Els signes de puntuació (4): els dos punts. Adreçat a tothom

 

ElS DOS PUNTS

Signe (:)

Indiquen una pausa mitjana.

 

Ús textual:

.Introdueix enumeracions.

Ex:

-Va veure a: els amics, els tiets, els cosins.

 

.Per afegir una explicació, una conclusió, un exemple.

Ex:

-Avui no vindré: tinc cinema.

 

.Indica l’inici de citacions textuals o les paraules d’una altra persona.

Ex:

-Em va respondre: “Si no et comportes, no comptis amb mi”.

Observacions:

.Quan el fragment que citem comença en majúscula, cal respectar-la.

.Les hores i els minuts es poden escriure tant amb un punt com en dos.

Ex:

-Són les 20.00 / Són les 20:00.

N.B. Per a ampliar aquest aspecte:

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=hores+xifres+o+lletres&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10990&idHit=10990&tipusFont=Fitxes+de+l%2527Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=les+hores%253A+en+lletres+o+en+xifres%253F&tematica=&tipusCerca=cerca.normes

.Reforç i ampliació sobre els dos punts:

https://salt.gva.es/auto/ajuda-salt/puntuacio/els_dos_punts.html

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

[Imatge extreta de: Mundo Deportivo]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta els principals usos dels dos punts.

2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) Després dels dos punts escrivim minúscula.

B) Escrivim dos punts després de les enumeracions.

C) Després de les explicacions és millor escriure un punt.

D) Els dos punts serveixen per a introduir les cites textuals.

E) En les hores, per a separar-les dels minuts hem d’usar obligatòriament els dos punts.

4. Corregeix les afirmacions anteriors que siguin falses.

4. Cerca textos amb diferents usos dels dos punts, i esmenta de quina tipologia es tracta.

5. Amplia la informació sobre els dos punts i explica un ús que no aparegui en aquesta fitxa.

Com hem de redactar un text? Adreçat a tothom

Els tres verbs a tenir presents són els següents:

Planificar, redactar, revisar.

1. Planificar

Hem de fer-nos les següents preguntes:

.A qui vull escriure?

Cal conèixer el tipus de receptor. Segons el públic escriurem d’una manera, és a dir, amb un registre més elevat o bé, més planer.

.Sobre què vull escriure?

Quan tinguis decidit el tema, cal cercar la informació en diferents fonts, per tal de contrastar la informació, altrament, que sigui correcta i totes diguin més o menys el mateix.

.Per a què vull escriure?

Hem de saber l’objectiu que pretenem amb l’escrit: narrar, explicar, descriure...

.Com ho vull escriure?

Escollir les idees principals que desenvoluparé al text i desenvolupar-les en paràgrafs.

2. Redactar

Abans de començar a escriure, deixar marges a dalt i a sota, a la dreta i a l’esquerra. Realitza un esborrany i després passa el text a net. Fes bona lletra, si no s’entén, el corrector no llegirà el text i justifica les línies per la dreta. No cal dir que un text amb bona presentació té un punt a favor.

.Quina estructura ha de tenir el text?

El text tindrà un títol, que no sé subratlla, una introducció o presentació, un desenvolupament en diferents paràgrafs, un per idea diferent, i finalment, una conclusió. No facis paràgrafs molt llargs, ni tampoc molt curts, perquè perjudicaran el teu text. A més, els paràgrafs han de ser equilibrats, amb el mateix nombre de línies aproximat per a cadascun. Cada paràgraf s’hauria de poder resumir amb una línia.

Compte amb la regla de no-contracció: no es pot afirmar una cosa i posteriorment, negar-la.

Regla de relació: totes les idees que desenvolupes en el text han de tenir un vincle amb el tema principal.

.Com organitzaré les idees en paràgrafs?

Cal distribuir les idees principals en paràgrafs diferents. Les idees han d’anar progressant de manera clara, ordenada i coherent.

.Quin registre i quin estil són els adequats?

El registre s’ha adequar al destinatari. Les oracions han d’estar connectades mitjançant nexes, connectors, o referències pronominals.

.Quin vocabulari hauré d’emprar?

El vocabulari ha de ser entenedor i precís d’acord amb el receptor que l’escoltarà. Emprar les normes gramaticals i ortogràfiques de manera correcta. Empra sinònims per a evitar repeticions de paraules.

3. Revisar

En finalitzar el text. Cal fer-nos les següents preguntes:

.El text expressa allò que volia comunicar?

Expressar les idees en un ordre i precisió.

.L’estructura és coherent i clara?

Que no hi hagi informació repetida o contradictòria.

.La informació és entenedora i precisa?

Les idees estan ben connectades i són clares, entenedores.

.El text té errades ortogràfiques o bé gramaticals?

Repassar almenys un parell de vegades el text, no cal que sigui de manera immediata si no és un examen, i quan estiguis descansat/ada el tornes a revisar. Millora’l amb l’ajuda d’un diccionari de sinònims evitant repeticions. Puntua bé les oracions i desmunta les ambigüitats, frases amb doble sentit.

 

CANCELL

.Redacta oracions curtes...

perquè així evitaràs errors de concordança entre el subjecte i el verb.

.Simplifica les oracions complexes o subordinades...

perquè poden comportar confusió o dificultat d’entesa.

.Suprimeix les repeticions...

tant d’idees, com de vocabulari, ja sigui per descuit o perquè tens poc corpus lèxic adquirit. Consulta un diccionari de sinònims.

.Tenir en ment l’adequació (el text està adaptat a la situació comunicativa?), la coherència (l’escrit segueix un ordre, desglossa bé les idees, no té contradiccions?), la cohesió (les oracions estan ben enllaçades amb les conjuncions i els connectors, conté connectors variats?).

 

EXEMPLE D’ESTRUCTURA CORRECTA

L’ideal és:

Introducció: de 2 a 4 línies.

Nus: de 2 a 4 paràgrafs d’idees. Separar-los amb punts i a part.

Desenllaç: 1 paràgraf, on no resumeixes el que has dit anteriorment, sinó que esculls algunes idees destacades per a recordar-les i clous el text.

A sota escriu el teu nom i cognoms, atès que, representa que és un article per a un diari.

N.B. Algunes curiositats sobre l'escriptura:

https://catalunyadiari.com/cor/la-forma-i-la-mida-de-la-teva-lletra-determinen-el-teu-caracter-i-la-teva-personalitat

[Adaptació de: DIVERSOS, “Llengua catalana 3 ESO dossier, Programa Dolors Monserdà, Barcanova Editorial, Barcelona, 2020]

[Ampliació: Josep Maria Corretger]

(Imatge extreta de: Pregària, Correcció de textos en català)

 

EXERCICIS:

1. Quins són els principals aspectes a tenir en compte a l’hora de redactar un text?

2. Què és un esborrany i per a què és important fer-ne un?

3. Per què és fonamental contrastar la informació?

4. Quina és l’estructura correcta d’un text escrit?

5. Com es poden evitar les repeticions de paraules en un text?

6. Què és millor, redactar oracions curtes o llargues en un text?

7. Explica què és... amb un exemple:

Adequació:

Cohesió:

Coherència:

8. Classifica les següents tasques segons formin part de la planificació, la redacció o la revisió d’un text.

Meditar sobre el que es vol escriure, mirar que el text s’entengui, canviar un mot repetit, distribuir el text amb paràgrafs, decidir a qui adreçarem el text, cohesionar les oracions, contrastar la informació, cercar informació, deixar marges.

9.Redacta un text de temàtica lliure tenint present tot el tractat en aquesta fitxa.

10. Autoavalua’t: comenta amb quines dificultats t’has trobat durant la realització d’aquests exercicis.

Conte amb valors: "Els brots d'ordi". Adreçat a tothom

 

Un home del regne de Song se n’anà a veure els brots d’ordi que el seu fill havia plantat. Però, només arribar a la parcel·la, se sorprengué en veure que aquests eren massa petits. Disposat a ajudar al seu fill, l’home exclamà:

-Jo els faré créixer!

I, sense dubtar-ho ni un moment, començà a donar una forta estirada a cadascuna de les tiges verdes. Després de diverses hores d’intens treball, regressà a casa esgotat. Ja gairebé enfosquia i el seu fill, preocupat, li preguntà què havia fet durant tanta estona.

-Que què he fet? Doncs m’he esforçat molt per tal que els teus brots d’ordi creixin ràpid!-contestà.

Tot just escoltar-lo, el jove corregué espantat fins el camp. Els seus temors tenien fonament, totes les plantes havien mort. El seu pare ho havia fet amb bona intenció, emperò estirar dels brots no havia estat la millor opció per a què creixessin.

Aquesta faula xinesa ens ensenya que accelerar els processos a la força no dona bons fruits, ni en les plantes, ni en les persones.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Vikipèdia)

 

N.B. Fixa’t que el Pretèrit Imperfet de Subjuntiu té dues formes:

Jo creixés/ cresqués

Tu creixessis/ cresquessis

Ell/a creixés/ cresqués

Nosaltres creixéssim/ cresquéssim

Vosaltres creixéssiu/ cresquéssiu

Ells/es creixessin/ cresquesin

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. On transcorre l’acció del conte?

3. Com el pare pretén ajudar el fill?

4. Explica el significat de:

Brot, parcel·la, temor, fonament.

5. Cerca paraules al conte que tinguin un sentit negatiu.

6. Busca mots al conte que englobin un sentit positiu.

7. Aporta tots els participis que apareguin al conte.

8. Raona per què els “quès” s’accentuen o no en la pregunta:

-Que què he fet?

9. Esmenta a qui o què fan referència els pronoms assenyalats:

-Tot just escoltar-lo, el jove corregué espantat fins el camp.

-Jo els faré créixer!

10. Què s’aprèn amb la lectura d’aquest conte amb valors?

 

 

 

 

La -t- afegida: quan escrivim -t- en finals -ar

Improvitzar o improvisar? Matitzar o matisar? Corregir o corretgir? Segur que més d’una vegada us ha sorgit el dubte de pronunciar o d’escriure aquests mots amb una -t- o no. Les tres paraules esmentades s’escriuen i es pronuncien sense -t-, per tant, les formes correctes són: improvisar, matisar, corregir.

Per què no són correctes les tres formes anteriors?

Doncs, perquè són paraules i expressions que no apareixen al diccionari normatiu i que descartem en qualsevol context. És a dir, no són correctes, tot i que, més d’alguna vegada les haurem escoltat en l’oralitat mal dites. Per tant, les pronunciem i les escrivim malament, no porten la te.

Anem a obrir un petit, estudi analític sobre paraules en -itzar i -isar. Esperem que us ajudi!!

.Paraules que són correctes i acaben en -itzar:

En català trobem 473 paraules que finalitzen amb -itzar. D’aquí que, si tenim dubte entre escriure o pronunciar la -t- si la pronuncieu teniu molts números d’encertar, tot i que, només hi ha una solució: veure-les escrites, conèixer-les. Cliqueu a l’enllaç per a veure el llistat.

https://www.paraulesamb.com/cercar.php?i=&f=itzar&ms=&mns=&m=&mn=&fs=0&fs2=0&fnl=0&fnl2=0&fa=0&ju=0&d=43&tv=4&Submit=Buscar

.Paraules que són correctes i acaben en -isar:

Tanmateix, hi ha 40 paraules que finalitzen en -isar. D’aquí que s’escriuen i es pronuncien sense la -t-.

https://www.paraulesamb.com/cercar.php?i=&f=isar&ms=&mns=&m=&mn=&fs=0&fs2=0&fnl=0&fnl2=0&fa=0&ju=0&d=43&tv=4&Submit=Buscar

Les veiem.

1. Paraules amb 5 lletres 

Visar, pisar, lisar, cisar, bisar.

2. Paraules amb 6 lletres 

Prisar, llisar, irisar, guisar, frisar, brisar, avisar, anisar.

3. Paraules amb 7 lletres 

Tamisar, revisar, recisar, matisar, enxisar, encisar, divisar, allisar, aguisar, agrisar.

4. Paraules amb 8 lletres 

Requisar, precisar, abalisar.

5. Paraules amb 9 lletres 

Televisar, escamisar, envalisar, encamisar, emmanisar, desprisar, croquisar.

6. Paraules amb 10 lletres 

Supervisar, improvisar, desvalisar, desencisar, descamisar.

7. Paraules amb 11 lletres 

Emparadisar.

8. Paraules amb 12 lletres 

Desenvalisar.

N.B. Web que t’ajudarà a trobar paraules segons els principis i finals:

https://www.paraulesamb.com/

Esperem que aquest fitxa ortogràfica t’hagi ajudat a millorar!!

(Imatge extreta de: Leon Hunter)

EXERCICIS:

1. Per què ens causa dubte l’escriptura de mots amb -itzar i -isar?

2. Subratlla la forma correcta de les presents parelles.

Improvitzar / improvisar;  desvalisar / desvalitzar;  utilitzar / utilitzar;

amenitzar / amenitzar; salarizar / salaritzar; ruboritzar / ruboritzar.

3. Esmenta les paraules que finalitzen amb -isar que et produeixen errors d’escriptura.

4. Cerca al diccionari cinc paraules que desconeguis que acabin amb -itzar o -isar i explica el seu significat.

5. Fòrum: creus que l’oralitat ens provoca errors d’escriptura? Per què?

Refranys sobre la mar. Adreçat a tothom

 Ens aturem en la mar per a conèixer sis frases fetes amb aquest rerefons.

.El peix gros es menja el petit.

Significat:

La gent poderosa domina els dèbils.

 

.Per la boca mor el peix.

Significat:

Qui parla més del necessari es posa en evidència.

 

.Per un peix no es perd la mar.

Significat:

Per perdre una cosa o que no surti bé, no ho perdrem tot.

 

.La mar no es mou sense vent.

Significat:

Quan la gent parla sobre un tema, ho fa amb fonament, hi ha una part de veritat.

 

.Com més mar, més vela.

Significat:

Els que no s’espanten davant de les dificultats i s’hi enfronten.

 

.Qui s’ha begut la mar, es pot veure l’estany.

Significat:

El qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent.

 

N.B. Pots conèixer més frases fetes sobre el mar al següent enllaç:

https://tematic.dites.cat/2010/04/mar.html

[Imatge extreta de: Marca]

 

EXERCICIS:

1. Redacta una oració amb cadascun dels refranys que s’aporten a la fitxa.

2. Aporta quatre refranys més sobre la mar i explica el seu significat.

3. Crea una activitat per a treballar refranys sobre el mar.

Fem una revista digital (1). Adreçat a tothom

 

1. PER QUÈ UNA REVISTA DIGITAL DE CENTRE?

-Per aprendre llengua d’una manera més bonica.

-Digital per tal de fer les pàgines que ens semblin, accedir a més gent i tenir en compte el medi ambient.

 

2. QUANTS NÚMEROS EDITAREM?

-Tres números.

-A finals de desembre, març, juny.

 

3. LES SECCIONS

Cada secció té el seu logo.

.Índex: llista totes les seccions de la revista. Aquesta pàgina no es numera. Inclou totes les persones que han col·laborat al present número.

.Editorial: explicació del contingut del número.

.Notícies: el que succeeix al centre.

.Retalls de premsa: quan l’institut apareix als diaris.

.L’entrevista: a algú conegut o important de Seròs.

.Reportatges: extens escrit sobre un tema d’interès.

.El camí de la felicitat: es presenta un tema per a millorar com a persona.

.Especial Sant Jordi: només al juny.

.El racó de l’exalumne: un exalumne ens explica les seves vivències.

.Mirada al patrimoni: reportatge sobre un edifici patrimonial de la vila. Jesús López.

.Ins Seròs sostenible: vetllem per un institut d'acord amb l'ecologia.

.Crítica cultural: novetats sobre literatura, cinema, música, teatre.

.L’enquesta: es poden proposar temes i es realitza mitjançant un formulari que l'alumnat respondrà.

.En un tres i no res: preguntes ràpides a algú del nostre centre. Ser inclusiu.

.Sabies que: curiositats sobre algun tema. 

.Les nostres frases fetes: explicació sobre quatre frases fetes.

.Sortim: proposta d’una ruta propera a Seròs.

.Conte amb valors: extret del blog Llengilitcat.

.Grans dones: es presenta una dona per la seva importància.

.La recepta: es recomana una recepta amb ingredients i preparació.

.Seròs... entre l’ahir i l’avui: foto antiga i actual de Seròs. 

.Paratges de ponent: una fotografia d'un paisatge o monument del Baix Segre.

.Entreteniment: es presenten quatre passatemps per a cada número.

.Il·lustració: decorativa.

.Els grans del rock: proposta d’un músic històric del rock. 

.Còmic: creació d’una pàgina de còmic.

 

4. COM ESCRIUREM ELS TEXTOS?

-Títols en majúscules.

-Lletra Times New Roman cos 12.

-Interlineat 1’5.

-Text justificat per la dreta.

-Els títols de llibres, discos, cançons, pel·lícules, obres de teatre i similars s’escriuen sempre en cursiva. Únicament s'escriuen entre cometes si ho fem en bolígraf o llapis. Ex: El timbaler del Bruc.

-Text signat amb nom i primer cognom, curs. A sota de l’article sempre.

-Abans d’enviar el text cal: que se segueixin els requisits assenyalats, realitzar un parell de revisions ortogràfiques. Mira si pots evitar la repetició de paraules emprant sinònims. Com menys rectificacions hagi de realitzar el coordinador de la revista, més qualificació s’obtindrà.

-Cal lliurar els escrits quan estiguin acabats per correu electrònic en un arxiu adjunt. Mai en un document compartit via Google Drive.

 

5. QUINS SÓN ELS LÍMITS PER ENVIAR ESCRITS?

Complir els terminis establerts per a cada número:

1r número: 2 de desembre.

2n número: 25 de març.

3r número: 4 de juny.

 

6.RECEPCIÓ DE TEXTOS

S'enviaran per correu electrònic en un document adjuntat.

 

7. L’HEMEROTECA

-Secció Nodes Biblioteca Ins Seròs, dins de la pàgina web del centre.

https://agora.xtec.cat/ies-seros/general/revistes-antigues/

Aquí us podreu descarregar, consultar i llegir tots els números de la revista Montmaneu.

 

8. COM TREBALLAREM AL VARIABLE

-Ens distribuirem per seccions:

reportatges, còmic, passatemps, crítica cultural, sabies que, l’entrevista...

-S’haurà de lliurar la feina dins del termini establert, seguint les normes de redacció i als correus esmentats.

-Es crearà un consell de redacció en el qual hi haurà el professor i es decidiran els tres o quatre temes que apareixeran a la portada.

-En algun cas puntual es podrà sortir de l’aula amb previ permís del coordinador de revista i amb les targetes de col·laboració, tanmateix, serà excepcionalment.

-Seriositat en la feina a fer, perquè posteriorment, la rep el director i autoritza la seva publicació o no publicació.

 

9. PORTADA DE LA REVISTA

Se seleccionaran quatre aspectes sobresortints del número i es mantindrà el disseny.

 

10. LA MAQUETACIÓ

Cal que la realitzi un alumne que domini molt el tema. L’ajudarà el professor. És el que costa més de fer. Què fa el maquetador/a:

Emmarcar l’article dins de la pàgina de Word, evitar espais en blanc, quadrar l’índex, numerar les pàgines, que cada número finalitzi en pàgina parell.

Maquetar la revista implicarà tenir molta més qualificació, atès que, és la part més costosa.

En podeu veure un exemple aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=JZST91XcJCE

 

11. CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

La realitzarà el professor a mesura que es vagin rebent els articles i al final, en tenir tot el material, en donarà una darrera revisió.

(Imatges extretes de: Google imatges)

EXERCICIS:

1. Què és millor, realitzar una revista en paper o en suport digital? Per què?

2. Què s'ha de tenir en compte a l'hora d'editar un article?

3. Què és el consell de redacció? Quina és la seva funció?

4. Quines seccions t'agradaria que hi hagués a la revista?

5. Quan és realitza la revisió ortogràfica de la revista?