Amb
aquesta típica frase apuntava en Harry el brut (Clint Eastwood) a una de les
seves víctimes en la quarta sèrie de la saga, Impacte sobtat, m’ha semblat interessant partir d’aquesta frase, ja
que dóna un doble joc, és una gran notícia el retorn d’aquesta col·lecció i el
film era una mena de novel·la negra policíaca.
La
primera vegada que aparegué en català aquesta col·lecció fou entre el 1963 i el
1969, dirigida per Manuel de Pedrolo dins d’Edicions 62, que pretenia donar a
conèixer els autors clàssics de la novel·la negra americana amb d’altres autors
europeus, també val a dir, com glossa Joan de Sagarra en l’article La Cua de Palla recordada, no era gens
fàcil editar tots aquests llibres en aquella època de persecució lingüística. La
publicitaren en cartells ubicats a les estacions de metro i finestrons propagandístics:
“No falla, una novel·la de la Cua de Palla”. S’editaren una setantena de títols,
amb una periodicitat d’un volum al mes fins que el 1970 desaparegué. Val a dir,
que entre els títols anglosaxons d’autors com Dashiell Hammett, James M. Cain,
George Simenon, John Le Carré, Raymond Chandler o Patricia Highsmith entre
d’altres, se n’intercal·laren un parell de Pedrolo, que a més de director de la
col·lecció també exercia com a traductor de diverses obres: Mossegar-se la cua i Joc brut. El disseny de les portades
corria a càrrec de Jordi Fornas que barrejava el groc i el negre amb una
tipografia de lletres i imatges impactants i que s’avançaren al seu temps, els
seus dissenys també tingueren protagonisme en la segona etapa amb Seleccions de
la Cua de Palla. En aquella primera etapa la col·lecció no acabà de prendre
peu, ja fos perquè es llegia poc i s’editava molt, o perquè la població
catalana encara no estava preparada per a ésser receptiva a la literatura
nord-americana i europea del gènere negre. Però uns anys després, el 1981
veieren la llum de nou uns quants títols seleccionats, però l’edició hagué de
suspendre’s per motius econòmics. El 1985 i sota la mà de Xavier Coma i
intitulada Seleccions de la Cua de Palla veieren de nou la llum fins el 1996,
però aquest fou el període d’esplendor d’aquesta ja mítica col·lecció, atès que
se seleccionaren millor els autors i definitivament focalitzà l’atenció en la
novel·la negra nord-americana, però com constata Sagarra, recomanaren a Xavier
Coma oblir la col·lecció al panorama europeu i aquest s’hi negà, cavant així la
pròpia tomba de la col·lecció primerenca. Era una època en què el gènere
policíac estava de moda gràcies a les novel.les d’Andreu Martín, Manuel Vázquez
Montalbán, el propi Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, entre d’altres. De 1996 a
1998 els nous títols de la col·lecció aparegueren dins el segell El Cangur,
llavors desaparegué. El 2006 es va rellançà de nou sota el nom de La Nova Cua
de Palla fins al 2009. Una història d’anades i vingudes, que constaten el grup
de fidels seguidors que tenia i l’interès que encara desperta avui dia entre
els més col·leccionistes que cerquen en les llibreteries de vell els volums
originals que es poden trobar perfectament. Ha estat aquest 2012 que La Butxaca ha
reeditat dotze títols clàssics de la col·lecció i amb un preu a l’abast de
tothom.
Deixarem
anar el misteri del títol de la col·lecció que hem mantingut fins ara, a què
feia referència el nom de Cua de Palla? provenia d’un home anomenat Arnau d’Erill
i d’Anglesola, un promotor de negocis de la cort, conseller reial i més tard de
justícia, que al segle XV escriví un sirventès agressiu contra el seu nebot,
Ramon Roger d’Erill –frare de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i comendador de
Berbens, qui s’encarregava de la comunitat de monges d’Alguaire –Segrià-) per
una deshonra a Margarida, monja de la mateixa col·lectivitat i alhora filla
d’Arnau Erill.
La
coha tens de palla! (Arnau d’Erill, segle XIV)
Corals blancs, dins vostra cetlla
honestament vull estar,
e nostra amor conservar
mirant la flor de l'atmetlla
O tu traïdor, ¿com pots anar per places
e per ciutats, mesclat amb bones gents?
Tot lo món sap tons greus defalliments;
cert, tu mereixes que te coronin de safrà.
Non has gost defendre ton lleig crim;
tu ets Mordret e semblant a Cahims,
ple de vileses i eixorc de tots béns;
si fossen bons, mort te voldrien tos parents...
Tu vas fugent, no ausas fer batalla,
por has del foch, la coha tens de palla ...
(fragment extret de: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/156275)
La Cua de Palla en les seves quatre etapes: La
Cua de Palla (1963-1970) recollia el millor del gènere negre del qual estava
mancat la llengua catalana, així com també va contribuir a generar lectors nous
d’aquest gènere, que uns anys més tard es consolidà dins les el panorama
literari català. Una crisi editorial féu cloure la col·lecció després de sortir
al mercat setanta-un títols en vuit anys. Seleccions de la Cua de Palla
(1981-1996), amb uns temps millors i amb la divulgació de la llengua catalana
es decideix reemprendre la col·lecció partint dels títols més importants que
havien aparegut en la primera etapa que juntament amb la mescla de nous títols
la feien molt atractiva. S’editaren un total de cent seixanta-quatre llibres
només d’autors nord-americans, on el gènere havia fet furor, també gràcies a
portar al cinema d’alguns d’aquests. El 1996 es decidí aturar la sèrie, vist que
els preus dels llibres havia augmentat i ja no podien treure a la llum tants
volums en poc temps. El Cangur / Cua de Palla (1996-1997), en aquest període
sortiren vuit volums més del cicle. La Nova Cua de Palla (2006), que combinava
els títols clàssics amb d’altres de ben actuals i novetats com, la traducció
per primera vegada al català de la novel·la de Donna Leon, Noblesa obliga. I finalment, La Cua de Palla a La Butxaca que
incorpora els títols més destacats de la Cua de Palla, concretament una
dotzena, conservant el mateix disseny i revisant els textos, així com també
incorporant els passatges restituïts per la dictadura franquista.
Em
recordo perfectament d’aquesta col·lecció que feia furor a mitjan dels anys
vuitanta i amb el disseny cridaner de portada que si més no, et feia fullejar
el llibre. No podies resistir-te a la curiositat que amagaven aquelles tapes
negres i grogues inspirades en les primeres col·leccions italianes (I Libri
Gialli –El llibre groc-) de Mondadori i
francesa (Série Noire –sèrie negra) de l’editorial Gallimard. Qui no recorda El carter sempre truca dues vegades
(1934), ni que sigui en la seva versió cinematogràfica i la seva trama tan
inusual com impactant? O de El falcó
maltés (1930), novel·la de Dashiell
Hammett, interpretada per Humphrey
Bogart. Bé, al cap i a la fi, no deixa de ser novel·la de lladres i serenos,
com diríem els catalans, però de les que tingueren més èxit. Estem d’enhorabona
per aquesta recuperació. Bé, i ja ho sabeu, si en algun mercat del llibre antic
en trobeu algun exemplar amagat entre l’ampli ventall de llibres que
l’acompanyen, doncs cal adquirir-lo de manera imminent, és una veritable joia
de col·leccionisme, que si algú abans ens veu observar-lo, es pot generar una
trama policíaca. L’imaginari de Manuel de Pedrolo que en els seus orígens capitanejava
aquesta col·lecció de novel·la, fruit del seu ideari, donà peu a un dels fets
satisfactoris més recordats de la literatura catalana.
Josep
Maria Corretger
Desembre del 2012
Aquests
foren els títols editats en la primera etapa, la de Manuel de Pedrolo
(1963-1970):
1.
Sébastien Japrisot. Parany
per a una noia
2. Terry Stewart. Mà forta
3. Dashiell Hammett. La clau de vidre
4. Sébastien Japrisot. Víctimes
en fals
5. Margaret Millar. Un
estrany a la meva tomba
6. Fred Kassak. Carambolades
7. Stanley Ellin. Joc de testimonis
8. Friedrich Dürrenmatt. La
promesa
9. Ross Macdonald. La mort
t'assenyala
10. Jonathan Craig. Departament d'investigació criminal
11. Margaret Millar. Amb la
por al cos
12. James M. Cain. El carter
sempre truca dues vegades
13. Pierre Véry. Els
desaparaguts de Saint-Agil
14. Andrew Garve. Les sorres
llunyanes
15. Ira Levin. Una besada
abans de morir
16. Pierre Véry. Goupi
mans-roges
17. Georges Simenon. La pell
d'un home
18. Auguste Le Breton. Batudes
a la ciutat
19. Pierre Véry. El senyor
Marcel de la funerària
20. Georges Simenon. L'home
que mirava passar els trens
21. Friedrich Dürrenmatt. El jutge i el seu botxí
22. Mickey Spillane. Qui mana
23. Allan Ullman, Lucille Fletcher. Ho
sento, us heu equivocat de número
24. Georges Simenon. El
penjat de Saint-Pholien
25. Ed McBain. El pispa
26. Stanley Ellin. Cal saber
encaixar
27. William P. McGivern. Sota
la pell
28. James M. Cain. Doble
indemnització
29. Georges Simenon. Liberty
30. John Evans. La corona de
llautó
31. Lionel White. Invitació a
la violència
32. Manuel de Pedrolo. Joc
brut
33. William Irish. La dama
fantasma
34. Georges Simenon. El
carreter de la providència
35. Albert Conroy. Cap de
turc
36. Ross Macdonald. Experiència
amb el mal
37. Patricia Highsmith. Clara
també
38. Margaret Millar. Un aire
que mata
39. Mildred Gordon, Gordon Gordon. En mans de l'F.B.I.
40. Gil Brewer. Color de sang
41. John Le Carré. Un crim de
qualitat
42. Georges Simenon. La nit
de la cruïlla
43. Dashiell Hammett. El
falcó maltès
44. John Le Carré. El mirall
dels espies
45. Raymond Chandler. La dama
del llac
46. John Le Carré. L'espia
que tornava del fred
47. Raymond Chandler. La gran
dormida
48. Georges Simenon. El gos
groc
49. Dashiell Hammett. L'home flac
50. James Hadley Chase. No hi
ha orquídies per a miss Blandish
51. Hillary Waugh. L'assassí és del veïnat
52. Georges Simenon. L'home
de Londres
53. Alan Hunter. Un
assassinat, noi
54. Georges Simenon. L'ombra
xinesa
55. Richard Unekis. Persecució
56. Ed McBain. El ritual de
la sang
57. Horace McCoy. Oi que
maten els cavalls?
58. Manuel de Pedrolo. Mossegar-se
la cua
59. James Hadley Chase. Senyora,
aquí teniu el vostre taüt
60. John Le Carré. Trucada
per al mort
61.
James Hadley Chase. Els
culpables tenen por
62. Georges Simenon. Maigret i el client del dissabte
63. Dashiell Hammett. Collita
roja
64. Milton K. Ozaki. Enquesta
65. Georges Simenon. Signat
Picpus
66. Bill S. Ballinger. Retrat
en fum
67. David Ely. Substituts
68. Nicolas Freeling. Meinard
Stam, ara difunt
69. Sébastien Japrisot. Adéu,
amic
70. Thomas B. Reagan. El
cervell
71. Georges Simenon. L'Hostal
d'Alsàcia
Per a saber-ne més i fonts consultades:
-Canals
Artigas, Jordi i Àlex Martín Escribà, (2011). La Cua de Palla: Retrat en groc i negre, Alrevés, Barcelona.
-Fontcoberta,
Joan, (2007). Pedrolo i la Cua de Palla, Quaderns. Rev. Trad. 14, 49-55.
-Sagarra,
Joan de, (2011), La Cua de Palla
recordada, Culturals, La Vanguardia, octubre del 2011.
-Cuadepalla.blogspot.com
(Imatges extretes de: blainraindergdamsa.blogspot.com, bobila.blogspot.com, grup62infantiljuvenil.cat)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un resum de vuitanta a cent paraules d'aquest text.
2. Fòrum: quina temàtica de novel·les t'agrada llegir més? t'atreu la novel·la negra o de detectius?
3. Cerca el nom de deu autors/es catalans que hagin conreat aquest gènere.
4. Crea una narració de cent a cent cinquanta paraules de novel·la negra.