Estratègies per a la comprensió lectora. Adreçat a tothom

Veiem vuit estratègies de comprensió lectora fonamentals i que t’ajuden a millorar en la lectura d’un text.

.Fer hipòtesis (predir):

El lector anticipa el text que llegirà. Crea expectatives sobre el que passarà i el text. S’anticipa al que s’esdevindrà en el text, fins i tot, basant-se amb coneixements previs.

.Inferir o llegir entre línies:

Provoca en el lector que empri la seva experiència, coneixements previs i se centra en les paraules clau que apareixen al text, i donen informació destacada per interpretar allò que l’autor pretén comunicar i que no està explicitat al text.

.Fer-se preguntes:

Saber trobar les respostes a les preguntes que es fan. Si estan implícites o no al text. Si cal una opinió o coneixement previ.

.Fer connexions:

Potencia el comportament reflexiu. Estableix un record mitjançant el text, un enllaç, amb una experiència personal, una lectura prèvia, els coneixements que tenim.

.Visualitzar:

En veure el text estableix relacions amb la seva experiència personal, d’altres textos, o bé, amb el coneixement del món. Mitjançant aquesta estratègia ha de reconèixer els referents culturals, les expressions, el lèxic, els sentits figurats, les metàfores que es trobin al text.

.Reparar la comprensió:

Quan no s’entén un fragment, el lector se’l salta. Llavors, cal retrocedir i reparar la comprensió, és a dir, rellegir, revisar la paraula on es perd el coneixement, reduir la velocitat de lectura, pensar en la lectura que s’està llegint (de què va?), fer preguntes, establir connexions.

.Resumir:

Cal entendre el text, discernir allò que és fonamental del que és secundari. També ajuda a organitzar el text quan el sintetitzaràs. Permet comprovar si has entès o no el text.

.Reorganitzar la informació:

Costa organitzar les dades obtingudes amb la lectura. Pot no saber-se explicar el text que s’ha llegit, tot i entendre el vocabulari i no saber establir relacions entre fragments.

[Imatge extreta de: NeuronUp]

[Font: XTEC]

EXERCICIS:

1. Escull una estratègia de comprensió lectora d’aquesta fitxa i explana-la amb les teves paraules.

2. Cerca una altra estratègia de comprensió lectora que no aparegui aquí i explica-la.

3. Fòrum: quines estratègies de comprensió lectora empres? Et resulten eficaces? Per què?

El so dels animals. Adreçat a l'ESO

 

[Quadre de: Brueghel el Jove, Entrada a l’Arc de Noé (1630)]

Moltes vegades escoltem el so d’un animal i no el sabem anomenar. Com fa la granota? Com fa el gat? Com fa el porc? Doncs, aquí podreu veure en una fitxa resum el so que emet cadascú per tal d’emprar-lo correctament.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: Parla catalana]

EXERCICIS:

1. Explica què és un…

Borinot:

Cigala:

2. Esmenta com fa el so que emeten els següents animals i com s’anomena:

ANIMALS	SO	NOM DEL SO (EL VERB)
Cavall
Colom
Granota
Gat
Grill
Serp
Rata

 

3. Pensa i aporta com es diu l’animal que emet els següents sons:

Roc-roc:

Ric-ric:

Nyic-nyic:

Piu-piu:

Mec-mec:

Marramau:

Hihihihiiiii:

4. Escriu un petit conte on apareguin sons d’animals.

5. Cerca cinc frases fetes on hi hagi algun animal i explica el seu significat.

6. Inventa una activitat per a treballar el so dels animals.

7. Enregistra amb el mòbil el so de tres animals i penja’l aquí. No diguis quin és, així l’intentarem descubrir.

8. Què era l’Arca de Noé?

Conte en valors: "El lleó i la granota". Adreçat a tothom

 

Un lleó famolenc passejava un dia pel bosc cercant alguna presa rica per emportar-se a la seva gola.

Una granota que estava reposant sota una enorme fulla veié que aquest s’apropava. Per això, per a defendre’s, immediatament s’inflà tota orgullosa i començà a raucar amb totes les seves forces: “Croaaac, croaaac, croaac”.

El lleó, en escoltar aquell ensordidor soroll, donà un sobresalt reflectint cert temor en el seu rostre.

-“Quin animal serà capaç de cridar amb aquesta força?”, exclamà per a ell mateix.

Llavors, de sobte, la granota, envalentida creient que el lleó ferotge li tenia por, sortí donant petits saltets del seu amagatall cap a ell. I, evidentment, el rei de la selva, en veure que es tractava d’un simple batraci, li posà la pota al damunt i digué entre rialles:

-“Però, com se t’ocorreix desafiar-me? Tan petita i donant aquests crits…”. I dient això, se la cruspí d’una sola mossegada.

Aquesta fàbula d’Esop ens adverteix del perill de la vanitat, ja que pot anul·lar fàcilment el nostre sentit de la prudència, fent-nos creure coses que no som i fins i tot, posar-nos en seriosos problemes que poden acabar de la pitjor manera.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge de: Món de contes]

 

EXERCICIS:

1. Resumeix aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules de color blau.

3. Cerca un sinònim de les paraules de color blau.

4. Com espanta la granota al lleó?

5. Per què perd la por la granota? S’equivoca realment?

6. Com es diu el cant que fa la granota?

7. Busca el son que emeten cinc animals.

8. Subratlla la forma correcta de cada parella de mots:

Envalentonada / envalentida      reflexada / reflectiva      emportar-se / emportarse

Sobresalt / sobresal                  ferotje / ferotge             mosegada / mossegada

9. Presenta l’autor del present conte, Esop.

10. Què ens ensenya aquest conte?

11. Fòrum: la vanitat ens pot portar per mal camí? Per què?

12. Investiga i cerca un altre conte protagonitzat per una granota.

Vocabulari visual (48). Serveis públics. Adreçat a l'Aula d'Acollida

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

Avui coneixerem alguns dels serveis públics que podem trobar sobretot a les grans ciutats, perquè en alguns pobles hi ha carència d’alguns d’aquests serveis. Són uns serveis que ens faciliten una mica més la vida.

També pots veure aquest vídeo!

https://www.youtube.com/watch?v=69dy1_bCkwE

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”; Tiching]

 

EXERCICIS:

1. Visiona la imatge durant trenta segons i posteriorment, i sense mirar-la, anota tots els serveis públics que recordis en un paper.

2. Explica si vius en un poble o ciutat. Com s’anomena? Quins dels serveis públics que apareixen a la imatge hi ha? Quins no disposa la població on vius?

3. Descobreix de quin servei públic estem parlant:

A) Lloc on pots agafar un llibre en préstec:

B) Edifici on s’aclareixen les disputes entre dues o més persones:

C) Espai on hi ha moltes avions:

D) Oficina des d’on es poden enviar cartes o paquets:

E) Servei de transport molt ràpid i que va per sota terra:

F) Espai de grans proporcions on es poden admirar quadres i obres d’art:

G) Edifici on hi ha experts en medicina:

H) Lloc de cada poble de referència on s’atura el tren:

4. Amplia el vocabulari de la següent fitxa amb més serveis públics que es poden trobar a les grans ciutats. Fes-ho com a la imatge, és a dir, cerca o fes una fotografia i escriu el nom a sota.

5. Explica el significat de:

Ajuntament:

Tanatori:

Central de telèfons:

Comissaria:

6. Realitza la següent sopa de lletres en un màxim de cinc minuts.

7. Respon les següents preguntes, el vídeo t’ajudarà...

.Per a què serveixen els serveis públics? Qui se’n pot gaudir?

.Com podem facilitar la tasca dels serveis públics?

.Qui paga els serveis públics?

8. Fòrum: quin és el servei públic que et fascina més? Per què?

Recomanació: "Tot per l'aire", de Jason Reynolds.

 

Al llarg de deu contes que s’ambienten en deu carrers diferents de la mateixa ciutat, Nova York i amb els joves com a rerefons s’emmarca aquest volum. Amb la metàfora “com un autobús escolar caigut del cel”, que fa acte de presència en cada carrer i en un moment determinat per a magnificar les coses com si fos una aparició inesperada d’Alfred Hitchcock, sobretot quan finalitzen les classes. Els nois cobren protagonisme amb les seves passions i tot allò que els envolta: els mocs, el furt de monedes, anant amb monopatí, realitzant bromes, els videojocs, fins i tot, el menyspreu, entre d’altres. En aquest llibre apareixen en solfa  temes com l’empatia, el dol, l’assetjament escolar, l'homosexualitat, la malaltia, la pobresa, la solidaritat. Fou finalista del Premi Protagonista Jove 2023, així com també del National Book Award, entre d’altres reconeixements. La seva lectura no té preu.

[Imatge extreta de: Sembra Llibres]

EXERCICIS:

1. Esmenta quins temes apareixen en aquest recull de contes.

2. Comenta un dels temes que tracta i que t’hagi afectat personalment.

3. En cadascun del contes apareix la metáfora, “Un autobús caigut del cel”, quina funció fa? Per què?

4. Realitza una breu presentació sobre Jason Reynolds.

5. Escriu una petita ressenya d’aquest llibre per a una revista cultural.

6. Fòrum: el recull de contes Tot per l’aire ha estat mereixedor de diversos premis, què té aquest volum que tant agrada? Raona la teva resposta.

"The royal game". Un film d'escacs. Adreçat a tothom

 

Aquesta filmació es basa en una adaptació lliure de la novel·la pòstuma Novel·la d’escacs (1941), de Stefan Zweig, i que durant molts anys fou prohibida per l’Alemanya nazi. Es fonamenta en fets que va viure l’autor en la pròpia pell. Us recomano agafar la novel·la, que segurament, sempre serà millor que la pel·lícula, i de la qual ja en donarem algunes claus en una futura fitxa al blog.

Podeu veure el film a:

https://www.rtve.es/play/videos/cine-internacional/royal-game/7052583/

[Imatge extreta de: Filmaffinity]

 

EXERCICIS:

1. En quina època transcorre l’acció del film?

2. On s’esdevé la trama?

3. Per què li agrada tant llegir Josef Bartok?

4. A què es dedica professionalment? En què consisteix la seva feina?

5. Per què volen fer un referèndum a Viena?

6. Per què Josef decideix cremar documents?

7. Qui el segresta i amb quina finalitat?

8. Quina definició fa Josef sobre el jocs dels escacs?

9. Quina proposta fa Josef al coronel alemany?

10. Com s’anomena el tipus de partida en què un jugador de prestigi juga contra altres jugadors/es alhora?

11. Per què està en vigilància Josef?

12. Què aconsegueix i que li farà un bon servei a la presó?

13. En un moment del film, Josef Bartok clama:

“Els escacs no són més que un tediós passatemps per a generals prussians avorrits”.

A qui ho diu i per què? Amb quina finalitat?

14. En un determinat moment de la partida amb el campió d'escacs, Josef s'imagina que és un jugador molt conegut. Esmenta qui era i presenta'l breument.

15. Quina història amaga el campió d’escacs?

16. Per què s’entreté jugant a escacs el campió del món a mitja matinada?

17. Com aconsegueix ésser alliberat en Josef Bartok?

18. Expressa la teva opinió sobre el film. Què t’ha semblat? Per què?

 

Conte en valors: "L' anec i la lluna". Adreçat a tothom

Un ànec famolenc nedava pel riu a la cerca de peixos, però anaven passant les hores i no hi havia forma de trobar-ne cap.

Armat de paciència, decidí esperar a què s’enfosquís a veure si millorava la seva sort i succeí que, tot just entrar la nit, veié el reflex de la lluna a l’aigua. En aquell moment pensà que, era un peix i se submergí amb celeritat per a capturar-lo.

Els ànecs que estaven al seu voltant observaren el que aquest acabava de fer i començaren a riure’s i a mofar-se del seu company sense aturador, quelcom pel que sentí una gran vergonya i tristesa. No entenia per què, els que havia considerat amics es comportaven amb ell d’aquesta manera.

Des de llavors, l’ànec sentí tanta ignomínia que, inclús quan estava cent per cent segur que havia vist un peix a sota de l’aigua, no s’atrevia a atrapar-lo.

Així mateix, sense menjar per emportar-se al seu bec, acabà finant de fam.

Aquest conte breu de l’escriptor rus Lev Tolstoi ens parla de les nefastes conseqüències de l’assetjament, de com les opinions i les accions dels altres ens poden arribar a fer un dany irreparable.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge de: Ramon Faura]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules de color lila.

3. Per què es confon l’ànec en veure un peix a l’aigua?

4. Com actuen la resta d’ànecs amics?

5. Com haguessis actuat tu si haguessis estat un ànec amic?

6. Et veus familiaritzat amb aquest fragment? Per què?

Els ànecs que estaven al seu voltant observaren el que aquest acabava de fer i començaren a riure’s i a mofar-se del seu company sense aturador, quelcom pel que sentí una gran vergonya i tristesa. No entenia per què, els que havia considerat amics es comportaven amb ell d’aquesta manera.

7. Esmenta almenys dues parelles de mots sinònims que apareixen al conte.

8. Explica un cas d’assetjament que hagis presenciat i comenta com es va resoldre.

9. Fòrum: en els nostres dies per què creus que triomfa el fet de burlar-se d’algú enlloc d’ajudar? Raona la teva resposta.

10. Cerca informació de l’autor Lev Tolstoi i presenta’l breument.