Eines i oficis de les reparacions. Vocabulari temàtic. Adreçat a tothom

En aquesta fitxa de vocabulari especialitzat coneixerem el nom exacte d’algunes de les eines més habituals pel que fa a les reparacions. És important emprar-les correctament, atès que, quan interioritzem una paraula incorrecta, costa molt de corregir-la i canviar-la per la forma adequada i que ens sona tan estranya. Mitjançant una sèrie d’activitats coneixerem algunes d’aquestes eines per reparar objectes i similars, així com també els oficis que les utilitzen. Quan ho creguis convenient t’hauràs d’ajudar d’un diccionari general de la llengua o d’un diccionari visual. Som-hi, entrem al taller i les veiem!

!Alerta: moltes són les eines o noms d’oficis que no usem amb correcció. És incorrecte dir:

rodilló, manguera, xurrac, allargo, cinterland, sarjant, viso / tornillo, escarpi, taladro, alambre, cerraller…

en són algunes en lloc de les correctes:

corró, mànega, xerrac, allargament, cinta aïllant, serjant, vis / cargol, escarpre/a, trepant, filferro, manyà…

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: XTEC)

!!EXERCICIS:

1. Explica el significat de cinc eines que desconeguis del present llistat:

serra, tenalles, vis, mànega, corró, paleta, tornavís, alicates, broca, tisores /estisores, espàtula, maceta, pinzell, martell, trepant, brotxa, escaire, escarpra, ribot, barrina, allargador, gaveta, gúbia, filaberquí, sergent.

2. Escull cinc mots de l’activitat 1 i realitza o busca a la xarxa el seu dibuix adequat.

3. Distribueix les eines donades segons l’acció que se li atribueix:

Eines:

gúbia, cargol de banc, escaire, peu de rei, barrina, claus, mordassa, maça, ribot, compàs, llima, trebinella, alicates, martell, tenalles, talla-rajoles.

Accions:

Per traçar i marcar, per mesurar, per tallar, per picar, perforar o trepar, per allisar, per subjectar.

4. Reparteix el present llistat d’eines segons l’ofici que les té com a pròpies:

Eines:

alicates, barrina, botavant, broca, brotxa, cinta aïllant, clau anglesa, corró, elevador hidràulic, encebador, escarpra, tenalles, filaberquí, garlopa, gaveta, maceta, mal, paletina, pinzell, plomada, taloja, tornavís, vis, xerrac.

Oficis:

Manobre, Fuster, manyà, pintor, mecànic, lampista/electricista.

5. Aporta sis eines que no hagin aparegut en aquesta fitxa i explica la seva utilitat.

6. Crea una gamificació per treballar les eines i oficis de les reparacions.

7. Quines eren les eines o noms d’oficis que empraves malament? Per què? Esmenta la forma correcta per a cadascuna.

8. Explica el significat de la present frase feta:

“Valdrà més el mal que l’enclusa”.

9. Investiga i cerca quatre frases fetes que continguin eines o oficis de les reparacions. Explana el seu significat.

10. Autoavalua’t: què has après amb el treball de la present fitxa? Creus que et servirà per a la vida quotidiana? Per què?

La composició. Adreçat a l'ESO

És un fenomen que consisteix en combinar dues o més paraules amb sentit propi per crear-ne una altra de nova i amb un significat diferent. Per exemple, amb el verb escanyar i el substantiu pobres generem el mot escanyapobres, persona que en negocis o contractes obté guanys desmesurats. Dins de la llengua podem trobar una gran quantitat de noms compostos:

sud-americà, escuracassoles, escura-xemeneies, ziga-zaga, pèl-roig, para-xocs, sordmut, trencanous, passaport, salvavides…

En termes generals, la majoria de mots compostos s’escriuen junts, ara bé, de vegades els hem d’escriure amb un guionet. Anem a veure els mots compostos que s’escriuen amb guionet:

1. Els que contenen el nom d’un punt cardinal.

Ex:

nord-oest, nord-americà, sud-asiàtic…

2. Els mots compostos expressius o que repeteixen la mateixa forma. Sovint són onomatopeies.

Ex:

poti-poti, baliga-balaga, xano-xano…

3. Els compostos en els quals el primer element finalitza en vocal i el segon element comença per r-, s-, x-.

Ex:

cara-rodó, penja-roba, busca-raons…

4. Els mots compostos que presenten dificultats de lectura si els elements que els formen anessin plegats.

Ex:

para-xocs, poca-solta, pit-roig, costa-riqueny…

.Els nombres

Els numerals compostos s’escriuen amb guionet:

-Entre les desenes i les unitats. (D-U)

Ex:

trenta-un, quaranta-dos, cinquanta-cinc…

-Entre les unitats i les centenes. (U-C)

Ex:

dos-cents, quatre-cents, set-cents…

!La regla D-U-C (desenes-unitats-centenes) t’ajudarà a recordar l’escriptura correcta dels nombres en català.

.Categories dels components

Els mots compostos es formen a partir de paraules amb categories gramaticals diferents. Hi ha abundoses combinacions. Veiem les més usuals:

.Verb + substantiu = substantiu: eixa + mans  eixugamans

.Substantiu + adjectiu = substantiu: panxa + content  panxacontent

.Adjectiu + substantiu = substantiu: mig + dia  migdia

.Adjectiu + adjectiu = adjectiu: clar + obscur  clarobscur

.Substantiu + verb = verb: ull + prendre  ullprendre

.Substantiu + substantiu = substantiu: vagó + llit vagó llit

!Conèixer mots compostos et farà ampliar el teu fons de vocabulari.

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Aprendre llengua wordpress)

!!EXERCICIS:

1. Forma paraules compostes amb l’inici dels següents mots:

renta, prim, obre, grata, passa, cel, lleva, toca, escorre, escorre.

2. Esmenta de quina de les quatre tipologies forma part cada mot.

ratapinyada, sud-oest, a corre-cuita, rum-rum, pèl-roig, poca-solta.

3. Escriu amb lletres els nombres següents:

35, 123, 278, 17, 3492.

4. Classifica els següents mots segons l’estructura que els formen.

tornaveu, hispanoamericà, blau cel, agredolç, carabrut, cotó fluix, somiatruites, tastaolletes, cercabregues, bufanúvols, escalfacadires.

5. Cerca la primera part del mot dels següents acabaments de compostos.

americà, pinyada, raons, vergonya, coreà, ferro, solta, mut, segat, ciències, robes, veu.

6. Explica el significa de cinc dels següents mots compostos.

afonacases, escalfacadires, bufanúvols, cagacalces, esquenadret, escanyapobres, cagadubtes, llepafils, pelacanyes, ploramiques, somiatruites, ventafocs, tastaolletes, cercabregues.

7. Pensa i escriu cinc mots compostos que s’incloguin dins de la categoria substantiu + adjectiu.

8. Redacta sis oracions on hi aparegui un mot compost.

9. Busca cinc mots compostos que no hagin aparegut en la present fitxa i explica el seu significat.

10. Crea una gamificació per tal de treballar la composició de paraules.

11. Justifica si la paraula salvavides és un mot compost o no i per què?

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit les activitats en aquesta fitxa. Què t’ha anat millor i què pitjor? Per què? Com ho has solventat? Què és el més important que has de recordar dels mots compostos?

El segle XV. Ausiàs March. Adreçat a l'ESO

.El segle XV

És el Segle d’Or de la literatura catalana. El segle de màxima hegemonia, on hi apareixen escriptors destacats com el poeta Ausiàs March o l’escriptor Joanot Martorell, autor d’una de les millors obres de la nostra literatura, “Tirant lo Blanc”, ambdós originaris de les terres valencianes.

De totes maneres, a pesar d’aquesta esplendor literària, fou un segle de crisi, des del punt de vista social, polític i econòmic. Un segle ple d’epidèmies, revoltes i guerres de tota mena. A la vegada, Barcelona va deixar de ser la capital econòmica i cultural de la corona catalanoaragonesa, per passar a ser-ho València. D’aquí que la majoria dels autors d’aquest segle siguin valencians.

Des del punt de vista polític i lingüístic, aquest segle ve marcat per Martí l’Humà, últim rei català i que mor el 1410 sense descendència. És al Compromís de Casp (1412) on es resolt que entrarà a la corona el primer rei de la dinastia castellana, Ferran I d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara. Aquest fet fa que el castellà vagi introduint-se a la cort per primera vegada, i comença un període de castellanització de l’aristocràcia i de la burgesia que finalitzarà al segle XVI.

.Ausiàs March

És considerat el poeta més important de la literatura catalana de tots els temps. Se l’anomena el poema de l’amor, atès que, la majoria dels seus poemes el tracten. Nascut a Gandia o a València (no se sap amb exactitud) el 1397, fill d’una família de poetes i cavallers. Participà en diferents campanyes militars fins a la seva retirada el 1425, per dedicar-se a l’escriptura, activitat que ja no abandonà fins a la seva mort, el 1459.

March és el primer poeta que escriu en català, ja que, fins a aquell moment la poesia s’havia escrit en provençal o occità, és a dir, la llengua dels trobadors. Tanmateix, la seva poesia encara manté trets de la poesia trobadoresca, en els aspectes formals, ara bé, és moderna en el tractament dels temes. La poesia de March tracta de l’home i de les seves passions, de l’amor, la mort, de Déu, del més enllà. Empra abundants metàfores i comparacions per expressar una visió pessimista del món i que alhora reflecteix el seu estat d’ànim turmentat.

La totalitat de la seva obra es compon de 128 poemes, molts dels quals segueixen l’estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de vuit versos decasíl·labs, anomenats cobles, i una tornada al final formada per quatre versos on apareix el senyal, nom en clau de la dama a la qual adreça el poema. En són exemples: Plena de seny o Llir entre cards. Els seus poemes s’anomenen cants i es classifiquen per temàtiques: cants d’amor, cants de mort, cants morals, poemes de circumstàncies i el Cant espiritual.

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Sapiens i Núvol)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un esquema digital amb allò més destacat del segle XV i d’Ausiàs March.
2. Per què és diu que el segle XV era un segle esplendorós literàriament parlant si hi hagueren moltes crisis? Raona la teva resposta.
3. Digues si són certes o falses les afirmacions següents:

-El centre cultural de la corona catalanoaragonesa al segle XV és Barcelona.

-Joanot Martorell va viure una època molt cavalleresca, això l’inspirà per escriure “Tirant lo Blanc”.

-Ausiàs March era valencià i escrivia en occità.

-El Compromís de Casp se signà per resoldre la no descendència del rei Martí l’Humà.

-El senyal era la manera en clau com signava Ausiàs March.

4. Si a l’exercici 2 hi ha alguna afirmació falsa, cal que l’escriguis de nou correctament de manera que sigui certa.
5. Esmenta quins eren els temes que podem trobar en la poesia d’Ausiàs March.
6. Cerca un poema d’Ausiàs March i comenta de què tracta.
7. Realitza una presentació digital sobre Joanot Martorell o sobre Ausiàs March. A escollir.
8. Crea un punt de llibre vinculat a la figura de Joanot Martorell o bé d’Ausiàs March.
9. Inventa una gamificació per treballar aquest tema.
10. Autoavalua’t: esmenta les cinc coses més destacades d’aquest tema literari i que has de recordar.

"Tot esperant Godot", de Samuel Beckett. Comprensió lectora. Adreçat a tothom

A continuació podràs llegir un fragment de la versió teatral de l’obra més coneguda de Samuel Beckett, premi Nobel de Literatura del 1969 i que s’emmarca dins del gènere teatre de l’absurd, “Tot esperant Godot” (1953).

***

(Silenci)

VLADIMIR: Porta barba el senyor Godot?

NOI: Sí, senyor.

VLADIMIR: Rossa o... (dubta) o negra?

NOI: (dubtant) Em sembla que és blanca, senyor.

(Silenci)

VLADIMIR: Misericòrdia.

(Silenci)

NOI: Què voleu que li digui al senyor Godot?

VLADIMIR: Li diràs... (s’interromp). Li diràs que m’has vist i que... (reflexiona)... i que m’has vist. (Pausa. Vladimir avança, el Noi recula). (Vladimir es para, el Noi es para). Digues, estàs ben segur d’haver-me vist? Demà, no em tornaràs a dir que no m’has vist mai? (Silenci. Vladimir, de sobte, fa un salt endavant, el Noi fuig com una sageta. Silenci. El sol es pon, surt la lluna. Vladimir resta immòbil. Estragó es desperta, es descalça, es posa dret, agafa les sabates i les deixa al prosceni; s’acosta a Vladimir, el mira.)

ESTRAGÓ: Què tens?

VLADIMIR: No tinc res.

ESTRAGÓ: Jo me’n vaig.

VLADIMIR: Jo també.

(Silenci)

ESTRAGÓ: He dormit molta estona?

VLADIMIR: No ho sé.

ESTRAGÓ: On anirem?

VLADIMIR: No gaire lluny.

ESTRAGÓ: Sí, sí! Anem ben lluny d’aquí.

VLADIMIR: No podem.

ESTRAGÓ: Per què?

VLADIMIR: Demà hem de tornar.

ESTRAGÓ: A fer què?

VLADIMIR: A esperar Godot.

ESTRAGÓ: És veritat. (Pausa). No ha vingut?

VLADIMIR: No.

ESTRAGÓ: I ara ja és massa tard.

VLADIMIR: Sí, ja és de nit.

ESTRAGÓ: I si ho deixéssim córrer? (Pausa). Si ho deixéssim córrer!

VLADIMIR: Ens castigaria. (Silenci. Mira l’arbre). Només l’arbre viu.

ESTRAGÓ: (Mirant l’arbre). Què és?

VLADIMIR: L’arbre.

ESTRAGÓ: Vull dir, de quina mena.

VLADIMIR: No ho sé. Un salze.

ESTRAGÓ: Anem-ho a veure.

(S’emporta Vladimir vers l’arbre. Ambdós s’immobilitzen davant l’arbre. Silenci)

I si ens pengéssim?

VLADIMIR: Amb què?

ESTRAGÓ: No tens un cap de corda?

VLADIMIR: No.

ESTRAGÓ: Així no podem.

VLADIMIR: Anem-nos-en.

ESTRAGÓ: Espera’t: Tinc el cinturó.

VLADIMIR: És massa curt.

ESTRAGÓ: Tu m’estiraràs les cames.

VLADIMIR: I les meves, qui les estirarà?

ESTRAGÓ: És veritat.

VLADIMIR: De totes maneres, deixa-me’l veure.

(Estragó desfà la corda que aguanta els seus pantalons. Aquests, massa amples, cauen. Miren la corda)

Em sembla que sí, que serviria. Ja és prou resistent?

ESTRAGÓ: Ho provarem. Aguanta fort.

(Agafen la corda cadascú per un extrem i estiren. La corda es trenca. CAmb un poc més cauen.)

VLADIMIR: No val res.

(Silenci)

ESTRAGÓ: Dius que demà hem de tornar?

VLADIMIR: Sí.

ESTRAGÓ: Doncs portarem una bona corda.

VLADIMIR: Això.

(Silenci)

ESTRAGÓ: Didí.

VLADIMIR: Sí.

ESTRAGÓ: No puc seguir més d’aquesta manera.

VLADIMIR: Això és bo per dir.

ESTRAGÓ: I si ens separéssim? Potser les coses anirien millor.

VLADIMIR: Demà ens penjarem. (Pausa). A menys que no vingui Godoy.

ESTRAGÓ: I si ve?

VLADIMIR: Estarem salvats.

(Vladimir es treu el barret –és de Lucky- mira dins, hi passa la mà, el saseja i se’l torna a posar.)

ESTRAGÓ: Què, anem-hi?

VLADIMIR: Puja’t les calces.

ESTRAGÓ: Com?

VLADIMIR: Que et pugis les calces.

ESTRAGÓ: Que em mudi les calces?

VLADIMIR: Puja’t les calces!

ESTRAGÓ: És veritat.

(Es puja les calces)

VLADIMIR: Què, ens n’anem?

(No es mouen)

TELÓ

(Imatge extreta de: amazon i theoghamstoneul)

!!EXERCICIS:

1. Explica què succeeix en aquest fragment i comenta què té d’absurd aquesta escena teatral.
2. Visualitza el text escrit i esmenta quatre característiques de l’escena teatral.
3. Assenyala quines d’aquestes característiques reuneix “Tot esperant Godot”, de Samuel Beckett.

-Intervencions sense sentit.

-Absència de signes de puntuació relacionats amb l’entonació.

-Incomprensió entre els interlocutors.

-Intervencions curtes.

-Ús de paraules cultes.

-Alternança en les intervencions dels personatges.

-Ús de les repeticions.

-Intervencions que entorpeixen la conversa amb sentit.

-Intervencions llargues.

-Freqüents desviacions del tema de la conversa.

4. Cita tres acotacions destacades que apareguin dins d’aquest text teatral.
5. Observa el fragment teatral i esmenta elements que caracteritzen el diàleg.
6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball en aquesta fitxa, amb quines dificultats t’has trobat i per què.

El teatre de text. El diàleg teatral. Adreçat a l'ESO

.El Teatre de text

És el tipus de teatre que empra la paraula per construir l’obra i escenificar allò que vol narrar. Un dels autors i actors que varen destacar fou Karl Valentin (1882-1948), d’origen alemany, fou un còmic que actuà en sales teatrals i cabarets de les principals ciutats europees. En les seves obres veiem l’origen del teatre de l’absurd, un teatre ben diferent del teatre clàssic o convencional. És un teatre que no pretén mostrar ni problemes ni conflictes humans en les seves representacions, sinó que vol exposar una realitat, de vegades, quotidiana, economitzant l’expressió i trencant el discurs quan ho creu oportú i que afecten la coherència de l’obra. La finalitat d’aquest tipus de teatre és cercar la provocació i la sorpresa en el públic.

Dins del teatre de l’absurd trobem dos autors rellevants: Eugène Ionesco (Bucarest, 1912-París, 1994), amb obres com “La cantant calba” (1950), Samuel Beckett (Dublín, 1906-París, 1989), amb “Tot esperant Godot” (1953), Witold Gombrowicz (Maloszyce, 1904-Vence 1969), escriptor polonès amb obres com “Matrimoni” (1953).

.El diàleg teatral

A través del diàleg les persones ens traspassem informació, ens comuniquem. Intercanviem informació. És gràcies al diàleg que podem aconseguir objectius comunicatius en una reunió, una tertúlia, una assemblea i similars.

En el diàleg escrit trobem moltes de les característiques que hi ha en una conversa. Aquestes són les més destacades:

-Ús de pronoms febles i tònics.

-Frases breus, sovint inacabades.

-Ús freqüent d’inversions, omissions i reiteracions.

-Ús d’onomatopeies que reprodueixen sons característics, gestos o entonacions per acompanyar i donar força a l’expressió.

-Poca precisió en el vocabulari utilitzat, ates que, en una comunicació espontània és dificultós trobar el mot adequat.

-Utilització d’exclamacions i d’interrogacions.

-Ús dels signes de puntuació relacionats amb l’entonació: guions, cometes, dos punts, punts suspensius, sines d’exclamació i d’interrogació.

!Pots ampliar informació dins de l'enllaç:

https://es.slideshare.net/madelca30/el-text-teatral

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Ampliació: Josep Maria Corretger Olivart)

(Imatges extretes de: sites google)

!!EXERCICIS:

1. Què és el teatre de l’absurd? Quan va sorgir? Quines són les seves característiques principals? Per què fou important?
2. Esmenta quatre autors del teatre de l’absurd i aporta dues obres de cadascun.
3. Explica l’argument d’una obra del teatre de l’absurd de Eugène Ionesco, de Samuel Beckett o de Witold Gombrowicz.
4. Busca i copia un fragment d’una obra teatral inclosa dins del teatre de l’absurd i comenta-la.
5. Pensa i escriu una petita escena teatral que pugui incloure’s dins del teatre de l’absurd.
6. Cerca un fragment teatral i aporta exemples de quatre característiques que apareixen en aquest teatre i que també podem trobar en una conversa.
7. Ajuda’t de la xarxa telemàtica i amplia el tema sobre el teatre de l’absurd.
8. Realitza una representació digital que contingui el més essencial d’aquest tema. Empra imatges i sobretot, no carreguis les pàgines de molta informació.
9. Fòrum: t’agrada el teatre de l’absurd? Has vist alguna vegada una obra d’aquesta tipologia? Quin tipus de gènere teatral t’agrada més i per què? Raona les teves respostes.
10. Autoavalua’t: comenta les dificultats que t’has trobat durant el treball d’aquestes activitats. Com les has solventat?

La meva paraula preferida (70): "Parc". Adreçat a tothom

A més del conegut significat de la paraula parc, anem a veure una accepció no tan coneguda.

.Parc:

Adj. Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i en el beure.

Exemples:

-En Joan és parc en els diners.

-A l’hora d’invertir en cultura esdevé parc.

.Sinònims:

estalviador, economitzador, estalviaire, moderat, alforrador, econòmic, gasiu, poc.

.Antònims:

malgastador, dilapilador, dissipador, dispendiós, malversador, balafiador, despecec, despecegador, malbaratador.

.Justificació:

Aquesta és una paraula que trobarem en registres literaris i que és d’ús poc freqüent. Per tant, aquí us la presento, perquè la conegueu i la empreu. Un molt d’alts registres lingüístics.

!Un bon mètode per aprendre mots nous és cercar un mot desconegut en un diccionari i posteriorment, pensar i cercar sinònims i antònims d’aquest mot.

!!Recorda que: aprendre sinònims i antònims dels mots t’ajudarà a no repetir paraules en un escrit, i a millorar-lo, ja que, aportaràs riquesa en el vocabulari.

(Material consultat: PEY., S., Diccionari de sinònims i antònims, Teide, Barcelona, 1999 i Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995)

(Imatge extreta de: web santcugat)

!!EXERCICIS:

1. Escull la teva paraula preferida d’aquest mes. Explica el seu significat i justifica el perquè de la teva elecció.
2. Cerca sinònims i antònims de la paraula escollida a l’activitat 1. Si cal ajuda’t d’un diccionari.
3. Aporta dues paraules que has après darrerament. Explica el seu significat.
4. Comenta dos mètodes que existeixin per aprendre vocabulari nou.
5. Realitza una gamificació per treballar i aprendre vocabulari.

Els verbs regulars. Adreçat a l'ESO

Els verbs regulars són els que segueixen un únic model de conjugació. Són els verbs que es conjuguen de la mateixa manera que els verbs:

MODELS DE CONJUGACIÓ
1ª conjugació:	Cantar
2ª conjugació:	Témer, perdre
3ª conjugació:	Dormir, servir

Dins d’un verb, trobem les formes no personals, són aquelles que no es poden conjugar, ja que no fan referència a cap persona concreta.

1. L’infinitiu acabar en –ar, -er o –re, -ir.

Exemples:

cantar, córrer, témer, perdre, dormir, servir…

2. El gerundi acaba en –nt.

Exemples:

cantant, corrent, tement, perdent, dormint, servint…

3. El participi acaba en –t.

Exemples:

cantat, corregut, temut, perdut, dormit, servit…

.ELS TEMPS SIMPLES

Dins d’un verb regular podem trobar vuit temps simples diferents: cinc del mode indicatiu, dos del mode subjuntiu i un del mode imperatiu.

MODE INDICATIU	MODE SUBJUNTIU	MODE IMPERATIU
Present	Present	Present
Imperfet	Imperfet
Passat simple
Futur
Condicional

1. La primera conjugació

Els verbs que formen part de la primera conjugació tenen l’infinitiu que acaba en –ar. La majoria són regulars (saludar, criticar, afluixar…). Per tant, podem afirmar que gairebé tots segueixen el model cantar. Tanmateix, podem trobar alguns verbs que pateixen alguns canvis ortogràfics.

1. Canvis de la consonant final del lexema segons quina sigui la vocal que la segueixi.

Davant de a / o		Davant de e / i
j	Pujo, pujava…	g	Pugem, pugis…
c	Trenco, trencaré…	qu	Trenqués, trenqueu…
ç	Caço, caçaven	c	Cacen, caci
g	Pago, pagaria	gu	Pagués, paguin

2. Ús de la dièresi en les terminacions…

-ï, -ïs, -ïn del present de subjuntiu i de l’imperatiu

dels verbs acabats en –ear, -iar, -oar, -uar.

Exemples:

crear  creï, creïs, creïn…

confiar  confiï, confiïs, confiïn…

lloar  lloï, lloïs, lloïn…

actuar  actuï, actuïs, actuïn…

!Recorda que:

.Les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació s’escriuen amb ve baixa.

Exemples:

cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

ballava, ballaves, ballava, ballàvem, ballàveu, ballaven.

.La primera i la segona persones del plural de l’imperfet, passat simple i condicional del mode indicatiu porten accent, com passa en la resta de conjugacions.

Exemples:

1ª conjugació

ballava, ballaves, ballava, ballàvem, ballàveu, ballaven. (imperfet)

ballí, ballares, ballà, ballàrem, ballàreu, ballaren. (passat simple)

ballaria, ballaries, ballaria, ballaríem, ballaríeu, ballarien. (condicional)

2ª conjugació

perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien. (imperfet)

perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen. (passat simple)

perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien. (condicional)

3ª conjugació

dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien. (imperfet)

dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren. (passat simple)

dormiria, dormiries, dormiria, dormiríem, dormiríeu, dormirien. (condicional)

2. La segona conjugació

L’infinitiu dels verbs de la segona conjugació acaba en –er o –re, i si són verbs regulars segueixen els models dels verbs: témer o perdre. D’aquests verbs n’hi ha pocs, atès que, la majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars, és a dir, que presenten alteracions respecte als verbs models. Excepcionalment, també pertanyen a la segona conjugació els verbs dir i dur.

!A l’hora de conjugar aquests verbs cal tenir en consideració que:

1. El futur i el condicional dels verbs acabats en –er es formen afegint la terminació a la forma d’infinitiu completa, i no només a l’arrel, com la resta de verbs regulars de les altres conjugacions. Els verbs acabats en –re perden la darrera vocal de l’infinitiu.

Exemples:

.Futur:

temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran.

perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran.

.Condicional:

temeria, temeries, temeria, temeríem, temeríeu, temerien.

perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien.

Aquestes terminacions dels temps futur i condicional són les mateixes per a totes les conjugacions. Observa que les tres primeres persones del singular del futur porten accent i que la primera i la segona persones del plural del condicional també.

2. Els verbs que acaben en –rompre i –batre són de la segona conjugació.

Exemples:

interrompre, irrompre, corrompre…

batre, combatre, debatre, rebatre…

Per tant, aquests verbs es conjuguen seguint el verb perdre com a model. És a dir, no porten l’increment –eix- a cap temps verbal (present d’indicatiu, present de subjuntiu, present d’imperatiu) i el seu gerundia finalitza en –ent.

Exemples:

-No interrompis la sessió musical. (*interrompeixis)

-No debatis aquesta qüestió tan delicada. (*debateixis)

3. El present d’indicatiu dels verbs conèixer, aparèixer, contradir és conec, aparec, contradic; i el present de subjuntiu: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin; aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin; contradigui, contradiguis, contradigui, contradiguem, contradigueu, contradiguin.

Els verbs que deriven d’aquests es comporten de la mateixa manera:

reconec, desconeguem, contradigueu, desapareguin...

3. La tercera conjugació

Els verbs de la tercera conjugació tenen l’infinitiu que acaba en –ir. Presenten dos models de conjugació: els verbs servir i dormir.

.Els verbs que segueixen el verb dormir s’anomenen purs.

.Els verbs que es conjuguen com el verb servir són incoatius. La gran majoria de verbs.

1. Els verbs purs són els que afegeixen la terminació directament a l’arrel.

Exemples:

dormo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormiu, dormen.

(present d’indicatiu)

dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin.

(present de subjuntiu)

dorm tu, dormi ell/a, dormim nosaltres, dormiu vosaltres, dormin ells/es.

(present d’imperatiu)

!Cal que recordis els següents verbs purs:

ajupir, bullir, gruñir, fugir, collir, escollir, escopir, tossir.

2. Els verbs incoatius afegeixen l’increment -eix- entre l’arrel i la terminació en algunes de les persones dels presents: present d’indicatiu, present de subjuntiu i present d’imperatiu.

Exemples:

.Present d’indicatiu:

serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serviu, serveixen.

.Present de subjuntiu:

serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.

.Present d’imperatiu:

serveix tu, serveixi ell/a, servim nosaltres, serviu vosaltres, serveixin ells/es.

(No t’oblidis que: l’imperatiu no té 1ª persona del singular, ja que, un no pot donar-se ordres a si mateix)

OBSERVACIONS SOBRE ALGUNS TEMPS SIMPLES

.Passat simple i passat perifràstic

El passat simple i el passat perifràstic són temps verbals equivalents. Tot i que es poden fer servir indistintament, el passat simple s’empra principalment en la llengua escrita, en canvi, el passat perifràstic és més habitual en la llengua oral, i no tant, en la llengua escrita.

El passat perifràstic és l’únic temps simple que està format per dos mots.

Exemples:

.Passat simple:

cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren.

perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen.

dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren.

.Passat perifràstic:

vaig cantar / perdre / dormir

vas o vares cantar / perdre / dormir

va cantar / perdre / dormir

vam o vàrem cantar / perdre / dormir

vau o vàreu cantar / perdre / dormir

van o varen cantar / perdre / dormir

.Imperfet de subjuntiu

Els acabaments de la segona persona del singular i de les tres persones del plural doblen la essa (ss). La primera i la tercera persones del singular porten accent, atès que, s’escriuen igual. La primera i la segona persones del plural també s’accentuen.

!!Això és font de moltes faltes ortogràfiques: no doblar la essa o deixar-se l’accent. No hem de confondre la forma de nosaltres (cantéssim) amb la d’ells/es (cantessin), aquesta darrera no s’accentua.

Exemples:

cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin.

temés, temessis, temés, temessis, teméssiu, temessin.

servís, servissis, servís, servíssim, servíssiu, servissin.

ELS TEMPS COMPOSTOS

Els temps compostos es formen amb el verb haver conjugat (anomenat verb auxiliar) i pel participi que es conjuga. Cada temps compost està relacionat amb un temps simple, temps que té l’auxiliar haver conjugat.

Exemples:

-L’auxiliar haver del perfet està conjugat en present.

-L’auxiliar haver del plusquamperfet està conjugat en imperfet.

Això succeeix en tots els casos.

Anem a veure les correspondències que es produeixen entre els temps simples i els temps compostos.

Temps simples		Temps compostos
Mode indicatiu
Present:	Canto…	Perfet:	He cantat…
Imperfet:	Cantava…	Plusquamperfet:	Havia cantat…
Passat:	Cantí…	Anterior:	Haguí cantat…
	Va cantar…		Va haver cantat…
Futur simple:	Cantaré…	Futur compost:	Hauré cantat…
Condicional simple:	Cantaria…	Condicional compost:	Hauria cantat…
Mode subjuntiu
Present:	Canti…	Perfect:	Hagi cantat…
Imperfet:	Cantés…	Plusquamperfet:	Hagués cantat...

.Els participis dels verbs regulars acaben en:

-at (1ª conjugació)  cantat, portat, amagat…

-ut (2ª conjugació)  temut, perdut, interromput…

-it (3ª conjugació)  servit, dormit, fregit…

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Ampliació: Josep Maria Corretger Olivart)

!!EXERCICIS:

1. Pensa i escriu l’infinitiu dels verbs següents:

abriguessis, dormiré, estudiïs, creiïn, trencaria, caçàvem, pujava.

2. Escriu el present d’indicatiu dels verbs: trepitjar, rescabalar.

3. Escriu les persones que falten del present de subjuntiu dels verbs:

situar:

jo___________, tu situïs, ell/a _________,

nosaltres ___________, vosaltres ________, ells/es ___________

menysprear:

jo menyspreï , tu ____________, ell/a ___________,

nosaltres _____________, vosaltres ____________, ells/es__________

4. Completa les següents oracions amb la forma adequada de l’imperfet d’indicatiu que hi ha entre parèntesi.

.Nosaltres abans _______________ (anar) sempre als concerts.

.Vosaltres ___________ que arribaríeu d’hora? (pensar)

.En Joan i la Martina ____________ plegats. (jugar)

.___________ molt bé quan s’ho proposava. (escriure)

.No t’_________ de res fora del normal? (adonar-se)

5. Escriu la primera persona del present d’indicatiu dels verbs i a continuació digues si són purs o incoatius.

patir, ajupir, presumir, consentir, fugir, decidir, morir, escopir, afegir, recollir, avorrir, complir.

6. Explica com sabràs que un temps verbal porta dièresi i en quines persones.
7. Escriu el present d’imperatiu dels verbs: lloar, confiar.
8. Crea una gamificació per treballar els verbs regulars a l’aula.
9. Cerca un verb model de cada conjugació i subratlla en un retolador d’un color diferent: les ves baixes, les dobles esses, els accents i les dièresis.
10. Reflexiona i escriu les quatre coses fonamentals que no pots oblidar d’aquesta fitxa dels temps regulars.
11. Ortografia: explica i comenta quines són les faltes ortogràfiques que realitzes quan conjugues un verb en una redacció escrita.
12. Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat durant el treball d’aquesta fitxa i per què. Com les has resolt? Amb què t’ha ajudat la present fitxa?