dimecres, 25 d’octubre del 2017

Una mica d'atenció amb els verbs. Reduïm les faltes ortogràfiques. Adreçat a tothom


Els verbs ens fan realitzar infinitat de faltes. Ja siguin de dièresis, d’accentuació, de doble essa, o de ve baixes. Però si ens fixem una mica en unes eines que donarem per evitar-ho, segur que reduiràs les faltes ortogràfiques a nivell d’escriptura verbal.

Ens fixem amb els verbs de la 1A CONJUGACIÓ: (-ar)

Cerca la conjugació completa dels verbs «cantar» (regular) i «estudiar» (irregular) i imprimeix-ne els dos verbs en un full. Posteriorment, realitza el següents:
1. Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
Ex:
cantaré, cantà...

2. Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
Estudiï, estudiïs...

3. Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
Cantessis, cantéssim...

4. Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.
Cantava, estudiaves...

!Si en alguna forma hi ha dues coincidències per exemple, «haguéssim cantat», on trobem una forma accentuada i una altra amb doble essa, assenyalem la forma amb color roig i posteriorment, subratllem la doble essa amb retolador negre per tal que es vegi, l’ordinador no m’ho permet fer, però a mà sí que podreu:
haguéssim cantat...

El fet de cercar els verbs, subratllar les formes en diferents colors ens ajudarà a interioritzar-ho a poc a poc.

Això també es pot aplicar als verbs irregulars de la 2a conjugació, als verbs de la 3a conjugació i als verbs irregulars, tot i que, trobarem alguns dels quatre casos que no es compleixen, és a dir, verbs conjugats sense dièresi o sense ve baixes:

1. Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
Ex:
absoldré, absoldràs, colliré, colliràs...

2. Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
(------------)

3. Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
Absolguessis, absolguéssim, beguessis, beguéssim...

4. Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.
(------------)



Quines són les principals irregularitats de la 1a conjugació?


SI ENS FIXEM EN ELS VERBS DE LA 1A CONJUGACIÓ... finalitzen en -ar

.Els verbs que acaben en -ear, -oar, -uar, -iar porten dièresi als temps verbals següents:

-Present de subjuntiu

1a, 2a, 3a persones del singular (que jo canviï, que tu canviïs, que ell/a canviï)

3a persona del plural (que ells/es canviïn)


-Present d’imperatiu

3a persona del singular (canviï ell/a)

3a persona del plural (canviïn ells/es)

!Recorda que la dièresi sempre se situa a la segona «i», és a dir, a la de la dreta, ja que, ha de sonar, per allò porta el signe gràfic (ï ). Si vols ajudar-te a memoritzar-ho recorda això:

-ï, -ïs, -ïn



SI ENS FIXEM EN LA 2A CONJUGACIÓ... finalitzen en (-er / -re)

.Les principals irregularitats són les següents:

.Els verbs jeure/jaure, treure/traure, néixer/nàixer:

Si la vocal és àtona s’escriurà en A.

Si és tònica en E.


Imperatiu:

3a sing, 1 plural, 3a plural són iguals (amb G)

2a sing i 2a plural són iguals (sense G)


Ex:

Resol tu
Resolgui ell/a
Resolguem nos
Resoleu vos
Resolguin ells



!RECORDA:

1. Les irregularitats de la 1a i 2a conjugació ens ajudaran a evitar faltes de conjugació i sobretot en l’arrel del verb que conjuguem.

2. Conèixer la conjugació d’un verb regular de la 1a (cantar, ballar), de la 2a (córrer, perdre) i de la 3a (dormir, servir) ens evitarà faltes d’aquesta temàtica: -SS- , -AVA, ACCENTUACIÓ, DIÈRESI.

3. L’imperatiu dels verbs irregulars de la 2a conjugació ens pot comportar errors d’escriptura. Si escrivim una G o no en algunes formes. Cal tenir present això:

3a sing, 1 plural, 3a plural són iguals (amb G)

2a sing i 2a plural són iguals (sense G)



Per tant, fixa’t que si domines els verbs regulars i llavors, afegeixes les principals irregularitats dels verbs de la 1a i 2a conjugació reduiràs un gran nombre de faltes ortogràfiques. Aquesta és la utilitat de les conjugacions verbals, expressar-se correctament i evitar faltes.


!Idea: Josep Maria Corretger




(Imatge extreta de: Oxford Dictionaries)



!!EXERCICIS:

1. Cerca un verb irregular de la 1a conjugació amb totes les formes verbals i...

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

2. Cerca un verb irregular de la 2a conjugació amb totes les formes verbals i...

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

3. Cerca un verb de la 1a conjugació, un de la 2a i un de la tercera conjugació amb totes les formes verbals i... en els casos on sigui possible:

.Assenyala amb retolador groc les formes amb accent.
.Assenyala amb retolador verd clar les formes amb dièresi.
.Assenyala amb retolador blau clar les formes amb doble essa.
.Assenyala amb retolador taronja les formes amb ve baixa.

4. Si has realitzat l’exercici 1 i 2, visualitza les formes assenyalades i prova d’escriure’n algunes al cap de cinc minuts. N’has aconseguit recordar? Les has pogut escriure bé? Per què? Reflexiona sobre com t’ha sortit aquest exercici.

5. Després d’haver treballat els exercicis 1, 2 i 3, pots arribar a algunes conclusions des del punt de vista ortogràfic? És a dir, pots establir algunes normes que et puguin ajudar a nivell personal, i amb lògica, a escriure millor les formes verbals? Pensa en l’accentuació, dièresi, ve baixa, doble essa.

6. Explica la diferència entre les formes resol i resolt.


7. Fòrum: per què creus què hem fet els exercicis 1, 2, i 3? Creus que és un bon exercici per tal d’evitar errors d’ortografia amb els verbs? Per què? Si penses que no, explica el perquè. Aquesta fitxa t’ajudarà a millorar en l’escriptura dels verbs conjugats? Per què? Raona les teves respostes.

divendres, 20 d’octubre del 2017

"Coneixem Mrs Brownie". Crítica teatral. Adreçat a tothom

Mrs Brownie és una cantant de blues retirada que reviu els moments més importants de la seva vida com a estrella dins del gènere. Parla amb el públic, canta un i altre cop, es deixa portar per les emocions del moment, explana alguns aspectes viscuts de la seva trajectòria vital i musical, els comparteix amb el públic assistent, i que a la vegada presenciarà els darrers instants de la seva vida. Però tot i que, Mrs Brownie ja no tingui molt recorregut vital, dins de l’obra se’ns presenta com a més jove o en edat més adulta, encara és una d’aquelles dones plenes d’energia, que porten la música a dins de la seva ànima, que no foragitarà fins al darrer alè i que s’expressa sense embuts per dir el que pensa. A Mrs Brownie la podríem comparar a la gran dama del soul, Aretha Franklin o a Tina Turner dins del rock, per exemple, i sense por a equivocar-me. Quan decideix cantar, s’acompanya per un teclista, Mr Crumble, que a la vegada, ajuda a explanar alguns detalls de les seves vivències quan Mrs Brownie es troba cansada i s’adorm o bé, perd el fil d’allò que explica a causa de la seva edat, però, Mr Crumble és un company de viatge de la nostra dama del blues, que adopta més protagonisme quan Laia Guiteras va a canviar-se de vestit per a la següent escena.


Aquesta obra teatralitzada amb titelles és idea de Laia Guiteras, actriu i titellaire, qui dóna vida a Mrs Brownie, que alhora canta els temes de soul, swing, jazz o blues, de manera magistral i que amenitzen les escenes. L’acompanya als teclats Abel Boquera, Mr Crumble, qui musica totes les peces, que també poden adquirir-se en format de banda sonora musical. Ara bé, l’escriptura de les cançons corre a càrrec de tots dos. Plegats formen la companyia Teatre Nu, sota la direcció de Víctor Borràs.

L’obra té un escenari molt senzill, amb un cartell decoratiu d’algun concert memorable i un disc d’or emmarcat premi a un cert número de vendes de la nostra protagonista, a més de la bola de les discoteques dels anys setanta, la cadira on seu la diva i de poca cosa més. Al llarg de l’espectacle, ens captiva la música un i altre cop amb els temes:

«Mrs. Brownie’s blues», «Sunday night», «Breaking my old rules», «The white rose», «Orgasmic cake», «Never ever», «I was blind», «Nana’s Brownie», Mrs. Brownie’s gospel». Amanides per unes tornades reiteratives i enganxoses que et transporten al concert de Mrs. Brownie.



A «Mrs. Brownie» gaudeixes durant prop d’una hora, exactament cinquanta-dos minuts de la vida i miracles d’aquesta cantant que vol rebre un darrer bany de masses, ara per part del públic, atès que, ja no li queden forces per a gaire més, i gaudint d’uns bonics temes que es mouen a cavall dels diferents estils que hem esmentat abans, sobretot, del blues i del jazz. Els intèrprets actuen amb molta destresa i professionalitat, portant a escena una obra excel·lent i original, que serà deliri, tant de petits com de grans. Senyors i senyores, acaben de gaudir l’espectacle de «Mrs. Brownie»!

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2017


                                                (Imatges extretes de: Companyia Teatre Nu)


!!EXERCICIS:

1. Has vist l'espectacle "Mrs Brownie"? Què t'ha semblat? Per què? Raona les teves respostes.

2. Alguna vegada has anat a veure un teatre musical? T'ha encantat o bé prefereixes el teatre en el més sentit estricte del terme? 

3. Pensa i dóna la idea per a una obra teatral que sigui original i explica-la aquí.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

La meva paraula preferida (63): "Catxassa". Adreçat a tothom


.Significat:

1. Calma, lentitud, excessiva.

Ex:

-En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa.


2. Persona que té catxassa.

Ex:

-En Joan tenia tanta catxassa que no culminà la tasca.


3. Fer catxassa: tenir bona presència, fer goig de veure.

Ex:

-De tant fer cultirisme feia catxassa.




.Justificació:

És una paraula que tot i poder treure el seu significat pel context, n’he descobert un altre d’interessant i que no coneixia. El sentit de tranquil·litat, lentitud. Si llegim i escoltem, sempre anirem incrementant el nostre vocabulari, ja que, la llengua és una autopista sense fi.

[Font: diccionari Català-Valencià-Balear]

(Imatge extreta de: web xinesa)


!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula catxassa.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva tria.

3. Anota i explica el significat de quatre mots que hagis après aquest darrer mes.

4. Fòrum: com pots aprendre vocabulari nou? Dóna claus per aconseguir-ho.

dimecres, 11 d’octubre del 2017

L'ase i el lleó. La mostela i el gall. La guineu i el lleó vell. Comprensió lectora. Adreçat a 2n d'ESO

Al llarg de la història de la literatura trobarem diverses narracions protagonitzades per animals. Aquests animals reben qualitats humanes per tal de transmetre un ensenyament a les persones que el llegeixen o l’escolten. Aquestes narracions reben el nom de faules i sorgiren fa molt i molt de temps, ja des d’època dels autors grecs i romans. A través de les faules, sempre es planteja un conflicte i finalitza amb una moralitat.



L'ase i el lleó

Això era un lleó que volia caçar amb un ase; el ben tapa de fullaraca i li encomana espaordir les feres amb el bram que els seria desconegut: en provar de fugir les feres, ell s’hi llançaria al damunt. L’orellut li pren a bramar amb totes les forces i espanta les feres amb un nou portent de la veu, però mentre fugen espaordides pels passos coneguts, el lleó, les atrapa en un atac formidable. Aleshores, el lleó rendit per l’esforç de la matança, crida l’ase i li diu que ja pot callar. Llavors l’ase, tot ufanós, li diu: “Què t’ha semblat la meva veu?.” “Magnífica —li diu el lleó—, no fos que ja coneixia el teu coratge i la teva raça, també jo hauria fugit de por”.


Moralitat:

El covard que es vana de la seva anomenada només enganya els ignorants, per als assabentats és motiu de befa.

(Autor: Fedre)


(Fotolog)



La mostela i el gall

Una mostela que havia atrapat un gall volia trobar una raó justa per menjar-se’l. I vet aquí que el va començar a acusar dient-li que molestava els homes, perquè cantant de nit, no els deixava dormir. Com que el gall va explicar que ho feia pel seu bé, ja que els despertava, perquè acudissin a la feina habitual, ella li va fer un altre retret: “Però tu has profanat la natura mantenint relacions amb les teves germanes i amb la teva mare”. Aleshores ell va replicar que també això ho feia pel bé dels seus amos, ja que d’aquesta manera aconseguia que les gallines ponguessin més ous. La mostela, confosa, li va respondre: “Sempre tens recursos per sortir airós, però, ¿per això, jo no t’haig de devorar?”.


Moralitat:

Al pervers decidit a agredir, no l’atura cap classe de raons.

(Autor: Isop)




(Imatge extreta de: creektreat)


!En sentit figurat, «mostela» és refereix a la persona molt llesta, astuta, i eixerida.




La guineu i el lleó vell

Un vell lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho va dirigir-se a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu, esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

-De bon grat entraria –respongué la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.



Moralitat:


Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal.




                                                    (Il·lustració: Milo Winter)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:
1. Escull una de les tres faules i realitza un resum.
2. Esmenta els animals que tenen característiques humanes en cadascuna de les tres fàules.
3. A partir de la lectura d’aquestes tres faules, extreu les principals característiques que conté una faula.
4. Quina era la principal finalitat d’una faula? Per què?
5. Esmenta cinc autors/es que hagin escrit faules, i situa’ls dins la seva època.
6. Autoavalua’t: què has après durant el treball en aquesta fitxa? Com ho podràs aplicar a la vida real? Has trobat interessant conèixer el món fabulístic? Per què?

diumenge, 8 d’octubre del 2017

Cuina i aliments. Vocabulari. Adreçat a l'ESO


Dins d’una cuina podem trobar aquests estris:

balança, bol, campana, safata, cassó, cassola, cuina, cullerot, embut, espàtula, forn, frigorífic, ganivets, graelles, morter, olla, paelles, planxa, pots, tassa, aigüera, aixeta, escumadora, agafador, setrill, saler, davantal, draps.


A nivell verbal podem emprar entre d’altres verbs:

batre, colar, escórrer, obrir, picar, tapar, torrar, congelar, esprémer, fregir, ratllar, ensucrar, extreure.

Dins d’una cuina també podem trobar tipus de:

1. Peixos:

ànec, bacallà, besuc, calamar, déntol, escamarlà, gamba, llagosta, llagostí, llamàntol, llenguado, llobarro, lluç, nero, pagell, pop, rap, salmó, sardina, seitó, sípia, tonyina, truita de riu, turbot, verat.


2. Carns:

becada, bou, capó, cérvol, colomí, conill, faisà, gall d’indi, guatlla, llebre, perdiu, pollastre, porc, pularda (carn de gallina petita), senglar, vedella.


3. Verdures i hortalisses:

albergínia, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col, créixens, enciam, endívia, escalunya, escarola, espàrrec, espinacs, faves, gerd, moll, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula (enciam), tomàquet.


4. Fruites:

albercoc, alvocat, cirera, figa, gallina, maduixa, magrana, mandarina, meló, móra, nespra, pera, pinya, plàtan, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja.


Ara pots observar les imatges, ja que t’ajudaran a millorar en el teu aprenentatge i a emprar els mots de manera correcta, a més, aprendràs molt vocabulari!


!Hi ha tendència a dir:

«mangrana» (incorrecte) per «magrana» (correcte)

«carabassó» o «carbassó» i «carabassa» o «carbassa» admeten dues opcions d’escriptura.












!Podeu ampliar més vocabulari dins d’aquest enllaç:

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)



!!EXERCICIS:

1. Cerca al diccionari i explica el significat de cinc paraules que desconeguis d’aquesta fitxa.

2. Realitza la present sopa de lletres sobre la cuina i els aliments.

ARMARI
BOL
CULLERA
LLIMó
MAGRANA
MORTER
SEITó
SETRILL
SíPIA
TARONJA
TASSA


3. Observa la cuina de la teva llarg i anota deu objectes que hi apareguin.

4. Escriu tres tipus de peix, tres més de carns, tres de verdures i hortalisses, i finalment, tres de fruites que no apareguin a la fitxa. Si cal ajuda’t d’Internet.

5. Redacta vuit oracions amb vuit mots que consideris interessants i que hagis après.

6. Inventa una activitat original per treballar el vocabulari de la cuina i dels aliments.

7. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar la present fitxa? Per què? Com les has resolt?

dijous, 5 d’octubre del 2017

L'origen de la llengua. Els primers textos. Adreçat a l'ESO i Batxillerat

El llatí va anar evolucionant al llarg del temps i la influència de les llengües anteriors a la romanització, l’iber i el celta, així com també les posteriors, el germànic i l’àrab) van derivar al segle VIII amb l’aparició de les llengües romàniques: l’italià, el francès, el castellà, galaicoportuguès, el romanès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

Tenim coneixement que al segle IX ja s’havien començat a emprar les llengües romàniques a nivell oral, ara bé, no ens han arribat documents físics. El territori on es parlen les llengües romàniques rep el nom de Romània. Territori que a nivell lingüístic es divideix en dos blocs:

.La Romània occidental:
el francès, el castellà, el galaicoportuguès, el sard, el retoromànic, l’occità i el català.

.La Romània oriental:
l’italià i el portuguès.

Els primers textos escrits en llengua catalana dels quals es té constància els trobem al segle XII. Dos són els textos que hem de tenir presents, ara bé, els estudiosos no són molt partidaris del segon:

El primer és una traducció del Fòrum iudicum, un codi de lleis visigòtic, incomplet i del qual es conserven fragments, destaca pel seu interès tant a nivell històric com lingüístic, però no literari, és de la primera meitat del segle XII.

L’altre document, s’anomena les Homilies d’Organyà, un conjunt de sis sermons de caràcter religiós sobre diversos evangelis, i que inclou comentaris de to planer adreçat als fidels. S’ubica a les acaballes del segle XII o principis del XIII.

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: sapeira blogspot)


!Si sou de Batxillerat us recomano la lectura dels presents articles:





!!EXERCICIS:
1. Defineix què són les llengües romàniques. En quin segle apareixen?

2. Explica la transformació que s’ha originat des del llatí fins a sorgir les llengües romàniques.

3. Què és la Romània?

4. Anomena les llengües romàniques.

5. Esmenta quins són els primers textos escrits en llengua catalana, en què consistien i anota al seu costat el període temporal en el qual foren trobats.

6. Per què és important la traducció del Forum iudicum? I les Homilies d’Organyà?

7. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:
a) L’anglès és una llengua romànica.
b) La Romània és el conjunt de terres on es parlen les llengües romàniques.
c) L’italià, el català i el portuguès pertanyen a la Romània oriental.
d) Les Homilies d’Organyà són una traducció d’un codi de lleis visigòtic.
e) El Fòrum Iudicum és de la segona meitat del segle XII.

8. Les afirmacions de l’exercici 7 que siguin incorrectes arregla-les, de manera, que siguin vàlides.

9. Classifica les següents llengües segons siguin de la Romània oriental, Romània occidental o altres.
Italià, francès, holandès, rus, portuguès, castellà, àrab, xinès, galaicoportuguès, sard, català anglès.

10. Fes de detectiu i cercant informació a la xarxa, esmenta el nom d’una llengua romànica desapareguda. Presenta-la, i dóna’n una mica d’informació.

11. Dibuixa un mapa d’Europa i situa les llengües romàniques separades per Romànies.

12. Escull un dels dos articles enllaçats i realitza un esquema amb les principals tesis dels autors.

13. Explica en què consisteix el fragment d’uns dels primers textos escrits en llengua catalana no reconeguts per tothom. Veure la imatge. Com s’anomena aquest document? Per què no és del tot reconegut? Raona les respostes.

14. Opinió: activitat per nota. Quina controvèrsia trobem dins de l’origen dels primers textos escrits en llengua catalana? Si t’atreveixes a contestar la següent pregunta, caldrà que cliquis els dos enllaços de més amunt.

15. Autoavalua’t: realitza una petita reflexió sobre com t’han sortit les activitats del present subtema i amb quines dificultats t’has trobat.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

"La vida que aprenc" d'en Carles Capdevila. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat



Ara fa uns mesos, per l’abril del 2017 vaig llegir al diari Ara que sortia com a novetat i que es podia comprar amb el mateix «La vida que aprenc» d’en Carles Capdevila. En veure el títol, ja em va venir a la ment, que sonava a comiat, potser pel mot vida, però no li vaig donar gaire importància, sinó que vaig pensar, serà un llibre interessant i que compilarà alguns dels seus articles de més qualitat, tal i com va ser. Just dos mesos després, l’1 de juny, em va copsar la notícia dels mitjans, que en Carles havia mort a conseqüència d’un càncer de colon. Jo no en sabia res de la seva malaltia, potser perquè l’anava veient a la columna del diari Ara i en llegia algun article de tant en tant. Llavors, vaig començar a unir les peces del trencaclosques i a entendre millor el títol del seu llibre, en Carles potser sabia quelcom més i realment, s’estava acomiadant, però amb una gran obra, un gran llibre, una mena de testament periodístic del qual ara en donarem algunes claus per a la seva lectura.

En la presentació del llibre a Cerdanyola del Vallès, el proppassat mes de setembre, malauradament ja no vàrem poder gaudir de la presència d’en Carles Capdevila, tal i com estava previst, i en un acte dels que tant li agradaven, la presentació d’una obra seva, i així establir un vincle amb els assistents que venien a escoltar-lo delitosament. Bé, tot i aquesta dissort, dues persones van encarregar-se de jugar les cartes d’en Carles, un era amic seu, l’editor de Proa, Oriol Izquierdo i l’altre, un conegut d’ell, el psicopedagog Jaume Cela. Ells foren els encarregats de glossar-nos la figura d’en Carles Capdevila i d’aproximar-nos o millor dir, a gaudir amb ells d’un curt i entretingut viatge per la vida i obra d’aquest gran periodista.


Segons Jaume Cela, en Carles era una persona que acostumava a fer les preguntes necessàries per trobar les respostes. Els seus primers passos els trobem a Ràdio Pista, una ràdio municipal. Edità el Diari de la Pau el 1991 juntament amb d’altres periodistes, per criticar el conflicte de la Guerra del Golf. Aviat es llicencià en filosofia i lletres. Es casà amb Eva Piquer, amb la qual tingué quatre fills. Entre 1992 i 1994 marxà amb la dona a Nova York. Ell escrivia en revistes i premsa esportiva. Allí redacta el llibre «Nova York a la catalana» (1996), obra que estableix vincles entre la ciutat i la seva terra en els darrers 150 anys. Quan retorna, treballa l’humor a l’espai satíric de Catalunya Ràdio «Alguna pregunta més?». Carles va escriure a «El 9 Nou» de Vic, entre 1995 i 2010. Deixà la editorial Proa per dedicar-se a la televisió i posteriorment, treballar en columnes d’opinió a l’Avui, on dirigí la secció de societat, i per al qual també realitza reportatges imaginaris, o la col·laboració amb El Periódico, per més endavant, i gràcies a l’experiència adquirida, crear un dels principals diaris de les terres catalanes, i posteriorment, per dirigir-lo durant cinc anys, l’Ara, fins que per culpa de la malatia hagué de fer una parada tècnica. També va ésser subdirector del programa «Malalts de tele», i «APM» a televisió, així com també director i conductor de «Qui els va parir» de TV3 i «Eduqueu les criatures» a Catalunya Ràdio, amb la finalitat de transmetre uns valors a les noves generacions. És a partir de les pàgines de l’Ara que comença a tenir prestigi com a periodista, s’obre camí dins la professió i decideix dedicar unes pàgines de la publicació a un dels temes que tant el preocupaven, l’ensenyament. I és que com glossà Jaume Cela: «Amb el Carles aprenies, t’enriquies. Ell parlava dels que no tenien nom, dels mestres, de les infermeres...» Escrivia sobretot articles amb moralitat a causa de la seva formació humanística. El seu lema era «importa ser llegits, no la comercialitat». El seu llegat abasta tres mil articles. A més d’ésser el redactor dels textos de les Tres bessones que il·lustrava Roser Capdevila.

«La vida que aprenc» és una obra que recull els seus millors articles. Com es va dir en la presentació del volum, «construeix un vitrall harmònic de la realitat i es pot llegir de manera independent». A través de les pàgines del llibre, en Carles ens parla, segueix i continuarà viu, al nostre costat, com un viatger més, atès que, els seus articles són atemporals i perduraran en el temps, de plena actualitat. L’obra conté uns escrits que van més enllà de la realitat en allò que explica, però a més, l’autor no era gens egoista, sinó que compartia amb els altres allò que aprenia. És amb la lectura de l’obra que et permets fer una idea sobre el món, amb un pròleg colpidor i tot relatat mitjançant cinc capítols o parts: «La vida íntima» on explana on som i què aspirem a fer. Des dels records d’infantesa fins a la malaltia. Un segon capítol: «El ser i el fer», on com diu l’autor, importarà el fer. Vol ser un homenatge a les persones que lluiten per canviar el món. El tercer, «Petites revolucions», on assenyala aspectes que no funcionen en la nostra societat, a nivell mundial, i proposa reparar-los; el quart, «En bona companyia», on parla de les persones que marquen et marquen el dia a dia, i que has de tenir a la vora, tant amics com família. I finalment, «Eduquem les criatures», que fa referència al món educatiu, un dels seus temes estrella i al qual va dedicar diversos llibres i programes de televisió o radiofònics. El 2015 edità el llibre d’entrevistes sobre ensenyament, «Educar millor», un dels seus llibres interessants.

En una de les darreres entrevistes que li feren en motiu de la presentació de «La vida que aprenc» i pel que fa a la relació de l’escriptura d’articles, en Carles declarà al seu company Antoni Bassas el següent:

Quan escrius des del cor arribes al cor de la gent. Jo he fet molts articles que han intentat ser racionals, argumentats. Però alguns articles han sortit més del cor, de la necessitat de compartir algunes coses. I hi ha una conclusió bastant elemental que és que quan sembla que parles més de tu, és quan més parles de l’altre”.

Carles Capdevila, artesà de la paraula, ens llegà amb aquest volum, «La vida que aprenc», una mena de llegat intel·lectual a través de cent trenta articles, que ens proposarà reflexionar sobre allò que ens envolta. Una obra propera al lector. És un llibre ple de sentències o aforismes que a mode de joc pots anar subratllant i que t’acompanyaran d’aprenentatge, tot i que alguna no és d’autoria seva, com la famosa sentència de Mark Twain sobre la discussió amb un imbècil, ara bé, la porta al seu terreny. És a dir, empra unes frases que concentren pensament amb un mínim de paraules. Unes frases que volen ser com un manual d’autoajuda. Frases on ens reconeixerem i on de vegades, l’autor podrà arribar a incomodar. En Carles, quan tingué la mort a la vora, es deixondí, i parlava de qualsevol cosa amb plena llibertat. El seu llibre va ésser el més venut de no-ficció en català per Sant Jordi, prova de la seva innegable qualitat i uns mesos després d’aquesta fita encara segueix regnant a les llistes d’èxits i ho continuarà fent un temps més, perquè estimem en Carles. Però sempre ens quedaran els seus articles plens d’intel·ligència, de seny, de tolerància, solidaritat i d’inclusivitat, unes poques línies que t’omplien de coneixement. La paraula d’en Carles i el seu ensenyament segueix entre nosaltres! Gràcies mestre.

Josep Maria Corretger Olivart
Setembre del 2017




.Tria d’articles:

«Aprendre del coratge de Guardiola»

I tant que hi ha temes més importants que Guardiola i el Barça. Gairebé tots. Però pocs amb tanta força simbòlica i tan útils per parlar de valors a partir d'un exemple universal. De tots els títols d'en Pep, el que em guardaré per sempre són les seves lliçons magistrals de coratge, que és la virtut per excel·lència. El coratge és el valor que conrees per fer el que has de fer. Provoca actuacions que impliquen riscos però no per amor al risc sinó per compromís, per un bé superior, per dignitat, per honestedat. El coratge requereix tenacitat, té com a premi el respecte i reforça la integritat. La gent que té coratge no agafa mai els camins fàcils, perquè aquests solen ser els de la por. No provoca conflictes innecessaris ni defuig els imprescindibles: administra el valor i el guarda per a les causes que s'ho valen. El coratge és el valor passat per l'intel·lecte, al servei d'un projecte i assumint sempre la responsabilitat individual per a un avenç col·lectiu. El talent i l'esforç de Guardiola han servit perquè el Barça fos admirat a tot el món i per batre tots els rècords de títols. Però trobo infinitament més admirable el seu coratge. El que passa és que admirar et fa sentir bé, però surt de franc i és estèril. El seu cas ens hauria de servir per aprendre'n, encomanar-nos-en i aplicar-lo a temes molt més transcendents que el futbol, projectes en què ens hi juguem el futur.

(28 d’abril del 2012)


«Carta als bons mestres artesans»

ESTIMADES i estimats mestres:
Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.
Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.
Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.
Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.
Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.
Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.
Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.
Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.
Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.
Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.
Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.
(13 de setembre del 2015)

[Articles escrits per Carles Capdevila i extrets del diari Ara]



[Crèdits fotogràfics: YouTube, Pere Tordera, Cristina Calderer]


!!EXERCICIS:

1. Llegeix dos articles de Carles Capdevila i extreu-ne les idees més importants. A la web del diari Ara en trobaràs uns quants.

2. Quins atributs tenia en Carles a nivell d'escriptura que el van fer en un dels articulistes més coneguts? Pista: a l'article se'n desvetllen algunes.

3. Pensa i escriu un altre títol possible per al llibre de Carles Capdevila. Justifica el perquè de la teva elecció.

4. Fòrum: llegeixes la premsa en format paper o digital? Per què? O bé prefereixes escoltar les notícies a la ràdio o a la televisió? Com t'informes? Constrastes la informació rebuda o bé et quedes amb la informació d'aquell mitjà de comunicació concret? Per què? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;