On es parla el català? Adreçat a l'ESO i l'Aula d'acollida

 

El català actualment té deu milions de parlants, dels quals prop de 4’9 milions són natius. Dins d’Europa és la novena llengua més parlada. Altrament, es parla en quatre països: Andorra, on conviu amb el castellà i el francès, Espanya: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent (zona limítrofa entre Catalunya i Aragó, El Carxe (Múrcia), França (a la Catalunya Nord), Itàlia (a L’Alguer, situat a l’illa de Sardenya). A destacar, que Andorra té el català com a llengua oficial. Segons dades sociolingüístiques del 2026, el 32’6% de les persones de Catalunya empren el català com a llengua única i habitual. El 93’4% dels habitants de Catalunya entenen el català. A Barcelona, la llengua ha patit un retrocés, s’ha passat de parlar del 39% al 34%. El 19’7% dels parlants de català mantenen la llengua si parlen amb un individu estranger. Un 17’4% mantenen el català quan se’ls pregunta en castellà. Només el 15’9% dels joves d’entre 15 i 29 anys enceten una conversa en català.

I recorda, sempre empra el català en primera instància, i si no t’entenen, llavors, ja et passaràs al castellà, però mai usar el castellà d’entrada, perquè us podeu trobar dos catalans parlant en castellà. El futur de la llengua està a les teves mans!

[Imatge extreta de: Casal de l’Espluga de Francolí]

EXERCICIS:

1. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) El català no es parla a França.

B) A l’Alguer es parla en català.

C) Andorra és l’únic país on el català és llengua oficial.

D) A la Franja de Ponent no es parla català.

E) Si no coneixem una persona, primer hem de parlar en castellà.

F) A Múrcia existeix una petita zona on podem trobar parlants de català.

2. Esmenta en quins països es parla en català i esmenta els seus noms.

3. Quants parlants hi ha de català segons dades del 2026?

4. Quin percentatge de parlants de català el tenen com a primera llengua?

5. Dibuixa el mapa lingüístic d’on es parla en català.

6. Relaciona en números les zones on es parla català amb la definició correcta.

Territori: Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, La Franja de Ponent, Illes Balears.

Característiques sociolingüístiques:

.El català s’anomena legalment valencià.

.Zona d’Aragó on el català es parla de manera autòctona.

.Únic Estat independent on el català es la llengua oficial.

.Comunitat autònoma illenca on el català és cooficial.

.Territori sota l’administració francesa (Conflent, Rosselló, Vallespir, Capcir, L’Alta Cerdanya).

7. Investiga i digues en quina situació es troba el català en un d’aquests àmbits:

comerç (etiquetatge de productes, manuals d’instruccions); justícia; esports; cinema; Internet.

8. Respon a les preguntes següents sobre situacions quotidianes:

A) Si algú et pregunta en castellà, com li respons si ets parlant de català?

B) Tens un dubte sobre quan passa l’autocar. Veus un noi africà. En quina llengua li preguntaràs si sap l’hora?

C) Entres en un restaurant de Barcelona. Demanes un suc de pinya en català, però veus que el cambrer no t’entenc. Quina llengua empraràs?

D) Un desconegut s’adreça a tu preguntant per on està un carrer concret. En quina llengua li respons en primera instància?

Celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna. Adreçat a tothom

 

Cada 21 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, una jornada en la qual hem de ser conscients de la diversitat lingüística que ens envolta i sobretot, cuidar-la. Fa pocs dies que hem vist que la nostra llengua, el català va en retrocés, i això ho hem de revertir, perquè tota llengua és cultura i saber, emperò, mentre es parli, seguirà ben viva. D’aquí que cal que cuidem les llengües que estan en perill de desaparició, i sobretot, si la coneixeu, parleu-la, llegiu-la, escriviu-la. D’on ve tota aquesta diversitat lingüística?? Doncs, té un origen de caire mitològic, el trobaràs dins de La Bíblia, col·lecció de llibres.

Per acabar una curiositat. Tuone Udaina (1821-10 de juny del 1898) fou el darrer parlant de la llengua dàlmata. Visqué tota la vida a l’illa de Veglia dins del mar Adriàtic. Avui dia forma part de Croàcia. Fou entrevistat un parell de vegades abans de morir, en les quals va parlar en dàlmata de manera dialectialitzada, influïda pel contacte amb el vènet i el croat, emperò, no era la seva llengua materna, sinó la llengua de la seva àvia. 

 

Gènesi 11,1-9

LA TORRE DE BABEL

En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

Després van dir:

–Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.»

Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat.  Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

 

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides]

[Imatge extreta de: La torre de Babel, de Alexander Mikhalchyk, Revista 360 grados, Llengües del món]

 

EXERCICIS:

1. Per què se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna? Des de quin any? Qui el va instaurar?

2. Explica quin és l’origen mitològic de les llengües?

3. Llegeix el present article i comenta la situació actual del català.

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2511086-la-situacio-del-catala-es-diversa-complexa-delicada-i-reversible.html

4. Cerca una llengua que estigui en perill de desaparició, explica on es parla i quines actuacions caldria realitzar per a preservar-la.

5. Crea una campanya per a esperonar l’ús d’una llengua que estigui en perill.

"Compte! Notícies falses", adreçat a tothom

Les fake news estan pertot arreu: són notícies falses, rumors o informacions que no s’han confirmat, però que recorren Internet a la velocitat de la llum.

L’últim gran fitxatge (fals) d’un equip de futbol, un lleó que s’ha menjat un turista de safari, xafarderies sobre estrelles del cinema i la televisió, imatges d’uns disturbis que en realitat van passar fa anys... Hi ha diferents tipus de fake news, però totes tenen un element comú: de seguida es converteixen en notícies virals malgrat que no són reals.

Les fake news ens criden l’atenció perquè les protagonitzen institucions o personatges públics que han fet o dit alguna cosa controvertida o perquè expliquen fets sorprenents. Solen ser notícies polèmiques, que provoquen la indignació de la societat en general. Difondre notícies falses pot tenir conseqüències molt greus, des de difamar una persona i destruir la seva reputació, fins a influir en l’opinió pública o provocar alarma social. Per això és important llegir la informació amb una mirada crítica, sabent que no tot el que es publica a Internet és real.

La informació és una arma molt poderosa en política, per exemple. Els rumors i les notícies falses s’elaboren per perjudicar la resta de partits o moviments ideològics. Alguns candidats no dubten a utilitzar informacions falses per atacar els seus oponents. Durant les eleccions dels Estats Units del 2016, la campanya de Donald Trump va posar la postveritat, els fets alternatius i les fake news al centre del debat.

En altres casos, algunes persones s’inventen sobre actes violents o disturbis simplement per divertir-se mentre provoquen el pànic. Sovint, les autoritats públiques i els governs han de desmentir aquestes informacions... tot i que, en aquell moment, ja hagin arribat a molta gent. Les notícies falses no afecten només els ciutadans: hi ha molts mitjans de comunicació i periodistes que s’han cregut les que corrien per Internet.

Alguns consells per detectar si una notícia és falsa

Combatre les fake news és senzill: només cal utilitzar el sentit comú. Hi ha una sèrie de comprovacions que pots fer fàcilment i que et permetran confirmar la veracitat d’una informació:

.En quina data s’ha publicat?

.Es publica en un mitjà de renom?

.Apareix el nom de l’autor o autora?

.És un article recent?

.Hi ha altres mitjans que publiquin la notícia?

.Hi ha faltes d’ortografia o errors en el text?

.Utilitza un llenguatge neutre (sense adjectius que valorin la informació)?

.Comprova l’URL! Algunes pàgines de fake news copien l’estil d’altres diaris o mitjans digitals més coneguts.

En general, tenir una actitud crítica és suficient per detectar moltes fake news. I per potenciar aquest esperit crític és important estar informat. Si no ens fiem d’un article, val més que no el compartim. Ara que podem enviar un missatge a milers de persones en un instant, evitar la difusió de mentides també és responsabilitat nostra.

Per a què serveixen les fake news?

.El negoci de les fake news

Gràcies a la seva capacitat de difusió i al fet que poden acumular milers de visites en pocs minuts, moltes empreses veuen un negoci en les notícies falses.

En aquests casos, una pàgina web o el perfil d’una xarxa social comença a publicar notícies falses prou polèmiques per cridar l’atenció dels internautes i fer-se virals. Cada nova visita suposa més ingressos en publicitat.

.Fake news en campanya

Hi ha persones que difonen mentides per afavorir un candidat o partit polític. Aquesta pràctica ha esdevingut habitual durant les campanyes electorals, sobretot per part de moviments populistes i d’extrema dreta, que fan servir les xarxes socials i la desinformació per impulsar les seves idees.

.Manipular l’opinió pública

Igual que els partits polítics, també hi ha institucions, empreses i organitzacions que utilitzen informacions falses per promoure els seus interessos. Per exemple, poden fer-nos creure que un producte és més sa sense que n’hi hagi evidència científica o poden fer servir dades inventades per donar suport a certes mesures i polítiques socials o econòmiques.

.Contingut humorístic

Algunes fake news es creen amb una intenció còmica, per fer paròdia d’una situació o d’un fet real. En aquests casos, és bastant evident que les notícies són falses, encara que pretenen semblar reals.

L’objectiu principal és fer riure, per això aquest tipus de mitjans o publicacions solen especificar en algun lloc de la seva pàgina web que es tracta de contingut humorístic.

El periodisme de la generació Z

La Generació Z fa referència a aquelles persones nascudes entre mitjans de la dècada del 1990 i l’actualitat. Són joves que han nascut en l’era digital i estan acostumats a informar-se a través d’Internet i les xarxes socials.

Ara bé, cal tenir en compte que part de la informació que es troba a Internet és incompleta o poc rigorosa i que Internet és el mitjà ideal per difondre notícies falses i desinformació. A l’univers d’Internet, les notícies es comenten i es comparteixen per part de milions d’usuaris. Però cal estar a tens: que una notícia es comparteixi moltes vegades no fa que sigui més certa!

Alba Fernández Candial, El quinze de Público, 20 de febrer del 2020 (text adaptat)

(Imatge extreta de: Naftic.com)

EXERCICIS:

1. Explica què és una fake news?

2. Quines són les fake news més habituals?

3. Per què ens atrauen les fake news?

4. Què pot provocar una fake news?

5. Per què es diu que la informació té molt poder en política?

6. Amb quin inconvenient es troben les autoritats davant de les fake news?

7. Com es pot detectar una notícia falsa? Esmenta’n tres d’importants.

8. Què és contrastar la informació? És fonamental per tal d’evitar notícies falses? Per què?

9. Quin és l’objectiu de difondre una notícia falsa?

10. Qui forma part de la generació Z? Quin vincle tenen amb les notícies falses?

11. Explica el significat de:

Viral:                                                                              difamar:

Reputació:                                                                      postveritat:

12. Fòrum 1: les notícies falses tenen a veure amb el sensacionalisme? Per què?

13. Fòrum 2: el dia dels Sants innocents té a veure amb les notícies falses? Per què? Veus el telenotícies aquell dia? Raona la teva resposta.

14. Cerca a Internet una notícia falsa i comenta-la. Com vas descobrir que no era real?

15. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) Quan una notícia es comparteix moltes vegades significa que és verídica.

B) Si la notícia no apareix en un mitjà de renom és possible que sigui falsa.

C) Les notícies falses generen grans quantitats econòmiques en publicitat.

D) Les notícies falses pretenen manipular l’opinió pública.

E) Hi ha notícies falses vinculades a l’humor.

Decàleg d'actituds contra els prejudicis lingüístics. Adreçat a tothom

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs aquí us comparteixo un cartell que glossa perquè qualsevol llengua és important, i la seva existència depèn de tu, es troba a les teves mans. Una llengua forma part de la cultura d'una persona i com més en saps parlar i escriure millor. Per tant, cuidem, respectem i utilitzem les llengües que estan a les nostres mans, perquè han de perviure.

[Clica a sobre per a ampliar la imatge]

[Imatge extreta de: El Tempir]

  

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un prejudici lingüístic.

2. Què és un decàleg? Per què s'acostumen a crear?

3. Llegeix el decàleg sobre els prejudicis lingüístics i posteriorment, comenta'n un.

4. Explana una situació de prejudici lingüístic que hagis viscut o bé cerca'n una a la xarxa telemàtica o en la premsa.

5. Crea un cartell publicitari amb CANVA que motivi l'ús oral de la llengua catalana.

"El futur del català", adreçat a tot l'alumnat

 "El futur del català” (2022) és un documental que dona una ràpida llambregada a alguns dels aspectes en els quals cal fer incidència per tal d’assegurar la pervivència de la llengua catalana. D’entre els quals, n’hi ha de socials, depèn de l’interès de les persones, emperò, sobretot, polítics, ells tenen la primera paraula, posen les normes que s’han de complir i no pots defugir de la realitat, també, n’hi ha de culturals, vinculats al cinema, per exemple, per què no es pot escollir sempre veure un film en català??

(Imatge extreta de: elsoller.cat)

 

EXERCICIS:

1. Mira el present documental sobre el futur de la llengua i aporta els factors d’aplicació que fallen a Catalunya.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/el-futur-del-catala/video/6163808/

2. Esmenta de quina tipologia són els següents situacions:

A) Al carrer d’una ciutat, s’acosta un individu i et pregunta quina hora és en castellà i tu penses que no entén el català i contestes per educació en castellà. Finalment, t’adones que l’altre també era català.

B) Viatges en tren i el revisor s’adreça a tu dient: “El billete por favor”.

C) Vas al cinema i desitges veure una pel·lícula en català, emperò, totes són en castellà, o únicament la més comercial la pots visionar en català.

D) Compres un cotxe nou i les instruccions estan en totes les llengües: francès, anglès, xinès, àrab, castellà... menys en català.

E) Tens un judici a Catalunya i el jutge es dirigeix a tu en castellà.

F) Treballes en un centre docent i tens una companya que no sap el català i realitza les classes de ciències naturals en castellà.

G) A l’església del teu poble i assisteixen molts estrangers i el mossèn decideix realitzar la missa en castellà perquè l’entenguin.

H) Una persona porta treballant més de quinze anys a Catalunya i parla en castellà.

3. Llegeix les afirmacions de l’activitat 2 i comenta què falla i per què. Què caldria fer per a revertir aquesta situació?

4. Escull un àmbit on l’ús del català estigui malament i analitza’l: jutjats, cinema, escolar, instruccions d’aparells, rètols informatius... l’Administració i les empreses haurien de tenir més sensibilitat? Per què?

5. Realitza una campanya publicitària per a motivar l’ús de la llengua catalana. Adjunta aquí l’enllaç per a veure el vídeo.

6. Analitza el teu barri, vila o població i digues com està de salut el català.

7. Fòrum 1: penses que la principal culpa del retrocés de la llengua catalana és dels polítics que fa lleis que no fan aplicar, o que són els parlants els que hi haurien de fer més? Per què?

8. Fòrum 2: creus que la “Constitució espanyola” protegeix la llengua catalana? Hi haurien de fer més? Què en penses de l’obligació de fer realitzar un 25% de les classes en castellà a Catalunya?

 

Usos orals i informals: la conversa i la tertúlia. Adreçat a l'ESO

 

La conversa és la forma de comunicar-nos els humans més important, perquè la portem a terme mitjançant un diàleg.

Així doncs dins de les converses podem distingir les informals o ordinàries, que es poden portar a terme en un pati escolar, en un bar, en un sopar d’amics, i les formals, com ara entrevistes, debats, reunions de treball i similars.

Una conversa s’inicia mitjançant una salutació, entre altres mecanismes, atès que, és una forma explícita de manifestar que volem començar una conversa amb algú. Per a mantenir la conversa, cal seguir unes convencions i unes pautes que tots els parlants han de conèixer. Per a finalitzar una conversa també són necessàries unes estratègies i habilitats, cal cercar un comiat, per a donar a entendre que s’ha acabat el diàleg.

Conversar és un acte social, i la seva portada a terme o èxit se suporta en uns principis universals entre els quals s’inclouen la cooperació i la cortesia. Si un individu mostra una actitud respectuosa, sempre facilitarà la interacció entre els parlants; contràriament, si un parlant és intolerant, si imposa els seus arguments, la vanitat o elements semblants, faran complicat que la conversa arribi a bon terme.

Quan portem una conversa, gran part de la informació que transmetem es produeix sense paraules, és a dir, ens ve donada pels gestos, el to de la veu, la distància entre els parlants, l’expressió de la cara, el perfum, la vista... és el que es coneix com a comunicació no verbal. Elements que faciliten la conversa, fan que sigui més àgil i fluida. A través del llenguatge no verbal també es pot veure el nostre estat d’ànim i la relació que tenim amb el nostre interlocutor.

Per tant, a l’hora de conversar, a més de tenir en compte les rutines verbals, també hem de tenir presents els aspectes no verbals, i aquesta interpretació pot ser diferenciadora d’una cultura a una altra, en diem factors interculturals.

A mig camí de la conversa i del debat hi ha la tertúlia, que es caracteritza perquè els participants es troben per a dialogar sobre un o diversos temes d’interès comú o de plena actualitat. Aquestes tertúlies poden haver-se preparat prèviament, com de vegades succeeix als mitjans de comunicació, o bé més espontànies, com per exemple, en una sobretaula després d’un àpat entre familiars.

 

N.B. Pots veure alguns elements que intervenen en el xoc intercultural en el següent enllaç:

https://www.palma.cat/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_91895_1.pdf

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: EF English Live)

 

EXERCICIS:

1. Quins són els principals elements que sobresurten en una conversa?

2. Explica la diferència entre una conversa i un debat.

3. Digues si les següents característiques formen part de la conversa o bé d’un debat.

-No hi ha control rigorós del temps.

-Cert grau de formalitat en les intervencions.

-Pot sorgir d’una manera natural i espontània.

-No hi ha cap afany d’arribar a cap conclusió ni a cap acord.

-Cal un moderador.

-No hi ha periodicitat.

-El to és col·loquial i l’ambient, relaxat.

-Els que hi intervenen són especialistes en el tema.

-Cal cenyir-se al tema.

-Hi ha una conclusió final.

-Es tracten temes d’actualitat.

-La durada de les intervencions està regulada.

[Activitat extreta del llibre esmenat més amunt]

4. Completa:

En una conversa apareixen els valors ____________ i ____________.

5. Escull un tema d’actualitat i porta un petit debat en grupet a l’aula.

6. Llegeix el següent article i resumeix els principals aspectes que cal tenir presents dins del llenguatge no verbal.

https://www-ontraining-es.translate.goog/comunicacion-no-verbal-intercultural-5-aspectos-clave/?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=nui

7. Cerca cinc gestos que tinguin un significat diferent segons el país d’origen de la persona.

8. Fòrum: has assistit o vist alguna vegada per televisió un debat? Sobre quin tema? Què et va semblar? Per què? Raona les teves respostes.

"El text més antic en català data del 1105". Comprensió lectora. Adreçat a Batxillerat

 El text més antic en català es va escriure el 1105, 

el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Dos medievalistes de la UAB estableixen que el ‘Memorial de Greuges de Guitard Isarn’ és el text més antic conservat i n’identifiquen l’autor, el primer escriptor en català conegut

El text més antic en català es va escriure el 1105, el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Ernest Alós                                   El Periódico                                    15 de d’octubre del 2021.

El primer document escrit en català, conservat i datat, no són les anotacions a un sermó, les ‘Homilies d’Organyà’, com van aprendre generacions d’estudiants. Tampoc un text legal, la traducció al català del ‘Liber iudicum’, com també s’havia plantejat. No, aquest honor correspon a una esbroncada enviada per un senyor feudal, Guitard Isarn, a un vassall díscol, Guillem Arnal, que no estava al corrent de pagament, no li feia cap cas i fins i tot faltava al respecte en públic a la dona del seu senyor: el ‘Memorial de greues de Guitard Isarn, senyor de Caboet’, datat el 1105 pels medievalistes de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània Alaix. I el text té un autor identificat, que segons Alturo passa així a convertir-se en el «primer escriptor català, el patriarca de les lletres catalanes». El subdiaca Ramon, de Cabó, al costat d’Organyà.

La hipòtesi d’Alturo (catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica) i Alaix (doctoranda) serà presentada aquest dissabte en les 18 Trobades Culturals Pirinenques de Montanui. Forma part d’una investigació en què s’han proposat noves datacions per als textos fundacionals del català escrit, que al passar a ser més tardans deixarien com el més precoç aquest pergamí de 10x52 centímetres, i s’ha atribuït l’autoria del text. La identitat del religiós, segons Alaix, reafirma la idea que els que escrivien en català en aquell moment ja eren persones cultes, i no les que no tenien prou domini del llatí (tot i que aquest sí que seria el cas dels que havien de rebre aquests textos).

Segons la nota difosa per la UAB, Altura i Alaix assenyalen com autor un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el subdiaca Ramon, un clergue de Cabó, al costat d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet» i daten el text al 1105, «una data que fins ara no havia sigut fermament constatada».

La investigació dels dos medievalistes proposa noves datacions per als considerats com els altres textos literaris (en sentit ampli) fundacionals del català escrit. Les ‘Homilies d’Organyà’ passarien a estar escrites «en una data pròxima a l’any 1220» i les dues còpies de la traducció catalana del ‘Liber iudicum’ haurien de ser datades «en els primers decennis del segle XIII», en el cas de l’exemplar de Montserrat, i els últims decennis del XI o els primers del XII en el cas de l’exemplar de la Seu d’Urgell.

L’autor

«El subdiaca Ramon, autor d’una altra dotzena de textos en llatí que indirectament permeten datar el ‘Memorial’, va néixer, es va educar i va desenvolupar la seva activitat com a escrivà i escriptor en un context –el del bisbat d’Urgell– de bon nivell cultural, no només en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ell va ser un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, però el primer de nom conegut», escriuen els autors de l’estudi, que afirmen que «era, sens dubte, un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg completament en català per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s’ha afirmat, era necessària una llarga instrucció i un bon nivell cultural».

«Els primers textos escrits en català sorgeixen al Pirineu no per una menor romanització d’aquests territoris, ni un menor nivell cultural sinó, precisament, per un nivell cultural superior, com demostra la presència de personatges com el bisbe Feliu d’Urgell o el canònic i jurista Ermengol Bernat, o la notable riquesa de la biblioteca de la catedral, coneguda però no conservada», afegeixen.

Trobat fa més d’un segle

El text va ser trobat per Joaquim Miret i Sans el 1905 a l’antiga col·legiata d’Organyà (Urgell), amb uns altres 500 pergamins, entre els quals les ‘Homilies’, que durant molt temps van ser considerades més antigues. ¿Però quin català s’escrivia a principis del segle XII a les muntanyes de l’Urgell? Aquesta és una transcripció parcial del document dipositat des d’aleshores a la Biblioteca de Catalunya, intercalada amb anotacions sobre el seu significat,

«(per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler), el menyspreu a la seva esposa (Rancur-me quar desmentist ma mulier ante me e de las folias que li dexist davant me), l’establiment de pactes amb altres senyors sense el seu consentiment (E sso rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor ab suo fratre senes lo men consel), el desacatament de judicis (e fforon-ne judicis donads et aculids et Mir Arnall fer no·ls me volg), els robatoris (Rancur-me de I bou de Oliba d·Ares e no li vol redre. Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre.), el cobrament de rendes i serveis que no els corresponien (Et rancur-me de Mir Arnall de la casa de Botxera che s’a presa e m’a tolta et non debet abere nisi solum decimum), l’elecció de batlles sense llicència del seu senyor (He rancur-me de Mir Arnall quar d·altra guisa elegit baiulum en la onor de Guilelm Arnal sino con el o mannà), les violències (Et son rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor) i la manca de l’assistència obligada al senyor (Rancur-me’n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m·és servida)».

«No són anotacions en un jurament o paraules soles per aclarir el significat d’un document en llatí, sinó un document literari en sentit ampli», afegeix Alaix.

(Imatge extreta de: El Periódico) 

EXERCICIS:

1. Quina aportació destacada fa el següent article?

2. De què tractava el primer text en llengua catalana descobert actualment?

3. De quin any és? Qui l’ha datat?

4. Es coneix l’autor del text trobat? En cas que sigui sí, qui és?

5. En quin format apareix aquest text antic? Quines mesures feia?

6. On es va trobar aquest text en català antic?

7. Què proposen els medievalistes en relació als primers textos catalans?

8. Per què sempre es troben els primers textos escrits en català a la zona pirinenca?

9. Qui va trobar el considerat el primer text en català? En quin any? I a on?

10. On es guarda aquest document tan antic?

11. Més amunt, dins la notícia, s’aporta un petit fragment del català d’aleshores, intenta llegir-lo i transcriure’n la idea principal.

12. Fòrum: què en penses d’aquest nou descobriment i que a poc a poc, es vagin relegant les "Homilies d’Organyà” com a un dels primers textos, emperò, no el primer? Argumenta la teva resposta.

 

 

Frases fetes amb origen toponímic. Adreçat a tothom

 

Són moltes les frases fetes que s’envolten d’algun topònim, moltes envoltades d’un caràcter grotesc o fins i tot, escatològic. Tractem tres frases fetes amb origen toponímic.

.Venir o baixar d’Arbeca:

Significa que no estàs al corrent de la conversa que s’està portant o del que succeeix al teu voltant.

Origen: el duc de Cardona, amo del castell d’Arbeca, quan anava a les Corts, a Barcelona, no estava al cas dels esdeveniments.

[Font: CNL de Lleida]

.A Blanes, les galanes:

Significa que la població et captiva per la seva bellesa i encants.

Origen: popular.

[CPNL de Blanes, "Proverbis, dites i frases fetes de Blanes", per Elisa Sola Ramos, desembre 1999]

.A Alcarràs mengen sopes en un cabàs:

Significa que els seus habitants menjaven sopa amb un recipient molt gran i de dues nanses.

Origen: popular.

(Imatge extreta de: Femturisme.cat)

EXERCICIS:

1. Ara et toca a tu, realitza un petit treball d’investigació i aporta tres frases fetes amb vincle toponímic, és a dir, que remetin a un nom de lloc.

2. Pregunta a la gent gran del lloc on vius si coneix alguna frase feta de la zona i comenta-la aquí.

3. Fòrum: què en penses de les frases fetes toponímiques? Són pura invenció o bé es basen en un fonament real?

 

 

 

 

 

 

 

Usos orals i formals. Adreçat a l'ESO

 

En la llengua oral l’emissor i el receptor interactuen in situ, es veuen, comparteixen el mateix espai. Això facilita la interpretació del missatge. La persona que escolta també té un paper actiu en l’acte comunicatiu, i ha de donar pistes que ha entès el missatge. Quan parlem no sempre parlem de manera espontània, sinó que de vegades, ens cal elaborar els missatges orals.

L’exposició oral i la conferència són interaccions de tipus formal, perquè requereixen un esforç de preparació. Pretenen informar o explicar quelcom davant d’un públic. D’aquí que el tema s’hagi de tractar amb objectivitat i rigor, alhora, la informació ha de ser  clara i sistematitzada, i el nivell de llengua s’ha d’adequar al tipus de públic. Per un altre costat, també cal controlar la modulació de la veu i la gesticulació. Així com també cal emprar unes fórmules de cortesia per saludar, per felicitar, per agrair, per preguntar, per demanar disculpes, per acomiadar-se. S’han d’utilitzar fórmules per a presentar algú, com per exemple, un conferenciant i per respondre a una presentació:

“Senyores i senyors...”, “Companys...”, “Avui tenim entre nosaltres...”, “És per a mi un honor de presentar...”, “El personatge que ens acompanya no necessita presentació...”, “Us deixem, doncs, amb...”, “Cedeixo la paraula a...”.

De vegades, en finalitzar una conferència hi ha la possibilitat de continuar debatent el tema que s’hi ha exposat. Anomenem aquesta situació comunicativa col·loqui. Si en aquest intercanvi d’informació i de punts de vista i intervenen especialistes en la matèria, aleshores es tracta d’un debat. Aquest pot tenir o no un auditori.

Una altra forma d’interacció és la reunió. Una trobada amb un grup reduït de persones en igualtat de condicions per tractar alguna qüestió, cercar solucions a un problema, rebre informació, entre d’altres. Depenent del seu grau de formalitat, podem trobar reunions amb un moderador que gestioni els torns de paraula i un secretari que n’anoti les propostes i els acords en un document anomenat acta de reunió.

L’entrevista està caracteritzada perquè acostuma a tenir dos participants, i segueix l’estructura bàsica pregunta-resposta. Les preguntes s’hauran de preparar prèviament, després d’haver-se documentat sobre el personatge. A més de les entrevistes periodístiques podem trobar entrevistes de tipus: mèdic, de feina, entre advocat i presumpte delinqüent, entre pare i la tutora...

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Lifeder)

 

EXERCICIS:

1. Associa cada definició amb la tipologia adequada de comunicació oral.

A) En acabar la conferència es pot continuar parlant sobre el tema:

B) Un grup de persones es troba en un local per a tractar un tema:

C) Xerrada oral en la qual es pretén informar amb objectivitat:

D) Una persona amb preguntes preparades estableix una conversa amb una altra:

E) Després de la xerrada es realitza un intercanvi de punts de vista amb especialistes en la matèria:

2. Explica quina és la diferència entre un col·loqui i un debat.

3. Comenta els passos a seguir per tal de realitzar correctament una entrevista.

4. Cerca tres respostes a les preguntes d’una entrevista a una persona que et generi interès i pensa quina era la pregunta què li van fer.

5. Fòrum: has realitzar alguna vegada una entrevista? A qui? T’agradaria entrevista a algú en concret? Per què?

Llenguatge i discriminació. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

A través del llenguatge es veu reflectida la societat. Així doncs, podem veure la manera de pensar i d’entendre el món per part dels parlants. El llenguatge i el pensament van lligats. D’aquí que si es canvien alguns usos del llenguatge, podem influir en la conducta humana i en la percepció de les coses.

La modernitat de la societat no té un vincle únicament als avenços tecnològics i científics, sinó que també té a veure amb la manera de pensar i amb el tracte igualitari que reben els habitants. Si un llenguatge no té prejudicis discriminatoris, ha d’afavorir el respecte a la dignitat de les persones i cultures.

Podem trobar dos tipus de discriminació a través del llenguatge, el sexisme i la xenofòbia. El sexisme és la discriminació que reben les persones per raons de sexe, i la xenofòbia, la vinculada a qüestions de raça.

Pel que fa a les llengües, és molt complicat d’aconseguir una neutralitat, perquè hi ha llengües que afavoreixen més el gènere masculí.  Per això hem de tenir en compte alguns recursos bàsics:

.Els tractaments:

-Cal evitar l’ús del terme senyoreta aplicat a dones joves o bé com a sinònim de soltera.

-S’ha d’utilitzar vós en comptes de vostè, atès que el primer no presenta marques de gènere.

.El cognom de les dones casades:

-No s’ha d’unir el cognom del marit amb la preposició de, ja que indica dependència.

Ex: Martina Dolcet de Boix.

.Ús de col·lectius o genèrics:

-S’ha de recórrer sempre que es pugui al terme genèric i no resulti massa forçat.

Ex:

Usar: persona, ésser humà, professorat, la persona interessada, alumnat, secretariat...

No recomanable: home, professors i professores, l’interessat i la interessada, alumne/a, secretari/ària.

.Ús de formes dobles:

Quan l’ús del terme genèric no sigui possible o bé resulti poc normal, es pot optar per la forma masculina i la femenina separades per una barra.

Ex: delegats/delegades.

.Ús de gentilicis o llocs de procedència:

Per a designar col·lectius ètnies.

Ex:

Recomanable: magribí, senegalès...

No recomanable: mor, negre...

 

N.B. Si se’t desperta el cuquet de la curiositat, dona una ullada a aquest estudi real realitzat per la Plataforma per la llengua.

https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/assets/3856/_Informe.pdf

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 3 ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Enfoque Derecho, El Punt)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un esquema amb els principals tipus de discriminació lingüística que podem trobar.

2. Llegeix el següent fragment basat en una situació real i comenta si hi veus algun tipus de discriminació.

En un vagó d’un tren regional. Trajecte Lleida-Barcelona.

-Buenas tardes. A ver, muestren los billetes por favor?

-Bona tarda, aquí el té. Em podria dir a quina hora arribarem a Cerdanyola del Vallès?

-Me podria hablar en castellano, por favor?

3. Esmenta de quin tipus de discriminació estem parlant.

-professor/professora:

-Joana Garcia de Manel:

-Aquell moro:

-No paren de venir negres:

4. T’has fixat que recentment els mitjans de comunicació han canviat el mot immigrant per migrant ? Per què penses que s’ha fet? Pista: cerca ambdós mots al diccionari abans de respondre.

5. Cerca un anunci de publicitat en format vídeo o en paper on hi hagi plasmat un ús discriminatori en l’ús del llenguatge, en les imatges o bé en el missatge que s’hi transmet. Posteriorment, corregeix els errors evitant aquests mals usos.

6. Mira aquest cartell real i esmenta el tipus de discriminació que hi veus i per què.

7. Visualitza la següent presentació Prezzi en castellà i aporta els principals motius de discriminació lingüística que existeixen.

https://prezi.com/ysfztjmva5vx/la-discriminacion-linguistica-causas-y-consecuencias/

8. Fòrum: has patit alguna vegada algun tipus de discriminació? Com va succeir? Per què?