dilluns, 27 de maig del 2024

Conte en valors: "La sospita del llenyataire". Adreçat a tothom


Un dia, un llenyataire va adonar-se que no tenia destral. Sorprès i amb llàgrimes als ulls, es va trobar al sortir de casa el seu veí, qui, com a sempre, el saludà amb amabilitat. Mentre aquest entrava a la seva casa, el llenyataire, de sobte, començà a sospitar i pensar que potser hagués estat el veí qui li havia robat la destral. De fet, ara que ho pensava bé, el seu somriure semblava nerviós, tenia una mirada estranya i, inclús, hagués dit que li tremolaven les mans. Ben pensat, el veí tenia la mateixa expressió que un lladre. Caminava com un lladre i parlava com un lladre. Tot això anava elucubrant el llenyataire, quan, sense assabentar-se, els seus pasos el portaren de nou al bosc on havia estat la nit anterior.

Una vegada allí, ensopegà amb quelcom dur i caigué. Quan mirà al terra… veié que era la seva destral! El llenyataire tornà de nou a casa, penedit de les seves sospites i, quan observà altra vegada el seu veí, va ser conscient que la seva expressió i les seves maneres de caminar i parlar eren les de sempre.

En algunes ocasions, els nostres pensaments ens fan tenir percepcions distorsionades de la realitat, malinterpretant situacions amb facilitat.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatges extretes de: Docents.cat]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat dels següents mots en color lila.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Sospitar:                                                               assabentar-se:

Elucubrant:                                                           ensopegà:

Penedit:                                                                 distorsionades:

4. Esmenta cinc verbs en passat que apareguin al conte.

5. L’acabament del pretèrit imperfet d’indicatiu com s’escriu en català?

6. Què preocupa al llenyataire?

7. Per què el llenyataire sospita del seu veí?

8. On troba allò que cerca?

9. Quin ensenyament presenta aquest conte per al nostre dia a dia?

10. Fòrum: aquest conte es podria resumir amb una expressió: “Les aparences engañen”. Relaciona aquesta afirmació amb el conte.

divendres, 24 de maig del 2024

T'ajudem a reduir les faltes d'ortografia (12). La forma Què. Adreçat a tothom

La conjunció Que ens porta la confusió de quan porta o no accent. Doncs és ben senzill escriure-la bé si un s’hi posa. Ho veiem!

Què:

1. L’hem d’accentuar quan equival a ‘Quina cosa’.

Ex:

-No sabia què portaria (No sabia quina cosa portaria).


2. En la construcció Preposició + què:

En què, a què, amb què, sobre què, de què (no sempre serà correcta).

Ex:

-En què quedem?

-No confio en la persona amb què ha vingut.

 

N.B. Pel que fa a la construcció DE QUÈ...

1. Veure si podem traure la preposició DE. Si es pot elidir, llavor el QUE no s’accentua.

Ex:

-Tinc el pensament de què no aprovaré (incorrecta).

-Tinc el pensament que no aprovaré (correcta).

-Em vaig oblidar de què havia d’anar a comprar (incorrecta).

-Em vaig oblidar que havia d’anar a comprar (correcta).


2. Si no és possible, el DE QUÈ és correcte.

Ex:

-De què tracta el film?

-És interessant l’argument de què tracta la novel·la.

 

En resum...

Per a oblidar-se per sempre d’aquest error a cavall de l’ortografia i de la gramàtica, recorda el següent:

Què = ‘Quina cosa’

Preposició + què

 

(Imatge extreta de: Billiken)


EXERCICIS:

1. Quan s’accentua QUÈ?

2. Redacta dos exemples amb QUÈ i dos més amb PREPOSICIÓ + QUÈ.

3. L’estructura DE QUÈ és correcta en català? Per què? Raona-ho a partir d’exemples.

4. Aporta quatre oracions on el DE QUÈ sigui incorrecte en català.

5. Corregeix les oracions que has escrit a l’activitat 4.

6. Quines de les següents oracions són incorrectes i per què.

A) No sabia de què anava la cosa.

B) Espero de què no s’acabi aquí.

C) Entenem de què versaria el quadre.

D) En que pensaves?

E) Sobre què realitzaràs el Treball de Recerca?

7. Fòrum: realitzes l’errada del QUÈ i l’escrius sense accent? Per què? Has resolt l’errada? Com ho has fet?

dissabte, 18 de maig del 2024

Vocabulari visual (38). El parc. Adreçat a l'Aula d'Acolida i a l'ESO

 Ara que ja ha arribat el bon temps i dona bo sortir a fer un volt, ens aturem al parc per aprendre algunes paraules més que ens envolten!


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

 

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Mira amb atenció la present imatge de la fitxa durant trenta segons i posteriorment, i sense observar-la, escriu en un paper tots els mots que recordis.

2. Explica el significat dels següents mots:

Mànega:                                                        Tobogan:

Balancí:                                                         Botxa:

3. Amplia la present fitxa de vocabulari del parc amb el nom de més objectes que hi podem trobar.

4. Subratlla la forma correcta de les següents parelles:

Manguera / mànega                         tobogan / rascaculs                    farola / fanal

Canasta / cistella                              gronxador / baldador                 kiosc / quiosc

5. Redacta quatre oracions amb objectes que pots trobar en un parc.

6. Ves al parc que tinguis més proper a casa teva, realitza una fotografia i anota el nom de cada objecte que hi apareix.

7. Realitza la present sopa de lletres sobre el parc.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

8. Fòrum: has jugat alguna vegada en una parc? T’agraden? Per què? Quina atracció et fascina més?

 

dimecres, 15 de maig del 2024

Conte amb valors: "El llit del savi". Adreçat a tothom


Un savi era conegut per tothom per la seva inalterable paciència, tant que corria la veu que no s’havia irat en la seva vida per res. Dubtant del fet, alguns amics es posaren d’acord amb la seva serventa per a què fes de tot per a fer-lo posar en còlera. A una criada no li mancaren ocasions d’aquest tipus, però un arròs cremat o un vas trencat, certament, no foren suficients per a alterar a un individu com el seu senyor que, des de sempre, havia donat mostres del seu immutable control de si mateix. Llavors decidí no fer-li el llit pel matí. El deixaria tal com estava, limitant-se només a arreglar-lo una mica. I el savi, per la nit, es gitaria pacíficament al seu llit desfet. I això és el que va fer el dia següent, emperò el savi es posà al jaç desunit, i no es va commoure ni per un instant.

Passats uns dies, la minyona compadida, tornà a fer el catre. Però el savi li digué:

-“Per què has tornat a fer-me el jaç? Jo ja m’havia acostumat al llit desnuat, i fins i tot dormo millor que abans!”.

Aquesta història ens alliçona que no hi ha res millor que prendre’s bé les coses i, especialment, intentar veure sempre el costat positiu de tot.


(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Booking]


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Pensa i escriu un sinònim de quatre mots en color lila.

3. Explica el significat de l’expressió:

Fer-lo posar en còlera.

4. Cerca i escriu què volen dir els següents mots:

Immutable:                                                                        commoure:

Gitaria:                                                                               catre:

5. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

Inmutable / immutable             deshunit / desunit                compadescuda / compadida

Duntant / dubtant                    savi / sabi                              estaba / estava

6. En aquest conte apareixen diverses maneres de dir els mots serventa i llit, esmenta-les!

7. Opinió: veus adequada l’actuació de la serventa? Per què? Creus que avui dia podem trobar persones així? A on?

8. Com actua el savi davant de les accions de la serventa? Tu al lloc del savi haguessis fet el mateix? Per què?

9. La història que ens glossa el conte la podem traslladar als nostres dies, quan algú ens posa pals a les rodes quan fem quelcom. Penses que ens hauríem d’ajudar més enlloc de ser tant competitius i desmerèixer a algú per a pujar un mateix? Per què?

10. Aquest conte ens dona un ensenyament formidable per als nostres dies. Quin és?

diumenge, 12 de maig del 2024

Cinquanta anys del "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo. Adreçat a tothom


Amb l’obra Mecanoscrit del segon origen (1974), Pedrolo va tenir la pretensió de ressuscitar un gènere que en aquells moments estava en hores baixes, més ben dit tocat de mort, parlem de la ciència-ficció. Gràcies a l’escriptura de l’esmentat exemplar, Pedrolo va aconseguir que hi hagués altra vegada interès per aquest gènere. L’èxit del Mecanoscrit fou tan gran que durant molts anys va ésser una lectura del curs a les escoles i instituts de secundària, i les altres obres de l’autor quedessin injustament en un segon pla. A més, va convertir-se en un dels llibres més venuts de la literatura catalana, cosa que perdura fins als nostres dies i del qual en podem trobar infinitat d’edicions i de portades diferents. Per si encara no n’hi hagués prou, va arribar també a la televisió l’any 1985 i a les grans pantalles al 2015. Possiblement, tot aquest afany van fer l’equació: Pedrolo = Mecanoscrit, i que ell deixava sense resoldre satisfactòriament. L’autor no era únicament l’amo i el senyor d’una única obra, el Mecanoscrit, tot i que era una obra tòtem en la seva trajectòria d’escriptor, sinó que la seva producció anava molt més enllà, havia tocat diversos pals en la baralla i li havia anat prou bé: la novel·la negra, el cicle d’obres Temps obert, el teatre, la traducció, els articles de premsa, la narrativa breu, la poesia, la crítica literària o assaig,

El Mecanoscrit del segon origen s’estructura en cinc capítols d’una extensió similar més una coda final:  És l’Alba la mare de la humanitat? On posa en dubte l’autenticitat i l’autoria del manuscrit trobat. Tots cinc capítols Quadern de: la destrucció i de la salvació, de la por i de l’estrany, de la sortida i de la conservació, del viatge i de l’amor, de la vida i de la mort s’inicien de la mateixa manera: “L’Alba, una noia de catorze/quinze/setze/disset/divuit anys, verge i bruna… fins que als divuit esdevé prenyada. I amb tots els fragments de l’obra iniciats amb la copulativa i.

Al llarg de l’obra Pedrolo relata les vivències de l’Alba i en Dídac. Ella de catorze anys i ell de nou. Viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. En Dídac, fill de la veïna de l’Alba, Margarida, és atacat per uns adolescents pel fet de ser negre, cau a l’aigua i quan era a punt d’ofegar-se, ja que no sabia nadar, l’Alba el rescata. Just en aquell precís moment, quan tots dos es troben submergits sota l’aigua es veuen sorpresos per un atac alienígena mitjançant plats voladors que acaba amb tota la vida a la Terra, tanmateix, tots dos se salven i lluitaran per sobreviure i mantenir la raça humana ben viva en els propers quatre anys i enfrontant-se a diferents adversitats i espavilar-se per ells mateixos: hauran de criar gallines, reparar maquinària, conrear la terra, refer-se de les malalties… i ho anaven aprenent llegint els llibres que retrobaven en cases i biblioteques destruïdes. Els pocs humans que sobrevisqueren a l’atac es van tornar bojos o van acabar traient-se la vida.

En tot aquest procés aprendran a madurar mentre els seus cossos i pensament estan en creixement. Vetllen per a què no es perdi el coneixement i preserven els llibres que guarden. Es protegeixen en una masia de l’epidèmia  i troben algun supervivient. Passegen per la Barcelona destruïda i van aprenent les coses amb les que han de batallar: malalties, enemics, entre d’altres.

La cosa no acaba aquí. Pedrolo basteix l’obra deixant-nos diversos interrogants amb la intenció de fer-nos reflexionar sobre diversos temes ben actuals: hi ha vida fora de la Terra? Quina importància juga la cultura al llarg de les nostres vides? El paper de la sexualitat? O el racisme. Són alguns dels temes que planen per les pàgines del Mecanoscrit.

Els nostres dos protagonistes tenen un nom simbòlic: Alba, que donarà inici altra vegada a la vida al planeta, i Dídac, que ve de didàctica, aprendre, és a dir, créixer com a ésser humà. Ella té molt presents els valors morals, atès que, ha tingut un pare empresonat de manera injusta, i que l’autor fa referència al franquisme. Així com també, l’atac extraterrestre és un símil dels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. La preservació de la cultura, dels llibres de les generacions anteriors, també pot llegir-se com la censura que van patir diversos autors durant el Règim, com el mateix Pedrolo.

En Dídac, de pare desconegut, protegeix l’Alba i el seu fill. Ella l’educa i li dona protecció. Fins que en quedar-se tota sola amb el nadó, intentarà perviure i que l’existència humana tingui continuïtat. La narració de tot el que s’esdevé es fa mitjançant un narrador omniscient, que coneix cada pas que fan els personatges, i tan sols amb una comptada ocasió, cap al final de l’obra serà l’Alba qui ens parla.

Mecanoscrit del segon origen no fou l’única obra que va escriure Pedrolo sobre ciència-ficció: el llibre de contes Trajecte final (1975), Aquesta matinada i potser per sempre (1980), que segons l’autor era la seva millor obra d’aquest gènere; Succés simultani (1991).

Ja són cinquanta anys d’ençà que es publicà Mecanoscrit del segon origen, ja un clàssic  dins de la literatura catalana, del qual mai es deixarà de parlar-ne, a pesar del distànciament que hi mantenia l’autor, i amb el qual molts joves de Catalunya van identificar-se plenament amb els seus protagonistes, Alba i Dídac, o si voleu, Adam i Eva. Tal com s’intitulava la novel·la que va escriure el 1953, Avui es parla de mi, sí, encara se’n parla i molt. Perquè Manuel de Pedrolo va ser un dels nostres grans autors, infinit, prolífic i la seva obra perdura, amb molt per explorar. Ara, per a celebrar aquesta data tan assenyalada podeu realitzar-ne una nova lectura.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2024 

[Fotografies: Edicions 62, Robert Ramos]                       




divendres, 10 de maig del 2024

Vocabulari visual (37). La sardana. Adreçat a tothom


La dansa més bella de totes les danses, com clamava Joan Maragall, és la sardana. A mesura que s’acosta l’estiu l’anirem escoltant més, a les places, en aplecs, a les festes majors… Convé que en coneguem una mica de vocabulari. Som-hi!

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]


EXERCICIS:

1. Observa la imatge durant trenta segons i posteriorment, anota en un full totes les paraules que recordis.

2. Esbrina quin mot s’amaga darrere de cada definició.

A) Tros de tela ordinàriament de forma rectangular fixada per un dels costats a un pal, que serveix per a identificar algú o alguna cosa, especialment la que porta els colors o els emblemes d’una nació, d’una ciutat, d’un partit, d’una associació.

B) Bandera petita, sovint triangular, usada com a distintiu o ornament.

C) Lligadura usada a Catalunya, especialment per la gent pagesa, de llana o d’estam, de forma allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres.

D) Flauta de bec tradicional, de sons molt aguts, tocada generalment amb una mà.

E) El més gran dels instruments d’arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc.

F) Tambor petit que es toca amb una sola baqueta, generalment penjat al braç esquerre.

G) Conjunt instrumental popular català en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.

[Definicions extretes del DIEC2 i GDLC]

3. Amplia la present fitxa amb més vocabulari a l’entorn de la sardana.

4. Mira les imatges i esbrina de quin instrument de la sardana es tracta.


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

5. Realitza un petit treball d’investigació sobre la sardana i destaca’n deu aspectes al llarg de la seva història. T’ajudarà aquest article.

https://llengilitcat.blogspot.com/2018/03/a-la-dansa-mes-bella-la-sardana-adrecat.html

6. Cerca un monument a la sardana i enganxa la seva fotografia aquí. Digues en quin poble o ciutat es troba.

7. Observa la present imatge i digues la tipologia en què s’agrupen els instruments de la cobla.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

8. Anomena cinc títols de sardanes amb el seu compositor/a.

divendres, 3 de maig del 2024

Conte en valors: "La princesa i el condemnat". Adreçat a tothom

El dia de la seva boda, un príncep entrà amb la seva carrossa a la ciutat amb la seva esposa. En la plaça, en front del castell, hi havia un patíbul amb una forca per ajusticiar a un malfactor. La princesa, adonant-se del que succeïa, començà a plorar i el príncep va fer aturar el seguici per a dirigir-se als magistrats:

-«Senyors, la meva esposa demana que alliberin a aquest home».

-Majestat – respongueren els jutges-, la llei ordena que mori.

-I no se’l pot perdonar? -preguntà la princesa amb un fil de veu.

El conseller del príncep feu notar que, segons la llei, un condemnat podia ésser rescatat pagant mil ducats d’or. El príncep obrí la seva bossa i en tragué vuit-cents. La princesa va fer el mateix i en trobà cinquanta. Llavors baixà de la carrossa i realitzà una col·lecta, però només arribà fins a nou-cents noranta-nou.

-«Per un ducat serà penjat aquest home?», exclamà la princesa.

-«La llei no es pot canviar», digueren els jutges. I feren el senyal al botxí per a complir amb el seu deure.

-Un moment! cridà la princesa. Busquin a les butxaques d’aquell infeliç.

El botxí obeí i d’una de les butxaques del condemnat extragué un ducat d’or, completant els mil per a pagar la seva llibertat.

Aquesta història ens aconsella que un no s’ha de donar mai per vençut per aconseguir el que desitja.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatges extretes de: El cavaller del signe, Àgora Xtec]


N.B. Aprèn les parts del castell:

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules assenyalades en color lila.

3. Què significa aquesta expressió?

preguntà la princesa amb un fil de veu.

4. Com haguessis actuat tu si haguessis estat al lloc de la princesa? I dels jutges?

5. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

magestat / majestat           ajusticiar / justiciar                boxí / botxí

colecta / col·lecta          condemnat / condennat            cambiar / canviar

donar-se compte / adonar-se

6. Fòrum: penses que tothom mereix una segona oportunitat? Per què? Tens per costum perdonar quan algú fa una cosa incorrecta? Raona la teva resposta.

7. Què has après amb la lectura d’aquest conte?

8. Moltes paraules d’aquest conte es poden agrupar dins d’un mateix camp semàntic, esmenta’l i anota les paraules que en formin part.

9. Expressa la teva opinió sobre l’afirmació dels jutges:

«La llei no es pot canviar».

Hi estàs a favor o en contra? Per què?

10. Inventa una altre possible final per a aquest conte en valors.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;