dijous, 30 de desembre de 2021

Narcís Oller: vida i obra. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 VIDA

Narcís Oller (1846-1930) va néixer a Valls, població que a les seves obres apareix com a Vilaniu i simbolitza el món rural. Ben aviat va traslladar-se a Barcelona per estudiar la carrera de dret i decidí instal·lar-s’hi definitivament juntament amb la seva mare, curiosament, el mateix any que Àngel Guimerà s’hi desplaçà per a treballar de procurador dels tribunals el 1873.



OBRA

Les seves primeres obres literàries eren de temàtica romàntica i costumista redactades en llengua castellana. Fou gràcies a la influència d’autors de la Renaixença i sota el mestratge de crítics com Josep Yxart, cosí seu, i de Joan Sardà, que va optar per la narrativa en català.

Oller va escriure sis novel·les, diversos reculls de contes i unes “Memòries literàries”, on explanava que l’origen d’algunes de les seves novel·les eren contes ja publicats.

Les seves obres segueixen els models literaris que estaven de moda a l’Europa de la segona meitat del segle XIX: el realisme i el naturalisme. Si ens fixem en el naturalisme, va lligat al novel·lista Émile Zola (1840-1902). No era únicament un corrent estètic, sinó un mètode per pretenia estudiar el comportament humà, basat en les lleis de l’herència i la influència del medi ambient. Dins de les seves obres, Oller empra elements naturalistes, tot i no assumir-los plenament.

Després de rebre un premi en prosa als jocs florals del 1879, Oller va editar el seu primer recull de contes, “Croquis del natural” (1879). Com que va tenir èxit, s’esperonà a continuar escrivint.

L’any 1882 va publicar “La papallona”, obra que obtingué un gran ressò tant a nivell català com europeu. Novel·la que plasma trets realistes i romàntics. Glossa de manera detallada, la seducció d’una noia per un “papallona”, i es clou amb un final moralitzador.

El 1884 va veure la llum “L’escanyapobres”, on retratà uns personatges dominats per la passió i per l’avarícia, que els condueix fins a la degradació moral, dins d’un marc rural que s’està industrialitzant.

Un any després, apareix “Vilaniu” (1885), on narra la història d’un triangle amorós en un poble imaginari i que podem descobrir que és la seva vila natal. Aprofita alguns d’aquests ambients i personatges per a obres que apareixeran posteriorment.

Amb “La febre d’or” (1890-1892), la seva obra més extensa, ja que consta de tres volums, esdevé encara més conegut. És una novel·la realista que retrata la vida social i econòmica de la Barcelona de l’època. Pretén mostrar l’eufòria econòmica de la Catalunya durant el període de prosperitat econòmica de la febre d’or, que abasta els anys que van del 1871 al 1885.

“La bogeria” (1898), és una novel·la on analitza la psicologia de la demència. Descriu des d’una òptica naturalista el procés d’embogiment del seu protagonista mitjançant tres punts de vista: el del narrador, el d’un amic del malalt i el d’un metge.

La seva darrera novel·la serà “Pilar Prim” (1906). Explana la història d’una dona vídua lligada al testament del seu marit, que lluita enfront de les convencions socials i la moral del seu temps per aconseguir fer valdre els seus sentiments. Amb aquesta obra s’apropà a les noves formes del modernisme.

A partir d’aquí es va dedicar a traduir obres en prosa i teatre (Tolstoi, Goldoni, Flaubert, Dumas...), així com també a redactar “Memòries literàries” (1913-1918), llibre d’aparició pòstuma, el 1862, per voluntat expressa de l’autor.

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Real Academia de la Historia, Audible.es)

 

EXERCICIS:

1. Presenta la vida i obra de Narcís Oller.

2. Comenta el present fragment de l’obra “La papallona”.

De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà:

- Vol una prova?

- De què? -saltà la Toneta, tremolant.

- Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot.

La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte, envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el sanglot.

- Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima.

- Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova? demana-me-la.

3. Llegeix aquest fragment de “L’escanyapobres”, de Narcís Oller i subratlla els adjectius que vegis.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

4. Per quin motiu es diu que “La febre d’or” és la seva obra més important? Raona la teva resposta.

5. Resumeix el següent fragment de l’inici de l’obra “La febre d’or”.

Quan en Josep Rodon arribà al portal de Llotja, quedà sorprès de la quietud que regnava en aquell gran palau. Son pati era desert; totes les finestres que hi donen, tancades; la gran escala de marbre, neta i solitària com en dia de festa. Hi havia entrat per la banda dels Encants, i per la mateixa banda anava a eixir, quan, al cap del vestíbul, veié de reüll oberta de bat a bat la porta que cercava; una porta que sols havia traspassat un cop a la vida, molts anys enrere: la de la sala de contractacions. Tirà cap a la dreta, encaminant-s'hi tot consultant el rellotge. Eren dos quarts de dues: s'havia anticipat un xic: l'hora de la fonda l'havia enganyat. D'aquella porta eixien remors sordes com d'església en dia de neteja general. Neteja hi havia, efectivament: sis o vuit mossos arrambaven a les parets gran munió de taules-escriptoris, afileraven a dreta i esquerra algunes cadires. En Rodon es parà al peu de la porta un moment, i, amb l'ànim vacil·lant encara, d'esma només, se'n tornà per on havia vingut. Però, ja en el llindar de l'alta portalada, es recolzà en el pedestal d'una de les grans columnes que la flanquegen, mirà altre cop el rellotge, sentí que l'aire del carrer era humit, i tornà a ficar-se a dins, plantant-se novament a la porta de la sala. La claror fortíssima que del Pla de Palacio entrava per les amples reixes de l'altre cap l'enlluernava fins a fer-li apartar la vista. Llavors avançà tres passes sala endins. Els mossos regaven i escombraven, aixecant boires de pols. Ningú no s'adonava d'ell, i en Rodon seguí internant-se."

6. Realitza un Booktuber d’una de les seves obres.

7. Amplia més l'apartat "Vida" de Narcís Oller.

8. Fòrum: quines obres de Narcís Oller coneixes o bé has llegit? Quina t’ha agradat més i per què?

diumenge, 26 de desembre de 2021

Molt bon Nadal i seguim!

 


Fa tot just un parell de mesos, el proppassat 21 d’octubre el blog Llengilitcat va arribar als tretze anys. Des d’aquí segueixo treballant per tal que milloreu en l’aprenentatge i perfeccionament de la llengua catalana, amb l’aprenentatge de vocabulari, mitjançant la lectura,  sobretot de contes, aspectes destacats de la gramàtica, errors en l'oralitat, entre d’altres. Un blog costa de mantenir, com aquell qui diu, t’obliga una mica, també en dies festius, a més, sempre ha estat sense afany lucratiu, emperò, m’encanta fer-lo i mentre algú el visiti, ja en tinc prou, ja em satisfà, senyal que a algú fa servei i interessa.

Cal que ens esforcem més a protegir la llengua catalana en alguns àmbits: cinema, justícia, manuals d’instruccions, DVD’s, etiquetatge de productes, jocs de taula, documents de qualsevol mena, atenció al públic en qualsevol establiment, entre d’altres, de tot això en depèn la nostra llengua. El que no pot ser per exemple, és que algú telefoni a alguna llar de Catalunya parlant en castellà, que no coneixen la nostra llengua? Els polítics hi haurien de fer una mica més, no fan el suficient! De vegades, miren cap a un altre costat. Com és que a Catalunya no tenim encara cinema en català ni doblatge de DVD’s en català, gairebé no existeix, quan en canvi sí que trobem el doblatge del film que adquirim en vint llengües més? No hi ha dret! No pot ser que la majoria de coses que acabo d’esmentar ens fallen a Catalunya ja entrats al segle vint-i-u, en recordem algunes: persones que no parlen en català treballant de cara al públic, cartes de restaurants en castellà, manuals d’instruccions d’un vehicle en castellà, cinema inexistent en la nostra llengua... Per tant, si us plau, preserveu el català i els que treballeu i viviu a Catalunya, no en digueu mal, i el primer que heu de fer és aprendre la llengua, de la terra que us dona el pa, perquè tota llengua forma part de la riquesa d’un país, el nostre, un país ben petit, però molt educat lingüísticament parlant.

Molt bon Nadal i cuideu el català!!!

 

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)


divendres, 24 de desembre de 2021

Conte amb valors: "La partida d'escacs". Adreçat a tothom

 Un jove va acudir a un monestir al Japó i li exposà a un mestre ancià:

-“Volia arribar a la il·luminació, però no puc suportar els anys de retirada i meditació. Existeix un camí ràpid per a algú com a jo?”

-“T’has concentrat a fons en alguna cosa durant la teva vida?”, li preguntà l’ancià.

-“Només en els escacs, perquè la meva família és rica i mai vaig treballar de veritat”, contestà el jove.

El mestre va avisar a un monjo. Portaren un tauler d’escacs i una espasa afilada.

-“Ara jugaràs una partida molt especial. Si perds, et tallaré el cap i, si al contrari, guanyes, li tallaré al teu adversari”, sentencià el savi.

Poc temps després, començava la partida. El jove notava les gotes de suor recórrer la seva esquena, atès que estava jugant la partida de la seva vida. Debutà perdent, però el seu adversari va cometre una ensopegada i aprofità l’ocasió per a llançar un fort atac, llavors mirà de reüll al monjo. Veié  el seu rostre sincer, assenyalat per l’esforç i de sobte es notà afectat per la pietat. Cometé un error voluntari i tot seguit un altre... anava a perdre. En veure-ho, el mestre llençà l’escaquer al terra i les peces es barrejaren:

-“No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”, deixà anar i afegí:

-“Dues coses són necessàries per a arribar a la il·luminació: la concentració i la pietat. Avui has après les dues”.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Chess.com)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. A què es refereix quan diu que “volia arribar a la il·luminació”?

3. Què significa... “existeix algun camí ràpid per a algú com jo”?

4. Per què el jove jugava la partida de la seva vida?

5. Amb qui estava jugant el jove?

6. Es va deixar perdre la partida el jove? Per què?

7. Per què el mestre va llençar finalment l’escaquer al terra?

8. El mestre va dir: “No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”? Comenta-ho.

9. Com s’arriba a la il·luminació segons el savi?

10. Subratlla els mots correctes de les següents parelles:

Reull / reüll                   pietat / pietad            iluminació / il·luminació         sabi / savi

Cinser / sincer               asenyalar / assenyalar     va cometre / cometé

11. Què significa testa?

12. Què has après amb la lectura d’aquest conte amb valors? Es pot extraure algun ensenyament per als nostres dies? Quin?

dilluns, 20 de desembre de 2021

Vocabulari visual (10): El poble. Adreçat a l'Aula d'acollida

Ens aturem a donar una passejadeta pel poble. A veure quins objectes trobem pel camí i així després ja els sabrem anomenar. Fixeu-vos-hi bé i sobretot, anomeneu-los correctament pel seu nom.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

N.B. Fixa-t’hi bé:

.Hem de dir: fanal / bústia / vorera.

.És incorrecte: farola / buzón / acera (castellanismes).


[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departmanet de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. A prop de casa teva quins objectes que apareixen a la imatge pots trobar?

2. Esbrina de quina paraula parlem...

.Objecte metàl·lic que serveix per a dipositar les cartes: _____________.

.Caseta que acostuma a trobar-se a les places i a on es pot comprar premsa: ___________.

.Pal de ferro que té tres colors en forma de cercle i que serveixen per dirigir el trànsit: ___________.

.Element de plàstic, fusta o d’alumini que evita que el sol entri per la finestra: ____________.

.Zona d’una casa que sobresurt a l’exterior i serveix per a observar: ____________.

.Serveix per a abeurar-s’hi: ______________.

.Ens il·lumina quan caminem al vespre pel poble: ____________.

.Senyor que s’encarrega de vigilar que ningú faci coses mal fetes al poble: ____________.

3. Amplia el vocabulari de la imatge esmentant d’altres objectes que no hi apareixen.

4. Cerca setze mots vinculats al poble dins de la sopa de lletres.



5. Vocabulari: explica el significat de dues paraules que hagis après d’aquesta fitxa sobre el poble.

dijous, 16 de desembre de 2021

Els 4 usos dels dos punts. Adreçat a tothom

 


Els dos punts són una pausa mitjana dins d’un discurs. Aquest signe gràfic introdueix informació. Però quins són els usos dels dos punts? Els aclarim.

1. Generalment, després dels dos punts s’escriu en minúscula sempre que no introdueixin citacions textuals o reproduccions d’un text en estil directe.

Ex:

-A la reunió hi havia: el director, la secretària, la cap d’estudis, i els membres del Consell Escolar.

-Dins de l’estoig l’alumne hi portava: els retoladors, el bolígraf, llapis, i la goma.

2. Introducció de citacions textuals o textos en estil directe, és a dir, dialogats. Després dels dos punts escriurem majúscula.

Ex:

-Albert Einstein va afirmar: “L’estupidesa humana no té límits”.

-En Joan va dir: “Sí que vindré!”.

3. En documents com ara certificats, convenis, sol·licituds i similars, trobem parts encapçalades amb les fórmules Certifico, Disposo, Exposo, Manifesten..., que s’escriuen seguides de dos punts. La paraula següent l’haurem d’escriure en majúscula.

Ex:

Manifesten:

La senyora Pepita Col Vallverdú és la propietària de la finca.

4. En les cartes, després de la salutació d’inici, es pot escriure tant una coma com dos punts.

Ex:

Benvolgut senyor:

El motiu del present correu electrònic...

 

(Adaptació: Optimot)

(Imatge extreta de: Funcion.info)

 

EXERCICIS:

1. Cerca un exemple de cadascun dels quatre usos dels dos punts aportats.

2. Quin dels quatre usos et resulta més complicat i per què?

3. Crea un joc per a treballar els usos dels dos punts.

4. Respon a les següents preguntes:

-Després dels dos punts escriurem sempre en ____________.

-En una carta, després de la salutació hem d’escriure ____________.

-Si hem de fer una citació textual, després dels dos punts escriurem ___________.

-En fórmules de documents administratius com Exposo, després cal escriure __________.

5. Fòrum: t’ha sorgit alguna vegada algun dubte sobre si havies d’escriure majúscula o minúscula després dels dos punts? Per què?


diumenge, 12 de desembre de 2021

Vocabulari visual (9): La duana. Adreçat a l'aula d'acollida

 

Si en algun moment de la nostra vida viatgem i sortim del nostre país, haurem de passar per la duana, però què és una duana? És una administració que percep uns drets sobre les mercaderies que entren i surten d’un territori, així com d’impedir la prohibició de productes prohibits.

Bé, ara que ja saps que és una duana, mira la imatge i et proposem unes activitats.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

N.B. Fixa-t’hi bé:

.Hem de dir: duana  / posar combustible.

.És incorrecte: aduana / repostar (castellanisme).


[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departmanet de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]


EXERCICIS:

1. Què és una duana i quina és la seva funció?

2. On en podem trobar per exemple una?

3. Associa cada definició amb el mot corresponent:

.Barra allargada metàl·lica que impedeix el pas de vehicles:

.Persona que s’encarrega de revisar les mercaderies:

.Zona que atura els vehicles per a revisar les mercaderies que es volen transportar d’un país a un altre:

.Lloc que serveix per a carregar de combustible els mitjans de transport:

.Individu que s’encarrega d’omplir els dipòsits dels vehicles de transport:

.Coberta metàl·lica que serveix per a resguardar-te de la pluja:

.Elements que s’intenten passar d’un país a un altre:

.Vehicle per a transportar càrrega amb un tauler de fusta i baranes a les vores i arrossegat per un ase:

4. Quina diferència hi ha entre una autopista i una carretera?

5. Observa detingudament la imatge de la duana durant un minut, i intenta recordar el màxim de paraules que has vist.

6. Fòrum: has vist o passat alguna vegada una duana? A on? Descriu com era.





dijous, 9 de desembre de 2021

La paraula mal dita (6): "Guixeta". Adreçat a tothom

 

De vegades ens pensem que el mot “taquilla” és incorrecte i el canviem per “guixeta”, però cal tenir cura, perquè això no és així, analitzem ambdues paraules.

Taquilla:

És el lloc, en una estació, al teatre o al cinema, on es venen els bitllets o les entrades.

Ex:

-He anat a la taquilla per a comprar entrades per al concert de rock.

Armariet:

On deixem els objectes personals, com per exemple, al gimnàs, en el passadís d’un institut.

-M’he oblidat els llibres de català a dins de l’armariet.

 

És incorrecte:

“Guixeta”, és un mot que no existeix, de fet és un calc del francès guichet. Per tant, cal emprar la forma correcta: armariet.

“Caseller”, com a moble amb caselles, sense calaixos ni portes.

 

(Adaptació de: “Mots a la gàbia”, CNL de Lleida)

(Imatge extreta de: taquillasybancos.tienda)

 

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre taquilla, guixeta i armariet.

2. Amplia el camp semàntic amb mots vinculats a taquilla.

3. A raó de què confonem els mots taquilla i guixeta?

4. Fòrum: has emprat alguna vegada el mot taquilla, guixeta de manera inadequada? En quin sentit? Per què?

dilluns, 6 de desembre de 2021

La meva paraula preferida (90): "Sadollar". Adreçat a tothom

 .Sadollar:

1. Satisfer plenament la gana d’algú.

Ex:

-En acabar la cursa hi haurà suficients fruits secs i fruita per a sadollar els / les participants.

2. Satisfer plenament el desig d’algú.

Ex:

-L’adquisició del darrer llibre de la seva escriptora preferida el va sadollar.

 


.Són sinònims:

Omplir, saciar, assadollar, saturar, assaciar, apaivagar, satisfer.

 

.Justificació:

És una paraula que no te la trobes per casualitat. T’apareixerà llegint llibres. Molt útil emprar-la i de conèixer alguns dels seus sinònims. Empra-la!! Seguim aprenent paraules!

 

(Fonts: Diec2, diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Hoffman)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot sadollar o formes derivades.

2. Ampliar el llistat amb més mots que siguin sinònims de sadollar.

3. Aporta dues paraules que hagis après aquest darrer mes i explica el seu significat.

4. Crea un joc amb els sinònims del verb sadollar.

 

dimarts, 30 de novembre de 2021

Usos orals i informals: la conversa i la tertúlia. Adreçat a l'ESO

 

La conversa és la forma de comunicar-nos els humans més important, perquè la portem a terme mitjançant un diàleg.

Així doncs dins de les converses podem distingir les informals o ordinàries, que es poden portar a terme en un pati escolar, en un bar, en un sopar d’amics, i les formals, com ara entrevistes, debats, reunions de treball i similars.

Una conversa s’inicia mitjançant una salutació, entre altres mecanismes, atès que, és una forma explícita de manifestar que volem començar una conversa amb algú. Per a mantenir la conversa, cal seguir unes convencions i unes pautes que tots els parlants han de conèixer. Per a finalitzar una conversa també són necessàries unes estratègies i habilitats, cal cercar un comiat, per a donar a entendre que s’ha acabat el diàleg.

Conversar és un acte social, i la seva portada a terme o èxit se suporta en uns principis universals entre els quals s’inclouen la cooperació i la cortesia. Si un individu mostra una actitud respectuosa, sempre facilitarà la interacció entre els parlants; contràriament, si un parlant és intolerant, si imposa els seus arguments, la vanitat o elements semblants, faran complicat que la conversa arribi a bon terme.


Quan portem una conversa, gran part de la informació que transmetem es produeix sense paraules, és a dir, ens ve donada pels gestos, el to de la veu, la distància entre els parlants, l’expressió de la cara, el perfum, la vista... és el que es coneix com a comunicació no verbal. Elements que faciliten la conversa, fan que sigui més àgil i fluida. A través del llenguatge no verbal també es pot veure el nostre estat d’ànim i la relació que tenim amb el nostre interlocutor.

Per tant, a l’hora de conversar, a més de tenir en compte les rutines verbals, també hem de tenir presents els aspectes no verbals, i aquesta interpretació pot ser diferenciadora d’una cultura a una altra, en diem factors interculturals.

A mig camí de la conversa i del debat hi ha la tertúlia, que es caracteritza perquè els participants es troben per a dialogar sobre un o diversos temes d’interès comú o de plena actualitat. Aquestes tertúlies poden haver-se preparat prèviament, com de vegades succeeix als mitjans de comunicació, o bé més espontànies, com per exemple, en una sobretaula després d’un àpat entre familiars.

 

N.B. Pots veure alguns elements que intervenen en el xoc intercultural en el següent enllaç:

https://www.palma.cat/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_91895_1.pdf

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: EF English Live)

 

EXERCICIS:

1. Quins són els principals elements que sobresurten en una conversa?

2. Explica la diferència entre una conversa i un debat.

3. Digues si les següents característiques formen part de la conversa o bé d’un debat.

-No hi ha control rigorós del temps.

-Cert grau de formalitat en les intervencions.

-Pot sorgir d’una manera natural i espontània.

-No hi ha cap afany d’arribar a cap conclusió ni a cap acord.

-Cal un moderador.

-No hi ha periodicitat.

-El to és col·loquial i l’ambient, relaxat.

-Els que hi intervenen són especialistes en el tema.

-Cal cenyir-se al tema.

-Hi ha una conclusió final.

-Es tracten temes d’actualitat.

-La durada de les intervencions està regulada.

[Activitat extreta del llibre esmenat més amunt]

4. Completa:

En una conversa apareixen els valors ____________ i ____________.

5. Escull un tema d’actualitat i porta un petit debat en grupet a l’aula.

6. Llegeix el següent article i resumeix els principals aspectes que cal tenir presents dins del llenguatge no verbal.

https://www-ontraining-es.translate.goog/comunicacion-no-verbal-intercultural-5-aspectos-clave/?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=nui

7. Cerca cinc gestos que tinguin un significat diferent segons el país d’origen de la persona.

8. Fòrum: has assistit o vist alguna vegada per televisió un debat? Sobre quin tema? Què et va semblar? Per què? Raona les teves respostes.

diumenge, 28 de novembre de 2021

Conte amb valors: "La cua de gat". Adreçat a tothom


Un dia, un gat ancià observava al mig d’una plaça com un inquiet gatet tractava de caçar la seva pròpia cua. Ho intentava una i altra vegada i sempre fracassava. Quan s’aturava era per pur esgotament, després hi tornava i enllaçava unes altres voltes en cercle. Cansat de veure al pobre mix frustrat en el seu propòsit, el vell gat li preguntà:

-Gatet, per què intentes perseguir-te la cua incessantment? No veus que és impossible?

-Impossible? No ho crec. Jo busco la felicitat i per a un gat la felicitat és la seva cua, per això la persegueixo. I sàpiga que algun dia ho aconseguiré i seré feliç.

Llavors, el gat vell i, per tant, més savi, digué:

-Fill meu. Tot i que em vegis aquí tan tranquil i reposat, quan era jove com a tu, jo també pensava que la meva cua era la felicitat, però cada vegada que l’encalçava s’escapava. Per això, vaig arribar a un conclusió: jo vaig fent el meu camí i, saps què? Ella em persegueix a mi! I puc assegurar-te que així soc feliç.

Aquesta història ens ensenya que la felicitat està molt a prop teu, al teu abast, i que tens tot el necessari per a atrapar-la. Tan sols has de deixar d’obsessionar-te en percaçar-la, ja que així mai arribaràs a l’horitzó.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Crèdit fotogràfic: JMCO)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Escull quatre paraules de color lila i explica’n el significat.

3. Què significa l’expressió al teu abast?

4. Cerca sinònims dels següents mots. Alguns es passegen pel conte.

Aconseguir:                                                                  perseguir:

5. Al conte hi apareixen diversos adverbis, esmenta’n quatre i digues de quina tipologia són.

6. El gat ancià capgira la història del gatet, com ho fa?

7. Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.

8. Pensa un altre títol possible per a aquest conte. Justifica el teu títol.

9. Què ens ensenya aquest conte? Què has après tu amb la seva lectura?

10. Fòrum: t’ha agradat aquest conte? Per què? T’apassionen els gats com a animals de companyia? Per què?

 

dilluns, 22 de novembre de 2021

Com podem escriure un bon text? Adreçat a tot l'alumnat

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

Entrem a l’interior del “taller d’escriptura”, amb una imatge visionarem tot allò que cal tenir en compte a l’hora de redactar un text. Tot i que, mai ens hem d’oblidar que el primer escrit que realitzem és un esborrany i mai ha de comptar com al text definitiu.


(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta esquemàticament els principals punts a tenir presents en la redacció d’un text.

2. A quin aspecte doneu més importància i per què?

3. Empres el diccionaris.cat o un diccionari de sinònims per tal de no repetir mots? Per què?

4. Fòrum: segueixes aquests passos a l’hora de redactar un text? Per què? Sinó, ho fas, comenta el procés que realitzes. Penses que et serà d’ajuda aquesta imatge de la fitxa? Com?

divendres, 19 de novembre de 2021

El conte. El punt de vista. El diàleg. Adreçat a l'ESO i a l'Aula d'acollida

 .EL CONTE

El conte sempre segueix la mateixa estructura narrativa: comença amb una introducció, el desenvolupament o nus, i el desenllaç. Tanmateix, el conte té algunes particularitats especials.

Per un costat, en un conte les idees estan condensades en molt poques paraules, d’aquí que és essencial posar-hi molta atenció per tal de no perdre el fil, o en cas de perdre’s quelcom dels fets narrats, tornar a rellegir el conte amb una atenció adequada. El conte té com a un dels objectius sintetitzar els fets que glossa. Així doncs, hi trobarem intensitat i brevetat narrativa, dos elements que caracteritzen aquest tipus de relat. Cal tenir en compte a més que en un conte acostuma a haver-hi un personatge únic que el protagonitza, un únic esdeveniment, una única emoció o diverses emocions provocades per una situació que la fa única.



.EL PUNT DE VISTA

És una barreja formada per la veu narrativa i la perspectiva del narrador. Si ens fixem en aquesta veu narrativa, el/la narrador/a té a l’abast diferents possibilitats dins de la història que explana:

.El narrador protagonista:

Empra la 1a persona del singular i explica la seva pròpia història.

.El narrador testimoni:

També empra la 1a persona del singular per a explanar una història que han protagonitzat els altres.

.El narrador omniscient:

S’expressa en 3a persona i narra la història relatant les accions des de fora, triant i escollint la informació que considera més útil. mira i explica què hi succeeix.

.El narrador observador:

Utilitza la 3a persona i explana els fets com si actués de mirall a l’acció, mira i explica què hi succeeix.


.EL DIÀLEG

A més de la persona gramatical que s’usa per a relatar la història, el narrador pot adoptar una perspectiva literària a partir de la qual desitja mostrar al conte. Així doncs, quan el narrador narra el conte, exposa les accions que s’hi esdevindran des d’una òptica personal. És el que coneixem amb el nom d’estil indirecte, o el que és el mateix, forma narrada. Per un altre costat, quan el narrador mostra el conte, presenta el relat tal i com succeeix o ho va advenir-se en un temps passat, d’aquesta manera, el/la lector/a coneix la història mitjançant el que diuen els personatges, és el que coneixem amb el nom d’estil directe, és a dir, forma dialogada.


N.B. Per què és important llegir contes?

Perquè són una lectura ràpida i de sentit complet. Una manera senzilla d’adquirir corpus lèxic i d’extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Creixement evolutiu)

  

EXERCICIS:

1. Respon les preguntes següents:

.Quines són les parts d’un conte?

.Quina és la finalitat d’un conte?

.Com s’anomena el narrador que intervé en la història?

.En què consisteix l’estil indirecte?

2. Cerca un petit conte i busca el següent:

.Assenyala l’estructura del conte: on estan: la introducció, el nus i el desenllaç?

.Tipus de narrador.

.Estil que hi apareix.

.Personatge protagonista.

.Personatge antagonista.

3. Localitza un fragment d’un conte en el qual hi aparegui un narrador omniscient i justifica el perquè.

4. Aporta un fragment d’un conte d’estil directe i transforma’l en estil indirecte.

5. Ara que en saps una mica més sobre els contes, prova d’escriure’n un i enganxa’l aquí.

6. Fòrum: llegeixes habitualment contes o bé els trobes una lectura d’infants? Per què? Penses que s’aprenen coses llegint contes? Com ara?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;