dissabte, 14 de febrer del 2026

Revisem les categories gramaticals. Adreçat a tothom




1.1 Les categories gramaticals que donen lloc a sintagmes

Les paraules es poden classificar en nou categories gramaticals diferents. D’aquestes nou, cinc donen nom a cinc tipus de sintagmes.

.Nom (N).

És un mot que serveix per designar persones, objectes, éssers vius, sensacions, sentiments, idees, i similars.

Ex:

cotxe, taula, satisfacció, Martí...

El nom pot anar tot sol o bé acompanyat d’altres categories, és quan dona nom al sintagma nominal (nom o article + un nom).

Ex:

-Cadira (N); una cadira (SN)

 

.Adjectiu (Adj).

Mot que expressa una qualitat o característica del nom: alt, ample, petit, ric, boig...

L’adjectiu tot sol o acompanyat, dona lloc al sintagma adjectival.

Ex:

-solitari (Adj); molt solitari (Sadj)

 

.Verb (V).

Paraula que expressa una acció, un estat, un procés. És l’element més destacat de l’oració.

Ex: són verbs: cantar, ballar, córrer, dormir, viatjar...

El verb sol o acompanyat amb d’altres categories, dona peu al sintagma verbal.

Ex:

-Llegeix (V); llegeix per casa (SV).

 

.Adverbi (Adv).

Mot que modifica el significat d’un adjectiu , un altre adverbi o un verb. Expressa temps, mode, lloc, quantitat...

Ex:

Tranquil·lament, ahir, allà, molt, poc, bé, malament.

L’adverbi, que acostuma a aparèixer sol, dona nom al sintagma adverbial.

Ex:

Lentament (Adv); condueix sobretot lentament (SAdv)

 

1.2 Altres categories gramaticals

Hi ha d’altres categories que tenen un significat menys precís, de caràcter gramatical o lexicogramatical. Aquestes apareixen vinculades a les categories essencials:

 

.Determinant (Det) i Quantificador nominal (QN)

Partícules que se situen davant del nom i que s’empren per a presentar-lo, identificar-lo, especificar-lo, o quantificant-lo, és a dir, dir-ne una quantitat.

Ex:

El, aquella, molts, una, meva, algun...

Ex:

-La bossa de compra (Det); Algunes bosses de compra (QN).

 

.Pronom (Pr)

Paraula que representa un element del context extralingüístic o lingüístic. Pot fer referència als parlants (jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es). També substitueix una part de l’oració que ja s’ha esmentat abans: ho, hi, en, el, la, els les... s’empren per a evitar la repetició de mots.

Ex:

-Ella desitjava volia veure en concert a Elliott Murphy, emperò finalment no hi va poder anar.

(hi= al concert)

 

.Conjunció (Conj)

Terme que serveix per introduir oracions no independents.

Ex: i, o, ni, perquè, doncs, però, sinó.

Algunes conjuncions apareixen vinculades a sintagmes.

Ex:

-La tempesta arribarà mentre no s’aturin les nevades.

 

.Interjecció (Interj)

Vocable que expressa significats vinculats amb el parlant i l’intercanvi comunicatiu. Transmet sensacions, emocions, i evoca un soroll o un moviment:

Ai, pam, uf, ecs, oh, apa.

Equival a una oració.

-Ostres!

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: el blog de crisgcasanova]

 

EXERCICIS:

1. Què és una categoria gramatical? Escriu dos exemples.

2. Escriu com s’anomena el sintagma per a cada categoria i escriu un exemple.

N:

Adj:

V:

Adv:

3. Esmenta la categoria gramatical dels següents mots:

Automòbil, amablement, entre, pocs, ho, ni, croc, pintar.

4. Per a què serveixen els pronoms febles?

5. Quin sintagma amaguen els següents oracions?

A) Corre molt ràpid.

B) Pinta lentament.

C) Massa estret.

D) La gallina.

E) [...] amb ella.

6. Què és un quantificador? Escriu un exemple.

7. En aquest llistat aportat, assenyala quins termes són interjeccions.

En, contra, pam, alguns, sense, croc, molt, paf, amb, ahir.

dijous, 12 de febrer del 2026

Contes del Llangardaix (20). "El Llanga té son". Adreçat a tothom

 

En acomiadem de la fantàstica sèrie de vint contes intitulada Els contes del Llangardaix, que en Josep Vallverdú va publicar al diari Segre, de Lleida durant l’agost del 2021. Espero que l’hàgiu gaudit força.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Quant temps dormen els llangardaixos segons el conte? En quins mesos realitzen la gran dormida?

2. Què els passa als llangardaixos quan dormen? Per què no tenen gana ni set?

3. A quins animals s’assemblen més els llangardaixos? Per què ho clama l’autor?

4. Qui és en Cascall?

5. Quin pla ordeix la tórtora? Per quina raó?

6. A quin personatge famós d’en Vallverdú realitza un petit homenatge aquest conte?

7. Quin consell dona la tórtora al llangardaix sobre allò que han trobat al bosc?

8. Què significa enfilar-se en la següent oració?

-T’enfiles al remolc:

9. Crea un conte on apareguin animals emulant l’estil d’en Josep Vallverdú?

10. Fòrum: t’encanten els contes d’animals? Què t’han semblat els Contes del Llangardaix? Per què? Llegeixes contes habitualment? Per quin motiu?

dimecres, 11 de febrer del 2026

"Arriben els DRB (3). Margarides i marietes". Adreçat a tothom

 

Els DBR decideixen actuar per darrera vegada en aquest capítol final de la sèrie. Ara fan costat a en Biel, un noi amb inclinacions sexuals marcades i que això li porta alguns problemes a l’institut. Però no desistiu, que als centres ens calen gent com els DBR!

 












[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[BLANCH, Xavier, DANIDE, 2006. Arriben els DBR, n. 1, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Barcelona]

 

EXERCICIS:

1. Per què increpen en Biel? Qui ho fa? Què li diuen?

2. Quina acció emprèn l’Oumar per aturar-ho? Com ho porta a terme?

3. Com destorben al Biel?

4. Com en Pau atura de nou a l’agressor?

5. Què passa a la sortida del recital poètic?

6. Els assetjadors van encara més enllà. Què obliguen a fer al Biel al centre?

7. Quina empresa realitza en Pau de cara a La lectura en veu alta?

8. Com els agressors es vengen d’en Biel per l’ajudada rebuda dels DBR a La lectura en veu alta?

9. Quin consell donen els DBR al Biel?

10. Quins grups actuen a la cloenda de la Setmana Cultural? Els coneixes? Realitza una petita presentació de cadascun d’ells.

11. Com els DBR vencen finalment els agressors?

12. Per què aquest episodi final s’intitula Margarides i marietes?

13. Creus que als centres educatius l’alumnat hauria d’actuar com els DBR? Per què?

14. Fòrum: què és el que t’ha atret més d’aquest còmic i per què?

dimarts, 10 de febrer del 2026

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 5. Trobada al carreró. Adreçat a 2n d'ESO

 

í

La cosa està anant a més. En Luna no acaba de fer sort en la cerca de Flor Huanaco, emperò, anant pel carrer s’il·lumina, i creu que aconseguirà trobar a la dona mitjançant una altra via, però quina?

[Crèdit fotogràfic: Fnac]


CAPÍTOL 5. TROBADA AL CARRERÓ

1. Comenta el present fragment:

De sobte els ulls de l’assassí es van posar sobre una inscripció toscament pintada en la tanca de pedra que envoltava un dels xalets. Es tractava d’una creu celta, amb dues paraules escrites a la part inferior: SKIN HEADS. Cinc esvàstiques completaven el grafit. En Luna, sense apartar la vista de la pintada, va somriure. Caps rapats. Sí, allò era exactament el que necessitava.

2. Per què es burlen d’en Fote?

3. Per què en Víctor se’n va amb els caps rapats?

4. En Pablo demana consell a la Laura, sobre quin tema i per quina raó?

5. Flor Huanaco s’absentava dues hores diàries de la feina cada tarda, a on anava?

6. Qui és la Samara?

7. Qui desitjava posar fi al regnat d’Areulio Coronado?

8. Qui explana aquestes paraules? Contextualitza-ho. Quina proposta els fa?

“-Bé, s’ha acabat el joc -va dir el desconegut-. Ara parlarem de negocis”.

9. Explana què succeeix en aquest fragment i qui realitza la darrera afirmació.

-Què fas? -va preguntar en Fote-. No deus pas pensar ficar-te en més embolics...?

[...] va contemplar en silenci, fixament, el retrat de la Flor Huanaco.

-És mig quilo, tio – va dir finalment-. I per mig quilo jo trobaria fins i tot el fantasma de Napoleó.

10. Explica el significat de les següents frases fetes:

.Amb la intensitat d’un ocell de presa:

.Estar com un tren:

.Porta més banyes que un penjador d’un viking:

dissabte, 7 de febrer del 2026

La literatura d'aventures i de viatges (2). Adreçat a tothom

1.4 La crònica de viatges: una guia de viatge alternativa

Els viatges a llocs allunyats, desconeguts o ficticis fan que apareguin ingredients d’aventura, així com també el descobriment de nous territoris. Tanmateix, podem trobar aventures en viatges més curts.

Molts d’aquests textos literaris sorgeixen de la reflexió que un autor fa de la ciutat o del país que ha descobert, d’aquesta manera, actua mig d’escriptor i mig de periodista. A través d’aquest viatge hi incorpora pensaments i emocions que ha viscut, i que alhora configuren una altra percepció del nou lloc; també podem trobar que hi barreja realitat i ficció, acostant-se d’aquesta manera al text d’estil periodístic i literari.

L’autora Autora Bertrana, el 1935 després de viatjar una colla d’anys per Europa i la Polinèsia, va anar de viatge al Marroc. D’aquí sorgí l’obra El Marroc sensual i fanàtic (1936).


1.5 El viatge com a via de coneixement

Mitjançant el viatge, podem descobrir d’altres mons, així com també mirar a dins nostre i conèixer-nos una mica més.  El poeta Konstandinos Kavafis en el seu conegut poema Ítaca, ens explanava aquest camí del viatge:

“Has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Per aprendre i aprendre dels que saben”.


L’escriptora nord-americana Elizabeth Gilbert (1969), en l’obra Menja, resa, estima (2006), glossa la crònica d’un viatge que va realitzar durant un any per Itàlia, Índia i Indonèsia, amb la finalitat de trobar-se a ella mateixa després d’haver sofert algunes experiències personals delicades com ara el divorci o la depressió. L’objectiu del viatge era obtenir un cert equilibri i pau interiors.

El gironí Josep Pla (1897-1981) és autor de l’exemplar El pagès i el seu món (1952), on ens va anar descobrint els llocs per on passava l’autor en el seu periple.


1.6 La humanització del paisatge

El viatge ens transporta a descobrir nous territoris. Així el paisatge en la pintura ha plasmat una nova manera d’entendre el món; la literatura ha fet el mateix, és a dir, ha mostrat i modelat la manera de com veiem el paisatge i el món.

Amb la descripció, el paisatge serveix per a plantejar conflictes en l’individu i del seu entorn, així com també ens pot permetre veure la seva evolució com a persona a través del paisatge, que veurem de diferents maneres.

En algunes ocasions, el paisatge apareix com un ideal al qual ha d’aspirar l’ésser humà. Per exemple, el poema El pi de Formentor (1875), escrit per Miquel Costa i Llobera conté una presència humanitzada. Se’ns mostra com un gegant guerrer, protegit per Déu, que lluita i es manté ferm davant de les condicions difícils. Per tant, l’arbre esdevé un model de vida, perquè representa la lluita davant de les adversitats humanes, i en contacte amb la divinitat, per assolir la victòria.


1.7 El paisatge com a símbol

El paisatge pot ésser més que una pura descripció de la realitat, i plasmar sentiments i estats d’ànim, fins a convertir-se en un símbol de l’estat personal de qui escriu.

A la novel·la Solitud (1905), de Víctor Català, se’ns descriu la muntanya com un entorn ple de simbolismes, on la Mila, la protagonista, es trasllada a viure a una ermita de la muntanya, deixant el seu poble. Allà, haurà d’esforçar-se per a tirar endavant.


1.8 El paisatge com a personatge

La descripció de paisatges tant fantàstics com irreals han estat una constant al llarg de la història de la literatura. Aquests paisatges, vinculats a uns caràcters d’un espai, i un entorn concrets, són essencials per a la formació dels personatges dins d’una novel·la de ficció.

Joan Perucho, a Les històries naturals (1960), explana les aventures d’un vampir, que es va amagar a Pratdip, Baix Camp, i que va ser cavaller de Jaume I. Pel camí coincideix amb Antoni de Montpalau, un naturalista, i amb Ramon Cabrera, un general carlí. El paisatge també juga un paper fonamental i se’l consideraria un quart personatge.

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatges extretes de: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amazon, ebookelo, Grup 62, Vegetació de les Illes Balears, Casa del Llibre, escritores.org, Edicions Cal·lígraf, Anika entre libros, La Vanguardia, Viquipèdia, Arqueólogas, Núvol, Wikipèdia]


EXERCICIS:

1. Quin ús fan els escriptors de la literatura de viatges?

2. La literatura de viatges són obres de ficció, realitat, o bé, ambdues coses? Raona la teva resposta.

3. Com va emprar l’autora Elizabeth Gilbert la literatura de viatges? Amb quina finalitat?

4. El paisatge copsa cert protagonisme en la literatura de viatges, com?

5. Aporta una novel·la de viatges i comenta breument de què tracta.

6. Esmenta com s’anomenen aquests autors/es de novel·la de viatges.

1


 

2


 

3


 

4


 

5


 

6


 

7


 

 

8 

 

9


 

10


 

dimarts, 3 de febrer del 2026

Contes del llangardaix (19). "Punxes i gana". Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què significa “despertar-se mort de gana”?

2. Explana què volen dir les següents frases fetes:

A tentines:

Allò que feia nosa:

Obrí la boca d’un badall:

3. Escriu un sinònim de les paraules en cursiva.

.Orifici de sortida:

.Llucar la llum:

4. Comenta segons el context a què es refereix la següent afirmació del conte.

[...] i va adonar-se que la bèstia aquella s’enretirava i li deixava el camp lliure.

5. Què impedeix a en Llanga sortir pel tall del seu cau?

6. Com en Llanga aconsegueix espaordir a qui bloqueja el seu forat de sortida?

7. Quan parla de “la bèstia de les punxes”, a què es referia?

8. Quin consell dona en Pep si et trobes a “la bèstia de les punxes”?

9. En Pep ens comenta un defecte d’en Llanga i un altre de “la bèstia de les punxes”. Aporta’ls.

10. Segons el conte, qui està experimentat per atrapar llagostes?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;