Recollim en un petit
diccionari ortogràfic i també gramatical les faltes que més realitzen els
alumnes per tal que no les repeteixin una altra vegada. Amb la justificació
ortogràfica sabreu l’aspecte ortogràfic o bé gramatical que haureu de revisar.
La idea és que cadascú es
faci el seu propi diccionari ortogràfic que contingui les faltes dels exàmens,
redaccions, dictats, treballs. Entre parèntesi al davant, podeu assenyalar el
nombre de vegades que s’ha realitzat aquella falta:
(3) desde à
des de (confusió amb el castellà).
La millor manera de no
fer faltes ortogràfiques és la lectura. Cal llegir, llegir i llegir. A més
lectura, més bona escriptura!
Quins aspectes s’han de tenir en compte en l’escriptura d’un
text?
En primer lloc, cenyir-se
al nombre de paraules que et demanen. Posteriorment, els ítems que et
presentem:
A: Adequació.
(C) El tipus de text, la
informació que conté i el registre lingüístic amb què està escrit són apropiats
al context i al propòsit comunicatiu que indica l’enunciat.
(I) No s’adequa a les
convencions del text sol·licitat (narració, carta, opinió...), si és el cas. El
text es desvia del tema o de l’objectiu, fa servir una varietat o un registre
poc adequat a la situació, al propòsit o al destinatari. El text barreja dos o
més registres de nivell de formalitat diferent.
R: Coherència.
(C) La informació del
text és rellevant i es presenta organitzada amb una progressió lògica. Les
idees s’expressen amb claredat. És fàcil distingir la idea principal i les
secundàries.
(I)) Mancances en
l’estructura del text, com ara que estigui clarament desordenat o que hi falti
la introducció o la conclusió.
Manca clara d’unitat
temàtica, contradiccions, idees repetides innecessàriament o informació
irrellevant. El contingut és confús i costa de seguir la progressió de les
idees.
S: Cohesió.
(C) La informació del
text és rellevant i es presenta organitzada amb una progressió lògica. Les
idees s’expressen amb claredat. És fàcil distingir la idea principal i les
secundàries.
(I) Manca de connectors.
Connectors erronis o poc adequats que dificulten la comprensió d’algunes idees.
Estil poc clar o repetitiu per mal ús dels recursos anafòrics. Manca de pronoms
necessaris o pleonasmes. Manca o ús erroni dels signes de puntuació que
dificulta la lectura fluida de l’escrit.
L: Lèxic.
(C) Lèxic genuí i
correcte, variat i adequat al tema. Absència d’interferències amb altres
llengües.
(I) Barbarismes.
Repeticions de mots o expressions. Abús de mots imprecisos (cosa, tenir,
gent...).
O: Ortografia.
(C) Ús correcte de les
normes i convencions ortogràfiques.
(I) Vocals i consonants.
Accentuació, majúscules i minúscules, abreviatures comunes... Ortografia
incorrecta de formes o combinacions de pronoms.
M: Morfosintaxi.
(C) Frases ordenades i
amb sentit complet. Concordances correctes. Ús correcte de preposicions i
adverbis. Absència d’interferències amb altres llengües.
(I) Estructures
sintàctiques no genuïnes. Errors en la conjugació verbal. Manca de concordança
de gènere i nombre o de formes verbals. Ús erroni de preposicions o adverbis.
P: Presentació.
CL: Correcció
lingüística:
(C) La presentació i la
grafia són satisfactòries: l’escrit té un mínim de netedat, marges i separació
entre línies. La lletra és llegible sense esforç.
(I) L’escrit té una
presentació descuidada i una grafia difícil de llegir.
A
.Noia xerraira à noia xerraire
(adjectiu invariable).
.Adiccions à addiccions (dobla
la essa).
.Adalt à a dalt (indica
direcció cap a on, no forma part d’un mot).
.Adéu à adeu (des d’octubre del 2016 no
s’accentua).
.Accès à accés (confusió
amb l’accent, no zona com a un participi).
.Agraïr à agrair (els
infinitius no porten dièresi, llevat de: “aïllar”).
.Aguinaldo à estrenes
(castellanisme).
.Àlfil à alfil (confusió
amb la pronunciació en castellà. En català és aguda, la tònica és –fil).
.Algo à alguna cosa, quelcom (castellanisme).
.Algún à algun (confusió
amb el castellà. És aguda acabada en –un, no s’accentua).
.Ámbar à ambre, electre
(castellanisme).
.Apart à a part (s’escriu separat i no és una paraula única).
.Aprop à a prop (s’escriu
separat, no forma part del mot “apropar” en aquest cas).
.Aquet à aquest (la essa
no es pronuncia, però s’ha d’escriure).
.Armònica à harmònica
(s’escriu amb hac. En castellà es pot escriure amb hac o sense).
.Arribave à arribava (errada
per pronunciació. L’escriptura no hi té a veure).
.Asegurança à assegurança
(dobla la essa).
.Asistir à assistir (dobla
la essa).
.Aumentar à augmentar (prové
“d’augment”).
.Avegades à a vegades (construcció
que marca temporalitat).
B
.Bando à ban (confusió amb
el mot en castellà).
.Basura à brossa
(castellanisme).
.Bofetada à bufetada (si en
castellà s’escriu en “o”, en català ho farà en “u”).
.Bolso à bossa de mà
(castellanisme, per influència de l’oralitat).
C
.Cabalgata à cavalcada
(castellanisme).
.Candau à cadenat
(castellanisme).
.Café à cafè (confusió amb l’accent).
.Calurós à calorós (confusió
amb el castellà. Si en castellà porta “u”, en català l’escriurem “o”).
.Cambi à canvi (confusió
amb el castellà).
.Cadascún à cadascun (és
aguda acabada en –un, per tant, no s’accentua).
.Calitat à qualitat
(castellanisme).
.Caminata à caminada (és un
calc del castellà. No existeix en català).
.Cantaba à cantava (el
pretèrit imperfet d’escriu amb ve baixa. Confusió amb el castellà).
.Cantitat à quantitat
(castellanisme).
.Casette à casset (adaptació
del mot en català).
.Casi à quasi (confusió amb el castellà).
.Cèsped à gespa
(castellanisme).
.Crèixer à créixer
(s’accentua com “néixer”).
.Circuït à circuit (mai
porta dièresi).
.Colaborador à col·laborador
(s’escriu amb ela geminada).
.Començen à comencen
(confusió amb “començar”).
.Compact disc à disc compacte
(per ésser un mot anglès).
.Compromissos à compromisos
(s’escriu amb una essa).
.Concient à conscient (prové
de “consciència”).
.Confesa à confessa (dobla
la essa).
.Convoi à comboi (amb ema i
be alta).
.Conseguir à aconseguir (per
confusió amb el castellà).
.Còrrer à córrer (errada en
l’accentuació).
.Corretgir à corregir (errada
per culpa de l’oralitat).
.Cuota à quota (s’escriu
amb q ja que es pronuncia amb una síl·laba i no dues).
D
.De la que à de la qual (forma
correcta en català).
.Demés à els altres, la
resta (traducció literal del castellà).
.De presa à de pressa (dobla
la essa).
.Depent à depèn (no és un
gerundi).
.Deport à esport
(castellanisme. “Deport” és recreació o esbarjo a l’aire lliure).
.Desconecto à desconnecto (els
derivats de “connectar” doblen la ena).
.Desde à des de (confusió
amb la forma castellana).
.Desde el à des del (confusió
amb el castellà. Cal fer la contracció).
.Des de que à des que (cau la
preposició “de” davant de “que” sempre que sigui possible).
.Despertarme à despertar-me
(infinitiu seguit del pronom porta un guionet que els separa).
.Destrosen à destrossen (dobla
la essa).
.Devall à davall (la
pronunciació no té a veure amb l’escriptura).
.Discusió à discussió (dobla
la essa).
.Dioptria à diòptria (és
esdrúixola i no plana. Confusió per la pronunciació en castellà).
.Disfrutar à fruir, gaudir,
adelitar-se (castellanisme).
.Dolcificar à dulcificar (és un
fals derivat. S’escriu en “u”).
.Dóna à dona (de “donar” no s’accentua des
d’octubre del 2016. Es pot confondre amb “dona”, senyora, que només es
diferenciaran per la pronunciació i el context).
.Donar-se compte à s’adonen /
adonar-se (calc de l’estructura castellana).
.Doscents à dos-cents (per la
regla D-U-C. Entre desenes i unitats posem guió i
entre unitats i centenes també).
E
-edat mitjana à Edat Mitjana (els
moviments s’escriuen en majúscula).
.Enrecordar à recordar (no
existeix aquesta forma).
-Em escoltat à hem escoltat (és
un verb conjugat: forma d’haver + participi).
.Emfermetat à malaltia
(castellanisme).
.Emisió à emissió (dobla la
essa. Com els derivats de “missió”).
.En front à enfront (forma
una sola paraula).
.En quant a à quant a (estructura calc del castellà).
.En que à en què
(preposició + què s’accentua: a què, de què).
.Es alta à
és alta (s’accentua perquè és del verb ‘ser’. Es tradueix per “és” en castellà).
.Escoltan à escoltant (és un
gerundi i acaba en –nt).
.És pentina à es pentina (és un
pronom, i no una forma verbal. Es tradueix per “se” en castellà).
.Es sent à se sent
(cacofonia. Mal so. Es resolt invertint “es” per tal que no estigui en contacte
amb la essa de “sent”).
.Evaluar à avaluar (quan en
castellà un mot porta “e”, en català ho fa en “a”).
.Extranys à estranys (errada
per influència del castellà).
F
.Familia à família
(s’accentua perquè és esdrúixola).
.Fenòmen à fenomen (no
s’accentua perquè és plana acabada en –en).
.Fins el 2023 à fins al 2023 (davant dels dies del mes, mesos i anys
s’escriu: “fins a”).
.Fluidesa à fluïdesa (perquè
prové de fluid).
.Fútbol à futbol (en català
és aguda, la síl·laba tònica és a –bol. Confusió amb el castellà).
G
.Golfo à frontissa (d’una porta. Castellanisme).
H
.Había à havia (el verb
‘haver’ va amb ve baixa en català).
.Hagui à hagi (forma
correcta del verb haver).
.Hem va semblar à em va semblar (és
una forma pronominal i no conjugable).
.Hem rento à em rento (forma
pronominal i no verbal. “Em” vol dir ‘a jo mateix’).
.Herva à herba (prové del
mot llatí HERBA).
.Hi ha que à s’ha de (construcció
castellanitzada. No existeix en català).
.Hi han à hi ha (gairebé
sempre en singular, excepte en algun cas no habitual).
-Hip hop à hip-hop (estil musical format per dos mots
semblants).
I
.Imprimit à
imprès (confusió amb el castellà).
.Increible à
increíble (la “i” sona forta, porta dièresi).
.Inocent à
innocent (dobla la essa).
.Inolvidable à
inoblidable (és un castellanisme).
.Instantaniament à
instantàniament (com que és sobreesdrúixola s’accentua, emperò, també perquè la
forma femenina “instantània” porta accent, “instantàniament” també en portarà).
.Interés à
interès (confusió amb l’accent).
.Interesos à
interessos (dobla la essa).
.internet à
Internet (s’escriu sempre en majúscula perquè és un acrònim de INTERconnected
NETworks).
J
.Jirafa à girafa (confusió amb el castellà).
K
L
.La costum à el costum (és un mot masculí).
.La crisis à la crisi (és
singular. Si fos plural seria: les crisis).
.La hipòtesis à la hipòtesi (és
singular. Si fos plural seria: les hipótesis).
.La pendent à el pendent (mot
masculí).
.Linea à línia (confusió
amb el castellà. Ve de “lineal”).
M
.M’agradat à m’ha agradat
(forma del verb haver + participi).
.Manguera à mànega
(castellanisme).
.Maravellós à meravellós
(confusió amb el castellà. Si en castellà s’escriu amb “a”, en català ho farà
amb “e”).
.Merçè à Mercè (sense ce
trencada).
.Mediar à mitjançar (castellanisme).
.Mes gran à més gran (és de quantitat i no de período
de temps).
.Més de març à més de març
(confusió amb “més” de quantitat. Aquí indica període de temps).
.Mil·lió à milió (sense ela
geminada).
.Misió à missió (dobla la
essa).
.Mosegar à mossegar (dobla
la essa).
.Móvil à móvil (confusió
amb el castellà. “Mòbil” i de
rivats amb be alta).
.Montar à muntar (confusió
amb el castellà).
.Nou móns à nou mons (no
s’accentua perquè no es pot confondre amb cap mot).
N
.Necesitem à necessitem (dobla la essa).
.Nèixer à néixer (confusió
en l’accentuació).
.Nit bona à nit de Nadal
(traducció no vàlida i literal del castellà).
.Novia à nuvi, promès,
xicot (castellanisme).
O
.Orígen à origen (és plana i no s’accentua quan acaba en –en. Confusió
amb “orígens”).
P
.Palafang à parafang
(castellanisme).
.Pàlida à pàl·lida (amb ela
geminada).
.Palabrisa à parabrisa
(coincideix amb el castellà).
.Pasa à passa (confusió amb “posa”, que s’escriu
amb una essa).
.Pabelló à pavelló (confusió
amb el castellà. Sempre en ve baixa en català).
.Pasqüa à Pasqua (el grup “qua” mai porta dièresi).
.Pèlroig à pèl-roig
(s’escriu amb guionet).
.Pendre à prendre (la erra
no es pronuncia, emperò, l’he d’escriure. També la porten els seus derivats:
aprendre, reprendre, emprendre…).
.Per el camí à pel camí (cal per
la contracció per + el).
.Pero à però (confusió amb el castellà. En català
és aguda).
.Perque no vens à per què no vens (és interrogatiu,
pregunta, s’accentua i s’escriu separat).
.Perque vaig al cinema à perquè (és
explicació o causa, s’escriu junt i amb accent).
.Pingui à pingüí (porta
dièresi perquè la “u” zona forta i accent perquè és aguda acabada en vocal).
.Podriem à podríem (perquè
es produeix un hiat).
.Prensa à premsa (s’escriu
amb ema).
.Pressa à presa
(construcció a l’alçada d’un riu).
.Presió à pressió (dobla la
essa).
.Pressó à presó (amb una
essa).
.Probar à provar (confusió
amb el castellà. Prové de “prova”).
.Progrès à progrés (confusió
en l’accent. No és un participi).
.Posarán à posaran (confusió
amb el castellà. És aguda i acaba en –an, mai s’accentua).
.Possa à posa (confusió
amb “passa”, que dobla la essa).
Q
.Quant vindràs? à quan vindràs?
(indica temporalitat i no quantitat).
.Que fas? à què fas? (és
interrogatiu, s’accentua. Equival a “quina cosa”).
R
.Raúl à Raül (porta dièresi en català).
.Respall à raspall (si en
castellà s’escriu amb “e”, en català ho farà en “a”).
.Resaltar à ressaltar (dobla
la essa en català).
S
.Sabiesa à saviesa (prové de
“savi”).
.S’en à se’n (l’apòstrof tan a la dreta com sigui
possible).
.Sería à seria (confusió
amb el castellà. Els mots que acaben en –ia no s’accentuen mai en català).
.Si, ho faré à sí, ho faré
(indica afirmació i no condició).
.Sino també à sinó també (és
aguda acabada en vocal).
.Té són à té son (confusió
amb el verb. “Son” és ganes de dormir).
.Surgeix à sorgeix (confusió
amb el castellà).
.Surtir à sortir (errada
per la pronunciació).
T
.Tan de bo à tant de bo
(s’escriu amb te).
.Tant important à tan important
(“tan” = “tan” castellà)
.Tardesin à tardessin
(l’imperfet de subjuntiu dobla la essa).
.Traduit à traduït (la “i”
es pronuncia més forta, per tant, porta dièresi).
.Trata à tracta
(castellanisme).
.Travesía à travessia (doble
la essa perquè prove de “travessa”).
.Tranquila à tranquil·la (els
mots que acaben en –il·la porten ela geminada).
.Tranvia à tramvia (És una excepció. Recordar que el grup –mv- s’escriu amb ema).
.Tenda à botiga (confusió amb tenda de campanya).
.Tenim que / de à hem de / d’+vocal
(construcció castellanitzada. No existeix en català).
.Ticket à tiquet (confusió amb el castellà).
.Tonteria à bajanada (castellanisme).
.Triunfant à triomfant (prové
de “triomf”).
.Trovador à trovador (perquè
prové de “trobar”).
U
.Una avió à un avió (és un
mot femení).
V
.Véns a casa? à vens a casa? (des
d’octubre del 2016 ja no s’accentua).
.Veï à veí (per confusió amb “veïns”).
W
X
.Xambelan à carmalenc
(castellanisme).
Y
Z
PUNTUACIÓ
Un text mal puntuat farà que no s’entengui bé allò
escrit.
.Errada de connectar dues oracions diferents sense
tenir un vincle.
Ex:
-*Van jugar a futbol a dins del pavelló, i ben aviat
van començar les obres de millora.
Aquestes dues oracions no
tenen vincle, tracten temes diferents: la vessant esportiva i l’altre les
obres. Tampoc poden anar seguits per un punt i seguit, sí en canvi, per un punt
i a part.
GRAMÀTICA
.Vigilar als nois à vigilar els nois
(el CD mai porta preposició i aquí apareix “a + els”).
.En els que à en els quals
(construcció que no existeix).
.Surto en els amics à surto amb els
amics (estructura no correcta).
.L’hi
va regalar una cosa a la mare à li va regalar una cosa
a la mare (perquè “li” fa referència a un destinatari i no a dos, per això no
pot ser “l’hi”).
.Dos
raquetes à dues raquetes (s’ha de
fer la conconcordança en gènere i nombre).
.Lo
que à el que (construcció
col·loquial, no adequada per al registre estàndard).
.Per
un altre banda à per una altra banda
(concordança femení-femení).
.Una
altre persona à una altra persona
(concordança femení-femení).
N.B. També pots consultar:
https://llengilitcat.blogspot.com/2022/03/diccionari-ortografic-derrors-habituals.html
[Imatge extreta de: jaumecentelles.cat]
EXERCICIS:
1.
Aquest no és un Diccionari ortogràfic tancat, sinó que tu també hi pots
participar afegint faltes habituals que realitzes. Adjunta-les aquí i les
afegirem.
2.
Crea el teu propi Diccionari ortogràfic tal i com apareix en aquesta fitxa, on introduiràs
les faltes dels dictats, redaccions, exàmens i treballs. Tingues present:
.Ubica la paraula en la
lletra que correspongui.
.Escriu la paraula
malament, al costat, la seva correcció i entre parèntesi la justificació
ortogràfica de l’errada.
.Si és de puntuació o
gramatical les afegiràs al final del diccionari.
3.
Autoavalua’t: la realització del Diccionari ortogràfic tindrà els seus fruits
ben aviat. Sempre abans d’escriure quelcom o d’un examen, revisa les errades
que fas per tal que no es repeteixin.
4.
Realitza un gràfic de faltes per a veure la teva pròpia evolució ortogràfica i
discernir si millores o no i per què.
