dimarts, 27 d’octubre del 2009

Frases fetes per al PPAS i Batxillerat.


Frases fetes que contenen el verb ser:

-ser coix del front: no tenir seny.

-ser de bona dent: ser menjador.

-ser de la màniga ampla: ser tolerant.

-ser el capità aranya: fer actuar però sense participar (manipular)

-ser fluix de llengua: ser indiscret.

-ser un boca d'or: ser eloqüent.

-ser una sangonera: ser causa de pèrdua.

-ser de bona pasta: tenir bon caràcter.

-ser de poca vida: ser poc menjador.

-ser del morro fort: tenir mal geni.

-ser de la primera volada: ser inexpert.

-ser el cul d'en Jaumet:: ser molt bellugadís.

-ser un calçasses: deixar-se dominar per la dona.

-ser un cap calent: ser un exaltat.

N.B. Acostumen a posar frases fetes a la prova d'accés a CFGS (PPAS) del maig i també a l'apartat de lèxic de la Selectivitat.

!!EXERCICI:
-Pensa i escriu deu frases fetes que coneguis.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Els poemes més bonics de 1r d'ESO.


Aquí us adjunto dos poemes de dos poetes i una poetessa que tenim a primer d'ESO. Espero que us agradin.


EL MEU POEMA

Del cel va caure un mocador brodat

de mil colors,

i a cada cantonada hi posava:

Josep Maria dels meus amors.

Cristina de la Resurrección
1r ESO A


EL PIRATA

M'agradaria ser pirata

no per l'or ni la plata,

sinó per aquell tresor

que tens dins del teu cor.

Jordi Padrós
Zain Ansar
1r ESO A


!!EXERCICI:
-Ara tu ets l'escriptor/a. Escriu i pensa un poema, si ets valent/a pots escriure'l on hi posa "comentaris". Primer et registres, és gratuït.

Dos poetes més. De 4t d'ESO.


Un cop de vent,
un esforç recent,
un núvol,
tan negre com el carbó,
ha portat pluja i un cicló.
El cicló ha començat,
i tothom està preocupat,
perquè per la tele han avisat,
que tot va ser un conte,
i ara s’acabat.

Natán Alcayde
4t d'ESO A

AL NOI QUE JO PENSO

De nois, n'hi ha molts,
però n'hi ha un d'especial.
Al que jo penso.
Al que jo estimo.
Però no sé on està.
Però un dia vindrà.
I m'estimarà.

Farkhanda Aslam
4t d'ESO B

dissabte, 17 d’octubre del 2009

La llegenda del timbaler del Bruc. Adreçat a l'ESO.



Avui 21 d'octubre fa un any que vaig posar en marxa el blog. Anava una mica esmaperdut i desorientat al principi, però ara m'he fet tot un expert. Voldria dedicar aquesta fitxa a tot l'alumnat que ha entrat al blog i ha adquirit eines per millorar el seu català tant des de casa com des de l'aula.

També faig de passada un petit homenatge al meu padrí, Alfred Olivart, i ja traspassat ara fa quinze anys que cada vespre abans d'anar a dormir m'explicava aquesta petita història i jo li feia repetir una i altra vegada i ell mai es cansava d'explicar-me-la.


La llegenda del timbaler del Bruc

És una llegenda originada arran de la guerra del Francès (1808). El nom del timbaler s'atribueix a Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor (Bages) i que visqué de 1791 a 1809.

La història explica que entre el 6 de juny i el 14 de juny de 1808, quan les tropes de Napoleó s'aproximaven a la zona de Montserrat, un noiet jove, el timbaler va fer repicar el seu tambor amb coratge, de manera que el seu so va topar amb les parets de Montserrat produint un eco que va fer pensar als francesos que les tropes de l'exèrcit espanyol -que també estava format per catalans i suïssos- eren superiors en nombre d'efectius. Això va fer fugir amb celeritat les tropes franceses de manera espaordida. Així es va trencar la imbatibilitat de les tropes napoleòniques.

En l'actualitat, podeu trobar diversos monuments a aquest petit heroi, n'hi ha a Santpedor, el Bruc i Barcelona.

El cineasta Jordi Grau, el 1982 va realitzar una pel·lícula anomenada El timbaler del Bruc amb un jovenet Jorge Sanz. I més recentment, ha aparegut "Bruc" (2010) en sèrie, emesa per TV3.

http://www.racocatala.cat/forums/fil/132030/bruc-pellicula-timbaler-bruc-estrena-desembre-22122010


!!EXERCICI:

-Però això no deixa de ser una llegenda. Té part de realitat i part de mitologia o ficció. El poble i la seva gent s'han encarregat de mitificar-la. Ara tu pots ésser el protagonista cercant una llegenda que ha esdevingut popular a Catalunya. Argumenta què penses que té de real i que té d'inventat o part poc creíble.

Com resumir un text. Adreçat a PPAS i Batxillerat.


Per a resumir un text de manera efectiva cal seguir els passos següents:

1. Llegir una vegada el text per captar la idea principal.

2. Realitzar un segona lectura destriant les idees principals de les secundàries.

3. Si encara no has entès el text, tornar a realitzar una tercera lectura.

4. Fer un esborrany (en brut) d'allò que vols escriure i llavors, ja ho passaràs a net.

5. Sigues polit/da i clarivident amb les idees que expliques.

6. No posis mai cap opinió personal al text. No compten per res les teves idees, només les del text.

7. Usa connectors per perfeccionar el text: en primer lloc, d'altra banda, finalment, per exemple...

8. Evita aquelles famoses frases que connoten distanciament i poca coneixença del text:

"El text parla de ...", "L'autor explica que...", "El text finalitza dient que...", "L'autor conclou que..."

9. Finalment, recorda que RESUMIR NO ÉS COPIAR LITERALMENT DEL TEXT. Sinó EXPLICAR AMB LES TEVES PARAULES LES IDEES DESTACADES. Qui copia del text, o no ha entès res o no sap escriure i té por de fer faltes, per això copia.

10. No repeteixis paraules, cerca sinònims, sinó el text perdrà contingut i serà pobre en vocabulari.

11. Comença i finalitza el text de manera directa, mai "posant palla", informació innecessària.

12. No sobrepassis mai les sis faltes en allò que escriguis o serà un zero a la pregunta.

!!EXERCICI:
-Agafa un text qualsevol o una mostra d'examen pràctic lliurat a l'aula i prova de realitzar un resum de sis línies del text.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Optimot. Adreçat a tot l'alumnat.


Optimot és un diccionari especialitzat en llengua catalana. Apareix un quadre, allí hi anoteu la paraula que cerqueu i a l'instant tindreu el seu significat amb les diferents ascepcions (significats i sentits) en cada context. És una eina molt útil i pràctica si t'agrada treballar el català des d'Internet.

El link és el següent: http://optimot.gencat.cat/

!!EXERCICI:
-Cerca el significat de: vessar, lícit, celeritat. Ara pots buscar la diferència que hi ha entre: escriba i escrivà, i a l'instant tindràs la resposta.

Gramàtica electrònica de la llengua catalana de l'IEC. Adreçat a l'alumnat de PPAS i Batxillerat.


L'Institut d'Estudis Catalans té una gramàtica electrònica gratuïta que es pot descarregar per seccions i que està actualitzada. Està realitzada per aquesta institució, la que fixa les normes gramaticals i d'escriptura en català. Si teniu consultes podeu ampliar o repassar continguts a més dels que explica el professor a classe o avançar feina ortogràfica. Penseu que és ampliada, però sempre us heu de quedar amb allò essencial i les excepcions, no cal saber-ho tot.

La pàgina és la següent:
http://www.iec.cat/ llavors cal clicar on hi diu LLengua (part superior, pel mig), llavors, clicar Gramàtica, a la columna de l'esquerra i després a Accés a la versió electrònica de la gramàtica.

!! EXERCICI:
-Podeu repassar quan escrivim B /V, S /SS... des d'aquí.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Dites populars per a l'ESO.


Us adjunto una pàgina on podeu trobar moltes dites populars catalanes. És la següent:

!!EXERCICI:

-Ara pots cercar 10 dites populars que t'agradin i lliurar-les al professor o anotar-les a sota, on hi diu "comentaris".

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Carles Riba. 50 anys després del poeta. Per a Batxillerat.


El proppassat 12 de juliol del 2009 va fer cinquanta anys que ens va deixar aquest gran poeta i traductor de les nostres lletres. Destacà com a professor de literatura, poeta i traductor de clàssics grecs com Les bucòliques de Virgili, Antígona de Sòfocles, l'Odissea d'Homer i més tard, com a màxim dirigent de la Fundació Bernat Metge, encarregada de divulgar els clàssics grecs i llatins. Gràcies a ell ens han arribat aquestes obres en català i a la seva dèria per la traducció: també traduí obres d'Edgar Allan Poe, com Històries extraordinàries.


Es casà amb la poetessa Clementina Arderiu i tingué com a alumna seva a Rosa Leveroni (veure el poema del mes dins http://laseducciodelesparaules.blogspot.com/). Treballà la literatura infantil en obres com Les aventures d'en Perot Marrasquí o Sis Joans.


Com a poeta destacà amb el primer llibre d'Estances (1919), però encara era tot un desconegut. Amb el segon poemari d'Estances (1930), s'acosta al gènere de la cançó i l'emmarca d'una certa emotivitat. A l'obra Tres suites, es preocupa per la forma -poesia pura-, la manera d'escriure. A les Elegies de Bierville (1943), explica les seves vivències de la guerra i del lloc on va exiliar-se, ho fa a través de la poesia. Volum on hi apareixen tres realitats: un jo molt personal, la realitat del seu poble i la de Grècia com a pàtria. Aquesta obra marcà un abans i un després dins la poesia catalana.


Altres obres poètiques que destacaren en la seva producció foren: Del joc i del foc (1946), on donà a conèixer una forma estròfica japonesa, la tanka. Una altra és Salvatge cor (1952), mitjançant els sonets ens parla de la seva vida.


Carles Riba promocionà el català arreu d'Espanya, en congressos de poesia a Segòvia, Santiago de Compostela i Salamanca. Fou un poeta silenciat pel franquisme i mereix ser recordat per tot el que representa. Darrerament ha estat una mica oblidat per les institucions. "Hem de pensar que si hagués estat un poeta anglès seria un dels més importants del segle XX", (TV3, Telenotícies Migdia, 14 d'octubre del 2009).

!!EXERCICI:

-Entra a Internet i cerca un poema inclòs a Les elegies de Bierville. Comenta la seva temàtica.

divendres, 9 d’octubre del 2009

El gènere del substantiu. Per a tot l'alumnat.


Cal fer atenció al gènere d'alguns mots perquè presenten interferències amb el castellà i ocasionen confusions.


1. Són masculins:


els afores, un (des) avantatge, el deute, el corrent, el dubte, el compte, el costum, el full (de paper), el pendent, el senyal.


2. Són femenins:


una allau, una anàlisi, una esplendor, una aroma, la claror, la dita, la remor, la resta, la síndrome.


!! EXERCICI:

-Escriu una oració amb quatre paraules masculines i quatre femenines de la fitxa.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Recomanació: el programa El gran dictat. Per a tot l'alumnat


Avui us proposo un programa de televisió en català. El programa el fa tv3 els dissabtes i els diumenges de 20:22 a 21 hores, es diu El gran dictat. És un programa molt didàctic per tal d'aprendre sinònims, frases fetes, ortografia, ordenació d'oracions cèlebres i treball en diferents camps lèxics, ja que com que ho fas per lleure, gaudeixes més aprenent. Escoltes amb atenció i fixes la vista a les paraules, és llavors quan la memòria rendeix el doble i realitza bé la seva feina.

Que gaudiu del programa!


divendres, 2 d’octubre del 2009

El conte 2. Yosaku i l'ocell màgic. Adreçat a l'ESO.

YOSAKU I L'OCELL MÀGIC

Tsuyoki Yama (Japó)

Fa molts anys hi havia un noi molt pobre, que vivia en una caseta al mig d'un bosc. Aquest noi s'anomenava Yosaku. En Yosaku es guanyava la vida recollint llenya a la muntanya per després vendre-la a la ciutat.Un dia que nevava i feia molt fred, Yosaku va anar a vendre la llenya. Dels diners de la venda es comprà menjar. Pel camí de tornada sentí uns sorolls estranys. S'hi acostà i va veure un ocell en una trampa.

- Pobre ocell -va dir Yosaku-. Ara t'ajudaré.

El deslligà de la trampa. L'ocell va marxar volant, content, fent vols d'alegria pel cel i donant-li les gràcies a Yosaku.Yosaku, que tenia molta gana i molt fred, se'n va anar cap a casa seva. Mentre encenia la llar de foc, van trucar a la porta.

-Qui deu ser ? -es preguntà Yosaku.Quina sorpresa!

Quan obrí la porta es trobà una noia preciosa, que tenia molt de fred. Yosaku, que era bo, li va dir:

-Passa i escalfa't.

Yosaku va preguntar a la noia on anava, i ella li va dir que anava a visitar un familiar que vivia a prop d'aquell camí.

-És de nit- va dir Yosaku.I ella li va demanar per quedar-se a dormir aquella nit ja que era molt freda.

- Sí, m'agradaria, però sóc pobre, i no tinc llit, tampoc gaire menjar.

- No em cal, gràcies.- Doncs bé, pots quedar-te - va dir Yosaku.

Durant la nit la noia va fer tota la feina de la casa.Quan Yosaku, al matí, es va despertar i va veure tot tan net i ordenat es va posar molt content.Va continuar nevant un dia i un altre.I ella li va preguntar:

- Puc quedar-me fins que acabi de nevar?- És clar que sí -va dir Yosaku.

Passaven els dies i no parava de nevar.Yosaku i la noia es van enamorar i un dia ella li va dir a Yosaku:

- Què et vols casar amb mi? I així sempre estarem junts.

- Sí -va contestar Yosaku.

- A partir d'avui em pots dir Otsuru -va dir la noia.

Després de casar-se ella va treballar molt i ajudà molt al seu marit. Yosaku era molt i molt feliç.Un dia, quan Yosaku sortí per vendre la llenya, Otsuru li demanà que comprés fils. Otsuru preparà mentrestant el teler per teixir. Quan van tenir els fils, Otsuru va demanar a Yosaku que no entrés a l'habitació mentre ella estigués teixint la roba.Otsuru va passar tres dies teixint sense sortir de l'habitació i no menjava ni dormia. Quan va acabar de teixir va sortir de l'habitació i immediatament li ensenyà el teixit AYANISHIKI a Yosaku. Yosaku quedà meravellat:

- Quina roba més bonica!

- Podries vendre el teixit a la ciutat i així podries treure molts diners -va dir-li Otsuru.

Yosaku quan anava a la ciutat anava dient als senyors rics si volien AYANISHIKI.Però el rei, mentre passava pel mercat, va veure aquell teixit d' AYANISHIKI tan bonic i el va voler comprar. Llavors li va donar molts diners a Yosaku per aquell teixit tan i tan bonic.Yosaku tornà a casa molt content i li va donar les gràcies a la seva esposa Otsuru. I li va dir que el rei volia més AYANISHIKI.

- Ja en faré més -va contestar Otsuru.

Aquesta vegada també trigà quatre dies per fer-la sense ni menjar ni dormir. Estava molt dèbil, quan va sortir de l'habitació.Ella va dir:

- He acabat de fer-lo però és l'última vegada que ho faig.

-Sí, sí -va dir Yosaku- si tu et posessis malalta, jo patiria molt.Yosaku va portar al rei el AYANISHIKI i aquesta vegada també li va donar molts diners.

- Però per fer el quimono de la princesa -li va dir el rei- necessitaré més teixit.

Yosaku li va dir que ja no se'n podia fer més, que era impossible; però davant l'amenaça del rei que, si no ho feia, el degollaria, Yosaku va haver de cedir a la força.Yosaku li va dir a Otsuru que hauria de teixir per última vegada un altre AYANISHIKI. Otsuru va dir que ja ho faria i va començar a teixir a la seva habitació com les altres vegades.

-Estic molt preocupat, triga molt a sortir de l'habitació; cada vegada s'aprima més.Com que ell estava tan trist, volia mirar com es trobava Otsuru.Ja no tenia paciència. Va trencar el compromís i va mirar dins de l'habitació.Oh! Un ocell! Un ocell estava teixint amb les seves plomes. Llavors l'ocell es va girar i va veure Yosaku i es transformà en Otsuru.

-Al final m'has descobert el secret. Jo sóc l'ocell que un dia vas ajudar. He vingut per tornar-te el favor, però he de marxar perquè ja saps el meu secret!! -Otsuru li va dir.

-Perdona'm! No marxis! -li va dir Yosaku.

Però ella es va transformar en ocell una altra vegada i se'n va anar.Yosaku va cridar plorant:

- Espera'm si et plau, torna aquí!L'ocell es va enlairar fent uns sons de tristesa.


!!EXERCICI:

-Cerca similituds entre aquest conte i la vida real. Resumeix el conte amb sis línies. Què en penses de l'actitud de l'ocell? Argumenta la resposta.

El conte 1. L'indi que no complia la seva paraula. Per a l'ESO.

L'INDI QUE NO COMPLIA LA SEVA PARAULA

Eric Phillips (indis oglales, EEUU)



Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra dels oglales una roca en forma d'home i els va dir:

- Hi ha indis per tota la terra, així és que jo he de viatjar per tot el món. Si algú de vosaltres necessita ajuda que vingui aquí i li demani a la roca. Aquesta roca té el poder de comunicar-se amb mi. Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes.

Hi havia un indi anomenat Ratlla Trencada a qui no li agradava caçar i vivia molt pobrament. Un dia que no tenia res per a menjar es va acostar a la roca i li va demanar:

- Sé que ets tan poderosa com el Gran Esperit, ja veus que sóc pobre i desgraciat. Em podries ajudar?

La roca va contestar:

- Des què et conec no t'he vist caçar mai.

- És que tinc un arc molt dolent, la meva llança no té punxa i he perdut la meva destral -va contestar Ratlla Trencada-. I a més, les meves cames són dèbils i no puc córrer darrere els cérvols.- I per què no vas a pescar? -va demanar la roca.-

La darrera vegada que vaig atrapar un peix se'm va escapar i s'endugué l'arpó. Un gos s'ha menjat els meus hams d'os i les formigues s'han instal·lat a les meves xarxes.

- Què vols, doncs? - va dir la roca.-

Voldria un cérvol, petitet, petitet. A canvi jo et taparia amb la meva manta de pell de bisó. A l'hivern les nits refresquen i deus tenir fred.La roca li va dir que es guardés la manta, que ell miraria de concedir-li el seu desig.

- No, no, jo vull regalar-te-la -va dir Ratlla Trencada-. És segur que tu la necessites més que jo.L'indi va tapar la roca amb la seva manta plena de forats i va marxar.Quan l'indi tornava cap a la seva tenda va ensopegar amb un cervató mort. El va agafar, li va treure la pell i el va posar al foc a coure.Mentre el cérvol es torrava al foc, va començar a fer molt fred i Ratlla Trencada va pensar:

"Per què li hauré donat la meva manta a una roca? Em sembla que he fet una estupidesa. Una roca tapada i jo passant fred!".

Deixant el cérvol torrant-se al foc, l'indi va anar fins a la roca i li va agafar la manta i se la va posar sobre les espatlles. Va marxar cap al seu tipi, va menjar part del cervató i se n'anà a dormir.Al cap d'uns quants dies va tornar a tenir gana i va pensar:

"Tornaré a la roca i li demanaré que em doni menjar."- Tinc gana, molta gana. Podries donar-me una mica de carn? -va dir l'indi.

La roca li va respondre:

- Què has fet amb el cervató que et vaig donar?- Era un animalet molt petit i m'ha durat molt poc temps?- Encara no has arreglat els teus atuells de cacera? -va dir la roca.-

La corda del meu arc s'ha espatllat. Necessito pell de bisó per fer-me'n una. Si em proporciones un bisó tindràs el meu agraïment.La roca semblava dubtar i l'indi li va dir:

- Agafa la meva manta. Aviat plourà i amb ella estaràs coberta.L'indi tornà cap a la seva tenda i en arribar es va ensopegar amb un bisó. Ratlla Trencada va arrencar la pell al bisó, la va posar a assecar i a continuació va posar la carn a coure. Però l'indi havia agafat molt poca llenya i el foc no era suficient per coure un animal tan gros.Al cap de poca estona va començar a ploure i a fer un temps molt fred. Calat fins al moll de l'os l'indi va dir:

- Que estúpid que he estat en donar la meva manta a la roca. La roca pot aguantar el mal temps sense cap perill, mentre jo puc morir de fred!

Amb aquest pensament, l'indi va anar cap a la roca i li prendre la manta. Després va emprendre el camí de tornada amb la manta a les espatlles. En arribar al seu tipi va veure que el bisó havia desaparegut, al foc només hi quedava una mica de llenya i a l'ambient una agradable oloreta de bisó cuit.Ratlla Trencada va comprendre que la roca l'havia castigat per no haver complert la seva paraula. L'indi va tornar davant de la roca i va demanar i demanar que l'ajudés. La roca no va fer-li cas i no va fer aparèixer més menjar. Llavors Ratlla Trencada va aprimar-se molt. Des d'aquell dia, Ratlla Trencada i els indis oglales han après que per merèixer els favors del Gran Esperit, cal guanyar-se'ls amb l'esforç personal i sinó és millor no demanar res i, que, si per casualitat els regala alguna cosa, li ho agraeixen.


!!EXERCICI:
-Us ha agradat aquest conte d'arreu del món? Sabríeu fer-ne un breu resum de cinc línies? Quina és la moralitat d'aquest conte? T'has trobat a l'actualitat en alguna situació similar? Dibuixa com t'imagines l'indi protagonista del conte.

Ús del prefix no- Adreçat a Batxillerat i a PPAS


Els derivats amb prefix s'escriuen sense guionet tret de les formes amb el prefix no- quan va seguit d'un nom. Per exemple: no-alineació, no-res...

En canvi quan el prefix no- va acompanyat d'un adjectiu la paraula no porta guionet. Exemple: no alineats, no exaltats...

Recorda:

no- (+nom) : no-violència.

no (+adj): no agradable.


!! EXERCICI:

-Ara prova d'escriure cinc mots de cada tipologia, és a dir, 5 amb no amb guió i 5 sense. Pots ampliar aquesta fitxa cercant al blog la que parla sobre el guionet. (Veure el dia 9 d'abril del 2009).

dijous, 1 d’octubre del 2009

Els connectors. Per a Batxillerat i PPAS


Els connectors són unes partícules bàsiques que serveixen per a unir elements d'un text, per oposar-ne d'altres, per exemplificar, per canviar de tema, per finalitzar un escrit... La utilització d'aquest elements sempre milloraran molt el text, però cal utilitzar-los amb cura i sentit lògic, és a dir, no escriure'n un cada dos per tres.


1. Per introduir el tema d'un text:

L'objectiu principal de, l'article sobre...ens tracta de. (correcta sempre que no sigui un resum).

(Penseu que en un resum sempre heu de començar de manera directa).


2. Per introduir un tema nou:

Respecte a, un altre punt és, quant a.


3. Per enumerar:

En primer lloc... en segon lloc, primerament, al final, per començar, per acabar.


4. Per oposar:

D'una banda... de l'altra..., al contrari, en canvi.


5. Continuar parlant sobre el mateix:

A més a més, així mateix, així doncs.


6. Per posar exemples:

Un bon exemple d'això seria, per exemple, com a mostra, en particular.


7. Per intensificar:

És a dir, en efecte, en altres paraules.


8. Per resumir:

En conjunt, resumint, en poques paraules.


9. Per acabar un text:

En definitiva, finalment, en conclusió, Per acabar.


10. Indicar temps:

Abans, després, simultàniament, més tard, llavors.


11. Indicar espai:

A la dreta, a l'esquerra, a prop, lluny, amunt, avall, a dalt, a baix, a sota, al costat.


12. Afirmar:

És clar, per suposat que, exactament.


13. Negar:

Ni parlar-ne, de cap manera.


14. Corregir:

Fins a cert punt, en tot cas, millor dit.


15. Causa: Molt important!!

Perquè, ja que, a força de, atès que.


16. Conseqüència: (una cosa és conseqüència d'una altra)

En conseqüència, per això, de manera que.


17. Condició:

A condició de, en cas que, si.


18. Finalitat: Molt important!!

Perquè, a fi de, per tal de.


19. Oposició (oracions adversatives): marquen contrarietat, oposició.

En canvi, no obstant això, ara bé.


20. Objecció (oracions concesives):marquen una objecció.

Malgrat que, baldament, tot i que.

N.B. És important que sapigueu que no hi són tots els connectors. Sí que hi ha els "més famosos". Recordeu que tampoc heu de repetir-los en un text, sinó cercar-ne d'equivalents. L'ideal és que en reteniu a la memòria tres de cada.


!! EXERCICI:

-Agafeu qualsevol escrit que heu treballat a classe, ja sigui un text de cent paraules o un resum i utilitzeu connectors amb lògica per tal de millorar el text. Intenteu no fer tampoc un abús d'aquestes partícules ja que "emborratxaríeu" el text, el deterioraríeu.







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;