dijous, 26 d’abril del 2018

La derivació: prefixos i sufixos. Adreçat a 2n d'ESO


.Podem formar paraules d’una mateixa família a partir de l’arrel o lexema d’una paraula. Per exemple:
cotxe, cotxer, cotxet, cotxera, cotxeria, cotxada...

.La derivació dels mots es forma mitjançant la unió d’un afix o partícula a l’arrel.

Si l’afix va al davant de l’arrel s’anomena prefix.
Exemple: Prepirineu. (De Pirineu)

Si l’afix se situa al mig de la paraula (entre el lexema i el sufix) s’anomena infix:
Exemple: bafarada (-ar)

Si l’afix se situa al darrere del mot s’anomena sufix, exemple, bestiola. (De bèstia) -ola

.De vegades, durant el procés de formació de mots per derivació trobem canvis ortogràfics:
C a G: groc, groguenc
P a B: llop, llobató
ig a TG / TJ: lleig, lletgesa, lletjor
U a V: neu, nevar
T a D: buit, buidar
S a SS: gros, grossària

.Per un altre costat, una cosa es formar paraules per derivació i l’altra per composició. Aquesta darrera consisteix en crear una paraula a partir de la unió de dos mots amb significat propi.

!Llista de prefixos:

!Llista d’infixos:

!Llista de sufixos:



!Podeu reforçar continguts a:

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2013). Per aprovar. Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Castellnou edicions, Barcelona)

(Imatge extreta de: )


!!EXERCICIS:

1. Escriu tres paraules amb cadascun dels prefixos següents:
co-, ex-, pre-, bi-, sobre-, trans-, extra-

2. Cerca dos mots amb cada terminació:
-eria, -esa, -itat, -ista.

3. Explica el significat de:
superabundant, entreacte, coautor, asimètric, recomençar, ultraconservador.

4. Destria el lexema dels afixos en els mots següents:
contraindicació, inadequat, prehistòria, vicepresident, semicercle, dentista.

5. Pensa el mot atribuït per a cadascuna de les definicions aportades:
-__________________ : persona que es preocupa per la salut de les teves dents.

-__________________ : lloc on fan pastissos i croissants.

-__________________ : individu que va al bosc a collir bolets.

-__________________ : persona que col·lecciona coses.

-__________________ : interval de descans entre dos actes durant una obra teatral.

6. Inventa un exercici per treballar la derivació a l’aula, però no el resolguis, que ja ho farà algú altri.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Comenta amb quines dificultats t’has trobat i què t’ha costat menys i per què?

dimecres, 25 d’abril del 2018

Llista de sufixos. Adreçat a tothom




Què és un sufix?

És un morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió. El sufix es diferencia dels altres morfemes perquè pot canviar la categoria de la paraula a la qual s'uneix, així com també afegeix un matís de significat.

Ex: 

-aca (col·lectiu)------------------------fullaraca

-assar (augmentatiu)------------------allargassar

!Desglossar la paraula per peces:  (prefix) + lexema o arrel + (infix) + sufix sempre ens ajudarà a esclarir el seu significat.

SufixParaula que creaSignificaExemple
-à/-anaNom >  nomOfici o activitatCristià, escolana
Nom > AdjectiuRelació o pertinençaCiutadà, urbà
Adverbi  >  AdjectiuLlunyana, llunyà
-acaNom > nomCol·lectiuFullaca, Fullaraca
-adaNom >  nomCol·lectiu o intensiu, de coses o fenòmens atmosfèrics, noms de contingut; plenitud d'ocupació d'una cosa; quantitat de cosa continguda en un recipient o lloc; intensitat pejorativaGentada, teulada; ventada; cullerada; fornada; ventrada; salivada
Aquest sufix en alguns casos es reforça també intercalant un altre sufix, amb formes com -erada (nierada, gitarada), -arrada (becarrada), -assada (eugassada), -etada (peixetada, carretada)
-aireNom > nomOfici o activitatDrapaire, batallaire
Verb  > AdjectiuCaracterísticaXarraire-xerraire
-alNom > nomCol·lectiu (lloc o camp plantat de: castellanisme?); augmentatiu (objectes)Personal, dineral
-allNom >  nomCol·lectiu (objectes)Plomall, brancall, buscall, escampall
Verb >  NomInstrumentVentall
-allaNom > nomCol·lectiu; pejoratiu (gent)Fadrinalla; faramalla, gentalla
Verb >  NomAcció o efecteRondalla
-amNom > nomCol·lectiu (plantes i lloc on creixen)Donam, mossam, lladregam, bestiam, bigam, fustam; figueram
-arNom > nomCol·lectiu (lloc o camp plantat de)Bestiar, fossar, colomar; Alzinar, pinar, tarongerar
Nom > AdjectiuRelació o pertinençaPolar, muscular
-ariNom > nomCol·lectiu (continent d'un conjunt de)Mostrari, reliquiari, diccionari
-àriaAdjectiu > NomDimensionsGrandària, alçària
-as, -assaNom > nomAugmentatiuXicotàs, portassa
-assarVerb > verbAugmentatiuAllargassar
-atNom > nomCol·lectiu (semblant a -ada. Gran quantitat de; contingut o capacitat de)Cadirat, aiguat; grapat, manat, braçat
-at/-adaNom > AdjectiuPossessióAlat, alada
-atgeNom > nomCol·lectiuVeïnatge, plomatge
Verb  > NomAcció o efecteMuntatge
-bleVerb > AdjectiuPossibilitatMenjable, probable
-eaNom > nomCol·lectiu (Balear)Al·lotea
Adjectiu > NomQualitat (Valencià, llengua antiga)Perea, bellea
-cióVerb  > NomAcció o efectePublicació
-dísVerb > Adjectiu'propens a'Corredís, trencadís
-dor/-doraVerb  > NomAgentVenedor/a
Verb  > NomLlocMenjador, corredor
Verb > NomInstrumentComptador, tapadora
Verb > AdjectiuCaracterísticaDurador
-eda, -etNom > NomCol·lectiu de plantesOlivet, oliveda
-egarNom  > VerbApedregar
-ejarNom > VerbFreqüentatiuGotejar, puntejar
Adverbi > VerbFreqüentatiuSovintejar, davantejar
Adjectiu > Verb'que comença o tira a'Clarejar
-encNom > AdjectiuRelació o pertinença (gentilici)Illenc
-enc/-encaAdjectiu > adjectiuRogenc, rogenca
-er/-eraNom > nomArbre o plantaPomera, llimoner o llimera
Nom > nomCol·lectiu (lloc plantat de); Ofici o activitatHerber, fumer(a); Jonquera; Carter, carnissera
Verb  > AdjectiuProper, propera
-eriaNom > Col·lectiu; Ofici o activitatCristalleria; Fusteria, sastreria
Adjectiu > NomQualitatBogeria
-esaAdjectiu  > NomQualitatVellesa, pobresa
-etVerb  > NomInstrumentXiulet
-iaNom > nomCol·lectiu; Ofici o activitatEscolania, llibreria; Secretaria, mestria
Adjectiu > NomQualitatValentia, covardia
-íciaAdjectiu  > NomQualitatAvarícia, brutícia
-ificarNom > VerbClassificar, dosificar
Adjectiu  > VerbFortificar, clarificar
-ilNom > AdjectiuRelació o pertinençaFebril, juvenil
-imNom > nomCol·lectiuBorrim, plugim
-ís/-issaAdjectiu > adjectiu'propens a'Malaltís, malaltissa
-ismeNom o Adjectiu > nomCorrent, doctrinaSocialisme, marxisme
-istaAdjectiu  > NomSeguidor d'una corrent o doctrina, professióSocialista, nacionalista, futbolista
-iste[1]/-istaNom  > NomOfici o activitatTaxista, abolicionista
-ísticNom > AdjectiuRelació o pertinençaEstilístic, artístic
-itarAdjectiu  > VerbFacilitar, debilitar
-itzarNom  > VerbHospitalitzar
Adjectiu  > VerbRealitzar, normalitzar
-ívol/-ívolaVerb > AdjectiuCaracterísticaMengívol
-mentVerb  >  NomAcció o efecteAfonament, nomenament
Adjectiu (femení) > AdverbiRàpidament, històricament, darrerament, freqüentment
-mentaNom >  NomCol·lectiuFerramenta, vestimenta, cornamenta
-nçaVerb  > NomAcció o efecteEnyorança, naixença
Verb  > NomAcció o efecteEsvaró
-orAdjectiu > NomQualitatDolçor, lluentor
-òriaNom > nomCol·lectiu (acció i efectes múltiples)Cridòria
-ós/-osaAdjectiu > adjectiuBlavós, blavosa
Verb  > AdjectiuAbundànciaAgradós
-osaNom > nomCol·lectiu (plantes i lloc on creixen)Avetosa
-umNom > nomCol·lectiu (pejoratiu)Femellum, masclum; pixum, greixum
-úria (-ura)Nom > nomCol·lectiuBoscúria, blancúria, foscúria
-ut/-udaNom >   AdjectiuPossessióBanyut, banyuda

(Web consultada: ca.wikipedia.org)

(Imatge extreta de: la mochila de Javi)


!!EXERCICIS:

1. Revisa el quadre de sufixos i escriu deu paraules formades per sufixació. Comenta la paraula que es crea i explica què signifiquen.

2. Què vol dir és un mot col·lectiu?

3. Comenta la paraula que es crea i el significat format per sufixació dels mots següents:

bogeria, banyut, menjable, febril, clarificar, xicotàs, mostrari, alada.

4. Escull cinc paraules desconegudes d'aquesta llista formades per sufixació i escriu el seu significat.

5. Inventa una gamificació per tal de treballar els sufixos.

6. Per què és important saber destriar els elements que formen un mot?

7. Autoavalua't: com t'ha anat el treball en aquesta fitxa? Què t'ha costat més i per què? Raona  les teves respostes.

dilluns, 23 d’abril del 2018

Arriba Sant Jordi. Adreçat a tothom


(Imatge extreta de: ccma.cat)

Una vegada més, arriba Sant Jordi. La nostra diada, la de les roses i els llibres. Dia en què la majoria de gent passejarà i comprarà roses, llibres o bé les dues coses. D'altres, potser amb esperit musical es decantaran per comprar algun disc, ja que, de fet, les cançons no deixen de ser més que poesies musicades. Ara bé, penso que tot i el seductor descompte d'un 10% que realitzaran la majoria de botigues, no hem de comprar únicament llibres per Sant Jordi, perquè n'és el dia assenyalat o bé, pel benvingut descompte. Els llibres de qualitat s'acompanyen de saviesa, de coneixement, de reflexió, d'enriquiment amb el seu vocabulari, i podríem continuar. Et donen qualitat i nivell quan t'expresses.

Altrament, si no llegim, ens infectem del vocabulari que ens arriba de la ràdio, individus que ens envolten o televisió, que serà de més o menys elaboració. Per tant, des d'aquí us encoratjo a llegir diàriament i a comprar llibres el dia que sigui, visitar les biblioteques assíduament, compartir llibres, intercanviar-los, assistir a xerrades o a clubs de lectura, en fi, que la lectura no es limiti a tan sols un dia marcat al calendari, tot i ser-ne la nostra diada. Com deia aquell, llegir ens farà més grans i ens donarà capacitat de reflexió. En fi, com glossa el proverbi hindú:

"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera".

Que tingueu molt bona diada!!!


!Alguns proverbis vinculats al llibre i a la lectura:

http://natibergada.cat/34-frases-celebres-il%C2%B7lustracions-sobre-lectura



!!EXERCICIS:

1. Fòrum: quin és el llibre que et compraràs aquests dies i per què?

2. Quins són els gèneres literaris que més t'atreuen? Raona la teva resposta.

3. Què et sembla la diada de Sant Jordi? Hi participes d'alguna manera? Per què?

4. Cerca informació a Internet i comenta una mica l'origen de la llegenda de Sant Jordi.


    (Imatge extreta de: El País)

diumenge, 22 d’abril del 2018

El gènere i nombre del substantiu. Adreçat a 2n d'ESO



.El gènere del substantiu

Els substantius o noms són uns mots que designen a les persones, animals, objectes o conceptes. Poden ser de gènere masculí o femení.
Ex:
cotxe (masculí), cadira (femení), so (masculí), taula (femení)

Els substantius que fan referència a una persona o a un animal tenen una forma per al masculí i una altra per al femení.
Ex:
senyor/senyora; gat/gata; professor/professora; cavall/euga; vetllador/vetlladora

.La formació del femení
El femení es forma afegint la terminació -a al masculí.
La regla seria la següent:

MASCULÍ + A = FEMENÍ
Ex: nen / nena; gat / gata; professor / professora...

Quan afegim la terminació -a al masculí per formar el femení pot originar alguns canvis en l’escriptura:

.Intercalació de n: germà / germana; reina / reina; lleó / lleona...

.Canvi de -e, -o, -u per -a: alumne / alumna; monjo / monja; reu /rea...

.De vegades la terminació -u es canvia per -va: esclau / esclava; jueu / jueva...

.Canvi de la terminació -f per -va: serf / serva...

.Canvi de -p, -t, -c per -b, -d, -g: llop / lloba; cunyat / cunyada; ànec / ànega...

.Canvi de -leg per -loga: arquèoleg / arqueòloga; psicòleg / psicòloga...

.Duplicació de la essa o la ela: gos / gossa; Marcel / Marcel·la...

.Col·locació o eliminació d’accents o dièresis: cosí / cosina; avi / àvia; veí / veïna...


Així que es canvia el gènere poden produir-se altres comportaments entre els mots:

.Addició dels sufixos -ina, -essa o -iu al masculí: gall / gallina; duc / duquessa; actor / actriu...

.Formació del masculí a partir del femení, amb el sufix -ot: bruixa / bruixot; guilla / guillot...

.D’altres vegades, la forma del masculí i de femení són completament diferents: 

home / dona; gendre / nora o jove; amo / mestressa; oncle / tia; ase / somera; boc / cabra; cavall / euga; porc / truja; gall dindi / polla díndia: toro o brau o bou / vaca...

.Els substantius acabats en -aire, -ista i -cida tenen la mateixa forma tant per al masculí com per al femení: el / la boletaire, un / una artista, un / una homicida...

.Molts noms d’animals són invariables, i per tant, caldrà distingir-los afegint els mots mascle i femella: un canari mascle o femella, una sargantana mascle o femella.

Per un altre costat, hi ha mots que emprats en masculí o en femení varien el seu significat:

Masculí
Femení
el clau (de clavar)
la clau ( d’obrir o tancar)
el còlera (malaltia)
la còlera (ràbia)
un editorial (article d’opinió)
una editorial (empresa que edita llibres)
el fi (l’objectiu)
la fi (el final)
el llum (l’aparell)
la llum (la claror)
el pols (el batec del cor)
la pols (partícules)
el son (acte de dormir)
la son (les ganes de dormir)
el terra (el sòl)
la Terra (el planeta)


Finalment, podem trobar substantius que només tenen un gènere i que per influència amb d’altres llengües s’acostumen a usar incorrectament:
 
Són masculins
Són femenins
Els afores
Una anàlisi
Un avantatge
La claror
El corrent
Una aroma
El costum
Les postres
El deute
La xocolata
El dubte
Una olor
Els espinacs
La suor
El front
La dent
Els llegums
La sida
El lleixiu
Les postres
El pebre

El pendent

El senyal


!Podeu ampliar i reforçar informació dins del següent enllaç:




(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: agora Xtec. "La lluna", cal·ligrama de Miquel Obiols)


!!EXERCICIS:

1. Destria els substantius femenins dels masculins i segons si afegeixen una -a per a la formació del femení o si es produeix algun canvi.
Amic, senyor, llop, lleó, sogra, marquès, gos, mosso, gat, pallasso, reina, besavi, afillat, doctor, germana, esclau, psicòloga, elefant, vidu, òrfena, deixeble, soldat.

2. Subratlla la forma correcta dels mots següents:
-La meva germana s’ha fet (un / una) anàlisi de sang.
-Va haver de reparar (el / la) llum de l’habitació.
-El director de la revista va redactar (un / una) editorial representativa.
-(Els / Les) postres del restaurant són (els / les) que més m’agraden.
-He vist que a la cuina no hi ha cap presa de xocolata (calent / calenta).
-(La / El ) senyal de circulació limitava la velocitat a cinquanta quilòmetres per
-Durant l’examen m’ha sorgit (un / una) dubte important.

3. Ídem de l’anterior.
-Fa molt de temps vivia (a les afores / als afores) de la ciutat.
-El meu carrer té (molt / molta) pendent.
-Em podria portar (el / la) compte?
-En entrar al vestíbul s’olorava (un / una) aroma molt agradable.
-(Els / Les) llegums són un dels meus plats preferits.
-A les muntanyes del Pirineu hi ha haver (un / una) allau que no va causar danys humans.
-(El / La) corrent d’aire em va provocar el refredat.

4. Recull els substantius masculins i femenins als quals acostumes a canviar el gènere per influència d’altres llengües.

5. Redacta una oració amb els mots següents:
el còlera, una editorial, el fi, el llum, el terra.

6. Escriu el femení de:
noi cantaire, home homicida, senyor dentista, guilla, actriu, duc, serf, reu, esclau.

7. Quines són les terminacions possibles dels mots invariables segons la present fitxa del gènere i del nombre? Escriu-ne alguns exemples.

8. Autoavalua’t: comenta amb quines dificultats t’has trobat durant el treball d’aquests exercicis. Pensa i comenta en com pots millorar el teu treball sobre el gènere i nombre del substantiu.



dijous, 19 d’abril del 2018

La padrina aranya. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom


LA PADRINA ARANYA
Basat en el conte tradicional d’Amèrica del Nord
Fa molts segles, els animals de les terres del Nord estaven farts de viure en la més absoluta foscor. Topaven els uns amb els altres, queien pels forats i terraplens, no veien del que s’alimentaven. El pitjor de tot és que ni tan sols sabien l’aspecte que tenien. Tanmateix, sí sabien, per enraonies, que a l’altre costat del món existia l’anhelada claredat.
Llavors, tots es reuniren i decidiren que el més qualificat per a anar a buscar-la era l’àguila. La majestuosa au volà molts quilòmetres fins a trobar-la, però quan retornava, la llum li cremà les plomes del cap, deixant-la calva. Tots quedaren molt decebuts i tristos.
Fins que a la padrina aranya se li ocorregué una idea brillant. Al principi ningú la cregué i inclús alguns rigueren d’ella. Però l’aranya, sense fer el menor cas, teixí un cistellet i es deixà relliscar pel seu fil fins arribar al cor de la claredat. Una vegada allí, agafà una mica de llum, la diposità dins del cistell i tornà a deixar-se anar pel fil fins al fosc cor del bosc. Llavors, obrí la tapa del recipient i... Des de llavors es diu que hi ha llum a les terres del Nord i l’aranya és respectada per tots els animals.


(Traduït per Josep Maria Corretger. Extret de Cuentos del mundo, n.125 de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)
(Imatge extreta de: Mnac)


!!EXERCICIS:
  1. Redacta un petit resum d’aquest conte d’arreu del món.
  2. Explica el significat de: terraplens, enraonies, anhelada.
  3. Cerca partícules que ajudin a enllaçar oracions dins del conte.
  4. Compila totes les paraules que apareguin sobre l’accent diacrític en aquest conte i explica el seu significat.
  5. Justifica de manera ortogràfica la jota del mot “majestuosa”.
  6. Com aconsegueix l’aranya fer-se respectar per la resta dels animals?
  7. Opinió: creus que el més qualificat aconsegueix sempre les coses? Per què?
  8. Què és una fòbia? Com s’anomena la por a les aranyes? I a la nit? Tens alguna fòbia? Per què?
  9. Escriu un conte on apareguin una aranya i una àguila.
  10. Extrau un aprenentatge d’aquest conte d’arreu del món per a la vida quotidiana.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;