dimarts, 30 de novembre de 2021

Usos orals i informals: la conversa i la tertúla. Adreçat a l'ESO

 

La conversa és la forma de comunicar-nos els humans més important, perquè la portem a terme mitjançant un diàleg.

Així doncs dins de les converses podem distingir les informals o ordinàries, que es poden portar a terme en un pati escolar, en un bar, en un sopar d’amics, i les formals, com ara entrevistes, debats, reunions de treball i similars.

Una conversa s’inicia mitjançant una salutació, entre altres mecanismes, atès que, és una forma explícita de manifestar que volem començar una conversa amb algú. Per a mantenir la conversa, cal seguir unes convencions i unes pautes que tots els parlants han de conèixer. Per a finalitzar una conversa també són necessàries unes estratègies i habilitats, cal cercar un comiat, per a donar a entendre que s’ha acabat el diàleg.

Conversar és un acte social, i la seva portada a terme o èxit se suporta en uns principis universals entre els quals s’inclouen la cooperació i la cortesia. Si un individu mostra una actitud respectuosa, sempre facilitarà la interacció entre els parlants; contràriament, si un parlant és intolerant, si imposa els seus arguments, la vanitat o elements semblants, faran complicat que la conversa arribi a bon terme.


Quan portem una conversa, gran part de la informació que transmetem es produeix sense paraules, és a dir, ens ve donada pels gestos, el to de la veu, la distància entre els parlants, l’expressió de la cara, el perfum, la vista... és el que es coneix com a comunicació no verbal. Elements que faciliten la conversa, fan que sigui més àgil i fluida. A través del llenguatge no verbal també es pot veure el nostre estat d’ànim i la relació que tenim amb el nostre interlocutor.

Per tant, a l’hora de conversar, a més de tenir en compte les rutines verbals, també hem de tenir presents els aspectes no verbals, i aquesta interpretació pot ser diferenciadora d’una cultura a una altra, en diem factors interculturals.

A mig camí de la conversa i del debat hi ha la tertúlia, que es caracteritza perquè els participants es troben per a dialogar sobre un o diversos temes d’interès comú o de plena actualitat. Aquestes tertúlies poden haver-se preparat prèviament, com de vegades succeeix als mitjans de comunicació, o bé més espontànies, com per exemple, en una sobretaula després d’un àpat entre familiars.

 

N.B. Pots veure alguns elements que intervenen en el xoc intercultural en el següent enllaç:

https://www.palma.cat/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_91895_1.pdf

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: EF English Live)

 

EXERCICIS:

1. Quins són els principals elements que sobresurten en una conversa?

2. Explica la diferència entre una conversa i un debat.

3. Digues si les següents característiques formen part de la conversa o bé d’un debat.

-No hi ha control rigorós del temps.

-Cert grau de formalitat en les intervencions.

-Pot sorgir d’una manera natural i espontània.

-No hi ha cap afany d’arribar a cap conclusió ni a cap acord.

-Cal un moderador.

-No hi ha periodicitat.

-El to és col·loquial i l’ambient, relaxat.

-Els que hi intervenen són especialistes en el tema.

-Cal cenyir-se al tema.

-Hi ha una conclusió final.

-Es tracten temes d’actualitat.

-La durada de les intervencions està regulada.

[Activitat extreta del llibre esmenat més amunt]

4. Completa:

En una conversa apareixen els valors ____________ i ____________.

5. Escull un tema d’actualitat i porta un petit debat en grupet a l’aula.

6. Llegeix el següent article i resumeix els principals aspectes que cal tenir presents dins del llenguatge no verbal.

https://www-ontraining-es.translate.goog/comunicacion-no-verbal-intercultural-5-aspectos-clave/?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=nui

7. Cerca cinc gestos que tinguin un significat diferent segons el país d’origen de la persona.

8. Fòrum: has assistit o vist alguna vegada per televisió un debat? Sobre quin tema? Què et va semblar? Per què? Raona les teves respostes.

diumenge, 28 de novembre de 2021

Conte amb valors: "La cua de gat". Adreçat a tothom


Un dia, un gat ancià observava al mig d’una plaça com un inquiet gatet tractava de caçar la seva pròpia cua. Ho intentava una i altra vegada i sempre fracassava. Quan s’aturava era per pur esgotament, després hi tornava i enllaçava unes altres voltes en cercle. Cansat de veure al pobre mix frustrat en el seu propòsit, el vell gat li preguntà:

-Gatet, per què intentes perseguir-te la cua incessantment? No veus que és impossible?

-Impossible? No ho crec. Jo busco la felicitat i per a un gat la felicitat és la seva cua, per això la persegueixo. I sàpiga que algun dia ho aconseguiré i seré feliç.

Llavors, el gat vell i, per tant, més savi, digué:

-Fill meu. Tot i que em vegis aquí tan tranquil i reposat, quan era jove com a tu, jo també pensava que la meva cua era la felicitat, però cada vegada que l’encalçava s’escapava. Per això, vaig arribar a un conclusió: jo vaig fent el meu camí i, saps què? Ella em persegueix a mi! I puc assegurar-te que així soc feliç.

Aquesta història ens ensenya que la felicitat està molt a prop teu, al teu abast, i que tens tot el necessari per a atrapar-la. Tan sols has de deixar d’obsessionar-te en percaçar-la, ja que així mai arribaràs a l’horitzó.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Crèdit fotogràfic: JMCO)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Escull quatre paraules de color lila i explica’n el significat.

3. Què significa l’expressió al teu abast?

4. Cerca sinònims dels següents mots. Alguns es passegen pel conte.

Aconseguir:                                                                  perseguir:

5. Al conte hi apareixen diversos adverbis, esmenta’n quatre i digues de quina tipologia són.

6. El gat ancià capgira la història del gatet, com ho fa?

7. Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.

8. Pensa un altre títol possible per a aquest conte. Justifica el teu títol.

9. Què ens ensenya aquest conte? Què has après tu amb la seva lectura?

10. Fòrum: t’ha agradat aquest conte? Per què? T’apassionen els gats com a animals de companyia? Per què?

 

dilluns, 22 de novembre de 2021

Com podem escriure un bon text? Adreçat a tot l'alumnat

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

Entrem a l’interior del “taller d’escriptura”, amb una imatge visionarem tot allò que cal tenir en compte a l’hora de redactar un text. Tot i que, mai ens hem d’oblidar que el primer escrit que realitzem és un esborrany i mai ha de comptar com al text definitiu.


(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta esquemàticament els principals punts a tenir presents en la redacció d’un text.

2. A quin aspecte doneu més importància i per què?

3. Empres el diccionaris.cat o un diccionari de sinònims per tal de no repetir mots? Per què?

4. Fòrum: segueixes aquests passos a l’hora de redactar un text? Per què? Sinó, ho fas, comenta el procés que realitzes. Penses que et serà d’ajuda aquesta imatge de la fitxa? Com?

divendres, 19 de novembre de 2021

El conte. El punt de vista. El diàleg. Adreçat a l'ESO i a l'Aula d'acollida

 .EL CONTE

El conte sempre segueix la mateixa estructura narrativa: comença amb una introducció, el desenvolupament o nus, i el desenllaç. Tanmateix, el conte té algunes particularitats especials.

Per un costat, en un conte les idees estan condensades en molt poques paraules, d’aquí que és essencial posar-hi molta atenció per tal de no perdre el fil, o en cas de perdre’s quelcom dels fets narrats, tornar a rellegir el conte amb una atenció adequada. El conte té com a un dels objectius sintetitzar els fets que glossa. Així doncs, hi trobarem intensitat i brevetat narrativa, dos elements que caracteritzen aquest tipus de relat. Cal tenir en compte a més que en un conte acostuma a haver-hi un personatge únic que el protagonitza, un únic esdeveniment, una única emoció o diverses emocions provocades per una situació que la fa única.



.EL PUNT DE VISTA

És una barreja formada per la veu narrativa i la perspectiva del narrador. Si ens fixem en aquesta veu narrativa, el/la narrador/a té a l’abast diferents possibilitats dins de la història que explana:

.El narrador protagonista:

Empra la 1a persona del singular i explica la seva pròpia història.

.El narrador testimoni:

També empra la 1a persona del singular per a explanar una història que han protagonitzat els altres.

.El narrador omniscient:

S’expressa en 3a persona i narra la història relatant les accions des de fora, triant i escollint la informació que considera més útil. mira i explica què hi succeeix.

.El narrador observador:

Utilitza la 3a persona i explana els fets com si actués de mirall a l’acció, mira i explica què hi succeeix.


.EL DIÀLEG

A més de la persona gramatical que s’usa per a relatar la història, el narrador pot adoptar una perspectiva literària a partir de la qual desitja mostrar al conte. Així doncs, quan el narrador narra el conte, exposa les accions que s’hi esdevindran des d’una òptica personal. És el que coneixem amb el nom d’estil indirecte, o el que és el mateix, forma narrada. Per un altre costat, quan el narrador mostra el conte, presenta el relat tal i com succeeix o ho va advenir-se en un temps passat, d’aquesta manera, el/la lector/a coneix la història mitjançant el que diuen els personatges, és el que coneixem amb el nom d’estil directe, és a dir, forma dialogada.


N.B. Per què és important llegir contes?

Perquè són una lectura ràpida i de sentit complet. Una manera senzilla d’adquirir corpus lèxic i d’extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Creixement evolutiu)

  

EXERCICIS:

1. Respon les preguntes següents:

.Quines són les parts d’un conte?

.Quina és la finalitat d’un conte?

.Com s’anomena el narrador que intervé en la història?

.En què consisteix l’estil indirecte?

2. Cerca un petit conte i busca el següent:

.Assenyala l’estructura del conte: on estan: la introducció, el nus i el desenllaç?

.Tipus de narrador.

.Estil que hi apareix.

.Personatge protagonista.

.Personatge antagonista.

3. Localitza un fragment d’un conte en el qual hi aparegui un narrador omniscient i justifica el perquè.

4. Aporta un fragment d’un conte d’estil directe i transforma’l en estil indirecte.

5. Ara que en saps una mica més sobre els contes, prova d’escriure’n un i enganxa’l aquí.

6. Fòrum: llegeixes habitualment contes o bé els trobes una lectura d’infants? Per què? Penses que s’aprenen coses llegint contes? Com ara?

dimarts, 16 de novembre de 2021

"El text més antic en català data del 1105". Comprensió lectora. Adreçat a Batxillerat

 El text més antic en català es va escriure el 1105, 

el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Dos medievalistes de la UAB estableixen que el ‘Memorial de Greuges de Guitard Isarn’ és el text més antic conservat i n’identifiquen l’autor, el primer escriptor en català conegut

El text més antic en català es va escriure el 1105, el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Ernest Alós                                   El Periódico                                    15 de d’octubre del 2021.

El primer document escrit en català, conservat i datat, no són les anotacions a un sermó, les ‘Homilies d’Organyà’, com van aprendre generacions d’estudiants. Tampoc un text legal, la traducció al català del ‘Liber iudicum’, com també s’havia plantejat. No, aquest honor correspon a una esbroncada enviada per un senyor feudal, Guitard Isarn, a un vassall díscol, Guillem Arnal, que no estava al corrent de pagament, no li feia cap cas i fins i tot faltava al respecte en públic a la dona del seu senyor: el ‘Memorial de greues de Guitard Isarn, senyor de Caboet’, datat el 1105 pels medievalistes de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània Alaix. I el text té un autor identificat, que segons Alturo passa així a convertir-se en el «primer escriptor català, el patriarca de les lletres catalanes». El subdiaca Ramon, de Cabó, al costat d’Organyà.

La hipòtesi d’Alturo (catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica) i Alaix (doctoranda) serà presentada aquest dissabte en les 18 Trobades Culturals Pirinenques de Montanui. Forma part d’una investigació en què s’han proposat noves datacions per als textos fundacionals del català escrit, que al passar a ser més tardans deixarien com el més precoç aquest pergamí de 10x52 centímetres, i s’ha atribuït l’autoria del text. La identitat del religiós, segons Alaix, reafirma la idea que els que escrivien en català en aquell moment ja eren persones cultes, i no les que no tenien prou domini del llatí (tot i que aquest sí que seria el cas dels que havien de rebre aquests textos).

Segons la nota difosa per la UAB, Altura i Alaix assenyalen com autor un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el subdiaca Ramon, un clergue de Cabó, al costat d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet» i daten el text al 1105, «una data que fins ara no havia sigut fermament constatada».

La investigació dels dos medievalistes proposa noves datacions per als considerats com els altres textos literaris (en sentit ampli) fundacionals del català escrit. Les ‘Homilies d’Organyà’ passarien a estar escrites «en una data pròxima a l’any 1220» i les dues còpies de la traducció catalana del ‘Liber iudicum’ haurien de ser datades «en els primers decennis del segle XIII», en el cas de l’exemplar de Montserrat, i els últims decennis del XI o els primers del XII en el cas de l’exemplar de la Seu d’Urgell.

L’autor

«El subdiaca Ramon, autor d’una altra dotzena de textos en llatí que indirectament permeten datar el ‘Memorial’, va néixer, es va educar i va desenvolupar la seva activitat com a escrivà i escriptor en un context –el del bisbat d’Urgell– de bon nivell cultural, no només en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ell va ser un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, però el primer de nom conegut», escriuen els autors de l’estudi, que afirmen que «era, sens dubte, un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg completament en català per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s’ha afirmat, era necessària una llarga instrucció i un bon nivell cultural».

«Els primers textos escrits en català sorgeixen al Pirineu no per una menor romanització d’aquests territoris, ni un menor nivell cultural sinó, precisament, per un nivell cultural superior, com demostra la presència de personatges com el bisbe Feliu d’Urgell o el canònic i jurista Ermengol Bernat, o la notable riquesa de la biblioteca de la catedral, coneguda però no conservada», afegeixen.

Trobat fa més d’un segle

El text va ser trobat per Joaquim Miret i Sans el 1905 a l’antiga col·legiata d’Organyà (Urgell), amb uns altres 500 pergamins, entre els quals les ‘Homilies’, que durant molt temps van ser considerades més antigues. ¿Però quin català s’escrivia a principis del segle XII a les muntanyes de l’Urgell? Aquesta és una transcripció parcial del document dipositat des d’aleshores a la Biblioteca de Catalunya, intercalada amb anotacions sobre el seu significat,

«(per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler), el menyspreu a la seva esposa (Rancur-me quar desmentist ma mulier ante me e de las folias que li dexist davant me), l’establiment de pactes amb altres senyors sense el seu consentiment (E sso rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor ab suo fratre senes lo men consel), el desacatament de judicis (e fforon-ne judicis donads et aculids et Mir Arnall fer no·ls me volg), els robatoris (Rancur-me de I bou de Oliba d·Ares e no li vol redre. Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre.), el cobrament de rendes i serveis que no els corresponien (Et rancur-me de Mir Arnall de la casa de Botxera che s’a presa e m’a tolta et non debet abere nisi solum decimum), l’elecció de batlles sense llicència del seu senyor (He rancur-me de Mir Arnall quar d·altra guisa elegit baiulum en la onor de Guilelm Arnal sino con el o mannà), les violències (Et son rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor) i la manca de l’assistència obligada al senyor (Rancur-me’n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m·és servida)».

«No són anotacions en un jurament o paraules soles per aclarir el significat d’un document en llatí, sinó un document literari en sentit ampli», afegeix Alaix.

(Imatge extreta de: El Periódico) 

EXERCICIS:

1. Quina aportació destacada fa el següent article?

2. De què tractava el primer text en llengua catalana descobert actualment?

3. De quin any és? Qui l’ha datat?

4. Es coneix l’autor del text trobat? En cas que sigui sí, qui és?

5. En quin format apareix aquest text antic? Quines mesures feia?

6. On es va trobar aquest text en català antic?

7. Què proposen els medievalistes en relació als primers textos catalans?

8. Per què sempre es troben els primers textos escrits en català a la zona pirinenca?

9. Qui va trobar el considerat el primer text en català? En quin any? I a on?

10. On es guarda aquest document tan antic?

11. Més amunt, dins la notícia, s’aporta un petit fragment del català d’aleshores, intenta llegir-lo i transcriure’n la idea principal.

12. Fòrum: què en penses d’aquest nou descobriment i que a poc a poc, es vagin relegant les "Homilies d’Organyà” com a un dels primers textos, emperò, no el primer? Argumenta la teva resposta.

 

 

diumenge, 14 de novembre de 2021

La meva paraula preferida (89): "Abassegar". Adreçat a tothom

 .Abassegar:

Quan algú arreplega o reté tot el que pot d’alguna cosa.

Ex:

-En veure que la fruita era gratuïta va abassegar el que va poder.

-A la loteria el qui assoleix el primer premi ho abassega tot.

 

.Són sinònims:

Arreplegar, acaparar, agabellar, recollir, col·leccionar, ramassar, replegar, reunir, arreplegar (occidental), agafar, ajuntar, retenir, apropiar-se, monopolitzar.

 

.Justificació:

Paraula que vaig conèixer recentment, com no, com més se n’aprèn, agafant una bona novel·la i llegint. És la millor manera per enriquir el teu vocabulari i topar amb noves i interessants paraules. Recorda que mai escriuràs bé si no llegeixes molt, i que són necessaris emprar sinònims per a no malmetre un text.

 

(Imatge extreta de: Getty)

(Fonts consultades: Diec 2, diccionaris.cat)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot abassegar o derivats.

2. Aporta la teva paraula preferida del mes i argumenta el perquè l’has escollida.

3. Cerca en aquesta sopa de lletres sinònims del mot abassegar.


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Aporta una paraula que hagis après darrerament. Comenta com la vas aprendre i què significa.

dijous, 11 de novembre de 2021

Anem al mercat!! Adreçat a l'Aula d'acollida

 

Anem al mercat, i què podem trobar en un mercat?? Entre moltes altres coses, principalment, i el més interessant de tot, són les fruites i les verdures. Doncs, avui el que farem serà repassar les fruites i verdures més destacades per tal que les pugueu reconèixer quan aneu a comprar, compte, que algunes d’exòtiques són les menys conegudes.



[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

(Imatges extretes de: Oberts al català, Pinterest)


N.B. Pots ampliar i reforçar continguts:

https://www.menjodemercat.cat/?q=materials


EXERCICIS:

1. Escull quatre fruites i descriu-les, primer per escrit i posteriorment, oralment.

2. Ídem de l’anterior amb dues verdures.

3. Quines són les teves fruites i verdures preferides? Per què?

4. Mira la següent imatge i esmenta el nom de coses que apareguin a la fotografia.

5. Crea un joc d’aula per a treballar el mercat, les fruites i les verdures.

6. Obre l'enllaç de sota i realitza les activitats vinculades al mercat.

https://www.menjodemercat.cat/sites/default/files/materials/quadern_primaria1_alumne_0.pdf

7. Fòrum: has anat alguna vegada a comprar amb els teus pares? A on? T’ha agradat l’experiència? Per què? Si has anat alguna vegada a algun mercat, esmenta quines estratègies empren els/les venedors/es.

diumenge, 7 de novembre de 2021

Què hem de saber del modernisme? Adreçat als de literatura.

 

.A l’entorn del 1880 a Catalunya van començar a originar-se unes actituds culturals que cercaven la modernització. La revista L’Avens (1881-1884) n’és un dels nuclis centrals. En ella s’hi aglutinaran autors de la vessant naturalista com ara Josep Yxart, Francesc Sardà o Narcís Oller, així com també els joves interculturals que volien incorporar-se dins d’aquest món d’art i de cultura: Raimon Casellas, Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Santiago Rusiñol, i que a poc a poc van renovar la revista i promouran el moviment que coneixem com a modernisme.

.El modernisme sorgeix a l’entorn del 1892 quan una sèrie de grups amb afany renovador i que actuen dins de l’art, la literatura, la música entre d’altres, confluïren al voltant d’un mateix programa. La revista L’Avens en la seva segona etapa (1889-1993) és la plataforma més destacada, atès que acull i promou les iniciatives més innovadores. Amb la revista i les exposicions de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, influenciats pels pintors impressionistes francesos, a la Sala Parés de Barcelona, juntament amb les festes modernistes de Sitges, i els articles de Joan Maragall dins de Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen el tret de sortida d’un moviment que pretén renovellar la vida cultural catalana, i que s’introdueix en qualsevol manifestació artística, com per exemple l’arquitectura: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch.

.L’Avens aviat passa a ser L’Avenç. Fou a conseqüència d’una campanya de reforma lingüística, amb la finalitat de convertir el català en una llengua moderna i que tingués capacitat de ser emprada com a vehicle lingüístic en qualsevol manifestació d’una societat desenvolupada.

.Els modernistes van veure que era necessària una gramàtica que fos acceptada, i d’aquesta manera que el català esdevingués una llengua de cultura. Que cal fugir de les bones actituds gramaticals que únicament fan proliferar gramàtiques de poca importància i que és necessària arribar a la normalització d’una gramàtica amb cara i ulls.

.És mitjançant L’Avenç de la segona etapa dirigida per Joaquim Casas-Carbó i Jaume Massó i Torrents que s’aconsegueixen reforçar totes aquestes propostes gramaticals. Joaquim Casas-Carbó tenia les idees ben clares de com havia de ser l’ortografia del català modern. En fer-les públiques, Pompeu Fabra s’hi interessà. El gener del 1891 la revista amb el canvi de grafia introdueix unes reformes ortogràfiques que es clouran el 1893, amb l’adopció d’unes normes un pèl agosarades que vol ser una unificació i normalització gramatical de la llengua catalana.

.Els modernistes que creien fermament que havien rebut una herència cultural inexistent  i que vivien en una decadència social i cultural, on es vivia del passat. Segons Jaume Brossa, els modernistes estaven oberts a qualsevol proposa moderna, això queda plasmat en l’article que escrigué ell mateix a L’Avenç el setembre de 1892, intitulat “Viure del passat”, que marca la fita d’inici del modernisme i que inclou el lema del moviment: “A èpoques noves, formes d’art noves”.

.Dins de l’article programàtic “Viure del passat” es veu ben clar que el modernisme hauria de plasmar: que la literatura catalana podia alinear-se amb l’avanguarda intel·lectual europea, i així arraconar la Renaixença i on autors com Jacint Verdaguer van situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària, emperò, que per l’edat no estava proper al moviment. També hi havia la voluntat d’actualitzar-se i d’aconseguir que la hi hagués una cultura amb llengua pròpia, però d’esperit cosmopolita.

.Els modernistes s’emmirallen amb Europa per a posar-se al dia. Actitud que trobem durant la primera etapa del moviment (1892-1900), una etapa de formació, en la qual els modernistes cercaran els seus models inspiradors. Així trobem que Joan Maragall va introduir a Catalunya tot el que va poder de la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner, Nietzsche.

.Joan Maragall transmet l’estimació per Nietzsche, crític amb tot allò que prové del passat i profeta d’allò que s’esdevindrà, així com desmitificador dels valors tradicionals i instigador d’un individu nou i que donarà sentit a l’existència, anomenat “Superhome”, un home que va més enllà de l’individu tal i com el coneixem.

.Aviat entren noves influències com: Maeterlinck, Ibsen, Ruskin, Mallarmé, D.G. Rossetti, D’Anunzio, P.B. Shelley, Heine, entre d’altres. Cercaven el mestratge arreu. No hi havia cap inconvenient en mostrar aquesta europeïtzació.

.La gran majoria de referències que cerquen els modernistes: romàntics, simbolistes, prerafaelites, tenen la mateixa idea: el rebuig de la societat perquè entenen que ha perdut els seus trets d’identitat i on aconsellen replegar-se en un mateix per a crear un paradís fals, l’art. Cosa que farà dels modernistes esteticistes uns éssers superiors i privilegiats.

.Els modernistes estaran propers a la Germandat Prerafaelita (1848) i adoptaran el tema “l’art per l’art”. Com van fer aquests, els modernistes volen imposar els seus ideals artístics oposats a l’art de la industrialització. Els prerafaelites van veure que la burgesia havia fet que l’art s’industrialitzés i que entrés en una cadena consumista. En canvi, pels modernistes, l’art havia de tenir un valor decoratiu, sense transcendència, i que satisfés les necessitats de les classes burgeses. Pels prerafaelites l’art de caire industrial, consumista embrutava i devaluava la societat, i si se situava en un medi urbà massificat, acabava desvinculat dels seus orígens. Proposaren recuperar l’home com a artista individual, natural, sabedor del seu passat, i d’aquesta manera podrà tornar a esdevenir creatiu. D’aquí que defugen la ciutat, i cerquen ambients rurals per a poder dedicar-se de manera plena a l’art.

.Santiago Rusiñol plasma en els seus discursos més interessants aquesta actitud de cercar el món rural per a portar a terme el seu art, com per exemple el que realitzà a la Tercera Festa Modernista de Sitges, el 1894.

.Els modernistes també presentaran posicions compartides amb trenta-set poetes francesos, com ara Baudelaire i Rimbaud, que el 1866 i sota el nom de Le Parnasse contemporan havien propugnat la superioritat de l’art. És aleshores, i sota la influència de l’obra poètica “Les flors del mal”, de Baudelaire, que els poetes reivindiquen una nova manera d’entendre l’art i la literatura. S’imposa la recreació de la intuïció, un món imaginat, suggerit, evocat. És el simbolisme, que alhora rebutjarà el positivisme i el naturalisme científic.

.Els simbolistes rebutgen presentar el món real, com es mostra a la novel·la de J.K. Huymans, “À rebours” (1884), on es parla de somnis, d’al·lucinacions, de literatura, d’art, de pintura i de metafísica. On la trama no evoluciona. Autors com Baudelaire creen paradisos que no existeixen per tal d’introduir noves sensacions o percepcions, com olors, colors, sons; Verlaine en descobrí la musicalitat dels mots i la seva força; Rimbaud provoca una ruptura total amb el llenguatge, trau els mots de la seva funció comunicativa i els dona una capacitat d’evocació per a explicar un món mai vist; Mallarmé porta aquest procés tan lluny com pot, amb analogies i símbols de la mà del poeta, així aquest pot fugir de la realitat evident. Per tant, cal obrir pas als mots, on l’analogia i l’associació en seran les protagonistes.
.Aquestes actituds estètiques influeixen en la vessant socials dels seus defensors. D’aquí sorgeix la bohèmia de Montmartre i del Barri Llatí de París, que els artistes van fer ben seves, i d’un comportament que combina melangia i tedi, que Baudelaire anomenava spleen. Però aquesta actitud i la recerca de la bellesa no influenciada per la ciutat seran considerades decadents pels seus detractors. Seran els decadentistes els que convertiran la bellesa com a element de culte i en una única manera d’entendre la vida i l’art per sobre de la realitat, el vici o la virtut. Aquesta manera de concebre l’art i la vida encoratja els modernistes catalans, sobretot els que es definiran com a esteticistes, perquè això va acompanyat de novetat, ve d’Europa, és modernitat. Seguir aquest model de vida és posar-se al dia i apropar-se a Europa.

.Santiago Rusiñol és un bohemi, porta una vida artística. Es dedica exclusivament a l’art, com si fos una religió. Ell en serà el motor de les festes modernistes de Sitges, lloc on s’aplegaran iniciatives disperses com a element unificador per a modernitzar la societat catalana. Convertí el Cau Ferrat en un lloc d’art. Allí hi confluïren diferents manifestacions artístiques, sempre acompanyades per un discurs inaugural amb principis modernistes de la mà del mateix Rusiñol.

.La festa més sobresortint fou la segona, celebrada el 10 de setembre del 1893, en la qual es realitzà un concert amb composicions d’Enric Morera, músic català per excel·lència, i de César Franck, el pare de la música simbolista, i a on també es va representar “La intrusa” de Maeterlinck, obra traduïda per Pompeu Fabra, obra entesa com un tot i que constituïa un punt a favor de l’autonomia de l’art, així com un atac al públic que no tenia sensibilitat.

.Maeterlinck anava associat a actualitat, modernitat europea. L’estrena de la seva obra s’acompanyà d’una gran campanya publicitària. Raimon Casellas va escriure una article a La Vanguardia del 8 de setembre per a presentar l’obra al gran públic. Joan Maragall va parlar de la representació de l’obra en una carta al seu amic Roure, el 15 de setembre de 1893, on diu: “Amb això de La intrusa es pot dir que ha vingut a la vida pública el grup modernista de Barcelona”. 

.El modernisme és una reacció, un trencament contra el passat en tota regla, tant pel que fa a les conviccions literàries de l’escriptor, com també a la seva projecció pràctica i moral. Maragall va denominar aquesta reacció com a espiritista, és a dir, com a element antimaterialista, antiracional.

.L’heterogeneïtat predomina en el modernisme, un allunyament del naturalisme positivista i de la ideologia i filosofia que l’inspiraven. Maragall hi veia una reminiscència de la passió romàntica, soterrada per l’onada de realisme i de naturalisme, emperò que ressorgia amb el nom de modernisme. Per això, no ha de sobtar que comparteixi elements del moviment romàntic com ara: assossec davant de la individualitat, desig de sinceritat, insatisfacció, imaginació visionària i emocional extrema.

.És amb el modernisme que la burgesia genera la primera generació d’artistes, que provoca el mateix ressò que tingué en les primeres generacions d’intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació es reafirmarà artísticament oposant-se a la seva pròpia classe. Ésser artista, ara serà ser un professional, no entès en el viure de l’art, sinó en el viure per l’art, com es plasma en l’obra “L’auca del senyor Esteve”, de Rusiñol, on el protagonista abandona el seu negoci familiar per dedicar-se a l’art.

.El fet d’abandonar el comerç o la indústria, que era l’ofici i l’orgull de les seves famílies, i decantar-se per l’art o la literatura, els revoltava contra la seva classe social. Per tant, per ells, l’art era passió i rebel·lió, característica fonamental del moviment. L’artista adopta una actitud de rebuig envers la burgesia i concep l’art com a una activitat superior a qualsevol altra d’humana, així com l’artista esdevé un ser superior.

.A les acaballes de segle a Catalunya hi ha la mateixa actitud que es veu per Europa. Els autors i artistes exhibeixen un odi aïrat i corrosiu contra tot el que provingui de la burgesia materialista. A la vegada, els burgesos es revolten contra la pròpia classe. Els modernistes, com succeeix a Europa, reaccionen contra el progrés científic i tècnic, perquè presenten una crisi de confiança enfront els avantatges de la societat industrial, que la veu com a destructora dels valors naturals i espirituals.

.Els intel·lectuals i els burgesos s’oposen. L’intel·lectual es veu marginat, es caracteritza per l’autodefensa i la superioritat, i es protegeix en ell mateix o s’acull a actituds redemptores de la societat, la qual vol regenerar a través de l’art i de les seves propostes.

.És mitjançant L’Avenç que s’aglutinarà aquesta actitud voluntarista, regeneracionista, que establia un compromís entre l’artista i la societat a la qual es desitja regenerar. Els col·laboradors de la revista portaren la rebel·lió antiburgesa al camp social. Molts d’ells defensaren el proletariat de manera revolucionària, fet que marcà el modernisme. S’aliaren amb els extremistes, com passà amb Pere Coromines, que esdevingué un pont entre la vessant d’esquerres de L’Avenç i els teòrics de l’anarquisme proletari. Plegats participaren en actes públics propagandístics. Quan la policia cercava els autors de l’explosió d’una bomba al carrer Canvis Nous de Barcelona, conegut com a el Corpus de Sang (1896), Coromines fou empresonat com a incitador de l’acte i li demanaren la pena capital.

.L’esmentada radicalització, juntament amb la desaparició de la revista L’Avenç el 1893, va marcar l’inici del decadentisme en la literatura i les arts del modernisme. És a partir d’aquí que el vessant esteticista agafa el relleu. Era una forma estètic més evasionista, que concebia l’art com a un refugi.

.Entre el 1893 i el 1898 la influència d’estètica simbolista és la predominant dins del moviment. Són uns autors que no s’interessen per la revolució social i que veuen en la formulació de la literatura i l’art com a un element de bellesa. És aquí on apareix la figura de Santiago Rusiñol, que n’agafa les regnes, i Raimon Casellas n’esdevé el seu teòric destacat. Ells proposen elevar l’art i l’artista com a portaveus d’uns valors, enfront dels valors banals i materialistes creats per la burgesia. També defensaven “l’art per l’art”, com a un consol dins de les vacuïtats que presentava la vida moderna. Així doncs, valoraven el refinament, el gust, la sensibilitat individual. Per un altre costat, també proposaven un acostament a les formes simbolistes, prerafaelites o decadentistes.

.El regeneracionisme i l’esteticisme s’equiparen l’any 1898. Temps en què els ànims de revolució de l’esquerra finalitzen en el procés de Montjuïc, el 1896.

.Amb la revista Catalònia, s’introdueix el model de Gabriel D’Annunzio. Aquest ofereix una superació del decadentisme mitjançant una ideologia nacionalista i messiànica. Tanmateix, segueix la tendència estètica de l’artista més rebel, emperò, exaltant Nietzsche, i on l’artista es converteix en guia de la societat, evitant així qualsevol intrusió evasionista.

.L’actitud que presenta la revista Catalònia construirà la segona etapa del modernisme (1900-1911). Ara, una etapa més combativa i militant que la primera, que era més teòrica, i que a més, el modernisme es configura com a una escola, una estètica determinada. Ens trobem que un sector dels modernistes estava decebut perquè havien vist que a l’artista li havia mancat capacitat per a transformar la societat. En canvi, tenien la capacitat per a construir una cultura i un art moderns, tanmateix, no comptaven amb l’ajut de les classes dirigents, aquest fet va fer que aviat moderessin les seves posicions més contundents. Al mateix temps, la burgesia catalana, arran de la crisi política i social que va comportar la pèrdua de les darreres colònies, encetava un moviment més nacional, conservador i que hauria de canviar el panorama polític i cultural català.

.Els fets del desastre colonial del 1898 va comportar un malestar que ja s’havia començat a manifestar en els darrers anys i que contribuí en una política catalana que requeria un suport popular i unes institucions pròpies.

.El modernisme es comença a diversificar en diferents opcions polítiques. Així doncs, podem trobar autors que s’envolten de burgesos i tenen el suport de Joan Maragall i Raimon Casellas. També hi ha el grup al voltant de la revista Joventut (1900-1906), que mostrarà una actitud més cosmopolita, vitalista i regeneradora; o els catalanistes d’esquerres a l’entorn de la revista El Poble Català, que acaren el noucentisme que plasma La Veu de Catalunya, amb Josep Pous i Pagès; i encara trobem alguns intel·lectuals de posicions anarquitzants, però amb actuacions insignificants.

.El modernisme, en aquesta segona etapa genera una forta renovació de la vida cultural de diferents comarques, cosa que provoca que alguns intel·lectuals es traslladin a Barcelona, lloc on a més, no s’adapten, fracassen en la comercialització del seu art i malvisquin. És el període de temps en què foren escrites la majoria de les obres modernistes, partint de: “Els sots feréstecs” (1901), de Raimon Casellas, fins a “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals” (1912), de Josep Pous i Pagès, darrer sospir del moviment. La revista fou el màxim exponent modernista d’aquesta etapa, amb una actitud nacionalista, vitalista i instigadora del culte per l’individualisme i el rebuig de la burgesia. Concep l’artista com un messies. Des del punt de vista literari, revitalitza el tema rural, cosa plasmada en la narrativa, on apareix el camp com a element que mostra les relacions conflictives entre l’artista i la societat.

.Els modernistes foren els primers en anhelar que l’art obtingués un reconeixement dins de la societat catalana del moment. Quan aquests objectius començaren a aconseguir-se, sorgí un nou grup d’intel·lectuals joves, contemporanis dels modernistes i que alhora, plantejaven una altra alternativa. Són els noucentistes, que entraren amb força dins del panorama cultural català a partir del 1906. Tot i que, manllevant una idea dels modernistes: la voluntat d’assolir una cultura catalana a l’alçada de l’europea. Aquests imposaran més severitat intel·lectual i més eficàcia per a portar-ho a terme, també amb el desig de superació de la dispersió dels anteriors.

.La irrupció dels noucentistes va accelerar la fi del moviment modernista. Una fi que es fixa l’any 1911, fita del triomf de la Lliga Regionalista, amb la qual els noucentistes s’identificaven. Per contra, els modernistes veieren que s’havien aliat amb un partit polític governant. Ara bé, també era l’any en que traspassà Joan Maragall, (mort el 20 de desembre del 1911) i figura cabdal del moviment.

 

ADDENDA:

.Esquema realitzat per l'alumnat de Literatura catalana. Clica a sobre de la imatge per a ampliar-lo:

[Fotografia: Mariona Berenguer]


(Adaptat de: FIGUEROLA, Fina, “El modernisme”, dins Lletra.uoc.edu)

(Imatges extretes de: Sàpiens.cat, Icària Literària, Barcelona Vintage guide)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un esquema amb deu aspectes sobresortints sobre el modernisme.

2. Quines eren les principals influències modernistes?

3. Dins del modernisme hi havia dues tendències. Quines i per què?

4. Què pretenien els modernistes?

5. Per què va ser fonamental l’aparició de l’article “Viure del passat”? Qui el va escriure?

6. Per què els noucentistes s’oposaven als modernistes?

7. Per què en un primer període la revista L’Avens s’escrivia amb essa?

8. Esmenta quin moviment recolzaven les següents revistes:

L’avenç:

Catalònia:

La Veu de Catalunya:

El Poble Català:

Joventut:

9. Quines fet marquen la desaparició del modernisme i per què?

10. Fixa el període d’inici aproximat i de finalització de cada moviment en anys:

Modernisme:

Noucentisme:

 

 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;