«Bruixa de dol» (1977)
La
bruixa, és l’autora, la poetessa, que alhora, representa a totes
les dones. Una dona que no és retinguda, sinó que és desimbolta i
vol viure fora del lligam de les convencions. El títol a més de
remetre’ns a J.V. Foix, també té vincle amb la cançó infantil.
La bruixa porta dol, pel que ha viscut, un camí d’injustícies i
de desigualtats, però no tot serà negatiu.
.Estructura
del poemari:
Està
format per 23 sonets, 14 cançons i 22 poemes breus.
De
la tradició culta: tracta el sonet en diferents versions.
De
la tradició popular: empra cançons, romanços i corrandes. La
mètrica varia. Hi apareixen refranys, tornades, ús de les anàfores
i paral·lelismes.
El
llibre consta de dues parts:
1a
«Bruixa de dol»:
És
un conjunt de poemes molt personals, amb un jo poètic reflexionant
sobre diversos temes, com per exemple, les relacions sentimentals ja
esdevingudes, el dol per la pèrdua, el fet d’independitzar-se, la
solitud.
Dins
d’aquesta primera part, hi trobem quatre seccions, a més d’una
introducció o lema anomenat «Divisa». Dins d’aquest lema
l’autora cerca la pròpia identitat tant com a dona i com a poeta.
Una poesia lligada a la vida.
«Foc
de pales»: té
cinc poemes. S’hi plasma la influència de Federico García Lorca,
en les imatges de la lluna, els ganivets, els punyals, el ritual del
foc i de les forces tel·lúriques (terra, aigua i foc). Hi apareix
la barca, com a signe de la seva solitud, i de la seva independència,
on rema tota sola.
En
aquest conjunt de poemes s’hi veu la dualitat de les relacions
amoroses, que cavalquen entre el plaer i el dolor, i viuen en el
risc. El jo poètic parla des d’aquest punt de vist sobre les
relacions passades. També desitja alliberar-se del passat.
El
foc ens transporta a la passió, el desig, així com també el perill
dins de l’amor. Esborrar un passat, cremar-lo per a pensar en un
futur millor, regenerat pel foc. Empra formes de la tradició
popular.
«Tombant»:
format per dotze poemes i una cita inicial. El títol ens remet a
‘canvi’. Parla d’una relació passada de la qual s’ha
desvinculat. No necessita la presència d’un home. Hi apareixen el
dol pel trencament de la relació i l’acceptació de la solitud.
Quan diu «pujaré la tristesa dalt de les golfes», vol dir que vol
fugir del procés del dol. Els poemes que hi apareixen són breus,
alguns són semblants als aforismes, tampoc segueixen una mètrica i
una rima estrictes.
«Foguera
Joana»: conté
nou poemes. Juga a feminitzar una foguera que és masculina. Hi
expressa el desig i el plaer des d’un punt de vista femení. Al
llarg dels poemes hi veiem els records de les relacions sexuals de
caire lliure, plaents, lúdiques. El jo poètic no se sent culpable
de res, gaudeix. La majoria dels poemes d’aquesta part són
eròtics. Quan tracta el tema eròtic, ho fa emprant metàfores de la
tradició literària referint-se als òrgans femenins i masculins:
petxina, peix, ocell, llangardaix, espasa, entre d’altres. Empra
formes poètiques breus.
«Bruixa
de dol»: format
per tretze sonets. Part que intitula el poemari. Hi fa acte de
presència la bruixa, que és la representació de totes les dones,
la recerca de la identitat femenina altra vegada. L’autora està de
dol per diverses raons: la solitud i el dolor per la ruptura d’una
relació. En aquests poemes, el jo poètic medita sobre el desig, la
pèrdua, la tristesa, la solitud, la buidor existencial. També sobre
la dualitat del plaer i el dolor que porta l’amor (Eros i Tànatos).
L’amor apareix plasmat com un joc amb molts riscos. Utilitza formes
de la tradició culta: el sonet petrarquià, dos quartets i dos
tercets de versos decasíl·labs, i usa la rima consonant.
2a part: «Avui les fades i les bruixes s’estimen», títol
de la segona part del poemari i a la vegada, un sonet, no a l’estil petrarquià,
sinó d’alexandrins, és a dir, de dotze síl·labes. En aquest poema no apareix un
jo poètic individualitzat, sinó que representat un tot, a totes les dones, tant
en allò positiu com en el negatiu. Apareix la visió tradicional de la dona. La
poeta no remet a la lluita en favor de la dona, sinó que fa una crida al combat
totes unides i que acaba amb un missatge optimista.
L’apartat
«Els núvols duien confeti
a les butxaques» té vuit poemes i una introducció breu. El confeti
porta l’alegria, la festivitat. El feminisme ha de ser una lluita vital
festiva, tot i les arnes, que representen els perills que es trobarà per a
avançar. Els poemes van dedicats a amigues de la poeta i a dones que apreciava.
Els poemes presenten altre cop una mètrica irregular i rima assonant, on rimen
únicament les vocals. En el poema que clou la part, «Cançó de fer camí», hi
apareix una barca, símbol del combat que agrupa totes les dones.
«Sense llops ni destrals»,
és un altre apartat dins de la segona part. Consta de vuit sonets. Ens parla de
dones properes. Amb el títol ens transporta al conte de «La Caputxeta
vermella», allí, els personatges masculins sotmetien els femenins. Tant els
llops com les destrals, no deixen de ser una altra amenaça que sotmet a les
dones, d’unes dones que anhelen la llibertat. Les dones han d’unir-se per a
lluitar plegades a pesar de les seves diferències. El poema «Vuit de març»
funciona com a un tot. Glossa cremar el passat ple d’injustícies per a
construir un nou futur d’igualtat entre homes i dones.
.Els
temes del poemari:
-La
reflexió sobre l’amor, el desig i la pèrdua, també la desfeta
amorosa. S’aventura en el desig femení i envers un home. També hi
trobem l’erotisme i el sexe. Sempre de manera explícita.
-La
solitud vista com a negativa i positiva, emperò, necessària per al
creixement individual. Cerca de la pròpia individualitat.
-La
lluita feminista. Recerca de la identitat femenina. La independència.
.Els
símbols: al
llarg del poemari juga amb infinitat de símbols de la imatgeria
popular, tradició literària i a més ho fa creant un univers propi.
Es poden agrupar en diferents camps semàntics:
-D’identitat
femenina:
Lluna,
bruixa, fada, ombra, mirall, aranya, pluja, aigua mar.
*Lluna:
En
els seus poemes té dos sentits. Món màgic, tradicional femení; i
el pas del temps, de com aquest el marca.
*Les
bruixes:
Per
ella són les dones. Ella va ser mare sola, amb dones, les anomenava
bruixes. En elles també hi apareix el ressò de la infantesa
perduda: amb bruixes amb escombra i fades. A la vegada, hi apareix el
dol per les bruixes, aquestes dones sàvies, que foren perseguides i
assassinades. El dol també de sentir-se sola i estranya com a dona
jove i que cerca una alternativa als estereotips de feminitat de
caire tradicional. Destaca els aspectes vitals de les dones, perquè
fins a aquell moment havien estat menystingudes.
-D’erotisme
i el cos:
Llangardaix,
ocell, espasa, flor, petxina, peixos, heura, sal, foc.
-De
risc, perill i dolor:
Ganivets,
ullals, sang, ametlles, estels amargs, foscor, negre.
-Del
món dels contes o de la tradició medieval:
Drac,
castell, cavall, amic, alba, beuratge, anell, mag, bruixa, fada.
-Dels
jocs d’atzar i la màgia:
Cartes,
tarot, astrologia, mag, bruixa.
.Estava
interessada per l’astrologia: hi apareix l’escorpí, que era el
seu signe del zodíac. També el drac, que era el signe del seu
zodíac en l’horòscop xinès, a més, del que representa dins de
la festivitat de Sant Jordi.
-D’altres
elements de la natura:
Heura,
arbre, fulles, pedra, bosc, llop, cargols.
.La
llengua i l’estil:
-Ús
de manera puntual de l’article neutre “lo”.
-Mots
del món rural:
Paraules
del món de la pagesia esdevenen cultes: “rella” (part de
l’arada), “saó” (estat de la terra després d’una pluja i
que la fa conreable).
-Mots
de la quotidianitat femenina:
Estovalles,
escombra, granera, bolquers...
-Creativitat
en la rima gràcies al seu vagatge lèxic.
-Pretén
crear una poesia simbolista.
-Fusiona
la poesia amb la vida.
-Reivindicació
de les formes de poesia popular.
-Creació
d’un univers poètic femení sense referents.
.Intertextualitat:
Esmenta
autors que admira com:
-Federico
Garcia Lorca en imatges de l’imaginari popular i de les creences
ancestrals, en presagis de violència o tragèdia: ganivets, foc,
aigua, negror, lluna.
-Josep
Vicent Foix: en el vers “al fons d’un petxina”, i en el títol
del poemari que al·ludeix a “Sol i de dol”.
-Joan
Brossa: quan apareixen la màgia, els jocs de cartes, l’atzar.
-Vicent
Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseït: en la poesia eròtica.
Maria
Mercè Marçal reinterpreta i reutilitza temes o imatges de la poesia
trobadoresca, així com també de Joanot Martorell i de “Tirant lo
Blanc”, en la metàfora sexual del castell; en els vocatius: amic
i desamic;
en l’alba com a símbol de separació dels amants.
ADDENDA
.Va
començar a escriure en castellà, emperò, en conèixer el moviment
de la Nova Cançó, es va posar a escriure en català.
.Es
feia escoltar, tenia un alt vagatge polític i social.
.El
1976 es va afiliar al PSAN, Partit Socialista d’Alliberament
Nacional.
.1981-1982
en un poema apareix el desig entre dones.
.En
quinze anys va travar el seu univers literari.
.Uns
versos que representen el seu estil i pensament:
«A
l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de
classe baixa i nació oprimida.
I
el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».
.Esquema de l'autora realitzat per l'alumnat de Literatura catalana:
[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la. Fotografia: Josep Maria Corretger]
.Esquema de la rima:
.Enllaços
que us ajudaran:
https://www.catorze.cat/biblioteca/maria-merce-marcal-marcat-ser-dona-nacio-oprimida-classe-baixa-2-77576/
https://kult.coop/entrevista-a-maria-merce-marcal/
https://www.rtve.es/play/videos/literal/arviu-tve-catalunya-literal-maria-merce-marcal/4638761/
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20180209/heura-marcal-magrada-mes-ser-exploradora-que-guerrera-6614005
https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/7080/9975
[Font:
blocs.xtec.cat]
(Imatges
extretes de: Òmnium Cultural, Ona Llibres, Català 3r d'ESO blog)
EXERCICIS:
1.
Destaca vint aspectes de la vida i obra de Maria Mercè Marçal.
2.
Escull un dels dos poemes següents i comenta’l, esmenta’n amb
versos d’exemples cada cosa que afirmis.
XII
Pujaré
la tristesa dalt les golfes
amb
la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el
cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I
baixaré les graus amb vestit d’alegria
que
hauran teixit aranyes sense seny.
Hi
haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
VUIT
DE MARÇ
Amb
totes dues mans
alçades
a la lluna,
obrim
una finestra
en
aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula Dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
3. A «Bruixa de dol» s’hi
veuen molts aspectes de l’estil literari de Maria Mercè Marçal,
anomena’ls.
4. Escull un aspecte de
l’estil literari de la poeta o un símbol i amplia’l una mica amb
exemples dels versos de «Bruixa de dol».
5. Investiga una mica sobre la
vida i obra de Maria Mercè Marçal i crea una ruta literària on les
imatges, els versos i les explicacions en siguin les protagonistes.
6. Realitza una petita
campanya publicitària per a un llibre de Maria Mercè Marçal en
forma de vídeo o d’àudio.
7. Tria un poema de «Bruixa
de dol» i explica’l i representa’l a l’aula amb imatges.
8. Cerca i escull un poema de
«Bruixa de dol» que t’agradi i realitza un recital poemes sobre
«Bruixa de dol» amb la resta de la classe enregistrat en format
mp3.
9. Crea un punt de llibre
literari sobre Maria Mercè Marçal.
10. Realitza un petit
documental d’un màxim de deu minuts sobre l’autora.
