dilluns, 28 de novembre del 2011

Anem al teatre! Adreçat a l'ESO.



Un dia o altre tothom ha anat alguna vegada al teatre. En aquesta fitxa treballarem i aprendrem els elements que veiem quan visualitzem una obra. Si és necessari fes una cerca per Internet.

I com es diuen els actors: "Molta merda!", que vol dir, 'bona sort!".


(Fotografia extreta de: freepik.es)


!!EXERCICIS:


1) Escriu els elements que apareixen en una obra de teatre. Poden ser sobre la representació sobre el guió. Però cada element al seu grup.

2) Esmenta el nom de quatre obres de teatre en català i el seu director.

3) Explica perquè t'agrada o no t'agrada el teatre.


4) Crea una petita obreta de teatre, en la qual apareguin:


-Títol original.

-Que els personatges intervinguin posant un guió al davant.

EX:

-Maria:
-Jaume:

-Un narrador (parla sense guions).

-Acotacions: explicacions de com actuen els personatges. Van entre parèntesi.

EX:

(La Maria marxa empipada de l'habitació)

-Un protagonista i un antagonista a més d'altres personatges

diumenge, 27 de novembre del 2011

Material de gramàtica i ortografia per al PPAS. Adreçat a tot l'alumnat.


EnllaçUs adjunto un link en el qual podreu revisar els aspectes més importants tant de gramàtica com d'ortografia. D'una manera molt pragmàtica i ben resumit.

Podeu utilitzar els seus continguts com a consulta, així com també de pràctica, atès que conte exercicis al fons de cada pàgina.

Molt recomanable!


El link és el següent:


https://sites.google.com/site/catalapacfgs


(fotografia extreta de: editorialjuventud.es)

Repàs de la vocal neutra. Adreçat a tot l'alumnat.


En bona part del Principat català, la a i la e es pronuncien amb el mateix so. Entre una a i una e, és a dir, la vocal neutra, un so intermedi, representat fonèticament per un 6 a l'inrevés.
Generalment:

SUBSTANTIUS
-Masculins amb e final:
home, poltre, cotxe, rellotge ...

Excepcions:
- arca: monarca.
- ma : idioma.
- ista: electricista.
- cida: fraticida.
altres: dia, poeta, guàrdia...

-Femenins amb a final:
sabata, fusta, casa ...

Excepcions:
febre, mare, torre, classe, llebre, piràmide, sèrie, superfície, catàstrofe, barbàrie, índole, cúspide, calvície, intempèrie ...

ADJECTIUS
-Masculins amb e final:
ample, pobre, negre...

Excepcions:
adjectius d'una terminació amb "A" final:
hipòcrita, egoista, belga ...

-Femenins amb a final:
ampla, bonica, pobra, trista ...

Excepcions:
adjectius d'una terminació amb e final (noi amable, noia amable):
alegre, xerraire, afable, amable, simple, possible...

SUBSTANTIUS i ADJECTIUS
-El plural de substantius i adjectius s'escriu sempre amb es, (tant si és masculí com femení):
alcaldes, taules, pobres ...

Cal fer atenció als canvis ortogràfics que es produeixen:
- CA ........ QUES : coca -coques
- ÇA ........ CES : plaça -places
- QUA ....... QÜES : Pasqua -Pasqües
- JA ........ GES : esponja-esponges
- GA ........ GUES : amiga -amigues
- GUA ....... GÜES : aigua -aigües

VERBS
-Última lletra terminacions verbals amb a:
canta, feia, plora.
Si la neutra no és l'última s'escriu e: cantes, rentaven.

Excepcions:
- obre, corre, vine, omple
- infinitius segona conjugació: vendre, seure, caure ...

Excepcions:
jeure, treure, heure, néixer, péixer: formes tòniques
amb e i àtones amb a.

-Comparat amb el castellà. Una regla ortogràfica que mai falla:

a) Les que en castellà s'escriuen amb E en català s'escriuen amb A.
b) Les que en castellà s'escriuen amb A en català s'escriuen amb E.
Excepcions:
ànec, assemblea, cove, ebenista, efeminat, emparar,
enyorança, espàrrec, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe,
orgue, ràfega, rave, resplendir, sergent, treball, vernís, Empúries,
punxegut, malenconia ...
ambaixada, arravatar, assassí, avaria, maragda, rancor, sanefa,
Sardenya, afaitar, avaluar, davant ...

Extret i adaptat de:
http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32311/index.htm

Podeu ampliar coneixements a:

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/1-vocal-neutra



(Fotografia extreta de: sites.google.com)
!! EXERCICI:
-Escriu vuit oracions amb vuit paraules que escrius malament.
-Subratlla la forma correcta de les següents parelles:
replandir / resplendir, afeminat / efeminat,
afeitar / afaitar, ambaixada / embaixada,
sargent / sergent, arrevatar / arravatar,
ebanista /ebenista, néixer / nàixer,
punxagut / punxegut, assemblea /assemblea,
anyorança /enyorança, mare /mara,
monastir / monestir, avaria /averia.

-Redacta una oració amb cadascuna de les paraules correctes de l'exercici anterior.

Frases fetes del cos humà (21): Nas. Adreçat amb tot l'alumnat.


NAS

-Arrufar el nas: mostrar-se disconforme.

-Clavar pels nassos: reprotxar.

-Deixar amb un pam de nas: defraudar.

-Fer de nas: mirar què fan els altres sense pendre-hi part.

-Ficar el nas: tafanejar.

-Mullar el nas de saliva: avantatjar-lo.

-No veure-hi més enllà del nas: no ésser perspicaç.

-Parlar amb el nas: emetre la veu amb ressò nassal.

-Pujar la mosca al nas: perdre la contenció, la paciència.

-Riure per sota el nas: alegrar-se de quelcom sense deixar-ho veure.

-Sentir de nas: flagrar, preveure.

-Tancar la porta pels nassos: despatxar algú de mala manera.

-Tenir els nassos plens: estar cansat de suportar quelcom.

-Tenir nas: ésser perspicaç.

-Trencar-se el nas: donar-se un gran cop a la cara.

-Treure nas: tenir relació, efectivitat.

-Treure el nas: assistir un moment en algun lloc. Tafanejar.

-Treure el nas per un forat: mirar sense deixar-se veure.


Aparegudes dins: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/


(Fotografia extreta de: escola.balearweb.net)


!! EXERCICIS:

-Escriu vuit oracions amb frases fetes d'aquesta fitxa.

-Cerca per internet més frases fetes amb 'nas' que no apareguin en aquesta fitxa.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Blanca Busquets i la novel·la femenina. Adreçat a Batxillerat i PPAS.



La Blanca (Barcelona, 1961) és una dona escriptora i periodista que recentment ha rebut el Premi Llibreter 2011 per La nevada del cucut, però l’autora remarca que tot i ser el premi més important rebut fins ara, no fou el primer en arribar, aquest el rebé quan tan sols tenia dotze anys i un altre adreçat a adults amb disset anys. Sobretot havia destacat per l’escriptura de narracions curtes, fins a anar fent-se un lloc dins les lletres catalanes. El passat disset de novembre va fer escala literària a Cerdanyola del Vallès per presentar aquesta obra destacada dins el panorama actual de les lletres catalanes.

L’autora, ha treballat com a guionista per a Catalunya Ràdio, on treballa des del 1986 o a TV3, on féu de redactora durant set anys en un programa de música clàssica, també realitzà la locució del programa Hidrogen del Canal 33, a més de col·laborar en diversos programes musicals, com diu ella: “la música m’ha acompanyat sempre”, perquè de ben jove va estudiar en un conservatori musical i sentia interès per la dansa i el violoncel. Com a curiositat, és una de les fundadores del Festival Internacional de Música de Cantonigròs, poble d’on prové la seva família materna i en el qual se sent ben arraulida. També ha impartit classes a la Universitat Pompeu Fabra i diverses conferències a la universitat i a l’Institut Cervantes de Moscou. Recentment col·labora de manera periòdica en els diaris digitals Osona.com i Nació Digital. La Blanca, ha escrit quatre novel·les més: Presó de Neu (2003), El Jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), totes publicades per Rosa dels Vents. També ha estat traduïda a l’alemany, al castellà i al rus.

En La nevada del cucut ens presenta dues dones que pateixen, i intenta mostrar la superació d’aquestes dues dones, mitjançant una sèrie de dificultats que van patint al llarg de la novel·la. L’obra se situa abans de la Guerra Civil, i tal i com comentà l’autora: “abans les dones es casaven per obligació, per treballar i netejar, només pel negatiu, que pel positiu ja hi havia les mestresses de la casa”, seria una idea molt masclista, sembla sorgida d’una novel·la de la Mercè Rodoreda, però això sí, ben real en l’època en què comença la narració d’una sèrie de fets que impliquen a dues dones.

L’obra destaca per combinar la primera i la tercera persona per descriure aquestes dues dones. La Blanca comenta que és una novel·la femenina, però que no s’ha de confondre amb una novel·la feminista, com faria Isabel-Clara Simó. Els personatges que apareixen a l’obra, sobretot les dones, tenen certs paral·lelismes amb personatges extrets d’obres com Solitud de Caterina Albert, com ara la Mila, però també d’altres amb Pedra de tartera de Maria Barbal.

En l’obra apareixen una sèrie d’inconvenients de principis del segle XX, on la sogra manava a la mestressa, que no era casada i li deia tot el que havia de fer, la capitanejava fins a l’hora de la mort. Per exemple: “hauràs de portar mocador”, en aquell temps estava mal vist anar amb els cabells enlaire. En les pàgines de la novel·la s’hi plasma moments molt colpidors, com per exemple, la sentència: « les dones sempre patim en silenci ». Es veu al llarg de l’obra una clara confrontació entre la sogra i la nora. La Blanca ens recorda que en aquell temps: “les dones de la meva època no podíem triar amb qui ens casàvem”. Això està reflectit al llarg d’aquesta novel·la de molts sentiments, que alhora és un relat d’amor i desamor, també d’odis i de venjances. La dona casada a contracor, per obligació se sent culpable. L’home actuava d’una manera i la senyora d’una altra i mai podien sortir d’aquests rols, eren els imposats en aquells temps.

Les dues dones, la Tònia i la Lali lluiten en un entorn que els és hostil, que ben podrien protagonitzar qualsevol obra de la Mercè Rodoreda, això sí, ambdues protagonistes separades per cent anys. A principis de segle, el 1900 la Lari va aprendre a escriure gràcies a un capellà que li deixava lectures, però sempre eren de temàtica religiosa. Destaquen fragments emotius com el següent: “Li arrencaren els fills, una part d’ella per deixar-los a dida i ella a treballar, es moriren”. Però a estones perdudes aquesta dona es dedicava a escriure, li fascinava la literatura. L’obra també vol ser un homenatge a les dones escriptores, convé recordar que a principis del segle XX estava prohibit i vist amb mals ulls que una dona escrivís, d’aquí que Caterina Albert signés les seves obres com a Víctor Català, a més d’amagar el seu nom per alguna obra contundent que havia escrit, com el monòleg La infanticida.

La nevada del cucut també vol ser un al·legat contra el silenci, els maltractaments i l’autora ho expressa escrivint, una teràpia per a molts, jo inclòs. La novel·la ens presenta dues històries paral·leles entrellaçades i la temporització abarca diferents èpoques, fins a arribar a l’actualitat, on la Lari, està sotmesa a un bulling a l’escola, esdeveniment basat en una vivència de la pròpia autora, atès que ella mateixa estigué sotmesa a un bulling quan estudiava. Val a dir que la Blanca va mantenir la incògnita del títol de l’obra que presentava fins al final. Comentà que la nevada del cucut és la darrera nevada abans que acabi el mal temps, i que és una frase feta molt utilitzada en algunes zones de muntanya catalanes, tot i que en d’altres s’ha perdut la seva utilització quotidiana. Ella va decidir intitular així la novel·la per tal que aquesta frase no és perdés i perquè la trobava interessant. Un llibre molt recomanable. Gràcies Blanca.

Josep Maria Corretger Olivart

Cerdanyola del Vallès

23 de novembre del 2011


(Fotografies extretes de http://literaturajuvenilyfantastica.blogspot.com)

Les nostres poesies. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa enganxarem els poemes que hem creat a la matèria de Creació Literària, però l'alumnat que ho desitgi o algú forani també pot fer-ho si ho desitja i s'identifica. A veure el bé que han sortit. Aquí podeu llegir el meu, és solidari.

http://relatsencatala.cat/relat/josep-maria-corretger-olivart/1034857



!! EXERCICIS:

-Defineix què és la poesia. Per què t'agrada o et desagrada?


-Sabries anomenar el nom de cinc poetes que escriuen en català?


-Escriu una poesia de temàtica lliure en català, sense límit de versos.

-Cerca per internet tres poesies en català que tinguin temàtica sobre el pas del temps, una d'amor i una altra d'un paisatge.

dilluns, 21 de novembre del 2011

4 frases fetes interessants. Adreçat a tot l'alumnat.


Dins el Rodamots d'aquesta setmana, edició núm. 2816-2820 han aparegut quatre frases fetes que convé tenir ben presents perquè algunes són poc conegudes o a la inversa, d'altres apareixen molt sovint.


1. Tenir la cua de palla.

No estar exempt de culpa en alguna cosa.

Ex: -Tot i aquell crim en Joan tenia la cua de palla.


2. Estar tot el peix venut.

Una cosa que és segur que succeeixi.

Ex: -Abans de la campanya electoral, en aquestes votacions de la tardor del 2011 tot el peix estava venut.


3. Tocar allò que no sona.

Enutjar, molestar, empipar.

Ex: -Veure aquella provocació per la televisió em va tocar allò que no sona.


4. Tancar els ànecs.

Anar-se'n a dormir.

(Foto de Jaraicejo, extreta de parlemenpoesia.blogspot.com)


!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les anteriors frases fetes.

-Aporta deu frases fetes que no apareguin en anteriors fitxes d'aquest blog i anota el seu significat.

dijous, 17 de novembre del 2011

Cal·ligrames. Les gotes d'aigua. Adreçat a l'ESO.












Aprofitant aquests dies de pluja. Aquí teniu la vostra pluja d'idees amb el camp semàntic sobre l'aigua. Han quedat molt boniques.


(Fotografia extreta de eltiempodelosaficionados.com)


!! EXERCICI:

-Escriu una petita opinió de cinc a vuit línies sobre els vostres cal·ligrames amb les gotes d'aigua.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Repassem l'escriptura dels números. Adreçat a tot l'alumnat.


En primer lloc, el més important és conèixer la regla pnemotècnica D-U-C, que vol dir, D (desenes, dues xifres), U (unitats, una xifra) i C (centenes, tres xifres). Quan la tenim memoritzada, visualitzem on estan els guions i això vol dir:

D-U: Entre desenes i unitats posem guionets. Ex: 41- quaranta-u.

U-C: Entre unitats i centenes posem guionets. Ex: 203- dos-cents tres.


Sabent això la feina ja està pràcticament feta. Només recordar alguns casos especials:

-S'escriuen amb 'Z': onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, però disset, divuit.

(11 - 16 = SS)


-A partir del vint afegirem una -i-: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou. (21 -29 = -i-)


-Miler i milió s'escriuen amb una l, però mil·lenni va amb ela geminada.


La següent pàgina web us resoldrà tots els dubtes numèrics escrivint el nombre amb xifres:


(Fotografia extreta de muralcultural.com)

!! EXERCICIS:

-Escriu amb lletres els següents números:

2010:

1695222:

12:

23565:

1000000:

989785026:

234832:

594721:


-Redacta deu oracions on apareguin números amb un mínim de cinc xifres.

Contes de 2n d'ESO.


En aquesta fitxa els que ho desitgeu podreu enganxar contes que heu creat a l'aula dins del nou tema. No us ha de fer cap vergonya escriure'ls, seguim aprenent!

"Hi havia una vegada..."

Vinga, a veure si us animeu!

N.B. Fotografia extreta de la màgia de les paraules.wikispace.com


!! EXERCICI:

-Crea un conte de temàtica lliure i separa els paràgrafs per a què sigui més senzill de llegir.

dilluns, 14 de novembre del 2011

La narració: experiències que hem tingut amb l'aigua. Adreçat a tot l'alumnat.


En aquesta fitxa explicarem a mode de narració les experiències que hem tingut amb l'aigua. Poden ser tant positives com negatives, com ho desitgeu, però millor que siguin en positiu.


N.B. Fotografia extreta de picarona.blogspot.com)

!! EXERCICI:

-Anota paraules que s'incloguin dins el camp semàntic de l'aigua.

-Escriu una narració amb un mínim de quinze línies explicant les teves experiències viscudes amb l'aigua i el perquè.

-Imagina't que ets una gota d'aigua, anota totes les paraules que et vinguin a la ment, a mode de pluja d'idees sobre l'aigua. Pots dibuixar-ho i afergir-ho al dossier d'aula.

-Penseu que l'aigua és un element molt important en l'actualitat? Per què?

dijous, 10 de novembre del 2011

Aquest cop va de Castellanismes. Adreçat a tot l'alumnat.



Des de la pàgina web El Bon català, realitzada pel senyor Josep Maria Domènech i Roca:

http://boncatala.com/index13/index13.htm

S'aporta una mena de diccionari amb els castellanismes que fem servir més sovint. Concretament n'hi ha més de quatre-cents. És una pàgina molt interessant per no deixar d'aprendre.

Qui era aquell que deia que parlava perfecte?

En aquesta fitxa passareu una estoneta aprenent entre rialles, n'hi ha de ben divertides.

Salut i bona llengua!

(Foto extreta de http://enicomaco.blogspot.com. Foto de Carlos Cubeiro)


!! EXERCICIS:

-Esbrina les formes correctes de les següents paraules fent ús, si ho desitges de la pàgina boncatalà.com o de diccionaris.cat.

disfrutar, césped, calitat, cantitat, trofeig, plaç, parrilla, embustero, hombro, berberetxo, virgueria, gasto, nòvio, munyeca, nòria, arrimar, nuca, desvio, abreviar, acera, xivato, ademés, xiringuito, amamantar, amortiguar, andén, alfombra, xanxullo, sapiguer, tamany, suero, despedida, de carrerilla, cabalgar, bolso, botiquín, almeja.

Només en són algunes de les moltes que se'ns "escapen" quan parlem.


-A partir de la pàgina web el Bon català anota quinze castellanismes amb el seu significat correcte a la vora.

Exemple:

castellanisme: tapete
català: tapet / cobretaula.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Frases fetes del cos humà (20): Mans (2). Adreçat a tot l'alumnat.



-Passar la mà per la cara: afalagar.

-Passar la mà per la paret: no tenir diners.

-Passar la mà per l’esquena: afalagar.

-Picar de mans: fer soroll picant una mà contra l’altra significant complaença.

-Poder donar-se la mà: ésser l’un digne de l’altre, avenir-se.

-Posar en mans: encarregar.

-Posar-hi la mà: intervenir en una qüestió.

-Posar la mà: cooperar.

-Posar les mans al foc: assegurar plenament.

-Posar mà: posar-se a fer quelcom.

-Posar mans a l’obra: emprendre una tasca.

-Posar la mà al pit: obrar o dir segons la consciència.

-Posar-s’hi la mà: sortir perjudicat.

-Rentar-se’n les mans: desentendre’s de quelcom.

-Saber-ne de cada mà: ésser molt hàbil.

-Saber on té la mà dreta: tenir criteri recte, obrar amb coneixement.

-Senyar-se amb la mà dreta: tenir bon encert.

-Sortir amb les mans al cap: haver tret mal resultat.

-Sortir amb les mans netes: no haver obtingut cap benefici il·legal.

-Tenir a la mà: ésser fàcil d’executar o d’obtenir.

-Tenir bones mans: tenir habilitat manual.

-Tenir entre mans: ocupar-se de quelcom.

-Tenir la mà: al joc de naips, tocar tirar seguint l’ordre.

-Tenir la mà blana: ésser indulgent.

-Tenir la mà foradada: excedir-se en les despeses.

-Tenir la mà trencada: ésser molt hàbil o expert.

-Tenir les mans brutes: tenir culpa.

-Tenir les mans falagueres: ésser prompte a pegar o agredir.

-Tenir les mans lliures: no tenir traves.

-Tenir les mans netes: ésser innocent.

-Tenir mà esquerra: saber fer les coses amb diplomàcia.

-Tenir manetes: ésser molt traçut.

-Tenir mans de fada: tenir mans hàbils.

-Tenir mans de plata: tenir habilitat.

-Tenir on posar mà: tenir recursos suficients.

-Tenir per la mà: tenir pràctica en quelcom.

-Tirar la pedra i amagar la mà: actuar d’amagat.

-Tornar-se’n amb les mans buides: no haver obtingut el que es pretenia.

-Treure’s d’entre mans: desfer-se d’una feina.

-Trobar amb les mans a la pasta: sorprendre algú al moment de cometre un delicte.

-Untar les mans: subornar.

-Untar-se les mans: obtenir beneficis il·legals.

-Venir a les mans: barallar-se de fet.

-Venir cap per mans: venir just.

-Venir dreta mà: ésser avinent.

-Voler abastar el cel amb la mà: ambicionar molt.


Extretes de:

http://www.xtec.cat/~eescola/cos/index.htm

!! EXERCICIS:

-Redacta vuit oracions amb frases d'aquesta fitxa que desconeguis.

-Amplia la fitxa 19 i la 20 sense repetir cap frase feta amb 'mà'.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Avui farem un conte. Adreçat a l'ESO.


En aquesta fitxa enganxerem els contes que hem creat a l'aula. Bé, els que ho desitgeu, espero que us hagin quedat ben bonics i passarem una bona estona llegint-los!

És important saber que abans d'escriure'l has de fer una pluja d'idees, és a dir, anotar en un full en blanc tot allò que et vingui a la ment i que et podrà servir per a la teva història.

Recorda també les maneres típiques de començar un conte: "Hi havia una vegada...", "En un país molt llunyà..."

Sobretot separeu els paràgrafs perquè es pugui llegir millor.


!! EXERCICIS:

-Redacta un conte de temàtica lliure creat a l'aula.

dijous, 3 de novembre del 2011

Frases fetes del cos humà (19): Melic, mans (1). Adreçat a tot l'alumnat.


Convé que a poc a poc ens anem familiaritzant amb algunes frases fetes, per tant sempre que es doni l'ocasió, utilitzeu-ne algunes per tal de recordar-les.


MELIC

-Arronsar-se el llombrígol: tenir por.

-Tenir sempre melics per lligar: estar molt atrafegats.


MANS

-Alçar la mà: amenaçar com qui va a pegar.

-Alçar les mans al cel : implorar.

-Allargar la mà: donar la mà per a saludar.

-Anar de mà en mà: passar d’una persona a l’altra.

-Anar-se’n amb les mans al cap: anar-se’n havent perdut.

-Anar-se’n amb les mans buides: anar-se’n sense haver obtingut el que pretenia.

-Anar-se’n la mà: excedir-se de fer quelcom.

-Arribar a les mans: batre’s a cops.

-Carregar la mà: excedir-se.

-Caure a les mans (d’algú): estar sota la discreción d’algú.

-Caure a mans de: ésser agafat.

-Caure de les mans: enfastidir.

-Deixar de mà: desentendre’s.

-Deixar en bones mans: deocar en persona capacitada.

-Demanar la mà: sol·licitar en matrimoni.

-Descarregar la mà: pegar.

-Donar el peu i prendre la mà: treure avantatge.

-Donar la mà: encaixar, saludar.

-Donar una maneta: fer objecte d’una forta reprensió.

-Donar un cop de mà: ajudar en algun treball.

-Dur al palmell de la mà: poder disposar.

-Escapar-se de les mans: perdre una oportunitat.

-Ésser llarg de mans: que abasta a fer molta feina.

-Éssser mà: ésser aquell a qui pertoca tirar seguint un ordre joc de cartes.

-Estar amb les mans a les butxaques: estar inactiu.

-Estar amb les mans plegades: no fer res.

-Estar mà sobre mà: no fer res.

-Estar una mà damunt l’altra: no fer res.

-Estrènyer la mà: encaixar, reconciliar-se.

-Fer a mans: fer arribar a algú.

-Fer manetes: donar-se les mans, acariciar-se. Besar la mà.

-Fer mans i mànigues: posar tots els mitjans pera conseguir quelcom.

-Fer tocar amb la mà : donar proves evidents.

-Fotre mà: tocar-lo amb desig carnal.

-Fregar-se les mans: mostrar-se satisfet.

-Guanyar per mà: anticipar-se a l’acció d’un altre.

-Lligar de mans: impedir d’obrar.

-Lligar de peus i mans: impedir d’obrar.

-No moure una mà: no fer res per tal d’aconseguir quelcom.

-No saber quants dits es té a la mà: ésser molt ignorant.

-No tenir prou mans: no abastar a fer.

-Parar la mà: demanar almoina, favors, gratificació.


Extretes de:

http://www.xtec.cat/~eescola/cos/index.htm


!! EXERCICIS:

-Redacta vuit oracions amb les frases fetes que més t'agradin.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Frases fetes del cos humà (18): Genolls, llavis, llengua. Adreçat a tot l'alumnat.


GENOLLS:

-Ficar genolls en terra: humiliar-se.


LLAVIS:

-Estar suspès dels llavis: estar escoltant-lo atentament.

-Mossegar-se els llavis: retenir-se per no dir allò que es pensa.

-No obrir els llavis: callar.

-Obrir els llavis: parlar.


LLENGUA:

-Afluixar la llengua: parlar indegudament.

-Anar a llengües de la gent: ésser objecte de comentaris.

-Deslligar la llengua: fer parlar.

-Donar llengua de (quelcom): informar.

-Ésser fluix de llengua: ésser indiscret.

-Ésser llarg de llengua: ésser xerraire.

-Fer llengotes: fer escarni a algú traient la llengua.

-Ficar-se la llengua a la butxaca: callar.

-Ficar-se la llengua al cul: callar.

-Frenar la llengua: evitar parlar massa.

-Haver perdut la llengua: no dir res.

-Mossegar-se la llengua: fer un esforç per no parlar.

-No tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.

-Parlar amb llengua de plata: solucionar algun afer oferint diners.

-Retenir la llengua: evitar de parlar massa.

-Tenir a la punta de la llengua: no poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú.

-Tenir la llengua llarga: parlar indiscretament.

-Tenir llengua: contestar descaradament o tenir informació de quelcom.

-Tenir llengua de destral: calumniar.

-Tenir llengua d’escorpí: detractar.

-Tenir llengua d’escurçó: detractar.

-Tenir mala llengua: detractar.

-Tenir trencat el tel de la llengua: parlar molt i amb veu estrident.


Extretes de:

http://www.xtec.cat/~eescola/cos/index.htm


!! EXERCICIS:

-Realitza una cerca per internet i amplia aquesta llista amb vuit frases fetes més que no hi apareguin.

-Redacta vuit oracions amb vuit frases fetes que desconeixies i t'hagin agradat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;