dijous, 31 de gener del 2019

"Fran González s'emporta el pot de Pasapalabra". Comprensió lectora. Adreçat a tothom


En aquesta nova comprensió lectora ens aturem en una notícia real, de fa poc temps, on Fran González al concurs «Pasapalabra» es va emportar una enorme quantitat de diners, després de molt sacrifici i esforç, emperò, mai es va donar per vençut i finalment, va lograr amb la seva saviesa el pot acumulat al programa.


"He après a obrir-me més a la gent

amb 'Pasapalabra'"

Fran González reconeix haver passat alts i baixos en el concurs


(Diego Porta / GTRES)


Francesc Puig BARCELONA

24 de gener del 2018


Més tranquil i relaxat, Fran González va gaudir ahir del seu moment de glòria. El dia després de completar el Rosco de Pasapalabra després 168 edicions (rècord de permanència en el concurs), l'asturià de 29 anys va fer una pausa en el rodatge dels especials del programa de Telecinco que han reunit els seus millors concursants per comentar davant la premsa com va viure aquesta gran jornada ja què pensa destinar els 1.542.000 "eurazos", com ell els anomena.

Tot i que els espectadors li van veure dimarts emportar-se El Rosco, Fran porta ja porta quatre setmanes amb el premi a la butxaca ja que el programa va ser gravat el 28 de desembre. ¿Temps suficient per assumir? "No és una cosa del que et puguis fer ràpidament a la idea perquè ha estat molt espectacular i fora del normal però espero que, a poc a poc, ho aniré portant millor amb la vida diària", diu en conversa telefònica amb La Vanguardia.

Preguntat sobre si en algun moment va arribar a dubtar que algun dia s’emportaria El Rosco, explica que va passar per èpoques de tot "perquè els nou mesos que he estat en el programa donen temps per passar per alts i baixos". Hi ha dies que ho veia tot negre "perquè qualsevol error, encara que sigui mínim, et pot marcar" i després dies que estava més de pujada "perquè tot sortia bé", però en general "he seguit una línia força regular i al final, amb una mica de sort, que sempre cal, he pogut obtenir el premi ".

Després de guanyar 1,5 milions d'euros, l'asturià es mostra feliç perquè "la meva família viurà amb comoditat tota la vida".

El seu triomf va ser seguit el dimarts per més de quatre milions d'espectadors, amb un 26,2% de quota de pantalla, l'emissió més vista en la història del concurs. Biòleg de professió, afirma que és temps de prendre un descans, tot i que ara està gravant aquests especials de Pasapalabra. En la seva ment té com a prioritat concentrar-se en el màster de Virologia que està estudiant des de l'octubre a Madrid i que li va complicar "una mica" la seva participació al programa "perquè tenia els dies més complets". "I després mai se sap, poden aparèixer nous reptes i no descarto tornar a participar en un concurs d'aquestes característiques", diu.

Fran es definia abans de participar en el concurs de Telecinco com un home tímid i introvertit però ara reconeix que el seu pas pel programa "m'ha canviat una mica la personalitat en el sentit que he après a obrir-me una mica més a la gent i fins i tot a explicar algun acudit ". Respecte a en què invertirà els diners, té clar que amb tal quantitat "podré ajudar a molta gent" i que "la meva família podrà viure amb folgança la resta de la vida". També té previst donar part a alguna oenagé ia seguir la seva formació.

Fran va arribar al programa amb un excel·lent bagatge de coneixements. Factor clau va ser la seva prematura afició per la lectura, que va començar als tres anys: "Recordo que llegia el diari amb el meu avi. Sempre m'ha agradat llegir, també veure pel·lícules o veure òperes, tot el que tingui a veure amb la cultura ".

Reconeix que durant la seva participació en Pasapalabra va intensificar el seu treball de documentació i que va repassar alguns tortells d'edicions anteriors."El comparo a un esportista que quan arriba a una fase final d'un campionat s'esforça a entrenar més per guanyar una medalla i també per estar més content de si mateix", conclou.

(Notícia extreta del diari La Vanguardia)


!!EXERCICIS:

1. Si t’has fixat bé, la notícia està encapçalada per una afirmació, però no té cap títol. Proposa un títol i justifica el perquè has escollit el que has escrit.

2. Realitza un resum de tres a cinc línies sobre la següent notícia.

3. En quantes edicions va participar Fran al programa Pasapalabra? Va ésser un rècord dins del programa?

4. Quina quantitat de pot es va emportar en Fran González? Escriu la quantitat en números i posteriorment, en lletres. Com els anomena ell?

5. El programa Pasapalabra s’emet en directe? Com ho saps?

6. Quines són les sensacions d’en Fran a l’hora de rebre el premi?

7. L’entrevista pel diari La Vanguardia com es va realitzar?

8. A què fa referència la present afirmació? «...en el programa donen temps per passar per alts i baixos". Contextualitza-la dins de la notícia.

9. Quina audiència va tenir el programa en què en Fran s’emportava el rosco?

10. Quina és la professió d’en Fran? I quins són els seus reptes de futur?

11. Com era en Fran de caràcter? L’ha canviat la participació al programa? Com?

12. Què farà amb els diners obtinguts amb el premi del programa?

13. D’on li venen a Fran aquest bagatge i afany pels coneixements?

14. Com es va preparar per al programa Pasapalabra?

15. Comenta la present afirmació dins del text. Aquest és refereix en Fran quan diu:
"El comparo a un esportista que quan arriba a una fase final d'un campionat s'esforça a entrenar més per guanyar una medalla i també per estar més content de si mateix".

16. Relaciona les següents xifres amb la informació corresponent del text.
29:                     168:                                    1.542.000:                             28:
1’5:                    26’2:                                   tres anys:

17. Crea una gamificació en format paper o digital per tal d’aprendre coses, com fa el programa Pasapalabra.

18. Opinió: què t’ha semblat el treball de comprensió lectora amb aquesta notícia real? Has vist algun cop Pasapalabra? t’ha agradat el programa? Et fascina veure programes per aprendre i posar-te a prova? Sinó, quins tipus de programa acostumes a mirar?

diumenge, 27 de gener del 2019

La precisió lèxica. Adreçat a tothom


Sovint confonem mots, per la seva semblança o fonètica. Les paraules que presenten els errors més comuns venen donats per verbs que tenen una forma similar: infligir / infringir, per exemple, d’altres que només es diferencien pel seu prefi: pujar / apujar, o que tenen una forma semblant: imminent / eminent, i finalment, amb confonem o bé intercanviem mots que tenen un significat similar, emperò, diferent: cabell / pèl.

Finalment, a l’hora d’escriure sempre cal ésser acurat amb el mot, cercar el mot precís, el més exacte possible vinculat amb allò que volem dir i economitzar el llenguatge, és a dir, el que puguis dir en una paraula no ho diguis amb dues. La precisió del llenguatge et donarà riquesa en l’escriptura i més cultura. Et pot ajudar a cercar el mot precís per a l’ocasió un diccionari amb imatges, una excel·lent eina per a precisar i per a escriure en un llenguatge més ric, un diccionari de sinònims.


Anem a veure un seguit de mots que s’assemblen però que tenen significats diferents:

-Lapse: espai de temps
-Lapsus: error que es comet per descuit en parlar o escriure.

-Emprovar: posar a algú una peça de vestir per veure si li va bé.
-Provar: sotmetre algú o alguna cos a certes experiències per apreciar-ne el valor, si va bé, si és com cal.

-Mal de cap: dolor que afecta el cap, migranya.
-Maldecap: preocupació, problema.

-Tràfic: acció de traficar.
-Trànsit: acció de passar per un lloc, especialment per una via pública.

-Múscul: teixit que serveix per produir el moviment de les diferents parts del cos.
-Muscle: part alta de l’espatlla.
-Musclo: mol·lusc marí.


!Podeu ampliar informació en el següent llibre:
-CASSANY, Daniel, (2002). La cuina de l’escriptura, Empúries, Barcelona.


Adaptat de:

(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)


Ampliació:

Josep Maria Corretger
(Imatge extreta de: pimealdia.org)


!!EXERCICIS:
1. Redacta una oració amb cadascuna de les següents paraules:
lapse, lapsus; emprovar, provar; mal de cap, maldecap; tràfic, trànsit; múscul, muscle, musclo.

2. Esmenta per a què és important tenir precisió lèxica a l’hora d’escriure.

3. Explica la diferència que hi ha entre les parelles de mots següents:
trametre/ tramitar; accepció / excepció; altitud / alçada; anul·lar / anul·lar; eixugarà / assecarà; accessible / assequible; aterrit / aterrat; bodega / celler; bossa / borsa; cabdals / cabals.

4. Ídem de l’exercici anterior:
nomenar / anomenar; complir / acomplir; tirar / estirar; pujar / apujar; sortir / assortir; provar / emprovar.

5. Aporta el significat de cada parella de mots.
Berbena / revetlla; terme / termini; tauler / taulell; tarja / targeta; tatxar / ratllar; taxa / tassa; senyalar / assenyalar.

6. Crea una gamificació en la qual apareguin els mots següents:
eludir, a l’hora, adreça, esborrall, capsa, doblegar, data, alhora, errada, esborrany, direcció, creuar, al·ludir, doblar, errata, esborrador, el·lipsi, caixa, dada, encreuar.

7. Escriu el nom i el significat de sis paraules que hagis après en el treball d’aquesta fitxa.

8. Cerca dues paraules que s’escriguin de manera similar, però que tinguin un significat diferent.

9. Explica la diferència que hi ha entre els mots següents:
esborranc, esvoranc, esborrany, esborrall.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball en aquesta fitxa i sobre les dificultats sorgides. Què has après? Què et servirà per al treball en el teu dia a dia?

dijous, 24 de gener del 2019

Mary W. Shelley i el seu Frankenstein dos-cents anys d'ençà. Adreçat a tothom


Aquest proppassat 2018 va fer dos-cents anys que es va escriure una novel·la que encetà el gènere de ciència ficció dins de la literatura universal. Fou el Frankenstein o el modern prometeu (1818) de Mary Wollstonecraft Godwin, nom de soltera de Mary Shelley. Val a dir que la novel·la va néixer de manera accidental, com glossà la mateixa autora en la introducció de l’obra escrita a Londres, el 15 d’octubre del 1831. Dins d’aquest pròleg, Mary Shelley ens parla d’ella mateixa. Ella era filla de Mary Wollstonecraft i de William Godwin, dues reconegudes celebritats literàries. Fou gràcies als seus pares que li vingué aquesta passió per l’escriptura. L’autora se sorprèn com una noia tan jove va poder escriure aquesta novel·la de repulsió. Imitava models i escrivia prop de Dundee, al camp, en terres escoceses. Fou el seu marit Percy B. Shelley qui l’esperonà a superar-se en l’àmbit literari. L’estiu del 1816 es desplaçaren a Suïssa i conegueren Lord Byron, del quan eren veïns. Ell els proposà un repte, el d’escriure una història sobre fantasmes. Per Mary Shelley la invenció era veure les possibilitats que tenia un tema determinat, modelar-lo i generar crear unes idees que s’hi interelacionessin. Fou arran d’un conversa entre Lord Byron i P.B. Shelley sobre el misteri de l’origen de la vida que la ment de la Mary s’il·luminà i rebé idees per a la novel·la que escriuria. Al cap de poques hores, en anar a domir va somiar coses horribles: un jove artista que havia creat un espectre d’home immòbil. D’aquí sorgí el conte que escriuria, emperò, P.B. Shelley l’encoratjà a desenvolupar la trama de la narració. Mary somiava en escriure una història que espantés els lectors, tal i com ella l’havia imaginada.. Tal i com s’explana al pròleg de la novel·la, l’estil del 1816, Lord Byron, P.B. Shelley, Polidori i la Mary es reunien a la vora del foc i dedicaven el seu temps a llegir contes alemanys sobre fantasmes, i d’aquí que als quatre els va sorgir el desig d’imitació i d’escriure sobre algun fet sobrenatural. I així fou, Lord Byron començà un conte publicat al final del seu poema Mazeppa. P.B. Shelley inicià un conte que es fonamentava en experiències personals dels seus primers anys de vida. Polidori escrigué una idea sobrevinguda d’una dama que tenia com a cap una calavera que fou castigada per mirar pel forat del pany de la porta una cosa que havia oblidat. Aquests tres primers autors eren poetes i estaven despreocupats per l’escriptura, ben aviat finalitzaren els seus escrits. Mancava la Mary. Aquesta cercava una història que pogués rivalitzar amb la dels tres poetes. Cada dia li preguntaven si ella tenia ja el seu conte escrit, però ella els donava una negativa, no tenia idees, fins que li vingueren escoltant una de les múltiples converses que tingueren Lord Byron i P. B. Shelley. Així arribem al principi de Frankenstein o el modern prometeu (1818).


Com és evident, no explicaré la totalitat de l’argument de l’obra, atès que, n’eliminaria la lectura. Ara bé, relataré una mica de què tracta, petites pistes i si algun/a lector/a de l’article en té curiositat, ja n’encetarà una lectura, que de fet, no serà cap pèrdua de temps, sinó que el binomi creador Víctor Frankenstein i la criatura que ha engendrat, el monstre, i que de fet no té nom, indueix a moltes reflexions, per moments és una classe de filosofia. Al principi de l’obra apareix Elizabeth, filla adoptada per un matrimoni. Allí hi ha un doctor que segueix els mètodes sobre ciència de Cornelius Agrippa, d’Albert Magne, i Paracels, ells en seran els mestres de les seves idees. El doctor s’obsessiona per allargar la vida humana, alliberar l’home de les malalties i crear un ésser indestructible, excepte a una mort violenta. Alhora se sentia atret per comprovar si existien els esperits i els dimonis, cosa que l’encuriosia. És a conseqüència d’una forta tempesta, que el sorprenen la força dels llamps i un home entés en física desmunta les teories que l’embadalien dels seus mestres. Aquest fet fa que el doctor defugi la física i la canvia per les matemàtiques, perquè aquestes darreres es basaven en fonaments segurs. Clerval, Henry i Elizabeth són tres germans, d’aquests, Henry ha d’anar a la Universitat de Ingolstadt, però la mare emmalalteix de febre escalatina i mor. Aquí apareix una reflexió sobre el buit que deixen els difunts, i que és irreparable. El professor Krempre se sorprèn que Henry hagi après noms de científics i teories obsoletes. Un altre professor, Waldman recomana a Víctor Frankenstein que estudiï totes les branques de la química moderna i matemàtiques. Víctor s’obsessiona amb això. És a partir d’aquí que en Víctor estudia l’origen de la vida i els processos que van més enllà de la mort. Descobreix com donar vida als éssers morts, es guarda el secret i comença a crear una criatura de vuit peus d’alçada, fort i ample, en proporció. S’aïlla de la família i amics, i es reclou dins de la seva galeria per investigar.


Finalment, arriba el dia en què aconsegueix donar vida a un monstre a partir de les restes d’un cadàver, i al qual té por. Comentaré tres petits aspectes més. El monstre se sent desgraciat i a través de la visualització d’una família en una casa de bosc medita sobre la vida i la felicitat. Per a més infortuni, el monstre troba una maleta amb llibres i un diari on el seu creador explana que no l’estima i que sent fàstic, això l’encoleritza i alhora l’entristeix. L’obra cita «Vides paral·leles» de Plutarc, i «Les desventures del jove Werther», i «El paradís perdut», lectures que realitza el monstre per meditar. El monstre és apallissat pels habitants de la casa del bosc i ell sent odi per la raça humana. Tanmateix, no tot és negatiu en l’obra, el monstre també realitza una acció heroica, perquè salva una noia d’ofegar-se i un pagès, de manera equivocada, en acostar-se, li agraeix ferint-lo de bala. Ara ja serà tasca vostra llegir aquesta magnífica obra que tot i no espaordir molt, arriba moments, en què et preguntes què passarà i com acabarà tot plegat.


L’obra ve a ésser una reflexió sobre la felicitat, què hem de fer i com podem obtenir-la. També apareix l’empatia, posar-se al lloc de l’altre i veure com se sent, i si al qui ho veu li agradaria sentir-se d’aquella manera, així com trobar-se en aquella situació. Fins a quin punt pot arribar la moral d’un científic a l’hora de donar o traure la vida d’una criatura. Trobem l’afany per cercar justícia i aquesta, de fet, està representada per un jutge incapaç d’exercitar-la. Com és evident, davant d’una injustícia, trobem l’afany de venjança i d’odi, envers d’una acció comesa irreparable. El penediment, és a dir, penedir-se d’allò que has comès, tot i ja ésser irreversible, representat en la figura del monstre. Prova que ens alliçona, que tard o d’hora, tothom arriba aquí, al penediment d’una acció i el de no volia fer-ho, però ja no hi ha marxa enrera. El joc, també el trobem a l’obra, el desafiament, el posar a prova, el monstre posa contra les cordes el seu creador, volia cridar l’atenció, ser el protagonista, com acostumen a fer els fills únics. Com no, la mort, notar el sentiment de pèrdua per la desaparició d’un ser estimat, a més, de manera tràgica planeja un i altre cop sobre l’obra. Finalment, és mitjançant un altre personatge, que apareix la lliçó amb la qual em quedo de la novel·la:

«Busca la pau i la felicitat i evita l’ambició», tot i no estar completament d’acord, en el darrer mot, atès que crec que és positiva i tot individu té dret a anar més enllà, penso que és una bona màxima per cloure aquest escrit sobre l’arxiconeguda novel·la. Ara us toca a vosaltres, llegir l’obra i veure allò que us emportareu d’ella.


Què sabem de la vida personal de Mary Wollstonecraf Godwin, anomenada Mary W. Shelley?

La Mary tingué una vida intensa, educada en un ambient intel·lectual, progressista i d’idees avançades al seu temps, sempre la fascinà la curiositat per les coses i el saber, la reflexió i el pensament. Participava en tertúlies literàries realitzades periòdicament a casa seva. No era gens habitual en aquella època escoltar les teories sobre ciència, filosofia i religió, i menys, si venia d’una dona i jove. Però la Mary es féu escoltar, cosa que heretà de la seva mare, Mary Wollstonecraft, filòsofa feminista que morí per una infecció després del part, això va fer que el pare s’encarregués de la seva educació. La Mary filla visqué sempre d’acord amb els seus principis: el feminisme, creia en l’amor lliure, desvinculació de lligams de classe i estatus. Va invertir molt temps en ésser una rata de biblioteca i llegir molts llibres que vagaven per la llibreria que el seu pare tenia a casa, d’aquesta manera alimentava la curiositat que tenia per saber cada vegada més, i també assistia a les tertúlies organitzades pel seu pare amb diversos intel·lectuals, com Samuel Taylor Coleridge o el vicepresident dels Estats Units, Aaron Burr.


Un d’aquest intel·lectuals que anava a les tertúlies era Percy Bysshe Shelley, un ric aristòcrata de vint-i-dos anys, que desitjava obrir-se camí com a poeta. Percy aviat es convertí en el benefactor de Godwin, al qual assetjaven els deutes. Percy i Mary van conèixer-se quan ella tenia setze anys, fou un amor a primera vista i ben aviat compartiren tardes asseguts sobre la tomba de la mare de Mary explicant-se històries. Poc temps després, ja eren amants, tot i que no fou ben vist per la societat de l’època, ja que, Shelley ja estava casat i tenia dos fills, a més de no ésser una relació acceptada pel pare de la jove. El suïcidi de la primera dona de Shelley facilità la unió entre aquest i Mary. El juliol del 1814 la parella va decidir fugir a França. Allí, es reuniren amb Mary Jane Clairmont, anomenada Claire i que els va ajudar a escapar-se. Aquesta escapada finalitzà quan Mary quedà embarassada, llavors, decidiren retornar a Londres. A la vegada, Shelley tenia un fill amb la seva dona actual. En retornà es trobaren amb el rebuig de la gent, tot per culpa del trencament del pare de Mary amb Shelley per la relació.

El febrer del 1815, Mary donà a llum prematurament a una nena, Clara Everina, que tan sols visqué dues setmanes. Arran d’aquest fet, Mary caigué en una profunda depressió i que únicament en sortí amb el naixement el 1916 del seu segon fill, William.

Claire Clairmont, que tingué un fill amb Lord Byron, fou la responsable que Mary Shelley creés un dels personatges universals dins de la literatura de terror. Aquesta primera instà a la germanastra, Mary i a Shelley que viatgessin junts al llac Ginebra, prop de Cologny, França, on Lord Byron estava visquent amb el metge John Polidori. Ja vivint en una casa junt a Villa Diodati, residència de Byron, aquest grup d’amics es veia tots els dies per parlar, jugar als escacs, realitzar passejades o navegar plegats pel llac. Per les nits, s’aplegaven davant d’una xemeneia, perquè fou un estiu plujós i fred, i s’animaren a realitzar tertúlies i a llegir històries de fantasmes. Més endavant, en una vesprada tingué lloc una forta tempesta elèctrica, tots plegats iniciaren un debat sobre l’electricitat i sobre si aquesta podia o no fer reviure als éssers morts. A poc a poc, aquesta conversa derivà a la literatura i Lord Byron tingué la brillant idea de desafiar a tots els presents a escriure una història. Mary no tenia idees, així que se n’anà a dormir, emperò com que no aconseguia aclucar els ulls, li sorgí una idea, així ho explicà:

«La meva imaginació començà a actuar pel seu compte i s’apoderà de mi i em guià. Vaig veure agenollat un pàl·lid estudiant de característiques fosques junt a la cosa que havia creat. Vaig veure estés l’horrible fantasma d’un home que acte seguit, en virtut d’algun poderós mecanisme, manifestà senyals de vida i començà a experimentar un lent moviment, com si estés mig viu».

Aquestes foren les primeres paraules que Mary començà a escriure en el seu diari, una descripció del somni que havia tingut i que posteriorment, formarien part de «Frankenstein».

Un dia després, Mary comentà als seus amics que ja tenia decidit un tema per a la seva narració. Finalitzà d’escriure-la el 17 d’abril del 1817 i la titulà «Frankenstein o el modern Prometeu». Es publicà al cap d’un any, emperò l’obra no anava signada i a més, s’acompanyava d’un pròleg del seu marit, per la qual cosa, molts li atribuïren l’autoria. El protagonista era un científic, Víctor Frankenstein, que unint diversos bocins de cadàvers aconseguí donar vida a una criatura mitjançant una corrent galvànica, és a dir, amb un corrent produït per piles o acumuladors. Aquesta obra impregnada d’elements autobiogràfics, s’amenitzava de violència, dolor, remordiment i culpa. Mary l’escrigué amb tan sols vint-i-un anys. L’obra fou rebuda en diversificació d’opinions: uns la veien una obra horrible i desagradable, en canvi, d’altres pensaven que era una obra d’un calibre extraordinari. L’alegria per l’escriptura de l’obra durà poc a Mary, perquè el petit William morí per malària uns mesos després de la publicació. El seu tercer embaràs tampoc va resultar reeixit, i tan sols el seu quart fill, Percy Florence sobrevisqué. El 1822 el seu marit Percy Shelley moria ofegat durant un viatge en vaixell, fet que Mary no arribà a superar mai. 

Mary es reclogué un i altre cop en la literatura, continuà escrivint i publicà algunes novel·les més a part de l’arxiconeguda «Frankenstein o el modern Prometeu» (1818), vingueren «Mathilda» (1819), novel·la que tracta temes controvertits com ara l’incest o el suïcidi. Es diu que és l’obra més coneguda després de «Frankenstein». A causa dels temes que tracta l’obra no pogué editar-se fins al 1959. «Valperga; o Vida i aventures de Castrucció, Príncep de Lucca» (1823), per molts la seva millor obra. Narra les aventures de Castrucció, conqueridor de Florència, a principis del segle XIV. Amb els seu exèrcit atacà una fortalesa, Valperga, inexistent a la vida real. Valperga era governada per Euthanasia, la dona de la qual estava enamorada i a la qual obliga a escollir casar-se amb ell o la llibertat política. Ella decideix ésser una ànima lliure. «L’últim home» (1826), novel·la de ciència-ficció apocal·líptica, on una plaga ha fet estralls. La crítica no valorà aquesta obra que no pogué tornà a llegir-se fins a ben entrat el segle XX. «La fortuna de Perkin Warbeck, un romanç» (1830), glossa la vida de Perkin Warbeck, pretendent a la corona anglesa durant el regnat d’Enric VII d’anglaterra, i que suplanta la identat de Ricard de Shrewsbury, primer Duc de York. «Lodore» (1835), protagonitzada per personatges femenins. L’obra està marcada per fets ideològics i polítics. «Falkner» (1837), fou la darrera novel·la editada per l’autora. Explana l’educació d’una dona sota la mirada del seu pare. Curiosament, és l’única obra on l’heroïna surt victoriosa. Apareixen temes com els valors femenins que triomfen davant dels masculins, la violència o la destrucció. Un llibre de viatges, diaris, històries curtes, llibres infantils: «Proserpina» (1820), drama mitològic de dos actes escrit en vers; «Midas» (1820), aquests dos escrits conjuntament amb el seu marit i aquest tota sola: «Maurice o el catre del pescador» (1820), no s’edità fins al 1997. L’obra fou escrita per a Laurette Tighe, una filla d’uns amics del matrimoni de Shelley. L’obra romangué perduda fins que Cristina Dazzi la descobrí fa pocs anys. Trobà el manuscrit a casa de la família Dazzi, a San Marcello, Itàlia; «Transformació» (1830), conte que toca la temàtica de l’orgull i l’autocompasió. Guido està enamorat de Julieta, a la qual coneixia des que eren joves, i es prometeren amor etern de petits. Guido signà un contracte matrimonial amb el pare de Julieta, però mor el pare de Guido i el contracte s’anul·la. Un altre conte destacat és «Un conte de les passions o la mort de Despina» (1822), publicat a la revista The Liberal, fundada per Percy B. Shelley, Lord Byron i Leigh Hunt. Ricciardo de Rossini, protagonista ha de realitzar una missió secreta. Finalment, una altra narració curta destacada és «La promesa de la Itàlia moderna», aparegut de manera anònima a la revista London Magazine. Es creu que la història versa sobre Cloríndia, personatge basat en Emilia Viviani, coneguda per Mary i Shelley, que hagué de viure un matrimoni acordat pels seus pares. Mary també conreà d’altres gèneres: llibres de viatges com: «Història d’una excursió de sis setmanes per França, Suïssa, Alemanya i Holanda, amb cartes descriptives d’un viatge pel llac de Ginebra i els glaciars de Chamouni» (1817), i «Caminades a Alemanya i Itàlia el 1840, 1842 i 1843» (1844); assajos biogràfics i diversos relats de caire fantàstic: d’entre els que sobresurten «El mortal immortal» (1833), glossa la història de Winzy, un home que ingereix un elixir i esdevé immortal, emperò, enlloc d’ésser feliç es torna un ser desgraciat perquè va perdent tot allò que estima. D’altres pràctiques literàries són articles i crítiques, traduccions i poemes, a més de vetllar, per l’edició dels poemes del seu marit Percy B. Shelley i per tal que aquest, ocupés un lloc de referència dins de la literatura anglesa: «Poemes pòstums de Percy Bysshe Shelley» (1824), «Obres poètiques de Percy Bysshe Shelley» (1839), concessions al gènere biogràfic amb les diverses contribucions a «Vides dels científics i escriptors més eminents (1835-39).

Malauradament, Mary mai pogué viure de l’escriptura, era entravessat en aquella temps, i foren els seus rics sogres els qui li facilitaven els diners. El seu fill Percy Florence no tenia fama de gaire treballador, ni li fascinaven els llibres, provà sort en la política i en la música, sense fer sort, i es casà amb una rica vidua, Jane Gibson. Mary anà a viure amb ells fins al dia de la seva mort, l’1 de febrer del 1851 als cinquanta-tres anys i a conseqüència d’un tumor cerebral.

Mary tingué una intensa relació sentimental amb Percy Bysshe Shelley, assistent de tertúlies del pare de Mary. Percy, Mary i la germanastra de Mary, Claire Clairmont viatjaren junts per Europa, cosa que fou un escàndol i els aïllà socialment. La Mary hagué de partir la censura. Estava mal vist que una dona parlés de política i Mary Shelley ho féu sense miraments.

També visqué una vida plena de tragèdia, perdé la mare en donar a llum, així com també la mort de la seva parella, Percy B. Shelley per suïcidi durant una navegació en alta mar en un veler, mort que mai superà, i fins i tot, la dels seus propis fills. Aquests fets quedaren reflectits en les seves obres. Ella posà la primera pedra del gènere de la ciència-ficció i marcà una inflexió literària en la literatura escrita per dones. Per si en voleu saber més de la Mary, autora de «Frankenstein», podeu llegir l’obra apareguda recentment intitulada «Castells a l’aire. La intensa vida de l’autora de Frankenstein», escrit per Dolors Garcia i Cornellà. 


James Whale portà per primera vegada la novel·la «Frankenstein» a les grans pantalles 1931, a la qual seguiren diverses revisions del mite fins a la sobreexplotació, «La novia de Frankenstein» (1935), realitzada pel mateix James Whale; «Frankenstein i l’home llop» (1943), «La maledicció de Frankenstein» (1957)», «Frankenstein creà la dona» (1967), «L’horror de Frankenstein» (1970), «Frankenstein. La vertadera història» (1973), «Franskenstein i el monstre de l’infern» (1973); la humorística «El jove Frankenstein» (1974) dirigida per Mel Brooks; l’adaptació protagonitzada per Robert De Niro i Kenneth Branagh al 1994; «Víctor» (2005) de Scott Mabbutt; «La llavor de la maldat» (2010), «Víctor Frankenstein» (2015) i les que en un futur vindran, perquè el mite de Frankenstein segueix ben viu, i una prova més que ho evidencia, és que recentment, s’ha realitzat el film «Mary Shelley», (2017) que versa sobre la intensa vida de l’autora. Bé, ara vosaltres en sou els protagonistes, us toca revisar aquesta obra llegendària i bicentenària! Un clàssic de la literatura universal, sorgida d’un somni d’una nit d’estiu, qui havia de dir que els somnis no inspiraven... i que us espaordeixi més o menys, segur que la seva lectura us remourà una estona les vostres consciències, un bon exercici de reflexió i que us mantindrà intrigats/des fins a la darrera pàgina, per saber com es clou la història del doctor i del seu monstre.

Josep Maria Corretger Olivart
 Gener del 2019


Bibliografia i webgrafia consultada:

-LLISCAR, Marla, «Mary W. Shelley: una vida de novel·la», L’Illa. Revista de lletres, n. 73, tardor 2018, Bromera.

-SHELLEY, Mary, W., «Frankenstein», Barcanova, Barcelona, 2012.

-«Mary Shelley», dins Vidas interesantes, col·leccionable n. 874, Pronto.

-ROMERO, Sarah, «Las obras más importantes de Mary Shelley», dins Muyhistoria.es.

-Annex bibliogràfic de vikipèdia.


(Imatges extretes de: Barcanova, Vikipèdia, Google Imatges)


!!EXERCICIS:

1. Llegeix l'obra Frankenstein i expressa la teva opinió sobre la novel·la.

2. Realitza una petita ressenya sobre la vida i obra de Mary Shelley.

3. La novel·la Frankenstein aporta una sèrie de temes per meditar. Comenta'n un parell.

4. Fòrum: has vist alguna versió cinematogràfica de Frankenstein? Comenta què t'ha semblat i si t'ha espantat.





dilluns, 21 de gener del 2019

L'atribut i el complement predicatiu. Adreçat a tothom


L’ATRIBUT

És el complement que s’acompanya de verbs copulatius, és a dir, els verbs ser, estar, semblar i parèixer.
Ex:
-La vida és amable.
-La Martina sembla simpàtica.
-Està cansada de tant esperar.

L’atribut complementa el verb i a la vegada es refereix al subjecte, amb el qual concorda en gènere i nombre, quan és un adjectiu, cosa que succeeix en els tres exemples anteriors. D’aquesta manera, els verbs copulatius exerceixen de lligam entre el subjecte i l’atribut i no acaben de tenir un significat ple.
Ex:
-La piscina està neta.
-Joan pareix content ballant sardanes.

A banda de la funció d’adjectiu, vista als exemples anteriors, l’atribut pot realitzar tres funcions més:
.Nom o sintagma nominal:
Ex:
-La Quima és una gran conductora.

.El sintagma preposicional:
Ex:
-El meu cotxe sembla de curses.

.L’adverbi o sintagma adverbial:
Ex:
-Aquest entrepà està molt bo.


SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
L’atribut d’una oració normalment se substitueix pel pronom feble HO, sempre que sigui indeterminat, quan no porti un article, un possessiu o un demostratiu.
Ex:
-La cançó és llarga → La cançó ho és.
-L’ordinador està apagat → L’ordinador ho està.
-La lectura sembla complicada → La lectura ho sembla.

D’altra banda, sempre que l’atribut sigui determinat, és a dir, que vagi introduït per un article, un possessiu o un demostratiu, els pronoms febles que el substituiran són el, la, els, les segons el cas.
Ex:
-Són els teus llibres? Sí, que els són.
(Atribut determinat)

Si l’oració és emfàtica, el pronom feble en també pot realitzar la funció d’atribut.
Ex:
-Sí, que n’és de maca aquesta amiga teva!


EL COMPLEMENT PREDICATIU
És l’adjectiu que complementa els verbs predicatius i que a la vegada fa referència al subjecte o al complement directe de l’oració, amb els quals concorda en gènere i nombre. S’acompanya d’un verb no copulatiu, és a dir, que no sigui ser, estar, semblar, parèixer. Aquest darrer és sinònim del verb semblar. Per tant, tota la resta de verbs menys els quatre esmentats.
Ex:
-En Xu canta sol.
-La Joana tenia la motxilla trencada.

La concordança entre el subjecte i el verb, fa que el complement predicatiu tingui unes semblances a l’atribut, tanmateix, la diferència està en el verb que acompanya a cada complement. Així doncs, si el verb és copulatiu, el seu complement serà l’atribut, emperò, si el verb és predicatiu, el seu complement serà el predicatiu.
Ex:
-La pista està mullada. (Atribut)
-En arribar s’ha posat vermella. (Predicatiu)

En aquests dos exemples veiem que mullada i vermella concorden en gènere i nombre en les dues oracions, ara bé, segons el verb que les acompanyen, realitzaran una funció o bé una altra. Per tant, caldrà veure si el verb és copulatiu o no.

El complement predicatiu també pot fer referència al verb i al complement directe, amb el qual concorda en gènere i nombre.
Ex:
-Té la roba estripada. («la roba» fa de CD i «estripada» de complement predicatiu)
-Van veure el pis robat. («el pis» fa de CD i «esbotzada» de complement predicatiu)

A més d’adjectiu, el complement predicatiu pot ser un sintagma nominal o un sintagma preposicional.
Ex:
-Es diu Sergi. (Cpredicatiu amb funció de SN)
-Ho van pintar de vermell. (Cpredicatiu amb funció de Sprep)


SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
El pronom feble que substitueix el complement predicatiu és el pronom HI.
Ex:
-S’ha quedat bocabadada. → S’hi ha quedat.
-L’Àlex s’ha tornat antipàtic. → S’hi ha tornat.

Per un altre costat, trobem casos especials amb els verbs fer-se i dir-se. Aquests dos verbs pronominalitzen amb el pronom EN.
Ex:
-Es diu Roger. → Se’n diu.
-S’ha fet musulmà. → se n’ha fet.


!!RECORDA:
.L’atribut s’acompanya de verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer).
1. El trobem a les oracions com a: adjectiu, nom o sintagma nominal, sintagma preposicional, adverbi o sintagma adverbial.

2. Pronominalitza per:
HO si és indeterminat.
EL, LA, ELS, LES si és indeterminat.



.El complement predicatiu s’acompanya de qualsevol verb no copulatiu.
1. Apareix a les oracions amb estructura: d’adjectiu, nom o sintagma nominal, sintagma preposicional. Les mateixes estructures que l’atribut afegint la de sintagma preposicional.

2. Pronominalitza per:
HI en termes generals.
EN amb els verbs fer-se, dir-se.




Adaptat de:
(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

Imatge:
(Quadre de Joan Miró: El somriure de les ales flamejants, 1953.)


!!EXERCICIS:
1. Explica amb exemples que hi ha entre l’atribut i el complement predicatiu.

2. Com prominalitza l’atribut? I el predicatiu?

3. Subratlla els atributs de les següents oracions.
-La Virgínia serà la guanyadora del premi.
-Estava molt inspirada.
-Semblaven encantats.
-Aquest formatge és saborós.
-Aquell cotxe pareix un Ferrari.

4. Classifica els atributs de les oracions anteriors segons siguin: sintagma adjectival, sintagma nominal, sintagma, preposicional, sintagma adverbial.

5. Subratlla els atributs de l’exercici 3 i substitueix-los pel pronom corresponent.

6. Assenyala els complements predicatius de les oracions següents i esmenta si fan referència al subjecte o al complement directe de l’oració.
-En Joan s’ha tornat antipàtic.
-Van copiar el treball desordenat.
-Pintava la paret blanca.
-L’escriptor tenia la mà dreta cansada.
-Les noies van viatjar a Londres de pressa.

7.Substitueix els predicatius de l’exercici 6 pel pronoms corresponents.

8. Completa els enunciats de les oracions amb un atribut o predicatiu segons correspongui.
-Els meus pares són...
-Aquest tren està...
-Tenia la jaqueta...
-No era gaire...
-El nadó dormia...

9. Crea una gamificació per tal de treballar l’atribut i el complement predicatiu a l’aula.

10. Realitza un esquema digital o en paper amb allò essencial de l’atribut i del complement predicatiu.

11. Imagina’t que ets la professora i estàs malalta. Mitjançant el mòbil realitza un vídeo explicant allò fonamental d’aquest tema. Pots ajudar-te també d’una pissarra o d’una presentació digital.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquest tema. Comenta quines dificultats t’han sorgit i per què, com les has resolt? Explica què has de recordar de l’atribut i del predicatiu i que t’ajudarà a anar endavant en la matèria de català.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;