divendres, 31 de març del 2023

"Bestiolari ", d'en Josep Vallverdú. Adreçat a l'ESO

  


Seguim amb el primer Bestiolari, d’en Josep Vallverdú. Seleccionem una quinzena de poemes per tal de treballar-los a l’aula. Ara et toca a tu, cal escollir-ne un!


BALENA

A la meva veïna,

que és la senyora Balena,

-gegantina i morena-

la convido a la piscina.

Quan s’hi fica TOTA,

d’aigua no en queda ni gota;

i ara la piscina és plena

sols de balena.

 

CABRA

La cabra més mansoia

és del pastor la joia.

Bela mentre la muny

amb el puny.

Ell, després, es beu la llet,

i em penso que ella també,

perquè diu tothora “bèèèè!”.

 

CARAGOL

A Lleida fan un aplec

que en diuen del caragol.

-Del caragol? Un aplec?

No m’ho crec.

Me’n faig creus.

-Ja pots pujar-hi de peus.

Però si ho fas

l’esclafaràs.

  

CAVALL

Un cavall plantat al prat.

Quina bella figura!

Sembla una escultura.

 

El cavall, de cop

emprèn el galop.

-Has vist, tu?

No el mena ningú.

Que sí! Invisible,

el munta un heroi:

l’invencible

 cowboy.

 

DRAC

Sense dents i sense foc

el drac espanta ben poc.

L’escata l’engavanya

i la vista l’enganya;

s’ha fet vell, el malastruc,

mig coix i xaruc.


No passa dia que no recordi

el Cavaller Jordi.

 

GAT

Monarques de les teulades,

amb les ungles esmolades

i els bigotis eriçats

passen els gats.

Ultra caçar ratolins

són tots uns lladres molt fins.

El meu, fet un llampec,

m’ha robat un bistec.

 

GAVINA

La gavina

au marina,

menja tothora el mateix:

s’abraona

sobre l’ona

i n’extreu un munt de peix.

 

GIRAFA

Com que té el coll tan llarg, la girafa

la fruita més alta agafa.

Les altres criatures

li envegen les altures.

Des de baix diu el xacal:

-Quin temps fa per allà dalt?

I és que en el món zoològic

la girafa fa el servei meteorològic.

 

GRANOTA

Dels raucs amb el seu concert

manté el veïnat despert.

La granota caça l’insecte

amb una llengua de pam

sense gota de respecte.

Ai, caram!

Salta d’un bot a la canya

perquè hi ha vist una aranya...

...i nyam!

 

LLANGARDAIX

El llangardaix o lluert

és tot ell de color verd.

Es passeja, ufanós,

Senyorívol, orgullós.

I tot de sobte s’afua

sense deixar-se la cua.

 

LLEÓ

Diu que el lleó era el rei

i a tots dictava la llei.


Però ara, dins una gàbia,

se li ha fos tota la ràbia.

Quan la gent, en filera,

va a veure la fera,

ell fa un badall, un bramul,

es gira, i ensenya el cul.

 

MARMOTA

La tia Marmota

és una passota.

A l’hivern, au!,

a dormir al fons del cau.


Quan arriba la primavera

treu el cap de la llodriguera,

abandona el tou de llana,

fa un xiulet i diu: tinc gana!

 

PAPALLONA

Heu vist cosa més bufona

que la papallona?

Gràcil i fina,

gira i tomba, ballarina

de l’espai;

ella rai!

 

Si de cas l’empaites

i a terra no guaites,

t’entrebancaràs,

i cauràs

de nas.

 

SERP

La colobra llargaruda

presumeix de molt sorruda:

fa esses sense estar beguda.

Només engega un xiulet,

no fa cap més sorollet.

Però pensa que és criatura

útil a l’agricultura.

 

GARSA

La garsa té mala fama,

tots li hem agafat mania,

perquè pren fruita de l’hort,

i granes de la masia;

furta anells, altres joiells,

i tota cosa que brilla,

fa uns nius grossos com cistells,

i té un garlar que xerrica.

Però ella amb el seu frac,

sobre la blanca camisa,

se’n riu de tu i de mi

i de les nostres manies.

 


[Inclosos dins: VALLVERDÚ, Josep, (2010). Bestiolari, Fil d’Aram, Barcelona]

(Imatges propietat de: Fil d’Aram, El 9 Nou) 

 

EXERCICIS:

1. Escull un poema d’aquesta fitxa inclòs dins el Bestiolari d’en Josep Vallverdú. Llegeix-lo i comenta’l.

2. Cerca i aporta el significat de tres paraules que desconeguis del poema escollit.

3. Exposa oralment de què tracta el poema que has llegit davant dels companys de l’aula.

4. Dibuixa com t’imagines l’animal del poema que has llegit.

5. Llegeix el poema triat diverses vegades i posteriorment, enregistra’l amb el mòbil.

6. Crea un punt de llibre en homenatge a en Josep Vallverdú.

7. Realitza una petita cerca i redacta breument una ressenya sobre la vida i obra d’en Josep Vallverdú.

8. Crea una auca que resumeixi la vida i obra d’en Vallverdú.

 

 

dimarts, 28 de març del 2023

"Bestiolari 2", d'en Josep Vallverdú. Adreçat a l'ESO

Aquest curs realitzarem un homenatge a en Josep Vallverdú, autor lleidatà que ha dedicat majoritàriament la seva vida a la literatura, tant per a joves com per a adults. Ho farem abordant alguns poemes seleccionats dels seus bestiolaris. Començarem pel 2!


LLUÇ

A la parada de l’autobús

vaig trobar plantat el Lluç.

“Hola, Lluç” -que jo li dic-,

“Què hi fas aquí, bon amic?”.

Espero el bus del Port,

tinc ganes de fer esport;

a mi, saps?, em va la marxa,

i m’he escapat de la xarxa.

Amb el bus arribo al moll

i em llenço a l’aigua de coll;

me’n torno a la mar salada

...i fins una altra vegada!”

 

HIPOPÒTAM

L’hipopòtam o cavall de riu

obre la boca, però no somriu;

ho fa per airejar-se

abans d’enfonsar-se.

L’herba que menja nit i dia

en un carro no cabria.

Pesa més d’una tona

i és molt mala persona;

geniüt, bramulador,

fa fora l’explorador.

 

LIBÈL·LULA

Helicòpter dels braçals:

amb les ales transparents

sembla que no peses gens,

el més lleu dels animals.

Ets un company de l’estiu,

que és quan tota cuca viu.

Tens encara un altre nom;

el Cavallet de Sant Jordi;

que la canalla el recordi,

i que el recordi tothom!

  

LLAMA

Dels Andes somera,

la llama tresquera

fa de traginera.

Cap de dromedari,

esquena llanuda,

orella menuda,

fets de perdulari.

-Per què?

-Tu diràs!

Si s’acosta algú,

li escopiràs

al rostre segur.

 

ORANGUTAN

Pacífic, el discret orangutan

com gaudirà berenant!

Amb els llargs braços i les curtes cames

s’obre pas lentament entre les rames;

es desplaça, penjat de mil lianes,

per arribar al festí de les bananes.

Té el rostre pla com una truita

de tant morrejar la fruita!

 

PAÓ

Escombres tot el jardí

amb la cua replegada.

Poc després dius “ara, sí”,

i l’obres esbatanada.

Vas girant com una diva,

oferint l’immens ventall

al cel blau, per si hi arriba

un missatge de l’espai.

 

TALP

Aquest no està per saraus;

no li agrada l’aire lliure,

i s’estima més de viure

dins una xarxa de caus.

No té ulls, la criatura,

i es cruspeix sense mesura

les arrels de la verdura,

guiant-se sempre pel palp.

I rosega que rosega!

Quina pega, quina pega,

aquest talp!

 

FURA

El furó, també dit fura,

esplèndida criatura,

olfacte segur, ull viu,

té el conill per objectiu.

S’enfila,

serpentejant com una anguila,

i entra en el cau on s’amaga

la conilla manyaga.

Ai, conilla i conillets,

reseu, agenolladets!

 

ESCORPÍ

Camina silenciós

puja i baixa dreturós,

dues pinces al davant

que fin el fan elegant.

Però té l’ungla a la cua

que s’eleva com la grua.

Si baixa, et clava un verí

Mortal, que és la teva fi.

Tingues sempre l’ull obert,

no badis mai al desert,

que et pot sobtar l’escorpí

sense que el vegis venir.

 

ESCARABAT

Escarabat,

cuirassat,

camines encarcarat,

ningú cara t’ha plantat,

fins que el gat

amb l’urpa t’ha capgirat:

i amb l’orgull esmicolat,

potejant desesperat,

panxa enlaire t’has quedat.

 

ERIÇÓ

El pacífic eriçó

té el pelam esfereït;

si el tocaves amb el dit,

en càstig de ser atrevit

tindràs sang a raig, minyó.

 

DOFÍ

Quan salta damunt l’ona

l’àgil dofí,

distreu tota persona

a bord del bergantí.

Però quan ell s’afona

perquè li ve ganona,

s’ha acabat la sardina,

tot ell s’hi abraona

i en fa una escabetxina.

 

CIGONYA

La cigonya, blanca quasi com la neu,

el lloc més alt es fa seu:

nia en xemeneies, campanars,

grues, monuments i fars.

Vola solemne, i amb el bec

fa espetec rere espetec.

Què menja? Doncs, granotes,

Peixets, serps i ratotes.

Té un defecte, que fa uns nius tan grossos

Que, per desfer-los, t’hi deixes els ossos.

 

BACALLÀ

Neda per les mars del nord,

té fama de morro fort,

i talment  un potentat

desfila, tot estirat.

A la cuina ha fet escola,

i fa cap a la cassola

ben guisat,

o te’l menges esqueixat.

Un dia el vaig saludar:

   “Hola”,

I ell, res, va callar.

 

ARANYA

La pacient aranya,

teixeix amb un sol fil

una espessa maranya

amb el més bell estil.

La mira complaguda,

i al mateix temps goluda,

i mormola: “perfecte!

Ara, a esperar l’insecte”.

 


[Inclosos dins: VALLVERDÚ, Josep, (2017). Bestiolari 2, Fil d’Aram, Barcelona]

(Imatges propietat de: Racó del Llibre, Europa Press)

 


EXERCICIS:

1. Escull un poema d’aquesta fitxa inclòs dins el Bestiolari 2 d’en Josep Vallverdú. Llegeix-lo i comenta’l.

2. Cerca i aporta el significat de tres paraules que desconeguis del poema escollit.

3. Exposa oralment de què tracta el poema que has llegit davant dels companys de l’aula.

4. Dibuixa com t’imagines l’animal del poema que has llegit.

5. Llegeix el poema triat diverses vegades i posteriorment, enregistra’l amb el mòbil.

6. Crea un punt de llibre en homenatge a en Josep Vallverdú.

7. Realitza una petita cerca i redacta breument una ressenya sobre la vida i obra d’en Josep Vallverdú.

8. Crea una auca que resumeixi la vida i obra d’en Vallverdú.


divendres, 24 de març del 2023

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (9). Club de lectura. Adreçat a tothom

 17

SERGI I DANI (2)

En Sergi va aguantar com va poder el pes d’en Dani i de seguida va necessitar preguntar-li què carai veia per l’antiga xemeneia de la carbonera.

-Hi ha una reixa que dona al pati central, perquè veig com neva.

-Estigues quiet o anirem a parar a terra. –En Sergi va intentar suportar el dolor que li feien les espatlles amb preguntes concretes-. Pots obrir aquesta reixa?

-Com?

-No sé, amb un cop de puny, o amb el cap. Tu tens el cap molt dur.

-I tu els... –El que li demanava en Sergi no li feia gens de gràcia, però va ser conscient que provar-ho podia ser l’única manera d’escapar-se d’allí-. Jo veig la reixa molt ben feta, però ho intentaré. – En Dani la va colpejar amb el puny i de seguida es va adonar que es faria mal-. Impossible. Això està fet d’obra, són totxos.

En Sergi li va dir que ho provés amb més fe, que potser amb un cop sec es trencaria o cediria.

-Que no es pot, i si no t’ho creus, puja aquí dalt i fes-ho tu!

-D’acord, ja pots baixar. Jo crec que ho hem d’intentar. Aquí, ara mateix, no tenim cobertura per trucar a ningú. Si fem una mica de forat a la reixa segurament no hi passarem, però si allarguem el braç cap enfora potser el mòbil ens donarà senyal.

-I si ens esperem? No marxaran sense nosaltres. Saben que hem tornat a la carbonera. –Va fer un salt a terra que va alleugerir l’esquena d’en Sergi.

-Tu saps l’estona que fa que som aquí? O són mala gent o temo que els altres també han tingut problemes. Saps què penso, que en Hao tenia raó, que no estem sols, i que hi ha algú que expressament ens ha tancat la porta.

-N’estàs segur, Sergi? Vols dir que no deu ser l’esperit de la Santacruz que es vol venjar de nosaltres perquè ens hem atrevit a explicar la seva història?

-És una llegenda! No em diràs que creus en els fantasmes?

En Dani va empal·lidir.

-És clar que crec en els fantasmes! –Va fer onejar amb els braços la túnica negra-. I en els monstres! I en els extraterrestres també!

-Has de deixar els còmics, col·lega.

En Dani va buscar una paret per repenjar-hi l’esquena, després es va deixar caure fins que el cul li va tocar a terra i amb els braços es va tapar la cara.

-Ei, va, ara no te m’ensorris, Dani! –Va intentar aixecar-lo-. Em sap greu, de debò.

-Si morim aquí em quedaran tantes coses per fer... –Va alçar un moment la cara plena de llàgrimes-. Aquesta nit volia veure una pel·li de vampirs i començar a llegir un còmic dels Super-Superherois que em van regalar per Nadal. Si ens quedem tancats gaires dies se m’acabaran les patates fregides i ens haurem de menjar les extremitats, i beure’ns el pipí per no deshidratar-nos... És clar que si em moro m’estalviaré de visitar la meva tia Maritrini per any nou. Soc massa jove per morir! M’agradaria casar-me i tenir fills. Ja sé que encara és molt aviat, però... Tu creus que la Diana fa per mi?

En Sergi va deixar de banda el discurs lacrimogen del seu company i va començar a inspeccionar amb la llanterna del mòbil les quatre coses que es rovellaven en aquella sala humida. En un dels racons hi va trobar un bastó cilíndric que devia ser la pota d’una taula, i darrere s’hi amagava, entre la pols, una escala plegable.

-Ja ho tinc! Tinc la manera de pujar fins a la reixa.

-Va mostra-li l’escala com si fos un objecte molt valuós.

-Està feta pols. –Va alçar el cap per curiositat-. Se’t trencarà així que hi posis els peus.

-Gràcies per la teva visió optimista del món! –Va arrossegar-la fins on era ell-. Almenys el que intento és millor que lamentar-se ajupit en un racó. I no, la Diana no fa per tu!

En Dani va observar de mala gana els moviments del seu company, com feia força per obrir l’escala i després com pujava amb la pota de la taula en una de les mans.

-Deixa’m comprovar si realment és tan impossible com dius.

Es va col·locar les ulleres tan rectes com va poder i amb el bastó va colpejar la reixa. Em el primer intent va estar a punt de caure daltabaix i per sort en Dani va socorre’l aguantant-li l’escala.

-Això és molt inestable!

-Per què creus que la tenien abandonada aquí?

Quan en Sergi començava a perdre l’esperança li va semblar veure alguna cosa que no era neu.

-Què passa?

-Calla, em sembla que hi ha algú travessant el pati.

-Deuen ser les noies. Crida-les perquè ens obrin!

-No. -Va acostar la cara tot el que va poder a la reixa-. No semblen elles. Diria que és una sola persona.

-Ah, llavors deu ser en Hao fent el ninja. Qui el va parir...

En Sergi va allargar la mà amb el bastó perquè en Dani deixés de parlar.

-Tampoc no és en Hao. És algú més gran, més alt, però no veig qui, tot és molt fosc.- Les ulleres malmeses no l’ajudaven a concretar millor-. Per l'aspecte que té no és ningú de nosaltres. Sembla un home, però porta la caputxa de l’anorac i no li veig la cara.

-Segur que és un assassí que ens matarà a tots!

-Vols callar! Per què ens hauria de matar?

-Perquè deu ser l’esperit del pare de la Santacruz, que ara ens odia per explicar la història de la seva filla!

-M’hauria d’haver quedat tancat amb en Riki. Té més força i molta menys imaginació que tu.

En Sergi va allunyar-se de la reixa, com si de sobte tingués por de ser descobert.

-Què passa! Explica!

-Crec que està vorejant el pati central. Espera. -Va forçar la flexibilitat de l’escala-. S’acaba d’aturar davant del teatre. Està escoltant alguna cosa.

-Hauríem d’avisar la Sara i en Riki que estan en perill!

-Sí. Tens raó. Però et recordo que falla la cobertura.

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Fotografia de: Pinterest)

 

EXERCICIS:

1. En Sergi i en Dani proven d’escapar-se de la carbonera, com?

2. Creus que algú els ha tancat a la carbonera o bé la porta s’ha tancat sola? En què et bases?

3. Qui diu la següent frase i per què? El personatge creu en el que diu o bé ho diu irònicament? Raona la teva resposta.

“-És clar que crec en els fantasmes! –Va fer onejar amb els braços la túnica negra-. I en els monstres! I en els extraterrestres també!”

4. Quin pla tenen per escapar-se de la carbonera?

5. Quan parlen de la llegenda, a què es refereixen? Per què?

6. Una figura humana és vista al pati. Qui pot ser?

7. Quina estratègia literària empra l’autor al final d’aquest capítol?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;