Com s'ha de llegir un text en veu alta? Adreçat a tothom

Aquesta fitxa serveix per a treballar en qualsevol tipus de text la lectura en veu alta, tant la poesia com la prosa, ara bé, s’endinsa una mica més en aquest primer.

D’entrada és fonamental tenir presents els següents aspectes:

-Exercicis d’escalfament:

Abans de llegir cal que et posis en situació. Realitza alguns exercicis de moviment del cos, cames, braços, cap. Pràctiques de veu, com per exemple, cantar una cançó.

-La postura:

Cal tenir una bona postura del cos i el cap relaxat per a aconseguir una bona dicció. Si estàs relaxat podràs entonar el poema amb un ritme adequat, realitzar pauses, projectar correctament la veu, i sobretot, i el que és més important, sentir i transmetre les paraules que estàs llegint. Si no podem fer que les persones que ens escolten vegin el sentiment que posem mentre llegim el poema, elles tampoc no experimentaran les emocions i la lectura serà com si llegís una màquina. La poesia en llegir-la, ha de sortir de dins teu, te l’has de fer teva, tot i no ser-ho.

Per tant, el lector s’ha de situar davant del text d’una manera no forçada i que no li calgui alçar la veu.

-Connexió ment-cos-veu:

Entenem per una bona dicció, parlar i pronunciar quelcom d’una manera acurada. Per tant, les paraules i les imatges que sorgeixen d’uns versos que estem llegint, generen una sèrie de pensaments, de sentiments i d’emocions en el nostre interior i en l’auditori que ens escolta a través de la veu que llegeix, si som nosaltres.

El poema connecta amb nosaltres mitjançant la pròpia experiència viscuda. Les imatges que ens suggeriran les paraules del poema arrelaran o no en nosaltres, ens generaran pensades. Llegir poesia, com a tantes altres arts, comporta pensament, sentiment i passió. Serà llavors, quan el poema que hem llegit, si hem sabut generar emocions quan el recitàvem, haurem assolit que aquella obra recobri la vida, mitjançant les impressions que hagis transmès. No t’oblidis de vocalitzar bé, fer-te entenedora llegint. Això sí, amb un to de veu natural.

Pots posar èmfasi al vers accelerant o no la lectura, perquè allò que es llegirà és important, alentint-la, alçant o no el to de la veu. Aquests aspectes també seran essencials.

-Mirar el públic:

Mentre llegeixes, dirigeix la mirada de tant en tant al públic, per mostrar domini del poema, també serenitat i respecte. Pots acompanyar la recitació amb algun gest amb la mà.

-Els estats d’ànim:

Abans de la lectura cal posar-se en situació i estudiar l’estat d’ànim que es plasmarà al poema minuts després. Segons l’estat d’ànim que expressem en un poema, podrem realitzar uns gestos més visuals del cos i de la cara (somriure, tristesa...) que transmetrem amb la veu.

-Projectar la veu:

Hem de tenir present a qui ens dirigim, i fer-ho sense por. Sobretot, emprar un to de veu adequat. Elevar la veu per tal que tothom ens pugui escoltar bé. Veiem com actua en els diferents gèneres:

.Lírica (Jo): eren els poemes lírics cantats pels grecs que s’acompanyaven de la lira. Es parla d’un mateix. S’exterioritza allò que es pensa, se sent, les emocions, els sentiments. Les paraules són les protagonistes, les metàfores del poema.

.Drama (Tu / vosaltres): la veu es dirigeix a l’oient. El drama es dirigeix als altres, als qui tenim al davant escoltant.

.Èpica (Ell): és la narrativa. Qui escolta ha d’imaginar-se que s’explica, atès que, representa que coneixem el que expliquem.

-El ritme:

Formen part del ritme les unitats d’entonació, les pauses, l’accent mètric. Parlem o llegim mitjançant unitats d’entonació i no paraula per paraula. Per emfasitzar, alcem el to de veu del mot que volem destacar.

Les unitats d’entonació poden aparèixer separades per una pausa, també per la intensitat de l’accent, allargament d’una vocal, inflexions tonals. Les comes juguen el mateix paper: acostumen a no marcar cap pausa, en canvi, sí que indiquen un canvi en l’entonació. En les inflexions: una pujada o una davallada de la línia tonal.

Cada vegada que ens trobem amb una entonació descendent, hem de llegir el que seguirà amb un to més alt, més emfàtic.

Un dels inconvenients de la dicció, és llegir amb pressa. No realitzar pauses. Quan es llegeix un text, cal fer silencis. Fer pauses lògiques, pauses psicològiques i pauses mètriques. Així doncs, les pauses lògiques venen indicades per la puntuació, els finals de sintagma i el final del vers, en poesia. Les pauses psicològiques donaran emoció al text.

Pel que fa a la lectura d’un fragment en prosa, els segments són sintàctics. Al discurs en vers, també compta la mètrica. Cal veure on finalitza el vers. Si hi trobem algun encavalcament, és a dir, una pausa interna, aquesta s’ha de notar quan la llegim, no ha de ser obligatòriament amb una pausa. En tot vers, sempre hi ha dues estructures que poden o no coincidir: la pausa sintàctica i la pausa mètrica.

-L’accentuació:

 És essencial en la dicció. Fa que puguem ressaltar una paraula o no. Els accents mètrics que pronunciem no sempre tenen la mateixa intensitat.

S’acostuma a no pronunciar més de dues àtones seguides (síl·labes sense força tonal); així com tampoc, no fer mai de dues tòniques seguides. La llengua mostra dos tipus d’alternança: la binària i la ternària, que alhora es van combinant.

-La dicció:

Quan llegim un text hi apareixen els accents de caire emotiu, espontani i els accents expressius (emfàtics). L’entonació té un vincle estret als accents emotius, expressius, intensius, que marquen un grup tonal, i no pas l’accent lèxic, expressat o no en la grafia.

-El tempo:

Ha d’estar viu, vibrar, canviar a mesura que es llegeix el poema, per a no fer-lo avorrit i monòton. Per tant, cal foragitar la mateixa velocitat i la mateixa intensitat al llarg del poema, per a captar l’atenció.

.Com podem valorar la lectura en veu alta?

Avaluació de la lectura: Poesia i prosa	Aspectes per avaluar	Assenyalem amb un número
.Posició del cos:	1.      Adequada 2.      Laxa 3.      Rígida
.Volum:	1.      Adequat 2.      Massa fort 3.      Massa fluix
.Fluïdesa:	1.      Adequada i natural 2.      S’entrebanca 3.      Massa ràpid 4.      Massa lent
.Articulació:	1.      Clara 2.      Poc clara 3.      Forçada
.Ritme:	1.      Adequat 2.      Massa accelerat 3.      Massa lent
.Entonació:	1.      Adequada i natural 2.      Massa neutra 3.      Exagerada
.Pauses:	1.      Adequades 2.      Desiguals
.Expressivitat:	1.      Adequada i natural 2.      Poc espontània 3.      Artificial 4.      Monòtona

.Què aporta la lectura de poesia?

És cert que llegir poesia implica entendre els dobles sentits i dominar les metàfores. Per això, quan molts lectors no volen posar aquest esforç, l’abandonen i opten per la prosa, que segons ells, no implica tal requeriment. Es pot motivar la lectura de poesia mitjançant cançons, perquè què són les cançons sinó poesia.

Per un altre costat, són molts els beneficis que aporta la lectura de poesia. En veiem alguns!

-El llenguatge retòric estimula l’àrea frontal del cervell. El fet d’intentar desxifrar paraules que algú no coneix o que tenen un significat oposat, posa en repte al nostre cervell.

-Facilita expressar i reconèixer sentiments i emocions.

-Esperona la imaginació.

-Aprenentatge de vocabulari.

-Millora de l’expressió oral i de la dicció.

-Exercita la memòria.

N.B. Recorda:

.Cal recitar un poema mirant el públic i sense vergonya.

.Transmet les emocions que governen les paraules del poema, com si fossin teves.

.Fes les pauses que creguis per tal de marcar èmfasi.

.Varia el ritme de lectura al llarg del poema.

.En resum, sobretot has de tenir presents aquests quatre aspectes:
1. Prosòdia: domini de la tonalitat i entonació.
2. Elocució: èmfasi i gestualitat.
3. Dicció: pronunciació adequada.
4. Cadència: control del ritme, pauses i silencis.

.Pots ampliar informació sobre com llegir en veu alta en el llibre:

http://www.lecturaenveualta.cat/wp-content/uploads/Lectura-veu-alta.pdf

(Material adaptat de: Mag Poesia i Activa salut)

(Material consultat: SOTA, Txell, “La lectura en veu alta. El gust de llegir, el plaer d’escoltar”, Text La Galera, Barcelona, 2015)

(Imatges extretes de: Re-Read, Letralia)

EXERCICIS:

1. Llegeix un poema mirant els ulls de qui t’escolta.

2. Agafar el fragment d’un poema, llegir-lo mirant al públic i posteriorment, girar-nos d’esquena i continuar llegint com si tinguéssim el quòrum al davant i ens veiés.

3. Cerca un poema curt i marca el to ascendent, horitzontal i descendent a cada unitat mètrica.

4. Escull un poema, estudia les unitats d’entonació que vols fer, els encavalcaments, els silencis. Després, llegeix el poema realitzant les pauses lògiques (marcades per la puntuació i els finals de sintagma). Posteriorment, fes les pauses psicològiques (que donaran emoció al text). Tingues present que també hi ha pauses mètriques.

5. Agafa un vers d’un poema i assenyala els principals accents tonals.

6. Analitza si el poema té o no un ritme marcat quan el llegeixes.

7. Enregistra’t la lectura del poema, escolta’l i una altra persona que et comenti si li han arribat les emocions.

8. Destaca els punts fonamentals per tal d’entonar un poema o un fragment en prosa correctament.

9. Fes que algun/a company/a llegeixi un poema o un fragment en prosa que hagis escrit. Posteriorment, explica les sensacions que t’han arribat.

10. Prepara un petit recital poètic. Escull entre deu i quinze poemes. Enregistra la teva recitació amb un mòbil, i estudia la música de fons o en viu que els acompanyarà. Si no t’agrada la recitació d’un poema, enregistra’l de nou.