dijous, 29 d’abril del 2010

Auques de 3r d'ESO. Dedicades a Montserrat Roig. Adreçades a tot l'alumnat.





Aquestes són les auques que va realitzar l'alumnat de 3r d'ESO a Montserrat Roig en motiu dels actes de Sant Jordi. Han quedat boniques, oi?
La primera realitzada per la Irene, l'Arnau i el Mario.
La segona per la Ferdaus, Christian i en Miguel Ángel.
La tercera per la Sheila, la Marta i l'Estefania.
!!EXERCICI:
-Llegir les tres auques i realitzar una recollida d'informació de qui era Montserrat Roig. Realitzar una petita presentació a l'aula de la seva persona.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Poemes de tercer d'ESO per fer ambient de Sant Jordi. Adreçat a tot l'alumnat.


A l’hivern tot és nadalenc,
plou i neva, fins i tot
a Jerusalem.
Les aus emigren
a un lloc més calorós.
Cauen flocs de neu,
fins tapar tota
la pradera,
on les vaques
pasturen a l’estiu.

Arnau Zapata
3r d’ESO C



EL TEMPS

El temps passa corrent
i nosaltres no ens adonem.

El temps no és un rellotge,
és un tic-tac.
El tic-tac no para
perquè no descansa.

No ens adonem
i sinó no viurem.

El temps i la vida
estan relacionats.
Poca vida, poc temps,
poc temps, poca vida.

El temps és or perquè
com més ho desitgem,
més ens costarà.

Ferdaus Oudlad
3r d’ESO B



El temps no passa inútilment.
El camí és llarg i no pas sempre
recte. Quan vegem el sol
que va cap a ponent,
deixant enrere
tanta llum i ombra,
no ens tanquem a
l’estança dels records.

Miguel Ángel Oliver
3r d’ESO B



UN AMOR PER SEMPRE

Eren tan sols dos nens quan va començar.
Mirades innocents, jugant els dos.
No pensaven mai que farien amistat.
Van passant els anys i anaven junts al col·legi.
Es van fer adolescents, mirant-se es van besar
i ell li va dir a ella:
“Jo et prometo estimar-te amor meu, no ho oblidis.
Tu ets el meu cor, no existeix més vida,
perquè la meva vida ets tu”.

Marta Romero
3r d’ESO C



No sabia que existies
Fins que un dia ens vam creuar.

El primer petó que em vas donar
a mi, no se m’oblidarà mai.

I ara que no et tinc,
tinc un buit per dintre de mi.

Però aquesta història
teva i meva,
no se m’oblidarà mai.

Hem fet la promesa
que ens tornarem a trobar.

Perquè aquesta història,
aquí no s’ha d’acabar.

Irene Sayavera
3r d’ESO B



Els gira-sols dels camps
molt bonics i groguencs,
amb els seus pètals blancs,
grossos com un plat.
I reclòs d’un prat verd
i amb flors de colors
molt boniques, perquè
les veu tothom.

Mario Pazmiño
3r d’ESO B


N.B. Cerca dins del blog l'altra carta de cors, allí podràs llegir un poema i a sota escriure'n més. Pista: està escrit dins dels darrers sis mesos.

Passeu una bona diada del nostre patró envoltats de llibres i roses!!

!!EXERCICI:
-A sota podeu escriure un poema de temàtica lliure, tant és si sou alumnat d'ESO, Batxillerat o PPAS. O si ho desitgeu podeu crear una petita narració del tema que més us agradi. Gràcies per participar.

La llegenda de Sant Jordi. Adreçat a tot l'alumnat.



EL CONTE: MODERNITZACIÓ DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI

LA BANDA D’EN MARTÍ


Hi havia una vegada en una ciutat molt llunyana del Vallès Occidental una noia, la Júlia que vivia en una petita urbanització a dalt d’una muntanya de la ciutat de Rubí, s’anomenava Castellnou. Aquella urbanització estava tota envoltada de petits xalets fruit de l’especulació urbanística que hi va haver anys enrere i també d’una gran massa boscosa que quan feia mal temps o al vespre espantava al noi més valent de Rubí.

Un dia la mare de la Júlia, la Ramona va dir a la seva filla si podia anar a comprar a la flequeria més propera que hi havia de casa, però tot i això, no quedava més aprop d’un quilòmetre i mig, és l’inconvenient que tenien les urbanitzacions, a més, a l’entorn hi havia un petit bosc amb pins molt alts que espaordia a qualsevol. Mentre la Júlia es disposava tota eixerida a creuar un carrer per portar a terme l’encàrrec de la seva mare, va veure un grup de heavy metals amb motocicleta que s’acostaven a prop del seu barri. La Júlia que era una noi molt maca, atractiva per ser una alumna de tretze anys, estudiant d’ESO, era la nineta dels ulls de casa seva, pel seu germà no estaven tant. Ella tota esparverada va accelerar el ritme sense contemplacions, però els heavies van adonar-se de “la petita donzella” i van decidir fer una volta de coneixement pel barri i així dissimular que la seguien. Ella va dir:

-Uf, estic tranquil·la! Sort que han marxat aquests eixelebrats.

Llavors va seguir la seva caminata sense més miraments fins que uns minuts després va sentir:

-Atura’t, maca. On va una bellesa com tu tota sola per Rubí, ja ja ja –va dir riente el capitost dels heavies-.

-Vaig a comprar pa per la meva mare, que no es troba gaire bé –Digué la Júlia amb una mica de por-.

Uns instants després, el heavy Martí va agafar bruscament la Júlia i la va pujar a la seva Harley Davidson del 66. La tropa va anar a fer un vol i desaparegueren amb celeritat.

Les hores passaven amb rapidesa i la Júlia no retornava a casa. La mare va anar a parlar amb els guàrdies rurals de l’ajuntament de Rubí que fes el pregó a veure si algú havia vist la seva filla. Allò no podia ser.

Un dia després, el heavy Martí va anar a l’ajuntament i va demanar un circuit d’esbarjo per a les seves motos i un local per tal de fer-hi vida santa. L’alcaldessa de Rubí va veure que allò era un mal negoci i va demanar una recompensa, un premi a qui pugués vèncer al heavy Martí que tenia atemorida tota la població de Rubí i que s’amagava al seu cau, al bosc que encerclava l’IES JV FOIX.

Tres dies després, i sense tenir més notícies sobre la Júlia i les malifetes d’en Martí i la seva tropa, es presentà a l’ajuntament un noi capaç de tornar la princesa al seu palau. Era tot un desconegut, un xicot que havia sentit el pregó de l’ajuntament i s’havia sentit cridat per l’ànima i esperit de Déu. El que havia de ser el nostre heroi va infiltrar-se a la urbanització de Castellnou i va esperar aconteixements. Va disfressar-se de pidolaire i es va col·locar uns bitllets en una petita plata de vímet i va posar-se mans a l’obra. No va passar res el primer dia, ni el segon ni el tercer, però al quart aparegueren, més ben dit, se sentiren uns sons motoritzats, era el zum-zum d’aquells motors amb so registrat i copyright de les Harleys. No tardaren en donar-se a conèixer a aquell petit pidolaire.

-Escolta, noi! Què hi fas aquí! No veus que no és el teu territori, aquest? –va dir amb un català rovellat i tirant a espanyol.

-No sé què diu, no entenc el seu dialecte, només vull guanyar-me la vida –Digué el noi-.

En Martí féu una senyal amb el cap d’assentiment i dos esbirros de la banda van colpejar diverses vegades al xacal. Ell es queixava i feia veure que plorava, això va fer dessistir als heavies en la seva croada per intimidar-lo.

Uns instants després, la banda de moters van marxar. El noi va agafar la seva bicicleta portátil que tenia amagada sota la manta que l’ajudava a tapar del fred i es va decidir a seguir-los fins al seu cau.

Arribaren al bosc, al mig hi havia una petita cabana i a dins hi havia la noieta, la Júlia, tota espantada, la seva cara ja ho deia tot. En Martí tenia ganes de marxa i la Júlia que ja era tota una dona, alta, formosa de cos, amb pits arrodonits, es temia el pitjor. I tenia tota la raó, en Martí va fer fora de la cabana dos dels seus ajudants, mentre la resta feia ruta pel barri i la va agafar pel braç i la va tirar de mala manera a sobre del llit. Llavors, li va estripar mig vestit i va la va deixar mig descoberta del pit, en Martí veient un pit turgent i gros va fer-se la boca aigua. La volia grapejar, potser quelcom més. Però en aquell precís moment, va sentir un fort soroll a fora, va aturar-se i va sortir per mirar a veure que passava mentre deixava el destí de la noia com si fos un televisor, en stand-by, en espera.
A l’entrada de la cabana hi havia els dos heavies que vigilaven capcots, sense coneixement. El noi va tirar-se a sobre d’en Martí amb un coco a la mà i apuntant en direcció a la cara del heavy, aquest darrer no va poder reaccionar i va caure sense més pensaments a terra. El noi va petonejar a la noia que encara es trobava en estat de xoc. La va ajudar a tapar-se, a vestir-se, ja que estava mig nua i ràpidament la va agafar i van fugir cap a la població amb la moto d’en Martí.

-Hola, com et dius noi? M’has salvat la pell d’aquells malasang de heavies.

-Em dic Jordi i vaig sentir el pregó, he vingut per salvar-te.

Llavors, el Jordi va retornar la noia a la seva mare que l’esperava impacientment i els va lliurar una rosa a totes dues. Ella li va dir que si el proper cap de setmana podien quedar i ell va dir que s’ho pensaria, però que podia ser un sí. I així finalitzà l’aventura de la Júlia a la població de Rubí, que portà la barra de pa a la seva mare i que ara no va mai sola pels carrers, almenys, porta el mòbil connectat. En Jordi rebé de l’ajuntament un diploma pel seu valor i ajuda per vèncer els heavies. I finalment, acaba la història… ah, sí, i els heavies capitanejats per en Martí fan tasques socials i educatives pels carrers i places de la població i reparant algunes de les seves destrosses com ara: realitzar grafits en llocs on no tocava, reparar bancs de les places, netejar tifes dels carrers, essent la riota de tothom i passant vergonya. La Júlia i en Jordi acabaren sent parella, però això ja és una altra història.

Josep Maria Corretger



N.B. Aquí podeu rellegir la original:


http://www.totcontes.com/view.php?p=C:santjordi


http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm

http://www.edu365.cat/stjordi/index.htm


!!EXERCICI:
-Modernitza la llegenda de Sant Jordi com ha fet el profe. Com més original sigui millor. No cal que el drac o els heavies sempre siguin els dolents de la història, vinga, a escriure! a veure qui la fa més maca!

Diccionari de català nord-occidental. Adreçat a tot l'alumnat.



Per l'alumnat que vulgui distreure's una mica amb el dialecte dels altres, el meu, passarà una bona estona si fulleja o llegeix aquest diccionari que acaba de sortir recentment: Lo nou diccionari Lleidatà-Català que recull paraules genuïnes d'una part del dialecte Nord-occidental, el de Lleida ciutat i voltants, anomenat Lleidatà. Segur que us divertiu. Hi ha expressions i paraules típiques de la plana de Lleida com ara:


-Moooo!!!: sorpresa. (Típica d'Alcarràs).
-Manguera: mànega.
-Sisquere: tant de bo.
-Alego: aviat.
-Mèu: (com el gat). Això és meu. (Típica d'Alcarràs).
-Manillarg: manillar.
-Ambaparar: a on anirem a parar.
-Porai: en algun lloc.
-Padar: aguanta.
-Vae: doncs, sí.
-Ancapuesto: en cap lloc.
-Ampic: tot just.
-Acotxar: ajupir-se.
-Espentejar: empentar.
-Escatxigar: esquitxar.
-Servar: aguantar un moment.
-Brugular: amonestar. (Típica d'Alcarràs).
-Runar: amonestar.

N.B. Només són correctes en l'oralitat en àmbit col·loquial.
!!EXERCICI:
-Ara podeu crear una llista de paraules usades sovint i típiques del vostre dialecte.

Les darreres frases fetes de Pa negre d'Emili Teixidor. Adreçades a tot l'alumnat.


Aquí teniu les darreres frases fetes del llibre Pa negre d'Emili Teixidor, penseu que el llibre n'està minat gràcies a l'àvia Ció.


-Muts i a la gàbia.


-Fa anys i panys.


-Li costà Déu i ajuda.


-Posar-se a la gola del llop.


-Tot el que deia eren guatlles.


-Baixa a les palpentes.


-Anava pel camí de perdre bous i esquelles.


-Tenir molt cap i poc pit.


-Néixer amb la flor al cul.


!!EXERCICI:
-A sota podeu anotar el significat de cada frase feta i realitzeu una oració amb cadascuna. En podeu afegir més.

dijous, 8 d’abril del 2010

El món dels trobadors. Adreçat a Batxillerat.



Quan treballeu la lírica trobadoresca a casa, els de literatura podreu consultar aquest link d'un powerpoint molt ben resumit i explicat. Espero que us agradi.

http://www.slideshare.net/Esclarmonda/la-poesia-trobadoresca-3171702


!!EXERCICI:
-Escriu deu característiques de la poesia trobadoresca i anomena cinc trobadors destacats de l'època.

Frases fetes (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Frases fetes sobre el cos humà: sobre la barbeta, aixella, cor, panxa, paladar, ossos... amb el significat a la vora, molt didàctic i útil per aprendre. N'hi ha més de tres-centes. És important saber-ne unes quantes i utilitzar-ne en l'oralitat.



!!EXERCICI:
-Anotar quinze frases fetes del cos humà que usis en l'oralitat.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Un conte d'arreu del món per a l'ESO: La cabra del senyor Seguin.



LA CABRA DEL SENYOR SEGUIN


Nicole Boivert (França, conte adaptat d'un text Alfons Daudet)
El senyor Seguin mai no havia tingut sort amb les seves cabres. Les perdia totes de la mateixa manera: un bon dia, trencaven el seu cordill, se n'anaven cap a la muntanya i, allà dalt, el llop se les menjava. Ni tan sols les carícies del seu amo, ni la por del llop, res no les feien quedar. Diuen que eren cabres independents, que volien, fos com fos, l'aire lliure i la llibertat.El senyor Seguin que no entenia res del caràcter dels seus animals estava consternat. Deia:


- S'ha acabat. Les cabres s'avorreixen a casa meva, no en guardaré mai cap.


Això no obstant no es va desanimar i, després de perdre sis cabres de la mateixa manera, va comprar-ne una setena; però, en aquest cas, va tenir cura de triar-la ben jove perquè s'acostumés millor a quedar-se a casa seva.


Que n'era de maca la cabreta del senyor Seguin! Que n'era de maca, amb els seus ulls dolços, la seva barbeta i els seus pèls blancs que semblaven un abric! A més era dòcil, es deixava munyir sense moure o posar el peu a la galleda. Era un encant de cabreta...A darrera de casa seva, el senyor Seguin tenia un prat molt maco. Hi va deixar la Blanquette, com havia anomenat la nova cabra, la va lligar en el lloc més agradable, tenint cura de deixar-li prou cordill i, de tant en tant, anava a veure com es trobava. La cabra era feliç i menjava l'herba amb tant de gust que el senyor Seguin n'estava encantat.


-Per fi -pensava l'home- vet aquí una que no s'avorrirà a casa meva!


Però, el senyor Seguin s'equivocava.Un dia, mirant la muntanya, la Blanquette va pensar:


- Que bé s'hi deu estar allà dalt! Quin plaer de poder saltar per l'herba alta, sense aquest maleït cordill que fa mal al coll... Menjar l'herba d'un prat això només és bo per al ruc o al bou!... Nosaltres, les cabres, necessitem espai.


A partir d'aquest moment, l'herba del prat li va semblar sense gust. L'avorriment va arribar. La Blanquette es va aprimar. No va donar tanta llet. Feia llàstima de veure-la tibar tot el dia del cordill, els ulls mirant cap a la muntanya, fent "be"... tristament.El Sr. Seguin s'adonava que a la seva cabreta li passava alguna cosa però no sabia què era fins que, un matí, quan acabava de munyir-la, la Blanquette es va girar i li va dir a la seva manera:


-Escolti, Sr. Seguin, m'avorreixo aquí, deixi'm anar a la muntanya.- Déu meu!... Ella també! -s'exclamà l'home estupefacte.


I, de l'ensurt, va deixar caure la galleda de la llet. Després, assegut a l'herba, al costat de la seva cabra, li va dir:


-Així doncs, Blanquette, em vols deixar?


I ella va contestar:


-Sí, senyor Seguin.-Però, que et falta herba aquí?-Oh no, senyor Seguin.-Potser el cordill és massa curt? Vols que te'l posi més llarg?


-No val la pena, senyor Seguin.


-Llavors, què et fa falta? Què vols?


-Vull anar a la muntanya, senyor Seguin.


-Però desgraciada, no saps que a la muntanya hi ha el llop? I que faràs quan vindrà?...


-Li donaré cops de banyes, senyor Seguin.


-Tant li fan les teves banyes al llop. S'ha menjat cabres amb banyes molt més grans que les teves... Saps, la vella Renaude, que estava aquí l'any passat, era una cabra forta i valenta com un boc. Doncs, va lluitar amb el llop tota la nit... i finalment, al matí, se la va menjar.


-Carai!, pobra Renaude!... Tant me fa senyor Seguin, deixeu-me anar a la muntanya.


-Renoi! -va pensar el senyor Seguin- Però què els passa, a les meves cabres? Encara que saben que el llop se les menjarà ... No pot ser, et salvaré, dolenta. I per por que no trenquis el cordill, et tancaré en un estable i t'hi quedaràs per sempre.


Dit i fet, el senyor Seguin va portar la cabra en un estable fosc i va tancar la porta ben tancada. Malauradament, havia oblidat la finestra i, així que va girar l'esquena, la cabreta se'n va anar.Quan la cabra blanca va arribar a la muntanya hi va haver un enamorament general. Els vells avets no havien vist mai una cabra tan bonica. Va ser rebuda com una reina. Els castanyers s'inclinaven fins a terra per acariciar-la amb les seves branques, les ginestes d'or s'obrien al seu pas i feien tan bona olor com podien. Tota la muntanya era una festa en honor seu. Que n'era de feliç la Blanquette! Ja no hi havia cordill... res que la privés de saltar i menjar herba al seu gust... Aquí si que n'hi havia, d'herba!, alta fins a les banyes!...


I quina herba! bona, fina, saborosa, feta amb mil plantes... Era una altra cosa que l'herba curta del prat allà baix. I les flors!, de tota mena: blanques, vermelles, grosses, petites, tot un bosc de flors silvestres impregnaven l'aire d'olors molt diverses.La cabra blanca, mig borratxa, s'hi rebolcava, les potes en l'aire, rodolava pels talussos barrejant-se amb les fulles caigudes i les castanyes. Però, de sobte, s'aixecava d'un bot i, hop!, corria a través dels esbarzers i dels boixos, ara a dalt d'un cim, ara al fons d'un precipici, a baix, a dalt, a tot arreu... Semblava que hi hagués deu cabres del Sr. Seguin a la muntanya!.És que la Blanquette no tenia por de res.D'un salt franquejava grans torrents, els quals, al seu pas, l'esquitxaven de pols humida i d'escuma. Llavors, xopa, anava a estirar-se sobre alguna roca plana i es deixava assecar pel sol... Una vegada, apropant-se a la vora d'un pendent, va veure a baix, molt avall de la vall, la casa del senyor Seguin amb el prat al darrere. Això la va fer riure molt.


-Que petit! -va pensar- com és que vaig poder cabre-hi?


Pobreta!, veure's tan amunt, es creia almenys tan gran com el món... En definitiva, va ser una jornada meravellosa per a la cabra del senyor Seguin. Cap al migdia, corrent per tots costats, va trobar-se amb un ramat d'isards que estava rossegant vinya salvatge. La nostra petita corredora, amb vestit blanc, va causar sensació. Li van donar el millor lloc per menjar vinya, i tots aquests senyors es van mostrar molt galants... Tanmateix, diuen que un jove isard de pèl negre va agradar a la Blanquette. Els dos enamorats es van perdre pel bosc durant una hora o dues, i si voleu saber què es van dir, aneu a demanar-ho a les fonts xafarderes que corren entre la molsa.De sobte, el vent va ser més fresc. La muntanya es va tornar de color violeta; era el vespre...


- Ja! - va dir la cabreta, i es va parar molt sorpresa.


Allà baix, els camps estaven perduts entre la boira. El prat del senyor Seguin havia desaparegut, i, de la caseta, tan sols se'n veia la teulada amb una mica de fum. Va sentir les campanetes d'un ramat que tornava a casa, i va sentir la seva ànima molt trista. Un ocell, que també tornava al niu, la va refregar al seu pas. Es va esgarrifar... i després va sentir un crit per la muntanya:


- Hu! hu! -, feia el llop.


Va pensar en el llop, durant tot el dia, la boja, ni hi havia pensat pas... En aquell precís moment es va sentir una trompa molt lluny en la vall. Era el bo del senyor Seguin que intentava un últim esforç per fer-la tornar.


-Hu! hu! -feia el llop.


-Torna! torna!... -cridava la trompa.


La Blanquette va tenir ganes de tornar; però, recordant el prat, el cordill, va pensar que ara ja no podia suportar aquella vida i que valia més quedar-se.La trompa ja no se sentia...Darrere seu la cabra va sentir un soroll de fulles. Es va girar i va veure en la foscor dues orelles curtes, ben dretes, amb dos ulls que brillaven ... Era el llop.Enorme, immòbil, assegut, estava allà mirant la cabreta blanca i assaborint-la ja. Com que sabia que se la menjaria, el llop no tenia pressa; només quan es va girar, es va posar a riure:


- Ha! Ha! la cabreta del senyor Seguin -i va passar la seva gran llengua vermella sobre la seva boca negra.


La Blanquette es va sentir perduda... Un moment, recordant la història de la vella Renaude, que havia lluitat tota la nit però que al matí havia estat menjada, es va dir que potser valdria més que el llop se la mengés de seguida; llavors, canviant de parer, es va posar en guàrdia, el cap abaixat amb les banyes endavant, com una valenta cabra del senyor Seguin... No és que tingués l'esperança de matar el llop -les cabres no maten el llop- però només per a veure si podia aguantar tant de temps com la Renaude...Aleshores el monstre va avançar i les petites banyes es van posar en moviment


.Ah!, que n'era de valenta la cabreta, com es defensava! Més de deu cops, va obligar el llop a recular per a recuperar força.Durant aquelles treves d'un minut, la gormanda encara collia amb pressa una mica de l'herba que tant li agradava, després tornava al combat, la boca plena... Això va durar tota la nit.


De tant en tant la cabra del Sr. Seguin mirava les estrelles ballant en el cel clar, i pensava:


-Oh!, tant de bo aguanti fins l'alba...


Una darrera l'altra, les estrelles es van anar apagant. La Blanquette va redoblar els cops de banyes, el llop els cops de dents... Una llum pàl·lida va aparèixer a l'horitzó... El cant d'un gall va pujar de la vall.


-Per fi -va dir el pobre animal, que només esperava el dia per a morir. I es va estirar al terra amb el seu pèl blanc tan bonic tot tacat de sang ...Llavors el llop es va tirar a sobre la cabreta i se la va menjar.

FI


!!EXERCICI:

-Realitzar un resum de sis línies sobre el conte. Cercar al diccionari un sinònim i un antònim de les paraules assenyalades i redacta una oració amb cadascuna.

Juguem al Bocamoll? Adreçat a tot l'alumnat.

Teniu ganes d'aprendre una estona jugant amb la llengua?

Heu sentit alguna vegada parlar del Bocamoll, el joc lingüístic que emet TV3?


Doncs, ara i des d'aquest link podeu divertir-vos millorant el vostre català:


Que passeu una bona estona amb el català!


dimarts, 6 d’abril del 2010

Un glogster per treballar i divertir-se amb la llengua. Adreçat a tot l'alumnat.



Avui us presento una cosa novedosa. Mitjançant un mural interactiu com a esquer, treballarem una sèrie de coses: endevinalles, frases fetes, contes d'arreu del món, el Bocamoll, el Picalletres, sentirem cançons en català, escriurem algun text. Espero que passeu una estona agradable amb el meu Glogster sobre llengua.

http://josepmaria.glogster.com/edit/glogjosepma1976/


!!EXERCICI:

-Podeu escriure una opinió personal sobre què us ha suggerit o si us ha agradat jugar una estona amb la llengua.


La revista INFOFOIX. Número de març. Adreçat a tot l'alumnat.

Hola a tothom!
Ep, per als més ecològics!
ja podeu llegir el nou número de la revista del centre, L'INFOFOIX, el número 38 que està penjada a la pàgina web i en la qual participeu molts de vosaltres. Per als més atrevits o les més atrevides, ja sabeu que us espera a consergeria. Bona lectura!

La trobareu a: http://femxarxa.rubidigital.cat/media/11874/6493.pdf
o a
Que la gaudiu força!

!!EXERCICI:
-Llegir el reportatge dels castellers i realitzar un petit resum de vuit línies. Recordeu que resumir no és copiar, sinó destacar les idees més importants del text. Cercar al diccionari vuit paraules que no entenguis de tota la revista i escriure una oració amb cadascuna.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;