Poder visionar el mític musical “Mar
i cel” per la companyia teatral Dagoll Dagom és una de les millors maneres
d’invertir gaudi i plaer durant prop de dues hores, gaudint sense parar de
l’espectacle i veure com els seus intèrprets, orquestra implicada hi deixen la
pell, també poder escoltar com les cançons planen per l’escenari, hi tenen
molta presència, tot gràcies a la mà d’Albert Guinovart.
Assistir a la representació de Mar i cel és quedar-se meravellat pels
grans decorats que hi apareixen, qui no recorda el vaixell i els seus
moviments, així com entrades i sortides d’escena, quan abans no era així, o la
modernitat dels efectes especials que fa que sembla que estiguem dins de l’escenari, també com
no, no podem oblidar les sensacionals acrobàcies que ens regalen els corsaris i
d’altres actors secundaris i que fan l'obra molt real. Tota aquesta mescla d’ingredients et mostren brillantor en
els ulls, un ulls feliços i encantats de complir aquest somni, el de veure el mític musical “Mar i cel”.
En aquesta tercera reposició de
l’obra, avalada pel quarantè aniversari de la companyia teatral Dagoll Dagom, s’han
fet més de dues-centes representacions en menys d’un any sense decebre a cap assistent,
i encara més, gràcies als avenços de la tecnologia encara s’ha millorat encara
més la seva representació, i poc té a veure amb la primera, la del 1988, atès
que, ara per exemple, el vaixell móvil esdevé mòbil. En aquesta nova temporada
trobem fins i tot dos Saïds diferents, a causa dels compromisos, un actua entre
semana, Carlos Gramaje i en Roger Berruezo durant els caps de setmana. D’entre
els actors de l’obra de 1988 només segueixen Carlos Gramaje, el Saïd original i
Pep Cruz, que interpreta Joanot, perquè s’ha pretès renovar el càsting.
Potser l’únic inconvenient és que el
text de la representació del teatre musical té diverses diferències amb el text
original escrit per Àngel Guimerà, però és un guió adaptat per l’autor Xavier
Bru de Sala, potser per fer-ho més vistós i sense desmerèixer gens ni mica, tot
i que a alguns, les dissemblances no ens atreguin gaire. Malgrat això, la
representació no deixa de fascinar un i altre cop. És meravellós visualitzar
les cares del públic que surt del teatre ple de goig i satisfacció, somrient,
veient-se partícip de quelcom extraordinari, després d’esclatar en una llarga
ovació per als actors i actrius, orquestra, -que si no ens saludés al principi
podríem pensar que la música és enllaunada quan justament és al contrari, en
directe-, tècnics i tramoistes. Tothom plenament entregat per a l’ocasió, en la
versió modernitzada del musical que encara esdevé més espectacular en escena i
amb molta vigència gràcies a les noves tecnologies, que adapten l’obra als nous
temps digitals. L’obra ha estat dirigida per Josep Lluís Bozzo de manera
esplèndida i la mostra d’això és que el públic es fa sentir, gaudeix de l’espectacle
i un i altre cop deixa anar els aplaudiments, sobretot després de cada escena i
en especial cap a les acaballes de la primera part, amb el colofó de “L’himne
dels pirates”: “Les veles s’inflaran i el vent ens portarà com un cavall
desbocat per les ones”, on destaca el lluïment dels pirates en una magnífica coreografia
o la interpretada per Blanca i llavors Saïd, “Per què he plorat?”, en un moment
que t’estremeix d’emoció. En l’actual Mar
i cel, s’ha innovat tant, que fins i tot, es poden escoltar les onades i
els trons quan hi ha tempestes, com si estiguéssim en alta mar, i és que el
vaixell es mou amunt i avall entre les onades, i les veles seguiran inflant-se,
en aquest musical que adapta la magnífica obra d’Àngel Guimerà.
El teatre musical ens situa a Madrid
el 1609, amb el rei Felip III com a protagonista, que juntament amb el virrei
de València i de l’arquebisbe Riera signen un tractat que ordena l’expulsió
dels moriscos. El Duc de Lerma serà l’únic que hi posarà oposició. Al cap de
vint anys, apareix en escena un vaixell morisc amb Saïd de capità que navega
per la mar Mediterrània. Aborden una nau cristiana i llavors capten la tripulació
supervivent com a presoners, amb la finalitat d’obtenir una bona suma de diners
i a les noies maques vendre-les a un bon postor. Saïd gràcies a Blanca, filla
del virrei, té força clemència amb els presoners i gràcies a això a poc a poc
es van enamorant l’un de l’altre, amb les seves petites contradiccions. A
Blanca li sorgeixen dubtes perquè en Saïd és musulmà, i ho veu com un amor impossible,
atès que ella és cristiana. Carles, el pare de Blanca s’oposa plenament a
aquesta relació. A la vegada, quan la tripulació de corsaris s’assabenta dels
sentiments de Saïd envers Blanca, comencen a dubtar del seu capità, i és a
partir d’aquí que planegen un motí al vaixell. Un corsari es posa tota la
tripulació a l’esquena i es fa amb el poder del vaixell destituint a Saïd. Uns dies
després, Joanot, un cristià renegat que navega com a corsari es posa de banda
cristiana i entra a la bodega per pactar amb en Carles, el virrei que el facin
marqués en arribar a terra i a canvi aconseguirà l’alliberament de la tripulació cristiana i obtenir
el poder del vaixell. Llavors, els cristians es fan amb el poder del vaixell,
maten diversos corsaris i n’empresonen la resta. Un dia després, en Carles vol
penjar a Saïd del pal major del vaixell, emperò Blanca s’interposa a aquest
afer, perquè l’estima i explana que es matarà clavant-se un coltell si ho fan.
Blanca i Saïd es queden sols a coberta, s’acomiaden l’un de l’altre, però
apareix Ferran, que per darrera vegada intenta captar l’amor de Blanca en favor
de l’alliberament de Saïd. Ferran en veure que no podrà fer canviar d’opinió a
Blanca s’alia amb els dos enamorats i els prepara la fugida. Al cap de pocs
minuts apareix el virrei, que en veure Saïd i Blanca abraçats, s’encoleritza i
dispara a matar a Saïd. Blanca en veure-ho es clava el coltell tal i com havia
promès. Blanca mor i cau a sobre dels braços d’en Saïd. Finalment, els dos
amants són llençats al mar. Saïd va al mar i Blanca al cel.
.jpg)
Mar i cel és un teatre
musical que no et pots perdre, que sedueix vegada rere vegada, amb molta passió
i sentiment, un visionat que us acompanyarà per sempre. Deixeu-vos emocionar
per l’obra que sorgí de l’imaginari d’Àngel Guimerà, el teatre musical Mar i cel!
Abril del 2015
.He consultat:
-Dagolldagom.com i vikipedia.org
(Imatges extretes de: teatrevictoria.com i xaviermula.com)
!!EXERCICIS:
1. Has anat a veure recentment la representació del teatre musical "Mar i cel"? Què t'ha semblat? T'ha seduït? Què t'ha agradat més i el que menys?
2. T'han sorprès per a bé o per a malament els canvis de l'adaptació del teatre musical envers l'obra original d'Àngel Guimerà? Raona la teva resposta.
3. Per què recomanaries anar a veure el teatre musical "Mar i cel"? Dóna les teves raons.
4. Si has vist alguna de les anteriors escenificacions de l'obra, la del 1988-89, del 2004-2005 o l'actual, amb quina et queder i per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada