dijous, 28 de novembre del 2019

Dues frases fetes: "Faràs el negoci de Robert amb les cabres". "Afluixar els cordons". Adreçat a tothom


Avui anem a aturar-nos amb dues frases fetes interessants:

.”Faràs el negoci de Robert amb les cabres”:
Aquesta frase fet té l’origen amb Robert, un home que treballava el bestiar i que era un bon negociant. Sempre donava dues cabres blanques per una de negra, ja que aquestes eren les preferides pels seus compradors. A poc a poc, i a causa de les vendes, perdé tot el ramat i quedà pobre.

Quin és el significat d’aquesta frase feta doncs?
Quan algú té un negoci i no té el bon resultat que desitjava, en to, de menyspreu se li deixa anar aquesta frase feta. També quan té poca actitud negociadora o no se sap el futur que espera al seu negoci, rep el següent avís: “Faràs els negoci d’en Robert amb les cabres”.

Ex:
-El meu germà amb la botiga va fer el negoci de Robert amb les cabres.




.”Afluixar els cordons”:
Gastar diners.

Ex:
-De vegades, convé afluixar els cordons per saber quedar bé davant de l’altra gent.

La frase contrària és:

“Estrenyer-se els cordons”:




(Material consultat: Rodamots i Relats en català)

(Imatge extreta de: Diari de Mallorca, La llengua catalana blog)



EXERCICIS:
1. Redacta tres oracions amb cadascuna de les presents frases fetes.

2. Cerca una imatge per a cadascuna de les frases fetes.

3. Busca una frase feta que desconeguis, explica el seu significat i acompanya-la d’una imatge.

4. Crea una gamificació per tal de treballar diverses frases fetes a l’aula.

5.  Aporta dues frases fetes que has après darrerament i explica el seu significat.

6. Esmenta una frase feta que t’agradaria rescatar de l’oblit. Justifica el perquè.

dilluns, 25 de novembre del 2019

Interferències ortogràfiques català-castellà. Adreçat a tot l'alumnat





(Imatge extreta del blog: Splatoon i col·legi la Mar de la Frau)



EXERCICIS:

1. Escull dues interferències lingüístiques que apareixen en aquesta fitxa i comenta-les.

2. Realitza el teu quadre ortogràfic amb interferències lingüístiques del català-castellà.

3. Comenta les interferències lingüístiques que s’aporten:
-es va donar conte:                                                    -pues no vindré:
-cantaba molt bé:                                                       -va cambiar de canal:         

4. Crea una gamificació per tal de treballar les interferències lingüístiques a l’aula d’una manera lúdica.

5. Fòrum: fes pràctica reflexiva sobre per què realitzes faltes vinculades a les interferències entre una llengua i una altra. Com pots evitar-les?

divendres, 22 de novembre del 2019

Focalitzem en errors morfosintàctics (1). Adreçat a tot l'alumnat



Moltes vegades quan l’oració és subordinada, i per a més inri, llarga i complicada, ens perdem amb el verb. És a dir, el subjecte està tan allunyat del verb per culpa dels complements que l’acompanyen que el subjecte apareix en un gènere o persona i el verb o adjectiu en un altre. Això mateix és el que succeeix en l’exemple que s’aporta a continuació.

A)    Una persona, per molt gros que sigui el seu crim, ha de ser castigat, però ha de reflexionar i adonar-se de que allò que ha fet no està bé.

En aquesta altra proposta amb errors ortogràfics que us faig, hi apareixen tres coses. Una d’aquestes és un castellanisme, molt arrelat.
B)    Hi han policies que al final es donen compte de que s’han equivocat.

Aquestes són dues oracions amb errors morfosintàctics, tot i que també n’hi ha algun de lèxic. Bé, el repte que us proposo avui és a veure si sou capaços de trobar els errors!!

N.B. Els exemples inclosos en aquesta fitxa són reals de textos escrits per alumnat d’ESO.

(Imatge extreta de: Google imatges)


EXERCICIS:
1. Realitza la correcció per a les dues oracions que apareixen a la part superior de la fitxa.
A:
B:

2. Cerca un parell d’oracions que t’hagi corregit el/la professor/a de català i que contingui errors de morfosintaxi. Aporta’ls aquí i posteriorment, corregeix-los.

3. Quin error hi ha en aquesta oració i per què?
-En Jordana li explica al seu amic Fontanella, qui és la Roseta.

4. Encara una altra oració mal construïda per a esbrinar el seu error i millorar-la.
-Avui en dia la pena de mort és una sentencia on hi ha països que ja no es utilitzada i està prohibida. Però hi ha d’altres on encara s’utilitza.

5. Pràctica reflexiva: pensa i escriu el motiu pel que penses que realitzes aquests errors de concordança, i què hauries de fer per tal d’evitar-los.

6. Fòrum: expressa la teva opinió sobre si la present fitxa t’ha servit per a millorar algun aspecte morfològic i per què. Per un altre costat, pots afegir algun aspecte motiu de falta morfosintàctica i comentar-lo.

dimecres, 20 de novembre del 2019

El Modernisme. Adreçat a 4t d'ESO i als de Batxillerat

Fou un moviment cultural europeu molt ampli que sorgí a les acaballes del segle XIX. Una de les seves funcions va ser incorporar l’art dins de la vida social. D’aquesta manera, el Modernisme va expresar-se en l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música i sobretot, la literatura, entre altres arts. A Catalunya d’entre les figures més representatives del moviment podem trobar: Antoni Gaudí, Josep Llimona, Ramon Casas, Enric Morera, Joan Maragall.

El Modernisme va transformar la cultura regional i de caire tradicionalista, que s’ancorava a la Renaixença, en una cultura nacional i moderna. A través de la cultura, els modernistes varen introduir formes i idees noves, exportades de les novetats que provenien d’Europa, i països com per exemple, França. Posteriorment, van generar un art, una literatura i uns corrents de pensament que promoguessin el canvi del model de societat que imperava aleshores.


Etapes del Modernisme
Pel que fa a la literatura, el Modernisme tingué dues etapes ben diferenciades:

.Del 1892 al 1900:
Van ser els anys d’arrencada del moviment i també de formació de les tendències. Els ideals modernistes es difongueren a través de la celebració de les Festes Modernistes de Sitges, instigades per Santiago Rusiñol, i també per la creació de revistes per a divulgar aquests ideals: L’Avenç (1889-1993).



.Del 1900 al 1911:
Quan el Modernisme fou admès en la societat burgesa, la revista Joventut (1900-1906) va consolidar la presència pública del moviment, difonent les idees i donant a conèixer autors europeus com ara Ibsen, Ruskin, Hauptmann i d’altres de catalans, Víctor Català i Joan Maragall.


D’entre els corrents ideològics predominants, en podem trobar dos:

.El regeneracionisme:
Va contrariar al conservadorisme de la burgesia i va optar per una visió cosmopolita de la cultura i a través de l’art, va intentar regenerar les masses incultes. D’entre aquests artistes amb una vessant més radical podem trobar: Jaume Brossa, Ignasi Iglésias, Pere Corominas.

.L’esteticisme:
Van partir de l’art com a única via de sortida individual. Dirigits per Santiago Rusiñol. Els esteticistes tenien com a lema l’Art total o Art síntesi, és a dir, el conreu del màxim nombre d’expressions artístiques en una mateixa obra. Per ells, l’art era una cosa sagrada, com si fos una religió, una cosa intocable.


LA POESIA
A les acaballes del segle XIX sorgiren molts poetes emmarcats per propostes ben variades i difícils de classificar. Alguns d’aquests, formaven part de l’Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llobera (1845-1922) i Joan Alcover (1854-1926). Aquesta escola es caracteritzava per uns aires clàssics, i per apartar les propostes romàntiques dels Jocs Florals, així com també un acostament als corrents idealistes.

Dins de la poesia podem trobar el simbolisme. Un corrent estètic sorgit a partir del 1886 a París. Lligat a la idea de l’art per l’art i de la substitució de qualsevol cosa real per un símbol, d’aquí el seu nom. D’altres corrents estètics destacats foren el prerafaelitisme, sorgit a Anglaterra cap al 1850, amb la intenció de refusar el manierisme, és a dir, allunyar-se de la recerca d’un estil únic i personal; el parnassianisme, originari de París, a partir del 1860. Una reacció contra el romanticisme de Víctor Hugo, el subjectivisme i el socialisme polític; i el decadentisme, de les acaballes del segle XIX. Caracteritzat per mostrar en l’art tot allò que fos morbós, decadent i malalt i que representava la societat canviant de l’època. El nom d’aquest moviment, fou imposat pels seus detractors, que l’anomenaven de manera despectiva.

Una altre dels autors destacats fou Joan Maragall (1860-1911). Fou l’intel·lectual més complet i destacat del Modernisme, des del punt de vista teòric, assagístic i poètic. Al llarg de la seva trajectòria literària va publicar cinc reculls poètics: “Poesies” (1895), “Visions i cants” (1900), “Les disperses” (1904), “Enllà” (1906), i finalment, “Seqüències” (1911). Mitjançant la seva obra assagista, Maragall va reflexionar sobre la gènesi de la poesia a “Elogi de la paraula” (1903) i “Elogi de la poesia” (1907), on defensava els valors de l’espontaneïtat i de la senzillesa expressiva, d’aquesta manera s’era el màxim de fidel a l’experiència viscuda pel poeta. Des de la seva vessant poètica fou un escriptor compromès amb la realitat social del seu temps i amb els seus escrits va generar petits debats d’opinió arran de les guerres colonials (1898) i dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909). També destacà en el camp de la traducció.


LA NARRATIVA
Quan la novel·la realista va entrar en crisi a tota Europa, els escriptors catalans van focalitzar les seves obres cercant d’altres models:

.La novel·la simbòlica:
Basada en històries provinents del camp, emmarcada en escenaris muntanyencs i que tractaven els conflictes ideològics del moviment, a través de símbols, com ara: la lluita de l’individu per tal d’assolir la seva realització completa enfront de l’ambient i de la societat amb la qual conviu. El tractament del tema rural va determinar el llenguatge que emprarien en les seves obres, atès que, pretenia reflectir la parla dels pagesos, pescadors i similars. D’entre els autors sobresortints podem trobar: Raimon Casellas amb “Els sots feréstecs” (1901), Víctor Català amb “Solitud” (1905), Josep Pous i Pagès amb “La vida i la mort de Jordi Fraginals” (1912), la darrera novel·la modernista que va publicar-se.


L’autora més important dins de la narrativa modernista fou Víctor Català (1869-1966), pseudònim de Caterina Albert i Paradís. A més de l’esmentada “Solitud”, són essencials els “Drames rurals” (1902), “Ombrívoles” (1904), “Caires vius” (1907). Obres que són ambientades de manera tràgica en el món rural i tracten de manera molt cruel la condició humana i sobretot a la dona.


.La novel·la decadentista:
Va canviar la descripció per la suggestió, característica pròpia del simbolisme. No tenien la pretensió de reflectir la realitat de manera objectiva, en canvi, sí que volien mostrar la realitat interior: evocar les sensacions, les emocions, l’autoanàlisi. Tenien atracció pels contrastos, la mescla de la perversitat, la innocència. Des del punt de vista temàtic, tractaren els motius vinculats a l’erotismes i la mort (necrofília, perversions eròtiques, suïcidis, malaltia...). D’entre les obres d’aquesta tipologia de novel·la trobem: “Josafat” (1906), de Prudenci Bertrana, i “Camí de llum” (1909) de Miquel de Palol.


.La novel·la costumista:
És descendent dels quadres de costums vuitcentismes, un tipus de novel·la romàntica, amb un ús de la llengua col·loquial. Tracta temes que estan a punt de desaparèixer a causa de la revolució industrial i tecnològica: l’ofici de carreters, les masies.... Es caracteritza per un llenguatge amb ús de frases fetes, modismes, refranys i locucions.

La novel·la costumista va ser la desfeta de la novel·la en narracions de tipus independents, amb un fil conductor. Representen aquesta tipologia de novel·la: Joaquim Ruyra, amb “El rem de trenta-quatre”, narració dins “Marines i boscatges” (1903) i Santiago Rusiñol amb “L’auca del senyor Esteve” (1907).


EL TEATRE
El teatre va patir una de les reformulacions més importants durant el Modernisme. Va ésser un dels gèneres més destacats. Hi predominaren dues tendències: la esteticista, amb Santiago Rusiñol i obres com: “L’alegria que passa” (1898), “El jardí abandonat” (1900), “Cigales i formigues” (1901); o Adrià Gual: “Nocturn” (1896), “Silenci” (1897). I una altra de regeneracionista, fidel als canvis de la societat. Representada per Ignasi Iglésias, “Foc follet” (1899), “El cor del poble” (1902); i Joan Puig i Ferreter, amb “Aigües encantades” (1907) i “La dama enamorada” (1908).


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Imatges extretes de: Wikipedia, Grup 62, Institut del Teatre)


EXERCICIS:
1. Realitza un esquema sobre el Modernisme.

2. Esmenta en quina disciplina van destacar:
-Josep Llimona:                                               -Ramon Casas:
-Enric Morera:                                                 -Antoni Gaudí:

3. Comenta les diferències que hi ha entre els dos corrents ideològics del Modernisme.

4. En què consistia la novel·la simbolista?

5. Defineix la novel·la costumista.

6. Per què es diu que el teatre modernista va ser important? Raona la teva resposta.

7. Crea una gamificació per treballar el Modernisme a l’aula.

8. Escull una obra literària que s’inclogui dins del Modernisme i resumeix breument el seu argument.

9. L’obra “La vida i mort d’en Jordi Fraginals” va ésser una obra cabdal dins del Modernisme. Per què?

10. Com s’anomena l’escriptor que apareix a la imatge de la fitxa? Comenta els passos que has fet per a esbrinar-ho.

11. Realitza un punt de llibre d’un autor vinculat al Modernisme.

12. Autoavalua’t: aporta aquí els dubtes que t’han sorgit sobre el Modernisme, emperò, no els resolguis, ja ho farà algun/a company/a de classe.

dissabte, 16 de novembre del 2019

Conte amb valors: "Els tres desitjos". Adreçat a tothom

Un déu estava tan fart de les continuades peticions d’un dels seus devots que un dia decidí presentar-s’hi davant i li digué:

“He decidit donar-te les tres coses que desitges. Després no tornaré a concedir-te res més”.

Ple de goig, l’home va fer la seva primera petició sense pensar-s’ho dues vegades: que morís la seva dona per a poder casar-se amb una dona més jove. Aquesta va ser immediatament atesa, però quan els seus amics i parents s’aplegaren a l’enterrament i començaren a recordar les bones qualitats de la seva esposa acabada de traspassar, el devot s’adonà que s’havia precipitat. Ara reconeixia que no havia sabut veure les virtuts de la seva dona. Per casualitat era tan fàcil trobar-ne a una altra tan bona com ella? De manera que pregà al seu déu que li retornés la vida, amb la qual cosa, només li quedava un desig més. En aquesta ocasió, per a no equivocar-se, sol·licità consell als altres. Alguns li van suggerir que demanés la immortalitat, però altres respongueren:

-“De què serviria la immortalitat sense salut? I la salut sense diners? I els diners sense amics?”.

Així que, en no decidir-se, suplicà al seu déu que l’aconsellés, i aquest li manifestà:

-“Demana ésser capaç de complaure’t amb tot el que la vida t’ofereixi, sigui el que sigui”.

Perquè s’ha d’aprendre a valorar el que un té i no estar sempre pendent d’allò que es fretura.



(Conte traduït de la revista «Pronto»)
(Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge extreta de: Ebay)



EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte.

2. Explica el significat de quatre paraules assenyalades en color blau.

3. L’expressió “acabada de traspassar”, què significa?

4. Agrupa paraules que tinguin un sentit positiu i d’altres que en tinguin un de negatiu aparegudes al conte.

5. Si poguessis demanar un desig quin escolliries: la immortalitat, la salut, els diners o els amics? Per què?

6. Modifica el primer desig del devot, per un altre que no comporti violència.

7. Cerca sinònims dels mots: complaure, fretura.

8. Opinió: penses que només valorem les coses quan les perdem per a sempre? Per què ho veus així?

9. Quina és la lliçó per a la vida quotidiana que amaga aquest conte?

10. Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? Comenta si t’ha agrada o no i per què. Penses que és una adaptació ben aconseguida per als nostres dies? Raona la teva resposta.

dimecres, 13 de novembre del 2019

Capturem errors ortogràfics (1). Adreçat a tothom

Caminant o viatjant per aquests mons de Déu, podem trobar sovint rètols, cartells, anuncis que ens fan una mica de mal a la vista. El cert és que esmenar un error ortogràfic és tan senzill com cercar la paraula en un diccionari, emperò, si no saps com s’escriu, doncs la cerques en un diccionari castellà-català i a l’instant ja tindràs la paraula correcta. A més, avui dia i gràcies a Internet, a qualsevol lloc i des del mòbil pots solventar aquest petit dubte.

Majoritàriament, els mots que s’introdueixen de manera incorrecta en una llengua s’anomenen barbarismes.

Mira les dues darreres faltes ortogràfiques que hem capturat… la justificació dels autors va ser que en aquell poble escrivien tal i com parlaven. Uf, va dir ell!




I aquesta passeja per la xarxa educativa…


(Fotografies de: Maria Rosa Corretgé i Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:
1. Escull la paraula adequada per a cadascuna de les tres fotografies.
2. Consulta un diccionari de barbarisme i aporta’n deu d’ús corrent amb la seva solució adequada per al català.
3. Aporta dues fotografies que continguin errors ortogràfics de qualsevol mena. Posteriorment, anota la ciutat on les has trobades.
4. Crea una gamificació per treballar amb mots amb errors ortogràfics o bé gramaticals.
5. Opinió: si has de realitzar un cartell per exemple, i tens un dubte d’escriptura, com actues per a resoldre-ho?
6. Una paraula mal emprada en català és “braga”, pensa i investiga quina és la paraula correcta que cal utilitzar.

diumenge, 10 de novembre del 2019

Sau 30: el record de la música de Sau. Adreçat a tothom


Cada concert de la banda Sau 30, com molt bé recorda el cantant Jonathan Argüelles, sorgit de la banda de tribut Tornem a Sau, i per aquí Pep Sala i Joan Capdevila van escriure “Instants de paper” (2016), és un homenatge al que va ser Carles Sabater, una de les ànimes del que era Sau, juntament amb el guitarrista Pep Sala. Inicialment, només havien d’ésser sis concerts comptats, emperò, finalment, i gràcies a a l’encoratjament de la gent, la banda Sau 30, s’ha vist obligada a afegir alguns concerts més al seu tour, d’una banda, com diuen ells, “sense futur”. Per les terres de ponent vam tenir el plaer de poder-los gaudir en dues actuacions: una primera a La Seu Vella i una altra a Alcarràs. En aquesta darrera població va ser espectacular la rebuda a la banda, després de vint-i-set anys d’espera, des d’aquell llunyà 29 d’agost del 1992, tothom somiava veure’ls una altra vegada en aquest inesperat i sorprenent retorn, atès que molts no van poder ser-hi en aquell primer concert i així va ser, aquest cop, sense el malaurat Carles Sabater. Rebuts per un públic cridaner i que cantava la majoria de les seves cançons, els nervis i la passió planaven entre el públic. Sau 30 va realitzar un concert espectacular, intens i memorable, sempre el tindrem retingut en la memòria. Tot començà amb el mig temps enganxós “Res semblant a res”, inclòs a l’àlbum “Set” (1995), emperò que sonava ben fresc i actual. Seguida de “Tornar a començar”, com si fes referència a aquesta nova etapa que estan vivint actualment, i amb aquell so clàssic de pop-rock marca de la casa. Finalitzada amb una gran ovació. “Magic whisky”, una oda a la beguda, “Pertànyer a algun lloc”, un altre mig temps, dins del disc “Junts de nou per primer cop” (1994), que demostren el talent que tenien plegats a la composició en Carles Sabater i sobretot, Pep Sala. Al cap d’un segons, “No volíem fer-nos grans”, balada country-rock al més pur estil The Eagles. Acte seguit, la rítmica i passional “Cap on vas”, on el cantant Jonathan Argüelles demostrava una vegada més la seva qualitat vocal i sensualitat dalt de l’escenari, i Pep Sala i companyia allargaven el tema fins a l’extenuació del públic i amb els versos premonitoris “la nit només està per encetar. / No, no tanquis els ulls, / encara falta molt per clarejar, /aquesta ni és per a fer un viatge llarg”, peça que anava com a un anell al dit per a la vetllada. Arriba la calma amb la balada reggae “Deprimit”, tema del disc “Per la porta de servei” (1989). És el torn per a la sentimental  “Ningú ens mourà d’aquí”, i amb aquella tornada “hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar/ des del primer dia hem rigut i hem plorat/ n’hem passat de totes i això encara no ha acabat. / Tot el que hem fet mai caurà en l’oblit/ per més que ho intentin ningú ens mourà d’aquí”. 

El concert continuava el seu curs amb una altra balada “Junts de nou per primer cop”, amb Pep Sala agafant les regnes del tema, que continuava a duet amb el cantant Jonathan Argüelles. Pep Sala aprofita el moment per a fer referència al bateria Carles “Xarli” Oliver que va inspirar el tema, parlava de “No he nascut per militar”, el karaoke va retornar al concert per cantar a plena veu aquest clàssic antibel·licista, amb un solo espectacular de Pep Sala, la veu potent d’Argüelles i la culminació del públic. El rockabilly per al reivindicatiu “Onze de setembre”, una de les millors cançons de la nit. El pop-rock proper al rock i de caire més eròtic a “Corre, corre’t, corre” per a finalitzar una primera part del concert amb la clamorosa i roquera “No puc deixar de fumar”, que formava part del primer disc de Sau, editat el 1987 i amb un enorme qualitat escènica d’Argüelles. Havia transcorregut una hora i set minuts quan la banda Sau 30 va decidir abandonar l’escenari però només durant tres minuts i per a sorpresa del públic, per tal de diferenciar -ne aquesta primera part de l’espectacle i encetar-ne una segona amb grans aplaudiments per rebre de nou i per segona vegada a tota la banda. Sonen les primeres notes d’una altra cançó estel·lar de Sau, “Tu encens el meu foc”, que van fer saltar més d’una llàgrima. “La cançó de la noia de l’altre cantó del bar”, era la propera balada d’aire country, on Pep Sala agafa altre cop el protagonisme portant la veu cantant, i amb l’acompanyament d’Argüelles als cors i pandereta. A continuació, “Percentatges”, una peça lenta, però corejada altre cop per tota la gent assistent, amb Argüelles exaltant el públic.


Sonoritat innovadora amb “Vida moderna”, peça amb molt de rock & roll contingut gràcies a les guitarres esmolades de Jordi Mena i Josep Lluís Pérez. Una altra de les peces sobresortints de la nit. L’escenari s’enfosqueix amb uns focus groguencs i sona “Me’n torno a Sau” a tota castanya i energia, cançó inclosa en el mític doble disc “El més gran dels pecadors” (1991), amb lluïment vocal i com no, sobretot, dels guitarristes. El públic saltava i cantava sense parar.

Torn per al country-rock més americà amb “El tren de mitjanit”, també del disc del 1991. Molt agraïda per la gent, i que no podia faltar en cap concert de la banda. Amb un solo especial de tons blues de Josep Lluís Pérez. Pep Sala clamava concentració per al a un inici de teclats molt complicat, dit de manera irónica, al cap d’uns instants, gaudíem “Envia’m un àngel”. Moment estel·lar de la nit. Amb si “Si un dia he de tornar”, és temps per al so més simfònic de guitarres de Pep Sala i Josep Lluís Pérez, un pop-rock accelerat. Minuts després, “Foc al cos”, que com tantes altres, la gent se sabia de memòria. Molt festiva i amb una lletra clara i perversa. Amb unes guitarres un pèl soterrades, de so més dels anys setanta, i que pretenia desorientar, “És inútil continuar”, tema que va sonar diferent a la versió original, tot i que, també va ser ben rebuda.


Un dels punts àlgids de la nit, és quan s’escolta una balada universal, llegendària, i que tothom se sap de memòria. Que demostren altre cop que Sau van ser una banda de pop-rock de masses als Països Catalans. És el “Boig per tu”. Demostren que Sau va ser una de les millors formacions de sempre. El públic ja feia estona que estava emocionat i gaudint del seu carpe diem particular. Pep Sala esperona el públic a fer cors i participi del tema, tot i que no era necessari, la peça és tan coneguda com el parenostre. El públic va cantar gran part de la primera part de la peça, fins que entrà en acció Argüelles. “Jo ho espero tot de tu”, serà una balada que ja encararà el final de la vetllada, que es clourà amb potser la cançó més emotiva de la nit, “Només ho faig per tu”. Amb una sonoritat de teclats i guitarres ben allargada i gaudida pels assistents, que deixava caure alguna que altra llàgrima a l’escenari i que reprenia el final del tema “Jo ho espero tot de tu”, finalitzada amb tota la banda tocant i sense veus, abandonant un a un els instruments, fins a quedar el teclista i el bateria, aprofitant per dir fins a sempre al públic. Unes notes finals que t’arribaven ben endins. Van ser dues hores i cinc minuts d’una passió total.

La jugada aquest cop havia estat encertada. Tothom desitjava reviure altre cop les cançons de Sau, alguns que se’ls havien perdut per ésser tan joves, o d’altres motius, i Sau 30 ho han fet possible, havent de sumar diversos concerts en una gira fantàstica, si més no, irrepetible. D’un cançoner que la gent s’ha fet ben seu, que el sent com a propi.  Acabat el concert, l’emoció arribà fins a tal punt, que uns minuts més tard, encara hi havien una quinzena de persones que estaven esperant Pep Sala i Jonathan Argüelles, potser somiant, en què apareixerien i poder intercanviar vivències amb ells. Quan la cosa ja semblava impossible, ja que un parell de guàrdies de seguretat vorejaven la zona dels camerinos, tots dos van sortir a saludar, a signar autògrafs i a fer-se fotografies amb els pocs seguidors que hi quedaven. Foren uns moments remembrables i que mai oblidarem. Sau 30 a Alcarràs van estar formidables, esplèndids. Si encara sou a temps d’assistir a un dels seus concerts, no hi falteu!


Des d’aquell distant 31 d’octubre del 1987, a la casa de colònies de les Tallades, a Vilanova de Sau, la banda, encara sense nom, realitzà el primer concert. Era una festa de castanyada per a una quinzena d’amics i se n’aplegaren més de dos-cents, perquè s’ho anaren dient els uns als altres, allí provaren les cançons. A partir d’aquí va originar-se una de les carreres més brillants dins del panorama rock en català per a una durada de dotze anys. Sau ens va llegar 8 discos d’estudi, un directe i un acústic en vida de la banda, més quatre de pòstums: “No puc deixar de fumar” (1988), “Per la porta de servei” (1989), “Quina nit” (1990), “El més gran dels pecadors” (1991), “Concert de mitjanit” (1992), una crònica del seu concert a la plaça de toros la Monumental, “Junts de nou per primer cop” (1994), “Cançons perdudes, rareses i remescles” (1995), “Set” (1996), “Bàsic” (1996), “Amb la lluna a l’esquena” (1998), “Concert homenatge a Carles Sabater” (1999), “Un grapat de cançons per si mai et fan falta (1986-1999)” (2001), “Sau 25 anys: concert al Palau d’esports de BCN 1991” (2012), “Una nit al teatre” (2017), i finalment, “Sau 30 en concert 2018-2019” (2019).

És innegable la qualitat compositiva de Pep Sala, autor de l’escriptura de la totalitat de les cançons, juntament amb Carles Sabater i amb ajuda de Joan Capdevila en els sis primers discos, alhora, mànager i també lletrista de la banda. Cançons que eren a la vegada cants a la quotidianitat, l’amor, l’erotisme, a la natura, a la vida, i de la veu de Carles Sabater. Sala i Sabater mai van trepitjar-se l’un a l’altre, un composava, l’altre cantava. Tot i que Sabater tenia una carrera d’èxit com a actor de cinema i teatre, sempre va tenir com a prioritat la banda Sau.

Sau realitzaren una gira europea el 1997, per Alemanya, Luxemburg i Bèlgica. Fins que la nit del 14 de febrer del 1999 s’apagava definitivament la seva veu, i la d’en Carles per sempre més, cap a les dues de la matinada i per aturada cardiorespiratòria. Fou com la mort sobtada d’alguns futbolistes al camp, tot just finalitzat el primer concert d’inici de la gira “XII”, pel sobreesforç de l'inicial d'un total de trenta concerts, fou al pavelló de Vilafranca del Penedès dues hores més tard. Així ho va confirmar l’autòpsia. Com glossà Sala, el seu company portava una vida molt saludable. Carles Sabater es desplomava a sobre del compositor Pep Sala, justament en acabar de donar-se una abraçada per celebrar l’èxit del concert. Tenia trenta-sis anys. Sau estava preparant un nou disc però no havien tingut temps d’enregistrar res. Al cap de dos dies i en una roda de premsa, Pep Sala en sentí rumors sobre un substitut de Carles Sabater, va explanar que Sau havia acabat el seu trajecte. El sepeli es realitzà al cementiri de Collserola. El seu cos fou incinerat i posteriorment, es traslladaren les despulles al cementiri de Llançà, població on hi passava els estius. On any rere any familiars i seguidors s’hi reuneixen per a retre-li un homenatge, així com  visitar la plaça que porta el seu nom. Altrament, al programa “La gent normal” intitulat “Drogues, es controlen?” de TV3 l’any 2016, Pep Sala va deixar implícit que havia estat a conseqüència d’alguna substància. Sigui la causa que sigui, ara importa ben poc, el que és evident és que Sau va deixar-nos un bon testament, un bagul de peces encara vigents, irrepetibles, insuperables i universals. Se’ls va criticar més d’una vegada per ser el primer grup de fans que tenia Catalunya, majoritàriament noies. A Juneda s’hi deixaren caure un parell de vegades, a la pista del Parc Alegria, en temps de la festa major, el 23 d’agost del 1991 amb la gira de “Quina nit” i el mateix dia i mes del 1997 amb la gira del disc “Set”. Algú se’n recorda?

Josep Maria Corretger Olivart
Setembre - novembre del 2019


(Crèdits fotogràfics: Iolanda Ibars [1ª], Josep Maria Corretger [2ª, 3ª, 4ª])

(Web consultada: Sau.cat)


EXERCICIS:

1. Fes de periodista i realitza la crònica d’un concert al qual hagis assistit.

2. Escull una cançó de la banda Sau i explica de què tracta.

3. Realitza un petit treball biogràfic i en format de presentació digital sobre la banda Sau.

4. Fòrum 1: esmenta el disc i peça que t’agraden més de la carrera de Sau. Justifica’n el perquè.

5. Fòrum 2: has vist la banda Sau alguna vegada? Què et van semblar? Si has assistit a algun concert de la banda Sau 30, explica les emocions de la nit.

6. Cerca a l’hemeroteca d’algun diari digital com va percudir en els mitjans de comunicació i va colpir en els seguidors la pèrdua a Carles Sabater.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;