El transport terrestre. Vocabulari temàtic. Adreçat a l'ESO

En aquesta nova fitxa ens endinsarem en el vocabulari que fa referència al transport terrestre. Aprendrem una sèrie de paraules per tal de fer referència d’una manera més exacta les coses, sense titubejar. Ho farem amb una mica de teoria i sobretot de molta pràctica. Apa, som-hi!

.En una carretera podem trobar:

cuneta, voral, calçada, con, revolt, anemoscopi, banda rugosa, banda sonora, pal d’auxili, línia contínua, línia discontínua, tanca, mitjana, canvi de rasant, cotxe, rulot, camió, motocicleta, bicicleta, espona, tròlei.

.En una ciutat podem trobar:

vorera, senyal, semàfor, embornal, contenidor, pas de vianants, cruïlla, encreuament, paperera, carrils de circulació, circumvalació, rotonda, desnivell, guàrdia urbà, policia local, taxi, autobús, autocar, tren, ferrocarril, cremallera, telefèric, tramvia, monopatí, parada, marquesina, fanal.

!Sovint es confonen els mots següents:

llamborda (pedra de la calçada, una rajola)

vorera (pas per on passen els vianants en un poble o ciutat)

voral (zona de la carretera per on circulen els vianants, bicicletes i motocicletes).

N.B. És incorrecte dir «arcén» enlloc de «voral» a la zona lateral de la carretera; també està mal dit «farola», enlloc de «fanal», i «trailer» per «tròlei», per anomenar al camió amb un remolc llarg.

!Per a alumnat d’aula d’acollida és ideal aquest enllaç:

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0042/366058d3-57be-44bd-ace6-c07f641c347f/Tema4_impremta.pdf

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: Fòrum)

!!EXERCICIS:

1. Cerca una fotografia on apareguin els següents elements que podem trobar en una carretera, sinó, dibuixa’ls.

cuneta, voral, calçada, con, revolt, anemoscopi, banda rugosa, banda sonora, pal d’auxili, línia contínua, línia discontínua, tanca, mitjana.

2. Esmenta el nom de tots els vehicles terrestres que et vinguin a la ment durant un minut.

3. Cerca la imatge d’una moto i esmenta les seves parts principals. Ajuda’t si cal d’un diccionari visual.

4. Distribueix les següents parts segons siguin parts comunes d’una bicicleta, motocicleta o automòbil.

Cadena, capó, capota, cavallet, eixugaparabrisa, esmorteïdor, estrep, forqueta, fre de mà, guantera, llanda, manillar, palanca de canvi, parafang, parafang, para-xocs, pedal, pinyó, plat, pneumàtic, quadre, selló, tub d’escapament, volant, xassís, retrovisor, comptaquilòmetres, lluneta.

5. Classifica les parts del l’exercici 4 segons les trobem en una bicleta, motocicleta o automòbil.

6. Explana el significat dels mots que venen a continuació. Si cal empra un diccionari en línia.

anemoscopi, etilòmetre, capota, esmorteïdor, estrep, guantera, selló, banda sonora.

7. Aporta cinc mots dins del vocabulari terrestre que no hagin aparegut i creguis que són interessants.

8. Crea una gamificació per treballar el vocabulari del transport terrestre a l’aula.

9. Mira la imatge que s’aporta en la present fitxa i explicant la definició jugueu a esbrinar el mot amagat.

10. Autoavalua’t: què has après durant el treball de la present fitxa? Hi havia paraules que empraves malament dins del vocabulari del transport terrestre? Quines? T’ha servit treballar aquesta fitxa per al teu dia a dia? Com? Raona les teves respostes.

Antoni Bassas ens diu "Bon dia, són les vuit!". Adreçat a tothom

L’Antoni Bassas, barceloní i fill del barri de Gràcia, amb 57 anys i prop de quaranta d’ofici a les esquenes, recentment ha realitzat un gira de presentació del seu segon llibre, «Bon dia, són les vuit!» (2018), en el qual ens relata la seva experiència vital i laboral al capdavant del programa «El matí» de Catalunya Ràdio durant catorze anys. Sobre aquesta experiència l’Antoni ja va rendir-se a aquesta tasca: «És un privilegi poder mirar a la cara de personatges importants».

Aquest llibre està redactat en primera persona, amb caire memorialístic i a la vegada, és un relat de país. Però li ha fet respecte realitzar el llibre, tot i agradar-li escriure, ho ha trobat addictiu, ara bé, és un objecte que queda i no et pots equivocar amb allò què dius, i com ho explicaràs, així ho veu l’Antoni.

Si fem una mica de memòria en la carrera d’aquest destacat periodista dels mitjans de comunicació catalans veurem que va començar la seva trajectòria a l’edat de setze anys a Ràdio Joventut, posteriorment, es llicencià en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i als vint anys, entrà a Ràdio Barcelona, on presentava els programes «Àrea de gol» i «El contestador», uns mesos després, entrà a l’equip de Joaquim Maria Puyal, per realitzar les retransmissions dels partits del F.C. Barcelona a «Futbol en català», fins que al 1985 el programa passà a l’emissora Catalunya Ràdio. La primera experiència literària fou «A un pam de la glòria. 11 anys de Barça» (1992) on glossava el seguiment del F.C. Barcelona durant onze temporades. En total n’estigué encara tres més, fent un total de catorze, al costat del mestre Puyal. Però l’Antoni tingué l’oportunitat de la seva vida. Havia de substituir durant sis mesos en Josep Cuní a «El matí» de Catalunya Ràdio, ja que, aquest volia tenir un any sabàtic. I no foren sis mesos, sinó que, foren catorze anys al capdavant del programa, amb realitzant un periodisme de qualitat. Sobre l’èxit d’aquest programa Bassas va dir: «Els programes del matí estan al centre de l’escenari, tenen molta audiència». Al final va haver de competir pel lideratge radiofònic amb el seu excompany, que ara estava a Com Ràdio. Bassas va aconseguir entrevistar a homenots com el Dalai Lama, Woody Allen o Mikhaïl Gorbatxov, alhora, un programa que es va emetre des de diverses ciutats d’arreu del món. L’Antoni també va ser el creador del programa «Alguna pregunta més?» (APM), pel qual fou mereixedor d’un Premi Ondas el 1997. I arribem al 27 de juny del 2008, data en què va deixar de realitzar «El matí» per desavinences amb la direcció sobre la seva renovació de contracte, deixant el llistó ben amunt, i acompanyat de catorze anys de lideratge d’audiència. Emperò, l’Antoni continuà col·laborant en programes de Catalunya Ràdio com «El suplement» o «El club de la mitja nit», on encara avui podem escoltar les seves reflexions.

Bassas durant la presentació del llibre guardonat amb el Premi Josep Pla de novel·la del 2018 va comentar: «La ràdio ha perdut el centre de l’escenari. Ara tot està més repartit», premsa, xarxes socials, tuits, hi tenen molt a dir... Posteriorment, després de finalitzar l’etapa al capdavant de «El matí» Antoni Bassas va ésser corresponsal de TV3 a Washington durant quatre llargs anys. A aquest home de les ones radiofòniques l’èxit li va començar a venir gràcies a Joaquim Maria Puyal, que li va oferir un programa de televisió que durà tres anys, i del qual en fou el guionista, parlem del recordat «Tres pics i repicó» (1988-1991), i gràcies a aquest fet i a la popularitat de la Vicenteta, va poder entrevistar el president de la Generalitat de Catalunya, com explanà. D’entre les seves participacions televisives podem trobar: el programa de debat «Polèmic» (1992-1993), o treballar com a guionista a «El joc del segle», «La Lloll» o «El show de la Diana». A més codirigir i presentar «Aquest any cent!» (1999), programa sobre el centenari del F.C. Barcelona i que li valgué el Premi al Millor Periodista Esportiu de l’any; «A contracorrent» (2003) un programa d’entrevistes, del qual n’era el director i presentador; la col·laboració a «El club» (2006-2009) amb Albert Om, o a «El convidat» (2010), tots dos repetint de nou. El 2001 Bassas rebé el Premi Nacional de Periodisme atorgat per la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria.

Sobre les entrevistes que ha portat a terme, l’Antoni explanà: «No és el mateix entrevistar un jugador si ha guanyat o ha perdut un partit, cal preparar el to i les preguntes», una píndola de periodisme receptada per ell. En els darrers mesos, la gent li demana fer xerrades sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, pel fet d’haver estat davant del programa «El matí» i d’haver conegut de primera mà l’actualitat. Però l’activitat periodística de l’Antoni la podem continuar llegint a les pàgines del diari Ara, on escriu una columna setmanal des dels seus orígens, atès que, en Carles Capdevila li proposà el treball i com glossà en Bassas, hi exerceix la tasca periodística des del part de la publicació.

Durant la presentació del llibre l’Antoni va parlar sobre el risc que comporta realitzar bé la feina, arriscar-se i rebre amenaces per fer saber allò verídic, fent referència a l’Anna Politkóvskaya (1958-2006) que fou assassinada a l’ascensor del pis on vivia a Moscou per ésser crítica amb el règim de Vladímir Putin. En un temps, en què Rússia estava immersa en una guerra civil contra Txetxènia. D’ella en parlà amb admiració, atès que, informava amb valentia. Segons l’Antoni, amb ella va realitzar la millor entrevista, la que s’emportarà en la memòria el dia que se’n vagi d’aquest món: «Els periodistes sempre busquem referències, inspiracions». Quan se li va preguntar per la pitjor entrevista al llarg de la seva carrera periodística, i tractant d’evitar dir-ho, per no entrar en compromisos, finalment, glossà que fou al cantant Rafael, que es presentà a la ràdio per presentar el seu concert a Barcelona i que la finalitzà a la segona pregunta, ja que, portava una bona turca.

Quan se li va preguntar per l’1 d’octubre, explanà que votaren més de dos milions de persones, i que: «El periodista té un punt de vista, no és escèptic. Si el periodista fa bé la feina, és crític»; «No podem deixar que ens culpabilitzin per tenir il·lusions i un sentiment nacional propi». Tanmateix, està d’acord en què el periodista intel·ligent és el que sap el que calla, tot i no ocultar la veritat a la societat que vol aprofundir en el tema. El silenci també pot ésser útil si s’administra bé.

Recomanà ésser objectiu, però veu el periodista com un subjecte, per tant, subjectiu: «És labor del bon periodista aplicar criteris objectius i acostar-se a la realitat. La mirada subjectiva està bé, però cal explicar el perquè, la mirada pròpia, interpretar el que ha passat, això és ser periodista. La suma de tots els diaris seria la veritat. Seguir una línia editorial», fent menció a la cita de l’enyorat Salvador Espriu, ho trobem en el personatge de l’Altíssim dins de l’obra teatral «Primera història d’Esther» (1948) quan ens diu:

«Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum».

Una cosa que li sobtà és el president dels Estats Units, Donald Trump, explanà que diu el que pensa i a més guanya les eleccions, cosa realment complicada d’aconseguir. De la seva trajectòria per les ones radiofòniques comentà que era com una condemna llevar-se d’hora per estar a les cinc del matí a Catalunya Ràdio i justament, dues hores després, en primera línia de combat, davant dels micros, al davant del país. No tot fou positiu durant els quatre anys en què treballà com a corresponsal a Washington, s’hi desplaça amb tota la família, i això va fer que dos dels tres fills decidissin quedar-se allà per treballar. Un dia rebé una trucada en què havia de desplaçar-se a cobrir el terratrèmol d’Haití al 2010, cosa que l’impactà fortament, va haver de traslladar-se allí d’urgència, d’un dia per l’altre i quan pogués, al país més pobre de l’Amèrica llatina, un encàrrec de darrera hora. Onze dies de treball intens i amb un retorn d’un fort impacte personal, muntanyes de cadàvers, un infern, i on el metge abandonava l’individu mig moribund en favor del més necessitat. D’aquesta experiència l’Antoni explicà: «Em va impactar viure en primera persona un terratrèmol de 6’2 a l’escala de Richter». És un capítol que tot i estar fora de la seva experiència al programa de Catalunya Ràdio, va decidir incloure per tot allò viscut i que marcà la pròpia vida. Tancava el cercle.

Una anècdota que glossà al llibre és que un dia esperant davant d’un hotel va veure l’actriu Jodie Foster que cercava un taxi, i ell li demanà si podien fer-se una fotografia plegats, com un seguidor més, i en l’interior de les pàgines la podreu visionar.

A l’Antoni l’incomoda que l’etiquetin de nacionalista, ell realitza la feina periodística de la millor manera, unes vegades amb més encerts que d’altres, però amb afany de superació, sense prendre partit en una banda o una altra, tot i les suposicions. Sobre això deixà anar: «Els polítics s’enfaden amb els mitjans de comunicació quan no els poden controlar. No sempre hem fet bé la nostra feina. Hem estat posats a prova». Quan els altres partits polítics no estaven d’acord amb el que escoltaven per la ràdio, van espavilar-se a crear d’altres emissores: Com Ràdio, Rac 1... També recomanà escoltar i visionar la mateixa notícia en dos mitjans diferents, perquè «donen més cops les mentides que els cops». Responent a la pregunta d’un assistent a la presentació del llibre sobre quin altre títol li posaria al volum editat, sense dubtar-ho un segon digué: «Aquí va un tros de la meva vida!». Així va finalitzar la presentació del llibre «Bon dia, són les vuit!», unes memòries i vivències viscudes en primera persona a la ràdio, d’un periodista talentós de les nostres lletres i que és tot un plaer escoltar-lo parlar, incloent el seu sentit de l’humor tot i endarrerir-se trenta-set minuts per culpa del trànsit, mai serà una pèrdua de temps, perquè escoltant tan sols un minut a l’Antoni Bassas ja aprens molt. D'una vida estretament lligada als mitjans de comunicació i com no, al F.C. Barcelona. Com diu la gent gran, una veritat com un temple! Moltes gràcies Antoni per la teva cerca de l’objectivitat i el teu esperit crític, aquí rau el virtuós periodisme.

Josep Maria Corretger Olivart

Novembre del 2018

(Crèdit fotogràfic: Mónica García)

(Imatges dels llibres: Todo colección, Destino)

(Fotografia del Camp Nou: F.C. Barcelona)

!!EXERCICIS:

1. Presenta breument el periodista Antoni Bassas.

2. Com vas conèixer Antoni Bassas? Si és el cas, quin programa vas veure o escoltar en el qual participava? Què et va semblar?

3. Una de les referències dins del món periodístic d’Antoni Bassas fou Anna Politkóvskaya, qui era i per què?

4.Com definiries què és un periodista? Trobes que és una professió arriscada?

5. Estem influïts pels mitjans de comunicació orals i escrits? Per què? Penses que els mitjans influeixen els oients? Per què? Què hauríem de fer per tenir una visió més àmplia?

6. Si has llegit algun dels dos llibres editats per Antoni Bassas, glossa’n una breu ressenya.

7. Entra a la pàgina web del diari Ara, cerca un article periodístic d’Antoni Bassas i comenta’l. Si algú ha participat en aquest exercici, no pot repetir-se el mateix article.

8. Si haguessis de quedar-te amb un mitjà de comunicació, amb quin et quedaries i per què? Premsa escrita? Televisió? Ràdio? Xarxes socials? Per què? Raona la teva resposta.

El segle XIX. La Renaixença i els jocs florals. Adreçat a l'ESO

Ens trobem a començaments del segle XIX i amb el català gairebé desaparegut sobre qualsevol àmbit de prestigi. Tanmateix, hi ha dues excepcions: el teatre, que era molt present en la societat, i perquè es realitzava en català, única llengua que coneixia el poble. També la literatura religiosa, dirigida com l’anterior al poble.

L’any 1833 mor el rei Ferran VII i s’inicia una nova etapa: la industrialització emergeix i això fa, que es replantegi la política comercial catalana. La unitat espanyola es troba amb dificultats i es defensa el pensament català per tal d’influir sobre la resta d’Espanya. La castellanització continua, en el temps que apareix un nou moviment de defensa de la identitat i la cultura catalanes, gràcies a la influència del romanticisme europeu, aquest nou moviment emergent s’anomena Renaixença.

La Renaixença és un moviment de caire burgès acostat al romanticisme sorgit a Europa, amb l’objectiu de vindicar les cultures nacionals i retornar a l’esplendor de l’edat mitjana. Aquest moviment adopta el català com a llengua de cultura, atès que, durant l’època medieval havia estat una llengua de prestigi.

A partir de l’any 1854 es produeix un canvi en l’actitud de les classes altes, perquè el català passa de ser la llengua del poble a ésser la llengua per si mateixa. És al 1859 que es restableixen els jocs florals, uns certàmens literaris on es premiaven les millors obres escrites en català i on es van donar a conèixer una sèrie d’autors gràcies al ressò que van tenir les seves obres. Parlem sobretot d’en Jacint Verdaguer, considerat el creador de la llengua literària contemporània. O en la vessant dramaturga, Àngel Guimerà, que va encimbellar el teatre català a uns nivells de qualitat inigualables.

La Renaixença també tenia com a objectius normalitzar i normativitzar la llengua. De fet, és en aquesta època que apareixen gran quantitat d’estudis sobre la codificació de la llengua: gramàtiques, propostes ortogràfiques i reculls lèxics, ara bé, amb inspiració dels autors grecs i llatins, i poca experiència per part dels autors. La finalitat de la Renaixença era aquest intent de canvi, i de revitalitzar la llengua catalana, que ja estava vivint un bri esperançador tant des dels aspectes lingüístics com socioculturals.

!Pots ampliar informació sobre els jocs florals en el següent enllaç:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0042/359e3767-86fe-48ef-9783-b81c12ccc122/historia_jocsflorals.pdf

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: biografías y vidas, sites de Google)

!!EXERCICIS:

1. Esmenta breument els esdeveniments històrics que es produeixen al segle XIX.

2. Què és la Renaixença i quins eren els seus objectius? Explica-ho amb les teves paraules.

3. Realitza una cerca per Internet i amplia el concepte sobre els jocs florals. Què eren i quines categories premiaven? Amb quina finalitat?

4. Crea una activitat de vertader o fals per tal de treballar la present fitxa sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals.

5. Escull una figura rellevant dins de la Renaixença i realitza un powerpoint presentant la seva vida i obra.

6. Un dels objectius de la Renaixença era «normalitzar i normativitzar» la llengua. Què significa això?

7. Realitza un punt de llibre sobre Àngel Guimerà o sobre Jacint Verdaguer.

8. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit durant el treball d’aquest tema? Com les has resolt i per què? Què has de recordar sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals?

Treballem els refranys. Adreçat a tot l'alumnat

Un refrany és una frase sentenciosa divulgada, és a dir, un proverbi, màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular i que pretén mostrar una conclusió, ensenyament o norma de conducta.

De vegades, podem trobar que són entenedors, ja que, empren un llenguatge proper i directe, en canvi, d’altres vegades, utilitzen formes metafòriques. D’aquí, pot donar-se que un refrany té diverses interpretacions. Per això, cal anar amb molt de compte a l’hora d’interpretar els refranys, perquè poden expressar idees que van molt més enllà d’allò que es pot deduir del significat de les paraules.

Els refranys ens transmeten la manera de ser i de fer dels pobles, i mantenen viva la saviesa popular. De fet, emprar refranys en l’oralitat dona mostra de cultura i saber. Per tant, els refranys fan referència a tots els aspectes de la vida:

.La feina, els diners, el poder:

Ex:

-A bons ocis, mals negocis.

.El bestiar:

Ex:

-A bou vell, esquella nova.

.La mar:

Ex:

-A barca vella tothom hi fa estrella.

.El calendari:

Ex:

-A l’estiu, tota cuca viu.

.La salut:

Ex:

-A la vellesa, bonys i berrugues.

.Bons consells:

Ex:

-A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell.

I podríem seguir.

La majoria dels refranys tenen dues parts, marcades sovint per una paraula o coma. Aquestes dues paraules poden presentar una rima.

Ex:

-A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.

-A casa d’un titella, ella és ell i ell és ella.

-Qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca.

!Podeu ampliar informació en els següents enllaços:

http://dspace.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/4551/artconlli_a2016_ugarte_xus_refranys_mes_usuals.pdf;jsessionid=30C7525B7701F85905201992833E6BE5?sequence=1

https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/43802/PJ_20090019901.pdf?sequence=1

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: books imatges)

!!EXERCICIS:

1. Cerca tres refranys diferents que tractin els temes: feina, bestiar, mar, calendari, salut, bons consells, afegeix-los aquí i explica el seu significat.

2. Explica el significat dels següents refranys:

.A casa del paleta mai la feina no està feta.

.A les penes, punyalades.

.A més doctors, més dolors.

.A diners pagats, braços trencats.

.A l’hivern el millor amic és un bon abric.

.A burra que criï no li diguis arri.

.El mar abans per veí que senyor mesquí.

3. Completa els refranys amb els mots que hi falten:

boca, diner, ganivet, avui, ca, mosca, ull, demà, or.

.A cal ferrer, __________ de fusta.

.Com més por té el _____, més lladra.

.El que puguis fer ______, no ho deixis per _________.

.En ______ tancada, la ________ no hi farà entrada.

.No és ______ tot allò que lluu.

.Tant et vull que et trac un _____.

.______ vol diner.

4. Explica el significat dels refranys de l’exercici 3.

5. Crea una gamificació per tal de treballar els refranys a l’aula.

6. A partir dels següents significats, cerca el refrany adequat.

.Pels diners tothom s’enginya.

.No cal desesperar-se mai d’arribar a poder tenir el que es desitja.

.Els jocs de força corporal són propis de la gent baixa.

.D’una dissort, en sol venir una altra.

.Cal procedir amb cautela en parlar de coses delicades.

.No ens podem fiar de les aparences.

7. Inventa un joc tipus test amb tres significats a escollir i en el qual apareguin els següents refranys:

.Qui no es consola és perquè no vol.

.Comptes clars fan bons amics.

.S’atrapa més aviat un mentider que un coix.

.Cada dia cols, amarguen.

.Qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig.

.Un clau en treu un altre.

8. Classifica els següents refranys segons el seu significat:

.Càrrega que plau no pesa.

.Tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca.

.Qui canta els seus mals espanta.

.Qui paga el que deu fa cabal per son hereu.

.De tal buc, tal eixam.

.Val més boig conegut que savi per conèixer.

.A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou.

.Qui té boca s’equivoca i qui té nas es moca.

.No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

.Ase magre, ple de mosques.

9. Explica el significat de vuit refranys que no coneguis el significat de les activitats 7 i 8.

10. Cerca a Internet una fotografia per a cadascun d’aquests refranys i explica en una línia el seu significat.

.Estisores obertes, desgràcies certes.

.A casa de ta germana, només un cop de setmana.

.A l’home més savi, una sola dona el torna ximple.

.Gall que canta quan el sol ja és post canta a morts.

.D’aquí a cent anys, tots calbs.

.A paraula nècia, orella sorda.

.Com més vell, més pell.

.A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.

11. Busca cinc refranys en castellà i anota la seva equivalència al català. Són equivalents els refranys en castellà, català i anglès? Raona la teva resposta.

12. Imagina’t que pots decidir com treballar els refranys a l’aula. Com t’agradaria fer-ho? Quines activitats t’agradaria fer i per què? Raona les teves respostes.

13. Realitza un treball d’investigació i cerca vuit frases fetes o refranys vinculats amb el món dels trens.

14. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats sobre els refranys. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Què has de recordar de la present fitxa sobre els refranys?

15. Fòrum: empres refranys en la llengua oral? Per què? Com aprens els refranys? Tens algun sistema concret?

Ens presentem (1). Alumnat d'Aula d'acollida

                                                    (Imatge extreta del: Diari Més)

En aquest primer tema ens presentarem i coneixerem una miqueta més. També coneixerem algunes coses típiques dels vostres països, per establir una mica més de coneixença, i aprendrem expressions que escoltaràs diàriament en català. Apa, som-hi!

1. Realitza una petita presentació sobre qui ets, quin és el teu país quina edat tens, si tens o no germans/es, quant temps portes a Catalunya i quines aficions tens. Primer fes-ho per escrit i després, amb el mòbil.

Exemple:

https://www.youtube.com/watch?v=ywsTEmlRz8A

https://www.youtube.com/watch?v=5-gAgIk3dR8

Hola, bon dia, em dic _____________________ i soc originàri/a de ____________. Tinc ______________ anys. Soc _________________. També tinc ________ germans/es. Porto ____________ dies/setmanes/mesos/anys a Catalunya. Al meu temps lliure m’agrada ______________________________________. De gran voldria treballar com a ______________________________ perquè_________________________.

2. Situa o dibuixa el teu lloc d’origen en un mapa. Afegeix la bandera del país d'on provens. Fes-ho per escrit i en format vídeo. Finalment, posa: «Jo soc d’aquí». No t'oblidis d'afegir el nom del teu poble o ciutat per tal que la resta d'alumnat sàpigui d'on vens.

3. Explica’ns algunes de les coses típiques del teu país. Pensa en la moneda, situació geogràfica, cultura, esports de moda, persones conegudes, el temps que acostuma a fer...

4. Comenta com et sents a Catalunya des de la teva arribada.

5. Realitza un dibuix on apareguin dues de les següents expressions. Posteriorment, les enganxarem a l'aula.

BON DIA!, ADÉU, COM ESTÀS?, BÉ I TU? ,MOLTES GRÀCIES, SI US PLAU.

QUINA HORA ÉS?, SÓN LES..., ÉS AVIAT, ÉS TARD, PEL MATÍ, PER LA TARDA, ÉS DE NIT, PRIMAVERA, ESTIU, TARDOR, HIVERN.

DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES, DIJOUS, DIVENDRES, DISSABTE, DIUMENGE.

6. Escriu el nom de la primera expressió o paraula que has après en arribar a Catalunya.

La essa sonora i la essa sorda. Adreçat a l'ESO

Dins la essa podem trobar dos tipus de pronunciació:

-Com a essa sonora: les cordes vocals vibren en pronunciar-la.

Ex:

nosa, ozó, crisi, atzucac...

-Com a essa sorda: les cordes vocals no vibren en pronunciar-la.

Ex:

sorra, massís, cert, març...

D’altra banda, la essa sonora s’escriu amb Z o amb S.

-Escrivim S:

.Entre vocals.

Ex:

casa, rosa, base...

-Escrivim Z:

.A principi de mot:

Ex:

zoo, zel, Zàmbia, zeta...

.Darrere de consonant:

Ex

dotze, quinze, setze, horitzó...

.Entre vocals:

Ex:

trapezi, nazi, Amazònia, topazi...

!!Excepcions:

Els derivats i els compostos de dins, fons i trans, atès que es pronuncien amb essa sonora.

Ex:

enfonsar, endinsament, transalpí...

A continuació llistem un seguit de mots que s’escriuen amb una essa entre vocals, emperò, que corresponen al so de la essa sonora. Són pronunciades sovint de manera equivocada, amb un so sord.

Adhesió, anàlisi, anestèsia, apoteosi, arrasar, tendresa, asil, timidesa, centèsima, Cèsar, cohesió, col·lisió, concisió, corrosió, decisió, dosi, duresa, entusiasme, episodi, estupidesa, exclusiu, exposició, èxtasi, feblesa, fusible, gasa, gasosa, inclusió, invalidesa, lesió, lleugeresa, museu, musulmà, nasal, oasi, precisió, obesitat, paisatge, països, paràsit, paràlisi, parèntesi, persuasió, pobresa, Tunísia, presagi, psicosi, residu, síntesi, Àsia, tesi, casino, tristesa, posició.

La essa sorda s’escriu amb les lletres S, SS, C i Ç.

LA S i LA SS

La S la podem trobar en qualsevol posició.

Ex:

salut, posa, gos, festa, casa...

La SS (doble essa) únicament s’escriu entre vocals.

Ex:

fressa, passa, tassa, mossa...

Les paraules que acaben en -GRESSIÓ, -GRESSOR, -MISSIÓ, -MISSOR, -PRESSIÓ, -PRESSOR s’escriuen amb SS.

Ex:

regressió, agressor, emissor, emissió, repressió, repressor...

També podem trobar que molts mots fan el sufix amb -ESSA:

Ex:

baró—baronessa; abat---abadessa...

Els mots que en femení finalitzen amb -ÈS formen el femení afegint una -A:

Ex:

anglès---anglesa; marquès---marquesa; hongarès---hongaresa...

Hi ha una sèrie de mots que porten una essa i sovint, pel seu so ens podem equivocar en l’escriptura:

esbós, simbomba, safrà, Saragossa, sentinella, cabàs, sofre, Còrsega, arròs, llapis, tapís, Sardenya, gaspatxo, safir, mescla, vernís, quars, sòcol, sanefa, dansa, asteca, Cadis, tros, paràsit.

Per un altre costat, alguns altres mots que s’escriuen amb doble essa i que hem de recordar són:

cassola, pissarra, massapà, mostassa, arrissar, massís, pallissa, carrossa, mosso/a, discussió, casset, tassa, excessiu, embarassar, terrissa, pòlissa, hissar, tossut.

LA C i LA Ç

La C s’escriu davant de la E i de la I.

Ex:

cianur, cicatriu, ceba, cec...

La Ç s’escriu davant de A, O, U, i també a final de mot.

Ex:

vençut, caça, esforç, eriçó...

Els sufixos -ANÇA i -ENÇA s’escriuen amb Ç.

Ex:

temença, creença, esperança, recança...

Excepcions:

Els mots no derivats:

dansa, defensa, nansa, extensa.

S’escriuen amb C els grups consonàntics -CC-, -SC- i -XC-.

Ex:

accés, ascens, excedir...

Convé tenir en ment aquest llistat de mots que s’escriuen amb Ç:

Adreça, alçar, amenaçar, avançar, balanç, braç, caçar, calç, calçar, cançó, capaç, començar, comerç, dolç, eriçó, escorrça, escurçó, estruç, façana, força, glaç, llaç, llança, llençar, llençol, lliçó, lluç, maça, març, peça, pinça, plaça, puça, raça, terç, torçar, traç, veloç, xoriço, feliç.

!!Podeu ampliar informació en els següents enllaços:

http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/GRAMATICA/ORTOGRAFIA/LA%20ESSA%20SORDA%20I%20LA%20ESSA%20SONORA.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=krBbuAR6kEw

https://www.youtube.com/watch?v=6pVtnenjTJo

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: pirates i google imatges)

!!EXERCICIS:

1. Classifica els següents mots segons el so de la essa sigui sord o sonor.

Missa, centre, passió, paràlisi, cosí, pèsol, premsa, frase, missatge, castell, peça, amazona, classe, vers, prosa, alzina, surera, massís, març, crisi, atzucac, casal.

2. Escriu una S o una Z segons on calgui:

anàli__i, __oològic, dipò__it, po__ar, ca__ino, anè__tè__ia, __ebra, co__ir, __iga-__aga, do__i, topa__i, pròte__i, divi__ió, col__e, en__e, re__ar, __el, horit__ó, na__i, domè__tic, impo__ible.

3. Pensa i aporta cinc mots que acabin en -ANÇA i cinc més que acabin en -ENÇA.

4. Escriu CC, SC o SC segons on calgui:

ex__el·lent, a__és, e__és, e__enari, a__endent, a__elerar, di__iplina, e__epció, a__eptar, a__epció, e__itació, e__entricitat, a__enturar, a__edir, e__epcional, e__edir, a__ens.

5. Explica la diferència entre les parelles de mots següents:

cec / sec; ceba / seva; signe / cigne; sessió / cessió; sona / zona; raça / rasa.

6. Escriu S o C segons on calgui:

__ecall, __iment, __empre, __endrer, __iutat, __in__eritat, __elva, __edir, __eballot, __ilen__i, __etmanal, __ivella, __etrilleres, __irerer, __ípia, __ebar, __erebral, __èmola, __egellar, __ebre.

7. Crea una gamificació per tal de treballar la essa sorda i la essa sonora a l’aula.

8. Escriu S, SS o Z en aquests mots:

ma__apà, on__e, a__eure, cla__e, quar__, llapi__, gar__a, dipò__it, __elobert, pa__ti__er, __olfeig, barnú__, verní__, __oologia, ca__os, metge__a, Eu__ebi, __ero, et__ètera, À__ia.

9.Escriu S, SS, C, Ç, o Z en els mots següents:

a__ide__a, dol__, belle__a, edi__ió, ca__erna, magat__em, pla__a, __enyera, guit__a, __inisme, co__os, pin__ell, a__e, a__eguran__a, deixade__a, et__ibar, e__mor__ar, tor__ar, pu__a, bron__e.

10. Cerca un fragment d’un text literari i copia’l de nou sense les S, SS, C, Ç i Z, posteriorment, afegeix-lo aquí per tal que algun/a company/a el resolgui.

11. Realitza un esquema sobre allò més important que has de recordar de la essa sorda i de la essa sonora.

12. Autoavalua’t: reflexiona amb arguments sobre com t’han sortit els exercicis de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resolt? Què et servirà d’aquesta fitxa en el teu dia a dia?