dimarts, 14 de maig de 2019

La derivació. Adreçat a 3r d'ESO i Batxillerat

És el procés que serveix per a obtenir paraules noves dins de la mateixa família. S’aconsegueix quan es combinen els lexemes amb els afixos.

El lexema, radical o arrel és la part fonamental de la paraula, la que aporta el significat bàsic. La part que no canvia i es repeteix en les paraules que se’n deriven.
Ex:
Cotxe, cotxet, cotxada, cotxeria, cotxer...

.Els morfemes derivatius o afixos són les partícules que afegides al lexema matisen el significat del mot. Aquests tipus d’afixos formen una sèrie tancada, i no tenen cap sentit emprar-los de manera aïllada, així com tampoc es poden desconstruir en unitats més petites. En la llengua catalana en podem trobar aproximadament dos-cents.
Ex:
construir: des-constru-ir, construc-ció, construc-(t)-or...

.Els morfemes gramaticals indiquen el gènere i el nombre dels substantius i dels adjectius, així com també les desinències dels verbs. Aquests morfemes només apareixen en les categories gramaticals que presenten variació. Al diccionari, l’entrada d’una paraula inclou els mots que tenen diferents morfemes gramaticals.
Ex:
Peix (substantiu), peixet, peixera, peixateria, peixater...
Podem trobar tres tipus d’afixos. Per ajudar-te a recordar la seva funció, els situem en ordre d’aparició dins d’un mot:
Els prefixos, els infixos i els afixos.



ELS PREFIXOS
Són les partícules que se situen al davant del lexema. No canvien la categoria del mot primitiu. En canvi, sí que es pot produir alguna alteració fonètica o ortogràfica, i que únicament afectarà al prefix. En termes generals, provenen d’un adverbi:
Ex: avantposar

o d’una preposició:
Ex: sobrevalorar

D’altres han estat adaptats del llatí:
Ex: subterrani

o del grec:
hiperactiu.

PREFIX
SIGNIFICAT O FUNCIÓ
EXEMPLES
a-
-Diferència en el comportament sintàctic.
-Formació de sinònims.
-Canvi de significat.
-Formació de verb.
Dormir, adormir, adormir-se.

Arreplegar/replegar.
Anomenar/nomenar.
Aterrar.
a-, an-
-Negació.
Asimètric, anharmònic.
ante-, avant-
-Davant o abans.
Antepenúltim, avantpassat.
anti-
-Oposició o negació.
Anticicló, antihigiènic.
arxi-
-Superioritat, intensificació.
Arxiduc, arximilionari.
auto-
-Un mateix.
Autoretrat.
ben-, mal-
-Sentit positiu o negatiu.
Benpensant, malservir.
bes-, bi-, bis-
-Doble.
Besavi, bifàsic.
circum-
-A l’entorn de.
Circumferència.
con- (com-, col-, cor-, co-)
-Acció compartida.
Conciutadà, coautor.
contra-
-Oposició.
Contraindicat.
des-, dis-
-Oposat o contrari.
Desaprovar, disculpa.
en-, em-
-Posar a dins, diferències entre verbs.
Encerclar, empresonar, engreixar.
entre-
-Al mig.
Entreacte.
ex-
-Cap enfora, antic càrrec.
Exportar, exdirector.
extra-
-Més que, situat enfora, estrany.
Extrafí, extralimitar-se.
fora-
-Fora.
Foragitar.
hiper-
-Per sobre de la mesura.
Hipercrític.
hipo-
-Per sota de la mesura.
Hipotensió.
in-, im-, il-, i-, ir-
-Negació.
Inadequat, inexacte, irregular.
infra-
-Per sota.
Infravalorar.
inter-
-Entre, mútuament.
Intercanviar.
intra-
-Dintre.
Intravenós, intramuscular.
uxta-
-A prop.
Juxtaposar.
menys-
-Disminució.
Menystenir.
no-
-Oposició.
No-violència.
post-
-Posterioritat.
Postoperatori.
pre-
-Anterioritat.
Preromà.
pro-
-Favorable, partidari.
Prominusvàlids.
pseudo-
-No genuí.
Pseudoderivat.
re-
-Repetició.
Resseguir, reconstruir.
semi-
-La meitat.
Semitransparent.
sobre-, super-, supra-
-Superioritat, abundància.
Sobreproducció, superhome, supranatural.
sota-
-Situat a sota.
Sotamàniga.
sots-
-Càrrec inferior.
Sotsinspector.
sub-
-Inferior.
Subdelegat.
trans-
-Direcció a través d’alguna cosa.
Transatlàntic.
tras-
-A través de.
Traspassar.
ultra-
-Més enllà.
Ultratomba.
vice-
-Càrrec que pot substituir-ne un altre.
Vicepresident.


ELS INFIXOS
Són les partícules que se situen a l’interior del mot, és a dir, entre el lexema i el sufix (partícules situades darrere del lexema). De vegades, permeten crear formes doblades amb un significat diferent.
Ex:
ferrer: persona que treballa el ferro o fabrica objectes de ferro.
ferreter: qui té una ferreteria.

INFIXOS USUALS
EXEMPLES
-al-, -ol-
Apegalós, rajolí.
-all-, -ell-, -ill-, -oll-
Ceballut, gotellada, branquilló, empatollar.
-an-, -en-, -in-, -on-
Juganer, llumenera, calcinar, ratoner.
-any-, -iny-
Afiganyar, plorinyós.
-ar-, -arr-, -er-
Bafarada, caparró, boterut.
-ass-, -iss-, -oss-, -uss-
Eugassada, aferrissar-se, picossada, cantussar.
-at-, -et-, -ot-
Peixater, pelleter, parlotejar.
-atx-, -itx-
Esprimatxat, ramitxó.
-eg-
Bonyegut.
-ic-, -uc-
Ploricó, menjucar.
-isc-, -usc-
Nevisquejar, pedruscall.
INFIXOS POC USUALS
EXEMPLES
-abr-, ad-, -ag-
Salabror, ombradiu, fumaguera.
-anc-, -and-, -ard-
Terrancós, volander, secardí.
-ed-, -ent-
Berguedà, magrentí.
-ig-, -ij-
Cardigot, ventijol.
-imen-
Podrimener.
-ir-
Saltiró.
-ist-, -itj-
Magristó, mabritjol.
-uf-
Escaldufar.


ELS SUFIXOS
Són els més nombrosos i se situen darrere del lexema. També poden tenir més d’un significat. Sempre són tònics, i desplacen l’accent del lexema. Poden provocar un canvi de categoria gramatical en el mot originari, i canvis fonètics, ortogràfics i de significat en el lexema. Per exemple, el sufix -enc pot tenir dos significats:
-enc (gentilici)
-enc (tendència)

Ex:
Rubí → rubinenca [adjectiu] (de Rubí): canvi fonètic, de categoria i de significat.
Roig → rogenc [adjectiu] (de roig): canvi fonètic, ortogràfic i de significat.

Podem trobar dos tipus de sufixos:
.Lèxics:
Canvien la categoria gramatical del lexema i aporten una part del seu significat.
Ex:
nominals: solitud; adjectivals: juvenil; adverbials: amablement; verbals: apuntalar.

.Valoratius:
No modifiquen la seva categoria gramatical. Matisen el lexema.
Ex:
augmentatius: casassa; diminutius: pissarreta; superlatius: intel·ligentíssim; despectius: politicastre.

SUFIX
PRIMITIU
DERIVAT
SIGNIFICAT
EXEMPLES
-à, -ana
N
N, Adj
Nom de persona, ofici, gentilici.
Cirurgià, napolitana.
-ací, àcia
N
Adj
Relació amb el primitiu.
Arenaci.
-ada
N
N
Col·lectiu, quantitat, cop.
Cistellada, nuvolada.
-ada
V
N
Operació, efecte.
Abraçada.
-aire
N, V
N
Ofici.
Drapaire, cantaire.
-aire
V
Adj
Propensió, aptitud
Xerraire.
-al
N
N
Augmentatiu.
Dineral.
-all
V
N
Objecte.
Topall.
-alla
N
N
Despectiu.
Antigalla.
-alla
V
N
Acció corresponent a un verb.
Rialla.
-am
N
N
Col·lectiu.
Rocam.
-ança
V
N
Nom abstracte.
Recança.
-and, -anda
V
Adj
Nom abstracte.
Educand.
-ant, -anta
V
N
Persona que fa l’acció.
Estudiant.
-ant
V
N
Lloc.
Topant.
-ant
V
Adj
Relacionat amb el verb.
Sagnant.
-ar
N
N
Lloc, col·lectiu de plantes.
Canyar.
-ari
N
N
Objecte.
Mostrari.
-ari, -ària
N
Adj
Relacionat amb el nom.
Assembleari.
-ària
Adj
N
Magnitud.
Amplària.
-àrium
N
N
Lloc.
Terràrium.
-arro, -arra
N
N
Augmentatiu.
Veuarra.
-às, -assa
N
N
Augmentatiu
Homenàs.
-às, -assa
Adj
Adj
Augmentatiu.
Bonàs.
-astre, -astra
N
N
Augmentatiu, despectiu.
Germanastre.
-at
N
N
Col·lectiu, lloc.
Comtat.
-at, -ada
N
Adj
Que té forma de...
Alat.
-at, -ada
N
Adj
Abundància.
Aiguat.
-atge
N
N
Operació tècnica, condició social.
Cortinatge.
-ble
V
Adj
Possibilitat.
Menjable, llegible.
-ció (-ió)
V
N
Acció corresponent a un verb.
Creació.
-dís, -dissa
V
Adj
Propensió.
Bellugadís.
-dissa
V
N
Acció múltiple.
Corredissa.
-dor, -dora
V
N
Ofici, objecte, lloc.
Sargidor, menjador.
-dor, -dora
V
Adj
Qualitat.
Decebedora.
-dura
V
N
Relació amb el primitiu.
Soldadura.
-è, -ena
Det
Det
Ordinal i partitiu.
Setè, novena.
-eda
N
N
Col·lectiu-
Arbreda.
-egar
N
V
Formació de verbs.
Manegar.
-ejar
N
V
Formació de verbs.
Fastiguejar.
-ell, .ella
N
N
Objecte, lloc.
Altell, gibrell.
-enc, -enca
N, Adj
Adj
Gentilici, tendència.
Terrassenc, tovenc.
-ença
V
N
Abstracte.
Temença.
-ència
Adj
N
Abstracte.
Paciència.
-end
V
N
Relacionat amb el verb.
Subtrahend.
-ent
V
Adj
Relacionat amb el verb.
Obedient.
-ent
V
N
Agent que fa l’acció.
Contribuent.
-eny
N
Adj
Gentilici.
Nicaragüeny.
-er, -era
N
N
Lloc, objecte, planta.
Clauer, olivera.
-er, -era
N
N, Adj
Gentilici, ofici, relacionat amb el nom.
Porter, brasiler.
-er, -era
V
N, Adj
Objecte, relacionat amb el verb.
Ploraner.
-eria
N
N
Establiment, col·lectiu.
Fruiteria.
-eria
Adj
N
Nom abstracte.
Bogeria.
-ès, -esa
N
Adj
Gentilici
Alguerès.
-esa
Adj
N
Abstracte.
Vellesa.
-esc, -esca
N
Adj
Relació amb el primitiu.
Caricaturesc.
-et
V
N
Resultat de l’acció del verb.
Xiulet.
-et, -eta
N, Adj
N, Adj
Diminutiu.
Petitet.
-i, -ia
N
Adj
Cultisme.
Lacti.
-i, -ina
N
Adj
Gentilici, relacionat amb el nom.
Olot, gegantí.
-ia
N
N
Lloc, nom abstracte.
Ferreteria.
-ià, -iana
N
Adj
Relacionat amb el substantiu.
Mozartià.
-íac, íaca
N
Adj
Relacionat amb el substantiu.
Paradisiàtic.
-ic, -ica
N
Adj
Relacionat amb el substantiu.
Econòmic.
-ícia
Adj
N
Nom abstracte.
Justícia.
-ífic, -ífica
N
Adj
Relacionat amb el substantiu.
Científica.
-ificar
N
V
Creació de verbs.
Dignificar.
-ill, -illa
N
N
Objecte.
Conquilla.
-im
N
N
Diminutiu.
Polsim.
-ina
N
N
Objecte.
Paperina.
-ís
N
N
Objecte.
Pastís.
-ís, -issa
Adj
Adj
Tendència.
Blavís.
-isme
N
Adj
Doctrina.
Budisme.
-íssim, -íssima
Adj
Adj
Superlatiu.
Boníssima.
-ista
N
N
Doctrina, ofici.
Comunista.
-ístic, -ística
N
Adj
Relació amb el substantiu.
Humorístic.
-itar
Adj
V
Creació de verbs.
Agilitar.
-itat (-etat, -edat, -tat, -dat)
Adj
N
Nom abstracte.
Bondat, sobrietat.
-itud, -ud
Adj
N
Nom abstracte.
Lentitud.
-itzar
N
V
Formació de verbs.
Harmonitzar.
-iu, -iva
N
Adj
Relació amb el primitiu.
Geliu.
-ívol, -ívola
N
Adj
Relacionat amb el substantiu.
Pagesívola.
-ment
V
N
Acció, efecte.
Creixement.
-ment
Adj
Adv
Acció, efecte.
Diàriament.
-ó, -ona
N
N
Objecte.
Finestró.
-oi, -oia
Adj
Adj
Diminutiu.
Bonicoi.
-oide
N
Adj
Relació amb el substantiu.
Trapezoide.
-ol, -ola
N
N
Diminutiu, objecte.
Bestiola.
-ons
V
Adv
Manera de fer l’acció.
Genollons.
-or
Adj
N
Nom abstracte, quantitat d’un color.
Dolçor, verdor.
-or
V
N
Nom abstracte.
Escalfor.
-or, -ora
V
N
Ofici.
Actor, conductora.
-ós, osa
N, V, Adj
Adj
Abundància, tendència.
Espaiós, frisós.
-ot, -ota
N
N
Despectiu.
Nassot.
-tori
V
N
Lloc de l’acció
Consultori.
-triu
V
N
Acció del verb.
Institutriu.
-ura
Adj
N
Nom abstracte.
Vellura.
-úria
Adj, N
N
Nom abstracte, relació amb el substantiu.
Foscúria.
-ut, -uda
N
Adj
Abundància.
Pelut


ELS PSEUDODERIVATS
Són els anomenats falsos derivats. Mots que provenen directament del lexema llatí enlloc del mot primitiu català. En termes generals, els pseudoderivats formen part de la llengua culta. Cal anar en compte amb l’escriptura d’aquests mots atès que no deriven dels mots primitius.

LLATÍ
PRIMITIU
DERIVATS
PSEUDODERIVATS
Calvus
Calb
Calba, calbesa
Calvície
Juvenis
Jove
Joventut, jovent
Juvenil
Curvus
Corb
Corba, encorbar
Curvatura


!Recorda:

.El lexema, arrel o radical és la part de la paraula que no canvia i que aporta el seu significat.
Podem trobar tres tipus d’afixos: PIS (per a recordar-ho en ordre)
-Prefix: quan se situen al davant del lexema, arrel o radical.
-Infix: quan van al mig.
-Sufix: ubicats darrere del lexema.

.La derivació és una part fonamental de la llengua que ens ajuda a expandir el vocabulari i també a determinar el significat d’una paraula mitjançant la seva desconstrucció per afixos.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Anna Ribas)


EXERCICIS:
1. Esmenta el significat que aporten els següents morfemes assenyalats.
Fuster, subsòl, tibetà, pescador, bardissa, manaire, acrobàtic, paisatge, ràpidament, finestreta, juvenil.

2. Cerca el lexema dels següents mots i digues el canvi que s’ha produït.
Peuarro, fageda, drapaire, anglès, mengívol, profitós, tendresa, paradisíac, decebedora, canyar.

3. Relaciona el significat del mot amb el prefix corresponent.
Hipercrític, infravalorar, pseudoderivat, resseguir, sotsinspector, transatlàntic, vicepresident, entreacte.

4. Explica què és un afix, els diferents tipus d’afixos que existeixen i quina és la seva finalitat dins de la llengua.

5. Escriu adverbis a partir dels adjectius següents:
lent, estret, ràpid, educat, espès, tranquil·la, escàs, net.

6. Pensa un verb per als adjectius...
malaltís, llarg, fosc, àgil, coix.

7. Explica si existeix diferència en el significat de les parelles de mots que hi ha a continuació:
anomenar / nomenar; assenyalar / senyalar; allistar / llistar; abastar / bastar; aguaitar / guaitar; apujar / pujar; enregistrar / registrar; endreçar / dreçar; engreixar / greixar; encreuar / creuar; alliberar / llibertar; enraonar / raonar.

8. Escriu un derivat culte per a cadascun dels prefixos:
ultra, tras, post, hiper, hipo, extra, fora, contra, circum, arxi, avant.

9. Comenta què és un pseudoderivat a partir d’un parell d’exemples.

10. Què és un gentilici? Quina és la seva finalitat? Posa exemples.

11. Completa les frases:
-El ___________ aporta el ___________ bàsic de la __________.
-Els morfemes derivatius o ____________ són les ___________ que afegim al ___________ per matisar-ne el _______________.
-Els ____________ provenen directament del _____________ llatí i no del ___________ català.
-Els ___________ lèxics canvien la ____________ gramatical del _____________ i aporten _______ del significat del mot.

12. Crea una gamificació per treballar la derivació a l’aula.

13. Com definiries amb les teves paraules què és la derivació i la seva finalitat? Comenta com l’apliques tu en la teva escriptura i oralitat.

14. Autoavalua’t: una altra manera d’aprendre és escriure una mena de reflexió en el teu quadern d’aprenentatge o portafoli sobre com t’han sortit les activitats d’aquest tema. Quines has estat les errades i què pots per per millorar-les. També afegint què has après en el treball de la derivació. Donant arguments.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;