EL BASSALOT
.jpg)
El sol sementer de l’agost
multiplicava cada dia la vida que rebullia al bassalot, L’aigua presonera es
podria sense treva de cara a la llum, solcada
per les granotes, sotjada pels mil ulls cobejosos del jardí assedegat: til·lers en creixença, rosers
exhausts, un faune de fang, dàlies i
més dàlies. «Si podia abastar la
riquesa del bassalot!», mormolava el jardí, amb la gorja
seca. «si em fos permès de defugir la luxúria
del sol! Com correria a través de la vincapervinca, entre l’ortiga i la menta,
abans de colgar-me en la pau de la terra» -es
planyia l’aigua, clapotejada
sense parar per les granotes. «No hi ha imperi més lliure que el nostre»
-escampaven aquestes, sense recordar l’esclavatge de l’aigua sollada. «Ni esposa més fecunda que la meva»
-va proclamar el gall estúpid del sol. Uns núvols se l’empassaven de sobte, amb
gran fantasia de trons i de llamps. Una gota va esclafar un crani de batraci.
«No havia vist mai que aquest fenomen m’ocasionés una baixa. La raça degenera»
-va cridar, sorpresa, la reina de les granotes. I ordenava que els súbdits es
refugiessin a les pregoneses del llot
del reialme. «He quedat, si més no, viuda i tranquil·la. Podré descansar»
-exultava l’aigua, ara fosca i immòbil. La pluja va caure tarda i nit, a bots i
barrals, però, el sol es va llevar de bona hora. «Aigua nova: fills a
engendrar» -es prometia el sol. «Quin tuf, el del bassalot!» -rebutjava el
jardí, esdevingut aristocràtic. Les granotes devoraven el cadàver de la germana
i resseguien tots els límits del seu regne. «I jo que em pensava que el meu
captiveri era finit!» -va plorar la mare presidiària. El faune escoltava la
queixa i va riure. «Fins un bassalot és capaç de fer-se il·lusions» -comentava,
amb veu molt forta. «De qui pots mofar-te tu, mala còpia?» -preguntava l’ocell. El faune se
sentia aleshores humil i s’avergonyia de la burla. L’ocell es va sorprendre que
un faune fos tan sensible a la veritat i li va cenyir, per premiar-lo, el front
amb dues fulles de llorer.
[ESPRIU,
Salvador (1984). Petites proses
blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]
(Imatge per:
Rassola. Bassal de Montargull, Artesa de Segre)
EXERCICIS:
1. Quina figura retòrica hi ha a: l’aigua
presonera?
2. Qui són els protagonistes d’aquest conte?
Esmenta’ls.
3. Explica què és un faune. Si cal cerca una imatge
a Internet.
4. En aquesta narració d’Espriu hi apareixen
diversos noms de plantes. Les sabries trobar? Anomena-les.
5. En El bassalot s’hi mosta una natura
idealitzada? Per què?
6. Quins temes són els recurrents d’Espriu en aquest
fragment?
7. Cerca al diccionari i explana el significat de
quatre paraules que desconeguis de color lila.
8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquesta
prosa poètica d’Espriu.
