La novel·la psicològica d'Emili Bayo. Adreçat a tothom

 

La nova obra d’Emili Bayo, Després de la tempesta (2023) marca un punt d’inflexió en la trajectòria literària de l’autor lleidatà, tanmateix, ben aviat retornarà amb una altra novel·la negra, Pasta fàcil (2024), segona part de l’aclamada Puta pasta (2015), VI Premi Crims de Tinta.

A Després de la tempesta pretenia crear una sèrie de personatges diferents, perquè com clamà ell, el fet de ser un autor no professional fa que pugui escriure allò que realment li ve de gust. L’origen d’aquesta nova història rau en un trasllat de residència per anar-se’n a viure vora del mar, prop del Delta de l’Ebre, mitjançant una comissió de serveis. En retornar, es va desencadenar la tempesta Glòria i al cap de poc temps, el març del 2020 es declarà el confinament a causa de la Covid-19. Aquest fet que havia de ser catastròfic, per a un escriptor no ho era. Tenia tot el temps del món per endavant, per focalitzar en l’art d’escriure, i fou en aquest període que abasta dos anys d’incertesa, que finalitzà la novel·la, on glossà la història de tres personatges: Edmon, que no supera  el traspàs de la seva esposa Glòria; Anaïs que cerca refugi del maltractament de la seva parella; ila seva filla adolescent Coia, plegades conflueixen a la llar d’Edmon al llarg de setanta-dues. Tanmateix, el procés de l’escriptura fou lent i reposat, compartint fragments amb amics per a veure què els semblava. Els protagonistes de l’obra arrosseguen un conflicte, tragèdies interiors.

Durant el procés creatiu de la novel·la va haver de prendre diverses decisions, com ara no allargar més el final, perquè segons ell comportava perills, emperò, tanmateix, va crear fins a tres finals diferents i com que no l’acabaven de convèncer, finalment, va decidir escurçar-lo. Bayo aprofità per a recordar que Ernest Hemingway a Adeu a les armes (1929) va arribar a escriure fins a quaranta-set possibles finals, per tant, encara podia continuar provant.

Sobre el fet d’escriure, Bayo clamà que l’obra ha de fer-la seva el lector, i quan això no succeeix, és que ell, l’autor, ha fracassat. D’aquí, que Després de la tempesta és una novel·la optimista, forta d’emocions, estimulant, de converses, on al final sorgeix l’esperança. Compartir les dificultats en les quals es troben els protagonistes ajuden els lectors a evolucionar. Hi apareixen moltes coses de l’autor, emperò, no és autobiogràfica. Connecta amb Més que ràbia (2018), on s’hi explana una reflexió de la violència al nostre món, i és aquest, el que ha de decidir com s’ha d’actuar.

Un dels protagonistes decideix retirar-se del primer pla de la via pública, perquè el persegueixen tots els grups radicalitzats. A més, es contraposa a un altre model de vida al qual s’enfrontarà. Segons Bayo: “Em costa molt creure en un personatge pur. Em vaig educar moralment veient films, per això, Edmon col·lecciona films per viure la seva moralitat”.

Dins de l’obra hi podem trobar l’hort com a metàfora, on una adolescent s’allibera del pes de la mare i de l’experiència. S’enamora de l’espai i l’autor desitjava que el lector s’ho cregués quan escrivia.

Com asseverà Bayo, una vida està plena de pèrdues, i d’aquí que anhelava aprofundir amb un personatge i el seu camí evolutiu. Si la novel·la del segle XIX resolia la trama dels protagonistes amb un narrador omniscient, és a dir, explicava allò que veia, doncs ara, Bayo, ho pretenia fer diferent, tampoc pretenia agafar com a model els autors del segle XX, on es narraven les novel·les a partir dels personatges. El seu objectiu era desenvolupar l’interior dels personatges de manera àgil, també a mode de provatura. Així doncs, comença a escriure en tercera persona i llavors continuava en primera persona, per a facilitar al lector qui parlava. Ho plantejava com un repte personal i que els lectors no abandonessin la lectura.

Dins d’aquesta novel·la intrèpida hi podem retrobar com és evident molt vocabulari de la zona del Delta de l’Ebre, i l’autor el va gaudir mentre l’emprava, atès que, fa vint-i-sis anys, en l’obra Traidors i covards (1997), primera novel·la que va escriure, no li van permetre publicar un paràgraf en lleidatà.

El paisatge també esdevé un destacat protagonista de l’obra, el quart. A través d’aquest, ens parla de l’arrelament al territori. Per a portar-ho a terme, va haver de documentar-se sobre ocells i hort, d’aquesta manera aconseguiria fer més creïbles els personatges en la seva manera de parlar, Edmon i Anaïs.

Al llarg de les dues-centes setanta-dues pàgines que abasta la novel·la també s’hi poden localitzar referències al cinema negre, com ara en una escena al carrer, la foscor i els focus que enlluernen els fars del cotxe. Ho explanà així, perquè fins que els individus no entraren a casa no se’ls hi veia el rostre. Extreta del món cinematogràfic. De totes maneres, Bayo va reescriure alguns capítols de diverses maneres, perquè com afirmà: “Presentar els personatges costa, és anguniós”. Ens els fa aparèixer de manera natural: Samir, fill d’immigrants, que es troba ben integrat o Glòria, la difunta espectral que li parla.

Bayo també amenitzà el llibre amb versos del poeta Gerard Vergés, molt conegut al Delta. Poeta que conegué mitjançant un regal del volum de la seva obra completa. Autor que té devoció pels decasíl·labs.

Sobre el viure de l’escriptura, Bayo ho veu coll amunt, perquè coneix molt bé el món editorial: «Avui dia una edició conté mil llibres i el noranta-nou per cent dels llibres no es reediten. Per si no n’hi hagués prou, els beneficis no superen els mil cinc-cents euros». Però no es dona per vençut, té passió per escriure: “No soc imaginatiu, sí observador. Cal entendre la gent i tenir paciència i tranquil·litat. Jo no escric ciència-ficció. Em guio amb el que veig i llegeixo”. També va declarar que les traduccions del català al castellà no tenen mercat, no són viables.

És un autor que no atura la tasca d’escriure. Cada dia té idees per a escriure dues o tres novel·les, que poden arrelar en el seu interior o no. Així com també, pot reprendre una  idea vetusta Per a finalitzar la vetllada literària va explanar dues anècdotes: l’obra Premonicions (2013) s’ha traduït recentment al turc, novel·la intrigant i exitosa entre els més joves; i quan va guanyar el Premi Ciutat de Mollerussa l’any 1999 amb La resta del món, el primer guardó que aconseguia, no va veure la novel·la premiada publicada dos mesos després, perquè a l’ajuntament no li sortien els números, per tant, li quedà un regust agredolç.

Fou una tertúlia interessant amb un dels autors lleidatans bandera de la novel·la contemporània, dels de més de moda, que no reté per res l’escriptura i que merescudament, deleja obrir-se camí arreu del nostre petit país, sobretot, vol fer-se escoltar a Barcelona, seu del panorama literari català. Recentment, jubilat de la seva tasca de professor de català a Secundària que exercí fins al 2022, ara no li mancarà temps per a dedicar-se a allò que tant estima, escriure, i de ben segur que germinaran més novel·les.

Josep Maria Corretger Olivart

Novembre del 2023

[Coberta del llibre: La Magrana; crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]

EXERCICIS:

1. Imagina’t que treballes per a una revista dominical i has de realitzar un ressenya d’un llibre acabat de sortir d’Emili Bayo. Escull un títol, cerca la imatge, dona unes claus de què tracta i explica per què el recomanaries.

2. Fòrum: has llegit algun llibre d’Emili Bayo? Quin?

3. Club de lectura sobre Premonicions (2013): si hi vols participar, t’aportem els enllaços.

https://llengilitcat.blogspot.com/2023/11/club-de-lectura-sessio-inicial-adrecat.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2019/12/llegim-premonicions-demili-bayo-adrecat.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2020/01/llegim-premonicions-demili-bayo-2.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2021/04/club-de-lectura-sessio-2-premonicions.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2021/04/club-de-lectura-sessio-4-al-mig-de-la.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2021/05/club-de-lectura-sessio-5-arribem-al.html

T'ajudem a reduir faltes d'ortografia (8). Paraules que acaben en -ia. Adreçat a tothom

En català les paraules que acaben en -ia formen un hiat, és a dir, es pronuncien en dues síl·labes, per tant, dos cops de veu. Llavors, segons les normes d’accentuació, tampoc s’accentuarien els mots finalitzats en -ia a sobre de la -i:

.perquè no trobaríem cap paraula esdrúixola amb la tònica a la -ia:

Ex:

història, glòria, victòria, eufòria, anorèxia, antimàfia...

.en el cas de les planes, trobaríem paraules finalitzades en -ia amb la síl·laba tònica a la -i, emperò, no s’accentuarien perquè cap plana finalitzada en vocal porta accent:

Ex:

dia, faria, cantaria, via, alegria...

.pel que fa a les agudes trobaríem paraules finalitzades en -ia que s’accentuen, però amb la síl·laba tònica a la à:

Ex:

Llucià, amazonià, acomboià (acompanyar, tractar bé), Anoia, Garcia...

N.B. L’error d’accentuació de les paraules finalitzades en -ia en català, ve a causa de la confusió amb el castellà, atès que, en aquesta llengua s’accentuen quan tenen la síl·laba tònica a la i de l’acabament en -ia:

Ex:

bailaría, tenía, prohibiría, tendería, produciría...

RECORDA:

En català no s’accentua cap mot que té un acabament en -ia.

[Imatge extreta de: Ara]

EXERCICIS:

1. Per què les paraules en -ia no s’accentuen en català a la i de l’acabament?

2. Per què creus que es produeix l’error ortogràfic d’accentuar la finalització -ia a la i?

3. Aporta tres paraules que acaben en -ia i que siguin:

Agudes:

Planes:

Esdrúixoles:

4. Pensa i escriu paraules finalitzades en -ia que per costum accentues en català.

5. Pràctica reflexiva: t’ha ajudat la present fitxa a resoldre aquesta errada ortogràfica? Com?

Conte amb valors. Els tavans i les abelles. Adreçat a tothom

Un grup de tavans i d’abelles trobaren al terra un bocí de mel sense amo. I ambdós la reclamaren per a ells. Discutien tant que portaren el plet fins al jutge, el gran borinot, qui demanà la compareixença d’alguns testimonis. Acudí al judici la marieta:

-Senyoria. És cert que jo vaig veure insectes com les abelles, però foscos com els tavans, voletejar sobre el bocí de mel. No hi ha dubte que els tavans diuen la veritat.

Comparegueren també la guineu i el conill, i tots dos li donaren la raó a la marieta: la mel era obra dels tavans. Després d’una setmana de deliberacions, les abelles començaren a impacientar-se, perquè el borinot encara no havia dictat sentència. Una de les abelles acudí a parlar amb ell.

-Senyor jutge. Ha de sentenciar ja veredicte o la mel es farà malbé. I com que encara té dubtes, li proposo que abelles i tavans demostrin com és la mel que fabriquen.

Els tavans, allí presents, rebutjaren la prova i donaren mitja volta.

Queda clar de qui és la mel- digué el jutge.

Aquesta història ens il·lustra que una veritat no es demostra únicament amb paraules, sinó amb fets.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Google imatges]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Cerca una imatge i defineix un tavà i un borinot.

4. Aquest conte conté moltes paraules del camp semàntic de la justícia, aporta-les aquí.

5. De qui és la mel finalment? Com queda demostrat?

6. Esmenta tot el bestiari que apareix al conte i cerca la imatge corresponent per a cada insecte.

7. Comenta la present sentència que resumeix el conte:

«Una veritat no es demostra únicament amb paraules».

8. Cerca un sinònim dels següents mots:

compareixença: voletejar:

impacientar-se: rebutjaren:

9. Deixa anar la teva creativitat i inventa un conte amb els mateixos protagonistes.

10. Pensa un altre possible títol per a aquest conte.

Vocabulari visual (28). Confecció. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 

En la present fitxa aprendràs vocabulari vinculat a la roba. Sembla un vocabulari senzill, emperò, trobem que algunes paraules s’empren incorrectament, com per exemple, qui no ha escoltat alguna vegada: xaleco, bolso, sudadera, pajarita… entre d’altres.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

EXERCICIS:

1. Visualitza durant trenta segons la imatge de més amunt. Posteriorment, i sense mirar, esmenta dues coses que recordis i descriu-les.

2. Descobreix què s’amaga darrere de cada definició:

A) Peça de roba o de pell que s’usa per a posar-hi coses personals i es porta a la mà:

B) Element de vestir que pot ésser fluorescent i sense mànigues:

C) Peça de roba allargada que s’enganxa al coll i es posa a les grans occasions:

D) Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc:

E) Peça de roba, generalment quadrada, destinada a mocar-se, eixugar-se la suor:

3. Realitza la present sopa de lletres sobre la confecció.

                                       [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Amplia el vocabulari d’aquesta fitxa cercant més elements que podem trobar dins d’una pastisseria. Cerca la seva imatge i anota el nom a sota.

5. Defineix els següents objectes que podem trobar en un forn de pa i cerca una imatge que representi cadascun:

Abric:

Calça:

Agulla:

Samarreta:

Mitja:

6. Aporta el nom paraules vinculades a la confecció que empris de manera incorrecta.

7. Obre l’armari de la teva habitació i anota el nom de totes les peces que tinguis de vestir.

Club de lectura. Sessió inicial. Adreçat a tothom

 

SESSIÓ INICIAL

Encetem un Club de lectura virtual per a tothom que hi vulgui participar. En aquesta sessió inicial, i per tal de conèixer-nos una miqueta més ens presentarem. Per tant, a sota de la present fitxa, posareu el vostre nom i cognom, curs i grup, i respondreu breument les preguntes següents. Recordar que aquesta sessió inicial serveix per a qualsevol club de lectura.

Nom i cognom, curs i grup:

Respon a les següents preguntes:

.Cada quan llegeixes?

.On llegeixes?

.Què llegeixes i què no llegeixes?

.Com llegeixes?

.Quin o quins gèneres t’agraden més?

.Recordes algun títol que t’hagi agradat especialment?

.I un personatge?

.A qui t’agradaria convidar a berenar a casa teva –autor o personatge–?

.I per acabar podem introduir aspectes que, en principi, podrien semblar tabús cara a un lector:

.És lícit no acabar la lectura d’un llibre?

.Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?

.Quin llibre llençaries a la foguera?

.Quin quadre o fotografia associaries a un llibre?

[Material consultat: Opening de book, projecte del Regne Unit]

(Imatge extreta de: Universidad de Málaga)

 

 

Conte amb valors. El rei i els dracs. Adreçat a tothom

Hi havia una vegada un rei al que li agradaven molt els dragons. Inclús el seu palau estava decorat amb obres d’art que recreaven aquests animals, així com gran part de les seves joies i la seva roba. En els immensos jardins del seu palau, brollaven fonts amb dragons de pedra i instaurà una gran festa anomenada el Festival del Drac.

Tal era la seva passió que afirmava que seria capaç de donar qualsevol cosa per tal de tenir l’oportunitat de veure a un drac si és que aquests haguessin existit en la vida real.

Una nit, un fort soroll el despertà. Un enorme animal estava introduint el seu cap per la finestra de la seva habitació i, en obrir la gargamella, llençà una flamerada que quasi l’enxampà. Era un drac. L’horroritzat monarca cridà a crits a la seva guàrdia, que acudí armada fins a les dents.

-«Mateu aquesta bèstia!», ordenà fora de control. Després d’una gran lluita, l’extraordinari animal morí a les portes del seu seu palau. I, des d’aquell moment, al rei el deixaren d’agradar-li els dragons.

Aquesta història ens professa que està molt bé emprar la imaginació, però sempre tenint present que la realitat és molt diferent a les creacions de la nostra fantasia.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Carme Magda]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color blau que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

recreaven: brollaven:

instaurà: gargamella:

flamerada: enxampà:

acudí: professa:

4. Als contes sempre apareixen els dracs com a éssers dolents. Crea un relat on aparegui un drac que sigui bo.

5. Expressa la teva opinió sobre aquest conte en valors.

6. Cerca un fragment d’un conte o relat on aparegui un drac i adjunta’l aquí. Posteriorment, esmenta el títol del llibre o conte i el seu autor/a.

Claus per entendre "Aigües encantades". Segons Mirta Casacuberta. Adreçat als de literatura

En aquesta fitxa sobre l’obra us desglosso les idees més destacades que va desvetlla la professora Mita Casacuberta en una xerrada per a professorat de Literatura catalana. En el seu parlament es van relatar algunes de les claus per a entendre l’obra.

-Construcció del personatge que viu pels ideals, fort, regenerador. Prové d’Íbsen: Un enemic del poble (1882), Solness, el constructor (1892). Convertir el superhome, Cecília, en un personatge femení. El mateix fa la Mila de Solitud (1904) o la Nora de Casa de Nines (1879) d’Ibsen.

-L’autor Puig i Ferreter vol regenerar la societat, regenerar el públic, conscienciant-lo. Obra emmarcada dins del teatre d’idees, pretén despertar opinions entres els assistents.

Ser un mateix, base del discurs del Modernisme, plasmada per Gabriel Alomar. L’educació.

-A l’obra apareix representat el problema típic de la literatura de l’època: la sequera. Vist també al conte coetani de Raimon Casellas, Déu-nos aigua, Majestat (1898). Allò que preocupa als escriptors i intel·lectuals és la manera com la massa pot arribar a entendre aquest problema, mitjançant la ignorancia. El mestre ha de despertar els adormits i fer que la societat moderna no caigui en la superstició. Cecília i Vergés, mestre, haurien d’entendre’s, però no és així. El mestre entén coses però no les aplica. Davant de l’autoritat del pare de la protagonista no s’hi enfronta ni s’ho planteja. El mestre será l’antagonista del foraster, que anirà al poble ha donar una solució, regenerar, des d’una perspectiva técnica, científica.

-Després del conflicte entre les forces més autoritàries i recalcitrants representats pel pare Cecília i les més progressistes: pastor, veterinari. Cecília pren la decisió d’abandonar el poble i dir “soc jo”, afirmació i he de decidir sobre la meva felicitat. Llavors, apareix Vergés, en la pretesa fugida del foraster. Vergés convenç a Cecília que es quedi al poble i educar i conscienciar al poble.

-Cecília s’aferma i decideix marxar del poble i anar amb el foraster. Personatges que s’assemblen als saltimbanquis de L’alegria que passa (1899), d’en Rusiñol, perquè deixen el poble i recomanen no influir-los.

-Cecília apareix llegint quan tot el poble, menys el mestre Vergés, es troba a l’interior de l’església fent rogatives per a demanar que plogui. Al segon acte no apareix Cecília, atès que, el seu pare l’ha tancada a casa per tal que no surti en l’arribada del foraster. Perquè es produeix una revolta al poble, que no volen l’autoritarisme. El pare que és autoritari, misògin, que té la dona Juliana sotmesa, i la Cecília que se li rebel·la. El manso és carlí, però fa costat a qui li sembla, està de broma. Representa l’estultícia del poble. El veterinari acompanyat per les idees del passat i ancorat a la tradició.

-El poble no farà cas a les paraules del foraster. Representa la multitud i la societat rural cansada de les promeses dels polítics, i la desconfiança que generen, mitjançant els seus discursos ideològics. Es genera un problema de niciesa. Escepticisme davant d’una situació que expressa la ruralia. Antipolítics. Al primer acte queda evidenciat això, com també que la massa es pot deixar portar pels discursos més retrògrads i populistes. Cecília, que estudia per mestra, salta per la finestra de la seva habitació i se’n va a donar suport al foraster, amic i possiblement, amant seu.

-La confrontació, la revolta salva. Cecília representa això, com al Modernisme. El pare és un personatge estereotipat, autoritarisme, vist en Pous i Pagès o d’en Jordi Fraginals, un personatge que no canvia. Al final del tercer acte: Diàleg entre mare i filla. La mare és submisa i ha de lluitar contra ella, el model femení que té a casa, Juliana. Aquesta al final pren partit per la filla. Ella marca la línia entre uns personatges i uns altres, però que evoluciona, és positiu. El diàleg apareix amenitzat amb Pere Amat, el pare, i el mossèn, totpoderós, omniscient.

-“La mare no em donarà la raó a mi. No pot. L’he dominada. L’heu reduïda a res. Una dona no és res amb homes com vosaltres. Ens mateu l’ànima, sinó, ja no ens voleu, som dolentes”, és la destrucció de l’individu. Dit al discurs de Cecília amb la mare. Juliana li clama que no els doni lliçons. Cecília replica: “Quan veig la raó la dic. No compreneu que la dona algun dia pugui arribar a ser alguna cosa. Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres, amb la vostra submisió a pares i marits”. Mossèn Gregori desitja aturar les idees dolentes de Cecília, quan ella li respon: “No n’hi ha d’idees dolentes”.

-Cecília és vista per Vergés com una àguila tancada en un galliner. Cecília diu: “No podeu canviar res. Us heu deixat matar per ells, els monstres”. Víctor Català mostrava la violència contra la dona i altres personatges febles, com ara la Mila.

-El drama de l’intel·lectual modernista: “Les vinc a despertar i no ho volen”. La tragèdia que provocarà la desil·lusió davant del fracàs de l’intel·lectual que vol redimir, despertar els adormits.

-Coral·lí de La punyalada (1904) de  Marià Vayreda desapareix una part de l’obra, però té un fort carácter. Semblança amb Cecília.

-Cecília projecta la sinceritat com a forma d’estar al món, que esdevé un element primordial de l’artista modernista.

-Comparació entre les aigües mortes i les aigües encantades.

N.B. Pots visionar el vídeo a:

https://www.ice.udl.cat/ca/noticies/agenda/Aiguees-encantades-a-carrec-de-Mita-Casacuberta/

[Imatge extreta de: Viquipèdia]

EXERCICIS:

1. Consideres l’obra Aigües encantades com a misògina? Per què? Raona la teva resposta.

2. Quina és la confrontació que sorgeix en l’obra Aigües encantades? Qui representa cada bàndol? Per què s’origina aquest enfrontament?

3. Per què Puig i Ferreter vol conscienciar el públic?

4. Descriu el pare de Cecília mitjançant fragments de l’obra.

5. A què es refereix Mira Casacuberta quan parla de la desil·lusió de l’intel·lectual modernista?

6. Per què la sinceritat forma part de l’ideari modernista?

7. El poble no s’escolta el foraster, per què? En què es basen?

8. Qui diu la present afirmació i per què?

Me quedo entre les aigües encantades, és cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses i tèrboles... i tant estèrils com les nostres...!