dilluns, 27 de juny del 2022

"Contes per a l'Eloi" (6): "El premi gros", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'alumnat d'Aula d'acollida i 1r cicle d'ESO


 [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. Què es va anunciar?

2. Qui rebria el premi?

3. Quin era el premi?

4. Per què s’inscriuen en la lotería molts pobles i ciutats?

5. A quin poble va tocar? On està situat? Aporta informació del poble segons el conte.

6. Per què els habitants de Conesa no podien dormir en guanyar la rifa?

7. Per què el camió no pogué entrar a la ciutat?

8. Quin era el premi gros?

9. Per què el premi rep el nom de Pipa-pipa? Qui batejà el premi?

10. Quin problema sorgí a l’Ajuntament de Conesa en relació amb el premi?

11. Finalment, qui adquirí el premi gros i per què?

12. Com els nens de Conesa aconsegueixen visitar el Pipa-pipa a la seva nova

dilluns, 20 de juny del 2022

Vocabulari visual (16): la cuina. Adreçat a l'Aula d'acollida i a l'ESO

Entrarem en una cuina i aprendrem algunes paraules més de vocabulari. Quins objectes o estris hi podem trobar? Observa amb deteniment la imatge.



[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

[Imatge extreta de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Observa la imatge sobre el vocabulari del dormitori durant trenta segons i després esmenta el màxim d’objectes que hi has vist.

2. Endevina...

.Una mena d’armariet que serveix per a refredar i conservar els aliments i begudes:

.Aparell que té una porta en forma de tambor i que s’empra per a netejar la roba:

.Estri que s’utilitza per a trossejar els aliments:

.Aparell que s’usa per a netejar el terra:

.Utensili que t’ajuda a calcular les proporcions d’aliments en les receptes de cuina:

.Eina que converteix el pa cru en pa torrat:

.Arreu que serveix per a netejar els aliments abans de cuinar-los:

3. Amplia el vocabulari de la present fitxa, si cal, amb l’ajuda d’Internet.

4. Crea una sopa de lletres amb paraules de la cuina.

5. Fes el següent Woorksheet sobre la cuina.

https://es.liveworksheets.com/ad412750ik

6. Descriu la cuina de casa teva. No t’oblidis d’esmentar tots els elements que coneguis.

 

 

 

dijous, 16 de juny del 2022

"El futur del català", adreçat a tot l'alumnat

 "El futur del català” (2022) és un documental que dona una ràpida llambregada a alguns dels aspectes en els quals cal fer incidència per tal d’assegurar la pervivència de la llengua catalana. D’entre els quals, n’hi ha de socials, depèn de l’interès de les persones, emperò, sobretot, polítics, ells tenen la primera paraula, posen les normes que s’han de complir i no pots defugir de la realitat, també, n’hi ha de culturals, vinculats al cinema, per exemple, per què no es pot escollir sempre veure un film en català??

(Imatge extreta de: elsoller.cat)

 

EXERCICIS:

1. Mira el present documental sobre el futur de la llengua i aporta els factors d’aplicació que fallen a Catalunya.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/el-futur-del-catala/video/6163808/

2. Esmenta de quina tipologia són els següents situacions:

A) Al carrer d’una ciutat, s’acosta un individu i et pregunta quina hora és en castellà i tu penses que no entén el català i contestes per educació en castellà. Finalment, t’adones que l’altre també era català.

B) Viatges en tren i el revisor s’adreça a tu dient: “El billete por favor”.

C) Vas al cinema i desitges veure una pel·lícula en català, emperò, totes són en castellà, o únicament la més comercial la pots visionar en català.

D) Compres un cotxe nou i les instruccions estan en totes les llengües: francès, anglès, xinès, àrab, castellà... menys en català.

E) Tens un judici a Catalunya i el jutge es dirigeix a tu en castellà.

F) Treballes en un centre docent i tens una companya que no sap el català i realitza les classes de ciències naturals en castellà.

G) A l’església del teu poble i assisteixen molts estrangers i el mossèn decideix realitzar la missa en castellà perquè l’entenguin.

H) Una persona porta treballant més de quinze anys a Catalunya i parla en castellà.

3. Llegeix les afirmacions de l’activitat 2 i comenta què falla i per què. Què caldria fer per a revertir aquesta situació?

4. Escull un àmbit on l’ús del català estigui malament i analitza’l: jutjats, cinema, escolar, instruccions d’aparells, rètols informatius... l’Administració i les empreses haurien de tenir més sensibilitat? Per què?

5. Realitza una campanya publicitària per a motivar l’ús de la llengua catalana. Adjunta aquí l’enllaç per a veure el vídeo.

6. Analitza el teu barri, vila o població i digues com està de salut el català.

7. Fòrum 1: penses que la principal culpa del retrocés de la llengua catalana és dels polítics que fa lleis que no fan aplicar, o que són els parlants els que hi haurien de fer més? Per què?

8. Fòrum 2: creus que la “Constitució espanyola” protegeix la llengua catalana? Hi haurien de fer més? Què en penses de l’obligació de fer realitzar un 25% de les classes en castellà a Catalunya?

 

dilluns, 13 de juny del 2022

"Contes per a l'Eloi" (5): "Els dos conills", de Josep Vallverdú. Adreçat a l'Aula d'acollida i a 1r cicle d'ESO

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Extret de "Contes per a l'Eloi", de Josep Vallverdú, agost 2020, dins diari "Segre"]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum del conte “Els dos conills”.

2. Cerca al diccionari el significat de:

Glans, llucar, granes, mosteles, terroses, esbarzer, esverat.

3. El conill blanc vol viure al bosc i el conill de bosc vol viure en una gàbia, per què?

4. Quin dels dos conills penses que vivia millor? Per què?

5. Finalment, el conill blanc s’escapa i què li passa?

6. Com es defensa el conill de bosc dels seus enemics?

7. Per què al conill blanc li agradaria tenir el color de pèl del conill de bosc?

8. Com el conill blanc aconsegueix esdevenir fosc? Quin consell dona el conill de bosc al conill blanc?

9. La mostela és un dels enemics dels conills. Cerca una mica d’informació d’aquest animal, afegeix una fotografia i presenta’l a l’aula.

10. Al conte apareixen d’altres enemics dels conills de bosc, esmenta’ls.

11. T’agradaria tenir un conill com a mascota? Per què?

12. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? Raona la teva resposta.

divendres, 10 de juny del 2022

"La notícia de la setmana (1)": Futbol. Adreçat a l'ESO


Adaptem aquesta activitat de Text-Galera, consisteix en saber trobar les respostes d’aquestes preguntes vinculades al F.C. Barcelona, tant masculí com femení. Si algú vol ho pot fer d’algun altre equip. Porta per títol «La notícia de la setmana». Sabreu cercar bé les respostes a aquestes preguntes??

L'equip femení del F.C. Barcelona versus l'equip masculí.




(Imatges extretes de: Esport, Món Esport)


EXERCICIS:

1. Esbrineu quines han estat les estadístiques dels dos primers equips de futbol del Barça en la competició de lliga.

2. Quin nombre de partits ha jugat, guanyat, empatat i perdut cada equip?

3. Segons les dades anteriors, quin dels dos equips del Barça o del Madrid ha tingut més èxit aquesta temporada?

4. Quants anys va tarda el Barça masculí o el Madrid a guanyar la primera Champions? I l’equip femení de cada equip?

5. Quines marques d’assistència de públic han batut tant l’equip masculí com el femení? En quin partit hi va haver més gent, en el de l’equip masculí o en el del femení? Per què creus que va succeir això?

6. Entra a la pàgina web oficial del Futbol Club Barcelona o a la del Real Madrid i mira com s’accedeix a la informació dels dos equips. En quin cas s’arriba més directament i amb més facilitat a la informació? Us sembla lògic que sigui així? Dona raons a favor i en contra.

7. Penses que el F.C. Barcelona femení està ben valorat? Està en igual condicions que el masculí? Reflexiona sobre l’estadi on juguen, si tenen cromos que pots adquirir, el pressupost de la temporada...








dimarts, 7 de juny del 2022

"Bruixa de dol", de Maria Mercè Marçal: estructura, temes, símbols, llengua i estil, intertextualitat. Adreçat als de literatura.

«Bruixa de dol» (1977)

La bruixa, és l’autora, la poetessa, que alhora, representa a totes les dones. Una dona que no és retinguda, sinó que és desimbolta i vol viure fora del lligam de les convencions. El títol a més de remetre’ns a J.V. Foix, també té vincle amb la cançó infantil. La bruixa porta dol, pel que ha viscut, un camí d’injustícies i de desigualtats, però no tot serà negatiu.

.Estructura del poemari:

Està format per 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus.

De la tradició culta: tracta el sonet en diferents versions.

De la tradició popular: empra cançons, romanços i corrandes. La mètrica varia. Hi apareixen refranys, tornades, ús de les anàfores i paral·lelismes.


El llibre consta de dues parts:

1a «Bruixa de dol»:

És un conjunt de poemes molt personals, amb un jo poètic reflexionant sobre diversos temes, com per exemple, les relacions sentimentals ja esdevingudes, el dol per la pèrdua, el fet d’independitzar-se, la solitud.

Dins d’aquesta primera part, hi trobem quatre seccions, a més d’una introducció o lema anomenat «Divisa». Dins d’aquest lema l’autora cerca la pròpia identitat tant com a dona i com a poeta. Una poesia lligada a la vida.

«Foc de pales»: té cinc poemes. S’hi plasma la influència de Federico García Lorca, en les imatges de la lluna, els ganivets, els punyals, el ritual del foc i de les forces tel·lúriques (terra, aigua i foc). Hi apareix la barca, com a signe de la seva solitud, i de la seva independència, on rema tota sola.

En aquest conjunt de poemes s’hi veu la dualitat de les relacions amoroses, que cavalquen entre el plaer i el dolor, i viuen en el risc. El jo poètic parla des d’aquest punt de vist sobre les relacions passades. També desitja alliberar-se del passat.

El foc ens transporta a la passió, el desig, així com també el perill dins de l’amor. Esborrar un passat, cremar-lo per a pensar en un futur millor, regenerat pel foc. Empra formes de la tradició popular.

«Tombant»: format per dotze poemes i una cita inicial. El títol ens remet a ‘canvi’. Parla d’una relació passada de la qual s’ha desvinculat. No necessita la presència d’un home. Hi apareixen el dol pel trencament de la relació i l’acceptació de la solitud. Quan diu «pujaré la tristesa dalt de les golfes», vol dir que vol fugir del procés del dol. Els poemes que hi apareixen són breus, alguns són semblants als aforismes, tampoc segueixen una mètrica i una rima estrictes.

«Foguera Joana»: conté nou poemes. Juga a feminitzar una foguera que és masculina. Hi expressa el desig i el plaer des d’un punt de vista femení. Al llarg dels poemes hi veiem els records de les relacions sexuals de caire lliure, plaents, lúdiques. El jo poètic no se sent culpable de res, gaudeix. La majoria dels poemes d’aquesta part són eròtics. Quan tracta el tema eròtic, ho fa emprant metàfores de la tradició literària referint-se als òrgans femenins i masculins: petxina, peix, ocell, llangardaix, espasa, entre d’altres. Empra formes poètiques breus.

«Bruixa de dol»: format per tretze sonets. Part que intitula el poemari. Hi fa acte de presència la bruixa, que és la representació de totes les dones, la recerca de la identitat femenina altra vegada. L’autora està de dol per diverses raons: la solitud i el dolor per la ruptura d’una relació. En aquests poemes, el jo poètic medita sobre el desig, la pèrdua, la tristesa, la solitud, la buidor existencial. També sobre la dualitat del plaer i el dolor que porta l’amor (Eros i Tànatos). L’amor apareix plasmat com un joc amb molts riscos. Utilitza formes de la tradició culta: el sonet petrarquià, dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs, i usa la rima consonant.

2a part: «Avui les fades i les bruixes s’estimen», títol de la segona part del poemari i a la vegada, un sonet, no a l’estil petrarquià, sinó d’alexandrins, és a dir, de dotze síl·labes. En aquest poema no apareix un jo poètic individualitzat, sinó que representat un tot, a totes les dones, tant en allò positiu com en el negatiu. Apareix la visió tradicional de la dona. La poeta no remet a la lluita en favor de la dona, sinó que fa una crida al combat totes unides i que acaba amb un missatge optimista.

L’apartat «Els núvols duien confeti a les butxaques» té vuit poemes i una introducció breu. El confeti porta l’alegria, la festivitat. El feminisme ha de ser una lluita vital festiva, tot i les arnes, que representen els perills que es trobarà per a avançar. Els poemes van dedicats a amigues de la poeta i a dones que apreciava. Els poemes presenten altre cop una mètrica irregular i rima assonant, on rimen únicament les vocals. En el poema que clou la part, «Cançó de fer camí», hi apareix una barca, símbol del combat que agrupa totes les dones.

«Sense llops ni destrals», és un altre apartat dins de la segona part. Consta de vuit sonets. Ens parla de dones properes. Amb el títol ens transporta al conte de «La Caputxeta vermella», allí, els personatges masculins sotmetien els femenins. Tant els llops com les destrals, no deixen de ser una altra amenaça que sotmet a les dones, d’unes dones que anhelen la llibertat. Les dones han d’unir-se per a lluitar plegades a pesar de les seves diferències. El poema «Vuit de març» funciona com a un tot. Glossa cremar el passat ple d’injustícies per a construir un nou futur d’igualtat entre homes i dones.


.Els temes del poemari:

-La reflexió sobre l’amor, el desig i la pèrdua, també la desfeta amorosa. S’aventura en el desig femení i envers un home. També hi trobem l’erotisme i el sexe. Sempre de manera explícita.

-La solitud vista com a negativa i positiva, emperò, necessària per al creixement individual. Cerca de la pròpia individualitat.

-La lluita feminista. Recerca de la identitat femenina. La independència.


.Els símbols: al llarg del poemari juga amb infinitat de símbols de la imatgeria popular, tradició literària i a més ho fa creant un univers propi. Es poden agrupar en diferents camps semàntics:

-D’identitat femenina:

Lluna, bruixa, fada, ombra, mirall, aranya, pluja, aigua mar.

*Lluna:

En els seus poemes té dos sentits. Món màgic, tradicional femení; i el pas del temps, de com aquest el marca.

*Les bruixes:

Per ella són les dones. Ella va ser mare sola, amb dones, les anomenava bruixes. En elles també hi apareix el ressò de la infantesa perduda: amb bruixes amb escombra i fades. A la vegada, hi apareix el dol per les bruixes, aquestes dones sàvies, que foren perseguides i assassinades. El dol també de sentir-se sola i estranya com a dona jove i que cerca una alternativa als estereotips de feminitat de caire tradicional. Destaca els aspectes vitals de les dones, perquè fins a aquell moment havien estat menystingudes.

-D’erotisme i el cos:

Llangardaix, ocell, espasa, flor, petxina, peixos, heura, sal, foc.

-De risc, perill i dolor:

Ganivets, ullals, sang, ametlles, estels amargs, foscor, negre.

-Del món dels contes o de la tradició medieval:

Drac, castell, cavall, amic, alba, beuratge, anell, mag, bruixa, fada.

-Dels jocs d’atzar i la màgia:

Cartes, tarot, astrologia, mag, bruixa.

.Estava interessada per l’astrologia: hi apareix l’escorpí, que era el seu signe del zodíac. També el drac, que era el signe del seu zodíac en l’horòscop xinès, a més, del que representa dins de la festivitat de Sant Jordi.

-D’altres elements de la natura:

Heura, arbre, fulles, pedra, bosc, llop, cargols.


.La llengua i l’estil:

-Ús de manera puntual de l’article neutre “lo”.

-Mots del món rural:

Paraules del món de la pagesia esdevenen cultes: “rella” (part de l’arada), “saó” (estat de la terra després d’una pluja i que la fa conreable).

-Mots de la quotidianitat femenina:

Estovalles, escombra, granera, bolquers...

-Creativitat en la rima gràcies al seu vagatge lèxic.

-Pretén crear una poesia simbolista.

-Fusiona la poesia amb la vida.

-Reivindicació de les formes de poesia popular.

-Creació d’un univers poètic femení sense referents.


.Intertextualitat:

Esmenta autors que admira com:

-Federico Garcia Lorca en imatges de l’imaginari popular i de les creences ancestrals, en presagis de violència o tragèdia: ganivets, foc, aigua, negror, lluna.

-Josep Vicent Foix: en el vers “al fons d’un petxina”, i en el títol del poemari que al·ludeix a “Sol i de dol”.

-Joan Brossa: quan apareixen la màgia, els jocs de cartes, l’atzar.

-Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseït: en la poesia eròtica.

Maria Mercè Marçal reinterpreta i reutilitza temes o imatges de la poesia trobadoresca, així com també de Joanot Martorell i de “Tirant lo Blanc”, en la metàfora sexual del castell; en els vocatius: amic i desamic; en l’alba com a símbol de separació dels amants.


ADDENDA

.Va començar a escriure en castellà, emperò, en conèixer el moviment de la Nova Cançó, es va posar a escriure en català.

.Es feia escoltar, tenia un alt vagatge polític i social.

.El 1976 es va afiliar al PSAN, Partit Socialista d’Alliberament Nacional.

.1981-1982 en un poema apareix el desig entre dones.

.En quinze anys va travar el seu univers literari.

.Uns versos que representen el seu estil i pensament:

«A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».


.Esquema de l'autora realitzat per l'alumnat de Literatura catalana:


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la. Fotografia: Josep Maria Corretger]


.Esquema de la rima:



.Enllaços que us ajudaran:

https://www.catorze.cat/biblioteca/maria-merce-marcal-marcat-ser-dona-nacio-oprimida-classe-baixa-2-77576/

https://kult.coop/entrevista-a-maria-merce-marcal/

https://www.rtve.es/play/videos/literal/arviu-tve-catalunya-literal-maria-merce-marcal/4638761/

https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20180209/heura-marcal-magrada-mes-ser-exploradora-que-guerrera-6614005

https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/7080/9975


[Font: blocs.xtec.cat]

(Imatges extretes de: Òmnium Cultural, Ona Llibres, Català 3r d'ESO blog)


EXERCICIS:

1. Destaca vint aspectes de la vida i obra de Maria Mercè Marçal.

2. Escull un dels dos poemes següents i comenta’l, esmenta’n amb versos d’exemples cada cosa que afirmis.


XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.


Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.



VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.


Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.


Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

i la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.


El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula Dona.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

3. A «Bruixa de dol» s’hi veuen molts aspectes de l’estil literari de Maria Mercè Marçal, anomena’ls.

4. Escull un aspecte de l’estil literari de la poeta o un símbol i amplia’l una mica amb exemples dels versos de «Bruixa de dol».

5. Investiga una mica sobre la vida i obra de Maria Mercè Marçal i crea una ruta literària on les imatges, els versos i les explicacions en siguin les protagonistes.

6. Realitza una petita campanya publicitària per a un llibre de Maria Mercè Marçal en forma de vídeo o d’àudio.

7. Tria un poema de «Bruixa de dol» i explica’l i representa’l a l’aula amb imatges.

8. Cerca i escull un poema de «Bruixa de dol» que t’agradi i realitza un recital poemes sobre «Bruixa de dol» amb la resta de la classe enregistrat en format mp3.

9. Crea un punt de llibre literari sobre Maria Mercè Marçal.

10. Realitza un petit documental d’un màxim de deu minuts sobre l’autora.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;