Continuem
aprofundint en l’obra de més èxit d’en Josep Maria de Sagarra,
i fou escrita en forma poètica i estrenada al Teatre Novetats de
Barcelona.
[Imatge
extreta de: Teatre Nacional]
EXERCICIS:
1.
Comenta el present fragment de l’obra i on hi ha el desenllaç.
ESCENA
VII
MARTA,
MARIAGNETA, BELLPUIG i EUDALD
BELLPUIG
Què
vol dir aquest silenci? .. I bé, què passa? ..
Què
significa tot això? .. No em sents? ..
MARTA
Vol
dir que mentre el llop ha anat de caça
la
seva lloba s'ha esmolat les dents!
BELLPUIG
No
us entenc! ... Expliqueu-m'ho de seguida...
MARTA
Doncs
mireu que està dit ben aviat:
Que
ens hem cansat de viure una mentida
i
hem volgut respirar la veritat...
BELLPUIG
Marta,
què heu fet? .. Què has fet? ..
MARTA
Doncs
era el dia;
havia
d' arribar pel mateix preu.
Fa
vint anys que la teva covardia
em
va clavar a la fusta d'una creu!
M'hi
has escarnit amb totes les tortures;
els
claus eren d'acer, vius, sanguejants,
i
el plor d' aquestes dues criatures
tranquil·lament
m'ha desclavat les mans!
I
ja són lliures! Hi ha els forats encara;
no
et pensis, hi ha la sang, hi ha el dolor;
però
d' ençà que aquest m'ha cridat: mare
el
senyor de Bellpuig no em fa cap por!
Ara
les reves ungles no ro' espanten;
no
tinc fred en la negra soledat;
hi
ha dos cors plens de vida que m'aguanten
la
malaltia del meu cor cansar!
Tot
el que farses i mentides eren
ha
caigut sense pena ni perill;
la
lluna i les estrelles no s'alteren;
veus
aquesta? És la dona del meu fill!
BELLPUIG
Però
bruixa d'infern! Què crides ara?
Oh,
no, la teva audàcia és massa greu!
No
et podries morir! ...
(Amb
ràbia va per plantar-li grapada al coll però Eudald s'interposa
decidit.)
EUDALD
ÉS
la meva mare!
(Bellpuig
comprèn que anava a fer una atrocitat, es reté, abaixa els ulls
després
de
mirar amb ràbia Marta, i es mira desconcertat el seu fill i diu les
paraules següents
amb
un aire contingut, amarg, barreja de despit, fracàs i remordiment.)
BELLPUIG
Fill
meu! ...
MARTA,
salvatge, purament biològic.
No!,
no li diguis pas fill meu!
Fill
teu mai més, que, en el teu pit de ronya.
no
hi entra la tendresa paternal;
si
fins avui te n'has donat vergonya;
si
només el vas fer per fer-li mal!
És
de la Marta, sents?, de la criada,
d'
aquestes mans que no ha besat ningú,
i
es vengen de la pell martiritzada...
per
tots els brètols sense cor com tu!
No
ho veus que estàs vençut? ¿No ho endevines,
que
l'alegria m'ha escapçat el plor?
Si
és la meva corona d' espines!
La
corona d' espines que treu flor!
TELÓ
2.
Marta comenta que porta una corona d’espines. Per què ho clama i
en relació a què?
3.
Quin secret amaga la Marta a l’Eudald i per què ho fa?
4.
Per què en Bellpuig va aïllar a l’Eudald?
5.
Com actua en Bellpuig quan Marta revela el secret?
6.
Qui diu la present frase feta i per què:
...mentre
el llop ha anat de caça la seva lloba s’ha esmolat les dents!
7.
Com es troben cadascun dels protagonistes en acabar l’escena?
8.
La Marta és víctima del drama familiar? Raona la teva resposta.
9.
L’escena final resol el problema familiar o bé la deixa oberta?
Per què?
10.
Un dels temes principals que tracta l’obra és la hipocresia
social. Comenta com apareix a l’obra.
11.
Explana aquest fragment:
Que
ens hem cansat de viure una mentida i hem volgut respirar la
veritat...
Qui
ho clama i per quina raó? A qui ho diu? Què pretén aconseguir?
12.
Fòrum: aporta quelcom que desitgis comentar sobre aquest fragment de
l’obra.
