Els sintagmes (1). El sintagma nominal. Els especificadors. Els complements del nom. Funcions del sintagma nominal. Adreçat a tothom

Un sintagma és una paraula o conjunt de paraules que té una funció oracional unitària. Pot contenir només un nucli o d’altres elements. Si el formen un conjunt de mots, aquests estan organitzats de manera jeràrquica. Cada unitat està format per una unitat de significat i una unitat de funció, la qual s’insereix en una unitat major, és a dir, un altre sintagma o oració.

Així doncs, els sintagmes estan constituïts per una o més paraules, emperò, dins de cada sintagma n’hi ha una que destaca per sobre de les altres. Aquesta paraula esdevé el nucli del sintagma i li dona el nom. Segons la categoria gramatical del nucli, podem trobar cinc tipus de sintagmes: nominals, verbals, adjectivals, adverbials i preposicionals.

CLASSE DE SINTAGMA	ESTRUCTURA	NUCLI	EXEMPLE
Sintagma nominal (SN)	(especificador) + nucli + (complement)	Nom o pronom	El cotxe blau /Això.
Sintagma verbal (SV)	(especificador) + nucli + (complement)	Verb	Cantem una cançó.
Sintagma adjectival (SAdj)	(especificador) + nucli + (complement)	Adjectiu	Ple d’alegria.
Sintagma adverbial (SAdv)	(especificador) + nucli + (complement)	Adverbi	Molt amablement.
Sintagma preposicional (Sprep)	Preposició +(SN/oració)	Preposició	Amb passió.

 

Un sintagma en pot contenir un altre o més d’un, perquè els complements del nucli també poden ser sintagmes.

Ex:

-Regala una sardana per a la mare = SV

-Una sardana = SN

 

1. EL SINTAGMA NOMINAL

El sintagma nominal està format per un  nom o un pronom que fa de nucli i d’uns elements optatius que modifiquen el nom i funcionen com a especificadors o complements.

Ex:

-En la meva llibreta.

En la meva: és un especificador.

llibreta: el nucli.

-En la meva llibreta roja.

roja: és el complement.

 

ELS ESPECIFICADORS

Són modificadors que van anteposats al nom i n’actualitzen el significat en l’oració o per quantificar-lo. Quan n’actualitzen el significat s’anomenen determinants.

Ex:

.Article: el, la, l’.

.Demostratiu: aquesta, aquella.....

.Possessiu: meva, teva, seva...      

Quan quantifiquen entitats, són quantificadors nominals:

.Numerals: un, dos, tres, quatre, cinc, sis...

.Quantitatius: massa, poc, gens, molt, bastant, força, gens...

.Indefinits: alguns, un altre, cert, diferent, diversos, uns quants...

El sintagma nominal pot tenir més d’un identificador.

Ex:

-Tots aquests futbolistes.

O no portar-ne cap:

-Comprava novel·les.

 

Què és una aposició?

És la juxtaposició d’un sintagma nominal a un altre sintagma nominal, on el primer fa de complement del darrer sense preposició.

Ex:

-Carrer Major.

Les aposicions poden ser:

A) Restrictives o especificatives:

Adjacent, concreta.

Ex:

-El riu Segre.

B) No restrictives o explicatives:

Va entre comes, aporta informació.

Ex:

-Lleida, capital de ponent, una ciutat atractiva.

 

Concordança en el SN

Els elements que formen el sintagma nominal presentes dues característiques:

1. Dins el sintagma nominal, els especificadors i els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nucli nominal.

Ex:

-La finestra verda – Les finestres verdes.

2. El nom quan és una aposició, també concorda amb el nucli del sintagma.

Ex:

-La porta principal – Les portes principals.

 

ELS COMPLEMENTS DEL NOM

Són modificadors, que generalment, s’ubiquen darrere del nom. Expressen una propietat del nom que es refereix al sintagma nominal (Ex: el puny fort, el color blau, la taula ampla) o té un caràcter explicatiu (Ex: Els alumnes, distrets, tenen un futur més complicat). Poden fer de complement del nom:

.Els sintagmes adjectivals:

Ex:

-El cotxe esportiu.

.Els sintagmes preposicionals:

Ex:

-La novel·la de la Martina.

.Les oracions de relatiu o de participi:

Ex:

-El dinar que heu preparat.

-La poesia preparada per recitar.

.Un altre sintagma nominal (aposició):

Ex:

-Un monopatí color negre.

 

FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL

Pot executar diverses funcions dins de l’oració:

.Subjecte (S):

Ex:

-La noia del vestit rosat es diu Joana.

.Complement del nom (CN):

Ex:

-L’àrbitre, el que va fosforescent.

.Complement directe (CD):

Ex:

-He visitat la meva padrina.

.Atribut (Atr):

Ex:

-El meu amic és el guanyador.

.Complement predicatiu (Cpred):

Ex:

-El considero un bon professor.

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Aula de català]

EXERCICIS:

1.Què és un sintagma nominal?

2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Un pronom pot exercir de sintagma nominal.

B) Un sintagma nominal mai pot portar especificadors.

C) Un especificador concorda en gènere i persona amb el nom.

D) L’aposició concorda amb el nucli del sintagma.

E) Un sintagma únicament pot tenir un especificador.

3. Què és un especificador? Escriu dos exemples.

4. Quina funció té l’aposició? Aporta’n dos exemples.

5. Escriu un exemple de cada sintagma.

SN:

SV:

SAdj:

SAdv:

SPrep:

6. Pensa i aporta un exemple d’aposició explicativa i d’una altra d’especificativa.

7. Quina funció fan aquí els mots en cursiva?

-Una capsa de cartró.

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 6. Cita nocturna. Adreçat a 2n d'ESO

En Luna continua posant mans i mànigues per a trobar a Flor Huanaco, decideix llogar una casa prop del barri d’Aravaca, emperò acabarà tenint sort? Mentre, en Pablo queda amb la Patrícia i qui sap què succeirà finalment entre ells dos.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

CAPÍTOL 6. CITA NOCTURNA

1. En Luna entra als supermercats amb una nova identitat, quina?

2. En Pablo y la Patrícia queden per anar a un concert de rock, de qui? Com els va plegats?

3. A en Luna encara li queda una darrera carta per trobar a Flor, quina és?

4. Quina proposta fa la Patrícia a en Pablo durant el concert?

5. De camí cap a casa, quins somnis de futur tenen els dos joves?

7. Comenta la present afirmació del capítol. Qui ho diu? En relació a què?

-“Això és un error -va dir, amb l’expressió sobtadament seriosa. Tu i jo som amics, res més”.

7. Per quina raó la relació no pot ésser fructuosa?

8. Explica el significat de les següents frases fetes:

.Notar un pessigolleig a l’estómac:

.Va sentir la imperiosa necessitat de [...]:

.Semblava brollar-li a l’interior com un torrent:

Revisem les categories gramaticals. Adreçat a tothom

1.1 Les categories gramaticals que donen lloc a sintagmes

Les paraules es poden classificar en nou categories gramaticals diferents. D’aquestes nou, cinc donen nom a cinc tipus de sintagmes.

.Nom (N).

És un mot que serveix per designar persones, objectes, éssers vius, sensacions, sentiments, idees, i similars.

Ex:

cotxe, taula, satisfacció, Martí...

El nom pot anar tot sol o bé acompanyat d’altres categories, és quan dona nom al sintagma nominal (nom o article + un nom).

Ex:

-Cadira (N); una cadira (SN)

 

.Adjectiu (Adj).

Mot que expressa una qualitat o característica del nom: alt, ample, petit, ric, boig...

L’adjectiu tot sol o acompanyat, dona lloc al sintagma adjectival.

Ex:

-solitari (Adj); molt solitari (Sadj)

 

.Verb (V).

Paraula que expressa una acció, un estat, un procés. És l’element més destacat de l’oració.

Ex: són verbs: cantar, ballar, córrer, dormir, viatjar...

El verb sol o acompanyat amb d’altres categories, dona peu al sintagma verbal.

Ex:

-Llegeix (V); llegeix per casa (SV).

 

.Adverbi (Adv).

Mot que modifica el significat d’un adjectiu , un altre adverbi o un verb. Expressa temps, mode, lloc, quantitat...

Ex:

Tranquil·lament, ahir, allà, molt, poc, bé, malament.

L’adverbi, que acostuma a aparèixer sol, dona nom al sintagma adverbial.

Ex:

Lentament (Adv); condueix sobretot lentament (SAdv)

 

1.2 Altres categories gramaticals

Hi ha d’altres categories que tenen un significat menys precís, de caràcter gramatical o lexicogramatical. Aquestes apareixen vinculades a les categories essencials:

 

.Determinant (Det) i Quantificador nominal (QN)

Partícules que se situen davant del nom i que s’empren per a presentar-lo, identificar-lo, especificar-lo, o quantificant-lo, és a dir, dir-ne una quantitat.

Ex:

El, aquella, molts, una, meva, algun...

Ex:

-La bossa de compra (Det); Algunes bosses de compra (QN).

 

.Pronom (Pr)

Paraula que representa un element del context extralingüístic o lingüístic. Pot fer referència als parlants (jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es). També substitueix una part de l’oració que ja s’ha esmentat abans: ho, hi, en, el, la, els les... s’empren per a evitar la repetició de mots.

Ex:

-Ella desitjava veure en concert a Elliott Murphy, emperò finalment no hi va poder anar.

(hi= al concert)

 

.Conjunció (Conj)

Terme que serveix per introduir oracions no independents.

Ex: i, o, ni, perquè, doncs, però, sinó.

Algunes conjuncions apareixen vinculades a sintagmes.

Ex:

-La tempesta arribarà mentre no s’aturin les nevades.

 

.Interjecció (Interj)

Vocable que expressa significats vinculats amb el parlant i l’intercanvi comunicatiu. Transmet sensacions, emocions, i evoca un soroll o un moviment:

Ai, pam, uf, ecs, oh, apa.

Equival a una oració.

-Ostres!

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: el blog de crisgcasanova]

 

EXERCICIS:

1. Què és una categoria gramatical? Escriu dos exemples.

2. Escriu com s’anomena el sintagma per a cada categoria i escriu un exemple.

N:

Adj:

V:

Adv:

3. Esmenta la categoria gramatical dels següents mots:

Automòbil, amablement, entre, pocs, ho, ni, croc, pintar.

4. Per a què serveixen els pronoms febles?

5. Quin sintagma amaguen els següents oracions? Esmenta també quin és el nucli.

A) Corre molt ràpid.

B) Pinta lentament.

C) Massa estret.

D) La gallina.

E) [...] amb ella.

6. Què és un quantificador? Escriu un exemple.

7. En aquest llistat aportat, assenyala quins termes són interjeccions.

En, contra, pam, alguns, sense, croc, molt, paf, amb, ahir.

Contes del Llangardaix (20). "El Llanga té son". Adreçat a tothom

 

En acomiadem de la fantàstica sèrie de vint contes intitulada Els contes del Llangardaix, que en Josep Vallverdú va publicar al diari Segre, de Lleida durant l’agost del 2021. Espero que l’hàgiu gaudit força.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Quant temps dormen els llangardaixos segons el conte? En quins mesos realitzen la gran dormida?

2. Què els passa als llangardaixos quan dormen? Per què no tenen gana ni set?

3. A quins animals s’assemblen més els llangardaixos? Per què ho clama l’autor?

4. Qui és en Cascall?

5. Quin pla ordeix la tórtora? Per quina raó?

6. A quin personatge famós d’en Vallverdú realitza un petit homenatge aquest conte?

7. Quin consell dona la tórtora al llangardaix sobre allò que han trobat al bosc?

8. Què significa enfilar-se en la següent oració?

-T’enfiles al remolc:

9. Crea un conte on apareguin animals emulant l’estil d’en Josep Vallverdú?

10. Fòrum: t’encanten els contes d’animals? Què t’han semblat els Contes del Llangardaix? Per què? Llegeixes contes habitualment? Per quin motiu?

"Arriben els DRB (3). Margarides i marietes". Adreçat a tothom

 

Els DBR decideixen actuar per darrera vegada en aquest capítol final de la sèrie. Ara fan costat a en Biel, un noi amb inclinacions sexuals marcades i que això li porta alguns problemes a l’institut. Però no desistiu, que als centres ens calen gent com els DBR!

 

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[BLANCH, Xavier, DANIDE, 2006. Arriben els DBR, n. 1, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Barcelona]

 

EXERCICIS:

1. Per què increpen en Biel? Qui ho fa? Què li diuen?

2. Quina acció emprèn l’Oumar per aturar-ho? Com ho porta a terme?

3. Com destorben al Biel?

4. Com en Pau atura de nou a l’agressor?

5. Què passa a la sortida del recital poètic?

6. Els assetjadors van encara més enllà. Què obliguen a fer al Biel al centre?

7. Quina empresa realitza en Pau de cara a La lectura en veu alta?

8. Com els agressors es vengen d’en Biel per l’ajudada rebuda dels DBR a La lectura en veu alta?

9. Quin consell donen els DBR al Biel?

10. Quins grups actuen a la cloenda de la Setmana Cultural? Els coneixes? Realitza una petita presentació de cadascun d’ells.

11. Com els DBR vencen finalment els agressors?

12. Per què aquest episodi final s’intitula Margarides i marietes?

13. Creus que als centres educatius l’alumnat hauria d’actuar com els DBR? Per què?

14. Fòrum: què és el que t’ha atret més d’aquest còmic i per què?

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 5. Trobada al carreró. Adreçat a 2n d'ESO

 

í

La cosa està anant a més. En Luna no acaba de fer sort en la cerca de Flor Huanaco, emperò, anant pel carrer s’il·lumina, i creu que aconseguirà trobar a la dona mitjançant una altra via, però quina?

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

CAPÍTOL 5. TROBADA AL CARRERÓ

1. Comenta el present fragment:

De sobte els ulls de l’assassí es van posar sobre una inscripció toscament pintada en la tanca de pedra que envoltava un dels xalets. Es tractava d’una creu celta, amb dues paraules escrites a la part inferior: SKIN HEADS. Cinc esvàstiques completaven el grafit. En Luna, sense apartar la vista de la pintada, va somriure. Caps rapats. Sí, allò era exactament el que necessitava.

2. Per què es burlen d’en Fote?

3. Per què en Víctor se’n va amb els caps rapats?

4. En Pablo demana consell a la Laura, sobre quin tema i per quina raó?

5. Flor Huanaco s’absentava dues hores diàries de la feina cada tarda, a on anava?

6. Qui és la Samara?

7. Qui desitjava posar fi al regnat d’Areulio Coronado?

8. Qui explana aquestes paraules? Contextualitza-ho. Quina proposta els fa?

“-Bé, s’ha acabat el joc -va dir el desconegut-. Ara parlarem de negocis”.

9. Explana què succeeix en aquest fragment i qui realitza la darrera afirmació.

-Què fas? -va preguntar en Fote-. No deus pas pensar ficar-te en més embolics...?

[...] va contemplar en silenci, fixament, el retrat de la Flor Huanaco.

-És mig quilo, tio – va dir finalment-. I per mig quilo jo trobaria fins i tot el fantasma de Napoleó.

10. Explica el significat de les següents frases fetes:

.Amb la intensitat d’un ocell de presa:

.Estar com un tren:

.Porta més banyes que un penjador d’un viking: