Treballem "Laura a la ciutat dels sants", de Miquel Llor. Adreçat als de literatura

Ens endinsem altre cop en l’obra “Laura a la ciutat dels sants”, i en alguns dels seus elements claus per a entendre l’obra. Ho farem mitjançant unes preguntes que tu hauràs de respondre. Fixa’t sobretot en les accions dels personatges per a comentar el fragment.

(Fotografies de de: Adrià Costa, Ramon Mas)

EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de l’obra “Laura a la ciutat dels sants”. Contextualitza’l dins de l’obra. Explica què passa i per què succeeix així. Quin paper hi juga cada personatge?

-On va tan de pressa, Laura, que no coneix els amics? –diu mossèn Joan Serra, la teula a la mà una mica atrofiada per l’esclerosi, aquell matí que la troba sortint de missa-. Fa temps que no ha vingut a visitar-nos, a dalt! –I el sacerdot assenyala les finestres del museu.- Tenim un bé de Déu de coses noves!, la deixa d’un col·leccionista. Que nostre Senyor li tingui en compte tan bona obra.

-Cada dia tinc més poques ganes d’anar-me’n de casa. Des que se’m va morir la nena...

-Què fa en Tomàs?

-Com sempre. Ara comprenc que és una impertinència voler influir en el canvi d’un caràcter.

-Diuen que tornar a sortir de nits, sol com abans! –observa mossèn Joan amb una gravetat de to que sorprèn la Laura-. Vol dir que vostè ja ha acabat tots els recursos? Els ha provat tots?

-Tots els que sabia una dona com jo. Tret de la novetat, a ell no li interessava res de mi. Això no se sap fins quan no s’hi és a temps.

-Vostè l’estimava quan va casar-s’hi?

-No, gairebé ni vaig tenir temps d’acostumar-me a veure’l.

-Però no va tenir inconvenient a ser-li l’esposa com qui es ven.

-Si vostè sabés què vol dir per a una noia pobra, que no sap ser-ho, que no ha après de treballar, la possibilitat d’un matrimoni amb un home que fa goig, acomodat, que li ofereix una gran casa i repòs! –es defensa la Laura amb llàgrimes als ulls-. Però déu ja sap que si el marit hagués volgut, jo l’hauria estimat, tot i la seva grolleria.

-I ara, l’estima?

-No, gens –afirma Laura amb una gran força que fa somriure el sacerdot.

-Doncs, amb què omplirà el buit?

La Laura es desorienta.

-Nostre Senyor no em deixarà sense defensa.

-Ell no, som nosaltres que, de vegades, sense voler, ens allunyem d’Ell. Pugi qualsevol estona; li ensenyarem una col·lecció de miniatures que li encantaran i dos manuscrits del XIV, florits com un jardí. Vingui a veure’m i parlarem. Sobretot, Laura, que Déu li conservi el seny.

La Laura queda uns quants segons indecisa. No sap què haurà volgut dir mossèn Joan; ella encara no s’entén amb prou claredat. Però sent un vague adoloriment per les paraules del sacerdot, com si haguessin ferit un indret malalt de la seva consciència. Ella prou es diu que anirà a trobar-lo al museu, però sap ben bé que ni demà ni cap altre dia no gosarà anar-hi, que es valdrà de tot de subterfugis per a distreure-se’n, per a no saber que li han descobert allò que la Laura encara no sap prou bé què és.

-Vas molt distreta, Laura! –li va dir l’oncle Llibori Terra Negra, un vespre que va trobar-la quan ella tornava de visitar la tia madrona, que de tan entossudida a no deixar-se operar ja erra a dues passes de la mort-. Tu cada dia més maca i més orgullosa –observà l’oncle amb veu goluda-. Què!; encara no tenim novetat? I els ulls resseguiren el cos de la dona amb insistència, tot i la mansuetud de l’aspecte i la disfressa de les ulleres verdes.

-No em sents, Laura? Pregunta en Tomàs, un vespre-. Em veus arribar com si fos ningú. Que no et trobes bé? –insisteix, a punt d’esperançar la possibilitat d’un hereu.

-Estic cansada –respon ella-. Avui al matí feia sol, i he caminat molt.

-Què vols que et dugui a Barcelona? Demà me n’hi aniré.

Els ulls de Laura s’enriolen malgrat la mica de queixa:

-Altra vegada?

-Només m’hi estaré quatre o cinc dies.

Els ulls de Laura s’enriolen una mica més.

I torna al brunzit harmoniós que la bressa dies ha, que l’allunya de les converses i la volta d’una boira dins la boira de Comarquinal que ja comença a esclarissar-se amb el sol de març.

(Fragment extret de: LLOR, Miquel, "Laura a la ciutat dels sants", Educaula, Les Eines, Barcelona, 2011)

[2a part, pàgs. 184-186]

2. En Tomàs i la Laura es van casar per amor? Per què? Demostra-ho amb exemples de l’obra.

3. Escull un personatge de Comarquinal i caracteritza’l. Se’l pot considerar un sant?

4. Quin paper juga la boira dins de l’obra?

5. Fòrum: què t’ha semblat l’obra “Laura a la ciutat dels sants”? Què t’ha atret més i per què?