dilluns, 29 d’octubre del 2018

Un tast de "Frankenstein" de Mary W. Shelley. Adreçat als de literatura universal


Aquest 2018 es compleixen dos-cents anys de l’escriptura d’una de les obres més conegudes de la literatura universal, parlem de «Frankenstein» (1918) de Mary W. Shelley. On un jove i savi científic, Víctor Frankenstein dóna vida a un ésser monstruós a partir de diversos membres de cadàvers. L’obra esdevé una reflexió sobre on pot arribar la ciència amb els experiments i la infelicitat de l’individu creat. Una obra interessant i que cal llegir. En fem un petit tast!



* * * * *

Ja era gairebé migdia quan vaig aconseguir fer el cim. Vaig estar una estona assegut sobre una roca que dominava el mar del gel. La boira el cobria, igual que a les muntanyes veïnes. De sobte, la brisa va escampar els núvols i vaig baixar a la glacera. La superfície és molt desigual; aquí puja com les onades d’un mar mogut i allà baixa travessada per esquerdes profundes. La superfície de gel té gairebé una llegua d’amplada i vaig trigar quasi dues hores per travessar-la. La muntanya de l’altra banda és de roca pelada i perpendicular. Des d’on ara em trobava, tenia el Montanvert just al davant, a una distància d’una llegua, i molt més amunt s’alçava el Mont Blanc, en terrible majestat. Em vaig aturar en un buit que feia la roca, contemplant aquell panorama meravellós i impressionant. El mar, o més ben dit, aquell enorme riu de gel, serpentejava entre les muntanyes del voltant, els alts cims de les quals s’elevaven molt per damunt de les valls. Per sobre dels núvols, els pics glaçats i brillants lluïen amb la llum del sol. El meu cor, abans ple de dolor, ara s’havia inflat amb algun sentiment semblant a la felicitat. Vaig exclamar:

-Esperits vagabunds, si de debò vagueu, si no descanseu als vostres llits estrets, permeteu-me aquesta petita felicitat o preneu-me com a company i endueu-vos-em lluny de les alegries de la vida.

Acabava de dir això quan, tot d’una, vaig veure a una certa distància la figura d’un home que venia cap a mi a una velocitat sobrehumana. Saltava per damunt de les escletxes de gel, per on jo havia avançat amb molt de compte. A mesura que s’acostava, em va semblar que la seva estatura superava la d’un home. El cor em va fer un salt, se’m va emboirar la vista i vaig sentir-me a punt de desmaiar-me. Però em vaig recuperar de seguida, gràcies a l’aire fred de les muntanyes. Quan va ser més a la vora, la visió va ser terrible i repulsiva; era aquella deformitat humana que jo havia creat. Vaig tremolar de ràbia i d’horror, decidit a esperar que arribés i tenir amb ell un combat a mort. S’acostava; la cara li revelava una preocupació amarga, barrejada amb menyspreu i maldat. La seva deformitat inhumana era massa horrible per poder-lo observar amb ulls de persona. Però no m’hi vaig fixar gaire; la fúria i l’odi m’havien deixat al principi sense veu i, quan la vaig recuperar, només vaig poder vomitar paraules d’ira i repugnància.

-Diable! -vaig cridar-. Com t’atreveixes a acostar-te’m? No et fa por la terrible venjança del meu braç empipat sobre el teu cap odiós? Vés-te’n, insecte repugnant! O no, queda’t perquè pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogués, extingint la teva existència miserable, tornar la vida a aquells que tan diabòlicament has assassinat!

-Ja m’esperava una rebuda així -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeliços. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo sóc el més desgraciat dels éssers vius! Fins i tot vós, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb llaços que només desfaran la destrucció d’un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar així amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo compliré el meu amb vós i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixaré en pau, a vós i a tothom; però si refuseu, calmaré les meves ganes de matar amb la sang dels amics que uns queden.

-Monstre immund! Canalla demoníac! Les tortures de l’infern són una venjança massa suau per als teus crims. Diable fastigós! Encara em retreus que t’hagi creat? Vine i apagaré l’espurna de vida que vaig ser tan imprudent de donar-te.

La meva fúria no tenia límits. Em vaig llançar sobre seu impulsat pels sentiments que fan que un ésser aixequi el braç contra l’existència d’un altre.

Em va evitar fàcilment i va dir:

-Calmeu-vos! Us demano que m’escolteu abans de descarregar l’odi que sentiu sobre el meu cap devot. Que no he patit prou ja, que encara voleu augmentar la meva pena? No sóc més que un munt d’angoixes, però m’estimo la vida i la defensaré. Recordeu que em vau fer més poderós que vós; sóc molt més alt i les meves articulacions són més flexibles, però no tinc temptacions de rebel·lar-me. Sóc la vostra criatura i seré dòcil i bo amb el meu Senyor, si vós compliu igualment amb la vostra part, la que em deveu. Oh, Frankenstein, no sigueu just amb tothom i em trepitgeu a mi! És precisament amb mi que heu de ser no solament més just, sinó més afectuós i comprensiu. Recordeu que sóc la vostra criatura, hauria de ser el vostre Adam i, tanmateix, sóc com l’àngel caigut. M’heu negat l’alegria sense haver fet cap mal. Allà on miro veig felicitat i jo sóc l’únic que no en pot tenir. Abans era honrat i bo; la pena m’ha convertit en un dimoni. Feu-me feliç i tornaré a ser virtuós.

-Fora1 No et vull sentir! No ens entendríem mai; tu i jo som enemics. Vés-te’n d’aquí o mesurarem les nostres forces en una lluita fins que un dels dos caigui per sempre.

-Com us podria commoure? No aconseguiran les meves súpliques que em mireu amb bons ulls? Creieu-me, Frankenstein, abans era bo; la meva ànima desbordava amor i humanitat; però estic tan sol1 Tan miserablement sol! Vós, el meu creador, m’odieu. Què puc esperar, doncs, dels vostres semblants que no em deuen res? M’odien i em rebutgen. Les muntanyes desertes i les glaceres terribles són el meu refugi. He passat molts dies aquí; només a mi no em fan por aquestes coves de gel que em serveixen de casa, l’única casa que l’home em permet tenir. Alabo aquests cels freds que em respecten molt més que no pas els vostres amics. Si tota la humanitat conegués la meva existència, farien com vós i s’armarien per destruir-me. Per què no hauria d’odiar aquells qui volien eliminar-me? No vull saber res amb els meus enemics. Jo potser seré infeliç, però ells compartiran la meva desgràcia. Només vós podeu compensar-me i alhora desfer-vos d’un mal que, si volgués, no solament us afectaria a vós i la vostra família, sinó que els remolins de ràbia que provocaria s’empassarien també milers i milers d’altres persones. Deixeu que el vostre cor es compadeixi i no em menyspreeu. Escolteu el que us he de dir i, quan m’hàgiu sentit, abandoneu-me o compadiu-me segons què considereu que em mereixo. Però escolteu-me. Les lleis humanes permeten als culpables, per sanguinaris que siguin, que parlin en la seva defensa abans de condemnar-los. Escolteu-me, Frankenstein. M’acuseu d’assassinat i, amb tot, vós seríeu capaç de matar la vostra pròpia criatura sense tenir el més mínim remordiment. Oh, glorifico aquesta justícia eterna dels homes! No us demano que em perdoneu res, només que m’escolteu i després, si voleu, i si podeu, destruïu l’obra de les vostres mans.

-Per què -vaig respondre- m’has de recordar coses que em fan tremolar només de pensar-les i de les quals jo sóc l’únic autor i responsable? Maleït sigui el dia, odiós dimoni, que vas veure la llum per primer cop! Maleïdes, encara que em maleeixi a mi mateix, les mans que et van crear! Per culpa teva sóc més desgraciat que el que ningú no pugui imaginar. No m’has deixat la possibilitat de considerar si sóc o no just amb tu. Desfes-me de la visió de la teva cara fastigosa.



(Fragment del capítol 10, extret de: SHELLEY, MARY W. Frankenstein, Barcelona: Barcanova Editorial, 2012)

(Imatges extretes de: Barcanova Editorial i Google imatges)



!!EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de l’obra «Frankenstein».

2. Enumera i justifica alguns temes que es poden tractar a l’aula sobre l’obra «Frankenstein».

3. Presenta la figura literària de Mary W. Shelley. Com fou la seva vida? Quines foren les seves obres destacades. Utilitza les TAC.

4. «Valperga» (1823) és una altra obra de l’escriptora Mary W. Shelley, els entesos diuen que és literàriament superior a «Frankenstein (1818). Comenta breument el seu argument i justifica per què els entesos clamen que és infinitament millor a l’arxiconeguda «Frankenstein».

5. L’origen de la novel·la «Frankenstein» parteix sobre una anècdota entre joves escriptors. Quina és?

6. Aporta un fragment que no sigui el que apareix a la fitxa i que t’hagi agradat de l’obra «Frankenstein».

7. Dibuixa com t’imagines el monstre creat pel Doctor Frankenstein.

8. Quina és la tragèdia que es presenta a l’obra «Frankenstein» i per què? Argumenta la teva resposta.

9. Fòrum 1: has llegit l’obra «Frankenstein»? Què t’ha semblat? Què t’ha agradat més i què menys, per què? T’ha sorprès en alguna cosa? Quin ensenyament t’ha transmès l’obra «Frankenstein» per a la teva vida quotidiana?

10. Fòrum 2: creus que els científics amb els seus experiments i investigacions seran capaços d’allargar la vida humana? Raona la teva resposta.


divendres, 26 d’octubre del 2018

"Com dues contes d'aigua", de Sergi Pàmies. Comprensió lectora. El conte


Aquest és un conte extret del volum «Si menges una llimona sense fer ganyotes» (2007) de Sergi Pàmies, un dels nostres grans contistes. Està editat per Quaderns Crema. Recull de contes que ha rebut tres premis: Premi Ciutat de Barcelona, Premi Lletra d’Or, i Premi Setenil, tots ells el mateix any 2007. El conte que llegirem tracta sobre el recorregut vital que fa una gota d’aigua, per també parlar-nos d’altres coses, que mitjançant la gota d’aigua ens faran reflexionar. El llegim, som-hi!


«COM DUES GOTES D’AIGUA»

Quan neix, la gota encara no sap que d'aquí a dos segons s'esclafarà contra la pica de la cuina. Il·lusionada, llisca per l'últim revolt de la canonada i treu el cap per la desembocadura de l'aixeta. La llum dels fluorescents l'enlluerna. Se sent com la passatgera de tren que, després d'haver concentrat la mirada en un llarg túnel, surt finalment a cel obert. Encuriosida, s'atura al bec de l'aixeta. La inèrcia fa que trontolli i que, després d'un lleu balanceig, caigui al buit. Durant els primers mil·límetres d'aquesta trajectòria -iniciada amb més esperança que no pas convenciment-, l'envaeix el vertigen. Volar l'estimula tant com passar desapercebuda. En efecte, la seva presència no modifica l'ordre d'una cuina que, tot i l'esforç del decorador per convertir-la en l'expressió de la família que la fa servir, encara s'assembla massa a la fotografia del catàleg que la va inspirar. A banda dels mobles i dels acabats, prevalen alguns detalls no previstos en el projecte inicial: l'olor d'un caldo acabat de fer i, aferrats a la porta de la nevera, imants de la família Simpson que subjecten el menú de l'escola d'un nen que, tot just ara, mentre la gota descobreix el plaer de llançar-se al buit, s'ennuega al menjador del col·legi amb un os de pollastre. La distància entre l'aixeta i la pica és d'un pam i mig, un trajecte tan curt com l'estona que la gota trigarà a recorre'l. No perd el temps: filtra la llum dels fluorescents i reflecteix l'esfera del rellotge, que assisteix a un nou encreuament, històric, de les busques. Comparat amb quan encara formava part d'un corrent, el present li sembla fascinant. A primer cop d'ull potser no se li nota, però si augmentéssim la imatge de la gota, si l'aturéssim i la reproduíssim en tres dimensions i li donéssim moviment (un moviment virtual, s'entén, estructurat sobre una hipòtesi seqüencial a escala ampliada i per ordinador), hi detectaríem el batec gairebé imperceptible d'una emoció basada, d'una banda, en la inconsciència del perill que suposa la caiguda i, de l'altra, en la manca d'informació sobre el propi entorn. La cadència, per exemple: una gota cada tant, sempre el mateix tant, com en una cursa ciclista contra rellotge. O descobrir que el fet que una aixeta no tanqui bé o que, a causa de l'erosió de la junta, degotegi pot canviar-li la vida i provocar que, un cop convertida en gota, aquell trajecte, banal en aparença, es transformi en privilegi. Com una frontera, la part alta de la pica marca l'últim tram. L'horitzó és a tocar. A mesura que cau, la gota augmenta de pes, de volum i de tensió interna. Li costa mantenir una forma esfèrica. La inèrcia li tiba la pell. Tant, que li agradaria ser de mercuri. El paisatge s'enfosqueix. Des d'un punt de vista humà, tot passa molt de pressa. Per la gota, en canvi, aquesta estona conté part de la vellesa i tota la maduresa. El temps necessari per oblidar el que ha viscut més recentment i recordar només els primers temps de vida; per reconèixe's en la gota que, amb més atreviment que no pas ella, comença a treure el cap per la mateixa aixeta. S'assemblen com dues gotes d'aigua, comprova. I li fa la impressió que haver vist aquella filla (o germana), justifica haver viscut un viatge que s'acaba com estava previst: xof. La gota esclata i s'escampa en mil bocins que, indiferents al tacte d'acer inoxidable de la pica, tornen a reunir-se, no pas en forma de gota sinó d'esquitx, no-res, un fil escarransit que, després de salvar l'escull de restes d'oli de gira-sol, s'escola -blop- aspirat pel forat.


(Imatges extretes de: Quaderns Crema i Time out)


!!Pots llegir alguns contes més de Sergi Pàmies en aquest PDF:




!!EXERCICIS:

1. Realitza un breu resum d’aquest conte de Sergi Pàmies.

2. Recrea una història similar amb una bossa de paper, o una llaunes d’un refresc, per exemple.

3. Cerca informació sobre la vida i obra de Sergi Pàmies i realitza una petita presentació digital.


4. Busca al diccionari quatre paraules que hagis après amb la lectura del conte «Com dues gotes d’aigua», i anota el seu significat.

5. Realitza un petit vídeo d’un o dos minuts on et vegis recomanant un llibre que t’hagi agradat.

6. Fòrum: penses que realment malbaratem l’aigua o bé, que en fem un bon ús? Raona les teves respostes.

7. Opinió: Què t’ha semblat el present conte de Sergi Pàmies? Havies llegit algun relat o article més d’aquest escriptor? Ens pots recomanar algun altre llibre o conte d’aquest autor?


dimecres, 24 d’octubre del 2018

Treballem el conte. Adreçat a l'ESO


El conte és un gènere de tipus narratiu, diferenciat d’altres gèneres amb una tipologia similar: novel·la, rondalla, notícia, llegenda... ja que, segueix les següents característiques:

-Té una extensió curta.
-Acostuma a descriure una única situació i senzilla.
-Aporta pocs detalls dels personatges i pateixen una petita crisi.
-Destaca l’acció, i aquesta s’encamina cap al desenllaç.
-La durada de temps il·limitada, i els espais reduïts.
-Ha de provocar una curiositat immediata en el lector.
-Acostumen a tenir un final sorprenent.

El narrador és qui explica la història del conte. D’aquí, que el conte estigui redactat en primera persona del singular, com si fos, un «jo». El conte també té un caràcter oral. El narrador a l’hora de glossar el conte empra expressions, girs, i recursos que són propis de la llengua oral, més que no pas de l’escrit.


De quines parts consta un conte?

-El tema: és la idea central o allò que ens vol transmetre l’autor. No apareix de manera explícita, sinó, que després de la lectura, el podrem reconèixer.

-L’argument: és l’encadenament dels fets i accions que suporten la narració de la història.


!Recorda que un conte ha de tenir:
.Una introducció (on es planteja la situació en un lloc, espai i temps; i on es presenta el conflicte).

.Un desenvolupament (es desenvolupen els fets de la narració).

.Un final (es clou la narració amb un final inesperat).



!Per ampliar informació pots clicar als següents enllaços:





(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: Tres C)


!!EXERCICIS:
1. Explica què és un conte i quines són les seves principals característiques.

2. Anomena vuit autors/es que escriguin contes en català.

3. Cerca un petit conte i assenyala’n les parts. Assenyala: l’extensió, situació, els personatges, l’acció, el temps i l’espai.

4. Escriu un conte amb un final sorprenent.

5. Crea una gamificació amb preguntes de vertader o fals per tal de treballar el conte amb els companys de l’aula.

6. Comenta la diferència que hi ha entre els mots: conte, comte, compte.

7. Busca un conte tradicional i canvia’n els personatges principals i el seu final.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball en la fitxa del conte.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Decenni del blog "Llengilitcat: treballem la llengua i literatura catalanes". Adreçat a tothom




Benvolguts/udes lectors/es,

Des d'aquí vull agrair a tothom la consulta alguna o més vegades del meu blog de llengua i literatura catalanes. Avui arriba a una fita important, 10 anys!!! Pensava que mai hi arribaria, una xifra que no és senzilla d'aconseguir, tot un camí en aquesta mar de feina! Amb la finalitat de crear materials, ampliar-ne, recordar coneixements, innovar i realitzar un petit homenatge a alguns dels nostres escriptors i autores o d'altres de la literatura universal.

No sempre es senzill organitzar-se bé, i trobar temps per a crear materials, aquests darrers em prenen temps, sovint, hi poso més de dues hores de treball personal, emperò, gaudeix-ho creant-los i revisant d'altres materials, ja que, és un treball per a l'alumnat i per a tothom qui vulgui aprendre i millorar en la llengua catalana. Perquè no és el mateix anar al cinema i gaudir de temps lliure, i desconnectar, que estar al teu escriptori pensant i treballant materials per al blog.

Un blog costa de mantenir-lo, cal pensar i meditar bé què hi poses, quan i com, pots programar les fitxes, has de respectar els drets d'autor de les fotografies, cal ésser respectuós quan hi aportes un comentari, però és un plaer seguir i continuar amb aquest servei, amb la llengua i la literatura catalana, i amb els seus autors i autores, m'encanta, em fascina. En els darrers anys, en alguns moments, també he tingut més dificultats per posar materials setmanalment, per la malaltia d'un familiar molt proper, fins arribar al seu traspàs, però he tirat el blog endavant, perquè també és una lluita i un esforç i repte mantenir-lo.

Per tant, moltes gràcies de nou per consultar o participar al meu blog "Llengilitcat. Treballem la llengua i literatura catalanes" en alguna consulta, matís, errada o comentari.

També per a finalitzar i com a anècdota us comentaré que tot i inventar-me la direcció del blog: llengilitcat.com els americans em van robar el domini i finalment, va quedar com a llengilitcat.com.es i això que jo havia estat abans que ells i ho havia inventat com a abreviatura de: "llengua i literatura catalana".

Moltes gràcies pel vostre interès per la llengua i la literatura catalana!

Fins avui el blog ha obtingut 2.104.937 visites!!!

Seguim!

JM.


(Fotografies: Josep Maria Corretger i diari La Veu)

divendres, 19 d’octubre del 2018

Música i instruments. Vocabulari temàtic. Adreçat a l'ESO



En aquesta fitxa aprendrem una mica de vocabulari lligat a la música i els instruments. Pot ser que algun instrument no el coneixíeu fins ara, com el djembé o la balalaica, ara bé, aquests instruments no són els únics que existeixen, hi ha artistes que fins i tot, s’han creat els seus propis instruments!! Recorda que a nivell tradicional, els instruments els podem classificar segons siguin de vent, corda o de percussió.


(Imatges extretes de: català per ser feliç i fineartamerica)


!!EXERCICIS:
1. Cerca el nom de cinc instruments que no apareguin a la imatge i en cas que els desconeguis, defineix-los.

2. Investiga i esmenta quatre instruments que hagin estat inventats per una persona, anomena com es diu el seu creador i per què el va crear.

3. Diferencia i defineix els següents mots vinculats al cant:
baix, contralt, baríton, soprano, tenor.

4. Crea una gamificació per treballar la música i els seus instruments.

5. El músic dels anys cinquanta que teniu a la imatge va crear un so molt característic de guitarra, cosa que el va fer construir-se «la guitarra de cos quadrat». De qui estem parlant? Presenta la seva figura.

6. Cerca al diccionari els mots que desconeguis del present llistat:
cançó, melodia, acord, orquestra, formació, lletra, tonada, oratori, cantata, partitura, teclista, desafinar.

7. Clica el següent enllaç i cerca el nom de setze instruments musicals.


8. Escull un artista o banda musical que t’encanti i realitza una petita exposició oral a l’aula, emprant les eines digitals i aportant material de l’artista.

9. Fòrum: t’agrada la música? Et compres discos? Toques algun instrument? Quin estil musical és el que t’atreu més i per què? Quins són els teus artistes preferits? Col·lecciones quelcom dels teus músics o bandes predilectes?

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis musicals. Comenta les dificultats que t’han sorgit. Què has après amb el treball de la present fitxa de vocabulari? Raona les teves respostes.

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Tipus de verbs. Adreçat a l'ESO


El sintagma verbal que apareix en una oració està format per un verb, aquest actua com a nucli o l’element essencial d’aquest sintagma, i pels complements verbals, que són un conjunt de mots o de sintagmes que s’ubiquen al voltant i que formen amb ell una unitat que té una funció i un significat.

SV= verb + complements + (complements del verb)

La funció que realitza el sintagma verbal és la de predicat de l’oració.
Ex:
-La sèrie de televisió «La catedral del mar» ha estat un veritable èxit d’audiència.

Ha estat: nucli del verb
Un veritable èxit d’audiència: complements verbals

Per un altre costat, segons la relació que el verb estableix amb els seus complements, podem trobar dos grans tipus de verbs: els predicatius i els copulatius.

.Verbs copulatius:
Són els verbs ser, estar, semblar, parèixer.
Aquests quatre verbs no tenen una significació completa, únicament funcionen com a nexe d’unió entre el subjecte i el complement del verb. Aquest complement del verb s’anomena atribut. El predicat d’una oració que té com a nucli verbal un verb copulatiu, rep el nom de predicat nominal.

Ex:
-Aquest vaixell és gran.
És: verb copulatiu
És gran: predicat nominal

-El corredor semblava cansat.
Semblava: verb copulatiu
Semblava cansat: predicat nominal

-La casa estava ben endreçada.
Estava: verb copulatiu
Estava endreçada: predicat nominal


.Verbs predicatius:
Són els verbs que tenen una significació completa. Prediquen una acció o un estat del subjecte. Tots els verbs són predicatius llevat dels copulatius (ser, estar, semblar, parèixer). El predicat té com a nucli un verb predicatiu. El complement que acompanya al predicatiu s’anomena predicat verbal.

Ex:
-En Joan ha pintat la llibreta de català.
Ha pintat: verb predicatiu
Ha pintat la llibreta de català: predicat verbal

-Aquests cotxes no corren gens.
Corren: verb predicatiu
no corren gens: predicat verbal

-He mirat la pel·lícula en DVD per no anar al cinema.
He mirat: verb predicatiu
He mirat la pel·lícula en DVD per no anar al cinema.


D’altra banda, els verbs predicatius es classifiquen en transitius i intransitius segons si admetin o no un complement directe.

1. Verbs transitius:
Són els verbs que admeten un complement sense preposició, amb aquest completen el seu significat. És el complement directe.

Ex:
-Necessito un entrepà de fuet.
-No pintis el meu nom.
-Els amics portaven galetes.

En les tres oracions anteriors, els verbs necessito, no pintis, portaven són transitius perquè hi ha d’aparèixer per obligació un verb que expressa el que necessita, el que no pinti, i el que portaven, d’aquesta manera les oracions són completes i tenen sentit. És a dir, son verbs que necessiten un complement directe.


2. Verbs intransitius:
Són els verbs que no accepten el complement directe, perquè ja són plens de significació.
Ex:
-La Joana dorm.
-La Martina neda ràpidament.
-Vine, de seguida.

Els verbs dormir, nedar i venir són intransitius atès que no necessiten un complement directe, perquè ja tenen un significat complet. Tanmateix, sí que poden acompanyar-se d’altres tipus de complements.

Tot i la classificació que hem acabat de veure, la majoria de verbs poden actuar com a transitius o com a intransitius segons l’oració en què apareguin i segons la finalitat del missatge.
Ex:
-La Júlia canta una corranda.
Canta: ús transitiu
una corranda: CD

-La Júlia canta.
Canta: ús intransitiu (sense CD)


3. Verbs pronominals:
Un subgrup dins dels verbs predicatius és el dels verbs pronominals. Aquests verbs s’acompanyen d’un o més pronoms febles, d’aquí que rebin el nom de pronominals. Gràcies al pronom feble, el verb té una nova significació.

Alguns dels verbs pronominals són:
haver-hi, adonar-se, queixar-se, acostumar-se, anar-se’n, sortir-se’n, tocar-hi, sentir-hi, veure-hi...
Ex:
-No hi ha mel al rebost.
-Me’n vaig a comprar.
-No hi pot fer més.

Els verbs pronominals també poden ser transitius i intransitius, segons si porten un complement directe o no.
Ex:
-Aquesta tarda hi haurà molt pluja a les comarques barcelonines.
(Verb pronominal i transitiu, perquè necessita un CD «molt pluja»)

-La companya del meu germà se’n va.
(«Se’n va» és un verb pronominal intransitiu, atès que no porta un CD)

Cal que tinguis en compte que la majoria de verbs pronominals són transitius.


!!Recorda:
-Els verbs callar, caure, marxar i pujar no són pronominals.
Ex:
-Si calla, el faré parlar.
-La taula ha caigut sobre la cadira.
-Va marxar sense dir ni ase ni bèstia.
-Va pujar el preu del combustible.

-El verb anar-se’n sempre porta dos pronoms, mai un. Això vol dir que la forma «anar-se» és incorrecta.
Ex:
-M’he anat a comprar detergent perquè no en tenia (incorrecta).
-He anat a comprar detergent perquè no en tenia (correcta).


(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: starups)


!!EXERCICIS:
1. Explica amb exemples la diferència que hi ha entre un verb copulatiu i un verb predicatiu.

2. Destria quins dels següents verbs són copulatius i quins són predicatius.
És, telefoneu, semblava, havia cantat, admeten, portàveu, anar, pareixia, no diguis, tenen.

3. Escriu cinc predicats nominals (amb verb copulatiu) i cinc predicats verbals (amb verb copulatiu).

4. Subratlla els verbs de les oracions i indica si són transitius (CD) o intransitius (sense CD).
-En Martí llegeix molt.
-En Pere estudia matemàtiques.
-Pinta l’armari.
-Dibuixa en una llibreta.
-Aquell músic desafina poc.
-Van editar un nou poemari d’amor.
-Tens un diccionari de sinònims?
-No trepitgis les flors.

5. Corregeix els errors que vegis en les següents oracions:
-Se m’ha caigut el llapis al terra.
-I si et calles?
-Es van pujar sobre la capota del cotxe.
-S’ha anat amb les amigues.
-Em vaig marxar en acabar la reunió.
-S’ha menjat el iogurt.
-Ha tocat una cançó amb la flauta.
-Me n’he anat lentament del teatre.

6. Redacta sis oracions on apareguin verbs copulatius.

7. Classifica els verbs dels següents sintagmes verbals segons siguin: copulatius o predicatius: transitius i intransitius.
Condueix un camió, és americà, van salvar molts cotxes, he relliscat per anar de pressa, no sembla la meva amiga, estic simpàtic, no dormo gairebé, recullo els diners, borda a les nits.

8. Realitza un esquema sobre allò més destacat de la fitxa «Tipus de verbs».

9. Explica la constitució del sintagma verbal amb alguns exemples.

10. Crea una gamificació per treballar les tipologies verbals.

11. Comenta la diferència que hi ha entre un verb predicatiu i un verb pronominal.

12. Autoavalua’t: comenta amb quines dificultats t’has trobat durant el treball amb les tipologies de verbs. Què t’ha costat més i què menys i per què? Què et serà útil per al teu aprenentatge de llengua en el teu dia a dia?

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Els segles XVI, XVII i XVIII. La llengua culta i la llengua popular. Adreçat a l'ESO





Als segles XVI i XVII el català segueix essent la llengua oficial de la corona, emperò, ben aviat comença a originar-se una disminució de la personalitat política i això va lligat a una pèrdua de la consciència lingüística, a conseqüència de la unió de les corones d’Aragó i Castella el 1479. És entre els anys 1516 i 1700 que el tron passa a estar sota el domini de la dinastia castellana dels Àustria. A poc a poc, el castellà es va incorporant a la corona i això comporta l’inici d’un procés de castellanització, acompanyat pel bon moment que està vivint la literatura castellana, la projecció que té la impremta, la predicació en castellà dels jesuïtes, l’actuació del funcionariat en castellà, entre d’altres.

A principis del segle XVIII mor Carles II, de la casa d’Àustria, sense descendència, això comporta la guerra de Successió (1701-1714), entre els partidaris de Carles d’Àustria i els de Felip d’Anjou. És Felip V, primer rei de la dinastia borbònica, que instaura els decrets de Nova Planta. Són uns decrets que aboleixen el règim jurídic de les terres de parla catalana i de les seves institucions d’autogovern. El decret de Nova Planta fa que l’ús del català estigui prohibit en la vida pública.


LA LLENGUA CULTA

A partir del segle XVI, i fins al segle XVIII, disminueix l’ús culte de la llengua catalana, a nivell oral i escrit. Això ga que la producció literària culta també es vegi perjudicada. No trobem ni tants escriptors, ni tantes obres significatives. Tanmateix, si hem de destacar algun autor rellevant d’aquest període, pel que fa a la literatura culta, aquest és Francesc Vicent Garcia, anomenat el Rector de Vallfogona. Nascut a Tortosa el 1582, és el rector de la parròquia de Vallfogona de Riucorb (Segarra) entre els anys 1607 i 1623, any de la seva mort. El seu estil literari destaca per emprar una poesia elegant i feta amb habilitat, per l’altre costat, fa una poesia satírica, sense vergonya amb allò que diu i escatològica, són precisament aquests darrers trets els que van fer de la poesia vallfogonesca de les més populars del segle XVII.



LA LLENGUA POPULAR

Si parlem de l’àmbit popular de la llengua catalana, podem veure que el català segueix ben viu al llarg d’aquests tres segles, atès que, serà la llengua que parla el poble. Aquest fet permet que la literatura popular estigui molt vigent, es vagi produint i transmetent de generació en generació. Les històries arriben de manera oral mitjançant cançons, romanços, rondalles, llegendes, corrandes, nadales i similars.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII , tal i com hem vist, hi ha una disminució de l’ús de la llengua catalana culta, tanmateix, segueix amb bon estat de salut el seu ús popular. Cal que quedi clar, que la llengua catalana mai va deixar de parlar-se durant aquests tres segles, perquè, a pesar de les circumstàncies polítiques adverses, el català continuava essent la llengua del poble.



!Pots ampliar informació als següents enllaços:







(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: DaTuOpinion, Sapiens i Wikimedia)


!!EXERCICIS:

1. En quina situació es trobava el català pel que fa a la llengua culta durant els segles XVI, XVII i XVIII? I pel que fa la llengua popular?

2. Explica en què consistien els Decrets de Nova Planta? Quines repercussions van tenir per a la llengua catalana?

3. Qui era el Rector de Vallfogona? Quin tipus de poesia va fer?

4. Cerca a Internet un poema del Rector de Vallfogona i comenta de què tracta amb les teves paraules.

5. Quins eren els gèneres de la literatura popular que es van transmetre a nivell oral al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII? Explica en què consistia cadascun.

6. Realitza un esquema amb allò essencial d’aquesta fitxa. Recorda que has de resumir amb les teves paraules i no copiar literal.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què hauràs de recordar i que et servirà per al teu dia a dia?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;