dijous, 30 de gener del 2020

"Degut a" o "A causa de"... quina és la correcta? Adreçat a tothom

Amb la publicació de “Gramàtica de la llengua catalana”, el novembre del 2016, ara serà correcte emprar l’expressió “degut a” amb valor causal, tot i que, sempre serà millor, al meu pensar, “a causa de”, més genuïna del català.

Per tant, l’expressió  “degut a” és una locució de tipus causal equivalent a ‘a causa de’ o ‘perquè’. Sempre va acompanyada d’un sintagma nominal o d’una oració que comença per “el fet que”.
Ex:
-El concert va començar tard degut a l’embús de trànsit.
-Degut al fet que hi havien manifestacions, es va decidir no realitzar el viatge.

Per un altre costat, el mot “degut/uda” és el participi del verb deure. Per tant, apareix en l’oració precedit pel verb ‘ser’, per formar la veu passiva. El participi concorda amb el nom al qual fa referència.
Ex:
-El retard del concert va ser degut a l’embús de trànsit.
-El fet que no es realitzés el viatge va ser degut a les manifestacions.

Finalment, el participi “degut/uda” també funciona com a un adjectiu.
Ex:
-El llibre degut va ésser retornar abans d'hora.

.D’altres sinònims de “degut a” són:
ja que, posat que, perquè, donat que, doncs, a conseqüència de, per causa de, en vista a, com que, atès que, vist que, puix, puix que, per tal com, com sigui que, a causa que, per raó que, car.

N.B. Recordem:
.Actualment, és correcte emprar la locució “degut a” amb valor causal, i que a la vegada equival a “a causa de”. Si ets un/a estudiant, para compte i que el/la teu/va professor/a no té la corregeixi en alguna activitat!!

.Empra sinònims per enriquir el teu text amb expressions equivalents i així no repetir-les més d'una vegada.


       -A causa de / Degut a la tempesta hi van haver grans pèrdues al camp.

(Material consultat: Optimot)
(Imatge extreta de: El Imparcial)


EXERCICIS:
1. Què ens explica la “Gramàtica de la llengua catalana” (2016) sobre el “degut a”? És incorrecte? Per què?

2. Redacta cinc oracions on aparegui “degut a” o “a causa de”.

3. Pensa i escriu quatre oracions on “degut” faci la funció d’un adjectiu.

4. Explica un altre cas controvertit a nivell gramatical. Si cal, ajuda’t de l’Optimot.

dimarts, 28 de gener del 2020

Conte amb valors: "El pare i les seves dues filles". Adreçat a tothom

Una vegada hi havia un pare que tenia dues filles de les quals se sentia orgullós. A un l’havia casada amb un hortolà i a l’altra, amb un fabricant de totxos. Feia temps que no anava a visitar-les, per la qual cosa, un dia decidí dedicar-los la jornada sencera. Quan arribà a casa de la qual havia format una família amb l’agricultor, li preguntà com anaven les coses. I ella li respongué:

-“Tot va de meravella, emperò si tinc un desig és que plogui tots els dies per a què a les verdures de l’hort no els manqui el rec suficient”.

El pare l’abraçà desitjant-li que el seu somni s’acomplís i continuà el seu camí fins a arribar a casa de l’altra filla, a la qual també li preguntà pel seu estat. I ella li contestà:

-“La veritat és que no podem queixar-nos, només demanaria que fes sol cada dia per tal que els totxos s’assequessin bé”.

El pare anhelà que la seva petició es fes realitat, però al moment es s’adonà que si es complia el que una desitjava, l’altra seria infeliç. Molt desconcertat, mirà cap al cel i exclamà:

-“Si una demana pluja i l’altra sol, per quina de les dues he de pregar?”

Aquesta és una adaptació d’una fàbula d’Esop que ens ensenya que, per molt que ens capfiquem, és impossible intentar complaure i quedar bé amb tot el món.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)
(Traducció: Josep Maria Corretger)
 (Il·lustració de: Alberto Vázquez)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca informació sobre qui era Isop o Esop.

3. Què és una fàbula?

4. Cerca sinònims dels mots assenyalats en color blau.

5. Esmenta dues paraules esdrúixoles que apareixen al conte.

6. Què haguessis fet tu al lloc del pare? Per què?

7. Dins del conte “El pare i les seves dues filles” podem incloure una sèrie de paraules dins d’un camp semàntic. Cerca-les i esmenta-les.

8. La moralitat d’aquest conte rau en la present sentencia. Comenta-la!

“És impossible intentar complaure i quedar bé amb tot el món”.

9. Cerca informació sobre els valors, esmenta els principals i explica’n cinc.

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte amb valors? Per què?

divendres, 24 de gener del 2020

Diferenciem el complement predicatiu del complement circumstancial. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat




És el complement que expressa una qualitat, però modifica el verb i un sintagma nominal de l’oració, que pot ésser un subjecte o un complement directe. Amb aquests hi concorda en gènere i nombre.

Exemples:

.Complement predicatiu de subjecte:

-El tiet del meu amic pinta molt bé.
             Subj.                      C. Pred.


-Els tiets del meu amic pinten molt bé.
             Subj.                          C. Pred.


.Complement predicatiu de CD:

-Ha trobat la taula  ratllada i trencada.
                    CD         C. Pred.


-Ha trobat les taules ratllades i trencades.
                     CD         C. Pred.


En quines estructures ens pot aparèixer el complement predicatiu dins de l’oració?

-SN: -L’han nomenat encarregat del moll.

-SAdj: -Somio amb el gos amable.

-SPrep: -La mare presumeix de bona cuinera.

-Participi: -El veuen venut.

-Pronom feble: -Ell hi pensa, però no ho fa.

-Oració subordinada substantiva: -Et pressiona pel que has comentat.


Un complement predicatiu respon a la pregunta “com?”, mai pot confondre’s amb un CC de manera. Per tant, mai podrà intercanviar-se per un adverbi.

La posició usual del predicatiu és la postverbal quan té com a referent nominal el subjecte. Quan el seu referent és el CD, pot aparèixer al davant d’aquest complement o darrere.

Ex:

-Es veia el millor (referent subjecte).

-Trobarà lliure la carretera (davant del CD).

-Trobarà la carretera lliure (darrere del CD).


N.B. Pots ampliar informació als següents enllaços:




(Material adaptat de: DIVERSOS: “Atòmium. Llengua catalana i literatura. 4 ESO, Text, La Galera, Barcelona, 2017)

(Imatge extreta de: Projectiu)



EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre un complement predicatiu i un complement circumstancial amb un exemple de cada.

2. Redacta quatre oracions que continguin un complement predicatiu.

3. Crea una gamificació per tal de treballar el complement circumstancial i el complement predicatiu.

4. Afegeix dos complements circumstancials a les oracions següents:

-Una pluja forta______________________________.

-S’ha enfadat________________________________.

-La Martina es capfica__________________________.

-El policia avisarà______________________________.


5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

(    ) -El complement circumstancial pot ésser de diferents tipus.

(    ) -El complement predicatiu predica una qualitat o estat del subjecte.

(    ) -El complement predicatiu pot aparèixer com una oració subordinada adjectiva.

(    ) –El complement circumstancial pot portar un adverbi.

6. Fòrum: per a què és necessari saber diferenciar bé els complements o saber de gramàtica?

dilluns, 20 de gener del 2020

Fragment de "Històries perverses". En homenatge a Isabel-Clara Simó. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat




Rosina, darling.

T'ho diré sense embuts: et deixo. He pensat tants cops aquesta carta, i he rumiat tant la manera com t'ho diria (miraré que em comprengui, procuraré no ferir-la, seré ferm i delicat alhora, etc., etc.), que a la fi m'he decidit a tirar pel dret. Així que ja ho veus: et deixo. Tot, ho deixo: la casa, la feina i tu. I més clar encara: et deixo per una altra. Sí, sí, exactament això que estàs pensant: com un bandarra, com un podrit fill de sa mare, com un porc amb qui en mala hora et vas casar, ara fa tretze anys. Sóc tot això i moltes coses més: un irresponsable, un immadur, un boig que hauria d'anar a parar al psiquiàtric. O a la presó. Tot el que vulguis, nena.

A les espatlles on vagis a vessar les llàgrimes de dona abandonada, hi trobaràs tota la comprensió del món. El que no em perdonaran i, de retruc, no t'ho perdonaran a tu — és que deixi la feina. D'això, sí que se'n faran creus, els amics que et quedin i que t'aconsolin dient que aquestes coses passen cada dia; però que deixi l'arquitectura, amb el prestigi, les peles i la res-pon-sa-bi-li-tat (a partir d'ara, prepara't, aquesta és la paraula que hauràs de suportar més vegades, i creu-me que ho sento), això no és normal, no és lògic, i et miraran de cua d'ull, per si s'encomana. Via vaginal, vull dir.

Renuncio d'antuvi a fer-te comprendre'n els motius. Hi tens la mateixa capacitat com per entendre el fora de joc del futbol, les derivades matemàtiques o el cinema de Bertolucci, els tres exemplars favorits que esmentes quan presumeixes de senzillesa mental, darling.

Només perquè vegis que tot plegat no és un impuls —sobre això, és millor que no et facis il·lusions, perquè no es tracta d'un cop de cap, t'ho puc ben jurar—, he renunciat a una marxa més espectacular, que és exactament la que m'hauria agradat. Em venia salivera només de pensar en un cop de porta ben pegat, però ja ho veus: hi he renunciat. I ho he fet per resistir l'impuls de pegar-lo, aquest cop de porta. Era massa teatral, i, per tant, tenia algun dring fals que t'hauria fet fer il·lusions sobre el recobrament del meu seny. Per exemple: volia cremar llibres —però tota la biblioteca— a la banyera. El sostre i les parets hi haurien quedat ben galdosos. A continuació, volia esmicolar tots els discos, i els compacts posar-los a la torradora elèctrica, I, amb les estisores grosses, volia deixar-te el present de tota la meva roba feta tires, al mig de la sala. El toc final era cagar-me a la llar de foc (no tenia fetge per fer-te una cosa així sobre el cobrellit nou, que amb tanta cura vas triar, estimada).

Doncs ja ho veus: hi he renunciat, i prou que em reca. ¿Oi que convindràs amb mi que hauria estat una marxa molt més higiènica, contundent i purificadora? Però... La teva reacció hauria estat exactament com enumero: primer, una indignació rabiosa, unes trucades als més íntims contant la meva proesa, llàgrimes avall les galtes enceses. Després, ho hauries deixat tal com estava per mostrar-ho. T'imagino perfectament, assenyalant amb el braç les meves deixalles —les espirituals i les escatològiques— i fruint de l'espectacle. A continuació, l'etapa tendra: el pobre ha perdut el senderi, em necessita, i necessita el psiquiatre aquell de tanta anomenada. Ho recolliries tot, i, de bursada, a la llibreria i a la casa de discos a refer els buits esgarrifosos que la meva inconsciència havia deixat a la teva acurada decoració domèstica. Finalment, la recerca rabiüda, amb detectius privats i tot.

No, xata, no. Prefereixo renunciar a l'espectacle només per espifiar-te la festa. I, amb el cor a la mà: per evitar que et facis falses il·lusions. No té sentit fer-te patir. Almenys, més del compte. No et tinc ràbia, ni mania, ni odi. Simplement, que plego.

I no creguis que la causa sigui la Paquita —la Paquita és el nom de la meva companya, i de seguida te'n faré cinc cèntims: em faig el càrrec que la curiositat pot més que l'honor—; ella n'ha estat, si de cas, el catalitzador. El neguit ja era a dintre, segurament covant-se des de la meva més tendra infància. I ara ja pots dir allò d'«immaduresa neuròtica evolutiva amb brots paranoics segurament congènits», o qualsevol altra xorrada que et vingui al cap (un cap adorable, per cert, no em fa res dir-ho).

Com que ja t'he dit que he renunciat d’antuvi a fer-te entendre les causes del meu cop de porta —que ha estat sibil·linament esmorteït per la meva bona educació, que, m'hauràs de reconèixer tu, tinc amarada a l'ànima—, et parlaré només dels seus efectes:

He deixat el despatx, però tot en ordre i amb un nou arquitecte en cap prèviament —i meticulosament— triat, i ara treballo de conserge-porter en una fàbrica que, només per no donar-te pistes, no ve al cas dir-te quina mena de cosa manufactura. És una feina que m'agrada moltíssim. Qualsevol plaer que imaginis no és comparable al plaer que experimento cada matí, en fitxar, encendre els llums i connectar les màquines, i seure a la meva tauleta de la porta amb un escuradents a la boca. Quan entren els obrers i alguns em diuen: «Ep, Emili», o «Cada dia toques el xiulet més d'hora, cony d'Emili», o coses semblants, segrego una beatífica felicitat, tan tangible, tan profunda, tan visible que he de mirar de no posar-me a bavejar.

La Paquita, abans, era la dona de fer feines del meu despatx. La vaig conèixer ara fa sis mesos, un dia —potser te'n recordaràs— que m'hi vaig haver de quedar tota la nit amb aquells plànols que calia rectificar de dalt a baix per culpa d'una disposició sobtada de l'Ajuntament. Té vint-i-vuit anys i és andalusa. És la dona més meravellosa del món: sap guisar els plats més saborosament senzills de què mai hagis sentit parlar —el seu potaje, espès, fort, picant, és una glòria—, planxa tot cantant, especialment boleros. Quan diu allò de

...somos dos gotas de llanto

en una canción...

em poso literalment a plorar. Vol tenir fills, molts fills. No sap llegir ni escriure. Al llit és recatada, i mai de la vida consentiria que la veiés rentar-se al bidet o pixar al wàter. Esmenta la regla amb eufemismes i és capaç de posar-s'hi vermella i tot. I m'acaricia l'esquena, amb la mà plana i els ulls humits —una mirada d’una feminitat tan profunda que crec que tots vosaltres, les alliberades, heu perdut per sempre—, amb una tendresa que jo no sabia que existís. Li encanta cosir, i ho fa molt i molt bé. Posa els peus al barrot de la cadira, de manera que els genolls li facin muntanyeta, i així, amb els genolls junts, ajup el cos per mirar la costura de prop. La rodonesa dels seus genolls, mentre està concentrada en l'agulla, és un espectacle del més pur i refinat erotisme. I absolutament ingenu. I cada matí em dóna la carmanyola amb el dinar i un termo amb cafè amb llet. Destapar-la, la carmanyola, a l'hora de dinar, és un dels moments més rics, preciosos i intensos que tinc el gust de viure. A diari, tu.

Abans d'emprendre el fals viatge que creus que estic fent des de fa un mes, he deixat les coses com cal: com un home de bé. T'he deixat perfectament proveïda de cèntims, perquè no m'he emportat ni un clau. Tens per viure molt bé, i, com que ets molt llesta, segur que sabràs invertir i muntar-t'ho de conya. A mi, no em tornaràs a veure mai de la vida. Així que aprofita. I si algun dia vols el divorci, parla amb en Castany, l'advocat, que t'ho resoldrà tot. Li he deixat una pila de papers firmats en blanc. Perquè jo aquella vida, la vostra, ja l'he acabada: estic mort, preciosa.

Teu,

Emili

P.S.: la Paquita té les cuixes de seda i els pits d’ambre calent. Al seu costat no vals una pu… merda, my darling.


(Del recull “Històries perverses”. Barcelona: Edicions 62, 1992)
        [Censura: una paraulota al final de la carta]

(Imatge extreta de: Todocolección)



EXERCICIS:
1. Realitza un resum d’aquest fragment literari de l’obra “Històries perverses” d’Isabel-Clara Simó.

2. Explica el significat de les frases fetes assenyalades en color blau.

3. Escriu què volen dir les paraules pintades en color taronja.

4. Dins del fragment, s’hi aporten algunes paraules d’un registre lingüístic col·loquial, i fins i tot, vulgar. Esmenta’n algunes.

5. Cerca dos pronoms que apareguin en dues oracions diferents i anomena la seva referència.

6. Creació literaria: redacta un text literari de cent vint-i-cinc paraules en format carta.

7. Realitza una presentació digital sobre Isabel-Clara Simó.

8. Fòrum: opina sobre aquest fragment literari escrit per Isabel-Clara Simó. Què t’ha semblat? Per què? Raona les teves respostes.

dissabte, 18 de gener del 2020

Llegim "Laura a la ciutat dels sants" a Literatura Catalana. Adreçat a Batxillerat




Només fa tres mesos! La Laura considera que ha triomfat de les insídies cordials de les amigues barcelonines, quan li deien que en Tomàs de Muntanyola no es casaria amb ella. I heus aquí que l’endemà en Tomàs va preguntar-li si el voldria per marit. Al cap d’una setmana li duia l’anell, aquell magnífic brillant que ara la Laura Besa i que, quan va veure’l per primera vegada, li va fer sentir un cobriment de cor. Dos mesos més tard es casaven en aquell racó de la Barcelona antiga, somnolent i amb quietuds de poble. Avui fa un mes que la seva mà freda i suau va posar-se, per tota la vida, a la mà tosca i ferma d’aquell minyó de trenta anys, amo absolut del patrimoni dels Muntanyola.

La Laura es gira per mira el seu marit. Ja fa una estona que el cap d’en Tomàs ha començat a decantar-se contra els coixins polsosos del vagó. Dorm, i la Laura el mira per a ella sola. És el seu home! Seu? Ella prou sap que sí; abans, una bala perduda entre fires, gallardets de festes majors i rialles grasses de mosses d’hostal. Però ara el reté, definitivament, aquell amor per la noia ciutadana, blava d’ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies. Ella és d’una bellesa sense gaire esclat, que en Tomàs va descobrint de mica en mica, en aquest mes d’amor que la Laura ha conegut a les cambres d’hotel de Londres, de París, de Florència.

-És com si cada cop m’adonés d’alguna cosa nova que encara no t’havia sabut veure –sol dir-li ell.
-I quan se t’acabin els descobriments? –ja li ha preguntat més de dues vegades la Laura. Però ell no l’escolta; l’abraça, l’arrossega cap a l’embriaguesa dels sentits. Per a ella és com un vi d’un poder fins aleshores no sabut i, malgrat totes les conjectures entre amigues, no hauria pogut ni sospitar-ne la força i la dolcesa.

Feliç?, sí que serà feliç amb en Tomàs, aquell xicot cepat, home de bon estómac, generós a l’hora de repartir propines, que duu la butxaca sempre plena d’una barreja de bitllets de banc i monedes, massa dringants per al gust de la Laura. Però la franca rudesa d’ell, per la mateixa novetat, no desplau a la Laura. La seva delicadesa femenina encaixa bé amb la vigoria del mascle que, de més a més, és l’amo Muntanyola, caça amb un Hammerless, única a Comarquinal, i esclafa l’aviram dels pobles amb el seu cotxe esquitxat de fang.

(LLOR, MIQUEL, “Laura a la ciutat dels sants”, Educaula, Les eines, Barcelona, 2011)
(Imatge extreta de: Educaula)

! Descarrega’t la guia de “Laura a la ciutat dels sants”, per a entendre millor la novel·la:


EXERCICIS:
1. Llegeix el present fragment extret de la novel·la “Laura a la ciutat dels sants” i comenta’l.

2. Descriu a la Laura i al Tomàs. El seu casament és per enamorament o és per conveniència?

3. L’acció de la novel·la transcorre a Comarquinal. Retrata com són els seus habitants i com actuen envers la Laura.

4. Comenta les següents paraules dins de l’obra. Pensa en qui les diu i a quin van dirigides.
“-Ara que, de bon gust a triar-la, n’ha tingut en Tomàs –observa l’Angelina reprenent el cabdell del fil i el ganxet per on retardar-se en la tasca imposada-. La Laura fa goig i és bonica de la cara.
-També ho és el dimoni, quan li convé –murmura la Teresa amb una ganyota de repugnància-. A mi no m’ha agradat mai. Té massa pretensions per ser una pobra”.

5. Aporta un fragment de Laura que consideris important per a l’esdevenir de la novel·la.

dimecres, 15 de gener del 2020

Com fer un text amb ordinador. Adreçat a tothom


Al llarg de la meva tasca docent, m’he adonat que molts alumnes no saben realitzar un text escrit en condicions. Per aconseguir-ho, haurem de seguir els passos següents amb el processador de textos:

1. Obrir un document en blanc.

2. Escollir el tipus de lletra que escollirem i el tamany de la lletra.

3. Triar la llengua amb la qual escriurem. S’escull a la part inferior esquerra del document.

4. Posar un títol al document, si és el cas.

5. Decidir l’interliniat que empraràs. Recomanable 1’5, atès que permet una bona lectura i una separació entre línies abellidora.


6. Escriure el text i en arribar al final de línia no clicar a intro, ja que, el cursor ja salta automàticament a la línia següent.

7. Si el paràgraf que has escrit és independent de l’anterior, llavors, clica a intro perquè la separació entre tots dos augmenti i es puguin diferenciar bé.

8. En finalitza el text, assenyala’l tot menys el títol i clicar a la pestanya de justificar per tal d’alinear totes les línies de la dreta iguals, perquè no és un xat. 



Si has clicat intros en finalitzar cada línia, no podràs alinear les ratlles per la dreta en assenyalar el botó de justificat, sinó que per fer-ho, hauràs d’anar esborrant els intros un per un situant-te al seu darrera. Aquesta és la marca d’intro que hauràs d’activar per a suprimir-los.


9. Clicar a revisió i revisar el recompte de paraules, i l’idioma.

10. Posar un nom al document i guardar-lo en una carpeta amb un nom.

11. Mostra sempre una estructura textual per tal que el text sigui més agradable de llegir i visualitzar.

N.B. Sobretot, empra sinònims i connectors textuals. Milloraran el text escrit.

(Imatges extretes de:  Xarxa Punt Tic, Word 2010, Spoots, Informaticacrp, Blog de Thalia)


EXERCICIS:

1. Realitza un redacció de tema lliure en Word o una plantilla similar. Segueix amb molta cura els passos que s’aporten a la fitxa.

2. Aporta els dubtes que t’han sorgit i per què?

3. Fòrum: acostumes a realitzar textos en ordinador o bé prefereixes fer-ho per escrit? Per què? Quins inconvenients hi ha segons com decideixis escriure el text?

dilluns, 13 de gener del 2020

Adeu a Isabel-Clara Simó. Adreçat a tothom


Isabel-Clara Simó i Monllor

(Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener de 2020)

Avui ens ha deixat aquesta gran escriptora d’Alcoi a l’edat de 76 anys per culpa d’una llarga malaltia.  Destacà durant els anys vuitanta i noranta del segle passat. Reivindicativa i feminista, són dos dels adjectius que l’acompanyaven sempre. Agafar algun dels seus llibres mai serà una pèrdua de temps. Com dic sempre, se’n va l’autora, emperò ens queden moltes obres per explorar i algunes que ens arribaran a posteriori fruit del seu gran llegat. Si encara no ho heu fet, ara i més que mai, és el moment d’agafar algun dels seus llibres.







(Crèdits fotogràfics: Núvol, Iberlibro, L’Eclèctica, Bromera, Edicions 62)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;