divendres, 28 de desembre del 2012

L'eriçó i l'elefant. Conte. Adreçat a tothom.



L’ERIÇÓ I L’ELEFANT


Conte tradicional sufí



Un elefant estava refrigerant-se en un riu quan passà per allí un eriçó molt bromista, que el desafià a una cursa. El paquiderm es mosquejà i digué a l’eriçó:

-“Com t’atreveixes a desafiar-me?”.

-“Bé, tu i els teus sou lents i feixucs”, contestà l’eriçó amb sarcasm.

-“Lents i feixucs? Què sabràs tu de la velocitat i de la intel·ligència”, respongué l’elefant amb orgull.


I es van enarçar en una discussió que durà tot el matí. L’eriçó aconseguí picar de tal manera a l’elefant que al final aquest acceptà el repte. El monumental paquiderm dibuixà una línia amb la trompa, i ell i l’eriçó es posaren al darrera.

-“Un, dos, tres…”, cridà una cigonya.



Els dos sortiren disparats cap a l’arribada. Però a la meitat de la cursa l’elefant s’adonà que no havia vist l’eriçó en cap moment, només a la sortida. Pensà que l’havia deixat enrere i continuà corrent amb més força. Però a la meta es va emportar una gran sorpresa en veure l’eriçó més fresc que una rosa. L’elefant acceptà la seva derrota i marxà decebut. Llavors, l’eriçó, de camí cap a casa, no parava de riure, tot i que estava adolorit dels ossos pels salts que havia donat al llom de l’elefant…



(Traduït de Cuentos del mundo, n.34, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)


(Imatge extreta de: quia.com i fr.wikipedia.org)


!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest conte. Recorda que resumir no és copiar, sinó explicar-lo amb les tevés paraules.

2. Cerca un sinònim i un antònim de les paraules de color blau.

3. Explica amb un màxim de dues línies que significa la següent frase dins el sentit de la història: “en veure l’eriçó més fresc que una rosa”.

4. Fòrum: t’ha agradat aquest conte? en pots extraure alguna mena d’ensenyament per a la quotidianitat?

5. Escriu o cerca un conte en el qual hi hagi algun tipus de moralitat.

dijous, 27 de desembre del 2012

Quatre frases fetes (23). Adreçat a tot l'alumnat.



.No haver-hi forma:

Manera de convèncer a algú.

Ex:

-No hi va haver forma que vingués al cinema.




.Ésser un escarràs de feina:

Ser molt treballador/a.

Ex:

-L'alumnat de la meva classe és un escarràs de feina.




.Que el diable se m'emporti si...

Assevera que una cosa sigui certa.

Ex:

-Que el diable se m'emporti si t'enganyo.




.Sense ordre ni concert:

De manera desordenada.

Ex:

-En aquella exposició tot funcionava sense ordre ni concert.




(Font: Diccionari de frases fetes de l'Enciclopèdia Catalana)

(Imatge extreta de: obs-reputation.org)




!!EXERCICIS:

1.Realitza dues oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.

2. Aporta quatre frases fetes que desconeguis i anota el seu significat.

3. Cerca una frase feta que t'agradi i utilitzis poc i justifica la teva elecció.

divendres, 21 de desembre del 2012

Pràctica de resumir (3). Adreçat a Batxillerat.







Un, dos, tres, càmera i acció! avui parlem de cinema.


  

Quin títol té en català?                 

La Vanguardia en català| 03/05/2011   
Jaume Figueras


Aquesta és una pregunta que es faran sovint, a partir d'avui, els membres de la redacció de La Vanguardia. També pel que fa als títols de les pel·lícules que s´esmentin i que hagin tingut una versió catalana, sobretot a través de Televisió de Catalunya.
Des dels seus inicis al 1984, TV3 va assumir la feina no tan sols del doblatge a la llengua pròpia del país, sinó també de trobar un nou títol en català... que no sempre coincidia amb el de la producció que s´havia estrenat a la pantalla gran.
Aquests doblatges, fets a partir de còpies en versió original que no havien patit cap mena de manipulació, van permetre en alguns casos recuperar la integritat i el sentit de molts diàlegs mutilats o maquillats per la censura del moment. També es van recuperar escenes que havien estat eliminades pels sempre incansables vigilants de la moral i de les condicions polítiques de l´època.
També calia inventar nous títols. I, sense tenir en compte algunes pintoresques decisions dels lingüistes dels primers temps de TV3, van sorgir diverses opcions. Algunes, certament discutibles. La majoria, perfectament respectables.
La prioritària, traduir literalment el títol original sense considerar el de l'estrena comercial. Va ser el cas de All about Eve, la famosa pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz que haviem vist com Eva al desnudo. En català va ser, senzillament, Tot sobre Eva.
En d´altres ocasions, títols de difícil adaptació com el The fortune cookie, de Billy Wilder (una referència al pastisset de la sort dels restaurants xinesos) i que en la seva estrena es va dir En bandeja de plata, va passar a ser Un cop de sort en la versió catalana.
Tercera opció: traduir directament el títol espanyol, especialment si és molt popular, de determinades pel·lícules. La ladrona, su padre y el taxista no tenia res a veure amb l´original italià, Peccato que sia una canaglia (llàstima que sigui una pocavergonya). En català la decisió va ser alhora senzilla i pràctica: La lladregota, el seu pare i el taxista.
El film de Sidney Lumet Dog day afternoon, que vam conèixer com Tarde de perros, va acabar sent Tarda negra, al temps que Iris and Stanley, estrenada com Cartas a Iris, va patir tan sols una permutació de noms, Stanley i Iris. I en l'emissió, relativament recent a TV3, d'un títol tan famós com Solo ante el peligro (a l´original, High noon, és a dir Al punt del migdia) va semblar inevitable només considerar Sol davant el perill. Dada curiosa: de tant en tant es desferma la imaginació tant pel que fa a títols en castellà com en català. Es el cas de Guilty by suspicion (literalment, culpable per sospita), la pel·lícula on Robert De Niro es posa a la pell d'una víctima del senador McCarthy. Per la seva exhibició a Espanya va rebre un inequívoc Caza de brujas. Quan es va passar per TV3 va ser Acorralat per la justícia.
Atenció també a alguns petits paranys: de vegades el títol triat a les projeccions de la Filmoteca de la Generalitat, que acostuma a inclinar-se per traduir l´original, no coincideix amb el de la seva exhibició per televisió. Exemple: On the beach, el film de Stanley Kramer sobre la possibilitat d´un holocaust nuclear. A la Filmo és A la platja. A TV3, L´hora final, que es com s´havia estrenat.
Anècdotes a banda, hi ha un fet irrefutable: la normalització aconseguida al llarg dels anys, molt especialment gràcies a la televisió autonòmica, ha fet que la majoria de la població catalana ja pensi en Allò que el vent s´endugué i no pas en Lo que el viento se llevó.
I en el doblatge, la inefable serventa Mamie, a la señorita Escarlata li diu “senyoreta Scarlett”.
I sense arrossegar les as.



(Imatge extreta de: fandangogroovers.wordpress.com)



!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum de vuitanta a cent paraules d'aquest text. Recorda que resumir no és copiar. Si tens dubtes, revisa la fitxa del blog "com realitzar un resum" des del cercador.
2. Escriu un sinònim de les quatre primeres paraules de color rosa i un antònim de les quatre següents. Si ja està respost l'exercici, cerca altres sinònims i antònims sense repetir les respostes dels altres alumnes.
3. Explica el significat de l'oració en vermell dins el context de l'article.
4. Fòrum: què en penses del doblatge dels títols en català? hi havies parat algun cop l'atenció? penses que caldria traduir literal el títol original o bé cal adaptar-lo per posar quelcom més adequat o encertat? justifica la teva resposta.
5. Redacta un text de cent paraules on parlis del cinema en català i de la seva situació lingüística.

Idees: veus alguna pel·lícula en català a les sales? t'agradaria poder veure qualsevol film en català o que puguessis escollir la llengua, o penses que ja està tot bé com ara, gairebé tot en castellà? Penses que els governs s'hi haurien d'esforçar més per aconseguir més presència del català o creus que la culpa és de les grans corporacions que discriminen la llengua catalana? Penses que el català està discriminat als DVD's? són pocs els films doblats al català en DVD, fet lamentable.

N.B. Recorda't de posar un títol i de mostrar una estructura, finalment, posar a sota el nom i el cognom.

dijous, 20 de desembre del 2012

Fenònems de contacte vocàlic. Adreçat a Batxillerat.

Són quatre els principals fenòmens de contacte vocàlic que hem de conèixer:
1. Hiat:
Quan trobem dues vocals seguides que formen part d'una mateixa paraula però que quan la pronunciem pertanyen a síl·labes diferents. Si una de les dues vocals porta accent, ja queda clar que allí hi ha un hiat, sinó cal pronunciar-la per veure si es dóna el cas.
Ex:
Teatre (te-a-tre), camió (ca-mi-ó)...
2. Diftong / triftong:
Quan pronunciem dues vocals contigües en un mateix cop de veu, formant una síl·laba juntament amb la consonant a la qual acompanyen, vol dir que allí hi ha un diftong. Quan s'agrupen tres vocals i una consonant en un mateix cop de veu, formant una síl·laba, estarem parlant d'un triftong.
Ex:
Caure, qüestió, viu...
3. Sinalefa:
Es produeix quan estem parlant d'un diftong sintàctic, és a dir, quan ajuntem la vocal final de l'acabament d'una paraula amb el principi del que la segueix, fent així un sol cop de veu, com si féssim un diftong, per això en diem "diftong sintàctic".
Ex:
tu enganyes ("tuenganyes"), feu-ho ("feuo"), si ho fas ("siofas")...
4. Elisió:
Quan entren un contacte dues vocals, la final d'un mot amb la primera d'una altra paraula, i pronunciar-la, una de les dues desapareix. L'hem elidit.
Ex:
setze anys ("setzanys"),  una hora ("unora"), què en faràs? ("quen faràs?")...
(Imatge extreta de: blocs.mesvilaweb.cat)
!!EXERCICIS:
1. Amplia aquesta fitxa amb diversos exemples de cada fenomen vocàlic.
2. Inventa i no resolguis, que ja ho farà un altre alumne, un exercici per fer amb fenòmens de contacte vocàlics.
3. En l'enunciat de l'exercici dos hi ha un fenomen vocàlic i en el que t'enuncio un altre, els sabries trobar i dir en què consisteixen?
4. Mira la imatge que il·lustra aquesta fitxa i pensa en dues paraules o oracions en les quals apareguin dos fenòmens vocàlics i anota'ls aquí.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Felicitació enfellonida de Nadal. Adreçat a tothom.

Des d'aquí aprofito per felicitar a tothom que hagi fet alguna consulta del blog, que faig amb tanta devoció i afany per l'alumnat, tant el que tinc a les aules com per al que desconec i li pugui servir per alguna cosa.
Vivim temps difícils, i val més no pensar-hi, però hem de seguir en lluita contra aquests polítics egoistes i que roben a la gent de sota. ¿Aquests senyors i senyores de la corbata no es podrien rebaixar els seus sous dotze o tretze mil euros i afavorir tant als aturats, com gent necessitada, als pensionistes i als pobres funcionaris/àries o similars que fan un servei a la societat i que tant han estat objectes de burles i menyspreu per molta gent els darrers anys? molt trist, però els que manen menjaran en grans menjadors i luxe aquest Nadal.
Molt lamentable, però els diners que se'ls confitin, el primer és la salut, i els petits passos, com el que Catalunya va donar el proppassat diumenge, una gran mostra de solidaritat en la Marató 2012 contra el càncer, malaltia que agafarem un de cada tres, però sovint els diners els malbaratem fent guerres i enviant coets a la lluna, destruint encara més el planeta en lloc de cuidar-lo, els que no reciclen també en tenen la culpa.
Una cosa més, jo moriré parlant en català! el senyor Wert a mi no me'l podrà esborrar mai de la vida. Sóc català de moltíssimes generacions, res ho podrà canviar.
A tothom, passeu molt bones festes de Nadal (a Catalunya ho referenciem del 22 de desembre al 7 de gener, curiós, oi?), i bona entrada d'any, si els polítics ens deixen!


 Em quedo amb aquestes paraules del gran John Lennon, ell sí que tenia un gran cor i pensava en tothom, gens egoista com els líders dels països.



                     Imagina’t que no hi ha cel,                       
és fàcil si ho intentes.
Sense infern sota nostre,
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau...
Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.
Diràs que sóc un somniador,
Però no sóc l’únic;
I espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
I aleshores, només hi haurà un sol món.
John Lennon “Imagine” dins Imagine (1971)






(Imatges extretes de: bibliotecacaparella.blogspot.com, bibliotecamontfollet.blogspot.com)

(Traducció d' Imagine: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS
1. Realitza una felicitació nadalenca en català original.
2. Escriu un text de cent paraules on expliquis què faràs durant aquestes festes i si la crisi t'afectarà en les celebracions.
3. Pensa i escriu dos desitjos per al proper any nou. Un a nivell personal i un altre a nivell mundial.
4. Fòrum: ara imagina't que puguessis canviar el món, aporta idees per lluitar contra la crisi? quines propostes faries si estessis al poder?

Vinga, alegra'm el dia: el retorn de la Cua de Palla. Adreçat a Batxillerat.




Amb aquesta típica frase apuntava en Harry el brut (Clint Eastwood) a una de les seves víctimes en la quarta sèrie de la saga, Impacte sobtat, m’ha semblat interessant partir d’aquesta frase, ja que dóna un doble joc, és una gran notícia el retorn d’aquesta col·lecció i el film era una mena de novel·la negra policíaca.


La primera vegada que aparegué en català aquesta col·lecció fou entre el 1963 i el 1969, dirigida per Manuel de Pedrolo dins d’Edicions 62, que pretenia donar a conèixer els autors clàssics de la novel·la negra americana amb d’altres autors europeus, també val a dir, com glossa Joan de Sagarra en l’article La Cua de Palla recordada, no era gens fàcil editar tots aquests llibres en aquella època de persecució lingüística. La publicitaren en cartells ubicats a les estacions de metro i finestrons propagandístics: “No falla, una novel·la de la Cua de Palla”. S’editaren una setantena de títols, amb una periodicitat d’un volum al mes fins que el 1970 desaparegué. Val a dir, que entre els títols anglosaxons d’autors com Dashiell Hammett, James M. Cain, George Simenon, John Le Carré, Raymond Chandler o Patricia Highsmith entre d’altres, se n’intercal·laren un parell de Pedrolo, que a més de director de la col·lecció també exercia com a traductor de diverses obres: Mossegar-se la cua i Joc brut. El disseny de les portades corria a càrrec de Jordi Fornas que barrejava el groc i el negre amb una tipografia de lletres i imatges impactants i que s’avançaren al seu temps, els seus dissenys també tingueren protagonisme en la segona etapa amb Seleccions de la Cua de Palla. En aquella primera etapa la col·lecció no acabà de prendre peu, ja fos perquè es llegia poc i s’editava molt, o perquè la població catalana encara no estava preparada per a ésser receptiva a la literatura nord-americana i europea del gènere negre. Però uns anys després, el 1981 veieren la llum de nou uns quants títols seleccionats, però l’edició hagué de suspendre’s per motius econòmics. El 1985 i sota la mà de Xavier Coma i intitulada Seleccions de la Cua de Palla veieren de nou la llum fins el 1996, però aquest fou el període d’esplendor d’aquesta ja mítica col·lecció, atès que se seleccionaren millor els autors i definitivament focalitzà l’atenció en la novel·la negra nord-americana, però com constata Sagarra, recomanaren a Xavier Coma oblir la col·lecció al panorama europeu i aquest s’hi negà, cavant així la pròpia tomba de la col·lecció primerenca. Era una època en què el gènere policíac estava de moda gràcies a les novel.les d’Andreu Martín, Manuel Vázquez Montalbán, el propi Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, entre d’altres. De 1996 a 1998 els nous títols de la col·lecció aparegueren dins el segell El Cangur, llavors desaparegué. El 2006 es va rellançà de nou sota el nom de La Nova Cua de Palla fins al 2009. Una història d’anades i vingudes, que constaten el grup de fidels seguidors que tenia i l’interès que encara desperta avui dia entre els més col·leccionistes que cerquen en les llibreteries de vell els volums originals que es poden trobar perfectament. Ha estat aquest 2012 que La Butxaca ha reeditat dotze títols clàssics de la col·lecció i amb un preu a l’abast de tothom.

Deixarem anar el misteri del títol de la col·lecció que hem mantingut fins ara, a què feia referència el nom de Cua de Palla? provenia d’un home anomenat Arnau d’Erill i d’Anglesola, un promotor de negocis de la cort, conseller reial i més tard de justícia, que al segle XV escriví un sirventès agressiu contra el seu nebot, Ramon Roger d’Erill –frare de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i comendador de Berbens, qui s’encarregava de la comunitat de monges d’Alguaire –Segrià-) per una deshonra a Margarida, monja de la mateixa col·lectivitat i alhora filla d’Arnau Erill.

La coha tens de palla! (Arnau d’Erill, segle XIV)


Corals blancs, dins vostra cetlla
honestament vull estar,
e nostra amor conservar
mirant la flor de l'atmetlla

O tu traïdor, ¿com pots anar per places
e per ciutats, mesclat amb bones gents?
Tot lo món sap tons greus defalliments;
cert, tu mereixes que te coronin de safrà.
Non has gost defendre ton lleig crim;
tu ets Mordret e semblant a Cahims,
ple de vileses i eixorc de tots béns;
si fossen bons, mort te voldrien tos parents...


Tu vas fugent, no ausas fer batalla,
por has del foch, la coha tens de palla ...

(fragment extret de: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/156275)


 La Cua de Palla en les seves quatre etapes: La Cua de Palla (1963-1970) recollia el millor del gènere negre del qual estava mancat la llengua catalana, així com també va contribuir a generar lectors nous d’aquest gènere, que uns anys més tard es consolidà dins les el panorama literari català. Una crisi editorial féu cloure la col·lecció després de sortir al mercat setanta-un títols en vuit anys. Seleccions de la Cua de Palla (1981-1996), amb uns temps millors i amb la divulgació de la llengua catalana es decideix reemprendre la col·lecció partint dels títols més importants que havien aparegut en la primera etapa que juntament amb la mescla de nous títols la feien molt atractiva. S’editaren un total de cent seixanta-quatre llibres només d’autors nord-americans, on el gènere havia fet furor, també gràcies a portar al cinema d’alguns d’aquests. El 1996 es decidí aturar la sèrie, vist que els preus dels llibres havia augmentat i ja no podien treure a la llum tants volums en poc temps. El Cangur / Cua de Palla (1996-1997), en aquest període sortiren vuit volums més del cicle. La Nova Cua de Palla (2006), que combinava els títols clàssics amb d’altres de ben actuals i novetats com, la traducció per primera vegada al català de la novel·la de Donna Leon, Noblesa obliga. I finalment, La Cua de Palla a La Butxaca que incorpora els títols més destacats de la Cua de Palla, concretament una dotzena, conservant el mateix disseny i revisant els textos, així com també incorporant els passatges restituïts per la dictadura franquista.

Em recordo perfectament d’aquesta col·lecció que feia furor a mitjan dels anys vuitanta i amb el disseny cridaner de portada que si més no, et feia fullejar el llibre. No podies resistir-te a la curiositat que amagaven aquelles tapes negres i grogues inspirades en les primeres col·leccions italianes (I Libri Gialli –El llibre groc-) de Mondadori  i francesa (Série Noire –sèrie negra) de l’editorial Gallimard. Qui no recorda El carter sempre truca dues vegades (1934), ni que sigui en la seva versió cinematogràfica i la seva trama tan inusual com impactant? O de El falcó maltés (1930), novel·la de Dashiell Hammett, interpretada per Humphrey Bogart. Bé, al cap i a la fi, no deixa de ser novel·la de lladres i serenos, com diríem els catalans, però de les que tingueren més èxit. Estem d’enhorabona per aquesta recuperació. Bé, i ja ho sabeu, si en algun mercat del llibre antic en trobeu algun exemplar amagat entre l’ampli ventall de llibres que l’acompanyen, doncs cal adquirir-lo de manera imminent, és una veritable joia de col·leccionisme, que si algú abans ens veu observar-lo, es pot generar una trama policíaca. L’imaginari de Manuel de Pedrolo que en els seus orígens capitanejava aquesta col·lecció de novel·la, fruit del seu ideari, donà peu a un dels fets satisfactoris més recordats de la literatura catalana.

Josep Maria Corretger

Desembre del 2012

Aquests foren els títols editats en la primera etapa, la de Manuel de Pedrolo (1963-1970):




1. Sébastien Japrisot. Parany per a una noia
2.
Terry Stewart. Mà forta
3. Dashiell Hammett. 
La clau de vidre
4. Sébastien Japrisot. Víctimes en fals

5. Margaret Millar. Un estrany a la meva tomba
6. Fred Kassak. Carambolades
7. Stanley Ellin. 
Joc de testimonis
8. Friedrich Dürrenmatt. La promesa
9. Ross Macdonald. La mort t'assenyala
10. Jonathan Craig. 
Departament d'investigació criminal
11. Margaret Millar. Amb la por al cos
12. James M. Cain. El carter sempre truca dues vegades
13. Pierre Véry. Els desaparaguts de Saint-Agil
14. Andrew Garve. Les sorres llunyanes
15. Ira Levin. Una besada abans de morir
16. Pierre Véry. Goupi mans-roges
17. Georges Simenon. La pell d'un home
18. Auguste Le Breton. Batudes a la ciutat
19. Pierre Véry. El senyor Marcel de la funerària
20. Georges Simenon. L'home que mirava passar els trens
21.
Friedrich Dürrenmatt. El jutge i el seu botxí
22. Mickey Spillane. 
Qui mana
23. Allan Ullman, Lucille Fletcher. Ho sento, us heu equivocat de número
24. Georges Simenon. El penjat de Saint-Pholien
25. Ed McBain. El pispa
26. Stanley Ellin. Cal saber encaixar
27. William P. McGivern. Sota la pell
28. James M. Cain. Doble indemnització
29. Georges Simenon. Liberty
30. John Evans. La corona de llautó
31. Lionel White. Invitació a la violència
32. Manuel de Pedrolo. Joc brut
33. William Irish. La dama fantasma
34. Georges Simenon. El carreter de la providència
35. Albert Conroy. Cap de turc
36. Ross Macdonald. Experiència amb el mal
37. Patricia Highsmith. Clara també
38. Margaret Millar. Un aire que mata
39.
Mildred Gordon, Gordon Gordon. En mans de l'F.B.I.
40. Gil Brewer. 
Color de sang
41. John Le Carré. Un crim de qualitat
42. Georges Simenon. La nit de la cruïlla
43. Dashiell Hammett. El falcó maltès
44. John Le Carré. El mirall dels espies

45. Raymond Chandler. La dama del llac
46. John Le Carré. L'espia que tornava del fred
47. Raymond Chandler. La gran dormida
48. Georges Simenon. El gos groc
49. Dashiell Hammett. 
L'home flac
50. James Hadley Chase. No hi ha orquídies per a miss Blandish
51. Hillary Waugh. L'assassí és del veïnat
52. Georges Simenon. L'home de Londres
53. Alan Hunter. Un assassinat, noi
54. Georges Simenon. L'ombra xinesa
55. Richard Unekis. 
Persecució
56. Ed McBain. El ritual de la sang
57. Horace McCoy. Oi que maten els cavalls?
58. Manuel de Pedrolo. Mossegar-se la cua
59. James Hadley Chase. Senyora, aquí teniu el vostre taüt
60. John Le Carré. Trucada per al mort
61. James Hadley Chase. Els culpables tenen por
62.
Georges Simenon. Maigret i el client del dissabte
63. Dashiell Hammett. Collita roja
64. Milton K. Ozaki. 
Enquesta
65. Georges Simenon. Signat Picpus
66. Bill S. Ballinger. Retrat en fum
67. David Ely. Substituts
68. Nicolas Freeling. Meinard Stam, ara difunt
69. Sébastien Japrisot. Adéu, amic
70. Thomas B. Reagan. El cervell
71. Georges Simenon. L'Hostal d'Alsàcia


Per a saber-ne més i fonts consultades:

-Canals Artigas, Jordi i Àlex Martín Escribà, (2011). La Cua de Palla: Retrat en groc i negre, Alrevés, Barcelona.

-Fontcoberta, Joan, (2007). Pedrolo i la Cua de Palla, Quaderns. Rev. Trad. 14, 49-55.

-Sagarra, Joan de, (2011), La Cua de Palla recordada, Culturals, La Vanguardia, octubre del 2011.

-Cuadepalla.blogspot.com


(Imatges extretes de: blainraindergdamsa.blogspot.com, bobila.blogspot.com, grup62infantiljuvenil.cat)

 !!EXERCICIS:
1. Realitza un resum de vuitanta a cent paraules d'aquest text.
2. Fòrum: quina temàtica de novel·les t'agrada llegir més? t'atreu la novel·la negra o de detectius?
3. Cerca el nom de deu autors/es catalans que hagin conreat aquest gènere.
4. Crea una narració de cent a cent cinquanta paraules de novel·la negra.

dimarts, 18 de desembre del 2012

El flautista d'Hamelín. Conte. Adreçat a l'ESO.


Fa molt, molt de temps, a la pròspera ciutat d’Hamelín, va passar una cosa molt estranya. Un matí, quan els seus satisfets habitants sortien de casa, van trobar els carrers envaïts per milers de rates que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts. Ningú no comprenia la causa d’aquella invasió, i encara pitjor, ningú no sabia què fer per acabar amb aquella plaga.
Per més que pretenguessin exteminar-les o, si més no, foragitar-les, semblava que cada vegada n’arribaven més i més. N’hi havia tantes que van apoderar-se dels carrers i de les cases fins al punt que els gats en fugien espantats.
Davant de la gravetat de la situació, els prohoms de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels animals, van convocar Consell i van decidir que donarien cent monedes d’or a qui foragités les rates de la ciutat.
Al cap de poc temps es va presentar un flautista taciturn, alt i malgirbat, que ningú no havia vist mai, i els va dir que es quedaria la recompensa que oferien perquè aquella mateixa nit la ciutat d’Hamelín es quedaria sense rates.
Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, la flauta que tocava desprenia una meravellosa melodi a que encantava les rates, que sortien dels seus amagatalls i li seguien encantades els passos. I així, caminant i tocant, les portà a un lloc molt llunyà, des d’on ni tan tan sols es veien els murs de la ciutat.

Per aquest lloc passava un riu cabalós i, en intentar creuar el riu per seguir el flautista, totes les rates van morir ofegades.
Els hamelinesos, en veure’s alliberats de les tropes de rates, van respirar alleujats. Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus negocis, i estaven tan contents que van organitzar una gran festa per celebrar el final feliç.
Al matí següent, el flautista es va presentar davant del Consell i va reclamar als prohoms de la ciutat les cent monedes d’or promeses com a recompensa. Però aquests, alliberats ja del problema  i cecs de cobdícia, li van contestar:
-“Vés-te’n de la ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d’or per tocar la flauta només?”. I dit això, els prohoms del Consell d’Hamelín li van donar l’esquena i es van posar a riure.
Furiós per l’avarícia i la ingratitud dels hamelinesos, el flautista, així com va fer el dia anterior, va començar a tocar una dolça melodia una i altra vegada, insistentment. Però aquesta vegada no eren les rates que el seguien, sinó la quitxalla de la ciutat, que, hipnotitzats pel so de la flauta, seguien els passos del músic.


Agafats de la mà i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperació, intentaven impedir que seguissin el flautista. No aconseguiren res i el flautista se’ls va endur lluny, ben lluny, tan lluny que ningú sabia on, i els nens, com les rates, no van tornar mai més.
A la ciutat, només van restar-hi els seus opulents habitants amb els seus rebostos plens i ben proveïts de viandes, protegides per les seves sòlides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.
I això va passar fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d’Hamelín, on, per més que hi busqueu, mai no hi trobareu ni una rata ni un infant.
(Imatge extreta de: unavidaentrelibros.blogspot.com, referencias-g696.blogspot.com i katy-tocandootrospalillos.blogspot.com)
(Extret de: Diversos (2007). Llengua catalana i literatura, 1r D'ESO, Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:
1. Realitza un petit resum d'aquest conte sense copiar del text, és a dir, amb les teves pròpies paraules.
2. Cerca al diccionari les paraules que hi ha assenyalades amb verd i escriu el seu significat.
3. Redacta un oració amb cada paraula que hi ha de color verd al text.
4. Busca per internet informació sobre l'autor d'aquest conte, l'any i redacta una petita biografia de quatre o cinc línies.
5. Quina moralitat o ensenyament pots extraure d'aquest conte?
6. El conte està basat en una història real o realment és una llegenda? Raona la resposta.
7. Fòrum: t'agraden els contes o penses que són per a nens i nenes de primària? justifica la teva resposta.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Avancem amb el català. Adreçat a tothom.

Si aquests dies passeu per Barcelona, al Palau Robert, gairebé al xamfrà entre el passeig de Gràcia i la diagonal, us recomano l'exposició "Avancem amb el català" que rememora totes les campanyes lingüístiques per tal d'esperonar la nostra llengua. Ara fa tot just trenta anys que la Norma es presentava dient "Hola, sóc la Norma", llavors ens deia "El català, és cosa de tots", llavors, el professorat lliurava una enganxina a tot l'alumnat que la posàvem a la llibreta o al llibre, per prendre'n encara més consciència. Tot plegat era per tal que el català s'hagués normalitzant i recuperés el camí perdut durant la dictadura.
Després també han vingut "El català sobre rodes", penseu que encara avui dia l'examen del carnet de conduir és en castellà a Catalunya, penós, més tard, "Tu ets el mestre", "Encomana el català", "Depèn de vostè", "En català, tu hi guanyes" en són d'altres o la "Queta" fent de les seves. Però actualment la Norma ha retornat un pèl més empipada: "No ens toqueu el català", i té tota la raó.
.Dues guies editades per la Plataforma per la llengua molt recomanables per a tothom:
.Vídeo de la Plataforma per la llengua, dura 3'22'':
http://www.youtube.com/watch?v=4JGWw-g4Z34&feature=related




.També podeu gravar un vídeo sobre els vostres motius d'ús del català:


.Opuscle de l'exposició:
(Imatges extretes de: Ara.cat i gencat.cat)
!!EXERCICIS:
1. Visita l'exposició i realitza un petit reportatge sobre el que has vist i què t'ha semblat.
2. Fòrum: Et semblen útils les campanyes per esperonar l'ús d'una llengua tant a nivell oral com escrit o bé penses que no i que caldria guardar els diners per a d'altres partides pressupostàries? Creus que parlar una llengua depèn de cadascú i dels prejudicis que hom pugui tenir? Raona la teva resposta.
3. Redacta un text de cent paraules on parlis sobre la llengua catalana. Si és una llengua que respectes, si la creus útil tot i estar situada a la posició n.88 de les llengües més parlades amb 11 milions de persones.
Et dono idees: veus que el català està en perill d'extinció? Creus que el futur està a les nostres mans? Has canviat alguna vegada de llengua i t'has passat al castellà per educació quan l'altra persona ja t'entenia en català? Veus des de Madrid molts prejudicis contra la nostra llengua? Pots parlar del que vulguis.
Recorda't de posar un títol, una estructura, a sota el nom i cognoms, així com d'emprar sinònims i alguns connectors.

diumenge, 16 de desembre del 2012

Els sons vocàlics. Fonètica (1). Adreçat a Batxillerat.

Aquest és el quadre de sons vocàlics a nivell estàndard en català, atès que en cada dialecte hi ha alguna petita variant més. Què hem de saber?

1. Hi ha vocals obertes i tancades. Totes les vocals són sonores (+).


2. Saber descriure les vocals:


Cal saber interpretar el quadre, senzill de recordar.
Ex:

A: vocal central, oberta, sonora.
E: vocal anterior, semitancada, sonora.

ə: vocal neutra, mitjana, sonora.


3. Cal conèixer els diftongs i els triftongs:

-Diftongs decreixents: VOCAL + I / U
 
La segona vocal és feble:

(ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu)

-Diftongs creixents: G / Q + UA, ÜE, ÜI, UO

La primera és una vocal feble.

(gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo)


 N.B. Quan una I o la U es troben formant un diftong, cal transcriure-les:

I=j             U=W

Ex:

mai [aj]         cau [aw]



4. L'ortografia pot ajudar a saber fonètica:

Si dubtes sobre si una vocal és oberta o tancada, és el cas de la E i de la O, pronunciant-la o sabent si porta o no accent i com, t'ajudarà a transcriure-la.

Cal que recordis sempre una vocal oberta i tancada amb accent i sense de la E i de la O:

Cafè / faré / escola (tancada)

Però i cloure (oberta) / camió



Escolta com es pronuncia la E:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lae/index.htm



Escolta com es pronuncia la O:

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/la0/index.htm



Per ampliar sobre l'accentuació i pronunciació de les vocals E / O:

http://carminacions.blogspot.com.es/2008/10/e-oberta-metre-i-endre-participi.html


http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/fonetica/fonetica.htm

Continuarà...

.Material síntesi que cal descarregar-se per fonètica i fonologia:

(Imatge extreta de: Departamentcat.blogspot.com)




!!EXERCICIS:
1. Descriu quatre sons vocàlics amb les seves tres característiques.
2. Cerca deu paraules i subratlla en negreta els diftongs que apareguin.
3. Proposa un exercici fonètic inventat per tu i sense resoldre'l, que ja ho farà un altre alumne.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;