L'oració. Tipus d'oracions. Adreçat a l'ESO

 

És la unitat màxima de la sintaxi. Forma unitats superiors: paràgrafs i textos. Una oració completa conté tres propietats bàsiques:

.Unitat de sentit:

Expressa un pensament complet; constitueix un acte de comunicació autònom.

.Unitat d’entonació:

Queda delimitada per dues pauses majors i té una corba melòdica determinada. Té una entonació pròpia.

.Unitat d’estructura:

Està formada per un sintagma nominal (SN) subjecte i un sintagma verbal (SV) que es relacionen via concordança. El sintagma nominal subjecte fa referència a l’element del qual parlem. El sintagma verbal conté el predicat, que expressa allò que esmentem del subjecte.

 

N.B. Les oracions independents són expressions amb sentit complet, tenen una entonació pròpia i estan situades entre dues pauses.

Ex:

-Tens les entrades per anar al cinema?

Oració completa i independent.

 

-Per anar al cinema?

Oració incompleta. Falta informació. No se sap a què fa referència.

 

Tipus d’oracions

Segons el sentit, l’ús i la relació estructural, les oracions es poden caracteritzar pel significat, per l’ús i per l’estructura.

 

.Segons el significat del verb.

L’oració té una unitat de sentit i expressa:

-Acció: La mare llegeix la premsa.

-Estat: Està malalta.

-Procés: Han aprovat bastants darrerament.

 

.Segons la modalitat oracional.

L’oració adopta una modalitat que mostra la intenció i actitud de l’emissor.

 

Declarativa o enunciativa:

Modalitat oracional que mostra un contingut proposicional.

Ex:

-Divendres anirem al concert.

 

Interrogativa:

Modalitat oracional que presenta el contingut proposicional en forma de pregunta. Poden ser de dos tipus:

A) directes (?)

Acaben amb un signe d’interrogació.

Ex:

-Quin regal vas fer?

 

B) Indirectes (Ø)

No porten signe d’interrogació.

Ex:

-No sé què vols.

 

Segons l’abast de la interrogació poden ser:

A) Totals (sí / no)

Es responen amb un sí o un no.

Ex:

-Vindràs a la biblioteca?

-Què ho compraràs?

 

B) Parcials (altres respostes)

Demanen informació sobre un element de l’oració.

Ex:

-Vull saber si vindràs a la biblioteca.

-No sé si ho comprarà.

 

Exclamativa

Modalitat oracional que es relaciona amb la manifestació d’emocions (alegria, tristesa, enuig, dolor, cansament, llàstima...). Pot influir en construccions pròpiament exclamatives, oracions imperatives o opotatives.

Ex:

-Quina meravella!

 

Imperativa

Modalitat oracional que expressa el desig de l’emissor, la qual el receptor ha de portar a terme o que es produeixi una determinada situació. Una ordre.

Ex:

-Seieu, per favor.

-No crideu tant si us plau.

 

Optativa o desiderativa

Modalitat oracional amb què s’expressa un desig.

Ex:

-Espero que gaudiu de la lectura.

 

Dubitativa

Modalitat oracional que presenta un fet hipotètic.

Ex:

-A la millor miraré en aquella botiga.

 

.Segons l’estructura

L’oració consta d’un SN subjecte i d’un SV, que pot tenir arguments interns i adjunts.

Ex:

-En Martí pinta la paret de la seva habitació.

En Martí: argument extern. (S) → SN

pinta: verb. (SV)

la paret: argument intern. (CD) → SV

de la seva habitació: argument intern. (Sprep) → SV

 

Notes a tenir en compte:

.El subjecte de l’oració

El subjecte acostuma a situar-se al davant del verb, emperò, no sempre és així.

Ex:

-La Joana va encistellar.

La Joana: subjecte.

 

-Aviat marxaran els jugadors.

Els jugadors: subjecte.

 

*****

.Hi ha oracions que formen part de més d’una modalitat oracional.

Ex:

-Que has estat campió al torneig d’escacs del centre?

És interrogativa  i alhora és exclamativa, perquè expressa la sorpresa o l’alegria d’haver estat campió.

-Que no recordes que a les cinc de la tarda partia el tren?

És interrogativa  i a la vegada exclamativa. Mostra l’enuig o la sorpresa per part del parlant. També és imperativa, perquè pot emprar-se per a retreure a algú que no ha recordat l’hora en la qual sortia el tren i donar-li pressa per tal de no perdre’l.

 

*****

.Segons el tipus de predicat les oracions poden classificar-se en atributives o predicatives.

Atributives:

Si tenen el predicat nominal format per un verb atributiu: ser, estar, semblar, parèixer.

Predicatives:

Si el predicat verbal està constituït per un verb no copulatiu: altres verbs que no siguin ser, estar, semblar, parèixer.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: XTEC Blocs]

 

EXERCICIS:

1. Indica quin tipus de modalitat hi ha en cada oració.

A) Quina tarda més agradable!

B) El meus padrins viuen a Lleida.

C) Penso que el Barça perdrà la Champions.

D) Quan quedarem per anar al teatre?

E) Tant de bo aprovi l’assignatura.

F) Ves a comprar una barra de pa.

2. Esmenta quin tipus d’oració és: atributiva o predicativa.

A) La porta estava tancada.

B) El llibre va caure de la taula.

C) Els àrabs van celebrar el ramadà.

D) Aquell cotxe semblava còmode.

E) El pòster era a l’armari.

3. Escriu una oració de cadascuna de les següents tipologies.

-Enunciativa:

-Dubitativa:

-Desiderativa:

-Exclamativa:

-Interrogativa:

.Imperativa:

4. Completa el següent contingut sobre l’oració.

Una oració ________ té _____unitats _________:una de ___________, una d’_________ i una altra d’____________. Forma unitats __________ dins de la sintaxi.

5. Què és una oració imperativa?

6. Digues si són oracions interrogatives totals o parcials.

A) Has fet els deures?

B) M’agradaria saber si has pogut fer les activitats.

C) Vas a entrenar amb l’equip el dimecres?

D) Has escurat els plats?

E) On has posat les claus?

F) Qui vindrà a l’aniversari?

7. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Les oracions imperatives expressen ordre.

B) Les oracions declaratives aporten una informació.

C) Una oració interrogativa total no respon a Sí o No.

D) L’atribut és obligatori en oracions amb verbs no copulatius.

E) El predicatiu apareix en oracions amb verbs no copulatius.

F) El subjecte sempre el trobarem encapçalant l’oració.

G) Una oració pot no tenir un verb.

H) Una oració optativa expressa dubte.

8. Realitza un quadre resum sobre la modalitat de les oracions.

Modalitat	Intenció	Exemple
Declarativa
Interrogativa
Exclamativa
Imperativa
Optativa
Dubitativa

9. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resoltes?

"Arbres nus". Prosa de Salvador Espriu (2). Adreçat a tot l'alumnat

 ARBRES NUS

Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina prometença de la terra. La font ha emmudit i ara es glaçava., perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.

 

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

[Imatge extreta de: tela-botanica.org]

 

EXERCICIS:

1. Explica de què tracta aquest escrit en prosa d’en Salvador Espriu.

2. Aporta el significat de quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Al fragment hi apareixen personificacions. Escriure-ne dues i explana què ens vol transmetre l’autor.

4. L’expressió “va podrir el record de la fullaraca”, a què fa referència i quin sentit té?

5. En aquest escrit en prosa hi apareixen diverses paraules que fan referència a la muntanya, cerca-les i anota-les aquí.

6. Crea una il·lustració per a aquest fragment d’Espriu.

7. Proposa un altre títol per a aquest escrit. Raona la teva resposta.

 

Com fer una presentació digital per a una exposició oral. Adreçat a tothom

 

En aquesta fitxa donarem unes pautes per a realitzar una presentació digital correctament, pel que fa  a la preparació de materials. Una exposició oral no deixa de ser sinó un examen parlat. Cal que hagis preparat la posada en escena, entendre-ho, saber-ho explanar sense llegir de la pantalla.

 

Principals errades:

.Escriure tot el que has de llegir en cada pàgina. No t’hi cabrà tot i estarà mal fet.

.Manca d’imatge a cada pàgina. Per a fer-la més agradable.

.Pàgina feixuga d’informació. Molt carregada de lletres. Fatiga només de veure-la.

.Presentació digital massa llarga.

.Posar música: pot distraure i espatllar l’exposició. Ha de ser molt suau o millor sense.

 

Quan tinc la informació cercada:

Per a cada diapositiva...

.Seleccionar allò que desitjo explicar a la meva presentació.

.Resumir la informació més interessant.

.Plasmar a cada pàgina la informació:

De manera esquemàtica (un guió del que desenvoluparàs)

.No aportar més de quatre o cinc punts de guió.

Acompanyar el text d’una imatge.

.La diapositiva ha de ser visual, agradable de veure i no feixuga.

.Economia del llenguatge: el que puguis dir en 4 mots no ho diguis en 10.

 

El dia de la presentació:

.Has de mostrar domini del tema, ja que ho has preparat.

.Mirar sempre al públic i no desviar la mirada a un costat, sostre, terra.

.Cenyir-se al temps demanat, ni no arribar al mínim ni superar el màxim.

.Introducció: presentar el tema del qual parlaràs i les seves parts.

.No llegir la informació de la diapositiva. Recorda que és un guió per orientar-te si et perds i per al públic.

.No mirar cap document ni portar-ne cap. Ja portes preparat el que explanaràs. I el guió et marcarà que desenvoluparàs.

.Si la fas amb algú més, per passar a la seva part pots dir: «Ara el meu company us explicarà...». Distribuir bé el temps que exposarà cadascú per tal que no es vegi descompensat.

.Emprar connectors, per tal que quedin ben representades les parts.

.Pots mostrar material físic si ho veus convenient: ajuda a entendre allò que exposes i a distraure el públic, a no posar-te tan l’atenció.

.Indicar quan estàs a punt d’acabar: «Bé, i per a finalitzar...».

.Convidar el públic a realitzar preguntes: "Si algú del públic té alguna pregunta..."

Torn de preguntes:

.Has preparat el tema i et poden demanar algun aclariment. Mostra seguretat en les respostes i no titubejar.

 

[Imatge extreta de: Freepik]

 

EXERCICIS:

1. Realitza una presentació digital per a una exposició oral seguint els passos correctes.

2. Autoavalua’t: llegeix les següents afirmacions sobre la presentació digital. Digues quines són correctes i quines no.

A) Cada pàgina mostra un guió del que s’explicarà.

B) Combina el guió amb alguna imatge.

C) La pàgina està plena de text.

D) Desenvoluparé oral el guió de cada pàgina.

E) Llegiré el que apareix a cada pàgina.

F) No cal esmentar les fonts consultades.

G) Preparar l’exposició abans de l’escenificació.

H) Improvisar i no cal preparar perquè ho tinc a la pantalla.

3. Mira la presentació digital d’un company/a i pensa en allò que milloraries.

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 7. El Yatiri. Adreçat a 2n d'ESO

 

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

En Pablo assisteix a un concert de Dreadzone amb la Patrícia i això arriba a les orelles de la parella d’aquesta, en Víctor. Aquest va a trobar en Pablo i... Doña Flora fa de bona samaritana i presenta Samara a en Pablo.

CAPÍTOL 7. EL YATIRI

1. Aquest capítol s’intitula El yatiri. Què és un yatiri i a qui fa referència?

2. Per què en Víctor Muñoz s’encara a en Pablo? A on? Què succeeix?

3. Explica aquest fragment del llibre. Qui ho diu i per què?

Tu per què et penses que la Patrícia ha estat sortint amb tu, eh? -va dir mentre tornava sobre els seus passos-. Els de “la Reública” us creieu molt llestos, oi?, us penseu que sou més intel·ligents que la punyeta, però només sou una colla de carallots. La Patrícia va sortir amb tu perquè li ho va demanar aquest guardabojos que han contractat perquè no us toqueu del bolet.

4. La Patrícia surt amb en Víctor per què l’estima o bé hi ha un motiu amagat? Què hi té a veure el doctor Mendizábal amb tot plegat?

5. Explana el significat de les següents frases fetes:

.Pujar la mosca al nas:

.Per acabar-ho d’adobar:

.Color d’un bisbe de Pasqua:

.Clavar una allisada:

.Ser més intel·ligent que la punyeta:

.M’ho estimo més així:

6. Quin és el principal motiu per què el doctor Mendizábal decideix actuar amb en Pablo envers la Patrícia? Amb quina pretensió?

7. Comenta el present fragment. Qui ho explana? En relació a què?

-Però això no li dona dret a ficar-s’hi! -va cridar el noi-. Qui es pensa que és? Déu?

-Jo només pretenc ajudar-te -va dir amb veu suau el doctor.

-Doncs així ho aconseguirà! -en Pablo va fer una pausa-. No es torni a ficar en la meva vida, ho entén? No ho torni a fer mai més.

-Ets irracional, Pablo.

8. Per què en Pablo se sent enfadat amb ell mateix i pensa: “De què li servia ara ser una maleït superdotat?” Què li passa pel cap de fer?

-Tot va malament -va respondre en Pablo abaixant el cap-. Soc una merda i... i em trobo sol.

9. Doña Flor crida l’atenció a en Pablo, per quina raó?

10. Com es deia el marit de Doña Flor? De què treballava? Com va traspassar?

11. Qui és Don Régulo? Qui decideix anar-lo a veure? Per què hi porta en Pablo? Aquest hi vol realment anar?

12. De què tracta aquest fragment del capítol?

L’endemà van organitzar una expedició de rescat, i va insistir a anar-hi. Era l’única dona en un grup d’homes, però jo anava al capdavant, enfilant-me per parets de pedra, creuant abismes sense fons, esquivant blocs de gel grans com carros. Finalment, en arribar a dalt de tot de la muntanya, vam veure l’avió destrossat.

13. Qui és la Samara? Quin vincle té amb en Pablo?

14. Què és El Topo? Qui hi va i per què?

15. Susana Vázquez a la discoteca glossa la següent pregunta. A què es refereix?

Ja l’ha trobada, el seu nebot?

16. Explica el significat dels següents mots:

Torbació: 

Indolentment:

Espurneig: 

Relé:

Tentinejant: 

Portentosa:

17. Aporta un sinònim de les següents paraules:

Arrecerar-se: 

Tumefacte:

Desparar: 

Lletania:

Admonitori: 

Titubar:

18. Redacta una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

"Les cabres". Prosa de Salvador Espriu (1). Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

 LES CABRES

Un negre cap de núvol ha tramès a Pallejana el missatge de l’amo roig. La Pallejana sortia a l’alta nit i avança cap a les carboneres, al pla de la fageda, sota el xiulet de l’òliba, sota l’oratge. La Pallejana ja patia de por de fer tard i ha arribat avui la primera. Es rebolca, nua, per damunt del fagell i espera l’esclat del ritu. El bosc retruny ben aviat de gatzara. Les germanes, vingudes de tota la muntanya, adoren el boc i ballen després, agafades de mans, als acords d’una cobla. Els udols dels llops subratllen el ritme de la música. El gripau s’esmuny la naixença de l’alba. Les dansaires ara paraven i bescanvien, abans de partir, fórmules de filtres, els maleficis acomplerts. Les fatídiques es remunten de seguida en vol i es perden lluny, a través de la tempesta, a capolar totes les collites. Un ramat de cabres avança, a la llum incerta del matí, per la terra fressada de les bruixes.

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

[Imatge extreta de: Google imatges]

 

EXERCICIS:

1. Resumeix aquest fragment en prosa d’en Salvador Espriu.

2. Aporta el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Qui està ballant en aquesta dansa? Quin tipus de ball és?

4. A quin tipus de ritu i maleficis es refereix?

5. Creus que aquest fragment pot haver estat real o fruit de la imaginació?

6. En aquesta prosa, Espriu transfigura alguns elements naturals, esmenta’ls i i explica com ho fa.

 

 

L'exposició oral: preparació, escenificació, avaluació. Com realitzar-la amb èxit. Adreçat a tothom

T’aportem els passos per tal d’assolir l’èxit en una exposició oral. Cal focalitzar en diversos aspectes:

1. Fase prèvia a l’exposició oral: reflexionar sobre el tema que escolliràs, si la faràs sol o en parella, on cercaràs la informació: en paper, digital; quines fonts empraràs.

2. Fase mitjana: seleccionar, resumir la informació i realitzar el guió en cada pàgina o icona de la teva representació digital. Preparar la posada en escena i practicar-ho.

3. Fase oral: exposar el teu tema, fer ús del gest, dirigir la mirada al públic, mostrar un domini del tema, emprar un llenguatge correcte. Atendre a preguntes si es dona el cas.

 

Què cal tenir en compte per a preparar una exposició oral?

.Meditar el tema: pensa sobre allò que abordaràs a l’exposició oral.

.Buscar la informació: quan el tinguis escollit, cercar informació en diverses pàgines i / o llibres.

.Contrastar la informació: mirar si en tots els llocs que has cercat allò que explicaràs a l’exposició explanen el mateix. Recorda que hi ha webs o entrades amb informació falsa, s’anomenen fake news.

.Seleccionar la informació: en una exposició no ho podràs dir tot. La informació és inabastable, molt extensa. Cal escollir allò que pretens dir, el que sigui més destacat i deixar allò secundari de banda. No copiar i enganxar la informació. Cada diapositiva, pàgina de Powerpoint o d’altres programes digitals ha de contenir un guió que et pauti el que desenvoluparàs, i no el text que explicaràs, perquè tothom ja sap llegir. El text es pot acompanyar d’alguna imatge.

.Redactar el contingut: escriure en un document en paper o de processador de textos el gruix del que explicaràs el dia de l’exposició.

.No es pot opinar: és un treball basat en fonts.

.Anotar les fons consultades:

És fonamental anotar les pàgines web o llibres que has consultat. Se citen de la següent manera:

Si són pàgines web, es diuen Bibliografia de web:

COGNOM, Nom, o igual amb més autors (dia de mes del 202...). Títol de l’article de la pàgina web. Nom de la pàgina web. https://

Si són llibres, es col·loquen a la Bibliografia:

Has de citar la referència correctament:

Ex:

COGNOM, Nom (any de publicació). Títol, col·lecció, editorial, lloc de publicació.

 

El dia de l’exposició oral, exposem!

.Preparar l’exposició:

Cal que s’hagi preparat, escenificat a casa com si ja fos el dia de la representació. Escriure un guió breu a la pantalla i no tot el que llegiràs. No més de 4 o 5 aspectes. Tingueu cura que el cos de lletra sigui gran per tal que es pugui veure bé a la pantalla. També podeu emprar transicions diferents, decoració en el disseny de cada diapositiva.

Exemple de diapositiva correcta:

Si al costat de cada tipologia de cursa hi aportéssim tres o quatre línies d’informació: en què consisteix, la distància, lloc on es corren no seria correcte. Tot el públic miraria el que et queda per llegir i no hauries preparat l’exposició, llegiries la diapositiva.

Exemple de diapositiva incorrecta:

Reflexiona uns segons... per què és incorrecta aquesta diapositiva?

.Presentació del tema i companys:

Esmenta el tema escollit, perquè ha estat aquest i no un altre. També els companys que t'acompanyen en l'exposició.

.Acompanyar la paraula amb el gest:

Fonamental per a fer-se entendre i mantenir l’atenció de l’oient. Forma part de la comunicació no verbal.

 

.Emprar connectors:

En primer lloc, després, quant a, per un altre costat, finalment...

T’ajudaran a organitzar el text i situaràs millor al públic.

 

.Mirar el públic:

Sovint quan exposem mirem cap a la finestra, al sostre, al terra, o en diagonal. Cal dirigir la mirada al públic.

 

.Mostra domini en la teva exposició:

Demostra que ho has treballat, preparat, i que domines el tema, tant en l’explicació com en el torn de preguntes si és el cas.

.Posició del cos:

Estàtica, no moure’s d’aquí cap a allà. Controlar les mans. Mirar a qui parla o bé a qui escolta.

 

.Emprar el català correctament:

Incorrectes: vale, pues, bueno, tipo, después...

Correctes: d’acord, doncs, bé, tipus, després...

 

Material físic i o bé digital:

Es pot emprar material físic i digital. La diversitat de materials serà enriquidora.

.Citar les fonts: webgrafia (pàgines d’Internet) bibliografia (llibres, revistes):

Al final de la presentació digital cal esmentar-les.

.Prepara’t per a les preguntes:

Pot haver alguna persona del públic que desitgi realitzar alguna pregunta. Cal que ho tinguis en compte i intentes respondre tan bé com puguis.

 

N.B. Coordinar-se amb l’altra persona si la realitzes en parelles. No preparis mai l’exposició oral el dia abans. Cal preparar-la i assajar-la diverses vegades a la representació definitiva, sense mirar documents ni llegir de la pantalla, i el teu company/a que miri la teva comunicació no verbal.

 

Avaluació de l’exposició oral:

.Què s’avaluarà?

Els ítems segons la rúbrica de l’exposició oral amb la seva gradació.

 

.Com serà l’avaluació:

Individual o en grup. Opcional segons cada grup. D’aquesta manera, si algú no ho fa gaire bé i se l’avalua individual, només tindrà afectació a la seva qualificació. Si la qualificació és en grup, llavors, serà la mitjana dels dos alumnes.

RÚBRICA PER A L’EXPOSICIÓ ORAL
Aspectes	Just 0’5	Acceptable 1	Bon nivell 1’5	Excel·lent 2	Puntuació
Contingut	Idees simples.	Idees correctes però incompletes.	Cobreix els diferents temes.	Han aprofundit en els temes.
Organització	Dificultats per entendre el que explicarà. Massa aclariments i matisos.	Seqüenciació correcta, però sense connexions entre elles.	Relaciona les diferents seqüències.	Les diferents seqüències formen part d’una presentació global.
Comunicació	Poc clara. Difícil d’entendre. Empra diverses paraules incorrectes. Repetició d’idees.	Clara i entenedora en general. Empra més d’un mot incorrecte.	Fluïda. El públic segueix amb interès. Empra algun mot incorrecte.	To de veu apropiat. Llenguatge precís i correcte. S’ha fet participar al públic.
Materials de suport	Pocs i no gaire encertats.	Encertats encara no els ha sabut aprofitar.	Adequats. Han ajudat a entendre els conceptes.	Força interessants i atractius. Han estat un excel·lent suport.
Temps	La presentació s’ha apartat excessivament del temps establert, per excés o per defecte.	S’ha excedit o li ha mancat temps, però no en excés.	S’ha ajustat al temps, però no l’ha repartit equitativament entre les diferents seqüències.	La presentació s’ha ajustat molt bé al temps que s’havia establert i l’ha repartit adequadament per a cada seqüència.

[Fonts consultades: XTEC]

[Imatge extreta de: Luis Simón]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta un aspecte que s’hagi de tenir present a l’hora de preparar una exposició oral prèvia a exposar-la a l’aula.

2. Per què cal contrastar la informació?

3. Què és la bibliografia web? I la bibliografia?

4. És correcta aquesta citació de pàgina web? Per què?

CORRETGER, Josep Maria (6 de març del 2026). Els sintagmes (4). El sintagma adjectival. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom. https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/els-sintagmes-4-el-sintagma-adverbial.html

5. Què s’ha d’escriure en cada pàgina d’una representació digital?

6. Prepara una exposició oral. Segueix aquests criteris per a portar-la a terme.

.Individual o bé màxim dues persones.

.Temàtica lliure, però que sigui interessant. El tema t’ha d’encantar per a gaudir preparant-ho.

.Temps: mínim 3’ i màxim 6­’.

7. Realitza una pàgina de Powerpoint o Canva a tall d’exemple del tema de la teva exposició.

8. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) En una diapositiva puc escriure tot el que cregui convenient.

B) Una diapositiva pot acompanyar-se d’una mica de text com a guió i alguna imatge.

C) En una exposició no es necessari emprar connectors, perquè és llenguatge oral i no escrit.

D) Si contrastes la informació evitaràs que hi hagi alguna aportació fraudulenta al teu treball.

E) Les pàgines web en un treball oral se citen dins de la webgrafia.

F) En una exposició oral cal mantenir el cos i els braços hieràtics com una estàtua.

G) Parlem de comunicació no verbal quan fem referència a la paraula.

9. Si mentre fas l’exposició oral et quedes en blanc què pot fer?

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com et va sortir la darrera exposició que vas realitzar per a alguna matèria. Què et va sortir bé? On et vas equivocar o què podies haver fet millor? Respon aquestes preguntes sincerament, t’ajudaran a fer la proper correctament.