dimecres, 29 de febrer del 2012

Quatre frases fetes (9). Adreçat a tot l'alumnat.


.Fer bossa:

Acumular diners per algun motiu.

Ex:

-Després del mercat del diumenge en algunes paradetes van fer bossa.



.Fer córrer l'ungla:

Robar alguna cosa.

Ex:

-Amb la crisi que estem vivint, hi ha persones que comencen a fer córrer l'ungla.



.Fer dissabte:

Dedicar la gran part d'un dia a fer neteja.

Ex:

-Als departaments de les empreses sovint es fa dissabte.



.Fer el préssec:

Actuar de manera ridícula.

Ex:

-En Manel quan no sap que dir fa el préssec.



(Adaptades del recull: learn-catalan.wikidot.com)

(Fotografia: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes i utilitza-les en l'oralitat per tal de recordar-les.

-Afegeix quatre frases fetes que creguis interessants i anota el seu significat.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Barbarismes. Adreçat a tot l'alumnat.


Algunes paraules que sovint ens fan equivocar són per interferència entre el català i el castellà. Les escrivim o les usem a nivell oral de manera incorrecta perquè les tenim integrades de fa molt de temps de manera incorrecta. Convé recordar, que tots els mots que sentim parlar a nivell oral, no són correctes, els mitjans de comunicació també cometen diverses errades a nivell lingüístic, cal aprendre a localitzar-los.

Anem a veure'n les més bàsiques.


(INCORRECTES)----------------(CORRECTES)

.Bueno------------------------------Bé

.Vale--------------------------------D'acord

.Algo--------------------------------Alguna cosa

.Rato--------------------------------Estona

.Puesto------------------------------Lloc, indret.

.Ademés-----------------------------A més a més, a més, així mateix

.En quant a--------------------------Pel que fa a, respecte a, quant a

.Arrepentir-se-----------------------Penedir-se

.Donar-se compte--------------------Adonar-se, adonar-se'n, va adonar-se

.En seguida / enseguida--------------De seguida, tot seguit

.Medis de comunicació---------------Mitjans de comunicació

.Disfrutar----------------------------Gaudir de, fruir de, divertir-se, passar-s'ho bé

.Mando------------------------------Comandament

.Pel matí, per la tarda, per la nit------Al matí, a la tarda, a la nit

.Ojalá--------------------------------Tant de bo!, Déu faci que..., Déu ho faci

.Casi---------------------------------Quasi, gairebé

.Calitat-------------------------------Qualitat

.Cantitat-----------------------------Quantitat

.Tonteria-----------------------------Bestiesa, bajanada, ximpleria, poca-soltada

.Tonto--------------------------------Babau, ximplet, poca-solta

.Reflexar-----------------------------Reflectir

.Pues---------------------------------Doncs (conseqüència): -Plou? doncs vinc ràpidament.

.Pues---------------------------------Perquè, ja que (causa): -T'ho regalaré perquè m'agrades.

.Cumpleanys-------------------------Aniversari

.Degut a------------------------------Perquè, a causa de, per raó de.

.Lograr-------------------------------Aconseguir, assolir, obtenir

.De quan en quan---------------------De tant en tant

.Tenir que----------------------------Hem de/d', havem de/d'

.Enfermetat--------------------------Malaltia

.Agulletes----------------------------Cruiximents, adoloriment

.Aconteixement/event---------------Esdeveniment

.Cadera------------------------------Maluc, costat

.A mida que--------------------------A mesura que

.I pico--------------------------------I escaig, i tants/i tantes

.Gimnàsia----------------------------Gimnàstica

.Dintre de...minuts--------------------D'aquí a... minuts

.Poguer-------------------------------Poder

.Llavors /llavonses--------------------Llavors, aleshores

.Mentres------------------------------Mentre, mentrestant

.Corretgir-----------------------------Corregir

.Sapiguer/sapigut---------------------Saber, sabut

.Ideia---------------------------------Idea

.L'atre dia-----------------------------L'altre dia

.Donat que----------------------------Ja que, perquè

.Dormir-se----------------------------Adormir-se


(Adaptat de la llista de Blanca Ferraz)

(Imatge extreta de: defensemlaterra.com )


!!EXERCICIS:

-Realitza quinze oracions amb paraules d'aquesta fitxa que et facin equivocar més.

-Aportar deu paraules més que creguis que ens fan fer faltes per culpa de la interferència amb el castellà.

dilluns, 27 de febrer del 2012

Grafies TJ, TG, TX, IG. Adreçat a tot l'alumnat.


.Escrivim TJ davant a, o, u:

Ex:

platja, pitjor, mitjó...


.Escrivim TG davant E, I:

Ex:

fetge, metge, heretgia...


Excepcions:

.Diversos mots s'escriuen amb DJ:

adjectiu, adjurar, adjacent, adjudicar...


.Escrivim TX:

A) Aprincipi de mot: txec.

B) Enmig de mot: cotxe, fletxa, fitxa, cautxú, butxaca, Meritxell...

c) A final de mot quan els derivats presenten el so [j] o [dj]: empatx - empatxar


.Escrivim IG:

-A final de mot si els derivats presenten el so de [j] o de [dj]:

Ex: assaig -assajar, lleig -lletja, faig, roig, maig, mareig...


.Escrivim G:

-A final de mot darrere I:

Ex: mig, desig, enuig, rebuig


(Adaptat de Cruïlla)

(Imatge extreta de: jordibeltran.com)


!!EXERCICIS:

-Redacta deu oracions amb paraules d'aquesta fitxa.

-Escriu tj, tg, tx, j, g o ig segons on calgui:

via__e, pla__a, avanta__e, desi__és, empa__, bu__aca, corre__a, fi__a, lle__, __apela, bo__, si__a, assa__ar, llo__a, escle__a, passe__, escabe__ar, __eroglífic, ma__estat, __iscle, bombarde__, __ulivert, __ocolota, trepi___ada, salsi___a, diumen__e, degote___, a__udicar.

dijous, 23 de febrer del 2012

El conte. Adreçat a tot l'alumnat.



Ja hem vist que la narració tenia un lligam ben estret amb el conte. Ara aprendrem i treballarem com es fa un conte. D'entrada et diré que cal començar a l'estil de:

"Hi havia una vegada, en un país molt llunyà..."


Et recomano un parell d'enllaços que t'ajudaran:

blocs.xtec.cat/teresunellengua/files/2008/03/escrivim-un-conte.doc

https://sites.google.com/a/xtec.cat/laboladelmon/arxiu/formacio-instrumental/escriureuncontecurt


-Pensa que en un conte sempre es veu l'estructura:

introducció, desenvolupament dels fets i final.


"I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que l'explicació s'ha acabat".


Ara et toca a tu escriure!

(Imatge extreta de: phobos.xtec.cat i cepa.cat)


!! EXERCICIS:

-Informa't de com es fa un conte realitzant una cerca per internet o llegint els enllaços adjuntats i realitza un petit resum sense deixar-te cap pas.

-Cerca per internet o en una biblioteca el nom de deu contes en català, i anota el seu autor/a i l'any en què es publicà.

-Redacta un conte de com a mínim un full seguint les instruccions de la fitxa.

-El conte inventat. Algú començarà un conte al blog, això sí, usant un llenguatge políticament correcte i la resta d'alumnes i de manera individual l'hauran de seguir. Cal posar el nom de qui emet el redactat. De cinc a deu línies cadascú que participi.

-Busca un conte clàssic i modernitza'l mantenint els principals elements que el sustenten.

-T'agraden els contes? Per què? no a tothom li fascinen. Sovint amb un conte curtet aprens força i extraus aprenentatge per a la vida quotidiana. Molts són moralitzadors.

És quan dormo que hi veig clar. Parlem de J.V. FOIX. Adreçat a Batxillerat.




ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.


J.V.FOIX, abril 1939




“ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR”:

JOSEP VICENÇ FOIX, EL POETA DELS SOMNIS

Nascut a la població de Sarrià, i actualment un barri de Barcelona, des del llunyà 1922, Josep Vicenç Foix (1993-1987) va obrir-se camí artístic en l’escola pública. Estudià batxillerat i començà la carrera de Dret, per obligacions familiars i per desorientació curricular, però eren els estudis que acostumaven a fer en aquella època els fills de classe mitjana. Ben aviat, decidí defugir aquests estudis per realitzar una drecera que l’atreia més. Assistir a la Biblioteca Universitària on no feia més que llegir una i altra vegada els clàssics en llengua catalana, grega, llatina i francesa. Aquells autors que no poden deixar-se de banda: Ausiàs March, Dant, Ramon Llull, Baudelaire. A Foix li fascina el món de l’escriptura i la literatura que compagina amb l’ajuda a la confiteria paterna.

A principis del segle XX entra en contacte amb els intel·lectuals barcelonins de l’època i estableixen tertúlies, intercanvien opinions, és el temps en què s’agrupa amb la penya de saberuts de l’Hotel Continental, on entra en relació permanent amb els poetes López-Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba o Joaquim Folguera. Gràcies a aquest darrer entra a participar a La Revista i inicia les seves col·laboracions articulístiques sobre art, literatura i fent estela del periodisme interessant-se al mateix temps pel moviment artístic avantguardista, tant a nivell literari com pictòric. Dóna a conèixer les primeres exposicions que realitzaren autors avantguardistes de les nostres terres: Salvador Dalí i Joan Miró, i també dedica el seu temps a promocionar la poesia avantguardista que provenia de terres franceses, ell mateix es definia com un “investigador de la poesia”. Sentia fascinació pel Noucentisme, moviment centrat en allò nou, que empalmava just després del Modernisme per fer-se amb la societat i seguir innovant, focalitzat amb elements classistes i mediterranis, per seguir captant la seva atenció de la societat.

En temps de la Guerra Civil Espanyola i tot seguit, el moviment franquista van desestabilitzar el seu treball periodístic. Justament després, vingueren alguns dels poemaris amb més ressò mediàtic: “Sol, i de dol” (1947), “On he deixat les claus” (1953) o “Desa aquests llibres al calaix de baix” (1964). Foix era un abanderat de la reescriptura dels textos i això prova que presentava els seus escrits en comptagotes, i amb certa lentitud. Amb “Les irreals omegues” (1949), la seva poesia esdevé barroca, tot plegat un recull de tretze poemes de vers lliure, que destaquen per tenir un títol ben llarg, i que mostren el pensament de la realitat viscuda abans i després de la guerra.

Després de la guerra i frustrada la seva tasca com a articulista periodístic que tant el meravellava, es dedica a ajudar al seu pare com a pastisser i també se centra en la reescriptura d’alguns dels seus poemes i poemaris, cercant el màxim de perfeccionisme en la seva obra. Així com es dedica amb el seu saber i experiència a esperonar als més joves emmirallats en l’avantguarda. En aquesta època entra en contacte amb artistes joves del grup Dau al Set, on conflueix amb gent com Joan Ponç, Joan Brossa o amb el recentment desaparegut Antoni Tàpies. Foix vetlla per la tradició i la modernitat que queda ben exemplificada amb el seu vers: “M’exalta el nou i m’enamora el bell”.

A la dècada dels cinquanta comença a destacar com a poeta d’èxit incorporant elements de la poesia trobadoresca i medieval italiana, així com també elements dels moviments avantguardistes del surrealisme i el futurisme. Foix s’interessava per agafar allò útil d’aquests moviments trencadors en l’època, fer-s’ho seu, utilitzar alguns dels seus elements en les seves obres i fer-les trencadores, tant a nivell literari com artístic. Els primers volums de poesia que edità foren en prosa poètica: “Gertrudis” (1927), “KRTU” (1932), dos volums marcats pel surrealisme de l’època. Foix es dedica a publicitar l’art més novedós des de revistes com La Revista, Trossos, La Cònsola, L’Amic de les Arts o més endavant de La Publicitat. A Foix se li desperta l’interès polític i lluita amb els seus ideals per posicions nacionalistes, sempre defensant el seu catalanisme. Foix vetllava per la modernitat i tot allò que fou modern, des d’un monument arquitectònic fins a un esport, com ara el tennis. Alguns dels seus poemes han captat la inspiració de Port de la Selva, on fins i tot hi arribà a viure.

Durant la dècada dels cinquanta i seixanta seran els poetes més joves que recuperaran al poeta, tot ve de la mà de Pere Gimferrer o de Gabriel Ferrater, així com també d’artistes plàstics que el reinvindiquen. El 1962 entrà a la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Joan Manuel Serrat aprofita per musicar un dels seus poemes que al cap de poc temps esdevé dels més conenguts, “És quan dormo que hi veig clar”, escrit el 1953.

En la propera dècada rebria el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973) i a poc a poc, li anaren caient els premis: Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) o el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984), tot i que en entrevistes als darrers anys recordà que estava completament en contra a rebre premis i als certàmens literaris. Compilà els seus articles periodístics en volums com “Els lloms transparents” (1969) o “Mots i maons o a cascú el seu » (1971).

Josep Vicenç Foix també destacà pel seu gran sentit de l’humor que tot i els anys mai perdé pistonada, aquí una petita mostra extreta de Retalls de J. V. Foix de TV3:

« Jo en una llibreta que vaig estripar havia fet aquesta reflexió quan tenia disset o divuit anys:
He nascut en un planeta que no m’he triat. En una època que no m’he triat. En un país que no m’he triat. En una família que no m’he triat. Inscrit en una religió que no m’he triat. Parlant una llengua que no m’he triat. Ja tindràs feina!”.

La poesia de Foix destacava per un domini de la paraula, per desenvolupar plenament les seves idees, cosa que sovint feia de difícil entesa literària. Les seves obres foren traduïdes a diverses llengües com l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, el xinès o el suec, entre d’altres. Ens deixà un 29 de gener d’ara fa just vint-i-cinc anys. Les seves despulles reposen al cementiri de Sarrià.

Josep Maria Corretger
febrer del 2011


SOL, I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.
I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella
- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.


J.V. Foix, Sol, i de dol (1947)




EM PLAU D'ATZAR, D'ERRAR PER LES MURALLES


Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals.
Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J.V. FOIX, Sol, i de dol (1947)


TOT N’ÉS PLE


Quantes roselles als prats de la riba
Tot n’és ple
… i quants ocells que fan ombra a l’ermita
Tot n’és ple
Quantes estrelles quan l’agost s’apaga
Tot n’és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n’és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n’és ple
Quanta fruita d’olor darrere el claustres
Tot n’és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n’és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n’és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n’és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n’és ple
Quantes gavines amb claror d’exili
Tot n’és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
Tot n’és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
Tot n’és ple
Quantes noies vestides de nuesa
Tot n’és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
Tot n’és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
Tot n’és ple
Quantes donzelles que ploren, a l’alba
Tot n’és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n’és ple
Quanta gent trista per la carretera
Tot n’és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n’és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
Tot n’és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
Tot n’és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
Tot n’és ple
…i quantes meretrius a l’altra plana
Tot n’és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
Tot n’és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
Tot n’és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
Tot n’és ple
Quants cors germents al fosc de la brossalla
Tot n’és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
Tot n’és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
Tot n’és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
Tot n’és ple
Quanta foscor amb tants d’ocells de presa
Tot n’és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
Tot n’és ple
Qauntes platges amb fressa de garatges
Tot n’és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
Tot n’és ple
Qaunts pexos morts vençuts per la vellesa
Tot n’és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
Tot n’és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n’és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n’és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n’és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n’és ple
Quanta flor roja al braç de l’estrangera
Tot n’és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n’és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n’és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n’és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n’és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n’és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n’és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n’és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n’és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n’és ple

De Desa aquests llibres al calaix de baix (1972)


.Entre la seva poesia destaquem:

-Gertrudis (1927)
-KRTU (1932)
-Sol, i de dol (1947)
-Les irreals omegues (1949)
-On he deixat les claus… (1953)
-Onze Nadals i un Cap d’Any (1960)
-L’Estrella d’en Perris (1992)
-Darrer comunicat (1970)
-Desa els llibres al calaix de baix (1972)
-Tocant a mà (1972)
-Trenta-sis cèl·lules líriques (1984)
-Cròniques de l’ultrason. L’estació (1985)


Fonts:

-http://www.escriptors.cat
-http://lletra.uoc.edu
-http://www.tv3.cat/videos/1471299
-http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18158&p_ex=j.v.foix
-http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=689&p_num=3 (Retalls de J. V. Foix)


(Imatges extretes de: piscolarislibrorum.blogspot.com i ara.cat)



!!EXERCICIS:

-Realitza un petit resum de les obres més representatives de Josep Vicenç Foix amb les dades més representatives d'estil de cadascuna.

-Fes un powerpoint de quinze a vint pàgines destacant tant la vida com l'obra de J.V. Foix.

-Visiona un vídeo de J. V. Foix des de TV3, Xtec.cat o d'altres i comenta com era de caràcter.

Els còmics de 2n d'ESO (2). Adreçat a l''ESO.





!!EXERCICIS:

-Opineu sobre el còmic que més us agrada. Han quedat bonics, oi?

dimecres, 22 de febrer del 2012

Grafies J, G, X i IX. Adreçat a tot l'alumnat.


.Escrivim J davant de A, O, U:

Ex:

just, Josep, ja...



.Escrivim G davant E, I:

Ex:

gel, ginesta, gener...


EXCEPCIONS:

.Mots que s'escriuen amb J davant E:

Ex:

Jesús, Jeremies, jerarquia, jeroglífic, jersei, jeure, majestat...


.Mots que contenen els grups -JECC- i -JECT-:

Ex:

objecte, objecció, injecció, injectar...


.Escrivim X:

-A principi de mot: xarxa, xinès, xocolata, xemeneia, xerraire, ximplet...

-Darrere de consonant: panxa, Alexis, xarxa...

-Darrere U semivocal: rauxa, disbauxa...

-Darrere I: guix, mix...


.Escrivim IX:

-Darrere A, E, O, U: caqixa, reixa, coix, ruixa...


(Adaptat de Cruïlla)

(Imatge extreta de: josepbas.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

-Redacta quinze oracions amb paraules d'aquesta fitxa.

-Amplia els exemples d'aquesta fitxa per a cada regla.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Quatre frases fetes (8). Adreçat a tot l'alumnat.


.Estar carregat de punyetes:

Tenir moltes manies o prejudicis per les coses.

Ex:

-Quan va de marxa amb els amics sempre està carregat de punyetes.



.Estar com un llum:

Estar sonat, desmarxat.

Ex:

-Aquell alumnes de vegades està com un llum.




.Estar com una bassa d'oli:

Estar molt tranquil.

Ex:

-Quan finalitza el partit de bàsquet del seu equip en Joan està com una bassa d'oli.




.Estar de mala lluna:

Estar de molt mal humor, molt empipat, malhumorat.

Ex:

-Li digueren la nota de l'examen i estigué de mala lluna.


(Imatge extreta de: taringa.net)



!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.

-Aporta deu frases fetes que consideris interessants i anota el seu significat.

-Explica la diferència que hi ha entre una frase feta i una dita popular.

Els còmics de 2n d'ESO (1). Adreçat a l''ESO.

Cristina López







!!EXERCICIS:

-Aquests són els còmics de segon d'ESO. Els trobeu artístics? Podeu aportar la vostra opinió.

-Quin ha estat el vostre còmic preferit a llarg dels anys i per què?

dilluns, 20 de febrer del 2012

Quan escrivim R i doble R? Adreçat a tot l'alumnat.


Sovint ens trobem que podem tenir un petit dubte de si escrivim una erra simple (r) o múltiple (rr):

.A principi de mot, sona a múltiple però s'escriu simple, per exemple, ric.

.La erra de cor (és sonora), en canvi, la de cantar (és sorda, al Principat), és a dir, no es pronuncia, en canvi, sí que la fan sonora els valencians: cantar.


.Escrivim una sola R:
Negreta
1. A principi de paraula:

Ex:

riure, romàntic, ruc, roc...



2. Després de consonant:

Ex:

enrabiar, enregistrar, contrarestar...



3. Després de vocals en mots compostos:

Ex:

contrarevolució, contrarestar, antiretòric...



4. Si hi ha un infinitiu, el mot finalitzarà amb erra i després pot haver-hi un pronom (separat amb guió):

tallar, dormir-la, escalfar-la...



5. No deixar-se la erra en mots com:

prendre, reprendre, corprendre i similars (la erra no es pronuncia però s'escriu)




.Escrivim i pronunciem erra múltiple (doble erra):

1. Entre vocals:

Ex:

sorra, carrer, parra, torró...


2. La erra serà muda (no sonarà) a final de mot en els casos següents:


.Els infinitius: cantar, ballar, passar, posar, vèncer, péixer, i mots similars.

.Els mots monosil·làbics: clar, dur, por...

.Paraules derivades amb els sufixos:

-ar: arrossar, canyissar...

-er: fuster, camioner, carrer, porter...

-or: impressor, abundor, claror...


!Posarem guionet a les paraules compostes que tenen el primer mot del compost acabat en vocal i el següent comença per R, S o X. La fórmula: (vocal + R, S, X)

Ex:

barba-roig, guarda-roba, gira-sol, penya-segat...


(Extret i adaptat de: blocs.xtec.cat/mgalleg9/files/2011/12/ortografia-catalana.pdf)

(Imatge extreta de: joanbrossa.blogspot.com)


!!EXERCICIS:

-Amplia l'apartat d'aquesta fitxa amb més paraules d'exemples.

-Realitza quinze oracions amb paraules que apareguin en aquesta fitxa.

-Llegeix la fitxa i escriu un resum de les errades que fas de la erra.

-Aporta altres aspectes que consideris importants i no apareguin en la fitxa sobre la erra.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Síntesi de les normes ortogràfiques. Adreçat a tot l'alumnat.


Un compendi bàsic per sobreviure a nivell escrit és el que us adjunto a sota. Molt recomanable imprimir-lo vist que inclou un bon recull d'allò essencial per escriure correctament.


blocs.xtec.cat/mgalleg9/files/2011/12/ortografia-catalana.pdf


Per reforçar i ampliar continguts:

Curs de llengua catalana. Nivell C. PDF


Un dels aspectes que no tenen molt seguiment són els signes de puntuació. Els donem poca importància perquè ens pensem que els dominem i els coneixem a la perfecció, però no està de més repassar-los, eviten ambigüitats i malentesos si són ben usats, o "atacs de puntuació", posar moltes comes, cap, o cometes arreu.


.Model de Prova d'Accés a cicle de Grau Superior:

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=2eb99e30405cb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2eb99e30405cb210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


(Fotografia de: Maria Rosa Corretgé)



!! EXERCICIS:

-Aporta el link de quatre pàgines webs que ajudin a treballar a nivell ortogràfic i comenta en dues línies el seu contingut.

-Revisa l'ús dels signes de puntuació i realitza un resum sobre quan s'empren dos d'aquests: el punt, el punt i coma, els dos punts, el parèntesi, la coma, les dues cometes, el guió, els punts suspensius, els signes d'interrogació, els signes d'exclamació.

-Fes una recerca per internet i comenta el significat del signe (' '), és a dir, cometes simples. Aporta exemples.

-Revisa una norma ortogràfica i realitza un petit resum de la fitxa amb alguns exemples.

dijous, 16 de febrer del 2012

Pensem amb el Carnestoltes. Adreçat a tot l'alumnat.


Ara que s'acosta carnestoltes, hi ha persones que els agrada disfressar-se, d'altres ho consideren una cosa massa infantil. El cert és que al llarg dels anys s'ha anat implantant amb força aquesta festa i ja són molts els pobles que la viuen amb molta intensitat. Una festa, que ve de molt lluny, de les festes que muntava el déu Dionís en temps dels grecs.

EnllaçEstà clar que aquell dia qui no es disfressa s'avorreix a no poder més.



.Dites populars i refranys de Carnestoltes:

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/02/dites-populars-i-refranys-de.html


http://diba.es/chilias/especials/carnestoltes/2010/febrer.asp



(Imatge extreta de: bcn.es)



!!EXERCICIS:

-T'agrada el carnestoltes? et disfressaràs?

-El carnestoltes és una festa per a la gent jove o també per als grans?

-Què en penseu de la festa que es fa a l'institut?

-Quina és la disfressa més divertida que t'has posat? T'han reconegut?

-Prefereixes comprar una disfressa o fer-te-la tu?

-Coneixes els orígens de la festa? Realitza una cerca per internet i explica-la breument.

-Podries escriure el nom de diversos carnestoltes arreu del món?

-Explica el ritual que se celebra fins que cremen al rei Carnestoltes.

-Generem massa residus per carnestoltes?

-Realitza un text de cent paraules on parlis d'aquesta festivitat i de què representa per a tu.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Aprenem de les faltes (1). Adreçat al PPAS i Batxillerat.


Aquestes són algunes de les faltes bàsiques de les darreres redaccions. Ens aturem i reflexionem una mica.


(INCORRECTES)---------------- (CORRECTES)


.alegría-----------------------------alegria (confusió amb el castellà)

.bombóns---------------------------bombons (és aguda, no s'accentua)

.estém------------------------------estem (és aguda, no s'accentua)

.hens sentim------------------------ens sentim ('ens' és un pronom i no un verb)

.tambè------------------------------també (sempre amb accent tancat)

.es una campanya-------------------és una campanya (verb 'ser')

.hi ha que---------------------------s'ha de ('hi ha que' és un castellanisme)

.conclusiò---------------------------conclusió (sona a 'camió' i no a 'però')

.continuament----------------------contínuament ('contínua' porta accent com 'contínuament)

.milións-----------------------------milions (és aguda)

.son creades------------------------són creades (verb 'ser' i no 'son' de dormir)

.aurien de fer-----------------------haurien de fer (verb)

.misió------------------------------missió (la essa sona com 'passa')

.devant----------------------------davant (s'escriu amb 'a')

.clase------------------------------classe (porta doble essa)

.casi-------------------------------quasi ('casi' és un castellanisme)

.demés----------------------------les altres /la resta ('demés' és un castellanisme)

.adicions--------------------------addiccions (dobla la 'd'), no 'adició' (acceptar una herència)

.prensa---------------------------premsa (s'escriu amb ema)

.tenen que------------------------han de / han d' ('tenir que' és un castellanisme)

.donar-se'n-----------------------adonar-se'n

.és va realitzar-------------------es va realitzar

.es va dur a terme unes enquestes-----es van dur a terme unes enquestes (hi ha concordança)


Ara hem de fer pràctica reflexiva i meditar per què ens equivoquem: pels nervis, per anar massa de pressa, perquè no dominem l'ortografia, perquè no ens hi fixem prou, perquè no cerquem al diccionari, perquè no he fet l'esborrany o l'he fet i l'he copiat malament...


N.B. Sempre has de revisar un parell de cops el text abans de lliurar-lo al professor. Cerca els dubtes en un diccionari. Revisa el teu diccionari de faltes més repetides i intenta no tornar-les a fer.


(Imatge extreta de: puntoencuentrocomplutense.es)



!!EXERCICIS:

-Revisa les redaccions que has escrit, faltes dels exàmens, dictats i realitza un recull a mode de diccionari i en columna de les quinze faltes més importants i que vas repetint. Afegeix la raó de l'equivocació des del punt de vista ortogràfic. Ho has de fer com a la fitxa, separant amb guions.

-Escriu una oració amb les paraules que has aportat a l'exercici anterior.

-Llegeixes a casa per evitar faltes? la lectura continuada ens ajuda a corregir i evitar errors ortogràfics. Parles en català amb els amics o quan vas a comprar? Cal practicar una llengua per facilitar l'escriptura. Aporta la teva opinió.







dimarts, 14 de febrer del 2012

Sant Valentí o Sant Jordi? Adreçat a tot l'alumnat.


Bé, si no vaig mal encaminat, els catalans celebrem més sant Jordi, però de fet, és un dia que ens l'hem fet nostre com a dia dels enamorats, però realment no hauria de ser-ho, és la diada de la rosa i del llibre. Els espanyols celebren més sant Valentí, però pot ser que alguns catalans també ho celebrin.

Què en penseu? Quina festivitat celebreu més com a dia dels enamorats? Penseu que al cap i a la fi tot és una falòrnia comercial?


(Imatge extreta de: artmajeur. Fotografia de: Isabel Pons Tello. Creta)


!!EXERCICIS:

-Redacta un text de cent paraules expressant la teva opinió sobre aquesta ambivalència en el dia dels enamorats. En quin dia ho celebres i per què? creieu que no deixa de ser tot un muntatge per fer regals?

-Debat: Expressa una opinió sobre aquest tema. Jo per exemple, ho celebro per sant Jordi. Quan ho feu vosaltres?

Sens dubte o sense dubte? Adreçat a tot l'alumnat.


D'entrada cal dir que 'sens' i 'sense' són dues preposicions equivalents i per tant totes dues són correctes. Es pot usar 'sens dubte' i 'sense dubte' per cert, sense dubtar. Segons la pàgina web Sense dubte. Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques si ens fixem en les locucions, la que té més freqüència d'aparició és 'Sens dubte'.



Una altra paraula que molts cops ens ha fet ballar el cap ha estat 'si us plau'. Quina forma és la correcta, 'sisplau', 'siusplau' o 'si us plau'?

Doncs, bé, segons el DIEC, és 'si us plau' a nivell estàndard, però en contextos informals pots escriure i usar 'sisplau'. Però normativament no serà correcta.



Segons l'Optimot, 'vistiplau' i 'vist i plau' són dues paraules que tenen el mateix significat però que es fan servir en contextos diferents.

'Vistiplau' vol dir 'verificació i conformitat'.

Ex: -L'acta ha de tenir el vistiplau del tutor del curs.


'Vist i plau' significa 'verificació i conformat'. Acostuma a anar al final dels documents i introdueix la signatura.

Ex: Vist i plau

La directora.



.Els gramàtics catalans donen doble possibilitat d'escriptura a:

Xofer o xòfer

Perit o pèrit

Dòmino o dominó

Xilòfon o xilofon

Imbècil o imbecil

Saxòfon o saxofon

Repòrter o reporter

Ésser o esser


(Imatge extreta de: artmajeur. Fotografia: Isabel Pons Tello. Paraula de Cronos)


!!EXERCICIS:

-Realitza una cerca per internet i aporta paraules que tinguin doble escriptura en català.

-Escriure vuit oracions amb paraules d'aquesta fitxa.

-Aporta altres paraules que et portin confusió d'escriptura per la seva similitud.



dilluns, 13 de febrer del 2012

Pràctica de redacció i debat. Adreçat a tot l'alumnat.


Són molts els artistes que s'han perdut per la fama, els diners, les drogues, la mala vida, el malbaratment dels diners, el tergiversament de la realitat per d'altres que realment els han envejat, odiat o fins i tot admirat, en resum s'han quedat absorbits pel monstre que han creat, per tant, veieu l'artista per sobre de l'obra o l'obra per sobre de l'artista. Podríem dir noms i noms: Elvis Presley, Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Carles Sabater, Montgomery Clift, James Dean, Michael Jackson, Amy Whinehouse, Whitney Houston... la llista ja és interminable.

Si reflexionem una mica és complicat estar vigilat contínuament, els paparazzis viuen d'això, publiquen lloances, però sobretot crítiques o "caigudes" de l'estrella, el sensacionalisme. Les persones famoses saben viure sota pressió? Penseu que els mitjans de comunicació els sacralitzen massa i els veuen com uns déus?

A qui no ha colpit la recent desaparició de la Whitney Houston? Va arribar massa d'hora a tenir èxit i no va aprendre a digerir-lo? Penseu que era un final cantat com diuen alguns? El que queda ben clar és que tenia una veu meravellosa com la de tants altres desapareguts, a l'olimp del pop o del rock and roll.

Un artista és bo que mori de jove per a esdevenir llegenda o cal que arribi a vell, tipus James Brown, o creieu que és indiferent, si ha fet bones peces o films, tant és? Que es retiri jove quan encara faci bé les coses o que s'arrossegui per l'escenari?

Si un cantant o actriu desapareix en tràgiques circumstàncies embruta la seva obra o penseu que sempre queda en el record i s'oblida la seva mala vida?

És bo tenir ídols? De fet, no deixen de ser una persona de carn i ossos quan no actuen. Quan desapareixen, és com si morís algun familiar vostre? com us afecta a nivell personal?

Si fóssiu famosos com us agradaria que us tractessin?

Avui establirem una pràctica de redacció i de debat sobre aquest tema.


(Imatge extreta de: rottentomatoes.com)


!!EXERCICIS:

-Realitza un text de cent paraules on parlis dels aspectes proposats a la fitxa sobre els famosos.

-Si ho desitges podem establir un petit debat en aquesta fitxa. Jo moderaré i qui hi vulgui participar que posi DEBAT i faci la seva aportació.

Quatre frases fetes (7). Adreçat a tot l'alumnat.


.En un tres i no res:

Anar molt de pressa fent les coses.

Ex:

-En Martí va finalitzar els deures en un tres i no res.


.Exprémer el cervell:

Esforçar-se al màxim per cercar la solució a un problema.

Ex:

-Els mossos d'esquadra es van haver d'esprémer el cervell per resoldre el cas.


.Estar amb l'ai al cor:

Estar patint per algun motiu.

Ex:

-Mentre el jugador de bàsquet tirava el darrer tir lliure del partit, tenia al públic amb l'ai al cor.


.Estar amb les mans plegades:

No fer absolutament res.

Ex:

-Quan no el veu l'encarregat, està amb les mans plegades.


(Fotografia: Maria Rosa Corretgé)


!!EXERCICIS:

-Utilitza aquestes quatre frases fetes en l'oralitat perquè passin a formar part del teu disc dur.

-Realitza tres oracions amb cadascuna de les següents frases.

-Aporta vuit frases fetes que consideris interessants i anota el seu significat.

-Escriu tres oracions amb cadascuna de les frases fetes aportades en l'exercici anterior.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Aprenem paraules (20). Adreçat a tot l'alumnat.


.Ostracisme:

Mecanisme social que sanciona el comportament negatiu d'un individu amb l'aïllament.

Ex:

-Han estat molts els artistes que han portat una mala vida i han estat condemnats a l'ostracisme.



.Gèlid:

Fred com el glaç.

Ex:

-Per culpa de l'onada de fred siberià d'aquests darrers deu dies, fa un fred gèlid a tot Catalunya.



.Malgirbat:

Que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada.

Ex:

-En aquella població vàrem veure un rodamón malgirbat.



.Draconià:

D'una severitat excessiva.

Ex:

-Els polítics del nostre país estan aplicant lleis draconianes per sortir de la crisi.


(Extretes del DIEC)

(Fotografia de: Maria Rosa Corretgé)


!!EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna d'aquestes paraules.

-Escriu una petita narració de vuit a deu línies on apareguin aquestes quatre paraules.

-Afegeix i recomana quatre paraules amb el seu significat i que vulguis donar a conèixer.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Redactar un text en un examen o prova. Els paranys. Adreçat a Batxillerat i PPAS.


En un examen als enunciats de les preguntes de redactar hi apareixen uns paranys que són lògics i que has de saber. Sovint te'ls comenta el professor a l'aula, d'altres si no te'ls han explicat ja tens molta rebaixa a la pregunta. Són evidents, però molts alumnes no hi posen atenció i se n'obliden, anem a veure'ls detalladament. Qui no s'ho cregui, que vagi als certificats de llengua catalana i ho podrà comprovar. Molts quan escrivim anem a la nostra sempre, estem fora de la llei, com en Clint!

En un examen has de ser molt pragmàtic, senzill, i mai complicar-te quan escrius, has de demostrar les habilitats bàsiques, ser honest amb el que saps i no el lluïment per demostrar tot el que saps, aspires a equivocar-te. Però dels errors també s'aprèn.


0. D'entrada tot individu que redacta un text i vol aspirar a aprovar-lo hauria de realitzar un ESBORRANY. La majoria d'alumnat ho troba una pèrdua de temps, però si el fas tens moltes possibilitats d'aprovar aquell examen, vas pel bon camí i el professorat t'ho tindrà en compte sempre, perquè l'hauràs de lliurar, en canvi, si no l'has fet, te la jugues. En cas de copiar una paraula malament de l'esborrany, com que el té el professor o professora, t'ho pot considerar com un descuit.

Llavors, al text si t'equivoques, no seran necessàries ni fletxes amunt i avall, ni ratlladures... Ara sí, revisa i copia el text de l'esborrany amb molta cura, que n'hi ha que no s'hi fixen i fan errors des de l'esborrany!

-L'enunciat de l'exercici és de l'estil: Redacta un text de cent paraules sobre...

Llavors tu has de saber que has de posar un títol, que ha de mostrar una estructura, el nom i cognom a sota, bona presentació... bé us mostro els paranys.

1. Ha d'haver un TÍTOL ORIGINAL. Situat de manera centrada al capdamunt del text. Ha de ser ben original, perquè el qui està corregint quan ja ha llegit quatre títols iguals, ja n'està tip i pot rebaixar puntuació. Has de posar el títol que ningú posaria, hi has de pensar una mica, és important.

. El Títol MAI SE SUBRATLLA perquè representa que és com un article i si hom mira en un diari, mai trobarà cap títol subratllat, això descompta poc, però cal tenir-ho ben present. Una mania molt inculcada entre l'alumnat és subratllar tots els títols.



3. Un text ha de mostrar una ESTRUCTURA:

Introducció-desenvolupament i conclusió.




4. Quina és la millor estructura?

La que mostrarà en un text de manera visual i ben separats els paràgrafs la següent estructura:

A) Una introducció de dues o tres línies. No pot superar la llargària de qualsevol dels paràgrafs del desenvolupament, o serà poc coherent. A la introducció presentem el tema del que parlarem després, MAI OPINAREM.


B) Dos o tres paràgrafs d'idees separats per un punt i apart sempre que parlin d'idees diferents. Cada paràgraf ha de tenir més o menys el mateix nombre de línies, sinó hauràs perdut coherència estructural.

Sempre serà millor aquest desenvolupament que un únic paràgraf central, serà poc visual.

Aquí PODEM OPINAR SEMPRE i millor POSAR EXEMPLES, sempre millorarà el text. Així com també l'ús de CONNECTORS (donen cohesió i uneixen oracions), pots revisar la fitxa d'aquestes partícules dins del blog.

Cal que usis SINÒNIMS, no has de repetir mai una paraula més d'un cop en un text, et baixa molta nota, no serà ric lèxicalment i denota que tens poc vocabulari adquirit. Has de ser àgil escrivint sinònims.

Ex: Perquè: atès que, ja que...


C) Una conclusió:

Mai pot ser més llarga que la introducció ni que qualsevol dels paràgrafs del desenvolupament. Sinó serà poc coherent. Molts alumnes cauen precisament en aquest error.

Clourem el text, l'acabarem, sense resumir res del dit anteriorment, només pensar una manera lògica d'acabar-lo.



5. NOM i COGNOM de l'autor del text a la banda dreta:

Molts alumnes s'obliden de fer això i també descompta, tot escrit té el seu autor, l'has de posar sempre. Compte, no és un gargot -rúbrica-, com fan alguns, sinó només escriure el teu nom i cognom. El professorat mai tindrà en compte si l'has posat a dalt del full, això és per a què no es perdi la pàgina, NO TÉ A VEURE AMB L'EXERCICI DE REDACCIÓ.



6. LÍNIES DE LA DRETA ALINEADES:

Sovint alguns alumnes estan acostumats a escriure mails, xats i blogs i com les línies no es poden justificar, es pensen que les línies poden quedar així, això descompta la presentació.



7. PRESENTACIÓ EN L'ESCRIT:

Ja és de lògica que si un examen no té ratlladures i al text no n'hi ha, o les has suprimit mitjançant la realització d'un esborrany o els correctors, tindràs molt a favor teu i serà d'agrair llegir-lo, sinó et baixarà la presentació. Tot professor exigeix pulcritud als escrits i en qualsevol prova que facis també.



8. REVISA:

Verifica l'escrit tres o quatre vegades abans de lliurar-lo. Als exàmens de Prova d'Accés no es poden superar les 6 faltes. Quan hagis escrit el text, deixa'l reposar uns 20 minuts, perquè estàs bloquejat mentalment i dóna-li una llegida final una estona després, tindràs la ment fresca i trobaràs algun error que pel cansament no has vist, com per exemple, els CD que no porten preposició i costen de veure.

Aplica les normes ortogràfiques i no posis accent perquè sí, perquè t'ho penses, sinó per això i per allò. Si saps fonètica tindràs avantatge i solventaràs el tema de les E i O, si l'accent és obert o tancat pronunciat paraules que s'escriuen igual, i succeeix el mateix amb la S i la DOBLE ESSA.

No escriguis mai una paraula que et fa dubtar de si és correcta o no, cerca'n una altra de sinònima i que sàpiguis escriure.



9. LES FALTES REPETIDES:

En termes generals no descompten mai, si apareixen en una mateixa pregunta, però en segons quines proves poden arribar a fer-ho i aniré més enllà, acostumen a fer-ho.

Cal tenir ben clar com s'escriuen: PERQUÈ, ÉS (verb 'ser'), POSAR, PASSAR, PREPOSICIÓ + QUÈ, -IA (sense accent), -AVA, -ÉSSIM /-ÉSSIU, -ÍSSIM / -ÍSSIU, que encapçalen tots els rànquings atès que no ens hi fixem. És bàsic dominar l'escriptura dels verbs, eviten moltes faltes.


N.B. És molt recomanable escriure frases curtes: subjecte + verb + complements, d'una línia o d'una i mitja a tot estirar, sinó amb les acotacions entre el subjecte i els complements pots fer faltes de concordança. Moltes vegades localitzem aquests errors als esborranys.


Ex:

-Els nens que van venir l'altre dia per la tarda al parc ubicat al costat del carrer Major està tan content que de ben segur hi tornaran. (Incorrecta)

-Els nens que van venir l'altre dia per la tarda al parc ubicat al costat del carrer Major estan tan contents que de ben segur hi tornaran. (Correcta)

Però seria millor escriure-la així:

-Els nens que l'altre dia jugaven al parc, segur que hi tornaran.

(Frase més curta, més comprensible i on es veu clarament el subjecte, el verb i els complements).


(Imatge extreta de: fnac.es)


!!EXERCICIS:

-Cerca textos per internet on aparegui l'estructura correcta. Recorda que les parrafades llargues dificulten la lectura.

-Redacta un text de cent paraules i de temàtica lliure on es vegin tots els punts que apareixen en aquesta fitxa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;