Diccionari de verbs (2). Verb córrer. 2a conjugació. Adreçat a tothom

 

Veiem un verb model de la segona conjugació. Els infinitius d’aquesta conjugació tenen dues terminacions possibles -er (exemple: córrer, témer, saber, voler) i en -re (perdre, deure, riure, escriure). Ara ens fixarem en les principals errors ortogràfics que es generen en l’escriptura d’aquest verb model i dels seus derivats, que es conjugaran exactament igual.

Assenyalarem amb color cada element que hem de tenir en compte a l’hora d’escriure’ls i amb què t’hauràs de fixar i recordar. Elements d’escriptura on cal posar l’atenció:

amb roig: els accents.

amb verb: les dobles esses.

amb taronja: les dièresis.

amb blau: les ve baixa.

amb lila: les h del verb haver.

Pel que fa a la dièresi, els verbs de la 2a conjugació generalment no porten dièresi, tanmateix, hi ha algunes petites excepcions. En el pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs cloure, coure, plaure, raure i els seus derivats, quan la vocal no rep accent gràfic, per tal que soni aquesta i, es posarà una dièresi.

Ex:

jo cloïa

tu cloïes

ell/a cloïa

ells/es cloïen

[no porten dièresi la 1a i la 2a persona del plural, referents al nosaltres i al vosaltres, però sí accent: nosaltres cloíem, vosaltres cloíeu]

jo coïa

tu coïes

ell/a coïa

ells/es coïen

[no porten dièresi la 1a i la 2a persona del plural, referents al nosaltres i al vosaltres, però sí accent: nosaltres coíem, vosaltres coíeu]

N.B. Les formes vós i vostè es refereixen a algú més gran d’edat que el parlant i al qual es va referència.

Formes no personals

Infinitiu: córrer

Gerundi: corrent

Participi: corregut, correguda, correguts, corregudes

Mode indicatiu

Present

jo corro

tu corres

ell, ella, vostè corre

nosaltres correm

vosaltres, vós correu

ells, elles, vostès corren

Imperfet

jo corria

tu corries

ell, ella, vostè corria

nosaltres corríem

vosaltres, vós corríeu

ells, elles, vostès corrien

Passat simple

jo correguí

tu corregueres

ell, ella, vostè corregué

nosaltres correguérem

vosaltres, vós correguéreu

ells, elles, vostès corregueren

Passat perifràstic

jo vaig córrer

tu vas (vares) córrer

ell, ella, vostè va córrer

nosaltres vam (vàrem) córrer

vosaltres, vós vau (vàreu) córrer

ells, elles, vostès van (varen) córrer

Futur

jo correré

tu correràs

ell, ella, vostè correrà

nosaltres correrem

vosaltres, vós correreu

ells, elles, vostès correran

Perfet

jo he corregut

tu has corregut

ell, ella, vostè ha corregut

nosaltres hem (havem) corregut

vosaltres, vós heu (haveu) corregut

ells, elles, vostès han corregut

Plusquamperfet

jo havia corregut

tu havies corregut

ell, ella, vostè havia corregut

nosaltres havíem corregut

vosaltres, vós havíeu corregut

ells, elles, vostès havien corregut

Passat anterior

jo haguí corregut

tu hagueres corregut

ell, ella, vostè hagué corregut

nosaltres haguérem corregut

vosaltres, vós haguéreu corregut

ells, elles, vostès hagueren corregut

Passat anterior perifràstic

jo vaig haver corregut

tu vas (vares) haver corregut

ell, ella, vostè va haver corregut

nosaltres vam (vàrem) haver corregut

vosaltres, vós vau (vàreu) haver corregut

ells, elles, vostès van (varen) haver corregut

Futur perfet

jo hauré corregut

tu hauràs corregut

ell, ella, vostè haurà corregut

nosaltres haurem corregut

vosaltres, vós haureu corregut

ells, elles, vostès hauran corregut

Mode subjuntiu

Present

jo corri

tu corris

ell, ella, vostè corri

nosaltres correm

vosaltres, vós correu

ells, elles, vostès corrin

Imperfet

jo corregués

tu correguessis

ell, ella, vostè corregués

nosaltres correguéssim

vosaltres, vós correguéssiu

ells, elles, vostès correguessin

Perfet

jo hagi corregut

tu hagis corregut

ell, ella, vostè hagi corregut

nosaltres hàgim corregut

vosaltres, vós hàgiu corregut

ells, elles, vostès hagin corregut

Plusquamperfet

jo hagués corregut

tu haguessis corregut

ell, ella, vostè hagués corregut

nosaltres haguéssim corregut

vosaltres, vós haguéssiu corregut

ells, elles, vostès haguessin corregut

Mode condicional

Condicional

jo correria

tu correries

ell, ella, vostè correria

nosaltres correríem

vosaltres, vós correríeu

ells, elles, vostès correrien

Condicional perfet

jo hauria (haguera) corregut

tu hauries (hagueres) corregut

ell, ella, vostè hauria (haguera) corregut

nosaltres hauríem (haguérem) corregut

vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) corregut

ells, elles, vostès haurien (hagueren) corregut

Mode imperatiu

(tu) corre

(vostè) corri

(nosaltres) correm

(vosaltres) correu

(vostès) corrin

Ara fixa’t en la següent imatge, del verb ser, que forma part de la 2a conjugació i que té algunes irregularitats. Dona-hi una lectura. Atenció: 1a persona del singular del present d’indicatiu: soc, des de fa uns anys ja no s’accentua. A la imatge no es pot traure. 

També pots visualitzar el present vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=I_jaNWu3dSw

[Imatges extretes de: Dreamstime, OK català, Spanglishteacher]

EXERCICIS:

1. Amb quins elements ortogràfics ens hem de fixar a l’hora d’escriure el verb córrer i els seus derivats?

2. Esmenta un temps verbal i dues formes d’aquest que continguin la doble essa.

3. Les formes conjugades que finalitzen en -ia s’accentuen en català? Per què?

4. El verb ha__er com s’escriu en català? Posa un exemple.

5. Completa les següents formes verbals de verbs en -er.

ha__ia corregut, __em perdut, corr__em, _agu_s cregut, correr_, _ost__ cregu_, _ _ ren perdre, _agu_ __ im rigut, tu correr_s, v_rem riure, correr_em, _a_ _eu temut, _ _ gim volgut, _ _ reu c_rrer.

6. La primera persona del singular del futur porta accent? En cas afirmatiu, com és?

7. Escriu les quatre formes de participi del verb saber.

8. Els verbs de la segona conjugació porten accent? Quan en porten?

9. Quines errades realitzaves quan escrivies alguna forma verbal d’un verb de la segona conjugació? Per què creus que les feies?

10. Fòrum: t’ha ajudat la present fitxa a reduir les faltes ortogràfiques en verbs de la segona conjugació? Com?

Misteris de Ponent (7). La Casa Montull, una casa encantada. Adreçat a tothom

 

Es veu que a Soses hi havia una casa cantonera amb l’avinguda de Catalunya i el carrer  Portal. S’anomenava Casa Montull. Allí hi vivien dues padrines. Una d’elles sempre tocava un piano que tenia tecles de marfil.

L’interior d’aquella casa era molt peculiar, hi havia estances soterrades com ara un trull. També hi havia parts més amagades, espais on s’hi guardava el gra.

Un dia, quan es van morir les àvies una colla de gent va aventurar-se a entrar dins d’aquella casa enigmàtica, més per curiositat. En entrar-hi, van veure la sorpresa, es podia escoltar música, el piano tocava tot sol, fet que els va espantar.

L’any 2016, l’Ajuntament de Soses va decidir enderrocar aquella casa per a realitzar millores urbanístiques, mantenint-ne únicament la façana, atès que era la casa més antiga de la població. Un obrer mentre treballava en la rehabilitació col·locant planxes va caure d’una alçada de tres metres d’alçada, patint algunes ferides greus. Un altre incident de fa una bona colla d’anys fou que un nen fill d’uns descendents que hi van viure posteriorment va perdre la vida en caure dins del trull de manera inexplicable. Ningú entén com un nen de dos anys va arribar fins allí.

Actualment, en una part d’aquesta casa hi ha un restaurant, i manté les antigues estances, però, una altra part ha quedat sense construir deixant-la com a plaça.

Maria Oliva Mesalles i Josep Maria Corretger

[Fotografies d’Irene Montull]

EXERCICIS:

1. Et creus aquesta història d’una casa encantada? Per què?

2. Explica algun misteri o fenomen paranormal de la teva zona.

3. Fòrum: ens atreu el terror i el misteri? Per què?

Vocabulari visual (50). Els animals mamífers terrestres. Adreçat a l'Aula d'acollida

Anem a veure els principals animals mamífers de tipologia terrestre que podem trobar i que hem de reconèixer. N’hi ha moltíssims, per tant, la cosa no acaba aquí!

N.B. Ara pots ampliar continguts clicant a sobre d’aquest pòster sobre els mamífers.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: Google imatges]

[Pòster dels mamífers: Toni Llobet]

[Taules de mamífers: Josep Maria Corretger]

EXERCICIS:

1. Escull un animal mamífer de la fitxa, cerca informació, i realitza’n una breu descripció responent a les següents preguntes:

.Quin és el seu nom?

.En quins països el podem trobar?

.Quin és el seu habitat?

.De què s’alimenta?

.Què t’atreu d’ell?

2. Endevinalla: de quin animal es tracta?

A) Mamífer insectívor de la família, de mida petita, musell allargat i punxegut i ulls molt petits.

B) Mamífer remugant domèstic, lleuger i esvelt que aquesta, de pèl curt i aspre, de banyes arquejades endarrere i de cua molt curta.

C) Mamífer insectívor de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i és propi del continent europeu.

D) Mamífer remugant, el més alt de tots els quadrúpedes, de coll molt llarg, les potes de davant més llargues que les posteriors, amb banyes curtes cobertes per la pell, el cos d’un color falb clar amb taques fosques, propi de l’Àfrica.

E) Mamífer de la família dels suids, de pèl espès i fort de color gris o negre, morro truncat, mòbil i ben desenvolupat, i ullals grossos i sortints en els mascles.

F) Mamífer de la família dels èquids, de pelatge clar amb franges transversals fosques a tot el cos, el coll gruixut i el cap gros i pesant, que habita l’Àfrica subsahariana.

G) Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’uns 50 centímetres de llarg, les varietats del qual difereixen pel color.

3. Escull un mamífer que no hagis escollit a l’activitat 1, cerca’n una imatge, o dibuixa’l, i assenyala’n les parts del seu cos.

4. Realitza la present sopa de lletres d’animals mamífers terrestres.

5. Mira la imatge i esmenta com s’anomena cada part del seu cos. Saps de quin animal es tracta? Com s’anomena?

6. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) La guineu es caracteritza perquè té una cua molt llarga i és sigil·losa.

B) La zebra té ratlles negres i grogues.

C) El dromedari té dos geps i al mig es pot posar un seient.

D) El senglar té el morro més curt que el porc.

E) El talp opera més per sobre que per sota de la terra.

F) El rinoceront té la trompa molt llarga.

G) L’eriçó es defensa fent una bola de punxes.

7. Fòrum: quin és el teu animal preferit? Per què? En tens un a casa?

8. Creem un mural a l’aula amb els nostres animals preferits.

Conte en valors: "El cuidador del far". Adreçat a tothom

 EL CUIDADOR DEL FAR

Hi havia una vegada, en un poble de la costa, un home al qual encarregaren la missió d’enllumenar el far. Amb aquesta comesa, els seus patrons li donaven una vegada al mes oli per a mantenir la flama encesa. Tot semblava la mar de senzill, així que es posà mans a l’obra.

Portava pocs dies desenvolupant la seva feina a la perfecció quan una veïna del poble li demanà oli per a l’estufa de casa, que estava gelada. Ell no tingué inconvenient i li lliurà una garrafeta. Dies després, s’acostà al far un senyor que necessitava oli per a la seva làmpada, perquè la seva llar era molt fosca i sortí d’allí amb el que necessitava. Finalment, un altre home li sol·licità oli per a lubrificar una de les rodes del seu vehicle i, com va fer amb els anteriors veïns, li cedí generosament el que requeria.

Faltaven uns dies per a finalitzar el mes i el far s’apagà. Com a conseqüència, diversos vaixells encallaren. Els seus caps digueren: “Et vàrem donar oli per a una sola cosa: mantenir el far encès”. I a continuació, l’acomiadaren.

A la vida és fonamental conèixer quin és l’horitzó al qual es vol arribar, però també s’han d’establir prioritats per a no quedar-nos sense forces abans d’arribar aquella meta.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge de: El País. Les Eclaireurs Lighthouse, al sud de la Terra del Foc]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca al diccionari i anota el significat de quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Què significa l’expressió “posar-se mans a l’obra”?

4. L’home del far actua correctament? Per què?

5. Què haguessis fet tu al lloc de l’home del far amb gent que necessitava oli?

6. Per què es presenta tanta gent al far? Com sabien que aconseguirien allò que necessitaven?

7. Creus que els propietaris del far actuen correctament? Per què?

8. L’home del far, peca de benèvol i misericordiós. T’ha passat alguna vegada? Com ho has resolt?

9. Quin ensenyament t’ha donat aquest conte per al teu dia a dia?

10. Agrupa paraules del conte que estiguin vinculades al camp semàntic mar.

11. Crea un microconte on aparegui un far.

12. Fòrum: alguna vegada has estat encarregat/ada de portar alguna tasca? Com t’ha anat? Ho has pogut complir a la perfecció?

Jaume Pont, el poeta contemporani lleidatà més internacional. Adreçat a tothom

El matí del 22 d’octubre ens vàrem llevar amb una trista notícia i inesperada. En obrir el transistor i sintonitzar l’emissora per escoltar les notícies vaig assabentar-me que havia traspassat als setanta-nou anys en Jaume Pont. Ell havia estat durant molts anys, més de quaranta, docent de Filologia Hispània a la Universitat de Lleida, universitat que estimava molt i on fins i tot, va instigar a amics a treballar-hi, com el també professor i poeta Pere Rovira. Tot i no haver-lo tingut en cap matèria, atès que jo vaig estudiar Filologia Catalana, i haver de realitzar algunes assignatures de castellà, no vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor, emperò, el coneixia perfectament, perquè l’ombra que projectava era ben allargada. Era un dels professors més destacats de l’època dins de la seva especialitat, la literatura i també desenvolupant la expertesa com a crític literari, que també va plasmar en la revista sorgida de la seva ploma Quaderns de Ponent, el 1979, i que perdurà fins al 1983, editada per Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida. Amb el temps va esdevenir catedràtic de Literatura espanyola moderna i contemporània. Va formar part de diverses associacions com l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), l’Associació Internacional d’Hispanistes, o el PEN català, entitat que vetlla per la llibertat d’expressió, i pels drets literaris i lingüístics del català a l’exterior. Al llarg dels anys en Jaume també va col·laborar en nombroses publicacions escrites: Avui, Destino, Ínsula, Cuadernos Hispanoamericanos, Serra d’Or, Lletra de Canvi, Cuadernos del Norte, La Vanguardia, Ampit, Cairell, o al suplement literari DIS, encartat de manera setmanal els dissabtes dins del diari Segre, engegat conjuntament amb el periodista i escriptor Juan Cal. El seu interès anava molt més enllà, sí, la poesia n’era el centre. 

El 1976 va publicar el primer recull de poemes intitulat Límit(s). En aquest poemari parteix del surrealisme fins als poemes més expressius. Però en vingueren deu més en una trajectòria poètica que abastava prop de cinquanta anys: Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981). En aquests dos poemaris reflexiona sobre l’amor i la mort. Divan (1982), rep el premi Vicent Andrés Estellés; Raó d’atzar. Poesia (1974-1989) (1990), que fou mereixedor del premi Crítica Serra d’Or el 1991; Vol de cendres (1996), sorgit després del traspàs del seu pare, i que va guanyar el premi Crítica Serra d’Or el 1997; Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi (2000), antologia inventada i original de poetes àrabs de Lleida cercant el motiu poètic de Josep Piera. Volum guardonat amb el premi Nacional de la Crítica el 2001. Com a anècdota, en alguns registres de biblioteca van confondre l’autor fictici de l’obra, Musa, amb el de l’autor real, a qui posaven com a traductor; Enlloc (2007), venç el premi Carles Riba 2006; L’altra llum (2014), Càntic d’ombres (Renga) (2017), Mirall de negra nit (2020), que conté un homenatge a la seva esposa i guanyà el premi Mallarmé el 2023 per la seva traducció al francès. Finalment, Estuari de focs (Eros i Tànatos 1976-2020)(2025), una antologia seleccionada de poemes dels exemplars editats. La seva obra poètica s’ha traduït a dotze llengües. La vessant poètica li sorgí durant els anys setanta quan escrivia crítiques literàries de novetats poètiques en diferents revistes especialitzades, així com també a la premsa.

Per un altre costat, també trobem treballs d’aprofundiment literari, com La nova poesia catalana: estudi i antologia (1980), juntament amb Joaquim Marco; El corrent G. V.: l’obra poètica de Guillem Viladot (1986); El Postismo: un movimiento estético-literario de vanguardia. Estudio y textos (1987);  una antologia sobre Carlos Edmundo d’Ory, Música de lobo. Antología poética (1941-2001) (2003), un dels poetes més originals en castellà; i el volum Narrativa fantástica en el siglo en el siglo XIX (1997), Antonio Ros de Olano. Relatos (2008).

Tota aquesta etapa literària la va combinar exercint de professor de literatura en diverses universitats: Poitiers, Nàpols, Mar de Plata, Illinois, i Littoral-Côte d'Opale. Fet que li va valer el premi Virgile de Poésie (2012), i el de la Trajectòria Literària de l’Ajuntament de Cadaqués (2022). El llibre Una mirada escrita. En honor de Jaume Pont (2023), fou l’homenatge que li dedicaren els seus companys de professió a la Universitat de Lleida. Pont va ser un especialista en la literatura dels segles XIX i XX. També fou professor Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Atenes (2018), reconeixent la seva trajectòria literària i acadèmica.

Com a curiositat, recentment vaig saber que tenia una casa de pedra a Sunyer, atès que la seva dona era d’allí i la seva mare era originària d’Alcarràs. A Sunyer, en la seva casa de pedra hi passava llargues estones encalmades escrivint i cercant la inspiració. Molts estius durant la infantesa també els va passar a Vilanova de Bellpuig.

Dins de la seva poesia hi trobem temes tan recurrents com el pas del temps, l’amor, la mort en el binomi Eros i Tànatos, és a dir, l’amor i la mort, com a un dels principals puntals, atès què, tant l’amor i el desig apareixen com a elements transformadors, però relacionats amb la mort, la pèrdua, l’oblit i la fragilitat de la condició humana; la sensualitat i l’erotisme, rebut per influència del barroc i el surrealisme, sobretot de la poesia andalusina. Sempre hi apareix de manera efusiva; el dolor, el buit, la pèrdua: a mesura que passen els anys, s’accentua, són una constant, perquè se’n van anant gent propera i aimada; el llenguatge i el límit de la paraula: Pont reflexiona sobre la manera d’escriure; la boira i el paisatge interior: sempre presents en els seus poemes de diferents maneres. Així doncs, trobarem elements com la boira, la nit, el riu, el canal, tant com a elements que abillen els poemes i on esdevenen símbols de l’aïllament, el misteri, el pas del temps.

En Jaume Pont fou un dels poetes més destacats en llengua catalana, a l’alçada de qualsevol altre nom exorbitant  que vulgueu afegir, i amb uns poemes que s’embolcallen de pragmatisme i senzillesa, d’una senzillesa que em recorda la d’en Miquel Martí i Pol. Fins a sempre Jaume. Ara que ja no ens delectaràs amb nous versos, els que han pervingut escrits cobraran més vida.

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2026

 

Tast poètic:

PREMONICIÓ

Passeja el verd fins a dissoldre's
entre les randes humides
de la boira.
Plegats bevem
d'aquesta nit al peu de l'arbre
que un dia ens va plantar.
Tan agres com el vi, fruites i oratge.
Fila mort el vent.
I cada cop
que al cel el cos de l'horitzó trontolla
al lluny es tensa encara més
la soga blava del canal.

[Els vels de l’eclipsi, 1980]

BOCAEIXAM

Llesques molles pel vi

     i l’amarga dolçor

    del record

     La teva boca és un eixam

     d’abelles

     [Divan, 1982]

DIC

Dic mar i desert.
Dic tinta i veig la mort.
Dic silenci i tot em parla.

[Mirall de negra nit, 2020]

 

LA PEDRA

Sobre aquella pedra erma que no és pedra
aixecaré demà la meva casa.
No hi ha bri d’herba que ella no conegui
ni anella d’aigua on no cremi la perla
del seu collar.
El fosc silenci dels ocells i els peixos
ens ensenya ullcluc com fer-la nostra.
Sovint pren l’aparença d’una forma
menyspreable.
D’ella brolla la font que no mor mai.

[Enlloc, 2007]

 

AMB DOS AMORS

T’estimo amb dos amors:
un amor on regna la passió
i l’altre que verament mereixes.

Amb l’alta passió
t’evoco i em recordo que no vull
vora meu a ningú més.

Amb l’altre et llevo els vels
i em falta massa nit per contemplar-te.

Ni per l’un ni per l’altre
mereixo cap lloança.
Que la lloança es teva
i paga per tots dos.

 

[Llibre de frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi , 2000] 

[Fonts consultades: Vikipèdia, Gèmini, Segre, La Mañana, Núvol, AELC, Poeteca]

[Crèdits fotogràfics: Mercè Gili, Amazon]