dissabte, 1 de maig de 2021

Els registres lingüístics (III): col·loquial i vulgar. Adreçat a tothom

 

.El registre col·loquial o familiar té com a principal element caracteritzador l’espontaneïtat. Aquest fet fa que s’allunyi dels convencionalismes propis dels registres formals. Té un to més emfàtic o exagerat i es presta a la subjectivitat. És el registre lingüístic més emprat, atès que tracta temes de la vida quotidiana i, per tant, s’utilitza en qualsevol moment, per tots els parlants de la llengua perquè s’hi senten còmodes.

És un estil de llengua divertit i comú, amb abundància de frases fetes, de comparacions, on hi apareix el sentit figurat i les onomatopeies. També es caracteritza per tenir una gran riquesa d’entonacions (exclamacions, interrogacions, mots crossa, frases inacabades o descohesionades) pròpies del llenguatge oral.

Defuig la normativa, perquè no presenta una fonètica acurada. De manera sovintejada utilitza un lèxic incorrecte, així doncs, hi podem trobar paraules com: bueno, pues, vale i de caràcter genèric, com ara: cosa, això, fer, interessant, és a dir, mots que no aporten res destacat a la comunicació. Dins de les oracions d’aquest registre lingüístic hi trobem moltes repeticions intensificadores i gairebé no hi ha presència d’elements connectors entre les oracions.

.El registre vulgar és el que té vincle amb els parlants de classes socials marginals i que no han tingut accés al coneixement d’un registre formal, i d’aquí que no poden defugir aquest registre o de la col·loquialitat. Es troba allunyat de tota varietat formal, perquè el llenguatge emprat acostuma a estar farcit de barbarismes, imprecisions, descohesió, manca d’estructura, entre d’altres. Per un altre costat, aquest registre pot utilitzar-se per altres parlants en un moment puntual en el qual desitgen transgredir els valors socials establerts i usen, voluntàriament, mots o bé, expressions de tipus groller.

Dins d’aquesta tipologia de registre hi apareixen els mots malsonants (renecs i paraulotes), per això, no hi ha eufenismes ni gaire retòrica. Acostuma a tractar temes que són tabú o o “prohibits” per la societat com el sexe, o l’escatologia, i no presenta cap mena de consideració per la correcció lingüística. Per això, aquest registre té un llenguate molt poc elaborat i que s’allunya de la normativa ortogràfica.

.Mira la següent imatge per tal de ressituar-te:

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Slideshare)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta els elements caracteritzadors del registre col·loquial o familiar.

2. Cita les principals característiques del registre vulgar.

3. Tria la resposta correcta:

En el registre col·loquial hi apareixen contínuament...

a)     els mots malsonants

b)     les frases fetes

c)     els arcaismes

4. Per què es diu que el llenguatge col·loquial o familiar és el més usat? Raona la teva resposta.

5. Què és un eufenisme? I un mot tabú?

6. Escull el registre correcte, únicament poden ser el col·loquial o familiar i el vulgar.

-Això és una merda.

-Bueno, a vere què passa.

-Ahir vas follar?

-És una cosa bonica.

-L’altre dia anava pet.

7. Quin és el registre que està més a sota en una gradació de formalitat, el registre col·loquial o familiar, o el vulgar? Per què?

8. Què és un barbarisme? Escriu un exemple. En quin registre abunda més?

9. Què significa “pot ser usat per altres parlants que en un cert moment volen transgredir els els valors socials establerts”?

10. Escriu cinc mots que podem trobar al registre col·loquial o familiar i cinc més del registre vulgar.

11. Quin és el registre que empres habitualment? Per què?

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa. Aporta els dubtes que t’han sorgit i com els has resolt. Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a la sessió d’aula la diferència que hi ha entre els dos registres que hem vist?

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;