dissabte, 29 de maig del 2021

"Tres herois a París". Comprensió lectora. Adreçat a tot l'alumnat

 Partirem d’una notícia real de fa pocs anys que ens explana l’acció heroica que tres joves van realitzar en un tren de camí a París.

Skarlatos i Spencer, dos herois que van evitar una massacre

Dos joves militars de viatge van reduir l'atacant del tren Amsterdam- París

       22 d’agost del 2015  EL PAÍS

Anthony Sadler (amic dels militars que també va ajudar), Alek Skarlatos, de la Guàrdia Nacional, i el britànic Chris Norman amb les medalles per la seva valentia. AFP

“Tot va passar molt ràpid”, ha relatat aquest dissabte al matí a la premsa Anthony Sadler, l'estudiant nord-americà de 23 anys que amb dos soldats compatriotes va aconseguir neutralitzar ahir l'assaltant del tren Amsterdam-París. Sadler viatjava amb Àlex Skarlatos, de 22 anys, i Spencer Stone, aquest últim encara ingressat. Els tres amics de la infància es trobaven de vacances viatjant per Europa. Reconeguts com a herois, els tres joves, ajudats per un consultor britànic de 62 anys, van evitar sens dubte una veritable massacre a bord del Thalys en plena operació retorn de les vacances.

L'assaltant, un marroquí de 26 anys retornat de Síria i que va residir a Espanya durant un any fins al 2014, portava dues armes automàtiques i una desena de carregadors. Va ser detingut a l'estació d'Arras, al nord de França, on va ser desviat el tren després de l'atac i on va ser detingut. Aquest dissabte al matí va ser traslladat a la secció antiterrorista de la policia judicial als afores de París.

 “Hem sentit un tret i el soroll de vidres trencats”, ha explicat en conferència de premsa des d'Arras Àlex Skarlatos, membre de la Guàrdia Nacional de l'Estat d'Oregon, que al juliol va tornar d'una missió a l'Afganistan. El jove de 22 anys no va comprendre què estava passant fins que va veure una empleada del tren passar corrent. “Vaig mirar cap enrere i vaig veure un home entrar al vagó amb un kalàixnikov. El meu amic i jo ens vam posar a cobert i llavors ens vam llançar sobre ell”, ha afegit.

El consultor Chris Norman, que viatjava al mateix vagó, va explicar que en veure l'home amb el kalàixnikov Skarlatos li va dir a Stone, membre de les Forces Aèries basat a les Açores i nascut a Sacramento, que calia aturar-lo. “L'home va treure un cúter i va ferir Spencer darrere del coll, també gairebé li talla el dit gros de la mà. Spencer el va retenir i finalment el va neutralitzar, estava inconscient, el vam lligat”, ha indicat. “Spencer va córrer uns 10 metres fins al tipus. Ens vam posar a copejar-lo al cap fins que va caure inconscient”, ha afegit Skarlatos.

“No ha dit ni una paraula. Simplement li deia: ‘retorna'm la meva arma, retorna'm la meva arma’”, ha explicat per la seva banda l'estudiant, californià segons la premsa nord-americana. “Sóc un simple estudiant que havia vingut a visitar els meus amics en el meu primer viatge a Europa i hem detingut un terrorista, és una bogeria”, ha afegit Sadler. L'estudiant ha dit que havia parlat per telèfon amb Spencer, ingressat a l'hospital, i ha assegurat que “està bé”. “No acaba de creure's el que ha passat”.

El canal nord-americà CNN va emetre un vídeo filmat per l'estudiant amb el seu telèfon mòbil una vegada controlada la situació en el qual es pot veure l'assaltant a terra, en pantalons blancs i sense samarreta, amb les mans lligades a l'esquena. Al seient, amb una motxilla, es veu posat el kalàixnikov i taques de sang als vidres. També es veu un home de genolls a terra amb el coll totalment ensangonat, aparentment Spencer, que presta auxili a un passatger ferit.

Durant la nit, el president nord-americà, Barack Obama, va celebrar l'actuació “heroica” dels militars nord-americans i va manifestar la seva “profunda gratitud pel valor i la reacció de diversos passatgers, inclosos membres de l'exèrcit nord-americà, que de forma altruista han neutralitzat l'assaltant”. La ciutat d'Arras va lliurar una medalla honorífica als quatre que van evitar un veritable bany de sang.

D'altra banda, segons el canal BFMTV, l'assaltant va negar a la policia ser un terrorista i va assegurar que el seu objectiu era fer un robatori armat. Hauria declarat haver trobat les armes en un parc.

(Crèdit fotogràfic: AFP)


EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum de la següent notícia. Recorda que resumir no és copiar, sinó explicar-ho amb les teves paraules.

2. Qui protagonitza aquesta notícia?

3. Per què els joves estaven al tren?

4. Quin fet va succeir durant el viatge amb tren?

5. Quin trajecte realitzava el tren? On va ser detingut el culpable?

6. Contextualitza la present afirmació dins de la notícia: “No acaba de creure's el que ha passat”.

7.Què va declarar l’acusat davant de la policia?

8. Van rebre alguna mena de reconeixement per part del govern francès? Com se’ls va agrair l’acció?

9. Tres anys després dels fets, es va portar la pel·lícula al cinema. Com s’intitulava i qui protagonitzava el paper dels joves?

10. Fòrum: si has vist aquesta pel·lícula, explica què et va semblar.

 

dimarts, 25 de maig del 2021

La partícula "tanmateix". Adreçat a tot l'alumnat

 


Ens aturem en una partícula adverbial interessant i que dona molt de joc. Un mot que millora molt un text si s’utilitza. Tanmateix forma part de la unió dels adverbis tan, de quantitat, i l’adjectiu mateix, que l’any 1472 van confluir en una sola paraula.

1. Adverbi. Expressa que una cosa succeeixi, malgrat quelcom que s’hi oposa.

Ex:

-Tot i que s’hi oposava, tanmateix ho ha fet.

2. Sens dubte, naturalment, no cal dir-ho, és clar. Explana que una cosa ha de ser per tal que en resulti explicable una altra.

Ex:

-No entenc com ha pogut venir, tanmateix farà tard.             

3. Nogensmenys, això no obstant, amb tot, malgrat tot.

Ex:

-Tens tots els llibres que desitges, tanmateix, no llegeixes.

4. De tota manera.

Ex:

-Em cau molt bé, tanmateix, no li agrado.

 

(Font consultada: Diccionari.cat)

(Imatge extreta de: Tradukka)

 

EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions on aparegui la partícula tanmateix.

2. Cerca un fragment de text on surti tanmateix i esmenta quin dels quatre valors té.

3. Escriu una oració amb nogensmenys, això no obstant, amb tot, malgrat tot.

divendres, 21 de maig del 2021

"Tirant lo Blanc", adaptat per Màrius Serra. Adreçat a Batxillerat

 

En Màrius Serra recentment ha adaptat l’obra “Tirant lo Blanc”, d’en Joanot Martorell en català actual per tal que l’alumnat o aquell/a que desitgi llegir-la ho faci d’una manera més senzilla i no noti la feixuguesa de l’original de les acaballes del segle XV. A més, també en proposa una lectura alternativa pels capítols més essencials de l’obra a mode de captatio benevolentiae.

Llegeix la següent i interessant entrevista a Serra a l’entorn del llibre “Tirant lo Blanc” i respon a les preguntes que et proposem a continuació.

https://www.segre.com/noticies/lectura/entrevista/2021/05/16/marius_serra_tirant_blanc_un_classic_perque_els_seus_personatges_son_carn_ossos_134811_1678.html

 

(Imatge extreta de: Proa)

 

EXERCICIS:

1. Què va comentar Miguel de Cervantes sobre l’obra “Tirant lo Blanc”? Per què ho va dir?

2. Per què Serra ha decidit actualitzar el “Tirant lo Blanc”?

3. Per què ens recomana llegir avui dia “Tirant lo Blanc”?

4. Es diu que l’obra de Joanot Martorell va ser la primera novel·la moderna, per què?

5. Serra ha proposat un camí alternatiu a la lectura de l’obra. Explica la seva idea i quin era el seu objectiu.

6. Quan va editar-se originalment el “Tirant lo Blanc”? L’autor el va veure publicat en vida?

7. Escull un capítol de l’adaptació de “Tirant lo Blanc” per Màrius Serra, i que t’enllacem a sota, i resumeix-lo. No t’oblidis d’anotar el número del capítol escollit.

https://grup62cat.cdnstatics2.com/libros_contenido_extra/45/44820_Tirant_lo_Blanc.pdf

8. Realitza l’aportació que vulguis sobre l’obra “Tirant lo Blanc”. T’ha agradat l’obra? Creus que és positiu llegir una obra adaptada o bé fragmentada? Justifica les tevés respostes.

 

dimarts, 18 de maig del 2021

Conte amb valors: "El ratolí i la granota". Adreçat a tothom


Una vegada, un ratolí de terra bastant ingenu es féu amic d’una granota, per a desgràcia seva. La granota, que era força cruel, immediatament pensà en burlar-se del roedor i el convencé per a lligar la seva pota a la seva pròpia anca amb l’excusa que així es convertirien en inseparables. Lligats els dos per les potes, emprengueren primer marxa per terra per a menjar blat i llavors s’aproparen a la riba del pantà, on la granota, sense dubtar-ho ni un segon, donà un gran salt arrossegant fins el fons el pobre ratolí, i es posà a guimbar feliçment a l’aigua sense pensar en la sort del seu amic. Mentre raucava i somreia, el dissortat ratolí, inflat d’aigua, s’ofegà, quedant surant lligat a la pota de la granota. Un milà que passava per allí veié el ratolí flotant i, d’immediat, l’agafà amb les seves urpes estirant amb ell, per a sorpresa seva, a la granota encadenada, que també serví de menja al milà.

Com li succeeix a la granota d’aquesta fàbula, tingues sempre present que tota acció que es realitza amb intencions de maldat pot acabar en contra del mateix que la comet. La crueltat i les burles cap a altres persones al final s’acaben pagant molt cares.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Editorial Kalandraka)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color blau que desconeguis.

3. Redacta una oració amb quatre mots escollits en l’activitat anterior.

4. Cerca el nom de vuit animals i escriu el seu so. A sota t’adjuntem un enllaç que t’ajudarà.

https://www.auladecatala.com/els-sons-dels-animals/

5. Justifica per què les següents paraules porten accent des del punt de vista ortogràfic.

ratolí, féu, desgràcia, pantà, donà, acció.

6. Crea un camp semàntic a l’entorn de hiperònim animal i inclou tots els mots que apareguin al conte.

7. Descriu primer per escrit i després oralment, com t’imagines el ratolí i la rata del conte.

8. Agrupa paraules que tinguin una significació negativa i que apareguin al conte.

9. Fixa’t en les següents formes verbals: raucava, passava, que apareixen al conte. Des del punt de vista ortogràfic, escriu una regla.

10. Fòrum: creus que hi ha persones que cerquen o bé gaudeixen desitjant el mal i desgràcies als altres? Per què? Raona les teves respostes.

 

 


dissabte, 15 de maig del 2021

Francesc Vicent Garcia i la literatura popular. Adreçat a 3r i 4t d'ESO

 .INTRODUCCIÓ

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, van donar-se una sèrie d’esdeveniments històrics (guerres civils, epidèmies, el compromís de Casp…) que van influir de manera negativa en la producció literària en català, d’aquesta manera, la qualitat i la quantitat d’obres d’aquest període se’n varen ressentir. Tanmateix, les classes populars seguien conservant l’ús de la llengua catalana, així com també el conreu de la literatura a nivell oral, tot i les problemàtiques polítiques. Alhora, hi havia una literatura culta que va seguir els corrents estètics de l’època: Renaixement, Barroc i Il·lustració.

.El Renaixement va des del darrer terç del segle XV fins a principis de la segona meitat del segle XVI. Es caracteritza per la valoració de la persona per sobre de totes les coses i pel redescobriment de la cultura clàssica.

.El Barroc és un moviment del segle XVII. Les actituds, els temes i l’estil literari dels autors era una reacció enfront de de la situació política, religiosa i moral del momento. En els seus temes apareixen la brevetat de la vida, l’obsessió pel pas del temps, la lluita constant contra un ordre que desapareix, emperò, tractats de manera artificiosa, és a dir, amb poca naturalitat i exagerada.

-La Il·lustració és un corrent de pensament basat en la raó humana. Aquesta imposa un esperit crític amb a principal font de coneixement, conseqüència de la fe en els descobriments tècnics i científics del segle XVIII. Es coneguda també amb el nom de “el segle de les llums”.


FRANCESC VICENT GARCIA

Nom autèntic de l’autor conegut coma Rector de Vallfogona. Nasqué a Tortosa entre els anys 1579 i 1582. No se sap amb exactitud. Morí a Vallfogona de Riucorb el 2 de novembre de 1623. Escrigué una obra poètica molt diversificada i que no fou publicada fins al 1703 amb el títol de “L’harmonia del Parnàs”.

Va tractar temes típics de l’estètica barroca, com ara el desengany, el pas del temps, la soledat, la mort, entre d’altres, amb un to greu i seriós, així com també, una poesia burlesca, obscena i de caire escatològic que feren que tingué milers de seguidors i d’imitadors.

 

LA LITERATURA POPULAR EN ELS SEGLES XVI, XVII, XVIII

En aquests segles trobem força producción literària de caràcter popular. Les classes populars no coneixien el castellà ni sabien llegir i escriure, això feia que s’aprenguessin les lletres de les cançons i rondalles de memòria, i les transmetien de manera oral de generació en generació.

Aquesta producción literària la podem trobar manifestada en una gran varietat de gèneres poètics, com per exemple:

-Els goigs: són uns cants que estan dedicats a sants o a verges que es veneren a les parròquies. Molts d’aquests cants ens han arribat impresos.

-Les nadales: són unes cançons religioses, d’origen medieval, que versen sobre temes relacionats al naixement de Jesucrist.

-Les cançons de pandero: eren unes cançons que s’acompanyaven amb la percussió d’un pandero.

-Les corrandes: composicions que tenen temes diversificats: l’amor, el treball, de bressol, entre d’altres. Apareixen amb una estructura de quatre versos de set síl·labes.

-Els romanços: fou el gènere més conreat. N’hi ha molts dedicats a bandolers.

El teatre medieval en els seus orígens era redactat en llengua llatina, emperò, de manera progressiva va anar-se substituint pel català. Aquest teatre nasqué a l’interior de les esglésies i de manera lenta es va anar traslladant a l’exterior, en places públiques, on estigué de moda. Era un teatre vinculat als cicles religiosos: el Nadal, la Pasqua, l’Assumpció de Maria, entre d’altres). Avui dia encara podem trobar representacions d’aquesta tipologia, com els pastorets o les passions. Fou gràcies a erudits com Maria Aguiló, i Manuel Milà i Fontanals, que aquesta literatura fou compilada durant el segle XIX.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Nacional.cat, La otra mano de Cervantes)

 

EXERCICIS:

1. Llegeix la present cançó de Serrallonga i explica breument de què tracta.

DON JOAN DE SERRALLONGA

Joan Sala i Viladrau era el nom que jo tenia,

per altre nom Serrallonga, casat amb una pubilla.

Teníem dos heretats que molt bé nos hi vivíem,

de continu dos fadrins a la taula nos servien.

Vaig tenir quatre raons amb un fadrí de la vila,

de raons i més raons jo li vaig llevar la vida. 

Un dia em passà pel cap de fer-me cap de quadrilla,

és veritat que trobí cinquanta hòmens en un dia;

ja fórem cinquanta-dos jo i un mosso que tenia.

No teníem cap diner, jo i les camarades mies,

sabíem que en un hostal de diners prou n’hi havia:

d’allà ens en vàrem portar, passa de cinc-centes lliures.

Jo me’n so determinat de tornar-hi sol un dia.

Ja en veig venir l’hostalera que cap a mi se’n venia.

De tan lluny com la’n vaig veure jo saludar-la volia.

“Diuen que ara per ací no hi ha gent de mala vida,

per a mi bé n’hi ha hagut, m’han robat tot quant tenia;

los traïdros d’en Serrallonga, llamp que li llevi la vida!”

Jo penso entre mi mateix “lo mal que tu em vols te vinga”,

posa al llibre els perduts totes les cinc-centes lliures.

[Poema extret de: Magpoesia] 

2. Associa cada definició amb el seu gènere poètic.

A) Gènere molt conreat principalment, dedicat a bandolers.

B) Cançons de caire medieval que canten motius religiosos.

C) Cants dedicats a verges i sants.

D) Cançons de diferents temàtiques amb una estructura de quatre versos.

3. Per què va esdevenir conegut el Rector de Vallfogona?

Si desitgeu conèixer-lo una mica més, cliqueu el següent enllaç:

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/rector-vallfogona-poeta-mon-merda_532806_102.html

http://magpoesia.mallorcaweb.com/vallfogona/vallfogona.html

4. La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII fou de tipologia popular. Justifica el perquè.

5. Completa…

-La Il·lustració és un corrent de pensament basat en…

-El Renaixement es va caracteritzar per la valoració de … i pel…

-El Barroc és una resposta al…

6. Llegeix i comenta el present poema del Rector de Vallfogona.

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d'est món corrent Fortuna 
anam, amb vents contraris, navegant 
i trobam-nos molt baix arrastrant, 
pensant tenir los peus sobre la lluna;

cansa'ns tot quant veem i ens importuna 
i, en lo millor del gust, trobam gran plant 
i, quan havem penat molt treballant, 
traem lo bol tot brut, sens cosa alguna.

Delits, riqueses, honres, majestats 
 no poden saciar l'enteniment 
creat per a gosar béns eternals:

oh ditxosos aquells que, retirats, 
tenen alt en lo cel son pensament, 
apartats de les coses temporals! 

[Poema extret de: magpoesia]

7. Realitza un esquema sobre Francesc Vicent Garcia i la literatura popular.

dimecres, 12 de maig del 2021

Club de lectura: "Premonicions", d'Emili Bayo, sessió 5. Arribem al final... Adreçat a tothom

Comencem una nova sessió del Club de lectura sobre l’obra “Premonicions”, d’Emili Bayo. Tractarem alguns aspectes essencials de l’obra, esperem la teva participació!! Perquè d’aquesta manera el mantindrem viu.

 

Respon a les preguntes següents:

.Comenta breument com arriba la caixa misteriosa a en Jan en un dia assenyalat i què hi troba al seu interior.

.Quin vincle hi ha entre en Jan i la Marta?

.Per què penses que l’obra s’intitula “Premonicions”? Hi ha alguna relació amb la historia de la familia d’en Jan? Argumenta-ho.

.L’obra té paral·lelismes amb el seu principi? Comenta-ho.

.De què tracta realment la novel·la? Explana-ho en dues línies.

 

[Material consultat: “Ficha para el/la professor/a. Premoniciones. Emili Bayo”, per Carina Llobera]

(Imatge extreta de: Walmart)

diumenge, 9 de maig del 2021

Els complements verbals (II). Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 .EL COMPLEMENT ATRIBUTIU

L’atribut és un complement que indica una qualitat o estat del subjecte. Està vinculat a un verb de tipus copulatiu (ser / ésser, estar, semblar, parèixer) i acostuma a concordar amb el subjecte en gènere i nombre. No és compatible amb el complement directe, atès que, els verbs copulatius són intransitius, no requereixen un CD.

Ex:

-El cotxe és ràpid.                                  -Els cotxes són ràpids.

El cotxe: subjecte                                    Els cotxes: subjectes

ràpid: atribut                                           ràpids: atribut

En una oració el podem reconèixer perquè:

1. Apareix amb els verbs copulatius: ser/ésser, estar, semblar i parèixer.

Ex:

-La Marta és / està / sembla amable.

Verb copulatiu: és / està / sembla.

Compte:

No sempre que en una oració trobem els verbs ser i estar hi ha d’haver per força un atribut. De vegades, aquestes verbs arrosseguen al seu darrere complements circumstancials de lloc. Aquests complements es reconeixen perquè se substitueixen per “hi”.

Ex:

-Quan feia mal temps, tots estàvem a recer.

a recer: cc lloc

-Quan feia mal temps, tots hi estàvem.

hi: cc lloc

2. Sovint concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

Ex:

-En Joan és elegant.    /   -Les noies són elegants.

En Joan: subjecte             Les noies: subjecte

simpàtic: atribut               elegants: atribut

3. No pot aparèixer juntament amb el complement directe.

Es pot substituir pels pronoms següents:

 

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

Masculí singular

el

l’

-lo

‘l

Femení singular

la

l’

-la

 

Masculí plural

els

 

-los

‘ls

Femení plural

les

 

-les

 


4. Va introduït per un determinat article, demostratiu o possessiu:

Ex:

-Aquella era la meva mare. à Aquella l’era.

la meva mare: atribut

l’: atribut

5. En altres estructures:

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

ho

 

-ho

 

en

n’

-ne

‘n


Ex:

-En Pere és l’espavilat. à En Pere ho és.

l’espavilat: atribut

ho: atribut

-Que n’és, d’espavilat, en Pere.

n’: atribut

 

Pot presentar les següents estructures:

.Adjectiu:

-L’examen sembla complicat.

complicat: atribut

.Sintagma nominal (SN)

-El professor és un dominador de la literatura.

un dominador de la literatura: atribut

.SPrep: (preposició + SN)

-Aquest jugador és del Barça.

del Barça: atribut

.Adverbi o locució adverbial:

-No em sembla .

bé: atribut (adverbi)

-Està com un llum de ganxo.

.Prònom tònic:

-La culpable era ella.

ella: atribut

.Pronom feble: (substitueix qualsevol de les estructures)

-Aquest dvd ho és. (del videoclub)

ho: atribut

.Oració subordinada substantiva:

-El pintor era qui tenia un posat més encalmat.

qui tenia un posat més encalmat: oració subordinada substantiva d’atribut

 

.EL COMPLEMENT PREDICATIU

És un complement semblant a l’atribut, perquè explica qualitats o estats del subjecte o del complement directe, d’aquí que hi concordi. El predicatiu s’acompanya de verbs no copulatius, qualsevol verb que no sigui ser, estar, semblar, parèixer.

Ex:

-La planta es va tornar escarransida.

escarransida: predicatiu

Dins de l’oració el podem reconèixer perquè:

1. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe, en això es diferencia del complement circumstancial de manera, amb el qual se’l pot confondre, atès que també respon a la pregunta “com?”.

Ex:

-La Marta va arribar alegre. / -En Martí va arribar alegre.

La Marta: subjecte                   En Martí: subjecte

alegre: predicatiu                     alegre: predicatiu

-El mosso d’esquadra va deixar aparcats els vehicles a la carretera.

-El mosso d’esquadra va deixar aparcat el vehicle a la carretera.

2. A diferència del complement circumstancial de manera, no és mai un adverbi.

Ex:

-La padrina llegeix contenta.

contenta: predicatiu (adjectiu)

-La padrina llegeix amb alegria.

amb alegria: CC de manera (adverbi) = alegrement.

3. Es pot substituir pels pronoms següents:

Davant del verb

Darrere del verb

Reforçada

Elidida

Plena

Reduïda

hi

 

-hi

 


Ex:

-La cistella no es arreglada. à La cistella no s’hi veu.

arreglada: predicatiu                 hi: predicatiu

El complement predicatiu també pot presentar les estructures següents:

.Adjectiu o participi:

Ex:

-La Joana anava maca.

maca: predicatiu

.Sintagma nominal (SN):

-El gat el considerarem un animal afable.

un animal afable: complement predicatiu

.SPreposicional [preposició (de / per / a) + SN]

Ex:

-El tenen per un ximplet.

per un ximplet: complement predicatiu

-La tracten de propietària.

de propietària: complement predicatiu

.Com (a) + SN

-Els sol·liciten com a participants.

com a participants: complement predicatiu

.Pronom feble: (substitueix qualsevol de les estructures)

-En Marc hi comprava. (a la botiga)

hi: complement predicatiu.

.(Preposició +) oració subordinada substantiva

-El tenen pel que realment fa.

pel que realment fa: oració subordinada substantiva de complement predicatiu




 (Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: XTEC)


EXERCICIS:

1. Esmenta quines de les oracions següents tenen un complement atributiu.

-En Pere és al magatzem.

-El gat de la mare és al terrat.

-El film pinta malament.

-La Júlia corre amb habilitat.

2. Quina és la diferència que existeix entre el complement predicatiu i el complement atribut? Explica-ho a partir d’un exemple.

3. Compara les següents parelles d’oracions i digues el complement que porten al darrere.

-Els més grans estaven encalmats.

-Els més grans jugaven a cartes.

 

-En Jordi sembla el més aplicat de l’aula.

-En Jordi somia en el més aplicat de l’aula.

 

-La teva tieta llegeix sola.

-La teva tieta està sola.

 

-Clint Eastwood és considerat un dels millors actors i directors de cinema.

-Clint Eastwood sembla un dels millors actors i directors de cinema.

4. Digues si els complements predicatius de les frases següents concorden amb el subjecte o amb el complement directe.

-El sardanista portava el jersei de la colla.

-La padrina s’ha tenyit els cabells.

-Totes les seves amigues van arribar contentes.

-El casteller la va deixar astorada.

5. Distingeix les oracions que porten un complement circumstancial de lloc de les que porten un atribut.

-Eren a l’aeroport quan van arribar els pares.

-Eren les dues de la matinada.

 

-Són a la casa de la muntanya.

-Són els teus discos.

 

-És a Mallorca.

-Es de Mallorca.

 

-No s’hi troba.

-No ho troba.

6. Diferencia els complements segons siguin predicatius o circumstancials.

-Aquella narració no anava .

-Ella semblava molt satisfeta.

-Se sentia solitària.

-Realitzava la feina sense motivació.

-Ho feia sense mirar.

-Potser acabaria alegrement.

7. Digues si els complements subratllats són un complement directe, indirecte, atribut o predicatiu.

-En Pep mira el film al menjador.

-Aquest llibre és de capa i espasa.

-La peça era de bronze.

-L’autora va presentar el llibre al públic.

-Va comentar que arribaria tard.

-Els assistents a l’acte estaven desconcertats.

-Els paletes es mostraven neguitosos.

8. Mira els complements assenyalats de l’exercici anterior i digues si presenten l’estructura adjectiu, SN, SPrep, oració o pronom.

9. Substitueix els complements verbals assenyalats a l’exercici 7 pels pronoms febles corresponents.

10.Com diferenciarem el complement circumstancial de manera d’un complement predicatiu en una oració?

11. Comenta si és certa o falsa la següent afirmació i per què.

-El complement predicatiu és sempre un adverbi.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit? Per què? Com les has resoltes? Com explicaries breument allò essencial dels complements verbals que apareixen en aquesta fitxa a una companya que no ha pogut assistir a la sessió?

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;