divendres, 10 de maig de 2019

Arcadi Oliveres: una llambregada al món des del punt de vista econòmic. Adreçat a tothom


En una xerrada recent Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) en un institut de secundària a Terrassa es va decidir per fer una radiografia al món a nivell econòmic amb el cap ben alt. El conegut economista i activista per la justícia social i la pau va tractar alguns aspectes que ens poden arribar a tocar l’espineta, emperò, que no serà un malbaratament poder escoltar tot el pensament que l’envolta. Glossà unes veritats com a temples. Ens va parlar sobre la globalització, la indústria, les finances, les empreses multinacionals, la immigració, les guerres, l’escalfament global, la producció, els mitjans de comunicació, i la economia, fent un tot. Ens endinsem en aquests interessants punts que a grans trets fan un perfecte radiograma del nostre planeta.

.La globalització:
Vivim en un temps en què ens envaeix allò comercial, des que ens llevem fins que anem a dormir. Ens bombardegen amb publicitat per la via que sigui. També portem o tractem productes contínuament de fora del país, per tant, estem davant d’un comerç internacional. Tanmateix, la reducció de duanes ha incrementat també el comerç i els productes diferenciats.
Pel que fa al preu del producte, el comprador i el venedor no tenen igual força. De vegades, fixa el preu el venedor i en canvi, d’altres el comprador. Trobem que mai hi ha un equilibri. La balança sempre es decanta cap a una banda. Així doncs, sempre n’hi ha un que guanya i un altre que perd. Més injustícia. L’Organització Mundial de Comerç (OMC), creada el 1995 i que supervisa els acords comercials entre els estats membres de la Unió Europea hi té la darrera paraula.

.La indústria:
Segons l’Arcadi, i suposo que tothom hi està d’acord, es va d’un país a un altre constantment amb l’objectiu de produir més barat, indiferentment de com surti el producte final. Per exemple, «Congo és el país més ric i pobre del món», era una colònia belga. Durant trenta-dos llargs anys, el president Mobutu Sese Seko (1930-1997) va autoritzar a vint-i-cinc països a extraure minerals d’aquelles terres congoleses. Això comportà que les grans multinacionals empobrissin els països. Aquests són alguns dels impactes de la globalització.


.Les finances:
Estan massa internacionalitzades. En podríem dir la globalització financera. Gairebé tot es basa en invertir i comprar accions. D’aquesta manera et pots enriquir si tens sort. D’altra banda, l’Arcadi recomanà no deixar-se enganyar i no posar-se en cap fons de jubilació, ja que, la jubilació l’ha de pagar l’Estat. Si inverteixes en aquest paquet no podràs tocar aquell capital fins als seixanta-cinc anys. És evident, que si es poden pagar els impostos i no s’amaguen diners, es podran pagar les pensions a la gent gran costi més o menys esforços a la societat. A Espanya les pensions costen cent quinze milions d’euros.

.Les empreses:
Tot i que no és bo generalitzar, l’Arcadi clamà a viva veu que les grans empreses estafen contínuament impostos, fins i tot, i sense pèls a la llengua, no va tenir cap inconvenient en citar-ne algunes: Banco de Santander, que segons ell, té multitud de paradisos fiscals estesos arreu.


.La immigració:
En aquest món actual es deixa circular tot, menys les persones. Al llarg del temps hi ha hagut quinze mil morts intentant arribar a terres espanyoles. L’Arcadi pensa que les portes d’un país sempre han d’estar obertes per al que calgui. Cal acollir. No té cap sentit posar tanques dissuasives. La història de la humanitat és un anar i venir de buscar-se la vida. Anys enrere molts individus anaven a fer les amèriques, entre d’altres, catalans; o al segle XIX els mallorquins eren ajudats pel Marroc en perdre les collites.

Altrament, trobem que hi ha gran part de la població envellida en països com França, Itàlia, Portugal i Espanya. Segons l’Arcadi, l’arribada de gent de fora a la cerca d’una oportunitat és un rejoveniment. Són necessaris dos-cents seixanta milions de nouvinguts nous segons la ONU per cobrir la necessitat geogràfica. Els que venen de fora paguen més impostos que els habitants del país d’acollida, per si algú no ho sabia. No és positiu que se senti l’expressió un i altre cop: «Venen de fora i ens ho prenen tot». Nosaltres també som fruit de la immigració. Per exemple, pensem en el call jueu o en el barri àrab de Girona. Posteriorment, l’Arcadi, continuà donant mostres d’això amb la dansa d’origen bisantí, sorgida de Constantinoble, actual Istambul, ciutat dels tres noms, on es ballava la sardana; o que per les festes nadalenques ens alimentem amb un postre magrebí, els turrons; i encara un altre, la barretina prové de la regió d’Anatòlia, part asiàtica de Turquia. L’Arcadi Oliveres promou no realitzar discursos xenòfobs. Hi ha gent que es rebel·la i li tapen la boca, llavors, sorgeixen guerres.

.Les guerres:
La maquinària de guerra mou milions d’euros. Sense guerra evitaríem que trenta-sis països pateixin la fam. Remarcà que Espanya gasta cinquanta milions d’euros diaris per lluitar contra un enemic inexistent, a més, de ser una font d’ingressos lletjos del país, país que en res del món ocupa un lloc privilegiat, únicament, ocupa el setè lloc de la vergonya a escala mundial en venda d’armes. Suportant això, trobem, per a qui encara no ho sàpigui el BBVA, que recolza la venda d’armes a nivell internacional.

.L’escalfament global:
Per l’Arcadi una cosa és evident, estem destruint el planeta. Aquí entra en joc l’escalfament global. En cent anys hem passat d’un grau a un grau i vint centígrads. Cal rebaixar aquest augment de la temperatura dràsticament, els països han de posar-se mans a l’obra. Emperò, no ajuden ni els tractats que pausen o endarrereixen aquesta lluiti ni tampoc les polítiques econòmiques que porten la majoria de països: es va a produir a d’altres territoris, això, a més de l’abaratiment de costos, també implica un augment de la contaminació. A mesura que els anys passen, els recursos de la terra es van esgotant, es prediu que el petroli té vida per a un màxim de seixanta anys. Per contra, els cotxes elèctrics també estan produïts pel combustible acabat d’esmentar, per tant, cal cercar d’altres formes que puguin alimentar els motors, com ara el biocombustible, mitjançant el blat de moro. El fet de viatjar contínuament en avió, també és una altra manera de contaminar, pensar en nosaltres mateixos i no tant l’estat com deixem el planeta.

.La producció:
L’Arcadi preconitzà la moderació en la compra de mòbils. Per ell, s’hauria de canviar de mòbil, a tot estirar, cada vuit o deu anys i prou. Per comprar-ne un deixà anar: «Hem matat cinc milions de persones al Congo». Cada vegada que s’envia per exemple un correu electrònic o un WhatsApp es malversa energia.

També és reticent a algunes empreses de renom, com ara, Nike, que produeix vambes que es venen a un preu de seixanta euros i que es fabriquen al Pakistan, en unes manufactures on hi treballen nens petits. Llavors, endemés, la fàbrica cobra seixanta cèntims per cada parell de vambes produït. S’ha de ser conscient del que fem i del que comprem. Una altra empresa que esmentà fou Pasqual, que té problemes continus amb els treballadors i enfrontaments amb els pagesos i els sindicats. D’aquí que el producte final no pugui sortir com espera el comprador.

.Els mitjans de comunicació:
Alertà del perill que comporten, perquè tenen un gran poder de maquinació, és a dir, ens fan escoltar el que volen, com volen i quan volen, tergiversant i portant a la confusió. Segons l’Arcadi ens enganyen contínuament, ens diuen mitges veritats, emperò, gràcies al futbol, la gent està feliç i es distrau. Telecinco i Antena 3 menteixen constantment. Això, ho enllaçà amb el tema de les xarxes socials, clamant: «Les xarxes socials són una gran estupidesa i pèrdua de temps».

.L'economia:
Es necessiten deu bilions d’euros per al rescat bancari. En el món en el qual vivim es genera una gran riquesa en uns països i una gran pobresa en uns altres. Trobem que el trenta per cent del menjar es llença, se’n fa un ús inadequat, quan d’altres podrien sobreviure i poder-ne gaudir. Potser no es valora suficientment els recursos que tenim a l’abast fins que els perdem.

Finalment, l’Arcadi promogué que és necessari apostar per d’altres formes alternatives al capitalisme. Actualment, n’estan sortint de noves i que donen lloc a una altra mena d’economia possible. La xerrada de l’Arcadi fou sostenible en tots els aspectes, aconsellant a tothom, d’un home que lluita per transmetre i per aconseguir un món millor, mitjançant una economia raonable, la inclusió, la ecologia, la pau i sobretot l’honestedat. Benvinguda lliçó, Arcadi!

Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2019

(Crèdits fotogràfics: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:
1. Comenta la visió que té l’Arcadi sobre el món.

2. Escull un dels temes que tracta l’Arcadi en la seva xerrada i aporta la teva opinió.

3. Imagina’t que estàs dins del govern, escull un parell de temes i introdueix coses que milloraries.

4. Fòrum 1 creus que tenim una visió egoista del món? Penses que tothom va a la seva sense tenir en compte la resta? Per què?

5. Fòrum 2: a nivell mundial, els governs podrien fer quelcom més per evitar l’escalfament global? Com haurien d’actuar davant d’aquest aspecte? Quines decisions prendries tu?

6. Comenta les presents afirmacions implícites en l’article:

.Els mitjans de comunicació ens enganyen.
.Les xarxes socials són una pèrdua de temps.
.L’escalfament global depèn de nosaltres.
.«Venen de fora i ens ho prenen tot». A què fa referència i per què?

7. Afegeix algun aspecte important que vulguis destacar i no hagi estat comentat per l’Arcadi. Explica el perquè creus que és fonamental.

8. Què has après amb la lectura del present article.


Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;