L’Albert
va resseguir amb els dits els jeroglífics gravats en disc solar. Va fer-hi una
mica de pressió i va notar que el disc s’enfonsava lleugerament. Va arrufar el
nas. Va pressionar-hi una mica més i el disc es va tornar a enfonsar. Va cridar
la Jasmine i l’hi va ensenyar. Ella va mirar-lo atònita. Aquell cercle semblava
una mena de botó; potser era un mecanisme que accionava alguna sortida
oculta...
A
l’Albert els ulls li feien pampallugues.
-Ho
provem?
La
Jasmine va assentir expectant.
El
noi va fer-hi més pressió i va enfonsar el disc solar fins al final.
Tot
d’una, es va sentir una estridor pel sostre, es van obrir unes ranures a la
part alta de les parets i en va començar a caure sorra. L’escena els va deixar
descol·locats. La sorra queia des d’una dotzena de punts i s’anava amuntegant a
terra.
L’Albert
va intentar posar el disc en la seva posició original. Fins i tot va treure
l’escarpa i el martell per fer-hi palanca, però va ser impossible. Aquell botó
circular es mantenia enfonsat i havia desencadenat una pluja de sorra sense
aturador.
-Ho
hem de parar, això! –va urgir l’Albert-. Hem de buscar algun altre botó.
Van
anar palpant les parets en busca d’algun mecanisme que aturés aquella allau. La
sorra els queia insistentment damunt dels caps i les espatlles mentre recorrien
la sala a la desesperada. Gairebé no podien obrir els ulls. Tossien i sentien
que s’ofegaven. Els grans de sorra se’ls ficaven per la boca, les orelles i els
cabells com un eixam de mosquits esvalotats. La fúria del desert era
implacable.
No
van trobar cap botó que aturés els ruixats.
L’entrada
havia quedat inundada de sorra.
Estaven
en una ratera.
Van
agenollar-se amb la idea de treure la sorra, però no tenien prou força.
El
nivell de sorra ja arribava a tres pams i els ruixats s’havien multiplicat
pertot arreu. La cambra s’ompliria ràpidament. Si no trobaven la sortida,
moririen ofegats en un mar de sorra.
L’Albert
va centrar l’atenció en les sis portes de l’habitació. “No hi ha portes per
sortir del desert”, va recordar. Malgrat aquell missatge d’advertència, la
inscripció també revelava l’existència d’una sortida. “Només qui duu la sang
sagrada farà veure la sortida.” D’alguna manera, la reina Hatshepsut estava
relacionada amb la sortida. Però, com? Havien buscat pistes per tota la cambra
i no n’havien trobat cap. Aleshores va fixar-se en la porta ubicada al costat
de la representació de la reina. I si era aquella, la sortida? Hi havia un
total de sis portes, però totes les sis no podien ser trampes. Alguna devia ser
la bona.
Va
treure l’escarpa i el martell, va col·locar la punta de l’escarpa sobre el mur
i va començar a picar la porta més propera a Hatshepsut.
-Què
fas? –li va demanar la Jasmine.
Trobar
la sortida.
-Aquesta
no pot ser la sortida.
L’alobert
no va desistir del seu propòsit. La noia intentava fer-lo entrar en raó, però
ell ja no se l’escoltava. Només volia sortir d’allà. La sorra continuava
plovent del sostre. Milions de minúsculs meteorits impactaven contra el seu
tors nu. Res el faria enrere. No pensava quedar-se de braços plegats mentre una
allau de sorra els sepultava.
Quatre
pams.
Allà
on picava, la pedra s’esmicolava ràpidament. Donava cops de martell ben forts,
desfent-se de tota la tensió que tenia acumulada. La suor de la cara se li
barrejava amb la sorra. Va aconseguir obrir un petit forat al centre de la
porta.
Un
bri d’esperança.
Quan
es proposava fer-lo més gros, va començar a rajar sorra de l’interior. No s’ho
podia creure. Sortia amb tanta pressió que va rebentar les pedres dels contorns
del mur i va convertir-se en un autèntic torrent que emanava del forat.
-No!
–va cridar alhora que intentava retenir la sorra amb les mans.
No
podia lluitar contra la força del desert. Endut per un impuls irracional, va
córrer cap a una altra porta i va clavar l’escarpa al mur de pedra.
-Albert,
prou! –li va pregar la Jasmine agafant-lo del braç.
-No!
–va cridar, apartant-la.
Donava
cops de martell com una bèstia desbocada. Sentia els precs de la roba llunyans,
distorsionats. Havia de trobar la sortida! No pensava morir com una rata. La
sorra creava una cortina que li impedia veure res. Els grans se li ficaven
entre els llavis i els havia d’escopir contínuament. No pensava rendir-se.
D’aquest
forat també va començar a rajar sorra. Va contemplar l’escena amb els ulls
desorbitats. Pres d’un arravatament d’ira, va acudir a una altra porta i va
descarregar tota la seva ràbia sobre l’escarpa. La Jasmine mirava l’Albert
trasbalsada. Semblava que hagués embogit.
La
sorra ja cobria la meitat de la sala. Els seus caps aviat tocarien el sostre.
La sorra es precipitava insistentment des de dalt i rajava pels forats de dues
portes. Semblaven trobar-se envoltats de cascades d’aigua enmig d’un mar agitat
i tempestuós. I tot plegat feia un soroll eixordador.
Del
tercer forat també va rajar un flux de sorra. Ofuscat per la situació, l’Albert
va obrir un altre forat en una altra porta, però el resultat va ser el mateix.
S’esgotava el temps i la situació empitjorava per moments. L’habitació
desapareixia engolida per les ànsies del desert. Semblava que en qualsevol
moment el sostre s’esfondraria i les parets rebentarien de tanta pressió.
Mitja
sala ja estava inundada de sorra. Ja havien d’ajupir els caps per no tocar el
sostre. Cada cop tenien menys espai per moure’s. Tan sols quedaven la part
superior de les portes. No hi havia sortides. Va obrir un cinquè forat, però
d’allà també va rajar sorra.
Només
en quedava una.
L
última esperança.
Va
picar el mur amb més fúria que mai mentre la sorra del sostre li esguerrava la
pell. Tenia els ulls injectats de sang i se li marcaven les venes al coll. Els
batecs del cor li galopaven al ritme dels cops de martell. Sentia com la
presència de la mort gravitava a la sala. L’escarpa va arribar al fons de la
porta. Va mirar el forat amb una barreja de temor i esperança. En pocs segons,
va emanar un nou doll de sorra. Va clar un cop de puny a la paret i els artells
se li van ensangonar.
La
decepció els va embolcallar. Ja no els quedava cap sortida. Ja no hi havia
esperança. Tota l’habitació estava negada. Els seus caps ja tocaven el sostre i
s’havien d’ajupir. Queia sorra des de dalt i també n’entrava per les sis
portes. Semblava que estiguessin dins d’un rellotge de sorra que s’havia
capgirat. Cada segon que avançava, un segon menys de vida.
Al
seu voltant, tots els avantpassats de Tutmès II i Hatshepsut els contemplaven
amb rostres de condemna per haver ultratjat la tomba. Aquest era el càstig per
la insolència.
[PADILLA
DE JUAN, Arturo, “Despertant la ira del faraó”, Animallibres, Barcelona, 2015]
(Imatge
extreta de: Wikipedia.org)
EXERCICIS:
2. Comenta què succeeix
en aquest bocí d’un capítol i per què.
3. Respon les següents
preguntes vinculades a l’obra:
.Com s’anomenen els dos
protagonistes principals?
A)
Blai i Berta B) Jasmine i
mare C) Albert i Jasmine D) Tomàs i Blai
.Per què l’Albert ha de
desplaçar-se a Egipte?
A)
Per a cercar una tomba B) Per culpa d’un segrest
C)
Per restaurar obres d’art
D) Hi va per a relaxar-se
.Com s’anomena el faraó
del qual cerquen la tomba?
A)
Tutankamon B) Tutmès I C) Nefertiti D)Turmès II
.Quins perills es poden
trobar dins la piràmide?
A)
Cocodrils B) Cobres C) Sorra D) Formigues
.Quin és el nom
autèntic de Jasmine?
A)
Berta B) Farigh C) Btissime D) Noa
.L’Albert és en
realitat...
A)
El pare de l’Albert B) El tiet de l’Albert C) Un amic de l’Albert D) Un pintor
.En Blai no vol sortir
de l’habitació perquè...
A)
Vol jugar als videojocs B) Pateix
depressió C) Està malalt D) Li fan bulling
.En Blai és addicte
a...
A)
La fórmula 1 B) Al mòbil
C) A
les xarxes socials D) Als videojocs
.La mare de Blai marxa
de casa uns dies per...
A)
Anar d’excursió B) Assistir a un
sepeli C) Anar de visita a un hospital
D)
Veure una fincar per adquirir
.Què proposa en Marc a
en Blai ara que no hi ha sa mare?
A)
Que vagin de viatge plegats B) Que
juguin a futbol al mateix equip
C)
Que munti una festa a casa D) Que
demani per sortir a una amiga
4. Comenta una acció
que succeeix en la novel·la i que t’hagi agradat.
5. Inventa un final
diferent per a l’obra “Despertant la ira del faraó”.
6. Realitza una petita
ressenya de 5 línies sobre l’obra literària de Arturo Padilla de Juan.
7. Crea un missatge amb
dibuixos i un alfabet inventat, com si fossis un egipci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada