva que desconeix el gran públic, que es lliura més per la persona mediàtica que és, que no pas el novel·lista que ens amaga. Ara ens presenta Plans de futur (2013), una novel·la que fou mereixedora del Premi Sant Jordi 2012.

Si ens endisem una mica en el nostre protagonista, en Màrius Serra, va néixer un dia del treballador del 63 a Barcelona, “per això mai he deixat de treballar!”, comenta fent sorna. Va estudiar filologia anglogermànica i debutà com a novel·lista el 1987. Al llarg de la seva obra ha conreat la novel·la, l’assaig, la narrativa breu, articles en mitjans de comunicació com l’Enderrock, El Temps, L’Avui o La Vanguardia, però mai ha deixat de ser una mena de rei dels mots, en fi, no ha deixat mai de jugar amb les paraules, tant a nivell oral com escrit, és tota una entitat.
 
En la novel·la Plans de futur (2013) ens retrata al matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer com a exemple de superació, d’un home que nasqué amb una paràlisi al sistema nerviós que li impedí assistir a l’escola com a tothom i que requeria ajuda contínuament, d’esperit autodidacta, sempre escrigué en català tot i fer-ho durant el franquisme. La seva tasca com a matemàtic fou reconeguda per les autoritats tant espanyoles com catalanes, a més de les internacionals, fins i tot treballà diversos anys pel Ministeri de Marina dels Estats Units (Office of Naval Research). Ferran Sunyer era un home que no podia valer-se per si mateix, necessitava quelcom a prop seu, per això dues cosines seves, Maria i Àngels Carbona l’ajudaven en el seu dia a dia, tot i més, quan el pare de Ferran decidí abandonar a la família. Al llarg dels anys i gràcies a  la seva capacitat, fou Ferran Sunyer qui sostingué la família, essent un discapacitat. Va rebre multitud de beques demostrant ésser una persona imprescindible dins la seva àrea, la matemàtica.

Màrius Serra, ludolingüista, enigmista i escriptor va sentir-se atret per la figura de Ferran Sunyer i decidí novel·lar la seva vida. L’autor se sent còmode que el defineixin amb el terme de polifacètic, “m’agrada” –diu-, també està satisfet pel que fa: “tinc una relació amb la llengua, és el cairó que em defineix”. Els seus orígens com a escriptor es remunten a mitjan dels anys vuitanta quan començà a escriure pel setmanari valencià de caire sociopolític i cultural anomenat El Temps, relació que encara continua vigent fins als nostres dies, i justament al cap de poc debutà amb obres de narrativa breu com: Línia (1987) i Amnèsia (1988). Posteriorment i dins aquest mateix gènere n’arribaren d’altres com: Contagi (1993) o La vida normal (1998), Premi Ciutat de Barcelona. Llavors, ja fou en encetar la dècada dels noranta quan en Màrius decidí obrir-se definitivament el camí com a novel·lista amb obres com: L’home del sac (1991), Mon oncle (1996), Ablanatanalba (1999), títol que curiosament pot llegir-se igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra, Monocle (2003), Farsa (2006), Premi Ramon Llull de novel·la, Quiet (2008), on parlava de la relació que tenia amb el seu fill Lluís malalt d’encefalopatia durant els seus set primers anys de vida. Precisament gràcies a aquesta obra pogué escriure després l’actual Plans de futur (2013). S’atreví amb una novel·la per les aplicacions de mòbil intitulada La veritable història de Harald Bluetooth (2007). Per un altre costat, Màrius Serra i Roig ha conreat el gènere assagístic en obres com De com s’escriu una novel·la (2004) o Enviar i rebre (2007), aquesta darrera reculls els seus articles de premsa en diaris com l’Avui o La Vanguardia, però és evident que on el nostre autor es troba com un peix dins de l’aigua és en el camp de l’enigmística i els mots encreuats, on té publicades fins a un total de nou obres, d’entre les que sobresurten: Manual d’enigmística (1991), Verbàlia (Jocs de paraules i esforços d’enginy literari) (2000), Premi de la Crítica Serra d’Or d’estudi literari, Verbàlia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) (2002), Diccionàrius (2010) i Verbàlia 2.0 (2010).

Tal vegada també va dedicar-se a escriure per ràdio i per televisió tot i que precisa: “més per ràdio”. Recordem que els seus primers passos en aquest àmbit vénen de lluny: Bon dia, Catalunya (1996-1999), Connexions (2001-2002), el programa Alexandria que ell mateix presentava, on es parlava de llibres i s’emetia fa uns anys al canal 33, entre 2003 i 2005 o dels darrers, Picalletres (2006-2007).

De totes maneres, a en Màrius el meravella escriure i no s’atura, per això la novel·la Plans de futur la planificà en quatre anys. L’escrigué en un quadern, així podia escriure en qualsevol lloc. La reescrigué diverses vegades fins a quedar-ne del tot convençut. Amb honestedat comentà que del matemàtic Ferran Sunyer n’havia sentit a parlar, emperò no el coneixia suficientment per a escriure un llibre. Sí que l’any 1976 recorda que guardà un article que parlava sobre la seva figura i els darrers anys en va llegir una biografia. El seu objectiu era el següent: “volia escriure des del cervell de Ferran Sunyer, però era complicat. Vaig fugir del personatge del matemàtic per estar més còmode”.

Dins la novel·la ocupa un paper destacat el tiet de Ferran Sunyer. Aquest va deixar de banda a la família, dona i fills. En Màrius glossà que aquest personatge se’l va treure de sota la màniga en no tenir pistes de cap tiet documentat. La resta d’individus apareguts a la novel·la són reals. Tal i com diu l’autor, “m’ha d’apassionar una història per poder transmetre-la”.
 
El personatge de Joan Carbona li serví com a pretext i d’aquesta manera poder jugar amb les paraules i batejar la cadira de rodes del matemàtic amb el nom de Filferri i no Ferrari com desitjava, atès que Enzo Ferrari havia creat la marca posteriorment. També es veu amb el nom de Tiama (tieta mare). Com a curiositat, Màrius va destacar que en algunes edicions li van canviar el nombre dels capítols perquè ell pretenia jugar amb els números i els va numerar amb els nombres primers, aprofitant que el protagonista era un matemàtic. Penseu que els nombres primers eren els nombres diferents a l’1 i que a més eren divisibles entre ells mateixos i entre 1, això va provocar l’enrenou al qual es van veure immersos alguns editors d’altres països, que no entengueren la seva maniobra, ja que la numeració dels deus capítols de l’obra era la següent i en aquest ordre: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23 i 29. Finalment, ell els digué: “són els nombres primers les marques dels capítols! Així doncs, ara comptarem a la veneçolana!”, féu ell.

Durant la xerrada a Cerdanyola del Vallès, en Màrius tingué temps per posar a prova al públic assistent amb una juguesca que tractava d’encertar el que era verídic i el que era ficció, o el que és el mateix, inventat per ell i demostrant la seva capacitat creadora i d’entrelligar conceptes. Focalitzà el seu joc en tres preguntes: 

1.      Ferran Sunyer de jove llegí una esquela en veu alta demostrant que tenia facultats mentals quan ningú donava res per ell, vertader o fals?
2.      Ferran Sunyer va fer una afirmació de catalanisme durant la rebuda del Premi Prat de la Riba l’any 1948, vertader o fals?
3.      Dalí va pintar un retrat de Maria Carbona i mentre el realitzava digué: “pintar una persona és sempre pintar-ne dues”, vertader o fals? Per cert, actualment aquest quadre pintat el 1925 es troba al Museé des Beaux-Arts de Mont-real.



Bé, no donarem cap resposta per si algú vol llegir la novel·la. Màrius explanà que la inspiració per escriure aquesta obra li donà el seu fill, que morí després de nou anys i mig de vida a causa d’una paràlisi cerebral. Després d’escriure la novel·la Quiet, on tractava aquest tema, va veure’s capaç de poder escriure Plans de futur. El que és evident, com comentà, que sense Quiet no hi hauria Plans de futur.

Recentment, Màrius Serra ha entrat a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, el vincle fou mitjançant una trucada telefònica. Un fet que l’enorgulleix i que de cap de les maneres s’esperava: “va ser inesperat entrar a l’IEC. Sóc un observador interessat. Alguns gramàtics s’estranyen de veure-m’hi”. 

Màrius és molt coneixedor de paraules, i de tot allò que les envolta, però ara toca conèixer-lo i tastar-lo altre cop com a novel·lista, en una faceta menys coneguda que la de ludolingüista i que vindica, però on demostra la seva vàlua tot i que alguns no li vulguin veure. No el jutgeu abans de llegir-la. Ara només ens queda passar pàgina rere pàgina de la seva nova novel·la, Plans de futur. Apa som-hi!

Josep Maria Corretger 
Maig del 2013


.He consultat:





(Imatges extretes de: illadelsllibres.blogspot.com, eldebat.cat, ampaipse.wordpress.com)


!!EXERCICIS:

1. Has llegit algun llibre d'en Màrius Serra? L'admires més com a ludolingüista o com a escriptor? Has fet algun cop algun Enigmàrius?

2. Realitza quatre jocs de paraules per a què una altra persona els resolgui.

3. Fòrum: Has llegit Plans de futur? T'ha agradat? Per què? Aporta la teva opinió.

divendres, 24 de maig del 2013

"Assaig de càntic en el temple" i "Cançó del matí encalmat" de Salvador Espriu. Adreçat a 1r de Batxillerat.



ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,


on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!


Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se'n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.


Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

(Dins El caminant i el mur, 1954)


Recitat per una rapsoda:
CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT 

El sol ha anat daurant

el llarg somni de l’aigua.

Aquests ulls tan cansats

del qui arriba a la calma

han mirat, han comprès,

oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,

se’n va anar la meva barca.

De terra endins, un cant

amb l’aire l’acompanya:

“Et perdràs pel camí

que no té mai tornada.”

 

Sota la llum clement

del matí, a la casa

dels morts del meu vell nom,

dic avui: “Sóc encara.”

M’adormiré demà

sense por ni recança.

I besarà l’or nou

la serenor del marbre.

 

Solitari, en la pau

del jardí dels cinc arbres,

he collit ja el meu temps,

la rara rosa blanca.

Cridat, ara entraré

en les fosques estances.


(Dins El caminant i el mur, 1954)
Recitat per un rapsoda:
.Mostra de com es fan comentaris de poesia:

.Per ampliar Salvador Espriu:

(Extret de: Antologia de poesia catalana, Edicions 62, Barcelona, 2012)
(Imatge extreta de: bibliotecadelescala.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un comentari del poema Assaig de càntic en el temple, tant a nivell temàtic com mètric. De vuitanta a cent paraules.
2. Fes el mateix amb el poema Cançó del matí encalmat.
3. Escriu les caracterítiques temàtiques de la poètica de Salvador Espriu.
4. Fòrum: Havies llegit anteriorment a Salvador Espriu? El coneixies més com a poeta o com a autor de teatre?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;