dimecres, 14 d’abril de 2021

Club de lectura: sessió 3. Entrem en la novel·la. Adreçat a tothom



SESSIÓ 3: 

Entrem de ple en la novel·la. Ho farem mitjançant unes preguntes que t’ajudaran a entrar en una mica més de detalls. Cal que et fixis bé per entendre la novel·la.

 

Respon a les següents preguntes:

1. Realitza una petita descripció d’en Jan. Si no tens idees… pots descriure’l amb cinc adjectius.

2. Què rep en Jan d’un individu que amaga misteri?

3. Què va succeir-li al pare d’en Jan? Per què?

4. Quin és el primer somni premonitori que va partir en Jan i que decideix compartir amb la seva amiga Marta?

5. Qui viu a la casa Petrel? Realitza un dibuix d’acord amb la descripció que es relata en la novel·la.

 

 (Imatge extreta de: Vikipèdia)

 

diumenge, 11 d’abril de 2021

Conte amb valors: "L' amo i el criat", conte popular d'Amèrica Llatina. Adreçat a tothom


Una vegada hi havia un criat que sofria molt pel mal caràcter del seu amo. Un bon dia aquest senyor arribà a casa de molt mal humor, s’assegué a la taula per a menjar i s’impacientà en veure que el seu criat es retardava una mica al servir la menja. Escoltant al seu patró queixar-se, el criat no esperà el suficient a què la sopa s’escalfés. Per això, el senyor trobà que la sopa estava freda. Colèric, agafà el plat i el llançà per la finestra. Llavors, el criat també tirà per la finestra la carn, el pa, el vi, el tovalló, els coberts i el mantell que estava a sobre de la taula.

-“Què fas, temerari?”, digué el propietari, enfurit.

-“Disculpi vostè, senyor. L’he malinterpretat. He cregut que vostè volia menjar avui al pati. Fa una temperatura tan agradable!”, respongué el criat.

El propietari s’adonà del que havia fet, reconegué la seva falta i el seu mal caràcter i donà les gràcies al seu criat per la lliçó que acabava d’ensenyar-li. I és que, al llarg de la vida, qualsevol ens pot fer mal, emperò podem decidir si volem o no patir. Les accions per elles mateixes no generen patiment, sinó la importància que els hi atorguem. Si responem a la violència amb violència, aquesta creixerà, en canvi, si responem a la violència amb tranquil·litat, aquesta s’encalmarà.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Imatge extreta de: Mundo Primaria)

(Traducció: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Tast ortogràfic: subratlla la forma correcta de les següents formes:

a que / a què              retràs / retard           estaba / estava           vosté / vostè

canvi / cambi             donar-se compte / adonar-se           atorgar / otorgar

3. Al conte apareixen diverses vegades els mots amo i criat. Cerca alguns sinònims de cadascun per a evitar la repetició.

4. Per què el propietari actua de mala manera amb el criat? Com haguessis actuat al seu lloc? Per què?

5. Trobes adequada la reacció del criat envers el seu amo? Per què ho penses així?

6. Cerca algun camp semàntic en el qual es puguin agrupar diverses paraules que apareguin al conte.

7. Fòrum 1: creus que els que manen tenen mal caràcter, que necessiten millorar les seves maneres de fer, que s’aprofiten de la seva posició per a fer patir els altres i que ells no estan controlats ni que prenguin decisions equivocades? Per què? Si els que manen tenen formes agradables creus que el producte sortirà millor i el treballador ho farà tot amb més gust? Raona la teva resposta.

8. Fòrum 2: explica una situació violenta en la qual t’hagis vist implicat i com la vas solventar. La violència ha de ser resposta necessàriament amb violència? Per què?

9. Comenta aquesta màxima que apareix al conte:

“Les accions per elles mateixes no generen patiment, sinó la importància que els hi atorguem”.

10. Quin és l’ensenyament que amaga aquest conte amb valors?

 

dimecres, 7 d’abril de 2021

Els camps semàntics. Els hiperònims i els hipònims. Adreçat a 3r d'ESO

 ELS CAMPS SEMÀNTICS

Les paraules d’una llengua poden establir una relació entre elles, perquè tenen una forma semblant, com ara pi, pinada o perquè tenen un significat comú, sofrir, patir.

Si ens fixem en la derivació o la composició, veurem que les paraules s’agrupen dins d’una mateixa família lèxica, això succeeix quan tenen el mateix lexema o arrel, i presenten per tant, una forma i un significat semblants.

Ex: gos, gossa, gossera, gossada, gosset, gossàs, gossot.

A part d’aquesta agrupació podem reunir els mots segons si comparteixen una part del seu significat, encara que presentin en el seu lexema formes diferenciades. Aquest tipus d’agrupacions s’anomenen camps semàntics, perquè tenen semes, és a dir, unitats de significats comuns. Així doncs, podem parlar per exemple, del camp semàntic dels vents: tramuntana, mestral, garbí, xaloc, migjorn, gregal… o dels colors: blanc, roig, negre, verd, groc… o de les herbes medicinals: farigola, romaní, marialluïsa, sàlvia


ELS HIPERÒNIMS I ELS HIPÒNIMS

L’hiperònim és com armari gran que encabeix diversos calaixos. Un mot amb un significat ampli que inclou altres paraules que hi estan estretament relacionades, amb un significat més concret. Si observem el mot ocell, veurem que estem davant d’un mot ampli i que inclou una sèrie d’ocells més específics: pit-roig, pardal, passerell, falciot

Quan ens trobem davant dels “calaixos”, és a dir, les paraules que s’inclouen dins d’una amb un significat més gran, estem parlant dels hipònims. Per tant, pit-roig, pardal, passerell, falciot… serien hipònims del mot ocell.

Sovint, quan parlem, emprem mots d’àmbit general i sense precisar ben bé allò que es desitja explicar, per ignorància o possiblement desconeixença. No és el mateix dir que has vist un arbre, ja que és un mot molt genèric, un hiperònim, que dir que has visionat un avet, un pi, una alzina, un pollancre… Per tant, a nivell comunicatiu, sempre és fonamental especificar tan com es pugui, així doncs, caldrà sempre optar per un mot d’un àmbit més concret (hipònim) que no pas per un de genèric (hiperònim) i per quin motiu? Doncs pel simple fet que allò que transmetem serà més exacte, fiable.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, fixa’t en la imatge perquè et facilitarà l’entesa i l’aprenentatge.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Pinterest)

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un camp semàntic amb un exemple.

2. Per què sempre cal optar per un mot hipònim que no pas per un hiperònim en una conversa? Explica-ho amb un exemple.

3. Comenta la diferència que hi ha entre un hipònim i un hiperònim. Si et donem: instrument, flauta. De quina tipologia seria cadascun?

4. Esmenta l’hiperònim de cadascun dels següents hipònims:

corb, plataner, garbí, nespra, mastí, bleda, cadira, vint, piano, polsera, mocassí.

5. Relaciona els animals de la fila A amb els sons que emeten de la fila B. Si cal ajuda’t del diccionari en línia.

A: cavall, tórtora, ratolí, gat, gos, porc, mussol, ovella, vaca, lleó, llop, gallina, pollet, granota.

B: udola, rugeix, parrupa, borda, renilla, cloqueja, gruny, miola, xiscla, esgaripa, bela, mugeix, rauca, piula.

6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Què t’ha resultat més complicat d’entendre i per què? Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a classe la diferència que hi ha entre l’hiperònim i l’hipònim?

 

 

 

divendres, 2 d’abril de 2021

Club de lectura: sessió 2. "Premonicions"... Adreçat a tothom

 


SESSIÓ 2:

Emili Bayo et parla 1’ de la seva obra “Premonicions” (2013)...

https://www.youtube.com/watch?v=06FMl6DcwyE

 

Qui és l’Emili Bayo?

Emili Bayo Juan (Lleida, 1961). Va cursar estudis de filologia a Lleida, on va col·laborar en la formació de grups literaris i la confecció de revistes. Va treballar de cambrer a Londres, d'ajudant a la biblioteca de l'Estudi General de Lleida, de locutor radiofònic i d'operari de decoració, entre moltes altres ocupacions. Després de viure un any a Barcelona redactant una tesi de llicenciatura, va fruir d'una beca d'investigació en l'aleshores recent fundada UdL i es va doctorar l'any 1990 amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme. Des de llavors ha treballat a l'ensenyament secundari. També ha codirigit durant dos anys les pàgines d'informació literària del diari Segre i ha publicat articles d'opinió, crítica literària i comentari esportiu en diaris i revistes. Escriu novel·les i contes. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. D’entre la seva trajectòria literària destaquen: “Puta pasta” (2015), “Contes de terror2 (2017), “El mañana sin mi” (2019), “Prop de les bombes” (2020).

[Extret de Vikipèdia]

 

Algunes pistes de l’obra...

El dia que en Jan fa 16 anys rep un regal molt especial, una capsa de fusta amb tres pedres i una nota que hi diu: "Si la genètica és justa, sabràs què fer amb aquestes pedres". No porta remitent i tot el que sap és que fa dotze anys algú va deixar aquest paquet preparat, i que dotze són precisament els anys que han passat des de la mort del seu pare, Però quin significat té? En Jan fa temps que té somnis premonitoris, fins ara no hi ha donat gaire importància però cada vegada passen coses més estranyes i inexplicables que tenen relació amb el passat del pare i la seva misteriosa mort. Per resoldre-ho haurà d'aconseguir desxifrar el secret de les tres pedres.

(Fragment extret de: Grup62)

 

Respon a les preguntes següents:

.Anomena alguna pel·lícula que tracti sobre el món dels somnis.

.Què és una premonició?

.Redacta una petita nota sobre l’argument darrere de la novel·la per a fer una captatio benevolentiae.

.Amb quina finalitat empra l’autor les premonicions?

.Al llarg de l’obra, Emili Bayo fa ús de dos recursos literaris: cliffhanger i el flashforward. I Comenta en què consisteixen i per què creus que els utilitza?

.Crea un Booktuber sobre l’obra “Premonicions” i penja’l a Youtube. Penses que contribueixen en la lectura d’una novel·la? Per què?


[Material consultat: “Ficha para el/la professor/a. Premoniciones. Emili Bayo”, per Carina Llobera]

 (Crèdit fotogràfic: Grup62)

dimarts, 30 de març de 2021

Els orígens ancestrals de la festa major. Adreçat a tothom

 

En els segles passats la Festa Major no era tal i com la coneixem avui dia, sinó que era una Fira del bestiar, que anava itinerant de poble en poble. Tot era a causa de la gran quantitat de bestiar que hi havia als pobles temps ençà. A Alcarràs, per exemple, i com relatà l’historiador i metge Manuel Camps dins “Història de la vila d’Alcarràs” (2003), hi havia dos punts de compra-venda de bestiar: al carrer davant el bestiar vacú i al carrer calvari el bestiar de peu rodó, mules, ases, cavalls i altres. Això feia que gairebé la totalitat dels cafès, fondes i hostals dels pobles estiguessin plens. Durant la fira també es realitzaven concursos, com per exemple, una cursa a peu on donaven com a primer premi un corder, un pollastre al segon i una ceba al tercer. També s’hagué de prohibir pels escàndols que es produïen durant la competició atès que tothom volia guanyar. La Fira, precedent del que anomenem la Festa Major realitzà les seves primeres passes al segle XIII. Era un punt de trobada per a la gent de la vila, en les places, cafès del poble i l’església del municipi. Era una festa patronal, és a dir, una festivitat en honor a un sant o patrona, i que no sempre coincidia amb el/la titular de la parròquia, d’aquí que l’església hi estés present i alhora jugués un paper rellevant dins de les festes.



En aquells temps, l’esdeveniment més destacat era un dinar popular que organitzava la comunitat eclesiàstica. Emperò, no tot van ésser flors i violes, aviat els bisbats veieren que les despeses d’aquests esdeveniments eren elevats, i decidiren limitar el convit per part dels mossèns a més veïns. Això mateix, va donar-se quan el rei Ferran el Catòlic, el 1487 va prohibir que es realitzessin despeses superiors de deu sous per cada foc, és a dir, llars, famílies, tanmateix, un any després, aquesta llei fou derogada a petició dels pagesos, gràcies als fruits de la negociació amb el rei, sobre la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe, i que no volien desistir de rebre durant la festa destacada del seu poble tant els amics com els seus familiars.

En termes generals, les Festes Majors acostumen durar tres dies, en algunes poblacions s’allarga fins i tot, a cinc. Per costum, el primer dia se sol fer coincidir amb el cap de setmana, ara bé, no sempre és així, alguns pobles donen el seu tret de sortida en dimecres.

Si ens fixem en els fets religiosos d’aquestes, es realitzaven les vespres a la vigília, és a dir, portaven a terme una pregària litúrgica que tenia com a protagonista a un orador per al sermó i també d’una processó, sovint amb gegants i nans, amenitzats amb la banda del poble o bé una de forània. En un àmbit més profà, i al llarg de la seva consolidació durant el proppassat segle XX, dins d’aquestes festes hi podem trobar diferents activitats amb el desig d’acontentar a tothom, com ara les cercaviles, on mitjançant un acte es recorrien diversos carrers de la població amb música per anunciar una funció religiosa, una festa, o com a preludi d’una serenata. D’altres activitats que s’hi efectuaven eren els balls a l’envelat, així com també les representacions teatrals o bé líriques, jocs per als més menuts a la plaça, les ballades de sardanes, les danses tradicionals, les vaquetes, avui dia, majoritàriament ja desaparegudes, les competicions esportives, els castells humans, els focs artificials, els correfocs, els concerts, les firetes amb les seves atraccions com ara els autos de xoc, les paradetes del tir, les tómboles i finalment, arribava el fi de festa amb els castells de foc, i que indicava amb tristor el retrobament per a les properes, si la salut acompanyava.

A la meva població, Alcarràs, també s’acomplia una cursa de càntirs on les dones de la vila corrien transportant-ne un a sobre del cap i guanyava la que arribava primera a meta sense que li caigués en cap moment. Per finalitzar la Fira es feia un gran ball a la plaça més important del poble. En acabar-se la ramaderia també es clogué el concepte de fira i passà a denominar-se Festa Major, esdevenint així les festes més preades del poble o vila, tot i que, de fet, algunes poblacions celebren dues festes majors, una a l’estiu i una altra a l’hivern. De fet, el concepte de fira retornà amb la celebració de la Fira del Comerç des de 1994.

A Juneda, els fets de cada festa major se celebraven al Parc de l’Alegria, i les firetes s’ubicaven a la plaça de Catalunya. Aquestes s’emplaçaren allí fins que es reformà la plaça, posteriorment es traslladaren darrere de la residència de l’Anunciata. Alguns dels seus actes eren el trofeu ciclista de la vila, el torneig d’escacs, la cursa d’autocròs, l’aeromodelisme, com a esdeveniments característics i que no es portaven a terme en tota vila. A l’Slideshare el professor d’història Antoni Aixalà té penjats diversos programes de la Festa Major de Juneda de fa prop de cent anys, que podeu rellegir, descarregar-vos i ja de pas, donar vida al cuquet de la curiositat i d’uns records que us comportaran més d’una sorpresa, de saber quines accions s’hi portaven a terme, de quines obres de teatre s’hi van representar, de quins artistes venien fins a la població a actuar, i també petites alegries, dins d’uns llibrets, programes de festa on hi apareixia el convit del o la batlle, l’article d’algun erudit de la vila, alguna poesia, la publicitat que en facilitava la publicació i com no els actes dels dies de festa. D’altres, sortosament, en acabar la festa els guarden en format paper com un bé patrimonial, si es vol, com un petit tresor. Dues manifestacions que sobresurten en moltes festes majors, són el pregó d’inici de festes, amb un personatge il·lustre aconvidat o una persona destacada del poble. Així com també, l’acció de nomenament i relleu de les pubilles i dels hereus, practicada a Catalunya des de mitjan del segle XX. A Alcarràs se celebra aquesta manifestació des del 1968.

L’ajuntament de cada poble és el principal valedor d’aquestes festes, demanant als seus habitants que engalanin els balcons o finestres de les seves llars amb un estendard on hi apareix l’escut del poble o amb la senyera catalana en motiu de festa. Tradició que encara podem gaudir i veure, sobretot en pobles més modestos. Les autoritats també acostumaven a convidar els amics i familiars i ho celebraven amb un gran dinar popular, on posteriorment, lliuraven el premi al guanyador/a del disseny del cartell inclòs en el programa i els cartells de la Festa Major. Un altre fet que s’hi donava era que hom esperava a la Festa Major per a estrenar alguna cosa, un nou pentinat o un nou vestit, atès que, era un motiu de satisfacció i on tothom es fixava en l’altre.

Com a curiositat, encara avui dia podem trobar els nostres padrins que anomenen Fira a la nostra Festa Major, i no anaven desencaminats, sinó que és fruit dels seus orígens a l’entorn del mercat sobre bestiar d’alguns decennis enrere.

El grup musical La Trinca, l’any 1970 dedicà una cançó a aquest fet tan nostre i on aconseguiren captar-ne l’essència d’aquests dies de joia, sense defugir el seu estil característic. Fixeu-vos en la seva lletra:

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Visca el pa, visca el vi,
Visca la mare del meu padrí.

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor.
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes
I havent dinat, migdiada, processó,
Concert, castell de focs i ball a l'envelat.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui matem el capó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló.
Avui és Festa Major.

Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
I posar xampany dins el porró.
Canviarem l'aixada pel pendó,
Que avui és Festa ... Festa Major.

En la festa major es commemorava un fet valuós dins de la seva història o tradició i que a la vegada, era compartit per tots els habitants. En algunes poblacions es feien coincidir amb les fires, on els mercaders i comerciants podien fer intercanvis. Val a dir, que algunes d’aquestes festes majors amb els anys i afluència de gent han rebut el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, perquè són un tot, fins i tot, més que les festes essencials de cada barri, poble, vila o ciutat, perquè han traspassat fronteres i cal que es preservin. Com fa una bona colla d’anys cantava La Trinca, “Alegria, que és Festa Major”! i sobretot, retrobeu-vos amb els vostres familiars, gaudiu-ho força, molt civisme i respecte per tothom.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2021

 

.Fonts Consultades:

-CAMPS, Manuel, “Història de la vila d’Alcarràs”, Pagès Editors-Ajuntament d’Alcarràs, Lleida, 2003.


.Webgrafia:

El Gerió Digital, Enciclopèdia Catalana, Slideshare)


[Crèdits fotogràfics: Som Garrigues, Slideshare]


EXERCICIS:

1. Llegeix el present escrit i respon a les preguntes següents:

.Quina és la gènesi de les festes majors?

.En quin segle començaren a esdevenir-se?

.Quin estament pagava inicialment el dinar de festa major?

.Un rei va estar a punt d’acabar amb les despeses familiars de més de deu sous. De qui estem parlant?

.Per quin motiu se celebraven les festes majors?

.Els veïns del poble podien engalanar les finestres i balcons. Veritat o mentida?

.Quina tipologia d’actes s’hi celebraven?

.Hi ha una cançó dedicada a la festa major? Qui la cantava?

2. Treball d’investigació: realitza una petita recerca sobre la festa major del teu barri, poble o ciutat i analitza els programes. Quins actes s’hi portaven a terme?

3. Cacera del tresor: fes d’investigador/a i a través de la xarxa, respon a la següent pregunta: per què en algunes ciutats com Lleida s’ha deixat de realitzar l’acte de pubillatge?

4. Fòrum: què t’agrada de la festa major? Quins actes t’atrauen més i quins menys? Per què?

5. Proposta artística: realitza un cartell artístic per a la festa major del teu barri, poble o ciutat.

 

 

 

 


divendres, 26 de març de 2021

Conte amb valors: "Les dues bosses". Adreçat a tothom

 

Un nen, al regressar del col·legi, començà a criticar sense miraments a un company seu davant de la seva mare.

-“És que és molt babau, mare”. Tot ho fa malament. Cada vegada que el mestre pregunta mai sap la resposta. Si ni tan sols ha après les taules de multiplicar! Jo soc molt més llest que ell”.

Després d’escoltar les queixes del seu fill, la dona va romandre callada i pensativa. Veient que no obtenia cap resposta, el nen insistí:

-“Mare, digues quelcom. Tu no penses també que soc el més espavilat de la classe?”.

I llavors la dona, amb veu serena, li deixà anà:

-“Estimat meu, vaig a respondre a la teva pregunta amb un petit conte. Explica una llegenda molt antiga que cada persona neix al món amb dues bosses suportades del seu coll: una a la part frontal i una altra a l’esquena. La bossa que porta a la part del davant està emplenada per les faltes i els defectes de la resta de persones, ja siguin dels seus companys de col·legi, germans, amics... I la bossa grossa que transporta al darrere de l’esquena la porta carregada de les seves pròpies mancances i defectes. D’això que sempre som molt ràpids per a veure el pitjor dels altres, emperò sovint estem cecs per a veure els nostres propis defectes. Així que aprèn bé aquesta lliçó de vida, fill meu: abans de veure i jutjar els defectes aliens, primer observa i jutja els teus.


(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

 (Imatge extreta de: Wordpress)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Què significa l’expressió “sense miraments”.

3. Explica què volen dir les paraules assenyalades en color taronja.

4. Cerca un sinònim per a cada mot:

espavilat:                                                       mancança:

babau:                                                            serena:

5. Copia un fragment en estil directe que aparegui al conte i justifica per què ho és.

6. Anota cinc verbs en temps passat que apareguin al conte.

7. Aporta cinc adjectius que hi ha dins del conte.

8. Gamificació: dins del conte apareix una paraula que en anglès significa ‘extraterrestre’, de quin mot estem parlant?

9. Quina és la lliçó que amaga el conte “Les dues bosses”?

10. Fòrum: hi ha més tendència a criticar a la resta que a veure els nostres propis defectes? Per què? Raona la teva resposta.

 

 

 

dilluns, 22 de març de 2021

T'agrada la poesia? Adreçat a tothom


Ahir diumenge 21 de març era el Dia Internacional de la Poesia. És un gènere literari magnífic, una mena de sudoku fet amb les paraules, les emociones hi ballen en solfa, on el lector té la principal missió de descobrir allò que el poeta o la poetessa et vol transmetre. Com que avui dia, hi ha persones que no volen aventurar-se a realitzar aquest esforç de pensament, la poesia ha esdevingut un gènere oblidat, quan de fet, no hauria de ser així. Per tant, aquesta setmana i més que mai, et proposo el repte d’anar a una biblioteca a agafar en préstec algun llibre de poesia i no “per obligació”. T’atreveixes a llegir poesia???

 

Et deixem en un petit recital poètic de 12’:

https://www.youtube.com/watch?v=A5B2J_KOsR8

 

(Crèdit fotogràfic: JMCO)

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un poema.

2. Escriu un poema en català de temàtica lliure.

3. El poema que has escrit en l’activitat anterior recita’l en veu alta un parell de vegades. Posteriorment, enregistra’l amb format àudio i adjunta’l aquí.

4. Fòrum: llegeixes habitualment poesia? Per què? T’agraden els recitals poètics o bé has assistit alguna vegada a algun? Raona les teves respostes.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;