divendres, 31 de maig del 2019

L'entrevista: els punts bàsics. Adreçat a 3r d'ESO

Dins dels gèneres periodístics trobem l’entrevista. Forma part del gènere periodístic informatiu. Consisteix en un diàleg a base de preguntes que la persona que entrevista ha preparat prèviament, i de les respostes de l’individu entrevistat.

Segons l’objectiu que tingui l’entrevistador, mitjançant una entrevista es pot conèixer la personalitat de la persona que la protagonitza, a través de les opinions, experiències, aficions, llocs que acostuma a visitar o passejar i similars, així com també es poden descobrir els seus punts de vista sobre algun aspecte concret o obtenir dades informatives sobre quelcom del seu entorn.

Estructura d’una entrevista
Tota entrevista consta de tres parts ben diferenciades:
1. La presentació:
És necessari realitzar una petita presentació de la persona entrevistada. És la part on també es parla del tema que serà l’eix transversal de l’entrevista.

2. El cos:
És la part central de l’entrevista. On l’entrevistador realitza una pregunta a l’individu entrevistat i obté una resposta.

3. El tancament:
L’entrevistador incorpora en l’entrevista escrita alguna conclusió, reflexió o comentari personal a mode de cloenda. Pel que fa a les entrevistes orals, l’entrevistat clou l’entrevista amb un agraïment i acomiadant-se dels espectadors.

Tipologia de les preguntes
Hi ha dos tipus de preguntes: les obertes i les tancades.
.Les obertes:
Tenen l’avantatge que l’entrevistat pot contestar lliurement, el que opina sobre el tema. Així com també pot donar la informació com cregui convenient. Un clar exemple el podem trobar a «La contra» de La Vanguardia, una de les pàgines més llegides d’aquest diari.


.Les tancades o dirigides:
Demanen una resposta o poques paraules de l’entrevistat. Si n’hi ha moltes d’aquesta tipologia, l’entrevista sembla un test o un qüestionari. Les preguntes tancades són una bona manera de saber una mica com és l’entrevistat de manera ràpida, i és una tipologia d’entrevista senzilla de realitzar i agradable pel lector, atès que, amb un temps breu de dedicació lectora té una idea general de com és l’entrevistat.. En veiem un exemple:
.Quin color t’agrada més?
.El teu grup de música preferit?
.Quin llibre t’emportaries en una illa deserta?
.A quin país o lloc no viatjaries mai?
.Quin esport t’encanta practicar?


Recorda:
.Cal cercar una persona interessant per entrevistar.
.Endreçar les preguntes per temàtiques, per exemple, primer preguntar sobre la feina, després sobre el món, finalment, sobre les aficions, sense que es barregen.
.Segons les respostes que doni l’entrevistat, es poden incorporar algunes preguntes per aprofundir en aquella resposta.

.Sempre acabar de deixar que respongui la pregunta, mai interrompre.
.L’entrevistat sempre ha de tenir un posicionament de respecte amb tot el que diu, per tal que no tergiversar les paraules.
.Traslladar realment allò que ha contestat l’entrevistat, sense inventar, tot i que, es pot millorar una mica el redactat, canviar alguna paraula incorrecta en català o adequar-la al registre.
.Cal substituir les paraules que indiquen pausa en traslladar l’entrevista en format escrit: doncs, em, i similars.
.En les respostes de l’entrevistat es poden afegir els estats d’ànim entre parèntesi. Per exemple:
(riu)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: concepto)


EXERCICIS:

1. Pensa una persona a la qual entrevistaries i realitza una breu presentació escrita del personatge.

2. Cerca una entrevista digital o bé en format paper i identifica’n les tres parts principals.

3. Explica la diferència que hi ha entre una pregunta oberta i una tancada.

4. Escull una persona que sigui interessant d’entrevistar, prepara les preguntes que li faries a l’entrevista. No t’oblidis d’endreçar-les de manera coherent. Posteriorment, enregistra-la en format vídeo i després, trasllada-la al paper.
https://www.youtube.com/watch?v=V5rm6L1UHks

5. Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions sobre l’entrevista:
.En una entrevista es pot retocar una mica el que ha dit l’entrevistat per tal que quedi millor sense modificar-ne el sentit.
.En una resposta es pot incorporar informació nova que no ha respost l’entrevistat.
.No és bo afegir preguntes que no siguin planificades.
.Les preguntes tancades permeten dirigir millor l’entrevista.
.En una entrevista no és bo transcriure els estats d’ànim de l’interlocutor.

6. Crea una gamificació per treballar l’entrevista a l’aula.

7. Fòrum: a qui et moriries per entrevistar i per què?

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre les dificultats que t’han sorgit a l’hora de realitzar les activitats d’aquesta fitxa.



dimarts, 28 de maig del 2019

El món trobadoresc i Ramon Llull. Adreçat a 3r d'ESO


EL MÓN TROBADORESC

Ens trobem a principis del segle XII, al sud de la Gàl·lia, apareixen uns individus que escrivien versos en llatí, coneguts com a poetes, i el que els escrivien en provençal s’anomenaven trobadors. Els trobadors van esdevenir uns professionals de la literatura, els primers poetes, atès que escrivien poesia on sobresortia el to efectiu, sentimental i emotiu, el que es conegut com a lírica, i també per emprar el registre culte. Això féu elevar la llengua vernacle, occità i provençal, a la categoria de llengua literària.

La temàtica dels poemes era l’amorosa, tots anaven dirigits a les dones, generalment, casades i de classe alta, a les quals tenien devoció i obediència. És el que s’anomena «l’amor cortès»: tractar l’amor amb refinament i caire espiritual. Les trobairitz, dames occitanes, han llegat lírica de caire cortesa. No hem de confondre els joglars amb els trobadors. Els joglars s’encarregaven de cantar i d’interpretar les poesies que havien creat els trobadors.

La poesia de caire trobadoresc aviat s’expandí per les comunitats de l’entorn, així com també per Catalunya. A Catalunya la poesia de tipologia culta era escrita provençal. Se sap que hi havia tres-cents cinquanta trobadors, dels quals vint-i-quatre eren catalans. D’aquests, podem destacar: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Cervera, Ponç de Guàrdia, tots ells reconeguts per la qualitat en la seva obra.



RAMON LLULL
L’APARICIÓ DE LA PROSA LITERÀRIA
Les llengües romàniques van entronitzar amb l’escriptura mitjançant els textos de caràcter jurídic i religiós. La llengua catalana en va ser un clar exemple. Els primers textos que es poden trobar en català són de les acaballes del segle XII i principis del segle XIII. Posteriorment, aparegué la burgesia, a conseqüència de la crisi del feudalisme i el català hagué de competir amb el llatí com a llengua de cultura. Fa aparició Ramon Llull, que gràcies a la seva aportació a la llengua va esdevenir un pilar fonamental per al naixement de la literatura catalana.

VIDA
Ramon Llull nasqué a Mallorca el 1232. Fill d’un llinatge noble d’origen barceloní que un any abans del seu naixement s’havia establert a l’illa. Una de les obres de Llull, «Vida coetània», ens glossa moltes coses sobre les seves vivències. Està narrada pel propi Llull i transcrita per un dels seus deixebles. Per tant, a través de «Vida coetània» podem resseguir els seus passos: visqué fins als trenta anys a la cort, es casà i tingué dos fills. El 1265, i gràcies a diverses aparicions de Jesucrist , Llull ho deixà tot, la seva família i posició social, i emprengué un nou camí, dins de la solitud, un camí que el portaria fins a Déu. Es formà en la defensa i difusió de la fe cristiana. Llull va realitzar nombroses vegades al nord d’Àfrica, així com també per ciutats europees com ara París, Bolonya, Colònia, Roma, entre d’altres per a portar a terme els seus tres objectius:

1. Conversió del infidels.
2. L’escriptura de llibres basats en l’ideari cristià.
3. La creació d’escoles i monestirs per a la formació de futurs missioners.

Ramon Llull va morir el 1316, amb vuitanta-tres anys o vuitanta-quatre anys.


OBRA
Va ser un escriptor que tenia moltes facetes. Dins de la seva producció literària hi podem trobar incloses les branques més importants del saber: la filosofia, la teologia, la medicina, la física, l’astronomia, alquímia, entre d’altres. Fou un autor molt prolífic, motiu pel qual la seva obra abasta dos-cents trenta-quatre obres redactades en quatre llengües diferents:

.Llatí:
Perquè era la llengua de cultura que s’emprava a Europa durant el segle XIII, la llengua que tenia prestigi.

.Àrab:
Per tal que fos entès pels infidels fora de la fe cristiana.

.Provençal:
En aquesta llengua escrigué gairebé la totalitat de la seva obra poètica.

.Català:
Llengua prioritària per Llull. Amb ella es proposà arribar al màxim de lectors.

Si per alguna cosa hem de retenir en la memòria aquest homenot de les lletres, és perquè Llull va ésser un dels primers autors europeus que va emprar una llengua neollatina, el català, per tractar temàtiques que fins aleshores únicament s’havien escrit en llatí. Això provocà que hagué de realitzar una tasca de recerca constant per tal de trobar noves fórmules lingüístiques per expressar el que es coneix com la seva Art. Llull va haver d’emprar molt lèxic per tal d’explicar-se, en un temps en què la llengua catalana estava mancava d’aquest atribut. Llull també va bastir el llatí d’un vocabulari de caire científic i filosòfic. 


La prosa i la manera de pensar de Llull foren una referència per a les generacions que vindrien posteriorment. La seva fama va estendre’s després de la seva mort més enllà de les nostres terres. Val a dir que a Rússia es va crear una escola lul·lista al segle XIII.

D’entre la seva extensa i diversificada obra literària podem destacar com a obres més conegudes:

Prosa filosòfica i científica
Obra narrativa
Obra poètica
Obra mística
«Arbre de la ciència»
«Gentil»



«Vida coetània»
«Blanquerna»
«Llibre de meravelles»
«Cant de Ramon»
«Desconhort»
«Llibre de contemplació de Déu»
«Llibre d’Amic e Amat»
«Arbre de filosofia d’amor»

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatges extretes de: Universitat de Girona, Biblioteca de Lloret de mar, Enciclopèdia Catalana)


EXERCICIS:
1. Explica la diferència entre un joglar i un trobador.
2. En què consistia l’amor cortès?
3. Investiga per la xarxa i presenta la vida i obra d’un d’aquests quatre trobadors:
Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, Ponç de Guàrdia.


4. Com va aparèixer la prosa literària?
5. Qui era Ramon Llull? Quins eren els seus tres propòsits? Per què va ser tan important? En què consistia l’Ars lul·liana?
6. Escull una obra de Ramon Llull i comenta breument de què tracta.
7. Crea una gamificació per treballa Ramon Llull a l’aula.
8. Realitza un esquema digital o en format paper sobre El món trobadoresc i Ramon Llull.
9. En grups de quatre crea un vídeo explicant qui eren els trobadors o bé Ramon Llull i penja’l a Youtube.
10. Escull un poema d’un trobador, recita’l i enregistra’l en àudio.
11. Comenta el present poema de Guillem de Cabestany (segle XII).
III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis,
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu
viu sens dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig,
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d’una salutació.
12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquest tema. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resolt?


dissabte, 25 de maig del 2019

"Tostadas". Premi al millor guió de Batxillerat i cicles formatius a la mostra de cinema. Adreçat a tothom


El nom de l'Institut Mont Perdut de Terrassa va sortir ben amunt, quan el passat dia 17 de maig, l’alumne David Sáez va endur-se el premi al millor guió en la categoria de Batxillerat i cicles formatius pel seu film «Tostadas», que versa sobre la interculturalitat, temàtica de la 1a Mostra de cinema fet a les aules organitzat per TRS Fem cinema a Terrassa. Tot un orgull haver pogut fer el curs de cinema per poder tirar endavant la participació d’un alumne del nostre centre en la mostra, que d’entrada veia molt complicada i on vaig haver d’insistir als alumnes que hi participessin. Però si una cosa té molt bona el David, és que és un lluitador i no es rendeix, sempre em va dir: «Tranquil Josep Maria, ho farem!» 

Quan va fou necessari vàrem demanar l’assessorament del director de cinema Antoni Verdaguer, director de «Havanera 1820» (1992) i de «La Teranyina» (1990). Per uns minuts vam trepitjar la catifa vermella del centenari cinema Catalunya de Terrassa, tot un orgull, no ho esperàvem. En el curtmetratge també hi participava l’Ahmed El Mousaui, l’avi del David i ell mateix. Enhorabona!!! També donar l’agraïment al professor Adrià Bayona per la revisió dels subtítols en anglès. Moltíssimes felicitats a tots i en especial a tu David, campió!! Tu que ho has fet possible. A gaudir-ho!!!

Josep Maria Corretger
Maig del 2019

        
 (Crèdit fotogràfic: Ajuntament de Terrassa)


Enllaç a la notícia:

EXERCICIS:

1. Opinió: t'agrada el cinema? Tens idees per a crear un guió i un curtmetratge?

2. Comenta alguns aspectes que cal tenir en compte a l'hora de realitzar un curtmetratge.

3. Presenta un mètode d'enregistrament d'imatge i un de so i comenta'ls.

4. Investiga per la xarxa i explica breument els passos que caldria seguir per tal de realitzar un curtmetratge.

dimecres, 22 de maig del 2019

El multilingüisme. Adreçat a 3r d'ESO


La sociolingüística és la disciplina que investiga la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. El seu objectiu és entendre i normalitzar les diferents situacions en què pot trobar-se una llengua.

.DIGLÒSSIA
Quan trobem dues llengües en contacte es produeixen uns canvis que poden afectar a les estructures lingüístiques, com l’aparició d’una llengua en diferents àmbits de la societat: ensenyament, mitjans de comunicació, lleure, política...

Si dues d’aquestes llengües coincideixen en un mateix territori es produeixen situacions de desafavoriment en els usos socials de les llengües. La diglòssia apareix quan dues llengües diferents s’empren per a funcions diferents. Una llengua A s’empra en els usos formals, per exemple, l’Administració, la política, els mitjans de comunicació, entre d’altres, i una llengua B queda reduïda únicament a l’àmbit familiar.


.BILINGÜISME
Dins del multilingüisme podem trobar una altra situació, l’aparició del bilingüisme o plurilingüisme. Seria l’ús combinat de dues o més llengües. Podem trobar tres tipus de bilingüisme:

1. Bilingüisme o plurilingüisme individual
Quan un individu té la capacitat per usar dues o més llengües en les mateixes condicions.

2. Bilingüisme o plurilingüisme social
Quan en un mateix estat o ciutat s’empren dues o més llengües, la pròpia i les forànies.

3. Bilingüisme o plurilingüisme territorial
Quan en un entorn geogràfic d’un estat queda dividit en dues o més zones delimitades segons la branca idiomàtica. L’Estat reconeix la totalitat de les llengües que es parlen, emperò, cada territori té la seva llengua oficial.

Recorda:
Tota llengua és una forma cultural d’expressió important que té cada individu i és fonamental, la seva supervivència i transmissió de generació en generació. Això depèn de cada individu. Està a les nostres mans, com l’Estat hi juga un paper important en la seva protecció en tots els àmbits lingüístics.
La Plataforma per la llengua vetlla perquè es mantinguin els usos del català en tots els sectors i també serveix per denunciar situacions de discriminació lingüística.



Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: pares i nens)


EXERCICIS:
1. Explica la diferència que hi ha entre el bilingüisme, el multilingüisme i la diglòssia.

2. Cerca informació sobre la situació lingüística d’un dels següents països : Suïssa, França, Itàlia, Regne Unit o l’Estat espanyol i comenta-la. Caldria que tractessis: les llengües que es parlen en cada estat, el nombre de parlants de cadascuna de les llengües parlades i la política lingüística que practica cada estat.

3. Penses que la situació diglòssica d’una llengua és d’equilibri, de desigualtat o desigualtat, envers l’altra llengua. Per què? Raona la teva resposta.

4. Dins de la situació lingüística de la llengua catalana dins de l’Estat espanyol, creus que està ben protegida per l’Estat? Per què?

5. La llengua catalana gairebé no existeix dins del món cinema i jurídic. A Catalunya són poques les pel·lícules que es poden veure en català. En canvi, en el sector de les joguines i dels productes alimentaris cada cop en trobem més etiquetats en català. La llei tampoc et permet expressar-te en català davant d’un judici. Escull un dels dos sectors, analitza’l i proposa mesures per garantir l’ús de la llengua catalana i la seva supervivència.

6. Pensa una gamificació per treballar el multilingüisme.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat els exercicis sobre el multilingüisme. Què t’ha costat més d’entendre i per què? Raona la teva resposta.


diumenge, 19 de maig del 2019

Joan Brossa: 100 anys a l'aula d'acollida. Aula d'acollida


PETITA EXPOSICIÓ SOBRE POEMES VISUALS EN HOMENATGE A JOAN BROSSA

Des de l’Aula d’acollida hem volgut realitzar un petit homenatge als cent anys del naixement de Joan Brossa i vint anys de la seva mort. Durant una setmana vàrem realitzar tot un seguit d’activitats: investigar qui era aquest conegut escriptor a través d’unes pistes, en què es basava la seva obra, per què va ser tant important i glossar-ho mitjançant un vídeo. L’alumnat va crear poemes visuals com a homenatge, va realitzar alguns punts de llibre, van inventar una gamificació sobre la seva figura i finalment, vàrem exposar les imatges a la biblioteca del centre. Per molts anys Joan!!

Josep Maria Corretger
Maig del 2019













(Fotografies: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Realitza una presentació digital sobre la vida i obra de Joan Brossa.

2. Com definiries què és un poema visual?

3. Opinió: què t'ha semblat aquesta exposició de l'aula d'acollida?

divendres, 17 de maig del 2019

La síl·laba, els diftongs i els hiats. Adreçat a 3r d'ESO


LA SÍL·LABA

És un so o grup de sons que dins d’una paraula pronunciem d’un sol cop de veu. El nucli de la síl·laba és sempre una vocal. La vocal és l’element que mai pot faltar en una síl·laba. Al voltant de la vocal, que fa de nucli, trobem els marges sil·làbics, que són les consonants, i la u i i quan formen diftong.
Ex: P-O-R-T-A
P: marge; O: nucli; R: marge; T: marge; A: nucli

Ex: V-I-N-T
V: marge; I: nucli; N: marge; T: marge

Ex: E-S-C-O-L-A
E: nucli; S: marge; C: marge; O: nucli; L: marge; A: nucli.

Síl·laba:
.Tònica: és la que té la intensitat més gran. N’hi ha una per mot. Ex: motxilla
.Àtona: la resta de síl·labes que no són tòniques. Ex: motxilla

Mot:
.Monosíl·lab: que només té una síl·laba.
Ex:
.Tònic: més, té, mà...
.Àton: pa, que, es...

.Polisíl·lab: més d’una síl·laba.
Ex:
cadira, taula, església.

Separació sil·làbica:
Segur que més d’una vegada us heu preguntat per a què s’ha de saber separar en síl·labes, doncs la resposta és ben senzilla, és per quan s’arriba al final de ratlla, moment en què cal separar el mot de manera adequada. Així doncs, mai hi poden aparèixer vocals soles, com trobem en algun llibre. Aspectes a tenir en compte:
-La ela geminada se separa sense posar el punt volat.
Ex:
aquarel-
la
-No pot quedar cap lletra sola ni al començament ni al final d’una línia. Això inclou les vocals.
-Si la paraula és composta o conté un prefix, caldrà tenir en compte la separació per síl·labes dels seus elements.
Ex:
hipermercat: hi-per-mer-cat
sotssecretària: sots-se-cre-tà-ri-a
-Únicament poden separar-se els dígrafs (so amb dues lletres) següents: rr, ss, ix, l·l, tg, tj, tx.
-També podem trobar grups consonàntics que se separen:
nn, cc, tz, ts, dj, tll.




ELS DIFTONGS
Un diftong és una associació formada per una vocal (que fa de nucli) i una i o una u (marges vocàl·lics) que es pronuncien en una sola síl·laba, és a dir, amb un sol cop de veu.
Ex:
Alguaire, guant, seien.

En català dins de les combinacions vocàliques podem trobar dos tipus de diftongs:

DIFTONGS DECREIXENTS: VOCAL + I / U
(a, e, i, o, u) + i
(a, e, i, o, u) + u
ai → afaitar
ei → beina
ii → novii (balears)
oi → cofoi
ui → cuina
au → pau
eu → veure
iu → riu
ou → nou
uu → duu

DIFTONGS CREIXENTS
Gu + a, e, i, o
Qu + a, e, i, o
I / U entre vocals
I / U a principi de mot, seguides de vocal
gua → guany
güe → llengües
güi → pingüí
guo → aiguota


qua → quantitat
qüe → qüestió
qüi → obliqüitat
quo → quota
Meua
entreveuen
noies
Iode
hiena
uadi

D’altra banda, també podem trobar els triftongs. Un triftong és la unió d’un diftong creixent i un de decreixent dins d’una mateixa síl·laba.
Ex:
iai: iai!
uai: guaitar
ieu: dèieu [en canvi: di-eu]
üeu: obliqüeu
ueu: creueu [en canvi: du-eu]

EL HIAT
En canvi, el hiat apareix quan les vocals que es troben en contacte es pronuncien en síl·labes diferents. Per exemple:
Di-a, a-vi-ó. In-tel-lec-tu-al, cu-a, es-tal-vi-a...
Així doncs, en català podem trobar hiat en els següents casos:
1. Dues vocals fortes seguides:
Ex: po-e-ta, ca-os.

2. Una vocal dèbil i una forta:
Ex: dic-ci-o-na-ri, con-ti-nu-a-ci-ó.

3. Dues vocals en diftong i la segona amb accent:
Ex:
ve-í.

4. Dues vocals en diftong i la segona amb dièresi:
Ex:
ve-ïns, pe-ücs.

5. I/U entre consonant i vocal:
Ex:
his-tò-ri-a.

6. Un accent o una dièresi indiquen que no hi ha diftong:
Ex:
ve-í, pa-ï-sos

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: consultada de Vikipèdia)

(Imatge extreta de: Fileserve)


EXERCICIS:
1. Explica amb una línia, amb les teves paraules i un exemple els següents conceptes ortogràfics:
la síl·laba, el diftong, el triftong, el hiat.

2. Per què és fonamental saber separar en síl·labes?

3. Comenta la diferència entre una síl·laba tònica i una síl·laba àtona a partir d’un exemple.

4. Esmenta si les afirmacions són vertaderes o falses.
-La síl·laba «que» forma un diftong.
-Un hiat és quan es pronuncia una síl·laba amb un sol com de veu.
-Un monosíl·lab és un mot que només té una síl·laba tònica.
-El mot «guaitar» té un triftong.
-Si és dona el cas, puc separa una vocal a final de línia.

5. Pensa i escriu el nom de vuit mots que continguin un hiat.

6. Escriu una regla mnemotècnica per tal de recordar fàcilment els diftongs.

7. Explica què és el nucli i el marge dins d’un mot.

8. Anomena els dígrafs que poden separar-se a final de ratlla.
rr, l·l, ny, qu, ss, gu, ig, ll, tx, tj.

9. Crea una gamificació per treballar la síl·laba, els diftongs i els hiats.

10. Imagina’t que una companya s’ha posat malalta i li has d’explicar el fonamental d’aquest tema, com ho faries?

11. Realitza un esquema sobre la síl·laba, els diftongs i els hiats.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquest tema. Comenta les dificultats que t’han sorgit i com les has resolt.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;