Els joves segueixen a l’institut, veuen un gat i aquest
porta quelcom agafat a la boca. Veurem què pot ser. Al jardí la Laura fita
quelcom estrany…
29
SECRETS DE CANTINA
En Dani va obrir un pam la porta de la cantina perquè en
sortís el fum que sobrevolava l’espai. Va traure el cap i va comprovar que
encara no havien tornat els nois amb l’Arasa. Per una banda, estava dolgut que
el cap d’estudis no l’hagués considerat prou fort per arrossegar màrfegues,
però per l’altra no li feia gens de gràcia estar al costat d’aquell home. Tot i
així, encara que després els castiguessin, ara se sentía més segur amb la presencia
d’una persona gran. Gran quant a edat i quant a volum. Si allà hi havia algú
més, se les hauria de tenir amb el terrible cap d’estudis, i això, encara que
pogués semblar contradictori, l’alleujava. Quan en Dani estava a punt d’ajustar
la porta, un gat negre, esprimatxat, va esmunyir-se com un difeu dins la
cantina.
-Ei, ens ha entrat un polissó!
La Sara el va identificar de seguida.
-Només em faltava aquesta. Soc al·lèrgica als gats! Dani,
ja pots fer-lo fora o començaré a esternudar.
-Deixeu-lo estar –va interposar la Diana-. Aquest gat ens ha ajudat molt.
-És veritat –va afegir la Laura-. Primer gairebé ens mata
d’un ensurt quan ens l’hem trobat al Departament de Socials, però després ens
ha avisat que venia l’Arasa. Bé, encara no sabíem que era ell.
-Ah, i a mi m’ha donat això. –La Diana va treure de la
butxaca un petit objecte rectangular-. És el pendrive d’en Hao.
En Dani s’hi va acostar de pressa i en
identificar-lo, gairebé l’hi va arrencar de les mans.
-Te
l’ha donat el gat?
-Sí.
Hi jugava com si hagués caçat un ratolí.
-Per
tant, aquest gat s’ha creuat amb en Hao, no?
-La
Sara va fer la pregunta amb els braços a la cintura.
-Sí,
en algun moment. També podria ser que a en Hao li hagués caigut a terra i el
gat l’hagués pendrive?
-Com
vols que ho hagi fet, Dani? No he tingut temps i ens hem quedat sense
electricitat. Et semblen motius suficients?!
-Ei,
ja sé que estàs colada per mi, però no cal que ho dissimulis tant!
La
Laura i la Sara li van riure la gràcia.
-En
aquest llapis de memòria hi havia el logotip de la Santacruz, el de la creu
vermella amb la calavera al mig, ho recordeu? El va dissenyar en Hao, que en
sap molt d’informàtica i de tot el que tingui tecles i cables.
-Deu
ser molt llest per segons què, però qualsevol diria que la neu se l’ha empassat!
La
imatge que va compartir en Dani els va preocupar, perquè la Laura per poc s’hi
havia quedat, colgada per la neu. Mentrestant, el gat va acostar els bigotis a
les cames de la Diana i la va ensumar. La Sara, però, va fer una passa enrere i
va llançar un altre tros de fusta a la petita foguera.
-Li
hauríem de posar nom, al mixet.
-Dimoni.
Dimoni Nocturn!
-Calla,
Dani! El nom el triarem entre la Laura i jo. Oi?
-He
de parlar amb tu, Diana. –Amb la mà va indicar-li que era important i que havia
de ser en secret-. No et creuràs el que he vist quan he fet la volta pel jardí.
La
Diana va donar l’esquena als altres, que ja ho tenien assumit.
-Per
això no la suporto –va murmurar la Sara-. No suporto les amiguetes exclusives i
els secretets a l’orella. En Dani va afirmar amb el cap.
-A
mi les noies no em confessen res. I mira que soc un tio sensible. No em costa
plorar, ni emocionar-me. Per cert, tu com tens el turmell?
La
Sara va esbufegar i va preferir buscar a la cuineta si hi havia res de menjar.
-Com
que soc tan guapa, la gent es pensa que he de ser tonta, però no és veritat! Si
no n’aprovo més és perquè em costa concentrar-me. Si tots m’aneu al darrere,
com vols que em posi a estudiar?!
-Ni
ho provis! O en Riki t’espavilarà per sempre!
En
Dani va mantenir les distàncies i va observar les dues noies, il·luminades
lleugerament per les brases; la Laura li explicava coses a la Diana, que
assentia amb el cap.
-Quan
tu has marxat jo no he pogut saltar la reixa i he preferit fer la volta a l’edifici.
Primer he passat per davant de les finestres de la biblioteca. Hi ha entrat un
home tapat en caputxa de l’abric i una passamuntanyes que intentava amagar-se.
Després he reconegut que era l’Arasa perquè ha trucat per telèfon i li he vist
la cara. M’ha fet por que em veiés per la finestra i, tot i que nevava i m’estava
quedant congelada, he seguit vorejant l’edifici. I llavors, he vist aquella
persona. –Va posar-se les mans a la cara-. No t’ho creuràs.
La
Diana va deixar-se guiar pels seus pressentiments i va agafar ben fort la mà de
la Laura.
-L’Arasa
no té la culpa de tots els nostres problemes, oi?
Ella
ho va negar amb les llàgrimes a punt de lliscar-li per les galtes.
-Jo
em pensava que... No vull creure que tingui aquesta capacitat de veure gent que
no... Tu no et pots imaginar com ho vaig passar en aquell càmping abandonat.
Vaig viure coses horribles, i encara tinc malsons cada nit.
La
Diana va abraçar-la davant les mirades curioses dels altres dos.
-Digues
què has vist? És molt important. Crec que més enllà de sortir d’aquí, sigui
avui o demà al matí, hem de descobrir alguns secrets d’aquest institut.
La
Laura va intentar recuperar la serenitat per explicar finalment el que havia
vist.
-Quan
he girat la cantonada, a l’altura dels tallers, tot i que era molt fosc, m’ha
semblat veure una noia que corria.
-Què
vol dir que t’ha semblat veure? –El to més elevat va despertar l’atenció de la
Sara i en Dani-. Ho has vist o no ho has vist?
-Sí,
és clar que he vist aquesta noia. D’esquena, corrent, com si volgués que la
seguís o fugís d’algú.
-Potser
fugia de tu.
-No
ho crec.-La Laura va arronsar les espatlles-. No li he vist en cap moment la
cara. Jo l’he seguit però m’ha costat moltíssim avançar per la neu. He caigut
un parell de vegades, però la noia semblava que flotava, que no deixava
petjades. Després m’he desmaiat i m’he quedat inconscient fins que per sort m’heu
trobat.
-Podria
ser en Hao, que s’hagués disfressat i et volgués fer una broma?
La
Laura li va tornar la pregunta:
-A
tu què et diuen els pressentiments?
[Fragment
extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Fotografia de: Rafel Bosch)
EXERCICIS:
1. Per què la
Diana diu: “Deixeu-lo estar. Aquest gat ens ha ajudat molt”?
2.
Qui va dissenyar el símbol de la Santacruz i com es dibuixa? [Capítol 28]
3.
La Laura fa referència al càmping. Per què? Ha vist una ombra...
4.
Volen foragitar el gat. És una peça clau a la novel·la? Quin paper hi juga?
5.
Què ha vist realment la Laura que flotava al jardí de l’institut?
6.
Què pot amagar el títol d’aquest capítol?
.jpg)
.jpg)
