Conte amb valors. "El poder del mantra". Adreçat a tothom

Un ermità vivia a la ribera del riu i era alimentat tots els dies per una lletera. Agraït, l’ermità li concedí un mantra a la dona dient-li:

-“Repetint aquest poderós mantra podràs anar a través de l’oceà de l’existència”.

Passà el temps i, un dia en el qual la lletera anava a portar la llet a l’home, plogué torrencialment i les aigües del riu es desbordaren. Com que no podia creuar el riu, la dona recordà el mantra de l’eremita i, plena de motivació, manifestà:

-“Repetint aquest poderós mantra podràs anar a a través de l’oceà de l’existència”.

I començà a caminar sobre l’aigua fins a arribar on estava l’ermità. En veure-la, aquest, molt estranyat preguntà:

-Com has pogut arribar fins aquí si el riu s’ha inundat?

-Vaig recitar el mantra que em va ensenyar  i vaig caminar sobre les aigües -contestà la senyora.

En escoltar aquesta explicació, l’home s’emplenà de vanitat i pensà:

-“Quin grau d’evolució dec de tenir!”.

Dies després, l’eremita havia d’anar a la ciutat. El riu continuava desbordat, i pensà en utilitzar el mantra. El repetí i el llançà a les aigües, però s’ofegà.

Aquest conte ens alliçona que l’ego esclavitza i ofega.

 

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Pintura: L’Ermità de Charles Landseer, 1799-1879]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Pensa i escriu un sinònim de les paraules de color lila.

3. En aquest conte hi apareixen diverses paraules sobre el camp semàntic de l’aigua. Esmenta-les.

4. Explica la darrera frase del conte: “L’ego esclavitza i ofega”.

5. Esmenta les marques de temporalitat que apareguin al text.

6. Qui esmenta la següent afirmació i per què?

-Com has pogut arribar fins aquí si el riu s’ha inundat?

7. Anomena a què fa referència el pronom en cursiva.

I començà a caminar sobre l’aigua fins a arribar on estava l’ermità. En veure-la, aquest, molt estranyat preguntà.

8. Què és un mantra? Si cal ajuda’t d’Internet.

9. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte.

10. Cerca una il·lustració per a aquest contre en valors.

Rúbrica per a l'escriptura de qualsevol text. Adreçat a tothom

 

Et presentem una rúbrica que serveix per avaluar l’escriptura d’un text. Per tant, cada vegada que redactis un text de qualsevol mena, hauràs de tenir en compte els presents ítems:

.Tema i idees:

Expressa la temàtica del text de manera clara, coherent. La informació és completa.

.Estructura i organització d’idees:

El text conté un títol original. Té un petit fragment a mode d’introducció. Un desenvolupament per paràgrafs i una cloenda on es recorda alguna idea.

.Cohesió:

Les oracions estan ben construïdes i travades mitjançant l’ús de connectors, els pronoms. No hi apareixen errades de concordança. S’eviten les repeticions.

.Repertori lèxic i adequació:

Les paraules escrites han de ser adequades al registre estàndard. Emprar sinònims i evitar la repetició de mots. Si cal, empra un diccionari de sinònims: diccionaris.cat.

.Ortografia:.

Segons el nombre de faltes ortogràfiques tindràs una puntuació. Set o més faltes puntua zero punts. Sempre que puguis revisa el text i cerca les paraules que dubtis al diccionari.

.Presentació:

Pulcritud en el document escrit. Ha d’haver marges a les quatre bandes del document. Línies justificades. Lletra entenedora. Evita les ratlladures i passa el text a net o bé, utilitza correctors.

Recorda:

En primer lloc, has de realitzar una pluja d’idees: pensa sobre allò que vols escriure i anota paraules i idees. Comença a escriure el text a mode d’esborrany. Finalment, revisa el text escrit.

Sempre que escriguis un text has de tenir presents aquests aspectes per tal d’aspirar a l’excel·lència. Per tant, ara et toca a tu, a redactar!

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Graella extreta de: CEPA Alcúdia]

EXERCICIS:

1. Explica què s’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text i per què.

2. Què és la cohesió?

3. Per què un text redactat ha de tenir una estructura?

4. Un text requereix un registre lingüístic adequat, per què?

5. Comenta quines accions s’han de portar a terme per a presentar bé un text.

6. Redacta un text d’un tema que t’agradi de cent vint paraules d’acord amb aquesta rúbrica d’avaluació.

7. Autoavalua’t: explica amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què t’ha costat més de fer? Per què?

T'ajudem a reduir faltes d'ortografia (10). Potser i pot ser. Adreçat a tothom

 

Tractem una de les faltes ortogràfiques que sovint impliquen dubte, perquè en el moment de l’escriptura, tenen una petita diferència. L’adverbi potser indica possibilitat, i la construcció pot ser, realitat, existència.

Potser:

Adverbi. Indica possibilitat. Equival a ‘a la millor’, ‘tal vegada’, ‘probablement’.

Ex:

-El meu equip potser no es classificarà per a les semifinals.

Adverbi. Seguit de que atenua allò que es diu: un suggeriment, una ordre, una prohibició.

Ex:

-Pot ser que no ho faci per manca de temps.

 

N.B. L’adverbi potser no admet un subjuntiu.

 Ex:

-Potser pinti (incorrecte).

-Potser pintarà (correcte).

 

En canvi, el verb poder sí que admet un subjuntiu, emperò, aquesta estructura no indica possibilitat, sinó que implica realitat.

Ex:

-Pot ser que guanyi el torneig.

 

Pot ser:

És una construcció formada pel verb poder + ser.

 

!Pots ampliar i reforçar continguts en el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=63WuCUZ_ODQ&t=117s

 

[Font: DIEC2]

[Imatge extreta de: Infobae]

 

EXERCICIS:

1. Comenta el significat de les formes potser i pot ser, amb exemples.

2. Explica la diferència entre aquestes dues oracions.

A) Potser escrigui.

B) Pot ser que escrigui.

3. Redacta dues oracions amb potser i dues més amb pot ser.

4. Reflexió lingüística: comenta perquè et generen dubte d’escriptura les formes potser i pot ser.

Vocabulari visual (31). Estanc i papereria. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 

Entrem en una papereria. Heu estat algun cop en aquest tipus d’establiment? Segur que sí. Avui veurem alguns dels objectes que hi podem trobar i aprendrem una mica més de vocabulari mitjançant les imatges.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

EXERCICIS:

1. Observa la imatge de la fitxa durant vint segons i intenta recordar el màxim d’elements que hi apareixen.

2. Endevina de quin objecte es tracta.

A) Conjunt de fulls de paper disposats com els d’un llibre, que serveix per a escriure-hi.

B) Tigeta curta de fusta o altra matèria combustible que porta en un dels seus caps una petita quantitat d’una mixtura inflamable per simple fregadís sobre una superfície rugosa.

C) Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, rabassa de bruc, guix, escuma de mar, amb un tub prim que arrenca del fons terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, usat per a fumar tabac.

D) Coberta o bossa de paper per a posar-hi dintre una carta o un altre document, en què se sol escriure el nom i l’adreça del destinatari.

E) Full rectangular de cartolina, il·lustrat o no, que pot ésser tramès per correu sense sobre.

F) Làmina circular, generalment de material plàstic, per a l’enregistrament i la reproducció fonogràfics.

H) Peça que serveix per a esborrar l’escriptura en llapis.

I) Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.

[Definicions extretes de: DIEC2]

3. Realitza la present sopa de lletres sobre l’estanc i la papereria?

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Quin tipus d’establiment és un estanc? Quines diferència hi ha amb una papereria?

5. Destria quin d’aquests objectes pots trobar en cada tipus d’establiment, segons sigui un estanc o una papereria.

Objectes:

Cigarret, llibre, disc, cigar, goma d’esborrar, pipa, llibreta, llumins, llapis, fulls de paper, segell, pinzell, sobre, postal, ploma estilogràfica, encenedor.

Papereria:

Estanc:

6. Amplia la present fitxa amb més vocabulari que podem trobar en aquests dos tipus d’establiments. Fes-ho diferenciant-ho com a l’activitat 5.

La meva paraula preferida (98): "Acritud". Adreçat a tothom

 

En aquesta nova elecció de la meva paraula preferida, secció que feia una any que no realitzava, us comparteixo un mot interessant, acritud, que sona un pèl lletja, però que contextualitzada podríeu descubrir el seu significat, sinó us costarà més. La veiem!

Acritud:

1. Acrimònia. Qualitat d’acre, és a dir, d'un sabor fort i irritant. D’una aspror irritant.

Ex:

-Aquell individu mostrava certa acritud envers qualsevol.

-En tastar la llimona va notar acritud.

2. Qualitat d’un metall que ha esdevingut poc mal·leable o trencadís a causa de l’augment de mida dels cristalls.

Ex:

-Mentre fèiem l’experiment al laboratori va veure’s que el metall presentava acritud.

Són sinònims:

Acrimònia, aspror, aspresa, amargor, virulència, causticitat.

Antònims:

Dolçor, dolcesa.

.Justificació:

Paraula amb la qual em vaig trobar mentre llegia un llibre de Ken Follet, Un món sense fi.

[Fonts: Diec2, diccionaris.cat]

[Imatge extreta de: VeritFruit]

EXERCICIS:

1. Realitza dues oracions amb cada sentit de la paraula acritud.

2. Cerca i aporta més sinònims i antònims del mot acritud.

3. Esmenta una paraula que hagis après darrerament. Comenta el seu significat i per què l’has trobada interessant.

4. Fòrum: quina és la darrera paraula que has après? Com te la vas trobar?

Conte amb valors. "El granger i la serp". Adreçat a tothom

 

Un matí fred d’hivern, un granger es trobava passejant pels seus camps de cultiu. Vagant per allí, de sobte topà amb quelcom rígid i, en baixar, la seva mirada descobrí que al terra reposava una serp moribunda, congelada pel fred.

El granger sabia el mortal que podia ésser aquella serp i, tanmateix, es compadí d’ella, la recollí i se la posà al pit per escalfar-la i reanimar-la dins del seu abric.

La serp no necessità molt temps per a reviure i, quan tingué suficient força, mossegà aquell pobre home que havia estat tan amable amb ella.

La queixalada fou letal i el granger, mentre exhalava la darrera alenada, exclamà penedit als quatre vents:

-Apreneu del meu destí a no tenir pietat d’un sense vergonya.

Aquesta història ens aciencia que n’hi ha que mai canvien de natura, per molt bé que ens comportem amb ells, i retornen mal per bé. Així, ens podem trobar amb persones que, a pesar que nosaltres tinguem gestos de bonesa envers ells, només són capaços de respondre amb traïció.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Ara Balears]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat dels mots en color lila.

3. Pensa i escriu un sinònim dels següents mots:

vagant:                                                           topà:

rígid:                                                              reposava:

compadí:                                                        exhalava:

alenada:                                                          bonesa:

mossegà:

4. Contextualitza la següent afirmació dins del conte. Qui la fa i per què?

-Apreneu del meu destí a no tenir pietat d’un sense vergonya.

5. Si haguessis estat el granger, com haguessis actuat en veure la serp en aquell estat?

6. En quins temps verbals apareixen les formes: topà, compadí, mossegà.

7. Quina lliçó et dona la lectura d’aquest conte i que pots aplicar en la vida quotidiana?

8. Esmenta a qui fan referència els pronoms en cursiva:

El granger sabia el mortal que podia ésser aquella serp i, tanmateix, es compadí d’ella, la recollí i se la posà al pit per escalfar-la i reanimar-la dins del seu abric.

9. Cerca una imatge a Internet que pugui il·lustrar aquest conte.

10. Inventa una altre final per a aquest conte, mantenint els mateixos personatges i amb un ensenyament moral.

Per què hem de llegir? La fortalesa de la lectura. Adreçat a tothom

 

“Un de cada quatre alumnes té problemes per entendre què llegeix quan acaba la primària”, TV3, 23 d’octubre del 2022.

“Mestres que detesten llegir, darrere de la deficiència en comprensió lectora”, El Món, 25 de juny del 2023.

“Catalunya empitjora en la comprensió lectora”, Diario Público, 29 de juny del 2023.

Aquests titulars de notícies espaordeixen una mica a qualsevol, no? Sovint, em pregunto perquè l’alumnat no llegeix el suficient, i aquí poden haver-hi diverses raons: els pares mai els han llegit un conte i ni els han despertat el cuquet lector, no disposen de llibres a casa o no tenen una biblioteca a prop, no els interessa aquell tema, però llegirien quelcom que els atrau? no desitgen fer un esforç mental per entendre un text, dificultats per a descodificar un fragment –els experts declaren que és un fet habitual-, no tenir un corpus lèxic bàsic per avançar, entrebancs a l’hora de llegir un text en veu alta, no reconèixer la grafia amb el so corresponent, espantar-se en veure un llibre amb moltes pàgines, discórrer que és una pèrdua de temps… de ben segur que en són algunes.

Emperò, què podríem fer per a revertir aquesta herència que portem?

D’entrada, molta culpa la tenen els pares. Si els fills no veuen llegir als seus genitors, serà complex que els descendents ho facin. Així com també, si no hi ha revistes, premsa, volums a la llar, eixorivir l’afany lector serà irreversible. Els pares hi han de posar molt de la seva part. Fer-los llegir a casa, analitzar com llegeixen els fills, preguntar-los paraules de vocabulari i veure si han entès el text oralment, debatre sobre un article o notícia llegida en premsa. I per què avui dia en moltes llars no es porta a terme això? Pot ésser perquè els pares tenen molta feina i arriben esgotats a casa, llavors, costa posar-se a ajudar els fills en les tasques escolars; per manca de temps?; perquè confien en el quefer de les mestres i del professorat?; perquè no donen la magnitud que mereix la lectura? Els pares s’han de preocupar perquè els seus fills sàpiguin llegir, entenguin un text i el puguin explanar oralment, això per començar. No serà mala idea encomanar-los llegir mitja hora cada dia, i per què no? Acompanyar-los a una biblioteca i llegir revistes, premsa... aquesta empresa, farà que el seu fill/a sigui millor estudiant i arribi més lluny.

Què podem produir des de les escoles i els instituts?

Motivar la lectura mitjançant diverses activitats: aplicar el Projecte Lector del Centre, que no esdevingui un document perdut, sinó que s’apliqui, és a dir, que es dediquin diàriament a realitzar a totes les matèries i cursos els vint minuts de lectura pertinents, però no deixar-ho aquí i prou, sinó, avaluar l’activitat, preguntar a l’alumnat que expressin en paraules allò que han llegit, interpel·lar-los sobre alguna paraula de vocabulari, fer-los realitzar un diari de lectura amb una fitxa de lectura afable. No oblidar que el/la docent també ha de realitzar lectura quan l’alumnat ho faci, sinó poc ajudarà. També es poden fer d’altres actuacions, com per exemple: comprar anualment novetats a la biblioteca del centre, atès que, han de ser espais vius de llibres, que puguin agradar a l’alumnat, i no convertir-se en un espai polsegós de llibres vells. Realitzar recomanacions lectores: això es pot executar des de l’aula o des de la biblioteca i fins i tot, crear Booktubers. Crear un concurs literari per Sant Jordi. Acostar els llibres al pati amb el Bibliopati i crear interès lector. Decoració amb atracció a la lectura, tant a l’aula com a la biblioteca. Difondre els Treballs de Recerca de diferents temàtiques. Crear guies de lectura. Preparar un espai amb un puf per a portar a terme una lectura relaxada a l’aula o biblioteca.

Hem de ser un equip, sí, anar tots a una: pares, professorat i alumnat, perquè si falla una de les tres potes del trespeus, la cosa no progressarà. Si un alumne es tanca en banda en la lectura, és a dir, no li encanta llegir, costarà revertir aquesta situació, sí que per començar, n’hem d’esbrinar les causes, si en són algunes de les citades anteriorment. La primera pilota de partit està a la teulada dels pares, llavors, ja venen els centres educatius.

Per un altre costat, el meu padrí, recordo que sempre em deia llegeix, i llegeix, que és imprescindible, qualsevol cosa... el rètol d’un camió, el cartell d’una botiga, el diari sempre que puguis... i abans d’anar a dormir, sempre em feia preguntes culturals. Tot això a mi em va fer deixondir l’amor per la lectura i per aprendre coses.

Per què és essencial llegir?

La lectura farà que el nostre alumnat sigui excel·lent de coneixements, adquireixi vocabulari, llegeixi correctament, entengui un enunciat de matemàtiques o de física, racionalitzi millor davant d’un tema i no deixi anar el primer que li vingui a la ment, tingui un corpus lèxic de sinònims adquirit per a redactar un text, escrigui sense fer faltes ortogràfiques, expressar-se correctament tant a nivell escrit com oral, decidir quina paraula és més correcta a l’hora d’escriure, deduir paraules pel context, aprendre frases fetes i expressions llatines... perquè ni que no els agradi llegir, mai podran defugir la lectura ni l’escriptura: sempre hauran de llegir anuncis de feina, redactar un currículum vitae, escriure un suggeriment... i si hom no entenc el que pretens transmetre a nivell escrit o de manera oral, tens un problema, o bé, es pot malinterpretar. A qui no li ha passat enviant un missatge? Perquè hi ha diferents gèneres que et poden fascinar: novel·la, poesia, teatre, assaig... lectura és sinònim de divertiment, de passar grans estones d’esbargiment.

Per un altre costat, gràcies a les noves tecnologies, l’alumnat llegeix una mica més, perquè reben missatges per telèfon, correus electrònics, consulten pàgines webs, però si els textos o converses no estan enriquides, de poc servirà i si no comprenen el que acaben de llegir menys.

Des d’aquí, només us vull dir un temps en imperatiu: llegiu i llegiu! Si voleu tenir coneixements superiors, a nivell oral i escrit, i no quedar-vos amb el lèxic d’un infant.  També éssers ben aregats per a la societat. Perquè la lectura, com hem vist, està perdent el partit abans d’iniciar-se i aquest s’ha de remuntar! Depèn de tots nosaltres: pares, mestres, professorat i alumnat. Alimentem el nostre cos amb lectures. Fem-ho possible!

Josep Maria Corretger,

Octubre del 2023

“Llegir i entendre, és quelcom; llegir i sentir, és molt; llegir i pensar, és tot el que es pot desitjar”. Anònim

[Imatge extreta de: Depositphotos] 

EXERCICIS:

1. Per què és important llegir?

2. Fòrum: els joves d’avui dia llegeixen suficient?

3. Quantes hores diàries dediques a la lectura?

4. Si llegeixes, quina mena de llibres t’agraden, o bé, què llegeixes?

5. Té vincle la dificultat de comprensió amb la manca de lectura? L’absència de lectura afecta en la manera de parlar i en l’escriptura? Per què?

6. Cerca per Internet una imatge on es vegi que un llibre o la lectura desperta l’ànima.

Vocabulari visual (30). La ferreteria. Adreçat a L' Aula d'Acollida i a l'ESO

 

Entrem a la ferreteria per a conèixer algunes de les eines principals i per a familiaritzar-nos amb aquestes. Qui no té un petit taller a casa per a reparacions?

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Observa la imatge de la fitxa durant trenta segons i intenta recordar les eines que hi apareixen escrivint el seu nom en un paper.

2. Esbrina de quina eina estem parlant:

A) Tija cilíndrica o cònica amb un sortint o filet de secció rectangular, triangular, etc., que dibuixa sobre la seva superfície una hèlice contínua, i que es fixa en el cos on penetra encaixant dins les espires en buit que ella mateixa s’obre o que porta la femella.

B) Eina que consisteix en una cabota de ferro o d’acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc.

C) Eina consistent en un mànec i una tija de ferro o d’acer acabada en una forma adequada per a introduir-la en la ranura de la cabota d’un caragol i comunicar-li un moviment de rotació per a caragolar-lo i descaragolar-lo.

D) Instrument que consisteix en dues làmines tallants amb mànecs, entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu, al voltant del qual poden girar.

E) Instrument que serveix per a agafar fortament alguna cosa, arrencar-la, tallar-la, etc., que consisteix en dos alçaprems de metall encreuats que poden girar al voltant d’un eix comú situat en llur punt d’encreuament.

F) Petites tenalles d’acer amb puntes quadrangulars o còniques que serveixen per a torçar, tallar o subjectar filferro o coses semblants.

G) Eina que consisteix en una barra d’acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, rodona, etc., amb la superfície dentada o estriada, que s’usa per a desgastar i allisar els metalls i altres matèries dures.

H) Eina emprada per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d’acer, amb tall als caires i proveïda de mànec.

I) Estri consistent en una planxa metàl·lica proveïda d’un mànec llarg, que serveix per a treure la cendra d’un braser, per a remenar-ne el caliu, etc.

J) Pinzell gros usat per a donar capes de color.

[Definicions extretes del DIEC2]

3. Realitza la present sopa de lletres sobre la ferreteria.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Com s’anomena l’eina del taller que de fet és una altra manera d’anomenar a una gerra?

5. Explica la diferència que hi ha entre un clau, un vis i un cargol.

6. Amplia el vocabulari de la present fitxa amb més eines que podem trobar a la ferreteria. Crea una graella amb la imatge de cada eina i el nom al seu costat.

7. Fòrum: el teu pare té un taller a casa? En cas que sigui afirmatiu, esmenta quines eines hi té.