dimarts, 30 de març del 2021

Els orígens ancestrals de la festa major. Adreçat a tothom

 

En els segles passats la Festa Major no era tal i com la coneixem avui dia, sinó que era una Fira del bestiar, que anava itinerant de poble en poble. Tot era a causa de la gran quantitat de bestiar que hi havia als pobles temps ençà. A Alcarràs, per exemple, i com relatà l’historiador i metge Manuel Camps dins “Història de la vila d’Alcarràs” (2003), hi havia dos punts de compra-venda de bestiar: al carrer davant el bestiar vacú i al carrer calvari el bestiar de peu rodó, mules, ases, cavalls i altres. Això feia que gairebé la totalitat dels cafès, fondes i hostals dels pobles estiguessin plens. Durant la fira també es realitzaven concursos, com per exemple, una cursa a peu on donaven com a primer premi un corder, un pollastre al segon i una ceba al tercer. També s’hagué de prohibir pels escàndols que es produïen durant la competició atès que tothom volia guanyar. La Fira, precedent del que anomenem la Festa Major realitzà les seves primeres passes al segle XIII. Era un punt de trobada per a la gent de la vila, en les places, cafès del poble i l’església del municipi. Era una festa patronal, és a dir, una festivitat en honor a un sant o patrona, i que no sempre coincidia amb el/la titular de la parròquia, d’aquí que l’església hi estés present i alhora jugués un paper rellevant dins de les festes.



En aquells temps, l’esdeveniment més destacat era un dinar popular que organitzava la comunitat eclesiàstica. Emperò, no tot van ésser flors i violes, aviat els bisbats veieren que les despeses d’aquests esdeveniments eren elevats, i decidiren limitar el convit per part dels mossèns a més veïns. Això mateix, va donar-se quan el rei Ferran el Catòlic, el 1487 va prohibir que es realitzessin despeses superiors de deu sous per cada foc, és a dir, llars, famílies, tanmateix, un any després, aquesta llei fou derogada a petició dels pagesos, gràcies als fruits de la negociació amb el rei, sobre la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe, i que no volien desistir de rebre durant la festa destacada del seu poble tant els amics com els seus familiars.

En termes generals, les Festes Majors acostumen durar tres dies, en algunes poblacions s’allarga fins i tot, a cinc. Per costum, el primer dia se sol fer coincidir amb el cap de setmana, ara bé, no sempre és així, alguns pobles donen el seu tret de sortida en dimecres.

Si ens fixem en els fets religiosos d’aquestes, es realitzaven les vespres a la vigília, és a dir, portaven a terme una pregària litúrgica que tenia com a protagonista a un orador per al sermó i també d’una processó, sovint amb gegants i nans, amenitzats amb la banda del poble o bé una de forània. En un àmbit més profà, i al llarg de la seva consolidació durant el proppassat segle XX, dins d’aquestes festes hi podem trobar diferents activitats amb el desig d’acontentar a tothom, com ara les cercaviles, on mitjançant un acte es recorrien diversos carrers de la població amb música per anunciar una funció religiosa, una festa, o com a preludi d’una serenata. D’altres activitats que s’hi efectuaven eren els balls a l’envelat, així com també les representacions teatrals o bé líriques, jocs per als més menuts a la plaça, les ballades de sardanes, les danses tradicionals, les vaquetes, avui dia, majoritàriament ja desaparegudes, les competicions esportives, els castells humans, els focs artificials, els correfocs, els concerts, les firetes amb les seves atraccions com ara els autos de xoc, les paradetes del tir, les tómboles i finalment, arribava el fi de festa amb els castells de foc, i que indicava amb tristor el retrobament per a les properes, si la salut acompanyava.

A la meva població, Alcarràs, també s’acomplia una cursa de càntirs on les dones de la vila corrien transportant-ne un a sobre del cap i guanyava la que arribava primera a meta sense que li caigués en cap moment. Per finalitzar la Fira es feia un gran ball a la plaça més important del poble. En acabar-se la ramaderia també es clogué el concepte de fira i passà a denominar-se Festa Major, esdevenint així les festes més preades del poble o vila, tot i que, de fet, algunes poblacions celebren dues festes majors, una a l’estiu i una altra a l’hivern. De fet, el concepte de fira retornà amb la celebració de la Fira del Comerç des de 1994.

A Juneda, els fets de cada festa major se celebraven al Parc de l’Alegria, i les firetes s’ubicaven a la plaça de Catalunya. Aquestes s’emplaçaren allí fins que es reformà la plaça, posteriorment es traslladaren darrere de la residència de l’Anunciata. Alguns dels seus actes eren el trofeu ciclista de la vila, el torneig d’escacs, la cursa d’autocròs, l’aeromodelisme, com a esdeveniments característics i que no es portaven a terme en tota vila. A l’Slideshare el professor d’història Antoni Aixalà té penjats diversos programes de la Festa Major de Juneda de fa prop de cent anys, que podeu rellegir, descarregar-vos i ja de pas, donar vida al cuquet de la curiositat i d’uns records que us comportaran més d’una sorpresa, de saber quines accions s’hi portaven a terme, de quines obres de teatre s’hi van representar, de quins artistes venien fins a la població a actuar, i també petites alegries, dins d’uns llibrets, programes de festa on hi apareixia el convit del o la batlle, l’article d’algun erudit de la vila, alguna poesia, la publicitat que en facilitava la publicació i com no els actes dels dies de festa. D’altres, sortosament, en acabar la festa els guarden en format paper com un bé patrimonial, si es vol, com un petit tresor. Dues manifestacions que sobresurten en moltes festes majors, són el pregó d’inici de festes, amb un personatge il·lustre aconvidat o una persona destacada del poble. Així com també, l’acció de nomenament i relleu de les pubilles i dels hereus, practicada a Catalunya des de mitjan del segle XX. A Alcarràs se celebra aquesta manifestació des del 1968.

L’ajuntament de cada poble és el principal valedor d’aquestes festes, demanant als seus habitants que engalanin els balcons o finestres de les seves llars amb un estendard on hi apareix l’escut del poble o amb la senyera catalana en motiu de festa. Tradició que encara podem gaudir i veure, sobretot en pobles més modestos. Les autoritats també acostumaven a convidar els amics i familiars i ho celebraven amb un gran dinar popular, on posteriorment, lliuraven el premi al guanyador/a del disseny del cartell inclòs en el programa i els cartells de la Festa Major. Un altre fet que s’hi donava era que hom esperava a la Festa Major per a estrenar alguna cosa, un nou pentinat o un nou vestit, atès que, era un motiu de satisfacció i on tothom es fixava en l’altre.

Com a curiositat, encara avui dia podem trobar els nostres padrins que anomenen Fira a la nostra Festa Major, i no anaven desencaminats, sinó que és fruit dels seus orígens a l’entorn del mercat sobre bestiar d’alguns decennis enrere.

El grup musical La Trinca, l’any 1970 dedicà una cançó a aquest fet tan nostre i on aconseguiren captar-ne l’essència d’aquests dies de joia, sense defugir el seu estil característic. Fixeu-vos en la seva lletra:

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi,
Visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes
I havent dinat, migdiada, processó,
Concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó,
Que avui és Festa ... Festa Major.

En la festa major es commemorava un fet valuós dins de la seva història o tradició i que a la vegada, era compartit per tots els habitants. En algunes poblacions es feien coincidir amb les fires, on els mercaders i comerciants podien fer intercanvis. Val a dir, que algunes d’aquestes festes majors amb els anys i afluència de gent han rebut el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, perquè són un tot, fins i tot, més que les festes essencials de cada barri, poble, vila o ciutat, perquè han traspassat fronteres i cal que es preservin. Com fa una bona colla d’anys cantava La Trinca, “Alegria, que és Festa Major”! i sobretot, retrobeu-vos amb els vostres familiars, gaudiu-ho força, molt civisme i respecte per tothom.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2021

 

.Fonts Consultades:

-CAMPS, Manuel, “Història de la vila d’Alcarràs”, Pagès Editors-Ajuntament d’Alcarràs, Lleida, 2003.


.Webgrafia:

El Gerió Digital, Enciclopèdia Catalana, Slideshare)


[Crèdits fotogràfics: Som Garrigues, Slideshare]


EXERCICIS:

1. Llegeix el present escrit i respon a les preguntes següents:

.Quina és la gènesi de les festes majors?

.En quin segle començaren a esdevenir-se?

.Quin estament pagava inicialment el dinar de festa major?

.Un rei va estar a punt d’acabar amb les despeses familiars de més de deu sous. De qui estem parlant?

.Per quin motiu se celebraven les festes majors?

.Els veïns del poble podien engalanar les finestres i balcons. Veritat o mentida?

.Quina tipologia d’actes s’hi celebraven?

.Hi ha una cançó dedicada a la festa major? Qui la cantava?

2. Treball d’investigació: realitza una petita recerca sobre la festa major del teu barri, poble o ciutat i analitza els programes. Quins actes s’hi portaven a terme?

3. Cacera del tresor: fes d’investigador/a i a través de la xarxa, respon a la següent pregunta: per què en algunes ciutats com Lleida s’ha deixat de realitzar l’acte de pubillatge?

4. Fòrum: què t’agrada de la festa major? Quins actes t’atrauen més i quins menys? Per què?

5. Proposta artística: realitza un cartell artístic per a la festa major del teu barri, poble o ciutat.

 

 

 

 


divendres, 26 de març del 2021

Conte amb valors: "Les dues bosses". Adreçat a tothom

 

Un nen, al regressar del col·legi, començà a criticar sense miraments a un company seu davant de la seva mare.

-“És que és molt babau, mare”. Tot ho fa malament. Cada vegada que el mestre pregunta mai sap la resposta. Si ni tan sols ha après les taules de multiplicar! Jo soc molt més llest que ell”.

Després d’escoltar les queixes del seu fill, la dona va romandre callada i pensativa. Veient que no obtenia cap resposta, el nen insistí:

-“Mare, digues quelcom. Tu no penses també que soc el més espavilat de la classe?”.

I llavors la dona, amb veu serena, li deixà anà:

-“Estimat meu, vaig a respondre a la teva pregunta amb un petit conte. Explica una llegenda molt antiga que cada persona neix al món amb dues bosses suportades del seu coll: una a la part frontal i una altra a l’esquena. La bossa que porta a la part del davant està emplenada per les faltes i els defectes de la resta de persones, ja siguin dels seus companys de col·legi, germans, amics... I la bossa grossa que transporta al darrere de l’esquena la porta carregada de les seves pròpies mancances i defectes. D’això que sempre som molt ràpids per a veure el pitjor dels altres, emperò sovint estem cecs per a veure els nostres propis defectes. Així que aprèn bé aquesta lliçó de vida, fill meu: abans de veure i jutjar els defectes aliens, primer observa i jutja els teus.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

 (Imatge extreta de: Wordpress)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Què significa l’expressió “sense miraments”.

3. Explica què volen dir les paraules assenyalades en color taronja.

4. Cerca un sinònim per a cada mot:

espavilat:                                                       mancança:

babau:                                                            serena:

5. Copia un fragment en estil directe que aparegui al conte i justifica per què ho és.

6. Anota cinc verbs en temps passat que apareguin al conte.

7. Aporta cinc adjectius que hi ha dins del conte.

8. Gamificació: dins del conte apareix una paraula que en anglès significa ‘extraterrestre’, de quin mot estem parlant?

9. Quina és la lliçó que amaga el conte “Les dues bosses”?

10. Fòrum: hi ha més tendència a criticar a la resta que a veure els nostres propis defectes? Per què? Raona la teva resposta.

 

 

 

dilluns, 22 de març del 2021

T'agrada la poesia? Adreçat a tothom


Ahir diumenge 21 de març era el Dia Internacional de la Poesia. És un gènere literari magnífic, una mena de sudoku fet amb les paraules, les emociones hi ballen en solfa, on el lector té la principal missió de descobrir allò que el poeta o la poetessa et vol transmetre. Com que avui dia, hi ha persones que no volen aventurar-se a realitzar aquest esforç de pensament, la poesia ha esdevingut un gènere oblidat, quan de fet, no hauria de ser així. Per tant, aquesta setmana i més que mai, et proposo el repte d’anar a una biblioteca a agafar en préstec algun llibre de poesia i no “per obligació”. T’atreveixes a llegir poesia???

 

Et deixem en un petit recital poètic de 12’:

https://www.youtube.com/watch?v=A5B2J_KOsR8

 

(Crèdit fotogràfic: JMCO)

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un poema.

2. Escriu un poema en català de temàtica lliure.

3. El poema que has escrit en l’activitat anterior recita’l en veu alta un parell de vegades. Posteriorment, enregistra’l amb format àudio i adjunta’l aquí.

4. Fòrum: llegeixes habitualment poesia? Per què? T’agraden els recitals poètics o bé has assistit alguna vegada a algun? Raona les teves respostes.

 

dimecres, 17 de març del 2021

Club de lectura: sessió 1. A l'entorn dels llibres. Adreçat a tothom

 


SESSIÓ 1

Encetem un Club de lectura virtual per a tothom que hi vulgui participar. En aquesta primera sessió, i per tal de conèixer-nos una miqueta més ens presentarem. Per tant, a sota de la present fitxa, posareu el vostre nom i cognom, curs i grup, i respondreu breument les preguntes següents.

 

Nom i cognom, curs i grup.

Respon a les següets preguntes:

.Cada quan llegeixes?

.On llegeixes?

.Què llegeixes i què no llegeixes?

.Com llegeixes?

.Quin o quins gèneres t’agraden més?

.Recordes algun títol que t’hagi agradat especialment?

.I un personatge?

.A qui t’agradaria convidar a berenar a casa teva –autor o personatge–?

.I per acabar podem introduir aspectes que, en principi, podrien semblar tabús cara a un lector:

.És lícit no acabar la lectura d’un llibre?

.Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?

.Quin llibre llençaries a la foguera?

.Quin quadre o fotografia associaries a un llibre?

 

[Material consultat: Opening de book, projecte del Regne Unit]

(Imatge extreta de: Universidad de Málaga)

diumenge, 14 de març del 2021

Elles han de ser les protagonistes. Adreçat a tothom

 

Aquesta setmana s’ha celebrat el dia de la dona, i és que les dones són una part important en la nostra societat, en són un pilar bàsic, però moltes vegades passen desapercebudes, per això avui us proposo tres petits passatemps amb vincle femení i com no, literari, més una altra activitat i un fòrum.


(Imatges extretes de: icdones, Educima)

 

EXERCICIS:

1. Realitza la present sopa de lletres on hi apareixen escriptores en llengua catalana.


2. Mira la fotografia que hi ha més amunt i esbrina qui són aquestes escriptores sense fallar-ne cap.

3. L’escriptora amagada... qui s’amaga darrera d’aquestes pistes...? Tens un màxim de cinc minuts per a esbrinar-ho.

.A més d’escriptora, també va ésser bibliotecària durant un any i lexicògrafa.

.Va abocar tots els seus esforços a la poesia infantil, altrament, també en va escriure per als adults.

.Una plaça de Sant Cugat del Vallés i una avinguda de Lleida porten el seu nom.

.Va traspassar amb cent anys.

4. Destaca una dona de qualsevol àmbit i realitza’n una breu presentació en format escrit o bé en suport digital.

5. Fòrum: creus que al món laboral hi ha paritat home i dona? Per què? En quines professions hi ha més diferència? En quines menys? Per què? Raona les teves respostes.

divendres, 12 de març del 2021

"Tirant lo Blanc". El text teatral. Comprensió lectora. Adreçat a 3r d'ESO

 

El text que llegiràs a continuació correspon a tres fragments adaptats de l’obra “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell, en la versió teatral que han realitzat Roger Cònsul i Pere Planella.


TIRANT LO BLANC

(versió de Roger Cònsul i Pere Planella)

PLAERDEMAVIDA: Escolteu. Jo dormia a la meva cambra, quan Estefania va venir amb una espelma per veure si dormia. Caminava molt suaument per no fer remor. Després va anar a trobar el meu senyor Tirant i el Conestable Diafebus que l’esperaven fora, i els va fer entrar dins la vostra cambra. Vostra Altesa anava ben perfumada i Tirant us tenia als seus braços i us besava molt sovint... I la Vostra Altesa li deia:

CARMESINA: «Deixa’m, Tirant, deixa’m».

PLAERDEMAVIDA: I us posava sobre el llit. Ai, llit! Qui us ha vist i qui us veu ara, tot sol! On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava, que m’hi acostava i mirava tot el que fèieu.

CARMESINA (Rient tota l’estona): I no heu somiat res més?

PLAERDEMAVIDA: Sí, Santa Maria! Vós agafàveu un llibre d’oracions i dèieu:

CARMESINA: «Tirant, jo t’he deixat venir aquí per donar-te una mica de descans. Si m’estimes, m’has de prometre que no haig de tenir por de tu. La meva castedat és molt lloable. I ara he de resar les meves oracions...»

TIRANT: «Doncs sereu condemnada per tots els que estimen, ja que em voleu fer patir tant, però estaré content de fer tot el que la vostra majestat vulgui».

PLAERDEMAVIDA: Llavors vaig tenir la visió de com ell us desfeia la peça dels pits i amb pressa us els besava, i us volia posar la mà sota la faldilla per buscar-vos les pessigolles, i vós no l’hi volíeu permetre, perquè em temo que si l’hi haguéssiu permès, el vostre jurament hauria perillat. Després vaig veure, somiant, que Estefania estava sobre el llit amb Diafebus i em sembla que li veia blanquejar les cames, i deia sovint:

***

ESTEFANIA: «Ai senyor, que em feu mal! Tingueu-me una mica de llàstima i no em vulgueu matar del tot!»

PLAERDEMAVIDA: I veient els crits que feia, agafava un llençol, se’l posava a la boca, i amb les dents l’estrenyia ben fort per no cridar. Però no se’n va poder estar que al cap de poc no fes un crit:

ESTEFANIA: «Ai! Ai!»

PLAERDEMAVIDA: I el Conestable li va tancar la boca. I la meva ànima, sentint aquell plany saborós, em feia complànyer la desgràcia meva de no ser la tercera amb el meu Hipòlit. I Estefania continuava cridant, però ara amb un altre to:

ESTEFANIA: «Ai! Trista de mi! Què faré? Vés-te’n, cruel amb poc amor, que no tens pietat de mi!»

NARRADOR: Estefania se’n dolia, d’aquestes bodes sordes...

ESTEFANIA: A les meves bodes no han vingut els cortesans, ni cap capellà s’ha vestit per dir missa; no hi ha vingut ma mare ni més parents; no han tingut la feina de despullar-me la roba i vestir-me la camisa nupcial; no m’han fet pujar per força al llit perquè jo hi he sabut pujar sola; no han tingut feina els músics de tocar ni de cantar, que hi ha hagut bodes sordes.

NARRADOR: I quan es féu de dia i tothom s’hagué vestit, l’Emperador va marxar cap a Constantinoble. I diuen que després d’acomiadar-se de l’Emperador, Tirant s’acostà a la princesa. Ella s’aixecà el vel i amb llàgrimes als ulls no va poder dir altra cosa que:

CARMESINA: «Serà!»

NARRADOR: I ningú no recorda que mai hagi succeït a cap cavaller un cas semblant: fora de si, Tirant caigué del cavall.

CARMESINA: Capità! Com és que heu caigut?

TIRANT: Senyora, no és estrany que un home caigui: un cavall té quatre peus i cau. Com no ha de caure un home, que només en té dos? (Carmesina surt.)

Entra Tirant, coix i amb una crossa.

TIRANT: Senyora, com es troba la dama que jo més estimo?

PLAERDEMAVIDA: Ai, beneit! Si haguéssiu vingut més aviat, l’hauríeu trobada al llit. I si l’haguéssiu vista com jo, la vostra ànima tindria glòria eterna. Com que sé que teniu moltes ganes de la cosa desitjada, us ajudaré. Passeu. I per què no ve amb vós el meu Hipòlit?

***

Tirant i Plaerdemavida entren a la cambra de Carmesina. Estefania l’està pentinant.

CARMESINA: Qui us ha donat permís per entrar aquí? Ni és convenient, ni tens el dret d’entrar-hi sense el meu permís. Et prego que te’n vagis, que si l’Emperador ho sap... Per molt que Carmesina digui, Tirant no li fa cas: se li acosta, l’agafa pels braços, la besa a les mans, a la boca, als pits... És com un joc. Tirant li vol posar les mans sota la faldilla. Plaerdemavida i Estefania ajuden Carmesina tot rient. Tot d’una entra l’Emperadriu anunciada per un herald.

ESTEFANIA: Ai, que ve la senyora Emperadriu! Tots s’espanten. Tirant es llença a terra i les donzelles li llencen roba a sobre. Carmesina s’asseu sobre l’embolic de roba, i es continua pentinant com si res. L’Emperadriu s’asseu al costat de la seva filla...

NARRADOR: Va anar de poc que l’Emperadriu no s’assegués sobre el cap de Tirant. L’Emperadriu s’aixeca per anar a resar al fons de l’estança. Les donzelles la segueixen per poder tapar la fugida de Tirant que s’aixeca de sota la roba, li fa un darrer petó a Carmesina i se’n va, però de seguida torna a entrar.

ESTEFANIA: Ai, que ve l’Emperador!

CARMESINA: Ai, pobra de mi!

TIRANT: Com em podeu salvar, senyora?

CARMESINA: Sempre veniu a hores indispostes, vós! Carmesina comença a tapar Tirant amb la mateixa roba, i les donzelles l’ajuden. Corredisses. Finalment, Carmesina torna a asseure’s sobre la roba on hi ha Tirant.

NARRADOR: I l’Emperador va trobar-se la filla arreglant-se el cap.

EMPERADOR: Senyora Emperadriu, anem?

EMPERADRIU: Ja vinc.

EMPERADOR: Princesa... Carmesina s’aixeca, deixa passar la seva mare, i tots comencen a sortir.

CARMESINA: Oh! M’he deixat els guants.

ESTEFANIA: Us els aniré a buscar jo mateixa, Princesa.

CARMESINA: No! Que els he guardat en un lloc que cap de vosaltres sap. L’Emperador i l’Emperadriu se’n van. La Princesa tira enrere i va a buscar Tirant sota la roba. Ell fa un gran salt i agafa Carmesina pels braços, ballant per la cambra i besant-la.

TIRANT: Quanta bellesa! Tanta perfecció no l’havia vista mai en cap donzella!

CARMESINA: Jo et donaré glòria, honor i fama, Tirant, però ara deixa’m anar. Tirant no la deixa, sinó que reprèn els jocs amorosos. Les dues donzelles corren a ajudar Carmesina i agafen els braços de Tirant perquè no la pugui desvestir.

NARRADOR: I quan veié que ella se n’anava i que no la podia tocar amb les mans, allargà la cama, l’hi posà sota les faldilles, i amb la sabata tocà el lloc prohibit! Carmesina i les dames se’n van, rient. Tirant es treu la sabata i la mitja amb què ha tocat el lloc prohibit i se’n va.

NARRADOR: Aquella mitja i aquella sabata que havien tocat sota la faldilla de la princesa, al lloc prohibit, les va fer brodar amb perles, robins i diamants que es valoraren amb més de vint-i-cinc mil ducats.

***

N.B. Ara pots ampliar o reforçar la informació en el següent enllaç:

http://www.aldeaglobal.net/josepvicenspascual/T2.pdf

(Il·lustració de: Marzal Canós)

 

EXERCICIS:

1. Escull una de les tres escenes i comenta que s’hi esdevé.

2. Cerca un exemple d’acotació en el fragment teatral i justifica per què ho és.

3. Tria un dels tres fragments teatrals que apareixen més amunt i passa’l a text explicatiu i sense diàlegs.

4. Llegeix el present conte de Mercè Rodoreda intitulat “El bitllet de mil” i reescriu-lo com si es tractés d’un text teatral. Pensa en les intervencions dels personatges i les acotacions. Suprimeix les intervencions del narrador i les descripcions.

EL BITLLET DE MIL

“Ja n’estic tipa, de tanta misèria!”

Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada. A l’altra banda del replà la veïna escampava cera pel parquet de l’entrada. Quan se’n va adonar l’altra ja l’havia vista.

-Quin goig que fas... t’has pintat els ulls i tot...

-s’havia redreçat damunt dels genolls i se la mirava embadalida-...i t’has arrissat... si jo tingués els teus cabells... trigaràs molt?

-No ho sé. Me’n vaig a veure la meva amiga, la Isabel, que esta molt malalta.

-Va dir tot tancant la porta amb dos volts de clau. La claror del carrer va sobtar-la tot i que la tarda anava cap a l’acabament. De cop va sentir una mena de feblesa a les cames com si la voluntat anés a abandonar-la... però estava ben decidida. Res no l’aturaria. El primer home que li va passar pel costat va fer un xiulet i es va quedar palplantat mirant-la. “M’he pintat massa els ulls. Dec semblar... exactament el que vull semblar!”

En aquella hora passava poca gent pel boulevard Rochechouart. A la cantonada del carrer Dunkerke hi havia, com sempre, Zuzanne amb el carretó de les flors: embolicava clavells amb paper transparent. “Que no em vegi, tan pintada. Tot just ho havia acabat de pensar que Zuzanne aixecà el cap.

-Bon dia. No vol cap flor, avui?

S’hauria endut totes les del carretó. Els clavells devien ser acabats de collir i els poms rodons de les violetes de Parma semblava que esperessin senyores vestides de gris amb vels al capell perquè se les enduguessin a morir en gerros de cristall a dintre de cambres polides amb claror dolça i butaques de vellut.

-Després, quan tornaré a passar.

Va estrènyer el portamonedes buit contra del pit. La seguia algú. En un vidre d’aparador va veure l’home que feia un moment havia xiulat i s’havia girat a mirar-la. Va esperar trobar-se davant d’un altre aparador per veure’l més bé. S’hi atura. El cor li batia i no sabia com fer-ho per mirar-se’l. Era com si els ulls li fessin nosa. Se’ls havia pintats massa.

-Puc invitar-la a prendre alguna cosa?

Havia pogut veure, malgrat l’angúnia que li feia, que era jove, prim. Duia una gavardina i un feltre verd botella. Sense contestar-li torna a caminar. Quan va arribar a la plaça Pigalle travessa cap al centre, mira una estona les revistes d’un quiosc de diaris i es va dirigir cap al baixador del metro. Es va aturar i va repenjar l’esquena a la barana. Tot d’una, quan ja creia que havia perdut l’home que havia xiulat, el va veure que travessava el carrer. Tot els homes se la miraven. D’un gest enèrgic es va espolsar els cabells... i va sentir una veu càlida ran d’orella.

-Vols venir?

Se’l mira fit a fit, calcula i digué baixet però decidida: “Cinc-cents;”

Una esgarrifança de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el cap li feia mal. Ell la va agafar pel braç i amb una veu fosca va murmurar:

-Vals el doble. Mil!...

5. Esmenta els elements que podem trobar en un text teatral i descriu-los en una frase.

6. Imagina’t que ets un locutor/a de ràdio i amb una altra persona et toca realitzar la dramatització d’una escena teatral. Prepara-la i enregistra-la.

7. Caracteritza amb un adjectiu cadascun dels personatges que apareixen en l’adaptació teatral de la novel·la “Tirant lo Blanc”.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats relatives al text teatral. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què has après durant el treball d’aquest tema?

 

 

dilluns, 8 de març del 2021

El text teatral. Adreçat a l'ESO

 És una tipologia de text fonamentat en el diàleg. Aquest es crea mitjançant les intervencions que s’atribueixen als personatges. El text s’organitza en actes i escenes. D’aquí que en una obra teatral no hi hagi cap narrador que glossi la història. Serà a partir de les intervencions dels personatges que es planteja el conflicte de l’obra. L’autor del text, a través de les acotacions, detalla aspectes relacionats amb la interpretació escènica, per tant, ens explica si un personatge vesteix d’una determinada manera, si riu o plora, si s’enfada, i similars.


Les peces teatrals estan formades pels elements següents:

1. Els actes:

Són les diferents parts en què s’organitza un obra, serien els capítols de les novel·les. Responen a la unitat d’acció i de temps de l’obra. En canvi, a les escenes, trobem les entrades i les sortides dels personatges de l’acció.

2. El text:

On apareix el que diuen els personatges en lletra versaleta. El seu nom apareix seguit de dos punts i de les seves intervencions.

3. Les acotacions:

Explicacions que apareixen al text entre parèntesi i amb una lletra diferent, generalment en cursiva, de la lletra del text teatral. Són els comentaris referents a l’ambientació escènica, el to de veu amb què s’ha de dir el text, les entrades i les sortides dels personatges, el moviment a escena, els efectes sonors, els decorats, entre d’altres, i que l’autor/a de la dramatització incorpora en el text amb la finalitat de representar-lo com cal. Veiem un exemple d’acotació:

(Enmig de l’escena hi ha una guitarra trencada. Al fons, un escenari mal il·luminat i s’escolta el brogit de la gent que espera que apareguin els músics).

.El diàleg i el monòleg

El text teatral, com que no disposa de narrador, fa que el diàleg adopti el paper principal per tal de conèixer el desenvolupament de l’obra. Dins del diàleg hi podem trobar l’alternança d’intervencions dels personatges, com si fos una conversa amb preguntes i respostes, les reaccions, i els comentaris que genera cada intervenció d’un personatge que apareix a escena.

També hi podem trobar el monòleg, és a dir, la intervenció d’un sol personatge davant del públic. Alhora, és un altre recurs teatral que empra l’autor per a donar a conèixer els pensaments i la caracterització dels diferents personatges.

.Els personatges

L’autor/a d’un text teatral, a més de crear els personatges, n’idea els seus comportaments gestuals i verbals. Llavors, seran els actors i les actrius els qui donaran vida als següents personatges en un escenari, assumint-ne el paper que ha caracteritzat el seu autor/a. Els personatges segons el protagonisme que tenen dins de l’obra poden ser principals o secundaris, en funció de si les seves intervencions són més o menys destacades. També hi podem trobar els figurants, que són personatges que no tenen cap intervenció parlada dins de l’obra, emperò, en formen part.

.L’estructura

Dins d’un text teatral, tal i com succeïa en els textos narratius, hi podem trobar com a estructura interna les tres parts principals: la introducció, el nus i el desenllaç. Dins de la introducció s’hi planteja el conflicte; en el nus es desenvolupa l’acció fins a aconseguir el moment de l’esclat de la tensió, i en el desenllaç se soluciona el conflicte.


N.B. Revisa continguts en el present enllaç:

https://prezi.com/0vp4nwafbxdz/el-genere-teatral/


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007) 

(Imatge extreta de: Freepik)


EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre un acte i una escena.

2. Què és una acotació? Escriu-ne un exemple.

3. En un monòleg teatral qui intervé i quina és la finalitat d’aquesta acció?

4. Cerca un petit fragment teatral en format paper o bé digital i argumenta per què és un text d’aquesta tipologia d’acord amb el que has après a la present fitxa.

5. Inventa una petita escena teatral on intervenguin dos o més personatges.

6. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

a) Les acotacions fan referència a l’escenografia de l’obra.

b) Els figurants són personatges que intervenen a l’obra.

c) El text teatral està escrit en forma dialogada.

d) Una obra teatral planteja les tres parts bàsiques: plantejament, desenvolupament i tornada a l’inici.

7. Corregeix les afirmacions falses de l’activitat 6 i escriu-les de nou correctament.

8. Fòrum: t’agrada llegir obres teatrals? Per què? O bé prefereixes més anar al teatre? Raona les teves respostes.

9. Prepara una petita escena teatral d’una obra que t’atregui i representa-la a l’aula.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats sobre el text teatral. Què t’ha costat més i per què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;