dilluns, 24 de setembre del 2018

La lectura en veu alta. Adreçat a tot l'alumnat


En aquesta fitxa aprendrem algunes pautes per llegir un text en veu alta. Algunes són recomanacions abans de la lectura, que la facilitaran i d’altres són durant la lectura, alguns aspectes per fer-la millor.

Abans de la lectura:

-Fes servir fulls de mida DIN A4 (foli) i escriu per una sola cara i a doble espai.

-Cal que la lletra impresa sigui de mida gran i fàcil de llegir.

-Deixa marges laterals amples (4 cm a l’esquerra i 3 cm a la dreta) per poder fer-hi indicacions que t’ajudin. Deixa un marge superior d’uns 2 cm i deixa en blanc aproximadament el 40% inferior del full. Això últim t’ha d’estalviar abaixar el cap per llegir, cosa que dificultaria la projecció òptima de la veu.

-Destaca les idees més importants o les paraules que convingui emfasitzar.

-Indica les pauses difícils que calgui fer, de manera que tinguis un to parlat. Alguns lectors fan servir una barra simple (/) per a les pauses a meitat de frase i una barra doble (//) per al final d’una frase.


Durant la lectura:

-Vocalitzar:
A l’hora de manifestar-nos cal que qui ens escolta ens entengui. No sempre som capaços de portar-ho a terme de manera correcta. D’aquí que s’hagi de vocalitzar, és a dir, mastegar les paraules, fer-les sentir. És recomanable realitzar exercicis de vocalització abans de fer la lectura.

-Comunicar:
Cal fugir de la lectura oralitzada, tot i que sigui una lectura correcta. Per tant, l’objectiu és transmetre el sentit del text, i primerament, cal haver-lo entès. Mai hem de deixar de banda l’empremta que li ha donat el seu autor.
Tot text, s’acompanya de signes de puntuació per tal de mantenir el ritme del text. Si els respectem, aconseguirem comunicar correctament el sentit del text.

-Interpretar:
Llegir en veu alta no és realitzar una lectura dramatitzada. Per tant, no hem de cercar la teatralitat amb la lectura, sinó, que cal mantenir un to natural, viu, que no sigui ni monòton ni neutre. El lector no ha de gesticular o mirar el públic de manera constant, atès que, la gesticulació pot distraure el lector i el públic. Sovint, per intentar expressar amb el gest, descuidem l’expressivitat de la veu. No forçarem la lectura dramatitzada, en tot cas, ha de sortir de manera natural. Així com tampoc hem de forçar les veus, com si estiguéssim sobreactuant per diferenciar els personatges del text que es llegeix.

-Ritme i velocitat:
El ritme ha de ser adequat i permetre que el text s’entengui. Durant el text, i segons el que llegim podem accelerar o alentir la velocitat. A mesura que el text avança en la lectura, s’accelera, perquè hi ha ganes de finalitzar-lo. Hem d’evitar aquest tipus d’acceleracions i també la lentitud de lectura, ja que, avorrirà a qui ens escolta.

-Postura i projecció:
El lector ha de mantenir una actitud còmoda, una postura natural i relaxada. Aquest fet permetrà que projecti la veu cap als oients. Mai s’ha d’encongir de les espatlles o moure el cos d’una banda a l’altra mentre es llegeix.

-Pronúncia:
S’ha de respectar la fonètica de la llengua que es llegirà, a pesar de la varietat dialectal del lector.

-Entonació:
Ve indicada pels signes de puntuació. Indiquen el to que l’autor ha donat a l’escrit. Ens ajuden a delimitar i identificar els enunciats, ens donen l’entonació a seguir, inflexions en la cadena fònica, el sentit, les pauses, i l’estil del discurs.



Recorda que...

-Adopta una posició del cos correcta i còmoda, que permeti una bona projecció de la veu.

-Tingues una actitud adequada, que vol dir concentrar-se en allò que s’està llegint i pensar que és interessant.

-Fes que la vista vagi per davant de la veu. Això et servirà per preveure les pauses i l’entonació, controlar la respiració en les frases llargues, etc., i mantenir sempre el contacte visual amb les persones que t’estan escoltant.

-Respecta el codi escrit. Això vol dir atendre a la puntuació, la correspondència so-grafia, els enllaços...

-Fes servir la pronunciació, la velocitat, el volum, la mirada, l’entonació, el silenci... per facilitar la comprensió del text.


!Podeu ampliar informació als següents enllaços:






(Fonts consultades: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010 i SOTA, Txell, Lectura en veu alta. El gust de llegir, el plaer d’escoltar, La Galera, Barcelona, 2015)

(Imatge extreta de: xtec.cat)


!!EXERCICIS:

1. Anomena cinc aspectes a tenir en compte a l’hora de realitzar la lectura en veu alta.
2. Per què és important la vocalització a l’hora de llegir?
3. Què s’ha de tenir més en compte, la vocalització o la gesticulació?
4. És adequat realitzar una lectura dramatitzada del text? Raona la teva resposta.
5. Si trobem un text en una varietat dialectal diferent a la nostra, com hem d’actuar?
6. Quina velocitat de lectura has d’emprar durant la lectura del text?
7. Fòrum: has participat alguna vegada en un concurs de lectura en veu alta? Què t’ha semblat l’experiència?

dimecres, 19 de setembre del 2018

La poesia. Adreçat a 2n d'ESO.


La poesia o lírica és el gènere literari en el qual l’autor/a expressa els seus sentiments de manera subjectiva, és a dir, que aquells sentiments dependran de cadascú que llegeix aquell poema. El to predominant és l’íntim i l’emotiu. D’aquí que la seva pretensió és emocionar.

Un dels elements fonamentals de la poesia és la rima, aquesta aporta musicalitat a la composició poètica. Ara bé, no tots els poemes tenen rima, ni han de rimar. La rima pot ser de dos tipus:

-Rima assonant: quan a partir de l’última vocal tònica, només coincideixen els sons vocàlics.
Ex:
plena----carena

-Rima consonant: quan a partir de l’última vocal tònica són idèntics els sons vocàlics i els consonàntics.
Ex:
ple---pena

Quan no hi ha rima:

-Vers lliure o vers blanc: versos que no presenten cap tipus de rima.


Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:

-Art menor: d’1 a 8 síl·labes. (Lletra minúscula: a, b, c, d...)
-Art major: de 9 o més síl·labes. (Lletra majúscula: A, B, C, D...)


En els esquemes de la rima, els versos d’art major es representen amb una lletra minúscula, i els versos d’art major amb una lletra majúscula. Els versos repetiran la lletra si tenen una rima igual, sinó, afegiran una nova lletra al còmput.

Ex:

CORRANDES D’EXILI

Una nit de lluna plena a
tramuntàrem la carena, b
lentament, sense dir re... b
Si la lluna feia el ple b
també el féu la nostra pena. a

Pere Quart, «Saló de tardor» (1947)

En català, a l’hora de comptar les síl·labes, es compta fins a la darrera síl·laba tònica. Per tant, el recompte de síl·labes en català no té res a veure amb el que s’aplica en castellà.

Una de les composicions poètiques més destacades és el sonet, està format per 14 versos, distribuïts en dos quartets (estrofes de quatre versos) i dos tercets (estrofes de tres versos). El nombre de síl·labes dels versos del sonet és variable, és a dir, podem trobar versos de cinc síl·labes, de vuit, de deu, de dotze, de catorze...

!El vers alexandrí és un vers bimembre, és a dir, té dues parts separades per un hemistiqui i en català té 12 síl·labes, (6+6), (4+8), (7+5) o excepcionalment, trimembre (4+4+4) en canvi, en castellà en té 14.



(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Ampliació: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: Google Sites)


!!EXERCICIS:

1. Explica les principals diferències que hi ha entre la mètrica catalana i la mètrica castellana.
2. Llegeix aquest poema de Joana Raspall i compta els versos i realitza la mètrica.

NOMÉS

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)

3. Esmenta si els versos del poema «Només» són d’art major o menor i per què.
4. Explica la diferència entre la rima assonant i la consonant amb exemples.
5. Què és un vers blanc? Cerca un poema que sigui de vers lliure i anota’l aquí.
6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la present fitxa. Què t’ha costat més i què menys? Què és el més destacat que has de recordar? Raona les teves respostes.


dissabte, 15 de setembre del 2018

"La fageda d'en Jordà". La poesia. Comprensió lectora. Adreçat a 2n d'ESO


En aquest nou tema tractarem la poesia. Veurem que un dels seus temes és la natura. Aquests quatre grans poetes de la nostra literatura que hem escollit ens presentaran arbres o espais naturals de les nostres contrades, i ens els descriuran amb el seu estil propi. Gaudeix dels poemes i fes-te una imatge mental d’aquesta matèria poètica.


LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)








VORA LA MAR, ELS PINS

Muntanya avall, vora la mar, els pins
davallen fins la sorra
tan desitjosos d’entrar mar endins,
que en ells veiem el moviment de córrer;
i oïm la veu de llur desig ardent
com una torrentada,
muntanya avall cridant sobre el pendent
que s’esllangueix on se desfà l’onada.

Josep Maria López-Picó (1886-1959)




LO PI DE LES TRES BRANQUES
Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada
De l'alta sella en l'arçó
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.

Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda.
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)

En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba 
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.

Jacint Verdaguer (1845-1902)






LA NOGUERA DE LA PLANA DE SASTRE

Dotze quarteres de collita dóna
i no perd l’equilibri son brancatge.
La soca, dura com un tors salvatge,
no té senyal de tralla ni de fona.

Congria, la seva ombra, una rodona
d’ufals migrat i de migrat plantatge.
A ocells de tota mena dóna estatge,
que li trenaven musical corona.

Ses arrels s’entaforen pels terrossos,
i, pare una xarxa a les palpentes,
i qui sap les vessanes que pasturen!

I les branques, feixugues de llurs cossos,
en la soca estrebant, s’allarguen lentes,
i fins a flor de terra no s’aturen.

Guerau de Liost (1878-1933)

(Imatges extretes de: Google i Blog d’una selenita)



!!EXERCICIS:

1. Llegeix el poema «La fageda d’en Jordà» i comenta’l. De què ens parla?

2. Cerca tres paraules que desconeguis de cadascun dels poemes que has llegit.

3. Llegeix el poema «Vora la mar, els pins» i busca tots els subjectes dels verbs que apareixen al poema.

4. És el mateix dir: «Els pins vora la mar» que «Vora la mar, els pins»? Per què?

5. Després de realitzar una lectura acurada del llarg i intens poema «Lo pi de les tres branques» escrit per Jacint Verdaguer, realitzant un resum en cinc línies.

6. Sabries explicar on es troba el pi de les tres branques? I què simbolitza?

7. Quin tipus d’estrofa trobem al poema «La noguera de la Plana de Sastre»? Raona la teva resposta.

8. Esmenta dues característiques que apareixen en un poema.

9. Realitza una cerca per la xarxa i en un foli copia un poema que t’agradi, no t’oblidis d’esmentar qui l’ha escrit i l’any en què ho va fer. Posteriorment, fes un dibuix a sota que el representi i enganxa’l a l’aula.

10. Escull un dels quatre poetes i realitza una petita presentació digital de la seva vida i obra.

11. Recita en veu alta el poema «La noguera de la Plana de Sastre» i enregistra la teva recitació amb el mòbil.

12. Redacta un poema inspirant-te amb un arbre o bé un espai natural.

13. Fòrum: t’agrada llegir poesia? Per què? Raona les teves respostes.


dijous, 6 de setembre del 2018

Els verbs irregulars. Adreçat a l'ESO


Els verbs irregulars són els que no segueixen la conjugació dels verbs models de la primera, segona i tercera conjugacions. Per tant, les seves formes s’aparten dels models que indiquen regularitat. Aquests tipus d’irregularitats es presenten en l’arrel verbal o en la terminació de la forma conjugada.
Els únics verbs irregulars que podem trobar a la primera conjugació són anar i estar; en canvi, la majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars. La tercera conjugació també presenta diversos verbs irregulars.

.Les irregularitats verbals
La primera persona del singular del present d’indicatiu de molts verbs és irregular i pot presentar diverses formes:
.Anar: jo vaig
.Fer: jo faig
.Saber: jo sé
.Voler: jo vull
.Veure: jo veig
Podem trobar un grup de verbs que s’anomenen velars, que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en –C:
.Aparèixer: jo aparec
.Beure: jo bec
.Caure: jo caic
.Conèixer: jo conec
.Dir: jo dic
.Dur: jo duc
.Escriure: jo escric
.Estar: jo estic
.Poder: jo puc
.Prendre: jo prenc
.Seure: jo sec
.Tenir: jo tinc
.Venir: jo vinc
.Viure: jo visc

!Recorda que:
La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs donar i caber és regular: jo dono, jo cabo.
.Els verbs velars són els que porten una –C al final de la primera persona del singular del present d’indicatiu i –gu- o –qu- en totes les persones del present i de l’imperfet de subjuntiu, i en el passat simple d’indicatiu, en algunes formes d’imperatiu i en algun participi.

VENIR
1a pers. Sing.
Present d’indicatiu
Present de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
Passat simple d’indicatiu
Imperatiu
Participi
Vinc
Vingui
Vingués
Vinguí

Vingut

Vinguis
Vinguessis
Vingueres
Vine


Vingui
Vingués
Vinguí
Vingui


Vinguem
Vinguéssim
Vinguérem
Vinguem


Vingueu
Vinguéssiu
Vinguéreu
Veniu


Vinguin
Vinguessin
Vingueren
Vinguin


.Al present de subjuntiu i a l’imperatiu dels verbs caber i saber trobem irregularitats:
Present de subjuntiu:
Càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.
Sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.

Imperatiu:
------, cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.
------, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen.

Per un altre costat, trobem que l’imperfet de subjuntiu és regular:
cabés, cabessis, cabés… / sabés, sabessis, sabés, sabessis, sabés…
També ho són les formes no personals del verb:
Infinitiu: caber, saber
Gerundi: cabent, sabent
Participi: cabut, sabut

.El present de subjuntiu del verb fer és:
faci, facis, faci, fem, feu, facin.

!!Per tant, les formes col·loquials: fagi, fagis… no són correctes.

.El verb ésser o ser és irregular en diversos temps. Observa el quadre:
Present d’indicatiu
Imperfet d’indicatiu
Present de subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
Imperatiu
Soc
(no s’accentua)
era
sigui
fos
______
ets
eres
siguis
fossis
siguis
és
era
sigui
fos
sigui
som
érem
siguem
fóssim
siguem
sou
éreu
sigueu
fóssiu
sigueu
són
eren
siguin
fossin
siguin

El participi del verb ésser és estat, ara bé, en un registre col·loquial pot dir-se: sigut o set.

.El participi és una forma no personal que forma part dels temps compostos i, en diversos casos hi ha irregularitats.
PARTICIPIS ACABATS EN:
-GUT
-ÈS
-ERT
-ÓS
-ÒS
aparegut
admès
cobert
confós
exclòs
begut
comès
complert
difós
inclòs
calgut
encès
obert

reclós
corregut
estès
omplert


hagut
entès
sofert


pogut
imprès



vingut
promès





Els participis dels verbs prendre, fondre i cloure són: pres, fos i clos. Tanmateix, aquestes terminacions no s’accentuen perquè són monosíl·labs i no formen part de l’accent diacrític. Veiem exemples:
Participi:
viure → viscut
coure → cogut
treure → tret
veure → vist
vendre → venut
moldre → mòlt
néixer → nascut
créixer → crescut
estrènyer → estret
respondre → respost

!! Els verbs de la tercera conjugació que acaben en vocal + ir porten una dièresi a la terminació del participi:
Ex:
agraït, reduït, conduït…


(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge extreta de: The New Social Yorker)

!!EXERCICIS:
1. Explica què és un verb irregular i com es reconeix.
2. Per què és important saber si un verb presenta irregularitats o no?
3. Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs:
saber, fer, prendre, viure, beure, caber, reconèixer.
4. Redacta el present de subjuntiu dels verbs dir, seure.
5. Redacta l’imperfet de subjuntiu dels verbs dir, seure.
6. Escriu el participi dels vebs:
desaparèixer, viure, tenir, voler, creure, beure, recaure.
7. Completa les oracions amb la forma adequada dels verbs:
-Quan el teu germà i tu ________________ (prendre) les postres us agradaran.
-Quan _______________ (venir) els mossos d’esquadra revisaran la casa.
-Ella sempre ha ____________ (poder) estudiar per als exàmens.
-Vosaltres, no us _____________ (moure) d’aquí fins que s’acabi la tempesta.
-Si en Manel no _____________ (estar) malalt, hauria anat a comprar.
7. Raona si les formes fagi, fagis són correctes o no i per què?
8. Pensa i escriu el participi de: estendre, coure, moldre, créixer, respondre, difondre, excloure, recloure, prometre, entendre, treuare, créixer, caldre, confondre, estrènyer.
9. Comenta cinc aspectes fonamentals sobre els verbs irregulars i que has de recordar.
10. En una conversa col·loquial són correctes les formes sigut o set? Per què?
11. Crea una gamificació per tal de treballar els verbs irregulars.
12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Què t’ha costat més i què menys?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;