dissabte, 29 de febrer del 2020

El meu currículum lector. Adreçat a tothom



Quan algú et pregunta què t’agrada llegir o què llegeixes actualment, és un moment que t’aporta reflexió. Evidentment, en el meu cas, sempre estic llegint una cosa o altra. Sobre algun tema o reportatge que m’atregui. Des d’un article esportiu sobre running o similars, un article de medicina, un reportatge musical, de viatges, receptes culinàries, quelcom d’actualitat d’Internet, algun article de moralitat, contes d’arreu del món o que treballin els valors, reportatges sobre castells, quelcom sobre la sardana, sobre els escacs… i podria seguir. Tot el que d’una manera o altra passa per les meves mans, sigui més de qualitat o de menys, passa pel meu interès i lectura, ara bé, selecciono allò que desitjo llegir. Així doncs, si per exemple, tens el diari del dia a les teves mans i vols llegir-lo tot, fil per randa, necessitaràs unes hores, i potser no les podràs disposar.

Pel que fa a l’aspecte més literari, m’encanta llegir novel·les d’intriga, suspens, misteri, quelcom de terror, policíaca, negra, històrica, d’amor, algun assaig, poesia, biografia musical o d’algun/a escriptor/a. Durant la meva infantesa em vaig enganxar amb les novel·les de Josep Vallverdú i els còmics de Tintín, Eric Castel, Lucky Luke i alguns superherois. De ben petit, els meus pares em compraven contes o còmics. En una visita a un familiar que havia estat operat, la meva tieta em va regalar un llibre de Josep Vallverdú, intitulat “Els amics del vent”, i allí vaig descobrir un filó d’or i que em va acompanyar en moltes de les meves aventures. 

Sempre recordo que el millor de la setmana quan estudiava a EGB, era quan els mestres ens portaven una hora a la biblioteca del centre, quatre parets envoltades de llibres i podíem agafar qualsevol volum per llegir-lo lliurement, sempre ho esperava amb delit. A mesura que et fas gran canvies una mica de lectures, evoluciones, emperò, això no es pas dolent, tot i estar en el mateix cos i ésser nosaltres, ja no som la mateixa persona, segurament, hem modificat alguns gustos. Amb els anys he gaudit amb obres de Jordi Sierra i Fabra, Xavier Gual, Agatha Christie, Stieg Larsson, Jules Verne, Alexandre Dumas, Robert Louis Stevenson, Bram Stocker, H.G. Wells, Miquel Llor, Manuel de Pedrolo, Prudenci Bertrana, Martí Gironell, Víctor Amela, Xavier Bosc, Mercè Rodoreda, Jaume Rubió i Balaguer, Jesús Moncada, Jaume Fuster, Rafael Tasis, Maria Àngels Anglada, Maria Isabel-Clara Simó, Octavi Egea, Víctor Català, Pere Calders, proverbis de Joan Fuster, Molière, contes de Stephen King… ara, sobretot, entre d’altres, m’atreu Ken Follett, que em va donar a conèixer un amic, i gràcies a això, he llegit diversos llibres de l’autor anglès i mai fallen, tenen qualitat literària. També la poesia de Miquel Martí i Pol, Joan Duch, Maria Mercè Marçal, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, articles de Montserrat Roig, biografies de cantants de rock que m’atreuen. Des de fa molt de temps, repasso els diaris o revistes que tinc a l’abast mentre menjo, perquè, entenc que menjar és una pèrdua de temps, d’aquí que a mi m’agrada aprofitar aquells breus minuts per llegir quelcom breu que m’interessi. També m’aturo en algunes notícies per estar informat i selecciono revistes com El Temps, Serra d’Or, Ruta 66, This is rock, Enderrock, Sport Life o diaris com El 9 esportiu, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Punt/Avui, Ara.

No únicament llegeixo en paper, des de la xarxa de tant en tant entro en alguns blogs de caire literari, musical en anglès, o de diaris digitals. Perquè cal llegir coses que et fascinin i no llegir per llegir. Seleccionar un llibre es com anar a un supermercat i decidir quina marca t’emportaràs a la teva llar. Cada vegada m’adono que tenim menys temps per llegir, les noves tecnologies ens el roben, malgrat que, també llegim a través d’elles. D’aquí, que alguns autors actuals d’èxit optin per a escriure capítols curts de les seves novel·les per tal que tothom pugui dedicar una petita estona a llegir-los abans d’anar a dormir, únic momento que té molta gent per a llegir diàriament. Sempre tinc tres o quatre llibres començats i en vaig alternant la lectura. Segons el moment, agafo el que m’estimula més fins que el finalitzo i segueixo amb un altre. El cert és que sempre llegeixo, inconscientment, caminant, viatjant i de vegades ho aprofito per a capturar faltes ortogràfiques!

M’agrada llegir en qualsevol lloc, sobretot a la taula de la cuina quan esmorzo, estirat a sobre el llit o sobre la gespa de la piscina, d’altres vegades en un sofà, o mentre viatjo, ara bé, gairebé mai en una cadira, a no ser que estigui treballant o estudiant, perquè trobo molt forçat i incòmode. Puc arribar a llegir un parell d’hores seguides, tanmateix, em considero un lector lent i tranquil, perquè en una hora acostumo a llegir entre deu i dotze pàgines, però ho faig gaudint del llibre, subratllant i prenent notes, i sobretot, gaudint de la lectura.

Aquest afany i passió per la lectura i pels llibres, em va portar a retallar ja de jovenet les entrevistes i reportatges dels escriptors que trobava en diaris i revistes, cosa que encara faig, almenys, amb les més interessants. També em va portar a col·leccionar punts de llibres, fins a culminar la meva “cursa”, a treballar com a professor de llengua i literatura, a gestionar la biblioteca del centre i a anar a totes les presentacions de llibres que em deien quelcom.

Un dia un savi va dir: “Som el que llegim!”, i tenia raó, i qui no llegeixi es quedarà endarrere. Com el cos, cal alimentar bé el nostre vocabulari, cal ampliar-lo i això ho generen els llibres, atès que, hi ha paraules amb les quals no et toparàs mai si no llegeixes. D’aquesta manera, no et quedaràs amb un corpus lèxic simple, reduït i entès per tothom. Tanmateix, segurament me n’aniré d’aquest món amb algunes lectures pendents de llegir, però ben orgullós d’haver fet que la meva mare, a l’edat de seixanta i tants, s’hagi convertit en una bona lectora i s’hagi fet el carnet de la biblioteca del poble, tot gràcies a la seva curiositat i afany per fullejar alguns volums de la meva biblioteca i veure que jo no parava de llegir i d’adquirir llibres. Això m’enorgulleix, perquè una persona que mai havia tingut temps per a llegir per motius laborals, ara en cerca per a poder fer-ho. Una cosa està ben clara, el llegir no fa perdre l’escriure, sinó que el millora. Per tant, si voleu escriure bé en una llengua, llegiu sempre que pogueu!

Febrer del 2020

(Crèdit fotogràfic: Maria Rosa Corretgé)


EXERCICIS:
1.Redacta el teu currículum lector. Cal que ho facis amb sinceritat. Pistes:
-Quin va ser el teu primer contacte amb un conte o llibre?
-Quins autors t’han captivat més?
-Quins llibres et meravella llegir?
-Tens un espai de lectura a casa? Quin?
-Quanta estona dediques a llegir diàriament?

2. Realitza la recomanació lectora d’un llibre. Explica una miqueta de què va i comenta per què el recomanaries.

3. Pensa una activitat que t’agradaria realitzar a l’aula i que servís per a motivar la lectura.

4. Enquesta literària: quins gèneres literaris t’agrada llegir?
(    ) poesia               (   ) novel·la             (   ) conte               (   ) memòries 
(    ) teatre                (   ) assaig                (   ) biografies    

5. Si t’agrada la novel·la, de quin tipus?
-Novel·la d’aventures.
-Novel·la gòtica o de terror.
-Novel·la rosa o sentimental.
-Novel·la detectivesca o policíaca.
-Novel·la negra o de delictes.
-Novel·la de ciència-ficció.
-Novel·la històrica.  

6. Si llegeixes poesia, de quina tipologia?
-Poesia lírica: predomina l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu.
-Poesia èpica: narra la història de personatges heroics.

7. Si llegeixes drama, de quina classe?
-Tragèdia: elements seriosos amb un final fatal.
-Drama: elements realistes amb un desenllaç incert.
-Comèdia: elements divertits amb un desenllaç feliç.

8. Si no t’atreu llegir, comenta per què i què fas enlloc d’agafar un llibre. Raona la teva resposta.


dimecres, 26 de febrer del 2020

Concurs de microrelats a 4t d'ESO (2). Adreçat a tothom

Us presento els millors microrelats de l’altra classe de 4t d’ESO. Espero que els gaudiu força!

1r premi
Les edats mentals
(Per Alba Estiarte)
Adeu! Avui començaré pel final. Encara no he mort, però a aquest pas, no em queden ni dos dies, ni sé quants anys tinc. Jo em sento de vuitanta, però crec que no en tinc ni la meitat.





2n premi
L’illa
(Per Albert Palau)

Un dia em van preguntar que m’enduria a una illa deserta, òbviament, un vaixell per marxar.





3r premi
La victòria
(Per Hèctor Vila)
Hi havia un jugador molt dolent de futbol, però finalment va marcar el gol per donar la victòria... En porteria pròpia.



(Imatges extretes de: Residència Sol i Natura, Pequeña Paloma, CCMA)


EXERCICIS:
1. Explica què és un microrelat. En sabries fer un? Com el faries?

2. Quines penses que han de ser les característiques d’un microrelat per tal de ser atractiu? Raona la teva resposta.

3. Opina sobre quin dels tres microrelats t’ha agradat més i per què?

4. Participa i escriu un microrelat.


Diferenciem la novel·la policíaca de la novel·la negra. Adreçat a tothom


Àlex Martín Escribà, filòleg estudiós de la novel·la negra en una entrevista per a La Vanguardia encartada en el reportatge “Detectius recorrent la ciutat”, en motiu del festival “BC Negra” 2020 va comentar les principals diferències entre la novel·la policíaca i la novel·la negra. Dos gèneres que sovint es confonen l’un amb l’altre, tot i formar part del mateix pastís, són ben diferents. Tanmateix, queda ben clar, que sense la novel·la policíaca, potser no hauria existit la novel·la negra, qui sap. Avui dia, totes dues tipologies de novel·la gaudeixen de bona salut, prova d'això, són els nombrosos festivals que s'estan realitzant any rere any i de nombrosos escriptors/es que s'aventuren a escriure alguna novel·la negra.

1. Novel·la policíaca
-Neix al segle XIX, amb el relat d’Edgar Allan Poe “Els crims de Rue Morgue” (1841).
-Literatura de la seguretat.
-Desafiament intel·lectual: la denúncia o descobriment d'un crim a desxifrar.
-S'estructura en tres parts: la denúncia o descoberta d'un crim, la recerca del mòbil i la localització de pistes per reconstruir els fets, la hipòtesi resolutòria del cas.
-Té un component lúdic i de distracció.
-Els detectius resolen casos amb les seves genialitats, mètodes particulars d'investigació, d'observació i deducció i gran perspicàcia.
-El policia és un superheroi, té unes capacitats superiors a la resta dels humans: de tipus analític i deductiva innata.
-La justícia i la llei s’identifiquen.

Autors/es: 
Edgar Allan Poe, Agatha Christie, Georges Simenon, Arthur Conan Doyle, Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Maria-Antònia Oliver, Ferran Torrent, .

2. Novel·la negra
-Neix al segle XX, als Estats Units.
-Novel·la de la inseguretat.
-Fa crítica o denúncia social.
-El protagonisme esta compartit entre detectius, policies i criminals.
-Aprofundeix en la psicologia dels personatges i la descripció dels ambients on es mouen.
-En algunes obres sobresurt la problemàtica de l'individu marginat pel sistema social i econòmic, i pel fatalisme que l'aboca a convertir-se en assassí.
-Té finals infeliços.
-Els personatges són uns perdedors.
-L’antiheroi, algú que pateix i ho passa malament. S’equivoca i dubta.
Aquest és un petit tast, perquè quedin ben clars les principals caraterístiques entre ambdós gèneres. Ara us toca a vosaltres investigar una mica més.

Autors/es:
Dashiell Hammett, Raymond Chandler.

!Tipologia de novel·la policíaca:


(Imatge extreta de: Google.es)


EXERCICIS:
1. Explica les principals diferències entre la novel·la policíaca i la novel·la negra. Si cal realitza una recerca per la xarxa per ampliar coneixements i completar la informació d'aquesta fitxa.

2. T’atreveixes a esmentar autors/es catalans que hagin escrit novel·la policíaca i novel·la negra?  I d'internacionals? Esmenta’n alguns de cada tipologia.

3. Troba detectius que s’hagin fet famosos per protagonitzar novel·les policíaques i d’altres per aparèixer en novel·les negres, tant de catalans o espanyols, com d'internacionals.

4. Per què s’anomena novel·la negra a l’altra tipologia de novel·la?

5. Escull un/a autor/a de novel·la negra en català i presenta alguna obra seva d’aquesta tipologia.

6. Realitza una portada per a una obra de novel·la negra.

7. Fòrum: t’atrau el gènere policíac? Per què? Per quin et decantes més, per la novel·la policíaca o per la novel·la negra? Raona la teva resposta.

diumenge, 23 de febrer del 2020

Concurs de microrelats a 4t d'ESO (1). Adreçat a tothom

Pere Calders era un destacat autor que es va fer molt conegut sobretot pels seus contes, basats en un estil literari molt característic, amb ingredients com: la fantasia, l’absurditat, l’anècdota, els elements sorprenents, la ironia, i sobretot la reflexió moral. Molts dels seus millors contes acostumen a ésser els microcontes, és a dir, contes molt breus, emperò, intensos, amb qualitat literària i que sovint et deixen amb un somriure als llavis.

Us deixo amb els millors microrelats d’estil calderià que vaig proposar en una activitat avaluadora a 4t d’ESO.


En 3ª posició:
L’HOME DE LA PIRAGUA
(Escrit per Antonio Mendes)

És un home que va de vacances a Brasil, però li diuen que hi ha una tribu que arranca la pell i fa piragües amb ella. L’home hi va igual i quan veu la tribu comença a tallar-se la pell al crit de:
-Punxaré la piragua!.




En 2ª posició:
UNA VACA A LA FAMÍLIA
(Escrit per Jaume Martínez)

Una vegada, en un país molt llunyà, una petita vaca va anar a visitar a la seva àvia, aquesta anava passejant quan va caure i es va trencar la cua. Quan va arribar a casa, l’àvia es va enfadar i la va renyar.



 En 1ª posició:
CAIGUT DEL CEL
(Escrit per Jordi Jové)

Era la final d’un partit de futbol i un equip jugava amb un jugador menys i de sobte, va aparèixer un àngel i els va ajudar a guanyar el partit.


(Imatges extretes de: Mercado libre Argentina, Desarrollo personal, El Nacional)


EXERCICIS:
1. Cerca informació i aprofundeix en l’estil literari de Pere Calders. Llavors, realitza un mapa conceptual amb tots els seus elements.

2. Escriu un microrelat a l’estil de Pere Calders. Per a plasmar-ho bé, cal que reflecteixis bé alguns dels elements al relat.

3. Proposa una gamificació per tal de treballars l’estil literari de Pere Calders.

4. Realitza un dibuix artístic ambvincle calderià.

5. Fòrum: t’ha agradat escriure un microrelat? Per què? Què t’ha semblat més complicat?

dijous, 20 de febrer del 2020

Llegim "Despertant la ira del faraó" (2), de Arturo Padilla de Juan. Adreçat a l'ESO



L’Albert va resseguir amb els dits els jeroglífics gravats en disc solar. Va fer-hi una mica de pressió i va notar que el disc s’enfonsava lleugerament. Va arrufar el nas. Va pressionar-hi una mica més i el disc es va tornar a enfonsar. Va cridar la Jasmine i l’hi va ensenyar. Ella va mirar-lo atònita. Aquell cercle semblava una mena de botó; potser era un mecanisme que accionava alguna sortida oculta...

A l’Albert els ulls li feien pampallugues.

-Ho provem?

La Jasmine va assentir expectant.

El noi va fer-hi més pressió i va enfonsar el disc solar fins al final.

Tot d’una, es va sentir una estridor pel sostre, es van obrir unes ranures a la part alta de les parets i en va començar a caure sorra. L’escena els va deixar descol·locats. La sorra queia des d’una dotzena de punts i s’anava amuntegant a terra.

L’Albert va intentar posar el disc en la seva posició original. Fins i tot va treure l’escarpa i el martell per fer-hi palanca, però va ser impossible. Aquell botó circular es mantenia enfonsat i havia desencadenat una pluja de sorra sense aturador.

-Ho hem de parar, això! –va urgir l’Albert-. Hem de buscar algun altre botó.

Van anar palpant les parets en busca d’algun mecanisme que aturés aquella allau. La sorra els queia insistentment damunt dels caps i les espatlles mentre recorrien la sala a la desesperada. Gairebé no podien obrir els ulls. Tossien i sentien que s’ofegaven. Els grans de sorra se’ls ficaven per la boca, les orelles i els cabells com un eixam de mosquits esvalotats. La fúria del desert era implacable.

No van trobar cap botó que aturés els ruixats.

L’entrada havia quedat inundada de sorra.

Estaven en una ratera.

Van agenollar-se amb la idea de treure la sorra, però no tenien prou força.

El nivell de sorra ja arribava a tres pams i els ruixats s’havien multiplicat pertot arreu. La cambra s’ompliria ràpidament. Si no trobaven la sortida, moririen ofegats en un mar de sorra.

L’Albert va centrar l’atenció en les sis portes de l’habitació. “No hi ha portes per sortir del desert”, va recordar. Malgrat aquell missatge d’advertència, la inscripció també revelava l’existència d’una sortida. “Només qui duu la sang sagrada farà veure la sortida.” D’alguna manera, la reina Hatshepsut estava relacionada amb la sortida. Però, com? Havien buscat pistes per tota la cambra i no n’havien trobat cap. Aleshores va fixar-se en la porta ubicada al costat de la representació de la reina. I si era aquella, la sortida? Hi havia un total de sis portes, però totes les sis no podien ser trampes. Alguna devia ser la bona.

Va treure l’escarpa i el martell, va col·locar la punta de l’escarpa sobre el mur i va començar a picar la porta més propera a Hatshepsut.

-Què fas? –li va demanar la Jasmine.

Trobar la sortida.

-Aquesta no pot ser la sortida.

L’alobert no va desistir del seu propòsit. La noia intentava fer-lo entrar en raó, però ell ja no se l’escoltava. Només volia sortir d’allà. La sorra continuava plovent del sostre. Milions de minúsculs meteorits impactaven contra el seu tors nu. Res el faria enrere. No pensava quedar-se de braços plegats mentre una allau de sorra els sepultava.

Quatre pams.

Allà on picava, la pedra s’esmicolava ràpidament. Donava cops de martell ben forts, desfent-se de tota la tensió que tenia acumulada. La suor de la cara se li barrejava amb la sorra. Va aconseguir obrir un petit forat al centre de la porta.

Un bri d’esperança.

Quan es proposava fer-lo més gros, va començar a rajar sorra de l’interior. No s’ho podia creure. Sortia amb tanta pressió que va rebentar les pedres dels contorns del mur i va convertir-se en un autèntic torrent que emanava del forat.

-No! –va cridar alhora que intentava retenir la sorra amb les mans.

No podia lluitar contra la força del desert. Endut per un impuls irracional, va córrer cap a una altra porta i va clavar l’escarpa al mur de pedra.

-Albert, prou! –li va pregar la Jasmine agafant-lo del braç.

-No! –va cridar, apartant-la.

Donava cops de martell com una bèstia desbocada. Sentia els precs de la roba llunyans, distorsionats. Havia de trobar la sortida! No pensava morir com una rata. La sorra creava una cortina que li impedia veure res. Els grans se li ficaven entre els llavis i els havia d’escopir contínuament. No pensava rendir-se.

D’aquest forat també va començar a rajar sorra. Va contemplar l’escena amb els ulls desorbitats. Pres d’un arravatament d’ira, va acudir a una altra porta i va descarregar tota la seva ràbia sobre l’escarpa. La Jasmine mirava l’Albert trasbalsada. Semblava que hagués embogit.

La sorra ja cobria la meitat de la sala. Els seus caps aviat tocarien el sostre. La sorra es precipitava insistentment des de dalt i rajava pels forats de dues portes. Semblaven trobar-se envoltats de cascades d’aigua enmig d’un mar agitat i tempestuós. I tot plegat feia un soroll eixordador.

Del tercer forat també va rajar un flux de sorra. Ofuscat per la situació, l’Albert va obrir un altre forat en una altra porta, però el resultat va ser el mateix. S’esgotava el temps i la situació empitjorava per moments. L’habitació desapareixia engolida per les ànsies del desert. Semblava que en qualsevol moment el sostre s’esfondraria i les parets rebentarien de tanta pressió.

Mitja sala ja estava inundada de sorra. Ja havien d’ajupir els caps per no tocar el sostre. Cada cop tenien menys espai per moure’s. Tan sols quedaven la part superior de les portes. No hi havia sortides. Va obrir un cinquè forat, però d’allà també va rajar sorra.

Només en quedava una.

L última esperança.

Va picar el mur amb més fúria que mai mentre la sorra del sostre li esguerrava la pell. Tenia els ulls injectats de sang i se li marcaven les venes al coll. Els batecs del cor li galopaven al ritme dels cops de martell. Sentia com la presència de la mort gravitava a la sala. L’escarpa va arribar al fons de la porta. Va mirar el forat amb una barreja de temor i esperança. En pocs segons, va emanar un nou doll de sorra. Va clar un cop de puny a la paret i els artells se li van ensangonar.

La decepció els va embolcallar. Ja no els quedava cap sortida. Ja no hi havia esperança. Tota l’habitació estava negada. Els seus caps ja tocaven el sostre i s’havien d’ajupir. Queia sorra des de dalt i també n’entrava per les sis portes. Semblava que estiguessin dins d’un rellotge de sorra que s’havia capgirat. Cada segon que avançava, un segon menys de vida.

Al seu voltant, tots els avantpassats de Tutmès II i Hatshepsut els contemplaven amb rostres de condemna per haver ultratjat la tomba. Aquest era el càstig per la insolència.

[PADILLA DE JUAN, Arturo, “Despertant la ira del faraó”, Animallibres, Barcelona, 2015]

(Imatge extreta de: Wikipedia.org)


EXERCICIS:
1. Contextualitza el present fragment dins de l’obra “Despertant la ira del faraó”.

2. Comenta què succeeix en aquest bocí d’un capítol i per què.

3. Respon les següents preguntes vinculades a l’obra:

.Com s’anomenen els dos protagonistes principals?
A) Blai i Berta            B) Jasmine i mare       C) Albert i Jasmine        D) Tomàs i Blai

.Per què l’Albert ha de desplaçar-se a Egipte?
A) Per a cercar una tomba                 B) Per culpa d’un segrest    
C) Per restaurar obres d’art                D) Hi va per a relaxar-se

.Com s’anomena el faraó del qual cerquen la tomba?
A) Tutankamon        B) Tutmès I        C) Nefertiti         D)Turmès II

.Quins perills es poden trobar dins la piràmide?
A) Cocodrils            B) Cobres            C) Sorra             D) Formigues

.Quin és el nom autèntic de Jasmine?
A) Berta                  B) Farigh             C) Btissime        D) Noa

.L’Albert és en realitat...
A) El pare de l’Albert    B) El tiet de l’Albert      C) Un amic de l’Albert    D) Un pintor

.En Blai no vol sortir de l’habitació perquè...
A) Vol jugar als videojocs   B) Pateix depressió     C) Està malalt     D) Li fan bulling

.En Blai és addicte a...
A) La fórmula 1            B) Al mòbil        C) A les xarxes socials       D) Als videojocs

.La mare de Blai marxa de casa uns dies per...
A) Anar d’excursió      B) Assistir a un sepeli    C) Anar de visita a un hospital
D) Veure una fincar per adquirir

.Què proposa en Marc a en Blai ara que no hi ha sa mare?
A) Que vagin de viatge plegats      B) Que juguin a futbol al mateix equip
C) Que munti una festa a casa        D) Que demani per sortir a una amiga

4. Comenta una acció que succeeix en la novel·la i que t’hagi agradat.

5. Inventa un final diferent per a l’obra “Despertant la ira del faraó”.

6. Realitza una petita ressenya de 5 línies sobre l’obra literària de Arturo Padilla de Juan.

7. Crea un missatge amb dibuixos i un alfabet inventat, com si fossis un egipci.


dilluns, 17 de febrer del 2020

Conte amb valors: "El llorer". Adreçat a tothom

A prop d’un rierol d’aigües cristal·lines hi havia un petit bosc replet d’arbres i plantes. Tots gastaven les seves energies en ser més alts i grans, amb moltes flors i aromes, per la qual cosa, quedaven dèbils i tenien poca força per a fer emergir les arrels. En canvi, un llorer va dir:

-“Invertiré la meva saba per a tenir una borra arrel, així creixeré i podré donar les meves fulles a tots els que em necessitin”.

Les altres plantes estaven molt orgulloses de ser belles i no deixaven d’admirar-se i de parlar dels encants d’unes i altres, i se’n reien de la resta. El llorer sofria a cada instant aquelles burles. Però ell estava convençut del contrari, desitjava tenir una bona arrel per a què les seves fulles creixessin saludables.

Un bon dia es desencadenà una terrible tempesta i sacudí i esbufegà sobre el bosc. Les plantes amb flors es van veure tan fortament colpejades que, per més que cridessin, no pogueren evitar que el vent les destruís. En canvi, el petit llorer, com que tenia poques branques i molta arrel, amb prou feines va perdre unes quantes fulles. Fou llavors quan tots comprengueren que allò que ens manté ferms en els moments complicats no són les aparences, sinó el que està ocult a les arrels, dins del teu cor… és la teva força interior. 


 (Conte traduït de la revista «Pronto»)
(Imatge extreta de: En blau)
(Traducció: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. La paraula “aroma” és masculina o bé femenina en català?

3. Explica amb una línia a tot estirar el significat de cada paraula de color lila.

4. Què significa la frase: “Un rierol d’aigües cristal·lines”?

5. Pensa i escriu el nom d’un camp semàntic que amaga aquest conte, i troba les seves branques, algunes paraules que hi apareixen i en formen part.

6. Esmenta algunes partícules que indiquen temporalitat i apareixen al conte.

7. Llegeix i extrapola aquesta frase del conte a la realitat. A què es pot aplicar en els nostres dies?

“Les altres plantes estaven molt orgulloses de ser belles i no deixaven d’admirar-se i de parlar dels encants d’unes i altres, i se’n reien de la resta”.

8. Aporta alguna qüestió més que desitgis i que aparegui implícita al conte.

9. Comenta la present sentència que apareix dins del conte:

“Fou llavors quan tots comprengueren que allò que ens manté ferms en els moments complicats no són les aparences, sinó el que està ocult a les arrels, dins del teu cor… és la teva força interior”.

10. El llorer és el protagonista d’aquest conte. Cerca una mica d’informació, una imatge i presenta’l a la resta de companys/es.

11. Realitza una il·lustració que representi aquest conte amb valors i exposa-la a la teva aula.

12. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte amb valors. Què t’ha semblat? Quins aspectes es poden treballar a tutoria amb aquest conte? Per què? Com en treballaries un? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;