dijous, 28 de febrer del 2013

Els determinants (4). Els numerals ordinals. Adreçat a tot l'alumnat.










A priori sembla una cosa senzilla però no ho és tant, a la mínima, quan baixem la guàrdia i ens confiem és quan ens "entopem a la paret", ens pensem que ho sabem, la ignorància ens fa baixar l'atenció i ens equivoquem. Aquí és molt fàcil fer-ho.

Per escriure correctament els numerals ordinals cal que tinguem en compte si ho fem amb lletres o amb números més l'abreviació. Amb lletres hem de vigilar amb els accents i amb números les terminacions abreviades d'una lletra, mai dues en català.

.En veiem alguns amb totes les seves formes, les de plurals sovint sempre ens fan equivocar:

Primer, primera, primers, primeres:   1r / 1a / 1rs / 1es

Segon, segona, segons, segones:  2n / 2a / 2ns / 2es

Tercer, tercera, tercers, terceres:  3r / 3a / 3rs / 3es

Quart, quarta, quarts, quartes: 4t / 4a / 4ts / 4es

Cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes: 5è / 5a / 5ns / 5es

Sisè, sisena, sisens, sisenes: 6è / 6a / 6ns / 6es

Setè, setena, setens, setenes: 7è / 7a / 7ns / 7es

Vuitè, vuitena, vuitens, vuitenes: 8è / 8a / 8ns / 8es

Novè, novena, novens, novenes: 9è / 9a / 9ns / 9es

Desè, desena, desens, desenes: 10è / 10a / 10ns / 10es

Onzè, onzena, onzens, onzenes:  11è / 11a / 11ns / 11es

Dotzè, dotzena, dotzens, dotzenes:  12è / 12a / 12ns /12es

Tretzè, tretzena, tretzens, tretzenes:  13è / 13a / 13ns / 13es

Catorzè, catorzena, catorzens, catorzenes:  14è / 14a / 14ns / 14es

Quinzè, quinzena, quinzens, quinzenes:  15è / 15a / 15ns / 15es

Setzè, setzena, setzens, setzenes:  16è / 16a / 16ns / 16es

Dissetè, dissetena, dissetens, dissetenes:  17è / 17a / 17ns / 17es

Divuitè, divuitena, divuitens, divuitenes:  18è / 18a / 18ns / 18es

Dinovè, dinovena, dinovens, dinovenes:  19è / 19a / 19ns / 19es

Vintè, vintena, vintens, vintenes:  20è / 20a / 20ns / 20es

Vint-i-unè, vint-i-unena, vint-i-unens, vint-i-unenes:  21è / 21a / 21ns / 21es

Trenta-cinquè, trenta-cinquena, trenta-cinquens, trenta-cinquenes:  35è / 35a / 35ns / 35es

i segueixen...




.Aspectes a tenir presents:

1. Cal tenir en compte la regla D-U-C a l'hora d'escriure'ls.
Ex:
Quaranta-cinquè:  45è


2. Els numerals ordinals singulars masculins i femenins només s'abrevien amb la primera lletra.

Quarta:  4a



3. Els numerals ordinals plurals masculins i femenins s'abrevien emprant les darreres dues lletres finals.

Cinquanta-cinquens / es:  55ns  /  55es
 


4. Els esdeveniments, congressos o premis literaris, entre d'altres, s'escriuen amb números romans sempre amb valor ordinal:


Ex:
Jaume I

Pel que fa als congressos, premis literaris o similars tenim dues possibilitats: 
XX Congrés de la Societat d'Onomàstica /  25è Congrés de la Societat d'Onomàstica


!! Mai serà correcte:
XXè Congrés de Cuina de Barcelona

Així doncs:
 
o bé els escrivim:

amb números romans (XX) o amb números més l'abreviació corresponent (20è).


5. S'admet l'escriptura dels numerals cardinals com a ordinals i posposats a noms propis, però sempre a partir de l'onzè:
Ex:

Joan XXIII: Joan vint-i-tres


.Si tens dubtes pots revisar:



(Font: ca.wvikipèdia.org)
(Imatge extreta de: wordpress.danieltubau.com)


!!EXERCICIS:

1. Escriu els següents numerals ordinals amb números i l'abreviació corresponent:
Trenta-cinquena:
Vint-i-dosens:
Miler:
Dissetenes:
Seixanta-dosens:
Dissetena:
Vint-i-unenes:
Primer:
Noranta-setena:
Vint-i-tresenes:

N.B. Si algú ha contestat aquest exercici, escriu deu numerals ordinals i llavors escriu-los amb números. No en pot haver cap de repetit entre tots els participants.


2. Proposa un exercici amb oracions per realitzar amb els numerals ordinals però no el resolguis, que ja ho farà algú altri.

3. Escriu vuit números ordinals amb la seva abreviació i fes el pas contrari, és a dir, els escrius amb lletres.

4. Completa les següents oracions amb l'escriptura del numeral ordinal corresponent:

.Aquella noia ha entrat la (dissetena) _______ a meta.

.A la marató de Barcelona vam entrar els (vint-i-cenquens) ______.

.T'ho he dit per (dissetena) _____ vegada.

.Vaig assistir al (trenta-cinquè) ________ congrés.

.Joan Pau (segon) _____ va ser un bon papa.

.El fill del meu cosí estudia (quart) _____ d'ESO.

.Aquesta ja és la (cinquantena) ________ convenció d'amics dels Sopa de Cabra.

.Hi havia tanta cua a la carretera que vaig comptar els vehicles hi estàvem les (trenta-unenes) ______.



N.B. Si no vols repetir l'exercici en pots proposar un altre de similar que contingui vuit oracions.



5. Fòrum: digues on t'equivoques amb els numerals ordinals? què trobes difícil de la seva escriptura? sovint la gent els escriu malament per ignorància? pots argumentar la teva opinió.

6. Inventa una petita narració de cinquanta a vuitanta paraules on apareguin diversos numerals ordinals. 

7. Escriu els singulars i els plurals, és a dir, les dues formes per al masculí i les dues formes per al femení dels números compresos entre el 25 i el 35 ambdós inclosos. Si algú ha respost l'exercici, vés afegint deu números més cada cop: del 36 al 46, del 47 al 57...



dimecres, 27 de febrer del 2013

Les etapes poètiques de Josep Carner (5). Adreçat als "literaris".







5a. CODA FINAL (1958-1970)

Després de l’obra Poesia (1957) en la qual Carner combinava la reescriptura de poemes anteriors, cercant el poema perfecte, tota la poesia que apareix en els anys posteriors es considera un mer afegitó i això fa que no estigui tan ben considerada com tota l’anterior, però això només és un mirall, el que veuen alguns crítics.
A partir de l’any 1957 Josep Carner encara edita tres volums més de poesia: Museu zoològic (1963), Bestiari (1964) i El tomb de l’any (1966). Els dos primers estan estretament lligats pel món dels animals com a esquer que els vincula. El tercer és considerat una petita ampliació al volum de 1957 esmentat abans, una addenda de diversos poemes.


A Museu zoològic (1963) Carner va preparant el camí per a un any després amb Bestiari. És un petit recull amb tan sols vint-i-quatre poemes amb caire epigramàtic, és a dir, poemes satírics de curta llargària que pretenen moralitzar sobre algun aspecte de la política, social o moral.


Bestiari (1964) recull cent cinquanta-quatre poemes, ja es veu d’entrada que és un poemari molt més exhaustiu i treballat que el seu precedent, on fins i tot, Carner endreça per ordre alfabètic els poemes que hi apareixen, a mode de diccionari enciclopèdic. Aquest volum també destaca perquè no reescriu cap poema, sinó que allò que aporta és novetat. Molts d’aquests poemes mostren les ganes de jugar i passar-ho bé del poeta, juga amb les paraules i això queda ben exemplificat al poemari. Cosa que ens acostarà l’autor a la seva primera etapa, la de provatures. Aquest recull de poemes també emula Els fruits saborosos (1906), però enlloc de poetitzar ara els fruits, o els arbres a Arbres (1953), ara poetitzarà el món animal, d’aquí que el recull s’intituli Bestiari. Els animals els emprarà com a una eina per a arribar a allò que realment ens vol transmetre el poeta, parla de la condició humana i dels seus comportaments, és precisament aquesta la definició de bestiari. De totes maneres hi ha també dos poemes adreçats a animals mitològics: El drac i El fènix. És a Bestiari on s’observa plenament al Carner més compromés amb la realitat.


El tomb de l’any (1966) és el darrer poemari que ens va lliurar Carner en vida. El poeta retorna a la vella idea de reescriure poemes que no l’havien acabat de convèncer i mesclar-los amb d’altres de nous. En aquest volum s’hi plasmen els següents temes: tranquil·litat de l’ambient familiar, Déu com a referència dins el modus vivendi de les persones o la humanització de la natura.


El poemari comença parlant de la primavera i finalitza amb poemes que ens parlen de l’hivern, d’aquí li ve el títol. Carner ens parla dels seus records de joventut dins els poemes recuperats anteriorment a 1957, però sense oblidar la vellesa, és El més vell del poble que Carner s’acomiada del seu públic.



(Adaptat de: Aulet, Jaume, Estudi preliminar dins Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: sites.google.com i xtec.cat)




!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum amb els punts més destacats d'aquesta etapa de Josep Carner.


2. Llegeix el poema El fènix i contextualitza el poema dins la trajectòria de Carner. Cerca la mètrica i comenta allò que et suggereixen els versos argumentant-ho.



 El fènix


-La gent antiga d’Egipte
em creia l’ocell més bell,
el que mai no moriria,
el sol mateix, fet ocell.

Qui-sap-la gent m‘invocava
en un temple tot daurat;
ells deien: –Si mor un dia,
tornarà a ressuscitat-.

Mai ningú pogué sotjar-me
ni topar-me en un cantó;
i és que s’havia fet córrer
que era existent, i no en só.

Ara m’esmenta un poeta
quan ja no es parla de mi.
Potser jo, si us el creguéssiu,
Arribaria a existir.

 
De Bestiari (1964)

(Poema extret de Carner, Josep, (2011). Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Educaula, Barcelona)

(Dibuix de: Krysten Newby, extret de: lesparaulesdelsol.blogspot.com) 


3. Cerca informació de l'au fènix i fes una petita descripció. Existia realment?


4. Ara que ja hem vist totes les etapes del poeta, fóra bo que fessis un petit esquema amb allò més sobresortint de cada etapa perquè t'ajudarà a contextualitzar els poemes per la Selectivitat. Pots enganxar-lo aquí.


5. Fòrum Josep Carner: quin és el poema que més t'ha agrada de l'antologia Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica d'Edicions 62 i per què? en què s'inspirava Carner a l'hora d'escriure la seva poesia?


6. Cerca cinc links per internet on hi hagi informació interessant de Josep Carner i la seva poètica. Anota'ls aquí.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Els determinants (3). Els numerals cardinals. Adreçat a tot l'alumnat.






.Els numerals cardinals:

És molt senzill escriure'ls bé, només cal tenir en compte la regla que hom va inventar i que és bàsica per tal de fer-ho correctament:

D-U-C


.Entre desenes i unitats escrivim un guionet:

Ex:

trenta-dos, noranta-set, seixanta-u...


.Entre unitats i centenes també en posarem un:

Ex:

dos-cents, quatre-cents, cinc-cents...



També convé tenir ben present que:

.Entre el número 21 i el 29, ambdós inclosos escriurem una i entre dos guions:

Ex:

21: vint-i-u.
29: vint-i-nou.
26: vint-i-sis.


.També hi ha formes masculines i femenines per als següents  numerals:

un / una, dos / dues, cent / centes.

Ex:

una noia, són les dues, dos nois, dues-centes participants.



.Cal tenir cura de l'escriptura dels següents mots i que són font de moltes faltes:

1000000: un milió.

1000: mil o un miler.

Conjunt de mil anys: mil·lenni.


.Ara podeu visualitzar l'escriptura esquemàtica d'alguns nombres:


dos, dues
 tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
disset
divuit
dinou
vint
vint-i-u
vint-i-dos
vint-i-tres
...
trenta-u
trenta-dos
...
quaranta
quaranta-cinc
...
cinquanta-tres
...
seixanta-set
...
setanta-quatre
...
vuitanta-sis
...
noranta-vuit
cent
cent u
...
dos-cents
dues-centes
...
tres-cents
tres-centes
...
quatre-cents
cinc-cents
sis-cents
...
mil
mil tres-cents
...
dos mil
tres mil
...
un milió


Ara, imagineu-vos que sou al paradís, al lloc de la foto i escriviu bé els números!


.Podeu practicar més exercicis dins el link:

 http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl15/icl15.htm


(Adaptat de: gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge)

(Imatge extreta de: rebaixes.blogspot.com)



!!EXERCICIS:

1. Proposa un exercici de fer amb els numerals cardinals però no el resolguis, ja ho farà una companya o company.

2. Escriu amb lletres els següents números. Si aquest exercici està resolt, cerca vuit números i escriu-los amb paraules:

1:

1000000:

2856522:

0:

11:

56:

2569875:

954:


3. Fòrum: què en penses de l'escriptura dels números en català? on t'equivoques? creus que és senzill fer-ho bé? expressa la teva opinió.

dilluns, 25 de febrer del 2013

Els determinants (2). Els demostratius. Adreçat a tot l'alumnat.





Aquests adjectius pronominals poden funcionar com a adjectius -si acompanyen a un substantiu- o com a pronoms, si substitueixen o representen a un nom, d'aquesta manera també se'ls anomena adjectius pronominals. Alguns també fan la funció d'adverbis.


Els demostratius marquen la situació de la cosa de què es parla respecte a qui parla o escriu. En català medieval es distingia la proximitat de qui parlava o escrivia (1a persona) vers de qui escoltava o llegia (2a persona). Pompeu Fabra va recomanar mantenir aquest ús.

Ex:

-Ha estat aqueix.

-És aquell el que et deia.



Per tant, la distància de qui parla respecte i de qui escolta envers allò que es parla, aquesta era un distinció que es realitzava en temps passats. Recordo que el meu padrí sempre la feia. També poden fer referència al discurs actual, per exemple:

-Que vingui aquest.



.Hi ha dos tipus de determinants demostratius:


1. Indiquen proximitat:

aquest, aquesta, aquests, aquestes (1s persona)

això, açò, ço (pronom neutre)

aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes (2a persona)

(arcaisme. S'han anat perdent, indiquen llunyania i l'empra la gent gran).




2. Indiquen llunyania:

aquell, aquella, aquells, aquelles.

allò (pronom neutre)





.Aspectes a tenir en compte:

A) L'adjectiu demostratiu acostuma a anar davant del nom, però també pot aparèixer posposat, quan davant el nom hi ha un article o un altre determinant.

Ex:

-El cotxe aquell que et deia va fugir.




B) A nivell oral, la "S" d'aquest  no s'acostuma a pronunciar, quan el mot següent comença en consonant.

Ex:

S'escriu: aquest camí.

Es pronuncia: "aquet camí".


Tampoc pronunciarem la "S" quan farà de pronom:

S'escriu: aquest va venir d'hora.

Es pronuncia: "aquet va venir d'hora".


En canvi, si que l'hem de pronunciar quan fa d'adjectiu, davant de paraules que comencen per vocal:

Ex:

aquest avi, aquest home.



C) El plural "aquests" sempre es pronuncia "aquets". En alguns parlars com ara en el dialecte nord-occidental o en el valencià sentirem "aquestos", com que "aquest" finalitza amb "-st", té dues formes de plural.



D) En algunes zones dialectals i en textos medievals existeixen les formes:

est, esta, estos, estes. (Equivalen a "aquest")

eix, eixa, eixos, eixes. (Equivalen a "aqueix")



Adaptat de: Ruaix, J. A., Català 2, Editorial Casals, consultat: salc.upf.com


(Imatge extreta de: Facundo Velázquez, 1r C, Institut Forat del Vent)




!!EXERCICIS:

1. Redacta deu oracions on apareguin els determinants demostratius.

2. Completa les següents frases amb el demostratiu corresponent:

-El culpable ha estat realment _________.

-M'agradaria poder comprar-me ________ vestit de la botiga.

-_______ és el que volia explanar.

-Són ______ els cotxes que vol el meu fill.

-És ________ la causa de la descàrrega elèctrica.

-_______ llibreta és la més bonica de totes.

-_______ perfil al teu mur del Facebook pot ser perillós.

-______, la que t'assenyalo, la noi que vaig veure fa un més.

-El temps _________ de l'altre dia de poc no ens crea problemes.

-__________ vesprades literàries sempre em fascinaven.



3. Inventa un exercici per fer amb demostratius, però no el resolguis, que ja ho farà un altre company o companya.


   



diumenge, 24 de febrer del 2013

Els determinats (1). Els quantitatius. Adreçat a tot l'alumnat.

Els quantitatius expressen una quantitat que no és exacta i alhora determinen el substantiu al qual acompanyen. Val a dir que són fonament de moltíssimes faltes ortogràfiques, ja que sovint ens pensem que concorden sempre en gènere i nombre, quan no passa en tots.
Cal posar atenció als invariables i a gaire i bastant, invariables que només tenen plural.
Hi ha dos tipus de determinants quantitatius:
1. Els invariables:
més, menys, força, massa, prou.
N.B. Tindran sempre el mateix gènere i nombre indiferentment  del nom a qui acompanyin.
Ex:
-No tinc (massa / masses) ganes de fer els deures.
(resposta: massa)
-La mare té (prouta / prou) llet?
(resposta: prou)
2. Els variables:
poc, poca, pocs, poques.
molt, molta, molts, moltes.
tant, tanta, tants, tantes.
quant, quanta, quants, quantes.
gaire, gaire, gaires, gaires.
bastant, bastant, bastants, bastants.
!!Recordatori:
Tant = "tanto" castellà.        
Ex: -De nois no n'hi ha tants en aquesta aula.
Tan = "tan" castellà.             
Ex: -És tan simpàtic com diuen.
Quant = indica quantitat.     
Ex: -Em podria dir quant val el sopar?
Quan = marca temporalitat.   
Ex: -Quan vindràs?
.Per ampliar o reforçar els quantitatius:
(Font: gencat.cat/llengua/itineraris-llengua)
(Imatge extreta de: usuaris.tinet.org)
!!EXERCICIS:
1. Redacta dues oracions amb cada parella de paraules on els següents quantitatius apareguin en singular i en plural:
massa, prou, gaire, bastant, menys.
2. Subratlla la forma correcta de les següents oracions:
-No he fet (masses / massa) deures per demà.
-(Tan / Tant) me fa si no (vens / véns).
-(Quant / Quan) val la compra que has fet?
-Hi ha (bastants / bastantes) llibretes per (corretgir / corregir).
-No tinc (prous / prou) (forces / força) per seguir plantant cara als polítics.
-(Tan de bo / Tant de bo) arribi ( a l'hora / alhora) assenyalada.
-De llet? (si / sí) que en tinc (mes / més).
-(Bastanta / Bastant) alegria recorria la sala després d'escoltar-se la cançó.
3. Proposa un exercici per fer amb els quantitatius, però no el resolguis, ja ho farà algun company teu.
4. Fòrum: per què ens fan equivocar alguns quantitatius? penses que el seu ús erroni està estés en la llengua oral i com que els sentim malament els memoritzem així? argumenta la teva opinió.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Les etapes poètiques de Josep Carner (4). Adreçat als "literaris".


4a. L’APROFUNDIMENT DE LA POÈTICA POSTSIMBOLISTA EN ELS ANYS DE LA POSTGUERRA (1939-1957)




És el temps de la guerra civil (1936-1939) i Josep Carner actua com a diplomàtic del govern català, i això es reflectirà en la seva poesia, veurem aquesta nostàlgia per la seva terra, si és vol, pàtria, aquest arrelament igual que fos un arbre, proper als seus orígens. Carner s’exilià a Mèxic i quan finalitzà la Segona Guerra Mundial anà a raure a Bèlgica, on treballà com a professor d’universitat. El retorn ja serà un somni, i no serà fins el 1970, per a una curta estada poc abans de morir.

Els ideals noucentistes queden enderrocats per la guerra i l’exili. És llavors que farà acte de presència el moviment postsimbolista que s’expressarà d’una manera més crítica amb la societat. Període en el qual Josep Carner edita Nabí (1941), un poema narratiu extens repartit en deu cants i amb mil tres-cents seixanta-cinc versos i que té com a rerefons el profeta Jonàs, que rep l’encàrrec de Déu d’anar a predicar a Nínive, però ell se’n desdiu per temor i s’embarca per mar i per més inri a contradirecció. Llavors, Déu el castiga i és engolit per una balena. Romandrà tres dies dins la seva gola fins que l’escup per gràcia del Senyor i va a parar precisament a Nínive, lloc on l’havia d’enviar Déu a predicar i on finalment haurà de portar a terme la seva profecia. Aquesta obra és un dels puntals de la seva poètica. Per tant, tal i com comenta Jaume Aulet, la poètica de Carner no s’explica simplement per motius biogràfics, que de fet, també s’hi plasmaran, sinó també per l’evolució del seu pensament i els fets biogràfics acceleraran aquest procés. Amb Nabí, Carner sorprèn a tothom escrivint poesia narrativa per primera vegada dins el seu registre literari, cosa inèdita en ell fins aleshores. El poemari Nabí de Carner ha estat llegit des de diverses visions: la psicoanalítica, la religiosa, la metafísica, la teològica, l’existencialista, la formalista, l’esoterisme, en són algunes. Tota lectura que es vulgui fer serà correcta sempre que se’n donin arguments, mentre hi hagi un posicionament. Nabí és una obra que dóna molt a parlar. Carner es posa en la pell del poeta-profeta, que esdevé solitari i actua per si sol.

El 1957 és una data important dins la trajectòria del poeta, atès que edita el volum Poesia, llibre en el qual revisionarà tots els seus poemes i n’inclourà també de nous. Això farà que puguem trobar dues versions diferents d’un mateix poema, on ha modificat alguns versos o fins i tot, alguna estrofa sencera. Això es deu al seu afany pel perfeccionisme i crear l’obra ben feta, el poema perfecte, recordem que precisament aquest era un dels principals pilars del noucentisme. Els poemaris que apareixen en aquests anys també mostren la doble tasca d’escriptura i revisió, són: Paliers (1950), Llunyania (1952), Arbres (1953) i Absència (1957) inclòs dins de Poesia. En tots aquests poemaris podem fitar: elements vinculats a l’exili, com per exemple, l’enyorament, el record, l’elegia, el retorn, però també la reflexió moral i existencial de tot allò que viu, veu i que al cap i a la fi el preocupa. Moltes vegades ens parla de la terra i aquesta és Catalunya, cosa que no descobrirem fins al final del poema, ja que ens dóna poques pistes. Un altre dels temes bandera dins la poesia que escriu en aquest període de temps és la reflexió sobre el pas del temps, però ho fa parlant de la vellesa, ara Carner se sent vell i se li acosten els dies finals i ell ho sap, la partida cap al més enllà, perquè el poeta no podrà eludir aquest destí. Carner, com explana Jaume Aulet, toca aquests temes de manera seriosa però en alguns casos s’acosta a la simplicitat, pot sonar a ridiculesa. El tema de la pàtria tornarà a aparèixer, perquè Carner ens parla des de l’exili i ell vol fer-ho notar als seus lectors, dóna més importància als exiliats que als que viuen en aquells moments a la mateixa Catalunya. Es veu l’egoisme per les pròpies vivències i el que està vivint.

A Llunyania (1952), Carner ens parla de si mateix i allò que li passa per la ment. El poemari s’edità a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten més material inèdit, ja que, com hem dit abans, compaginava la tasca de revisió i reescriptura dels poemes amb la de creació, que en alguns casos fins i tot, el porten a canviar el títol d’un poema, com per exemple succeeix a “Cor fidel”, que en l’edició del 1952 l’intitulà “Fe”. Aquest fet pot arribar a desorientar en alguns casos als seus lectors fidels.

Absència (1957) ens segueix mostrant poemes que parlen de la pròpia situació personal des de l’exili, per tant, hi observarem la solitud, la distància, la crítica per la situació que viu. Carner pateix per no escriure i semblar patètic, aquest és un dels motius que fan que revisi contínuament allò que escriu, a més de la d’estil i gramatical.

Arbres (1953) incorpora poemes ja coneguts i d’un dels seus temes preferits, els arbres que tant s’estimava. Li interessa parlar dels arbres perquè s’arrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de l’exili, i aquest tema li va com un anell al dit, se sent fort, amb nostàlgia per les seves arrels i que mai perdrà. És en aquest volum on es plasma el Carner més meditatiu.


(Adaptat de: Aulet, Jaume, Estudi preliminar dins Supervivient d'un cant remot. Antologia poètica, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: gencat.cat)



!!EXERCICIS:

1. Cerca dos poemes d'aquesta etapa, llegeix-los un parell de cops i comenta'ls breument.

2. Anota deu paraules que hagis après llegint la poesia de Josep Carner.

3. Cerca a la Bíblia el mite del profeta Jonàs que apareix a Nabí i comenta'l detalladament.

4. Resumeix els punts fonamentals d'aquesta etapa que convé saber per tal de contextualitzar els poemes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;