La novel·la de detectius i la novel·la negra (1). Adreçat a tothom

 

LA NOVEL·LA DE DETECTIUS 

Aquest tipus de novel·les es fonamenten en la investigació d’un misteri. Aquest acostuma a ser un crim, un robatori, una desaparició. El procés d’investigació la porta a terme un detectiu, el qual sol ser el protagonista de la història. Pot ésser un policia, detectiu, un jutge, un advocat, un jove aficionat.

Gràcies a la literatura molts detectius han esdevingut coneguts, més que els seus creadors, com per exemple, en Sherlock Holmes, que portà a la vida Arthur Conan Doyle. L’autor va decidir que morís perquè la gent coneixia més el personatge que a qui li havia donat vida.

Miss Marple protagonista de força novel·les d’Agatha Christie. És una mestra soltera i jubilada que viu a Saint Mary Mead i que es dedica a resoldre misteris sense ésser detectiu, sinó com a passió. Actua amb humilitat i grans dots d’intel·ligència.

 Arthur Conan Doyle

Fou el creador dels personatges: Sherlock Holmes i del seu fidel ajudant Watson. Les aventures de Sherlock Holmes foren les obres més famoses del creador. En total apareix en 60 narracions.

LA NOVEL·LA NEGRA

La novel·la negra té afinitats a la novel·la de detectius o policíaca. Comparteix el tipus de trama, emperò, es caracteritza per mostrar i exalçar els aspectes més cruels de la societat, com ara la corrupció, la violència, l’abús de poder, i on sobretot s’hi plasmen les desigualtats socials. Si la novel·la de detectius focalitzava en solucionar un crim a mode de trencaclosques; en la novel·la negra cobra protagonisme l’ésser humà, la denúncia social i la psicologia dels personatges. Per tant, s’interessa més per la societat. Presenta un estil concís i senzill, on predomina el llenguatge col·loquial i el realisme, per ressaltar les accions més tèrboles. Un exemple d’aquest tipus de novel·la seria La mirada del tafur, de Ferran Torrent. On una sèrie de personatges antagònics es troben en una cafeteria de València.

 Ferran Torrent

 És un escriptor valencià que ha escrit principalment novel·la. Algunes de les seves obres són: No emprenyeu el comissari o Penja els guants, Butxana. A les seves novel·les hi trobem un ambient urbà, intriga, humor, i sobretot l’argot dels baixos fons de València.

Principals característiques	Novel·la de detectius o policíaca	Novel·la negra
Objectiu principal	.Descobrir qui ha comès el crim com si fos un trencaclosques intel·lectual.	.Mostrar les entranyes del crim, la corrupció i les causes socials que el provoquen.
L’investigador	.Heroi dotat d'una lògica i intel·ligència impecables	.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del sistema.
Visió del món	.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del sistema.	.Món intrínsecament corrupte on la resolució del crim no soluciona el problema de fons.

 

N.B. Pots ampliar informació a:

https://alejandromorenosanchez.com/subgeneros-novela-criminal

 [Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatges extretes de: Vikipèdia, Edicions Mosseguello, El País, Diari El Punt Avui]

 

EXERCICIS:

1. Completa el present quadre sobre aquest tipus de novel·les.

	Novel·la de detectius	Novel·la negra
Característiques
Autors internacionals
Autors catalans

2. Esmenta si els següents autors/es han escrit novel·la de detectius / policíaca o bé novel·la negra.

Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Manuel Vázquez Montalbán, Marta Alòs, Andreu Martín, Maria Antònia Oliver, Sebastià Bennassar, Montse Sanjuan, Edgar Allan Poe, George Simenon, Dashiell Hammett.

3. Redacta un petit fragment literari que formi part de la novel·la negra.

4. Llegeix aquest fragment resumit d’una obra de Sherlock i comenta de què tracta.

EXTRACTE DEL DIARI DEL DOCTOR WATSON

Fins ara he pogut anat citant els informes que, durant aquells primers dies, vaig fer arribar a Sherlock Holmes. Ara, però, he arribat a un punt de la narració en què em veig obligat a abandonar aquest mètode i a confiar, una vegada més, en el record, amb l’ajut del diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants extractes d’aquest diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants extractes d’aquest diari em traslladaran a les escenes que tinc gravades a la memòria amb tot detall. Seguiré, doncs, a partir de l’endemà de la persecució frustrada del pres i de les estranyes experiències que ens van succeir a les landes.

16 d’octubre. Fa un dia gris i boirós, i plovisqueja una mica. La casa està envoltada de núvols que, de tant en tant, s’escampen i deixen entreveure el tenebrós relleu de les landes, els fils prims i platejats que corren pels vessants de les muntanyes i els penyals humits que reflecteixen la llum del sol. Hi ha tanta malenconia a fora com a dins de la mansió. El baronet no s’ha recuperat dels agitats esdeveniments d’ahir a la nit, i jo mateix em nota el cor oprimit i pressento tota l’estona un perill imminent, que resulta encara més terrible pel fet que soc incapaç de definir-lo.

Té cap fonament, aquesta sensació? Considerem la llarga seqüència d’incidents que apunten a alguna mena d’influència sinistra que ens envolta: tenim la mort del darrer ocupant de la mansió, que encaixa perfectament dins la llegenda de la família, i també tenim els repetits testimonis dels pagesos sobre l’aparició d’una criatura estranya a les landes. Dues vegades he sentit amb les meves pròpies orelles un soroll que semblava l’udol llunyà d’un gos. Però és increïble, impossible, que realment pugui tractar-se d’una qüestió sobrenatural. L’existència d’un gos espectral que deixa petjades reals i que impregna l’aire amb els seus udols resulta inconcebible. Potser Stapleton i Mortimer acaben sucumbint a la superstició, però si hi ha cap qualitat que em defineixi, és la del sentit comú, i res no em farà creure en aquestes coses. Fer-ho seria posar-me al nivell d’aquests pobres pagesos, que no es conformen només amb un gos diabòlic sinó que, a més, se l’imaginen traient foc infernal pels ulls i per la boca. Holmes no en voldria ni sentir a parlar, d’aquestes fantasies, i jo soc el seu representant. Però són els fets, i ja he sentit dues vegades aquell crit a les landes. Suposem que hi hagués realment un go immens per allà baix; això ho explicaria tot. Però on s’amagaria, aquest gos? De què s’alimentaria? D’on hauria sortit? I com s’entendria que ningú no el veiés de dia? S’ha d’admetre que l’explicació natural presenta gairebé tantes dificultats com l’altra. I no perdem de vista el fet que, a banda del gos, hi ha l’agent humà de Londres, representat per l’home del cotxe i per la carta que advertia Sir Henry que s’allunyés de les landes. Això, almenys, era real, però tant podia ser obra d’un amic protector com d’un enemic del baronet. On és, ara, aquest amic o enemic? Resta a Londres o ens ha seguit fins aquí? Pot ser que... Pot ser que sigui aquell home que vaig veure dalt del penyal? És cert que només el vaig veure una vegada, però hi ha força coses que podria jurar en relació amb ell. La primera és que no l’he vist mai aquí a baix, i ara ja conec tot el veïnat. L’altra és que era més alt que Stapleton i més prim que Frankland. Podria haver estat Barrymore, però l’havíem deixat enrere i estic segur que no ens hauria pogut atrapar. Per tant, encara hi ha un desconegut que ens segueix, de la mateixa manera que ens va seguir a Londres. No ens l’hem tret mai de sobre. Potser si aconseguís enxampar aquest home, s’acabarien les nostres dificultats. Hauré de dedicar tots els meus esforços a la consecució d’aquest propòsit.

[CONANY DOYLE, Artur (2006). El gos dels Baskerville, Biblioteca Teide, Barcelona. Text resumit]

5. Aporta el significat de les paraules assenyalades en color lila.

6. Realitza la lectura d’aquest capítol de l’obra més coneguda d’Agatha Christie i explana què succeeix.

CAPÍTOL VII. PART III

El doctor Armstrong va fer una profunda inspiració. Després, va dir:

-I Mrs. Rogers?

-Podria creure en el suïcidi de l’Anthony (amb dificultat), si no fos per Mrs. Rogers. Podria creure en el suïcidi de Mrs. Rogers (fàcilment), si no fos per l’Anthony Marston. I podria creure que en Rogers eliminés la seva muller, si no fos per la mort, sense explicació, de l’Anthony Marston. El que ens cal, però, és una teoria que ens expliqui aquestes dues morts que, una darrere l’altra, s’han succeït tan ràpidament -va dir Lombard.

-Potser us puc ajudar una mica a establir aquesta teoria -va dir Armstrong, i va repetir el que li havia contat Rogers sobre la desaparició de les dues figuretes de porcellana.

-Sí, les figuretes de negrets de porcellana... -va dir Lombard-. És cert que anit quan sopàvem eren deu. I ara, dieu que només n’hi ha vuit?

El doctor Armstrong va recitar:

Deu negrets se n’anaren a sopar.

Un d’ells es va ennuegar i aleshores en quedaren nou.

Nou negrets es quedaren desperts fins molt tard.

Un d’ells es va adormir i aleshores en quedaren vuit.

Els dos homes es miraren. Philip Lombard va somriure i va llençar la cigarreta.

-Encaixa massa bé, redimoni, perquè sigui una coincidència! L’Anthony mor d’asfíxia, o s’ennuega, anit després de sopar, i aquesta Mrs. Rogers s’adorm per sempre més.

-I, per tant? -va preguntar Armstrong.

-I per tant -va seguir Lombard- ens trobem amb un altre tipus de trencaclosques. Una influència malèfica! X! Mr. Owen! Un boig desconegut que està fent de les seves!

-Ah! -va comentar Armstrong amb un sospir d’alleujament-. Veig que esteu d’acord amb mi, ¿però us adoneu del que això significa? En Rogers va jurar que a l’illa no hi havia ningú més que nosaltres, ell i la seva muller.

-En Rogers va errat! O és possible que en Rogers menteixi!

-Jo no ho crec pas, que estigui mentint! L’home està espantat. Està tan espantat que gairebé està a punt de perdre el seny.

Philip Lombart va assentir amb el cap.

-Aquest matí no vindrà cap motora -va dir.

-Això també encaixa. Són els petits arranjaments que Mr. Owen ha anat fent amb anterioritat a la nostra arribada. Nigger Island ha de quedar aïllada fins que Mr. Owen hagi acabat la seva tasca.

Armstrong va empal·lidir.

-Però us n’adoneu... Aquest home ha d’estar com un llum!

Quan Philip Lombard va tornar a parlar, la seva veu tenia un timbre diferent.

-Hi ha una cosa que Mr. Owen no va preveure.

-Què és?

-Aquesta illa és poc més que una roca pelada. No ens costarà gens de fer una batuda. Aviat en farem sortir aquest cavaller anomenat U. N. Owen.

-Serà perilló -va advertir el doctor Armstrong.

Philip Lombard esclafí una rialla.

-Perillós? Qui té por del llop ferotge? Jo seré perillós quan el pugui tenir a les meves mans! -Va fer una pausa i va afegir-: Serà millor que enrolem en Blore perquè ens ajudi. En una situació difícil, ens serà un home molt útil. A les dones serà millor que no els ho diguem. Pel que fa als altres, el general crec que no hi és tot i l’especialitat d’en Wargrave és la inactivitat en grau suprem. Nosaltres tres podrem fer-nos càrrec d’aquesta feina.

[CHRISTIE, Agatha, (2010). Deu negrets, La Negra, La Magrana, Barcelona]

7. Aporta un fragment d’una obra que formi part de la novel·la negra i que sigui d’un autor/a català. Esmenta com s’intitula l’obra.

8. Joc de pistes: llegeix aquest petit enigma, aplica la deducció i resolt el crim.

El famós col·leccionista d'art Víctor Von S va cometre un terrible error en presumir de la seva nova adquisició a la festa d'ahir a la nit: el diamant Llàgrima de Foc. Aquest matí, el diamant ha desaparegut de la seva vitrina blindada i ell ha aparegut inconscient a terra després de ser enverinat.

La inspectora Elena Ros ha interrogat els tres únics sospitosos que tenien accés a la caixa forta:

Carles (El majordom): Afirma que estava a la cuina preparant l'esmorzar i no n'ha sortit tot el matí.

Laura (La restauradora): Assegura que era a la sala d'estar netejant uns quadres antics des de primera hora.

Marc (El xofer): Declara que acaba d'arribar de la benzinera per repostar el cotxe oficial.

La inspectora somriu i atura el culpable immediatament en adonar-se d'un detall revelador:

9. Què és el Cluedo?

10. Crea un punt de llibre vinculat a la novel·la de detectius o a la novel·la negra.

11. Anomena dins del setè art, sèries o films d’aquesta temàtica:

Films o sèries de detectius o policíacs:

Films o sèries de novel·la negra:

12. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) La novel·la negra tracta de resoldre un crim.

B) La novel·la policíaca retrata els baixos fons de la societat.

C) La novel·la negra es fonamenta en el perquè de l’assassinat.

D) La novel·la policíaca consisteix en atrapar el culpable.

E) Dins de la novel·la policíaca o de detectius existeixen diferents subgèneres.

F) Les cartes d’Hèrcules Poirot són un novel·la negra.

13. Fòrum: t’encanta la novel·la de detectius o la novel·la negra? Per què?

14. La novel·la de detectius o policíaca, així com també la novel·la negra sempre han estat de moda. Per què creus que és així? Raona la teva resposta amb evidències.

Conte en valors: "La cabra i l'ase". Adreçat a tothom

 

En una granja, vivien junts a l’estable una cabra i un ase. La cabra sentia una profunda enveja de l’ase, ja que estava millor atès i li donaven més aliment pel dur treball al qual es veia sotmès tots els dies. Per aquesta raó, va ordir un pla per lliurar-se d’ell per una temporada i, amb tal fi, començà a convèncer-lo del miseriosa que era la seva vida. Li parlà del feixucs que eren els seus dies de treball de sol a sol, sense gairebé descansar, del poc aliment i recompensa que rebia a canvi i li explanà que per a donar-li escarment al granger devia fer-se el malalt, així s’alliberaria per un temps de les tasques i, de pas, menjaria més quantitat.

L’ase, menys intel·ligent que la cabra, es deixà enganyar i feu el que aquesta li explicà. I l’amo el posà a l’estable dels animals malaltissos, amb la qual cosa la cabra es quedà sola. Fet que un dels llops que habitaven per la zona i que sempre vagaven per la granja a la cerca d’alguna presa descuidada, s’adonà de la soledat de la cabra a la qual sempre havia vist acompanyada per l’ase. I, sense pensar-ho dues vegades, aprofità l’oportunitat i se la cruspí.

En aquesta faula aprenem que l’enveja dona mals consells.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Il·lustració de: Petr Horácek]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca i explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Qui diu el present fragment, a qui i per què?

...li explanà que per a donar-li escarment al granger devia fer-se el malalt, així s’alliberaria per un temps de les tasques i, de pas, menjaria més quantitat.

4. Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.

5. Pensa i aporta un sinònim de:

Intel·ligent:

Va ordir:

Feixucs:

Escarment:

Vagaven:

Recompensa:

6. Agrupa paraules que tinguin vincle amb el camp semàntic feina.

7. Pensa i escriu frases fetes o mots que tinguin relació amb enganyar.

8. Fòrum: t’ha servit aquest conte per a la teva vida quotidiana? Per què? Raona la teva resposta.

9. Opinió: t’has trobat en alguna situació semblant a la qual s’explana al conte? En cas afirmatiu, explica-la.

10. Busca a la premsa en paper o digital sobre l’enveja i explica’n les conseqüències del cas.

 

 

La novel·la de misteri i de terror (2). "La pell freda", d'Albert Sánchez Piñol. Adreçat a tothom

  

La novel·la parteix de Kollege, un excombatent irlandès que decideix aïllar-se de la societat i se’n va a viure en una illa deserta. Allí treballarà com a observador de la meteorologia. Emperò, en arribar-hi, s’adona que qui havia ocupat el seu lloc fins ara ha desaparegut. Quin secret amaga aquella illa? És l’obra que col·locà dins del panorama literari a l’Albert Sánchez Piñol. Es va traduir a 37 idiomes i va vendre més de cent cinquanta mil exemplars en català.

"Després de  La narració d’Arthur Gordon Pym, d'Edgar Allan Poe, poques vegades havíem experimentat alhora un calfred, una angoixa i una fascinació semblants." Pere Gimferrer

Annex:

file:///C:/Users/jcorretg/Desktop/Sanchez_2004.pdf

[Imatge extreta de: Casa del Llibre]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment de l’obra La pell freda i comenta’l.

Tot l’horror del món es concentrava en aquella porta convulsa. Estava més enllà de la rendició, més enllà de la bogeria; però encara no estava més enllà de la resignació, ni més enllà de l’apatia, i per tant no podia acceptar el meu destí en pau. No sentia la veu dels monstres. Només la força de la pluja i els cops, els cops, sobreposant-se els uns als altres. Vaig somicar amb llàgrimes petites, i al mateix temps que plorava, mentre em mossegava un puny sabia, em constava que cap providència em trauria mai de l’illa. La porta cedia. Trontollava com una fulla de llorer que bull a l’olla, rebentaria pels quatre costats d’un moment a d’altre. Paralitzat, hipnotitzat, era incapaç de treure els ulls de la porta. I va ser just en aquella hora última que es va produir un miracle, però a la inversa. Ja no necessitava la salvació, era inútil. En breus instants seria carronya. El miracle era que no m’importava morir. Era mort, de fet.

[SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (2002). La pell freda, La Campana, Barcelona]

2. Ídem de l’anterior.

Vaig lligar una corda al coll de l’ostatge. L’altre extrem, a la pota del llit. Després vaig obrir la porta i d’una empenta la vaig fer fora. Estava segur que en Batís patiria amb aquella visió, potser cometria una imprudència. La bèstia va dubtar. Després va córrer uns metres, creient-se lliure, fins que la corda es va tibar i l’estrebada del seu propi impuls la va fer caure. Idiota. Durant uns minuts no es va produir cap resposta. Jo sotjava per la finestra; veia la bestiola lligada, a terra i esmaperduda. A estones feia moviments idèntics als d’un gos lligat que vol tornar amb el seu amo. Renunciava, descansava i ho tornava a intentar. De sobte, però, un projectil ben dirigit va tallar la corda. Quina punteria! El que va seguir només s’explica per una bogeria mútua: en lloc de disparar-nos, els dos vam començar una carrera frenètica per l’ostatge. Jo vaig sortir de la casa i ell d’algun punt del bosc.

[SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (2002). La pell freda, La Campana, Barcelona]

3. Cerca al diccionari i explica el significat que desconeguis de dues paraules d’un dels fragments literaris.

4. Esmenta mots amb sentit negatiu que apareguin al fragment 1 i al fragment 2.

5. Aporta característiques que vegis als fragments i que formin part de la literatura de misteri i de terror.

6. Una vegada en una entrevista, Albert Sánchez Piñol va clamar: «La por és el que mou el món». Raona la teva resposta.

7. Fòrum: la lectura d’aquests dos fragments literaris t’han generat interès per la novel·la? Per què?

 

Contes d'en Ray Bradbury. Adreçat a tothom

 

Et convidem a llegir alguns contes d’un dels genis de la ciència-ficció del nostre segle i del passat, en Ray Bradbury (1920-2012). Sempre he admirat els seus contes i narracions que et feien pensar, moltes d’elles es van convertir en una sèrie de televisió emesa per TV3 intitulada Històries de Ray Bradbury (1985-1992), on ell sortia d’un ascensor, passejava per la seva sala de treball envoltada d’elements fantàstics i de llibres, s’asseia i es posava a escriure una història, em fascinava!

Doncs, et compartim els seus contes en el present enllaç i et proposem treballar-ne alguns d’aquests. Tradueix-los al català per tal de llegir-los en català.

https://lecturia.org/autores/cuentos-de-ray-bradbury/16331/#google_vignette

Et recomanem aquest volum:

[Algunes preguntes fetes amb IA]

[Imatge extreta de: El Confidencial, Casa del Llibre]

 

EXERCICIS:

1. Escull un conte d’en Ray Bradbury dels 43 que apareixen en l'enllaç. Esmenta quin has escollit. Llegeix-lo i explica de què va.

2. Aporta i cerca al diccionari cinc paraules que hagis après en la lectura del conte triat.

3. Quin és el tema principal del conte que has llegit d’en Ray Bradbury? Què t’ha cridat més l’atenció? És un tema vigent en l’actualitat? Per què?

4. Quines són les característiques de la ciència-ficció que apareixen al conte que has llegit?

5. Com definiries el conte en una paraula o frase curta? Justifica la teva resposta.

6. Quina sensació vas tenir en finalitzar-ne la lectura?

7. T’esperaves aquest final? Com pensaves que s’acabaria?

8. La història conté un gir argumental? En cas que sigui afirmatiu, esmenta’l.

9. Amb quin personatge t’has sentit més identificat i per què?

10. Si poguessis canviar quelcom sobre el destí d’un personatge del conte, què faries?

11. Què ens pretén transmetre en Ray Bradbury amb la lectura d’aquest conte?

12. Explica el títol del conte en relació amb el que has llegit.

13. Fòrum: què t’ha semblat el conte que has escollit? Què t’ha fascinat més i què menys? Raona la teva resposta.

14. Realitza un Booktuber sobre un llibre d’en Ray Bradbury.

"Ombra". Narració d'Edgar Allan Poe. Adreçat a tothom

 

OMBRA

Paràbola

Ni que jo caminés per la vall de l’Ombra.

Psalm de David

 

Vosaltres que llegiu sou encara entre els vivents; però jo que escric ja hauré fet temps ha el meu camí cap a la regió de les ombres. Perquè, en veritat, estranyes coses s’esdevindran i secretes coses seran revelades i molts segles passaran, abans que aquestes notes siguin vistes dels homes. I quan les hauran vistes, els uns no creuran, els altres dubtaran, i ben pocs trobaran gaire matèria de meditació en els caràcters aquí gravats amb un estil de ferro.

L’any havia estat un any de terror, i de sentiments més intensos que el terror per als quals no hi ha cap nom damunt la terra. Perquè molts prodigis i senyals havien tingut lloc, i arreu, per mar i per terra, les negres ales de la Pesta s’havien estès amplament. Aquells, nogensmenys, que eren doctes en els astres, no ignoraven que els cels tenien un aspecte de malaurança; i per a mi, el grec Oinos, entre altres, era evident que ara tocàvem el retorn d’aquell set-cents noranta-quatrè any quan, a l’entrada d’Àries, el planeta Júpiter fa la seva conjunció amb el roig anell del terrible Saturn. L’esperit particular dels cels, si jo no erro de gaire, es manifestava, no solament damunt l’esfera física de la terra, sinó també dins les ànimes, les imaginacions i les meditacions de la humanitat.

Una nit érem set dins les sales d’un noble palau, en una ombriva ciutat anomenada Ptolemaida, asseguts entorn d’alguns flascons del purpuri vi de Quios. I a la nostra cambra no hi havia entrada excepte per una alta porta de bronze; i la porta havia estat afaiçonada per l’artífex Corinnos i era d’un rar treball i es tancava per dins. Negres draperies, igualment, tancaven part defora de la malencònica cambra a la vista de la lluna i de les llòbregues estrelles i dels carrers despoblats, però el pressentiment i la memòria del Mal no en serien així exclosos. Hi havia coses al nostre voltant i prop de nosaltres de les quals jo no puc retre distintament compte: coses materials i espirituals, una pesantor en l’atmosfera, una sensació d’ofec, una angoixa i, per damunt de tot, aquella terrible determinació de l’existència que la gent nerviosa experimenta quan els sentits són agudament vius i desperts, i mentrestant les facultats de l’esperit jeuen adormides. Un pes mortal ens oprimia. S’estenia sobre els nostres membres, sobre el parament de la sala, sobre els vasos dels quals bevíem; i totes les coses n’eren abatudes i aclaparades, totes les coses tret només de les flames dels set llums de ferro que il·luminaven la nostra orgia. Enfilant-se en altes, minses línies de llum, seguien així cremant totes pàl·lides i immòbils; i dins el mirall que llur claror formava damunt la taula rodona d’eben a la qual sèiem, cadascun dels allí aplegats contemplava l’esgrogueïment del seu propi rostre i el llustre inquiet dels ulls moixos del seus companys. Això no obstant, rèiem i estàvem alegres a la nostra manera, una manera histèrica; i cantàvem les cançons d’Anacreont, que són follia; i bevíem copiosament, ni que el vi purpuri ens recordés la sang. Perquè hi havia encara un altre estadant de la nostra cambra en la persona del jove Zoilus. Mort i estenallat ell jeia, amortallat; el geni i el dimoni de l’escena. Ai!, ell no tenia part en la nostra alegria, tret que el seu rostre, retort per la plaga, i els seus ulls, dins els quals la mort no havia sinó mig extingit el foc de la pesta, semblaven prendre tant d’interès en la nostra joia com els morts poden per ventura prendre’n en la joia d’aquells que va a morir. Però encara que jo, Oinos, sentís que els ulls del traspassat eren fits en mi, jo m’esforçava a no comprendre l’amargura de llur expressió, i, guaitant obstinadament dins les fondàries del mirall d’eben, cantava amb una veu alta i sonora les cançons del fill de Teos. Però gradualment les meves cançons cessaven, i llurs ecos, onejant al lluny per entre les negres draperies de la cambra, esdevingueren febles, indistingibles i s’esvaïren.

I vegeu!, del fons d’aquelles negres draperies on anaven a morir les notes del cant, s’aixecava una ombra fosca, indefinida, una ombra tal com la lluna, quan és baixa al cel, pot afaiçonar de la figura d’un home; però no era l’ombra d’un home ni d’un déu ni de cap cosa familiar. I tremolejant un instant entre les draperies de la cambra, a l’últim restà visible damunt la superfície de la porta de bronze. Però l’ombra era vaga i sense forma i indefinida, i no era l’ombra d’un home ni d’un déu, ni d’un déu de Grècia ni d’un déu de Caldea ni d’un déu d’Egipte. I l’ombra reposava damunt la porta de bronze, i sota l’arc de l’entaulament de la porta no es movia ni parlava un mot, ans ella es fixava més allí i hi va romandre. I la porta damunt la qual l’ombra reposava estava, si recordo bé, contra els peus del jove Zoilus amortallat. Però nosaltres, els set aplegats allí, havent vist l’ombra com sortia d’entremig de les draperies, no gosàvem mirar-la fit; ans abaixàvem els ulls i guaitàvem incessantment dins les fondàries del mirall d’eben. I a la fi jo, Oinos, dient alguns mots en veu baixa, vaig demanar a l’ombra el seu estatge i el seu nom. I l’ombra respongué: “Jo soc Ombra, i el meu estatge és al costat de les Catacumbes de Ptolemaida i prop d’aquelles ombrívoles planes de l’Infern que termenegen al brut canal de Caront.” I aleshores els set saltàrem dels nostres seients plens d’horror, i ens estàvem drets i tremolant, esgarrifats esfereïts; perquè el timbre de la veu de l’ombra no era el timbre d’un sol ésser, sinó d’una multitud d’éssers; i variant les seves cadències de síl·laba en síl·laba, queia confusament dins les nostres orelles amb els accents coneguts i familiars de molts milers d’amics desapareguts.

[POE, Edgar Allan (2003). Narracions extraordinàries, Quaderns Crema, Barcelona]

[Imatge extreta de: Segredos do mundo]

 

EXERCICIS

1. Llegeix el present conte d’Edgar Allan Poe i realitza un comentari.

2. Al conte hi apareixen moltes referències a noms i llocs. Explica el seu significat.

Oinos:

Aires:

Saturn:

Ptolemaida:

Corinnos:

Quios:

Anacreont:

Teos:

Caront:

3. Aporta el significat de cinc paraules que desconeguis de la narració.

4. Les catacumbes de Ptolemaida existeixen realment? Investiga-ho i argumenta la teva resposta.

5. Què ens vol comunicar l’autor quan ens parla sobre el canal de Caront?

6. Realitza una petita presentació digital sobre Edgar Allan Poe.

7. Agrupa els mots que apareguin al conte que continguin un sentit negatiu.

8. Fòrum: què t’ha semblat aquesta narració? T’ha sorprès? Explana quelcom que desitgis compartir.

La novel·la de misteri i de terror (1). Adreçat a tothom

 

Les històries de misteri i de por tenen molta història, atès que, en la literatura popular ja existien. Des de l’antiguitat, els humans sempre han explicat històries al voltant d’allò desconegut, estrany, inexplicable.

A mesura que avancem en el temps, en època més moderna, tant la por com el misteri han adoptat diferents formes dins de la literatura: contes de terror, històries de detectius -amb un crim per a resoldre-, relats de suspens amb pistes complicades de desxifrar. Per tant, hi podem trobar històries de tota mena, ara bé, amb un enigma per a resoldre.

Els relats d’intriga generen una gran expectació i tensió durant la lectura per a saber com acabaran. Moltes d’aquestes s’han adaptat al cinema i han tingut molta repercussió. Reben el nom de thriller.

Les narracions de misteri es poden dividir en dos grans grups:

1. Històries on apareixen fets sobrenaturals

S’hi presenten éssers fantàstics, com per exemple, fantasmes, esperits, monstres, i similars. Un autor exemplar d’aquest tipus d’històries era Edgar Allan Poe. Ell barrejà la raó i la bogeria, l’ambient quotidià i plàcid, amb situacions inquietants i esgarrifoses. Aquesta combinació va generar lectors. A través de la seva literatura hi trobem narracions d’espectres, esperits, cases encantades amb fantasmes, sempre descrits amb gran credibilitat per a mostrar més intriga.

*****

Al segle XIX, aquest tipus de literatura va afegir l’element pseudocientífic. Trobem un exemple en la novel·la Frankenstein, de Mary Shelly. Mitjançant les seves pàgines se’ns presenta com el doctor Frankenstein dona vida a un monstre unint bocins d’altres restes humanes. Fou una de les obres representatives del Romanticisme i se la considera un dels primers textos de ciència-ficció.

La nit, la foscor, la boira baixa comporten un ambient propici per a aquests tipus de novel·les.

 

2. Històries on cal resoldre un enigma

Aquest tipus d’històries va sorgir en l’antiguitat. En elles hi podíem trobar endevinalles, creades pels egipcis i els grecs. El lector s’enfronta a diverses situacions i fets misteriosos, que altrament, seran resolts al final de la història.

Les sèries de por i de misteri tenen força èxit entre els joves, perquè comporten interès. Els personatges obscurs atrauen.

Característiques de les històries de misteri i por

Existeixen molts estils de relats de por i misteri, amb una gran varietat de trets caracteritzadors. Tanmateix, hi ha un reguitzell de característiques comunes:

.El relat genera un clima de suspens, d’horror, que provoca inquietud i fa sentir incòmode el lector.

.Els fets que s’esdevenen creen una sensació d’intranquil·litat. Sorgeixen problemes, es prenen decisions equivocades, hi apareixen notícies estranyes o esfereïdores, succeeixen fets sinistres, es creen situacions angoixants.

.L’espai i l’ambient també tenen el seu protagonisme per tal de crear el clima de misteri i de terror: poca llum o foscor, fred, boira, pluja, llu de la lluna, ruïnes, espais subterranis o claustrofòbics.

.Aparició de somnis premonitoris o somnis que semblen reals.

.Sovint hi trobem el narrador protagonista o testimoni. El narrador omniscient, que explica la història en 3a persona des de fora; el narrador protagonista o testimoni forma part dels fets que s’explanen. La implicació del narrador augmenta les sensacions d’incomoditat que es pretenen transmetre.

.Els antagonistes poden ésser irreals: mòmies, monstres, fantasmes, vampirs, esperits, entre d’altres; o reals: assassins, criminals.

.El relat cerca la versemblança, tot i que es glossin fets fantàstics. El lector ha de tenir la sensació que allò podria passar.

.El relat ha d’anar augmentant la tensió a mesura que avança la trama. La resolució del misteri plantejat només pot revelar-se en acabar l’obra, al desenllaç, mai abans.

 

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Crèdits fotogràfics: Desafio enigmático, Vikipèdia, Amazon, National Geographic]

 

EXERCICIS:

1. Què és un thriller?

2. Esmenta algunes característiques que trobem en novel·les de terror.

3. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Un  misteri es pot resoldre abans del final de la trama.

B) L’obra Frankenstein no va ser una de les primeres novel·les de ciència-ficció.

C) Els relats d’intriga mantenen el lector enganxat a la lectura fins al final.

D) A les novel·les de misteri i por s’hi cerca la versemblança.

E) Els antagonistes de les novel·les de misteri i por poden no existir.

F) L’obra Frankenstein també s’anomena El prometeu modern.

4. Llegeix el present fragment de l’obra Frankenstein i comenta’l.

Era una funesta nit de novembre quan vaig veure que els meus esforços arribaven al final. Amb una ànsia que gairebé vorejava l’agonia, vaig reunir al meu voltant els instruments amb els quals havia de ser capaç d’infondre l’espurna en el cos sense vida que tenia als meus peus. Era gairebé la una de la matinada; la pluja feia un renou compassat i trist contra els vidres i la llàntia era a punt d’apagar-se quan, sota la llum vacil·lant i mig extingida, vaig veure obrir-se els esmussats ulls grocs de la criatura; respirava amb dificultat i un moviment convulsiu va agitar els seus membres. [...]

Els seus membres eren proporcionats i havia seleccionat uns trets que em semblaren bells. Bells! Déu meu! La pell groga gairebé no cobria les juntures dels músculs i les artèries de sota; els cabells eren d’un negre llustrós i onejant; les dents tenien una blancor perlada; però aquesta sumptuositat només servia per fer un contrast més espantós amb els ulls aquosos, que tenien gairebé el mateix trist color blanc que les conques on eren posats, amb la pell apergaminada i els llavis rectes i negres.

Els diferents accidents de la vida no són tan fàcilment canviables com els sentiments de la naturalesa humana. Jo havia treballat molt dur durant prop de dos anys amb l’únic propòsit d’infondre vida a un cos inanimat.

M’havia privat de descans i de salut. Ho havia desitjat amb un ardor que excedia de molt la moderació. Però ara que havia acabat, la bellesa del somni s’esvaïa i l’horror i la repugnància m’omplien el cor. Incapaç de suportar l’aspecte de l’ésser que havia creat, vaig sortir corrents de l’habitació i vaig estar una bona estona caminant per la meva cambra, sense poder tranquil·litzar la meva ment per dormir. Al final, el cansament va poder més que la commoció i em vaig estirar damunt el llit vestit, tractant de trobar uns moments d’oblit. Però va ser debades: vaig dormir, sí, però destorbat per somnis turbulents. [...] Em vaig despertar horroritzat, pel front m’hi corria una suor freda, les dents em petaven i em tremolaven cames i braços. Aleshores, a la claror groguenca i deslluïda de la lluna que entrava per les escletxes de la finestra, vaig contemplar aquell pobre infeliç, el monstre miserable que jo havia creat.

[SHELLEY, MARY, (2017). Frankenstein, Vicens Vives. Text adaptat]

5. Esmenta dues filmacions de misteri i dues més de terror basades en novel·les.

6. Cerca un conte d’Edgar Allan Poe. Esmenta el seu títol i comenta’l. Assenyala les característiques que vegis sobre misteri i por.

7. Crea una portada per a un llibre de misteri o por.

8. Mary Shelley és coneguda sobretot per l’obra Frankenstein. Esmenta d’altres novel·les sorgides del puny de l’autora.

9. Edgar Allan Poe va escriure diversos reculls de contes. Però ara et demanem d’aquest autor...

Un recull de contes:

Una novel·la:

Una poesia:

10. Realitza una cerca i aporta d’altres autors/es del gènere de misteri i terror.

11. Esmenta una obra d’un autor català que s’inclogui dins del gènere del misteri o del terror.

12. Fòrum: esmenta una novel·la de misteri o de terror que hagis llegit. De quin autor/a és? De què tracta? Et va atrapar en la lectura? Per què?