Llegim
una de les darreres novel·les de Arturo Padilla de Juan a 1r d’ESO. Una obra
que t’atrapa des de bon principi, espero que la gaudiu força tots/es els/les
que la llegiu com jo ho estic fent. Aquí us deixo amb un petit fragment que a mi m'ha meravellat per
despertar el cuquet lector…
Ens
endinsem en el llibre.
**************
Passades
dues hores, els homes havien aconseguit obrir una escletxa prou ampla per
entrar-hi. L’interior emanava una foscor que els va esfereir. El Hamid va
acostar-s’hi. No s’hi veia res.
-Sembla
que han descobert alguna cosa interessant –va observar el Hamid ben satisfet-.
Sigui el que sigui, nosaltres tenim instruccions d’esperar aquí. Per tant,
vostès han d’entrar i investigar-ho. Si realment fos la tomba de Tutmès II,
hauran d’arribar fins a la cambra funerària.
L’Albert
va agafar la mà de la Jasmine. Va ser un gest instintiu, però va creure que era
l’adequat en aquell moment. Ella li va estrènyer la mà amb força. No els
quedava altre remei que obeir. No tenien ni idea de què es trobarien allà dins,
s’hi jugaven la vida, però no podien permetre’s el luxe de desobeir.
-Aquí
tenen una còpia del mapa –els va dir el Hamid alhora que els la lliurava-.
Bona sort!
L’Albert
va agafar la còpia resignat. Després de posar-se les motxilles, tots dos van
agafar les llanternes, van armar-se de valor i van introduir-se per l’escletxa
entre les pedres agafats de la mà.
Van
il·luminar un bloc massís de pedra amb la llanterna. Era un bon senyal. Els
antics egipcis segellaven les entrades de totes les tombes excavades a la roca.
Anaven en la bona direcció. No podien incorporar-se del tot. L’espai entre el
bloc de pedra i la pila de roques era molt reduït. Sens dubte, l’esllavissada
havia aconseguit amagar l’entrada d’aquella possible tomba d’una manera
infal·lible.
L’Albert
va palpar la superficie polida del bloc. Moure’l seria impossible, l’haurien de
perforar amb les eines que duia a la motxilla, però de seguida li va cridar l’atenció
un forat que hi havia a la cantonada dreta del bloc. Era un forat d’uns
quaranta centímetres gairebé arran de terra. Suficient per entrar-hi. De
seguida va entendre què devia voler dir allò.
-Lladres
de tombes –va pronunciar la Jasmine en veu alta.
Efectivament.
Encara no sabien si es tractava d’una tomba, però algú hi havia entrat abans.
Malgrat tot, tampoc sabien si trobarien la tomba buida. A la tomba de
Tutankamon també va entrar-hi lladres i Déu n’hi do el que hi havia! Els
lladres tan sols van endur-se els objectes valuosos més petits.
-Preparada?
-Tu
primer.
L’Albert
va ficar la motxilla pel forat i després va introduir-s’hi ell.
A
l’altra banda tot era fosc. Va impulsar-se amb les mans fins que va poder
sortir del forat. No tenia ni idea d’on era. Va posar-se dret a poc a poc. Feia
una olor rància i humida allà dins. Va encendre la llanterna i va descobrir el
primer graó d’una escala que descendia. Va provar d’il·luminar-ne el fons, però
l’escala s’esvaïa en la foscor.
En
circumstàncies normals, hauria sentit una gran emoció i un gran respecte. Però
ara només sentia ràbia. Col·laborava amb uns lladres per salvar la vida del seu
nebot. No tenia més motivacions.
-Tot
bé? –va sentir la Jasmine des de l’altra banda.
-Sí.
Hi ha una escala –va anunciar-li-. Pots entrar.
La
Jasmine va introduir-se pel forat i en sortir va il·luminar l’escala que
descendia davant seu mentre respirava fort.
-No
cal que vinguis si no vols –li va oferir l’Albert-. Pots esperar-me aquí i
després diem que hi hem entrat els dos.
Ella
el va contemplar amb els seus ulls profunds. Tenia una mirada fosca i penetrant
que es fonia amb la foscor del voltant.
-Hi
hem d’entrar els dos –va afirmar amb seguretat-. Tots dos necessitem enllestir tot això com més aviat
millor.
L’Albert
va assentir i va començar a
baixar. Ella el va seguir. L’escala estava excavada a la roca i tenia l’amplada
justa perquè una persona descendís mig ajupida. Cada cop que l’Albert baixava
un graó s’assegurava de trepitjar bé, no fos cas que fes un pas en fals.
L’escala s’allargava infinitament. De tant en tant, l’arqueòleg
n’il·luminava el fons, però la foscor espessa s’empassava el feix de llum. El
silencia era sepulcral. Podia sentir l’alè de la Jasmine darrere seu.
Després d’uns minuts d’anar baixant, van arribar al final
de l’escala. Van topar amb una segona porta segellada amb una paret de pedres.
L’Albert hi va localitzar un altre forat a la cantonada inferior que també
devia ser obra dels lladres. Al mig de la porta hi havia una inscripció
estampada en un segell de guix.
El nom de Tutmès II. Després d’aquella llarga escala, el
nom del faraó confirmava que s’estaven endinsant en la seva tomba. Se’n sabia ben poc, d’aquest faraó. Era fill de Tutmès I i una dona secundària; per això,
va casar-se amb la seva germanastra Hatshepsut, per assegurar-se el tron. No va
regnar gaires anys, i quan es va morir, la seva germanastra va accedir al poder.
La tomba no s’havia localitzat mai, però els arqueòlegs havien cregut
identificar la mòmia del faraó entre les mòmies reials de l’amagatall, de Deir
el-Bahari, un amagatall excavat en un penya-segat on els antics sacerdots van
aplegar les mòmies de molts faraons de l’Imperi Nou per protegir-les del
saqueig de tombes. Malgrat tot, la identificació de la mòmia de Tutmès II no
era segura. I si realment la mòmia del faraó encara seguia a la seva tomba?
-T’has fixat en això? –li va assenyalar la Jasmine.
Hi havia una segona inscripció a la porta. L’Albert va
resseguir-ne els jeroglífics molt lentament amb el dit: Caurà la ira del faraó sobre aquell qui pertorbi el seu descans etern.
No va poder evitar empal·lidir.
L’Albert no era gens supersticiós, però reconeixia que
aquell missatge tenia un poderós efecte suggestiu. L’advertència devia ser molt
efectiva en una societat on tothom, fins i tot els lladres de tombes, creia en
la immortalitat dels faraons, però no entenia com aquell missatge també despertava
una por irracional en ell.
-Tens por? –va preguntar-li la Jasmine.
-No. I tu?
La Jasmine va sospirar.
(PADILLA DE JUAN, Arturo, “Despertant la ira del faraó”,
Animallibres, L’Isard, Barcelona, 2015)
(Imatge extreta de: Animallibres)
EXERCICIS:
1.
Contextualitza i comenta breument el present fragment de l’obra “Despertant la
ira del faraó”.
2.
Quins són els principals personatges de l’obra? Escriu una línia de cadascun.
3.
Amb quin personatge de l’obra t’identifiques més i per què?
4.
Explica què t’ha fascinat més de la novel·la i per què?
5.
Selecciona un petit fragment de l’obra que t’hagi agradat i enganxa’l aquí.
6.
Crea una gamificació per treballar aquesta novel·la.
7.
Entra a la xarxa i realitza una petita presentació en format digital de l’autor
Arturo Padilla de Juan.
8.
Has llegit algun altre llibre d’Arturo Padilla de Juan? Si és així, esmenta’n
el títol, dona unes petites pistes sobre què tracta sense explicar-ne l’argument.
Pots fer-ho en format escrit o a mode de booktuber.
9.
Ara imagina’t que treballes en una petita editorial, concretament, en el
departament de publicitat, i t’encarreguen que realitzis una petita campanya
publicitària per a promocionar aquest llibre en format escrit o digital.
10.
Recomanaries la lectura de l’obra “Despertant la ira del faraó”? Per què?
11.
Fòrum: opina sobre la novel·la. Què t’ha semblat? Per què? què t’ha agradat
menys? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada