En una xerrada recent Arcadi
Oliveres (Barcelona, 1945) en un institut de secundària a Terrassa
es va decidir per fer una radiografia al món a nivell econòmic amb
el cap ben alt. El conegut economista i activista per la justícia
social i la pau va tractar alguns aspectes que ens poden arribar a
tocar l’espineta, emperò, que no serà un malbaratament poder
escoltar tot el pensament que l’envolta. Glossà unes veritats com
a temples. Ens va parlar sobre la globalització, la indústria, les
finances, les empreses multinacionals, la immigració, les guerres,
l’escalfament global, la producció, els mitjans de comunicació, i
la economia, fent un tot. Ens endinsem en aquests interessants punts
que a grans trets fan un perfecte radiograma del nostre planeta.
.La
globalització:
Vivim en un temps en què ens
envaeix allò comercial, des que ens llevem fins que anem a dormir.
Ens bombardegen amb publicitat per la via que sigui. També portem o
tractem productes contínuament de fora del país, per tant, estem
davant d’un comerç internacional. Tanmateix, la reducció de
duanes ha incrementat també el comerç i els productes diferenciats.
Pel que fa al preu del producte,
el comprador i el venedor no tenen igual força. De vegades, fixa el
preu el venedor i en canvi, d’altres el comprador. Trobem que mai
hi ha un equilibri. La balança sempre es decanta cap a una banda.
Així doncs, sempre n’hi ha un que guanya i un altre que perd. Més
injustícia. L’Organització Mundial de Comerç (OMC), creada el
1995 i que supervisa els acords comercials entre els estats membres
de la Unió Europea hi té la darrera paraula.
.La
indústria:
Segons
l’Arcadi, i suposo que tothom hi està d’acord, es va d’un país
a un altre constantment amb l’objectiu de produir més barat,
indiferentment de com surti el producte final. Per exemple, «Congo
és el país més ric i pobre del món», era una colònia belga.
Durant trenta-dos llargs anys, el president Mobutu Sese Seko
(1930-1997) va autoritzar a vint-i-cinc països a extraure minerals
d’aquelles terres congoleses. Això comportà que les grans
multinacionals empobrissin els països. Aquests són alguns dels
impactes de la globalització.
.Les
finances:
Estan massa internacionalitzades.
En podríem dir la globalització financera. Gairebé tot es basa en
invertir i comprar accions. D’aquesta manera et pots enriquir si
tens sort. D’altra banda, l’Arcadi recomanà no deixar-se
enganyar i no posar-se en cap fons de jubilació, ja que, la
jubilació l’ha de pagar l’Estat. Si inverteixes en aquest paquet
no podràs tocar aquell capital fins als seixanta-cinc anys. És
evident, que si es poden pagar els impostos i no s’amaguen diners,
es podran pagar les pensions a la gent gran costi més o menys
esforços a la societat. A Espanya les pensions costen cent quinze
milions d’euros.
.Les
empreses:
Tot
i que no és bo generalitzar, l’Arcadi clamà a viva veu que les
grans empreses estafen contínuament impostos, fins i tot, i sense
pèls a la llengua, no va tenir cap inconvenient en citar-ne algunes:
Banco de Santander, que segons ell, té multitud de paradisos fiscals
estesos arreu.
.La
immigració:
En aquest món actual es deixa
circular tot, menys les persones. Al llarg del temps hi ha hagut
quinze mil morts intentant arribar a terres espanyoles. L’Arcadi
pensa que les portes d’un país sempre han d’estar obertes per al
que calgui. Cal acollir. No té cap sentit posar tanques dissuasives.
La història de la humanitat és un anar i venir de buscar-se la
vida. Anys enrere molts individus anaven a fer les amèriques, entre
d’altres, catalans; o al segle XIX els mallorquins eren ajudats pel
Marroc en perdre les collites.
Altrament, trobem que hi ha gran
part de la població envellida en països com França, Itàlia,
Portugal i Espanya. Segons l’Arcadi, l’arribada de gent de fora a
la cerca d’una oportunitat és un rejoveniment. Són necessaris
dos-cents seixanta milions de nouvinguts nous segons la ONU per
cobrir la necessitat geogràfica. Els que venen de fora paguen més
impostos que els habitants del país d’acollida, per si algú no ho
sabia. No és positiu que se senti l’expressió un i altre cop:
«Venen de fora i ens ho prenen tot». Nosaltres també som fruit de
la immigració. Per exemple, pensem en el call jueu o en el barri
àrab de Girona. Posteriorment, l’Arcadi, continuà donant mostres
d’això amb la dansa d’origen bisantí, sorgida de
Constantinoble, actual Istambul, ciutat dels tres noms, on es ballava
la sardana; o que per les festes nadalenques ens alimentem amb un
postre magrebí, els turrons; i encara un altre, la barretina prové
de la regió d’Anatòlia, part asiàtica de Turquia. L’Arcadi
Oliveres promou no realitzar discursos xenòfobs. Hi ha gent que es
rebel·la i li tapen la boca, llavors, sorgeixen guerres.
.Les
guerres:
La maquinària de guerra mou
milions d’euros. Sense guerra evitaríem que trenta-sis països
pateixin la fam. Remarcà que Espanya gasta cinquanta milions d’euros
diaris per lluitar contra un enemic inexistent, a més, de ser una
font d’ingressos lletjos del país, país que en res del món ocupa
un lloc privilegiat, únicament, ocupa el setè lloc de la vergonya a
escala mundial en venda d’armes. Suportant això, trobem, per a qui
encara no ho sàpigui el BBVA, que recolza la venda d’armes a
nivell internacional.
.L’escalfament
global:
Per l’Arcadi una cosa és
evident, estem destruint el planeta. Aquí entra en joc l’escalfament
global. En cent anys hem passat d’un grau a un grau i vint
centígrads. Cal rebaixar aquest augment de la temperatura
dràsticament, els països han de posar-se mans a l’obra. Emperò,
no ajuden ni els tractats que pausen o endarrereixen aquesta lluiti
ni tampoc les polítiques econòmiques que porten la majoria de
països: es va a produir a d’altres territoris, això, a més de
l’abaratiment de costos, també implica un augment de la
contaminació. A mesura que els anys passen, els recursos de la terra
es van esgotant, es prediu que el petroli té vida per a un màxim de
seixanta anys. Per contra, els cotxes elèctrics també estan
produïts pel combustible acabat d’esmentar, per tant, cal cercar
d’altres formes que puguin alimentar els motors, com ara el
biocombustible, mitjançant el blat de moro. El fet de viatjar
contínuament en avió, també és una altra manera de contaminar,
pensar en nosaltres mateixos i no tant l’estat com deixem el
planeta.
.La
producció:
L’Arcadi preconitzà la
moderació en la compra de mòbils. Per ell, s’hauria de canviar de
mòbil, a tot estirar, cada vuit o deu anys i prou. Per comprar-ne un
deixà anar: «Hem matat cinc milions de persones al Congo». Cada
vegada que s’envia per exemple un correu electrònic o un WhatsApp
es malversa energia.
També és reticent a algunes
empreses de renom, com ara, Nike, que produeix vambes que es venen a
un preu de seixanta euros i que es fabriquen al Pakistan, en unes
manufactures on hi treballen nens petits. Llavors, endemés, la
fàbrica cobra seixanta cèntims per cada parell de vambes produït.
S’ha de ser conscient del que fem i del que comprem. Una altra
empresa que esmentà fou Pasqual, que té problemes continus amb els
treballadors i enfrontaments amb els pagesos i els sindicats. D’aquí
que el producte final no pugui sortir com espera el comprador.
.Els
mitjans de comunicació:
Alertà del perill que comporten,
perquè tenen un gran poder de maquinació, és a dir, ens fan
escoltar el que volen, com volen i quan volen, tergiversant i portant
a la confusió. Segons l’Arcadi ens enganyen contínuament, ens
diuen mitges veritats, emperò, gràcies al futbol, la gent està
feliç i es distrau. Telecinco i Antena 3 menteixen constantment.
Això, ho enllaçà amb el tema de les xarxes socials, clamant: «Les
xarxes socials són una gran estupidesa i pèrdua de temps».
.L'economia:
Es necessiten deu bilions d’euros
per al rescat bancari. En el món en el qual vivim es genera una gran
riquesa en uns països i una gran pobresa en uns altres. Trobem que
el trenta per cent del menjar es llença, se’n fa un ús inadequat,
quan d’altres podrien sobreviure i poder-ne gaudir. Potser no es
valora suficientment els recursos que tenim a l’abast fins que els
perdem.
Finalment, l’Arcadi promogué
que és necessari apostar per d’altres formes alternatives al
capitalisme. Actualment, n’estan sortint de noves i que donen lloc
a una altra mena d’economia possible. La xerrada de l’Arcadi fou
sostenible en tots els aspectes, aconsellant a tothom, d’un home
que lluita per transmetre i per aconseguir un món millor, mitjançant
una economia raonable, la inclusió, la ecologia, la pau i sobretot
l’honestedat. Benvinguda lliçó, Arcadi!
Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2019
(Crèdits fotogràfics: Josep Maria Corretger)
EXERCICIS:
1.
Comenta la visió que té l’Arcadi sobre el món.
2.
Escull un dels temes que tracta l’Arcadi en la seva xerrada i
aporta la teva opinió.
3.
Imagina’t que estàs dins del govern, escull un parell de temes i
introdueix coses que milloraries.
4.
Fòrum 1 creus que tenim una visió egoista del món? Penses que
tothom va a la seva sense tenir en compte la resta? Per què?
5.
Fòrum 2: a nivell mundial, els governs podrien fer quelcom més per
evitar l’escalfament global? Com haurien d’actuar davant d’aquest
aspecte? Quines decisions prendries tu?
6.
Comenta les presents afirmacions implícites en l’article:
.Els
mitjans de comunicació ens enganyen.
.Les
xarxes socials són una pèrdua de temps.
.L’escalfament
global depèn de nosaltres.
.«Venen
de fora i ens ho prenen tot». A què fa referència i per què?
7.
Afegeix algun aspecte important que vulguis destacar i no hagi estat
comentat per l’Arcadi. Explica el perquè creus que és fonamental.
8.
Què has après amb la lectura del present article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada