dilluns, 29 de març del 2010

Enigmàrius. Adreçat a tot l'alumnat.




Hola a tothom!

si us voleu "trencar una mica el cap" pensant amb la llengua catalana, aquí teniu quinze Enigmàrius. Foren creats per Màrius Serra i cada dia podeu intentar resoldre'ls escoltant el programa El Matí de Catalunya Ràdio a quarts de nou del matí.


1) Refugi antiventositats, de 7 lletres.


2) Crit que engega la pel·lícula a rodar, de 5 lletres.


3) L’ingredient de la xocolata que confirma la llei de la gravetat, de 5
lletres.


4) La preposició que més toquen els carters, de 5 lletres.


5) Animal de companyia del submarinista, de 4 lletres.


6) L’ocell tropical que té més tacte, de 5 lletres.


7) La peça de roba ideal per no tocar de peus a terra, de 6 lletres.


8) Pot ser turística o telefònica, de 4 lletres.


9) No es torna recte fins als noranta, de 5 lletres.


10) Prudència a l’hora de fer un striptease, de 7 lletres


11) Lloc secret ideal per guardar-hi carn de vedella, de 9 lletres.


12) Fruites seques numèriques que no passen de moda, de 4 lletres


13) Precedeix el vòmit de l’arquitecte, de 6 lletres


14) El fruit preferit dels superdotats, de 4 lletres.


15) Pantalla ideal per a una pel·lícula de sang i fetge, de 6 lletres.



N.B. Podeu trobar-ne més dins el link http://www.catradio.cat/

Si teniu temps per entrenar-vos, Màrius Serra també ha publicat un llibre anomenat Enviar i rebre d'articles escrits al diari La Vanguàrdia i complementat amb 141 enigmàrius.

!!EXERCICI:
-Podeu escriure la solució a sota, on hi diu "comentaris".

dilluns, 22 de març del 2010

Emili Teixidor i la seva postguerra. Adreçat a Batxillerat.


EMILI TEIXIDOR I LA SEVA POSTGUERRA

En una xerrada literària que es va esdevenir a Cerdanyola del Vallès fa pocs dies, Emili Teixidor (Roda de Ter, 1934) ens va parlar de les seves pensades com a periodista, exprofessor i escriptor. Hi havia aproximadament una vintena de persones, val més pocs i benavinguts, però això no volia dir que el seu “speech” no tingués interès o validesa, sinó que a menys de cent metres hi havia el mític bus del Barça “Campions 2009” amb la rèplica de les sis copes, i és que com ell mateix va deixar-nos anar: “Sovint cultura i esport van renyits”.

Amb una mena de tertúlia improvisada, ja que ell pretenia establir un diàleg amb el públic –de mitjana edat-, però aquest darrer no tenia preguntes encara en el seu punt de mira, ens va començar a explicar aspectes i reflexions seves sobre la literatura, caracteritzacions que l’han marcat a l’hora d’escriure, parlar i comentar les coses amb senzillesa i pragmatisme per tal d’arribar al gran públic, tal i com feia el seu inestimable amic, al cel sia, Miquel Martí i Pol, que va quallar entre la gent perquè explicava amb quotidianitat les seves vivències, emocions i sentiments dins el dia a dia, treball a la fàbrica... cal fer-ho sempre així i que els lletraferits i públic admirador t’entengui, però d’altres autors et demanen una preparació intel·lectual per llegir-los i comprendre’ls, n’hi ha que usen moltes substantivacions dins l’escriptura i això genera un exercici mental per esmerçar-se dins d’aquesta lectura.

Els escriptors i autors teatrals catalans, segons ell, i penso que té força raó, estan oblidats al teatre i en l’escriptura. Si ens fixem en la cartellera de teatres destacats del nostre país, com per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya, trobarem moltes obres forànies de les nostres contrades. L’Emili ens proposava: “Cal crear sales de teatre per a representar obres estrangeres i autors d’altres literatures com Shakespeare, Sòfocles...?” Darrerament, els que dirigeixen les entitats respecten o sovint s’obliden de la nostra cultura, dels nostres literats, que també en tenim de qualitat! Però com passa amb el futbol, ens tira més el de fora, ens pensem que és millor al que tenim al nostre entorn i molts cops no és així. Per tant, cal protegir més els autors de la llengua catalana o castellana i no envantar tant als estrangers.

Per un altre costat, també ens va portar a la ment records del seu passat com a professor i vivències dels temps de la postguerra que precisament emmarquen les seves darreres obres, com per exemple, Pa negre, Laurasants i Els convidats. Ell matisa, “Sovint em diuen: vostè sempre escriu la mateixa novel·la”. De fet, no escriu la mateixa novel·la, però sí que tenen petites similituds i un contínuum que les caracteritza, la postguerra, és a dir, les vivències de la població per no oblidar el passat, d’aquell passat que tant “l’ha punxat”, i és que a qui no va afectar viure la guerra i la postguerra? Podeu preguntar als vostres padrins o padrines, segur que encara tenen malsons. Recordo la meva padrina que va haver d’abandonar la lectura d’un llibre juvenil, L’Alcalde Ferrovell, de Josep Vallverdú, perquè tractava els anys posteriors a la guerra i recordava tot allò viscut. Per aquest motiu, amb aquest rerefons, Emili Teixidor ha entrat més al cor de la gent de mitjana edat, de ben segur, perquè han estat individus que han viscut aquell període, que coneixen prou bé i no com el jovent d’avui dia, que ho té tot a l’abast amb facilitat i no valora res.

El nostre Emili s’ha dedicat també a la literatura infantil i juvenil, només calen recordar títols com L’amiga més amiga de la formiga Piga (1997), L’ocell de foc (1972), que tingué molt èxit a les escoles i sobretot instituts a causa del seu llenguatge i aspectes de la història de Catalunya en els quals s’endintsava –com Jaume I- que molt professorat usava per treballar com a eix transversal, El crim de la hipotenusa (1988) o una de les novel·les que més el va satisfer: Cor de roure –tota una desconeguda dins la seva obra-. Per cert, moltes de les seves novel·les adreçades al jovent porta títols d’ocells o animals, perquè aquest llenguatge el feia més proper al petit públic, el que més li interessava en aquell període, sobretot en un temps que treballava exercint la docència; fins i tot tingué temps per explicar anècdotes curioses com quan ell estudiava, després dels quatre anys de Batxillerat estava obligat a anar a Madrid a realitzar una mena de campaments pràctics per poder exercir de professor. Però actualment, “la seva gent” són els adults, per als quals ha dedicat novel·les com Sic transit Glòria Swanson (1979) o El llibre de les Mosques (2003). Ara sí, el llibre que més alegries li ha donat ha estat Pa negre (2003), que ha estat premiat amb els principals guardons de les nostres lletres: Premi Joan Creixells, Premi Lletra d’Or, Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada i Premi Nacional de Literatura. Ha sabut crear un entorn de pobles imaginaris a l’entorn de la plana de Vic, que apareix en la majoria d’obres.

Teixidor ens va recomanar que cal destriar la literatura del comerç. Hi ha llibres que són bones obres i no venen, en canvi, d’altres són comercials, venen molts exemplars i són deficients d’idees o potser tenen qualitat i està encoberta, però agraden, arriben al gran públic, sobretot als més joves, però en fi, que vendre més no vol dir millor que una altra obra, per exemple, destacà com sap tothom que Kafka era un autor de prestigi però que fou conegut pòstumament i que escrivia allò que ell desitjava sense fixar-se en el seu públic lector i avui dia està molt mitificat. Per tant, ens recomanà que dins la literatura caldria seguir el següent vademecum:

Llegir les lectures obligatòries. Tant de la literatura catalana, castellana o universal. Per no quedar endarrerit. Hi ha uns autors que tothom ha de conèixer per “evitar sorpreses”. Un clar exemple serien les lectures que ens fan llegir a les escoles i instituts, ara, una altra opció seria agafar una bona col·lecció de literatura universal que inclogués títols de diverses literatures.


Realitzar lectures per plaer. Llegir ens aportarà coneixement i ens divertirà. Si un llibre entreté, ja ha fet la seva funció, sigui l’autor que sigui, però si és un supervendes potser no t’ajudarà a evolucionar, a enriquir-te personalment perquè repetirà el mateix padró. Cal escollir bé, l’oferta és immensa i inabastable. Seria una altra possibilitat vàlida.


Descobrir autors/es que presenten dificultats de lectura i una preparació personal per llegir-los. Etiquetats com a complicats, però que no vol dir mals escriptors i que et garantiran font de coneixement. Molts d’aquests autors han estat apartats al llarg del temps i fins i tot per polítiques educatives que moltes vegades se centren amb els literats que els cauen millor als que tenen el poder. Segons ell, abans les lectures que et feien passa moments de satisfacció eren les prohibides pel govern.

De la seva tasca com a periodista que pràctica setmanalment al diari Avui ens va presentar una mica la realitat de països com Haití i la que ens mostren els mitjans de comunicació, que sovint no és la real, sinó la que interessa ensenyar a la gent per tenir enganyada, així doncs, caldria seguir les cròniques d’un periodista neutral i que conegués a la perfecció i de primera mà aquella realitat, i alhora comparar la mateixa notícia en diversos diaris de l’Estat. Cal descobrir la història original d’aquells països, ja que tenen problemes que vénen de ben lluny, fins i tot, el colonialisme.

Tot i la seva avançada edat, Emili Teixidor no creu en la modernitat de la literatura, amb els e-books, sí amb els blogs, que segueix amb fidelitat, aquells que li fan passar entretingudes estones. Pensa que els e-books mai podran substituir un llibre en suport material i no queden clars els drets de les obres, sí les pèrdues que tindrà el sector, on cada vegada serà més dificultós vendre llibres i on només s’emportaran el gat a l’aigua els autors supervendes i mediàtics sense abans valorar el seu art, tot i que sempre hi haurà fidelitat al format paper. Demostrà així que el seu discurs encara té corda.

Llegint l’Emili, sobretot l’Emili, sempre aprens coses, tant en l’aspecte lingüístic de la llengua com en història de Catalunya, és immens el seu saber i fluïdesa de la seva parla, ressuscita paraules i frases fetes, és el que més li agrada, fins que s’ha acabat de convertir en un revival o millor dit, en un veritable arquitecte de la llengua catalana, si voleu recollir frases fetes, podeu llegir Pa negre, n’hi ha més de cinquanta, un pou de saber!

Finalment, i amb tantes emocions i records en la vetllada literària no vaig poder estar-me que em dediqués la que segons la crítica és el seu parenostre, Pa negre: “Josep Maria: Endavant amb salut, força i il·lusió”, m’escrigué, i li vaig dir: “Moltes gràcies”, mentre pensava –per vergonya-, “Gràcies, Emili, vostè és un mar de saviesa!”. D’un dels ja clàssics de les nostres lletres.

Josep Maria Corretger Olivart
20 de març del 2010

Cerdanyola del Vallès
!!EXERCICI:
-Realitzar una recerca de la seva vida i obra, la podeu resumir i adjuntar a sota.

El gran dictat des de casa. Adreçat a Batxillerat i PPAS.


Ja podeu treballar una mica més el català des de les vostres cases. Aquest gran concurs us facilita participar des de la vostra llar a través d'Internet i amb premis importants. Sí que heu d'omplir un formulari amb les vostres dades i contrasenya. Repeteixo des de casa, que si us fa pudor, ja ningú us veurà. Us ho recomano. Aquest és el link.




dimarts, 16 de març del 2010

Repàs dels diftongs. Adreçat a tot l'alumnat.


Els diftongs es classifiquen en:

1. Diftongs decreixents: Primer hi ha la vocal que fa de nucli i després la semivocal:

vocal (a, e, o, u) +i: flai-re, llei, as-te-roi-de, llui-ta.

vocal (a, e, i, o, u) + u: cau-re, he-reu, es-tiu, pou, lluu.
N.B. Afegint les vocals davant la I i la U els tindreu a la memòria.

2. Difongs creixents: Primer hi ha la semiconsonant i després la vocal que fa de nucli:

i + vocal (a, e, o): no-ia, hie-na, io-de.

u + vocal (a, e, i, o): qua-si, ai-güe-ra, pin-güí, quo-ta.

Ara bé, cal tenir molt present que tan sols hi ha diftong creixent en les tres posicions següents:

a) En els grups gua, güe, güi, guo i qua, qüe, qüi, quo:

ai-gua, llen-gües, pin-güí, pa-rai-guot, qua-si, pas-qües, a-qüífer, quo-ci-ent.

b)A principi de mot: hie-na, io-gurt.

c) Entre vocals: cau-en, ri-uen.

!!EXERCICI:
-Destria les següents paraules segons continguin un diftong decreixent o creixent:

guanyar, feina, pingüí, noies, almoina, fauna, moure, llengua, quatre, cauen, peu, peu, viure, nou, queia, qüestió, fruita.

-Separa amb síl·labes els mots de sota i subratlla la síl·laba tònica:

aquari, dualitat, treien , guant, piano, suavitat, iogurtera, quan, bústia, delinqüència, viatge, imaginació, quadre, iot, pèrdua, egua, pàtria, acció, veuen, ràdio, joia, revisió, plaer.

divendres, 12 de març del 2010

Les llengües de la mediterrània. Adreçat a Batxillerat i al PPAS.


Dins la pàgina de Linguamón, que ja coneixeu, hi ha una sèrie de material didàctic molt interessant referent als parlants que té cada llengua de la mediterrània. També aprendreu a situar una mica millor els països, ja que a causa de les guerres hi ha hagut modificacions.


El català, actualment, es troba en la vuitanta-vuitena posició de les llengües més parlades del món, amb 9.118.882 de parlants. El català també es parla en quatre països diferents: França, Itàlia, Espanya i Andorra- en aquest darrer, és llengua oficial-.
N.B. Al llarg dels anys han desaparegut algunes llengües com el dàlmata, però recordeu que una llengua no desapareix fins que no mor el darrer parlant, mentre no sigui així, segueix ben viva. També fa molt per la seva perduració que estigui protegida per les lleis i que el país on es parla tingui una política lingüística eficient i es vetlli pel seu ús. Tota llengua és cultura i tradició i és ben trist que una llengua desaparegui, sigui quina sigui.
!!EXERCICI:
-Podeu fer un esquema de les principals famílies lingüístiques que hi ha al món i anomenar les deu primeres llengües més parlades del món, ubicar-les al país on es parlen i anotar el seu nombre de parlants.


dijous, 11 de març del 2010

Més frases fetes. Adreçades a tot l'alumnat.



Aquí uns adjunto més frases fetes extretes del llibre Pa negre d'Emili Teixidor, aquestes són més senzilletes, seria bo que en el dia a dia i quan tingueu ocasió n'utilitzeu algunes perquè no es perdin i quedin en l'oblit.

-Treballar tot el sant dia: treballar tot el dia.

-Estar carregats de romanços: pensar en coses de poca importància.

-Venir de l'hort / baixar de la figuera / estar a la lluna de València: estar distret, despistat.

-Veure la crosta de les coses: veure el problema.

-Anar a tocs de campana / de sirena: esperar a l'últim moment per fer una cosa, reaccionar tard.

-Tenir pardalets al cap: pensar en coses insignificants, sense importància, ser un idealista.

-Ser el convidat de pedra: anar a un lloc i ser menystingut, no pintar res, no ser escoltat.


!!EXERCICI:
-Pots afegir a sota més frases fetes. També pots realitzar dues oracions amb cadascuna de les esmentades en aquesta fitxa.

dimecres, 10 de març del 2010

Material sobre les lectures de Batxillerat. Adreçat a l'alumnat de Batxillerat.


Hola a tothom!

us adjunto el link on hi apareix una sèrie de materials didàctics per aprofundir en les lectures obligatòries de Batxillerat, tant de primer com de segon. A dins hi podreu trobar treball per realitzar i guiar-vos en les lectures de: La plaça del Diamant, Mirall trencat, Tirant lo Blanch, Solitud, Terra Baixa, La bogeria, Antologia de poetes i Ramona adéu. Us serà de molt profit i us reconduirà una mica dins l'obra si us perdeu.


http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/index.html

N.B. A més us podeu descarregar aquest material i fins i tot imprimir.

!!EXERCICI:
-Donar una ullada i resoldre tres exercicis de la guia de La bogeria de Narcís Oller, lectura del proper trimestre. Podeu respondre-les a sota, dins de "comentaris".

dimarts, 9 de març del 2010

Frases fetes del llibre Pa negre d'Emili Teixidor. Adreçat a tot l'alumnat.



Actualment, llegint aquest llibre conegut i el que més fama mediàtica ha donat a Emili Teixidor, he trobat una gran mar de frases fetes i algunes poc sentides, ja que ell volia tornar a posar de moda algunes paraules i expressions.


-El més calent és a l'aigüera: el problema continua al mateix lloc i no evoluciona.


-No tocava ni quarts ni hores: no tenir ni idea d'allò que feia.


-Perdre el seny: fer una cosa sense sentit comú.


-T'has begut l'enteniment!: dir quelcom sense pensar, ser il·lògic.


-Se t'ha menjat la llengua el gat: no saber que dir en algun moment.


-Ser cap d'esquila: tenir mania o tírria a algú.


-Fer dissabte: fer netejar i endreçar alguna cosa.


-Són sagrats: intocables, inamobibles, del que s'estigui parlant.


-A cabassats /a cabassos: en gran mesura o quantitats.


-Anar amb el cap alt: no tenir vergonya.


-Trencar / partir peres: trencar una relació o enfadar-se.


-Fer salat: arribar tard per a fer alguna cosa.


-Ser flor de tardor: ésser tardà, tardaner, el darrer en fer una cosa o en assabentar-se.
N.B. Dins l'OPTIMOT.CONSULTES LINGÜÍSTIQUES podeu trobar la seva equivalència en castellà.
!!EXERCICI:
-Escriu un mínim de deu frases fetes que no apareguin en les fitxes anteriors ni en aquesta. No et preocupis, n'hi ha a milers! També pots realitzar una recerca biogràfica i bibliogràfica de l'autor, un dels destacats de la nostra literatura.

dissabte, 6 de març del 2010

Hi havia una vegada. Un mar de contes i més contes. Adreçat a l'ESO.


Recomano tres direccions on podreu llegir molts contes si en teniu ganes, i ja de pas passareu una bona estona acompanyats de bona literatura, la contística. A mi cada cop m'agraden més els contes, sobretot els d'arreu del món, els clàssics i coneguts de cada país.





N.B. Cada primer divendres de mes el diari "20 minutos" n'ofereix un. Són molt interessants.

!!EXERCICI:

-Cercar un contes que aparegui en algun d'aquests tres links i realitzar un petit resum de 8 a 10 línies explicant el seu argument. També pots cercar al diccionari cinc paraules que no coneguis, escriu una oració amb cadascuna i a més, un sinònim i un antònim de cada mot buscat.

Joan Maragall. Adreçat a Batxillerat i al PPAS.


Enguany i l'any vinent seran dos anys importants per al recordatori d'aquest gran poeta. En aquest 2010 farà cent cinquanta anys que va néixer i el 2011 cent anys que va morir l'autor. Seria bo que realitzéssiu una petita recerca de "la seva vida i miracles", ja que va fer molt per la nostra llengua. Un dels seus poemes més bonics és "La vaca cega", que pot llegir tot l'alumnat. Maragall estava emmarcat dins el Modernisme i va participar en revistes com "L'Avens". També va publicar articles als diaris de l'època com La veu de Catalunya o Diario de Barcelona. La pressió del nou moviment emergent, el Noucentisme, va fer que Maragall adoptés posicions més combatives en els seus ideals polítics i literaris. Destaquen poemaris com: "Enllà" (1910) i "Seqüències" (1911).

Per ampliar bibliografia:
 


!!EXERCICI:
 
-Fes una recerca sobre la vida i l'obra de Joan Maragall i adjunta-la a sota, on hi diu "comentaris". Però recorda, resumeix, no copiïs i enganxis.

dimarts, 2 de març del 2010

Més frases fetes. Adreçades a tot l'alumnat.


Us vaig anotant més frases fetes perquè les aneu interioritzant a poc a poc. Recordeu que n'heu de saber unes quantes i que formen part de la riquesa de la llengua. Normalment, sempre en surten als exàmens i quedareu bé si les utilitzeu a l'oralitat, que moltes es van perdent.

-Fer-se el suec: anar despistat -a propòsit-.

-Fer mans i mànigues: fer tots els possibles per aconseguir aquella cosa o objectiu.

-Fer tentines: és caminar titubejant, amb oscil·lacions, com un nen quan comença a caminar o algú que ha sofert un accident i es va recuperant.

-A cavall regalat no li miris el dentat: si et regalen una cosa, no et queixis i accepta-la que pitjor seria comprar-la.

-A la vora de convents i de rius, les orenetes no hi fan nius: amb gent d'església no faràs gaires negocis.

-Afluixar la bossa: donar diners, pagar.

-Agafar el rave per les fulles: interpretar de manera incorrecta.

-Aixecar la camisa / vendre una moto: enganyar, prendre el pèl.

-Fer-ne un cabal: fer-ne un gra massa.

-Fer el préssec: deixar-se enredar o ridiculitzar inconscientment.

-Fer-ne una com un cove: fer-la molt grossa.

-Vestir un sant i desvestir-ne un altre: intentar canviar la situació i no fer-ho

!!EXERCICI:
-Realitza un recerca per Internet de frases fetes que no hagin aparegut en aquesta fitxa. Pots escriure'n quinze com a mínim i anotar al seu costat en una oració el seu significat. També pots realitzar una oració amb cadascuna d'elles.


dilluns, 1 de març del 2010

Para compte amb el conte del comte. Adreçada a tot l'alumnat.



Aquestes tres paraules porten molta confusió a l'hora d'escriure:

1. Conte: és una narració, una historieta. Per exemple: Pere Calders escrivia molts contes divertits. Us els recomano.

2. Comte: és un títol nobiliari. Per exemple: el comte de Barcelona.

3. Compte:
a) -La factura. Per exemple: -Em podria portar el compte? Gràcies.

b)-Vigilia, tingues cura. Per exemple: -Para compte quan creuis el carrer.


!!EXERCICI:
-Ara pots escriure dotze oracions d'una línia on apareguin els diferents usos d'aquestes tres paraules i anotar la resposta a sota, on hi diu "comentaris".
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;