Apunts
biogràfics d’una vida
En Vallverdú va néixer al
carrer del Carme, n. 40 de Lleida, a les cinc de la tarda.
“Existeix
un entresol petitíssim i fosc, que encara existeix i en el qual només hi vàrem
residir fins que va néixer la meva germana, és a dir, dos anys i mig”.
La
seva segona residència va ser on avui en dia es troba l’Escola del Treball. Era
l’època en què en Vallverdú inicià la realització de teatre d’ombres xineses
per a sa germana.
Els
avis paterns residien a Sant Martí de Maldà, això va fer que en Josep hi passés
llargues temporades als estius. Allí, el seu avi el portava a l’hort, a caçar a
la muntanya. Era quan en Josep establí per primera vegada contacte amb la
natura. Eren el llegat del seu avi, l’educació, com a curiositat, disposava
d’una bona biblioteca, fet que facilitava el seu somni com a escriptor i
l’observació de la natura. En canvi, del seu pare n’adoptà la vida crítica de
ciutat, la noció del deure, mantenir les pròpies conviccions i sobretot, el
model de civilitat.
El
1930 la família Vallverdú es traslladà al tercer pis de la Rambla Ferran n. 15
de Lleida. Precisament, on avui s’hi ubiquen els jutjats. A conseqüència dels
bombardejos de la Guerra Civil espanyola, abandonaren la ciutat.
En
Vallverdú, de jovenet, dels vuit anys en endavant va patir obesitat, fet que
sempre intentava superar amb intel·ligència, amb l’aplicació total en els
estudis. La família es mogué un altre cop, aquesta vegada fins a Puiggròs. La
mare d’en Vallverdú va estudiar per a mestre, tot i que no en va exercir. Sempre
va estar molt delicada, va morir amb tan sols quaranta-dos anys malalta del
fetge. Entre 1940 i 1949 el seu pare es va desplaçar a Barcelona perquè hi
venia roba i llençols. És el temps en què en Josep entrà com a ajudant del
doctor d’Universitat Jordi Rubió pels coneixements de llatí que tenia. El
període de 1948 a 1949 a Sant Feliu de Guíxols col·laborà en empreses
culturals. El 1953 nasqué el seu únic fill, Eloi, que patia oligofrènia,
malaltia que li dificultava el seu desenvolupament intel·lectual. Era a l’any
1954 quan guanyà el primer premi literari amb una novel·la d’aventures en un
concurs literari d’Alcoi. Obra que com afirmà ell, va ser redactada ràpidament.
El
1956 traspassà el seu pare i l’avi hagué de retornar a Sant Martí de Maldà per
fer-se càrrec de la hisenda patrimonial. Vallverdú començà a treballar a la
capital de La Noguera durant dos anys, a l’Institut de Balaguer, emperò, emprà
la residència de l’avi patern com a casa d’estiueig i on se li despertà la
imaginació. Publicà el primer llibre de contes intitulat “Festa Major” (1958),
que envià al Premi Víctor Català sense tenir gaire sort, però sí que aconseguí
algunes votacions.
El
1959 treballà a l’Institut de Lleida, perquè el seu fill Eloi requeria una
escola adequada. Aquest retorn temporal a la capital de ponent perdurà deu
anys. El 1960 veié editats en català els seus primers llibres, el que propicià
la seva trajectòria com a escriptor, “El venedor de peixos”, encartada dins de
la primera col·lecció de novel·la juvenil que es va crear a Catalunya i que fou
publicada per Arimany. L’editor Albertí s’encarregà de realitzar una edició amb
set contes de l’obra “Festa Major”.
En
Vallverdú tenia la pretensió d’escriure novel·la majoritària, és a dir,
novel·la d’aventures, perquè així agradarien i entretindrien a tothom, emperò,
també, com no, que els infants llegissin en català. El 1961 es va crear la
revista Cavall Fort, gairebé de manera simultània hi començà a escriure.
Deixà l’institut per treballar al col·legi Sant Jordi i encetà una etapa
dedicada a la traducció intensa i que abastà els anys que van del 1962 al 1975.
És quan Edicions 62 li donà feina com a traductor de novel·la policíaca i
Herder, de llibres religiosos. El 1963 escrigué la novel·la juvenil “L’abisme
de Pyranos”, i guanyà el Premi Ruyra. Li canviaren el títol per “Trampa sota
les aigües”, que per cert, és la seva obra més reeditada des d’aleshores. El
1968 l’Eloi esdevé internat al centre de Sudanell, fet que també facilità la
seva concentració plena en l’escriptura. El 1970 Vallverdú va a treballar al
col·legi dels Caputxins i col·laborà en premsa: Tele Estel, Serra
d’Or, Cavall Fort. Guanya el Premi Folch i Torres amb l’obra “En Roc
drapaire”. Vallverdú fou reclamat com a autor juvenil, però ell es decantava
més per l’assaig: “Proses de Ponent”, “Indíbil i la boira”, que esdevingueren
finalistes del Premi Josep Pla del 1970 i del 1982 respectivament. Sobre aquest
fet ell mateix clamà:
“L’etiqueta
d’escriptor únicament juvenil no m’escau i la rebutjo, tot i que
majoritàriament soc un escriptor de literatura juvenil”.
Establí
un contracte gairebé de per vida amb la editorial La Galera, amb la qual es
comprometé a escriure una novel·la cada any. Qui no recorda aquelles
magnífiques cobertes il·lustrades dels seus llibres editats per aquesta
editorial? El 1980 entrà a treballar a l’Institut de les Borges Blanques
justament acabat d’inaugurar. Des del 1982 esdevingué catedràtic d’institut. El
1983 fou un any històric, atès que es creà el Premi d’Assaig Josep Vallverdú a
Lleida. El 1988 Vallverdú se n’anà a viure a l’Espluga de Francolí, recordo en
un retall que guardava del diari Segre que s’intitulava: “Vallverdú fuig de la
boira”, perquè ja n’estava tip del temps de Lleida. Aquest mateix any rebé la
Creu de Sant Jordi, i l’honor d’ésser nomenat l’escriptor del mes el març del
1990, així com també entrà a formar part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A
partir del 1991 en Vallverdú intensificà la seva producció, tant a nivell
literari com pel que fa a la seva col·laboració en la premsa regional, perquè
com clamà ell, la de Barcelona no li obria les portes. Sobretot, l’autor es
reafirmà en el seu activisme literari quan afirmà: “Escriure per a la canalla
rejoveneix en certa manera”.
L’any
2012 traspassà la seva dona, Isabel Arqué. Al cap de pocs mesos, en Josep refà
la seva vida, decideix casar-se amb Antonieta Vilajoliu. Posteriorment, abandonà
definitivament l’Espluga de Francolí i plegats decidiren anar a viure a
Balaguer.
Dins
del seu corpus literari juvenil de tall clàssic, i ho glosso així, ja que dins
de les seves obres els aparells tecnològics hi passen de llarg, hi trobem temes
recurrents dins de la novel·la d’aventures: Pyranos, la recreació del món
prehistòric, la passió per la mitologia grega, sense oblidar la fantasia, el
vell oest, els animals com a protagonistes, la fascinació per “L’illa del
tresor”, de Robert Louis Stevenson, la modernització de contes clàssics, i
sobretot la mar.
Vallverdú
és un escriptor que mai ha marxat, que sempre ha estat allí, allunyat de les
modes i reinventant-se ell mateix una i altra vegada, sense defugir la
inspiració, cercant noves idees, temàtiques per a les seves obres. Avui dia,
encara continua molt actiu, i com va dir un dia el seu biogràfic Josep Maria
Aloi, malauradament traspassat el febrer del 2020, segueix al peu del canó,
interposant-se a qualsevol adversitat. Aturar-se en la lectura d’un dels seus
llibres, mai serà una pèrdua de temps.
Una vida lligada a
la literatura
Si ens endinsem en l’univers literari d’en Josep
Vallverdú trobarem que és un autor molt prolífic, que gaudeix escrivint, és un
gladiador de la literatura catalana, que se n’anirà amb les botes posades. El
trobem en mil i una vessants, amb infinitat de cares, si més no, camaleònic, ja
que es transforma en traductor, cronista de viatges, reporter, autor de
novel·les de diferents temàtiques, el memorialista, el dramaturg, el dibuixant,
el contista, l’articulista de prensa, el dietari, l’assagista, el guionista, el
crític literari, però també el poeta. En Vallverdú podríem afirmar sense por a
equivocar-nos que ha tractat tots els Pals de la baralla, tots els gèneres
literaris possibles,
potser, únicament que li queda experimentar amb la poesia visual.
És un orgull i dignificador que un autor toqui tants
gèneres, fruit del seu domini de la llengua i talent literari, i altrament, que
ho faci amb mestratge i captant l’atenció de diferents generacions, perquè com
diu aquell, en Vallverdú sempre hi ha estat, sempre ens ha acompanyat amb la
seva ploma i art d’escriptor, tant als més joves com als adults, perquè poques
vides s’apropen als cent anys com la seva i a més, ho fa amb una actitud de
defensa per la llengua i per a la bona escriptura, no aturant la seva feina i
aprofitant cada instant que té, escrivint com diu ell, “Una estoneta cada dia”.
Tot i que en algunes èpoques te n’hagis allunyat una mica per l’edat, perquè
se’l pot tipificar d’un autor encarat únicament al públic infantil i juvenil,
això és una equivocació. Ara bé, és cert que s’ha dedicat amb cos
i ànima en aquest àmbit, on trobem una basta producció literària que sembla no
tenir fi, però, sense deixar mai de banda els més grans. Si pel motiu que sigui
n’havies perdut el rumb per l’edat, podies continuar llegint-lo com a poeta,
sí, la seva producció poètica va ser recuperada i completada en els darrers
anys: S’incià a les acaballes dels anys setanta amb el recull infantil “Poemes
del gos” (1977), per a profunditzar en el gènere a més avançada edat amb “De
signe cranc” (2009), “Bestiolari” (2010), “Argila” (2014), “Ronda de boires”
(2016), “Bestiolari 2” (2017), “A ull nu” (2018), “Pa de forment” (2020) i així
fins a nou títols fins a “Atresorat silenci” (2023). La seva producció de infantil
i juvenil pot desglossar-se en obres de diferents temàtiques: de rerefons
històric, far-west, d’acció, amb protagonista animal, missatge social, elements
fantàstics, novel·la negra, contes, relats breus, teatre, articles de
divulgació, reculls, adaptacions, fet que demostra que molts l’anomenin “un tot
terreny de la literatura”.
Però,
també podem resseguir els seus articles en premsa, els llibres de viatges,
recordeu els deu volums de “Catalunya-Visió” (1968-1974) on viatjava arreu del
Principat amb el fotogràf Ton Sirera en un Citroën 2 cavalls? entre d’altres.
En Vallverdú és un autor molt clàssic, dels d’abans, no em consta que hagi
incorporat les noves tecnologies com a fil conductor en alguna de les seves
obres, emperò, sempre acabes retornant als seus llibres, perquè inspiren, hi
vius l’aventura, aprens coses de la vida. Les seves obres són universals, és el
nostre Jules Verne, el nostre autor de novel·la d’aventures per excel·lència i
cercant la imaginació en qualsevol lloc per a reinventar-se contínuament com ho
veiem per exemple a “El vuitè nan” (2022), on reescriu un conte clàssic i et fa
reflexionar a l’entorn de la Blancaneu i dels set nans, i on també els animals
tindran molt de protagonisme, perquè ell de gran volia ser veterinari, però va
apostar per les lletres. També amb els dos llibres de poesia adreçats als més
joves a “Bestiolari”, o en novel·les com “El viatge del Dofí Rialler” (1990) i
“El testament de John Silver” (2007) en les quals retorna al mite de L’illa del
tresor que tant el fascina; col·laborant de manera sorprenent amb el grup de
música heavy Urgila on apareix recitant dos dels seus poemes l’any passat;
exposant els seus dibuixos de quan era petit al Castell del Remei la tardor del
2021; “Camp de mart” (2020), on ens parlava de les seves vivències durant la realització
del servei militar en diferents destinacions lleidatanes entre 1944 i 1946. En
Vallverdú és un tòtem. Ho és tot en la literatura. Un autor de renom, prestigi,
intel·ligència magne, geni infinit i que per si no n’hi hagués prou, que estima
l’ofici d’escriure. Si parlem d’autors/es de la província de Lleida, el primer
dels que ens venen en la ment és en Vallverdú. Ara fa poc més de vint anys La
Galera va editar l’obra completa de la seva literatura infantil i juvenil
(1995-2001) en format de luxe i en catorze volums, i que no tot autor té
publicada, només és a l’abast dels grans literats, i Vallverdú n’és un, però
com que l’autor no detura l’escriptura, han aparegut més obres posteriors en
aquest àmbit que el va donar a conèixer que fan que l’obra completa requereixi
alguna futura ampliació: “Estimat Stavros” (1999), “Gegants a Rocanegra”
(1999), “El patró Gombau” (2000), “Rovelló el valent” (2000), “Rovelló
boletaire” (2001), “Rovelló fugitiu” (2001), “Rovelló al circ” (2001), “El
silenci i la pedra” (2003), “La presó de Lleida” (2003), “Primi quatre
estrelles” (2003), “Les raons de Divendres” (2003), “El silenci i la pedra”
(2003), “El testament de John Silver”
(2007), “Xau, el gos nàufrag” (2008), “La germana de la núvia i altres relats” (2008),
“Un segrest ecologista” (2009), “Blai Joncar” (2009), “Honorable fugitiu”
(2011), “Terra de llops” (2012), “I tiro perquè em toca” (2012), “Relats per al
passeig” (2013), “Balau, l’heroi del riu” (2015) són els que han arribat
després i que fan que els seus estudiosos i biògrafs hagin d’actualitzar
constantment la seva producció literària perquè a pesar de l’edat, en Vallverdú
no abandona l’escriptura.
A
més de rellegir algunes de les seves obres juvenils i que perduraran en el
temps, perquè els llibres ben escrits mai passen de moda, és interessant
explorar d’altres facetes de l’autor, sobretot, els seus llibres de memòries.
S’hi troben en un viarany proper: “Proses de Ponent” (1970), “Indíbil i la
boira” (1983), “Les vuit estacions” (1991), “Convidat a parlar” (1995).
Tanmateix, va ser amb la editorial Proa que va publicar una trilogia memorialista
formidable i on s’esplaia en tot el seu pensament: “Vagó de tercera” (1996),
“Garbinada i Ponent” (1998), “Desmudat i a les golfes” (2000). Tampoc no hem de
passar per alt la seva faceta com a traductor, que explota entre els anys 1962
i 1975, un no parar: tradueix sobretot novel·les per a la col·lecció “La Cua de
Palla”, així com també diversos clàssics.
El
proppassat 5 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida, la ciutat va
obrir el seu cor per retre un homenatge a un dels seus escriptors en
majúscules, potser al més universal de les terres de Ponent en l’inici dels
actes de commemoració de la celebració de l’any Vallverdú en motiu del seu
centenari, en una sala plena a vessar i amb una ovació interminable fruit del
deliri per l’autor i sobretot amb gent adulta a qui l’autor havia acompanyat
amb la seva escriptura. Els llibres d’en Josep Vallverdú no acostumen a fallar,
entretenen, et fan viure l’aventura en carn viva, et fan passar una estona
plaent i et fan aprendre sobre la mitologia, la història, la fantasia... i
sobretot, vocabulari, atès que l’autor s’introdueix completament en els mots i
n’extrau el millor fruit, paraules que mai passaran per ta vora si no
llegeixes. Els seus llibres ja han esdevingut clàssics de la literatura i
sempre hi seran. Cada vegada que publica un llibre és un motiu de celebració. En
alguna de les seves noves obres encara pot arribar a sorprendre. L’honor més
important que ha rebut és la Creu de Sant Jordi el 1990, Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el
2019. D’entre les seves obres més guardonades trobem: “Rovelló” (1969), “En Roc
drapaire” (1971), “L’alcalde Ferrovell” (1981) i “En Mir l’esquirol” (1978).
Molta
salut senyor Vallverdú i continuï llegant-nos tot el que pugui abans del seu darrer
viatge. Gràcies per haver-me entretingut tantes tardes, sobretot, durant la
meva infantesa, i més tardanament, com a ésser madur, també per haver fet
aquest món una mica millor amb els seus llibres. Agrair que m’hagi fet estimar
els llibres i la literatura, fins a tal punt que de ben jovenet ja retallava
entrevistes d’autors i crítiques de llibres, creant els meus propis arxius i
avui dia treballo com a docent de Llengua i literatura catalanes, en part, per
la seva culpa. Visqui amb intensitat aquesta gran celebració, ben merescuda, no
tothom pot gaudir d’un centenari. Sempre estarà als nostres cors. Per molts
anys i que vinguin moltes obres més!
Josep
Maria Corretger Olivart
Febrer-abril
del 2023
[Font
consultada: Vallverdu.org]
(Crèdits
fotogràfics: Josep Vallverdú, IEI, ACN)
EXERCICIS:
1. Per què es diu que en
Josep Vallverdú és un autor tot terreny?
2. Quin és el llibre que
s’ha venut més dins de la seva llarga trajectòria?
3. Quins són els tòpics
literaris que trobem dins de la seva obra infantil i juvenil?
4. Esmenta deu aspectes
fonamentals dins de la seva vida i obra.
5. Investiga i escull un
personatge destacat d’una de les seves obres. Pot ésser un principal o bé un
secundari. Una persona o bé un animal. Protagonista o antagonista. Cerca una
imatge, i descriu-lo físicament i com actua. Posteriorment, presenta’l als teus
companys de classe.
6. Exposa el personatge del
qual hagis buscat informació a la biblioteca del teu centre i justifica per què
l’has escollit.
7. Fòrum: quin llibre t’ha
agradat més d’en Josep Vallverdú? Per què?
