dissabte, 30 de gener del 2021

La meva paraula preferida (87): "Entabanar". Adreçat a tothom

 .Entabanar:

Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., que són enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.

Ex:

-Aquella venedora em va entabanar amb la seva oferta.

-A Internet és molt fàcil que t’entabanin si no prens mesures.

 

Justificació:

El mot entabanar té una riquesa lèxica impressionant i no solament de mots, alguns d’aquests, aproximats de significat, sinó també d’expressions amb la mateixa significació.

 

.Són sinònims:

Enredar, enganyar, engalipar, ensibornar, ensarronar, guarnir, decebre, estafar, aprofitar-se, abusar, embacinar, albardar, falsejar, fingir, dissimular, ocultar, tergiversar, engallinar, explotar, mistificar, trompar.

 

D’altres expressions equivalents:

Aixecar la camisa, portar a dida, prendre el número, vendre una moto, posar banyes, fer beure a galet.

(Font: Diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Verti blog)

 

EXERCICIS:

1. Aporta la teva paraula preferida d’aquest mes i justifica per què l’has escollida.

2. Crea una sopa de lletres on apareguin mots sinònims del mot entabanar.

3. Amplia la present fitxa amb més sinònims del mot entabanar. Si cal, ajuda’t d’un diccionari de sinònims.

4. Realitza una cerca de camp sobre més frases fetes o expressions populars equivalents a entabanar.

5. Cerca una imatge per a cadascuna de les següents frases fetes equivalents a entabanar.

Aixecar la camisa, portar a dida, prendre el número, vendre una moto, posar banyes, fer beure a galet.

6. Fòrum: coneixies alguns dels significats de la present fitxa sobre entabanar? Quins has après? Què t’han semblat les frases fetes equivalents?

dimarts, 26 de gener del 2021

Martí Gironell retorna amb "Paraula de jueu". Adreçat a tothom

 

Aquest llibre ha estat una de les sorpreses de la temporada. Gairebé quan ja potser ningú s’esperava una segona part de l’obra “El pont dels jueus” (2007), tot i finalitzar amb un final obert, i ésser una de les novel·les més venudes en català dels darrers anys, Gironell ens sorprèn a tothom amb “Paraula de jueu” (2020), on reprèn una vegada més, la història del pont de Besalú, ara sobre el seu fat, la reconstrucció, quan el personatge real, el mestre d’obres Pere Baró acabava de llegir els documents del fill del primer constructor del pont, on aquest glossava les vicissituds amb què es va trobar el seu pare. Serà ell qui rebi l’encàrrec de la vila de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. El pont ha estat destruït a conseqüència d’una riuada i ara perilla la posició econòmica de la ciutat. En Kim, un jove jueu descendent dels Llombard s’involucra en la seva construcció, emperò, les obres quedaran aturades. Juntament amb Ester, s’encarregarà de donar llum a aquesta incógnita. Per a saber com es resolt, ens haurem de traslladar fins al segle XIV.

De fet, “El pont dels jueus” finalitzava així, amb aquesta incògnita, de quelcom què podia esdevenir-se arran d’aquella lectura de Baró. Ara, és el moment de desvetllar aquest misteri i de saber com continua la història amb “Paraula de jueu”, a través de diverses localitzacions com la pròpia Besalú, Barcelona, Girona o Banyoles, que serà una de les novel·les d’èxit dels propers mesos i qui sap si d’aquí a uns anys, en vindrà alguna altra part més, actualment, l’autor encara no la veu possible.

Gironell sempre havia tingut clar que en algun moment o altre escriuria una continuació de l’obra, perquè la història que amagava el pont de Besalú el fascinava. No es va fixar ni presses ni dates, per tal de no donar celeritat a l’escriptura i ennuegar el projecte de novel·la. A la vegada que hi pensava, anava realitzant un treball de documentació per a escriure-la, així com també entrevistar-se amb persones que tenien un alt grau d’expertesa amb el segle XIV i aprofitar per escriure d’altres novel·les que l’atreien més en aquell moment, i que n’han estat unes quantes: “La venjança del bandoler” (2008), guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, “L’arqueòleg” (2010), “L’últim abat” (2012), “El primer heroi” (2014), “Strappo” (2015), “El nen dibuixat” (2015), una breu incursió dins del conte infantil, o “La força del destí” (2018), amb la qual va ésser guardonat amb el Premi Ramon Llull. Gironell a poc a poc s’ha fet un lloc en el panorama literari català esdevenint un autor de referència.

La història sobre la reconstrucció del pont, no és únicament física, sinó que també, ho és en el sentit metafòric de la paraula, l’apuntalament per tal que no es trenqui la relació entre dues cultures, la jueva i la cristiana, ja que, des de les classes altes es treballa per a crear incerteses i generar odi, que comportaran posteriors episodis de violència i finalment, l’expulsió dels jueus. És curiós, però en aquella època hi hagué parelles de jueus i cristians executades per tenir un estret vincle amb gent de l’altra religió. I com ens deixà anà en Martí: “Què no faries per amor?”

Els jueus foren expulsats de França i arribaren a Catalunya pels Pirineus. Un rabí expulsat havia de dirigir-se a Barcelona. En Quim l’acompanya més enllà de Besalú, fins a Barcelona.

L’obra ofereix una reflexió sobre la paraula prenent com a esquer el “Llibre de la Creació”, que en Manuel Forcano li va donar a conèixer, perquè en aquell temps, les paraules eren fonamentals, a l’hora de portar vida o bé mort. Gironell pretenia fer un homenatge i fer que la paraula fos el centre de la novel·la. S’empren per a desestabilitzar l’altre. Les paraules, segons Gironell, ajuden a crear ponts entre cultures, emperò, també poden facilitar-ne la destrucció, perquè la paraula forma part de les nostres vides i cal ésser conscients del mal que es pot arribar a fer amb l’expressió d’uns mots segons la ironia, el to i la finalitat cercada a l’altre que ens escolta. Per tant, és fonamental escollir bé les paraules quan ens expressem per tal de no ferir a l’altre. Perquè en paraules d’en Martí: “Moltes crisis dels darrers anys venen de la corrupció de les paraules”.

A la vegada, al llarg de la novel·la hi podem veure una reflexió sobre l’entesa entre cultures. Per Gironell, hem de lluitar per combatre la ignorància, un dels mals dels nostres dies. D’aquí sorgeixen les desconfiances, el fet d’imposar una veritat per sobre d’una altra. Caldria doncs, com explana ell, cercar l’entesa de l’altre, sinó estem condemnats un i altre cop a recaure en els mateixos errors del passat.

Per Gironell una clau per entrar en la història d’uns fets d’una altra època, una bona estratègia és fer-ho a través de la cuina, és a dir, introduir alguns aspectes, sensacions culinaris, almenys en faciliten el camí. Perquè emportar-se al lector en una època que ni ell/a han viscut, no és una empresa pragmàtica.

L’escriptor de Besalú escolta els lectors, li agrada rebre retroalimentació de les seves obres, ho troba molt enriquidor, una via per transmetre coneixements, pensaments, entre d’altres, a la vegada, també aprèn d’ells, se n’emporta anècdotes que poden ésser possibilitats de futures ficcions. Per l’autor, una de les seves inspiracions és el seu pare, que era fuster. Sempre cerca la millora en les futures obres, en cuidar molt les dades que hi apareixen. On alhora, i al llarg de les seves obres com diu ell, hi ha una evolució de l’escriptura. I és la cuquet de la curiositat el que et fa anar endavant en la lectura. El llegir a d’altres autors/es també el fan aprendre a l’hora d’escriure. Una notícia de premsa també pot ésser motiu d’una novel·la, et desperten la curiositat, llavors, investigues, i trobes les opcions d’emocionar el lector i tens les eines de com fer l’obra. També un correu electrònic, un testimoni et poden ajudar.

A l’hora de forjar les seves novel·les, cerca una època en la qual se senti còmode, d’aquí que el primer pas sigui un treball esforçat de documentació, “ingent” i de vegades, no gens agradable, altrament, sí que el fascina trobar-se i conversar amb experts en la matèria, li va reviure els fets que narrarà, patir la història d’aquells esdeveniments del passat i si aconsegueixes ficcionar l’època a través d’un personatge, ja et permet imaginar-te més fàcilment aquell període de temps històric que no s’ha viscut, perquè com diu Gironell: “Ens agrada saber què va passar quan no hi érem”. Serà més senzill que el lector s’hi acosti amb fermesa a aquesta època no viscuda. Una temàtica d’escriptura que “potser no abordaries mai. Empres personatges reals i basteixes la ficció”. La gent que el llegeix es submergeix en la història, la valora, i com va passar amb “Strappo”, es va considerar més l’art romànic català. Un fet semblant va passar amb l’obra “L’últim abat”, on el pare Abat és com si fons l’Indiana Jones català. Es vol saber què va passar, “la ignorància és el gran virus a vèncer”.

L’entesa dels fets esdevinguts en el passat t’ajuden a entendre com s’ha arribat a l’actualitat. Per tant, sense pèls a la llengua, afirma que li costaria més escriure una obra sobre l’època actual, ja que, no disposa de suficient documentació ni distància d’aquest lapse de temps.

Gràcies als jueus hem après aspectes gastronòmics, com l’escudella, d’astronomia, cartografia, fins i tot, d’higiene, com rentar-se les mans i d’espiritualitat. Tot això, és evident, en el llibre “Els jueus catalans”, d’en Manuel Forcano, tot un expert en judaisme.

L’autor, com tothom sap, és un periodista apassionat de la història, i de ben segur, que aquesta no serà la darrera, en vindran moltes més, perquè com diu ell desitja: “Fer arribar al lector llibres que poden donar vida”, a uns lectors/es que en Gironell cuida i que s’escolta molt, com si fos un lector més, perquè ara sense afany d’oportunisme, sinó que ja estava premeditat, retorna al pont més conegut de Catalunya, al pont de la història, al pont dels sacrificis, el pont de Besalú, el dels jueus, un pont que li comportarà més satisfaccions i als seus lectors/es també.

Josep Maria Corretger Olivart

Gener del 2021

(Crèdits fotogràfics: Columna, Manel Lladó)


EXERCICIS:

1. Imagina’t que en una presentació del llibre “Paraula de jueu”, se’t demana que presentis a l’autor. Cerca una mica d’informació i realitza una petita presentació d’un màxim de dos minuts.

2. Inventa una campanya promocional per a fer difusió comercial del llibre. Pots emprar eines TAC.

3. Llegeix l’article i esmenta alguns dels aspectes clau en les quals es basa aquesta segona part de “El pont dels jueus” (2007).

4. En un moment, de la presentació del llibre telemàtica que es recull en l’article, en Martí afirma: “Què no faries per amor?”. A què es refereix?

5. Fòrum: has llegit “El pont dels jueus” (2007) o “Paraula de jueu” (2020)? Què t’han semblat? Per què t’han atret més o menys? Expressa la teva opinió.


dissabte, 23 de gener del 2021

Els complements verbals (I). Adreçat a 3r, 4t d'ESO i Batxillerat

.EL COMPLEMENT DIRECTE

És el complement verbal que manté el vincle més proper al verb, perquè en completa o precisa el seu significat. El verb que és transitiu, de vegades, necessita un complement directe per a completar la seva significació, per exemple, serien verbs d’aquest tipus: fer, tenir, portar…; d’altres verbs, amb un significat complet poden prescindir del complement directe, com ara llegir, menjar, vomitar… veiem alguns exemples:

-El pare porta la bombona de butà.

porta: verb transitiu

la bombona de butà: CD

-La Maria cantava cada tarda  []/ una cançó. (opcional)

Com es reconeix el complement directe?

1. Va directament unit al verb, generalment sense preposició.

Ex:

-El professorat demana més implicació.

més implicació: CD

-Els bombers van rescatar l’accidentat del vehicle.

l’accidental del vehicle: CD

!! Compte:

.Porta preposició si es tracta d’un pronom personal tònic:

Ex:

-En Martí l’espera a ella.

a ella: CD

El CD accepta la preposició davant dels següents pronoms: tots, tothom, ningú, qui, el qual (la qual…):

Ex:

-La Quima no espera ningú / a ningú.

2. Quan transformem l’oració activa en passiva, el complement directe passa a fer de subjecte, i el que abans era subjecte, ara esdevé el complement agent.

Oració activa:

-El conductor menja un entrepà.

El conductor: subjecte

un entrepà: CD

Oració passiva:

-Un entrepà és menjat pel conductor.

Un entrepà: subjecte

pel conductor: CAgent

A l’hora de substituir un complement per un pronom, s’ha de tenir present que un pronom adopta diferents formes (reforçada, elidida, plena, reduïda), segons la posición que ocupa respecte del verb (davant o darrere) i les grafies amb què està en contacte (consonant, vocal, diftong).

Podem substituir el complement directe pels pronoms següents:

3. Si va introduït per un determinant article, demostratiu o possessiu:

 

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

Masculí singular

 

el

 

l’

 

-lo

 

‘l

Femení singular

 

la

 

l’

 

-la

 

Masculí singular

 

els

 

 

-los

 

‘ls

Femení plural

 

les

 

 

-les

 

Ex:

-Vens el planter? El vens?

el planter: CD

El: CD

4. Si va introduït per un determinat indefinit, quantitatiu, numeral, o bé no en porta cap:

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

en

n’

-ne

‘n

Ex:

-Desitges algun caramel? En vols algun?

fruita: CD

En: CD

-Va desitjar caramels? Va desitjar-ne.

caramels: CD

-ne: CD

5. Si és un pronom demostratiu neutre (això, allò) o bé una oració subordinada substantiva:

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

ho

 

-ho

 

 Ex:

-T’agrada això? Ho vols?

Això: CD

Ho: CD

-Vols que vingui a estudiar amb tu? Ho vols?

que vingui a estudiar amb tu: CD

Ho: CD

El complement directe pot aparèixer en una oració amb les següents formes:

1. SN

-La cosina llegeix poemes.

poemes: CD

2. Pronom feble (substitueix el SN o l’oració subordinada)

-La cosina en llegeix.

en: CD

3. Oració

-El periodista anuncià que el concert de Sau30 estava a punt de començar.

que el concert de Sau30 estava a punt de començar:

Oració subordinada substantiva de CD


.EL COMPLEMENT AGENT

És el complement que apareix en les oracions passives. A la vegada, és qui realitza l’acció del verb. Com el podem reconèixer dins de l’oració?

1. Va introduït per la preposició per:

Ex:

-Aquella carta no va ser enviada per l’Ajuntament.

per l’Ajuntament: CAgent

2. Si transformem l’oració passiva en activa, fa la funció de subjecte:

Ex:

Oració passiva:

-Aquella carta no va ser enviada per l’Ajuntament.

Oració activa:

-L’Ajuntament no va enviar aquella carta.

L’Ajuntament: subjecte


.EL COMPLEMENT INDIRECTE

És el complement que designa el destinatari de l’acció del verb, diferent de la persona o cosa designada pel complement directe. Pot acompanyar-se de verbs transitius i intransitius.

Ex:

-La Marta va enviar un paquet als seus tiets.

als seus tiets: CI

Dins de l’oració el podem reconèixer ja que apareix de les següents formes:

. Va precedit de la preposició a:

Ex:

-Va portar el llibre al professor.

al (a+el) professor: CI

El complement indirecte es pot substituir pels pronoms següents:

 

Davant del verb

Darrera del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

Masculí o femení singular

 

 

Li / l’hi

 

 

 

-li/-hi

 

Masculí o femení plural

 

els

 

 

-los

 

‘ls

 Ex:

-Deixo el disc a en Jaume. à Li deixo el disc.

-El missatger porta l’enviament al remitent. à El missatger li porta l’enviament.

[En lila els CI]

Compte!!

Li passa a transformar-se en Hi quan es combina amb el, la, els, les.

Ex:

-Deixo el pendrive a la cosina. à L’hi deixo.

el pendrive: CD

a la cosina: CI

L’: CD

Hi: CI

Dins de l’oració trobem el complement indirecte en les següents formes:

.Sprep à (preposició a + SN)

Ex:

-La Martina va lliurar un mp3 a en Quim.

a en Quim: CI

.Pronom feble:

(Substitueix el sintagma preposicional o l’oració subordinada de relatiu)

Ex:

-La Martina li va lliurar un mp3.

li: a en Quim.

.SPrep (preposició a + oració)

Ex:

-La Generalitat ajuda a qui no té recursos.

a qui no té recursos: oració subordinada substantiva de CI

Els pronoms personals de primera i segona persona poden exercir de complement directe o de complement indirecte. Si fan de complement indirecte, es poden substituir pel pronom li

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

Em, et, es

m’, t’, s’

-me, -te, -se

‘m, ‘t, ‘s

Ens, us

 

-nos, -vos

‘ns

 Ex:

-Et vindré a veure. à T’aniré a veure.

Et: CI

T’: CI

-Em mira.

Em: CD

[Aquí, no pots substituir em per li, “li mira”, per tant, fa de CD i no de CI]

N.B. El bon ús de pronoms ens ajudarà a evitar la repetició de mots en un escrit i a un ús gramatical més correcte.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: El Matí Digital)


EXERCICIS:

1.Realitza un esquema sobre el CD, el CI i el CAgent en el qual aparegui allò essencial per tal d’identificar-los en una oració. Si cal, escriu exemples.

2. Quan sorgeix el complement agent? Explica-ho a partir d’una oració.

3. Redacta dues oracions que continguin un CD i dues més amb un CI. Subratlla’l per tal que es vegin. Posteriorment, raona per què ho són.

4. Assenyala els CD de les següents oracions i substitueix-los pel pronom corresponent.

-Vaig pensar l’activitat imminentment.

-Guarda els còmics al primer calaix.

-Pensa en el proper examen.

-Aquell pintor ha llegat dos quadres.

5. Restitueix el pronom en cursiva per un sintagma possible.

-Quan et sigui possible finalitzar l’escrit, imprimeix-lo.

-Si els pantalons tenen plecs, planxa’ls.

-Et van preguntar per l’opinió del debat? Els la vas donar?

-El cantant va esperonar els músics, i els va ajudar molt.

6. Cerca els CI en les següents oracions:

-He realitzat un dibuix per a la mare.

-Donaré les gràcies als cosins.

-No prestaré mai cap objecte personal als amics.

-Endreçaré l’escriptori per al germà.

7. Dels verbs que tens a continuació identifica els que poden portar un CD.

néixer, tornar, dir, treure, ploure, mirar, portar, riure, ser, investigar, ensenyar, estirar.

[Aquesta activitat ha estat extreta del llibre referenciat més amunt]

8. Redacta quatre oracions passives i assenya-la el CAgent.

9. Esmenta la funció que realitzen els pronoms en cursiva.

-Els va portar al teatre.

-Ho van repetir diverses vegades.

-Les posaré al congelador.

-En vols?

-Va comentar-los tota l’obra.

-En Jordi li va deixar els deures.

-Te’n poso més?

10. Digues si els pronoms en cursiva fan de CD o de CI.

-Ens mirarem mútuament.

-Et vestirem com si anessis de bodes.

-Em maquillen per al carnestoltes.

-Us deixo el llibre en préstec.

-Es posa a escoltar música sempre que pot.

11. Llegeix les següents afirmacions i digues si són certes o falses.

a) El CI algunes vegades pot portar preposició.

b) El pronom li només pot substituir el CI.

c) El CD gairebé mai no porta preposició.

d) El CD passa a fer de subjecte a l’oració passiva.

e) El pronom que substitueix el CI femení plural és les.

f) El pronom li a vegades es canvia per hi.

g) Els verbs transitius sempre porten un CI.

h) Si en una oració hi ha un CD, també ha d’haver-hi un CI.

i) El pronom en es fa servir per substituir un CD sense determinant.

j) Ell estima els altres també pot escriure’s Ell estima als altres.

[Aquesta activitat ha estat extreta del llibre referenciat més amunt]

12. Completa les següents oracions amb un CD i un CI que siguin possibles.

-El pare va portar...

-El policia va demanar...

-Els pirates informàtics es van apropiar...

-El van castigar...

13. Avalua’t:

.El complement agent...

a) és qui rep l’acció del verb a l’oració passiva.

b) és el complement directe de l’oració activa.

c) és el subjecte de l’oració activa.

.El complement directe...

a) porta la preposició a quan es refereix a persones.

b) porta sempre la preposició per.

c) generalment no porta preposició.

[Aquesta activitat ha estat extreta del llibre referenciat més amunt]

14. Reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Què t’ha costat més d’entendre? Per què? Per a què serveixen els pronoms personals?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;