Amb
aquest títol es recull el guió definitiu de l’obra cinematogràfica Alcarràs.
La darrera collita (2022), filmació que no para de rebre guardons, tot i la
seva senzillesa. Va ésser una idea encertada editar el text definitiu del film,
que aportarà unes quantes vendes més, esdevindrà un complement al visionat, i
que moltes persones llegiran per curiositat. A més, i per què no dir-ho, a
tothom li fa gràcia que un llibre porti el nom del seu poble, tot i que, malauradament,
no apareix en el metratge. Per si no ho sabíeu, es van decidir de posar-li Alcarràs,
perquè tenia una sonoritat millor que d’altres noms de poblacions que
apareixien més al rodatge, i potser també, perquè la família de la directora és
de la vila. Val a dir, que als habitants del poble els va decebre força que no
hi aparegués pràcticament res en la gravació, i que el fet que el film
s’anomenés així, tot i que, a alguns no ens acabava de fer el pes, finalment, ho
va mig compensar, i va posar el nom del poble al món.
L’obra
Alcarràs. Una història sobre la terra, la
pagesia i la família (2022), s’inicia amb una petita part introductòria que
ens remet a la població d’Alcarràs i als seus orígens vinculats a la terra, i
que fa més de cent anys erren terres de secà. També hi podem trobar la
recomanació d’una banda sonora original per a cada personatge per a
imaginar-nos-els millor i situar-los dins de la seva època. Les peces musicals van
ésser escollides gràcies a una empresa de Barcelona. No apareixen totes a la
filmació. Tal com glossà Carla Simón. Així com també s’hi inclouen els plànols
que van cercar per a les ubicacions del rodatge. Finalment, s’endinsa en un
dels diversos guions del film que es van escriure on queda plasmada la idea inicial
de la pel·lícula fins al seu moment final, i per tant, es veu clarament com es
va crear el guió, on reconeixereu moltes escenes destacades i també en trobareu
d’altres inèdites que finalment no hi van aparèixer. Una lectura entretenidora,
àgil i distreta. Molt recomanable.
La
directora Clara Simón en una xerrada recent a Alcarràs per a la presentació del
llibre va destacar que el film era una obra coral, és a dir, que no hi
sobresortia cap personatge per damunt d’un altre, sinó que era un tot. La tasca
feixuga del seu equip d’haver de realitzar un càsting a nou mil persones, xifra
que només d’escoltar-la ja espanta per si mateixa. També ens deixà amb algunes
petites curiositats com per exemple, que l’escena del cartell del film no
apareix a la pel·lícula, correspon al moment de quan cercaven la vaca
Margarida, que es va elidir del film perquè no acabava de funcionar, en canvi
al guió escrit sí que ho fa; o bé d’altres com que el primer muntatge del film
era de quatre hores, tot i que, podien acostar-se a les dues hores i trenta
minuts, van haver de suprimir metratge i simplificar-ho a dues hores, com
marcava la productora. Tasca complicada i on van haver d’escollir escenes
enregistrades de les noranta hores que tenien. Durant l’enregistrament van
improvisar moments que passarien al film: la mort d’un amic. Van treballar les
relacions entre els personatges. Un dia amb tots els protagonistes van llegir
el guió, lectura necessària sense l’equip de rodatge. Allí assajaren escenes. Després
vingué el fet d’haver de llogar una casa a l’horta de Lleida per a crear la
família i que fos ben real. Arribà el virus, l’Ainet es va contagiar, i com que
a casa s’avorria, va dibuixar un diari del film amb dibuixos que es poden
trobar al llibre. En la primera versió del guió, la família era més gran, hi
havia més ens. La padrina, el Quimet i el Cisco eren cunyats. Per
tant, hi havia alguns canvis en l’estructura familiar. També l’argument versava
sobre com evitar la pèrdua de les terres. Finalment, els va interessar més focalitzar
en la gestió familiar. L’obra és interessant perquè t’ajuda a veure com es fa
un guió i com el van abordar.
Com
a curiositat, Carla desitjava enregistrar el film al llarg de les quatre
estacions de l’any, emperò, al final superaven el metratge estipulat i van
haver de canviar de rumb. Per tal que la idea no quedés en un no-res, va
realitzar un curtmetratge d’un minut i mig amb algunes imatges de com els camps
anaven canviant la seva fisonomia en cada estació, que a la vegada, va servir
com a campanya de promoció del film. El guió del film va ésser escrit per Carla
Simón juntament amb Arnau Vilaró, fill de pagesos de Bellvís, amb qui la
directora té confiança des de fa molt de temps. Els autors del guió no tenien
cap mena d’intenció de publicar-lo, tanmateix, des de la editorial La Magrana
se’ls va proposar fer-ho atès que el film havia tingut molta requesta. Va ésser
una brillant iniciativa.
Carla
se sentí satisfeta del film, perquè la gent va riure i emocionar-se on es
pensaven que ho farien. Al llarg de tots aquests mesos, la pel·lícula no ha
tingut aturador, ha estat una pluja contínua de premis i de reconeixements,
principalment pel treball realitzat, per la defensa de la pagesia i per tenir
de protagonistes persones que no eren actors professionals. La filmació et pot
agradar més o menys, emperò, quelcom tindrà que atrapa i fa que hagi rebut
tants guardons, els més aconseguits: Festival de Berlín: Os d’Or, millor film
del 2022, cinc Premis Gaudí; o la decepció de no poder competir als Òscar o de
no rebre cap Premi Goya tot i tenir onze nominacions.
La
lectura del guió d’Alcarràs et
deixarà anar de tant en tant alguna rialla i et farà gaudir del record
d’escenes divertides que et retornaran altre cop al film, amb proximitat a les
vivències que hem vist en primera pell, perquè són els nostres orígens.
Josep
Maria Corretger
Setembre
del 2023
[Imatges
de: La Magrana, Jordi Echevarria]
EXERCICIS:1. Destaca dues coses que apareguin al llibre sobre el film "Alcarràs" i expressa per què.
2. Opinió: què t'agrada més, veure la pel·lícula o bé, llegir el llibre? Raona la teva resposta.
3. Fòrum: què et va semblar la pel·lícula Alcarràs? Et va captivar? Sí? No? Per què?
.jpg)
.jpg)
.jpg)
