La narrativa de terror. Adreçat a tothom

 

Són un tipus d’històries que provoquen en el lector, mitjançant el misteri i el suspens, por, terror, per allò desconegut, incomprès, irresolt. Tot i transmetre una vivència desagradable, és una narrativa que causa atracció en el lector.

Un dels principals autors del gènere és el nord-americà Edgar Allan Poe (1809-1849), que traspassà amb tan sols quaranta anys i amb una mort envoltada de misteri. Conegut pels seus contes de terror i fantasia, en els quals recrea ambients terrorífics i esgarrifosos.  Va conrear la poesia, una mica de la novel·la i els relats curts. Alguns d’aquesta tipologia són: La caiguda de la Casa Usher, Enterrament prematur, El gat negre, El misteri de Marie Roget, El cor delator, La màscara de la mort roja, El pou i el pèndol, El barril d’amontillado.

Per un altre costat, una altra de les figures més recurrents de sempre és el vampir, un espectre que actua de nit i que es nodreix de sang humana. El més conegut fou el comte Dràcula, creat a les acaballes del segle XIX per Bram Stoker.  En els darrers anys, els vampirs han continuat de moda gràcies a les novel·les de la nord-americana Stephanie Meyer i al món del cinema. D’altres escriptors del gènere coneguts a nivell internacional: Stephen King, William Petter Blatty, Shirley Jackson, Thomas Ligotti, John Ajvide, Horacio Quiroga, Samanta Schweblin, Mariana Enríquez, Ryu Murakami.

Alguns autors:

Bram Stoker

De jove començà a escriure relats de terror. Com que va esdevenir noctàmbul, escrivia sempre per les nits. De jove escrivia crítiques teatrals per a la premsa. Treballà com a assistent de l’actor Henry Irving i va exercir de gerent del Lyceum Theatre de Londres. Gràcies als seus viatges a la ciutat costera de Cruden Bay, trobà inspiració per a la seva gran obra, Dràcula (1897).

Stephanie Meyer

Escriptora i productora de cinema que va crear la saga de llibres que versa sobre el món dels vampirs i que ja abasta cinc novel·les: Crepuscle (2005), Lluna nova (2006), Eclipsi (2007), A trenc d’alba (2008), Sol de mitjanit (2020). És una sèrie de novel·les que ha atrapat a les generacions més joves i que també s’ha traslladat al món del setè art.

Stephen King

Famós per les seves novel·les de terror, ficció sobrenatural, misteri, ciència-ficció, i literatura fantàstica. Ha venut més de cinc-cents milions de llibres arreu del món. La majoria de les seves obres han estat portades a la gran pantalla. Sovint se l’ha acusat d’autor comercial o per emprar un estil poc literari. D’entre la seva llarga carrera sobresurten: Carrie, Cujo, Christine, Misery, It.

Pel que fa en la literatura catalana, trobem autors/es com: Joan Perucho, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Francès, Marc Pastor, Irene Solà, Inés Mcpherson, Irene Pujadas, Elisenda Solsona. El col·lectiu Ofèlia Dracs, sota el qual hi havia diversos autors/es edità l’antologia Lovecraft, lovecraft! (1981) que incloïa narracions per aquests autors.

 *****

La narrativa de terror busca generar por, angoixa i tensió psicològica en el lector. No es tracta només d'explicar fets lineals, sinó de capgirar la realitat per fer-la perillosa, desconeguda o amenaçadora. Aquestes són les característiques principals que defineixen aquest gènere:

Elements atmosfèrics i espacials

.Espais opressius: Utilitza llocs tancats com soterranis, cases velles o castells enrunats.

.Entorns aïllats: L'acció sol passar a boscos foscos, illes desertes o pobles abandonats.

.Atmosfera densa: La boira, la pluja, la foscor i els sorolls estranys són constants.

.El factor temporal: La nit, la matinada o els eclipsis augmenten la sensació de perill.

Gestió de la ment i els personatges

.Protagonistes vulnerables: Personatges normals que es veuen superats per les circumstàncies de la trama.

.Inestabilitat mental: Obsessions, deliris, paranoies o pèrdua progressiva de la bogeria de l'afectat.

.Aïllament moral: El personatge principal sovint es troba sol i ningú creu els seus avisos.

.L'antagonista amenaçador: Pot ser un monstre físic, un assassí, un esperit o una presència abstracta.

Tècniques narratives i estil

.Ritme calculat: S'utilitza el suspens creixent de forma lenta per retardar el clímax final.

.Detalls sensorials: Descripcions visuals desagradables, olors pudents o sons estridents que impacten el lector.

.Finals oberts: Sovint la història acaba sense resoldre el misteri o suggerint que el mal continua viu.

.Narrador poc fiable: En molts relats en primera persona, el lector dubta de si el que s'explica és real.

Tipus de pors explorades

.Por al desconegut: El perill prové d'allò que la ciència humana no pot explicar.

.Por a la mort: L'amenaça constant de perdre la vida o de patir dolor físic intens.

.Por al canvi físic: La transformació del propi cos, mutacions o la pèrdua del control motor.

[Imatges extretes de: Fundación Mediterráneo,Vikipèdia, Librújula,Quaderns Crema, Casa del Llibre]

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Fonts consultades: vikipèdia, IA]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta dos elements que apareguin a les històries de terror i explica’ls.

2. La literatura de terror per què creus que està tan de moda? Raona la teva resposta.

3. Escull un autor del gènere i realitza’n una petita presentació biogràfica.

4. Les històries de terror acostumen a tenir un final tancat? Per què?

5. Quins són els principals ambients que apareixen en les històries de terror?

6. Escriu un petit fragment literari que formi part del gènere de terror. Tingues presents les seves principals característiques.

7. Esmenta personatges que formin part del gènere de terror i que hagin sorgit de la literatura.

8. Llegeix el present fragment d’una narració d’Edgar Allan Poe i comenta’l.

Fou especialment una nit, la setena o vuitena després que havíem deixat Lady Madelina dins el càrcer, que, en retirar-me força tard al llit, vaig experimentar tot el poder d’aquestes sensacions. El son no es volia acostar al meu jaç, mentre les hores anaven caient, caient una per una. M’esforçava a raonar l’agitació nerviosa que em dominava. Basquejava per creure que molta cosa, si no tot allò que sentia, era deguda a la influència contorbadora del malencònic parament de la cambra, de les fosques draperies esfilagarsades que, turmentades pel buf d’un tempesta naixent, vacil·laven d’ací i d’allà sobre els murs, com presa d’un accés, i brogien fatigosament entorn dels ornaments del llit. Però els meus esforços foren inútils. Un indomable tremolor penetrà gradualment tot el meu ésser; i a la llarga l’íncube d’una angoixa sense motiu se’m vingué a asseure damunt mateix del cor. Amb una espiració violenta i un esforç el vaig esbatre lluny de mi; i redreçant-me sobre els coixins i sotjant anguniosament dins la intensa foscor de la cambra, vaig donar orella -no sé per què, si no és que m’hi empenyia un esperit instintiu- a certs sons baixos i indefinits que venien no sé d’on, a llargs intervals, a través de les pauses de la tempesta. Vençut per una sensació intensa d’horror, inexplicable però incomportable em vaig vestir a corre-cuita (perquè sentia que ja no dormiria en tota la nit) i em vaig esforçar, passejant-me d’ací i d’allà ràpidament per la cambra, a aixecar-me del deplorable estat en què havia caigut.

A penes havia fet alguns tombs així, quan un pas lleuger en una escola veïna fixà la meva atenció. Vaig reconèixer tot seguit que era el pas d’Usher. Un instant després, ell tustava gentilment a la meva porta i entrava, amb una llàntia a la mà. La seva fesomia era, com de costum, d’una pal·lidesa cadavèrica, però, a més, hi havia una mena d’hilaritat boja en els seus ulls, una histèria evidentment reprimida en tot el seu capteniment. El seu aire m’esglaià, però qualsevol cosa era preferible a la solitud que jo havia sofert durant tanta estona, i fins vaig acollir la seva presència com un alleujament.

-I vós no ho heu vist? -digué bruscament, després d’haver guaitat fit i en silencia al seu entorn alguns instants-. Vós, doncs, no ho heu vist? Però espereu! Ho veureu!- Tot parlant així, i havent curosament protegit la seva llàntia, es precipità cap a una de les finestres i l’obrí de bat a bat a la tempesta.

La impetuosa fúria de la ratxa que entrà va aixecar-nos gairebé de terra. Era, en veritat, una nit de tempesta paorosament bella, una nit única i estranya en el seu horror i en la seva bellesa. Un terbolí havia probablement congriat la seva força en el nostre veïnatge, perquè hi havia canvis freqüents i violents en la direcció del vent, i l’excessiva densitat dels núvols (tan baixos que pesaven damunt les torrelles del castell) no ens privava d’apreciar la velocitat vivent amb què acudien l’un contra l’altre de tots cantons en comptes de perdre’s cap a la llunyania.

[La caiguda de la Casa Usher, dins POE, Edgar Allan, (2003). Narracions extraordinàries, Quaderns Crema, Barcelona.

9. Aporta el significat de quatre paraules que desconeguis de la narració d’Edgar Allan Poe.

10. Llegeix el present fragment adaptat de la novel·la Dràcula i comenta’l.

Diari de Jonathan Harker

5 de maig

Amb un accent molt peculiar, em va fer passar. Em va allargar la mà. La tenia freda com un mort, però em va estrènyer la meva amb tanta força que em va fer mal.

-Vostè és el comte Dràcula, oi? -li vaig preguntar.

-Sí, benvingut a casa meva- em va dir agafant-me la maleta.

Vaig protestar, però em va dir que els criats dormien i que ell mateix m’havia preparat el sopar. El comte tenia el nas aquilí, celles molt poblades i una boca fina i cruel. Els llavis, però, eren estranyament vermells, i tenia les dents molt blanques i esmolades.

Quan em va oferir un cigar, vaig adonar-me que tenia pèls al palmell de les mans, i les ungles llargues i primes. El seu alè era tan pudent que em vaig marejar. Ell se’n va adonar i es va apartar. Ens vam quedar en silenci una bona estona, sentint udolar els llops. Em va dir que li encantava la música d’aquests animals a la nit. Quan ja es feia de dia, per fi va marxar i jo vaig poder anar a dormir.

8 de maig

Me’n vaig anar a dormir, però no agafava el son. Em vaig llevar i vaig penjar el meu mirallet de mà a la finestra, per afaitar-me. Tot d’una, vaig notar una mà a l’espatlla. I vaig sentir la veu del comte que em deia bon dia. Com és que no el vaig sentir entrar ni el vaig veure reflectit al mirall? Amb el sobresalt, em vaig tallar a la galta. Vaig tornar a mirar dins el mirall. No eren imaginacions meves: la seva imatge no s’hi veia.

Quan el comte em va veure la cara, els ulls li van brillar de ràbia i de sobte em va agafar pel coll. Per casualitat, va fregar amb la mà la creu que jo portava al coll, i l’expressió li va canviar. Llavors, va agafar el meu mirall i el va tirar per la finestra, enrabiat. Quin home tan estrany, vaig pensar mentre esmorzava, tot sol. A ell encara no l’havia vist menjar ni beure.

Després d’esmorzar, vaig explorar el castell. Només hi vaig trobar portes i més portes, totes tancades amb clau. Tret de les finestres sobre el precipici, no hi havia sortides. El castell era una autèntica presó, i jo n’era el presoner!

[STOKER, Bram. (2010). Dràcula, Educaula, Barcelona, adaptació]

11. Stephanie Meyer va escriure la saga Crepuscle. Llegeix aquest fragment d’una de les seves novel·les i realitza’n un resum.

 

Les tardes eren la pitjor part del dia, per a mi. Des que el meu antic i millor amic, en Jacob Black, l’home llop, havia xerrat que estava anant en moto d’amagat, una traïció que havia ideat per aconseguir que el meu pare no em deixés sortir amb el meu xicot, l’Edward Cullen, el vampir, només em permetien veure l’Edward des de les set fins a dos quarts de deu de la nit, sota la supervisora mirada rondinaire del meu pare.

Li vaig agafar la mà i, quan els seus dits freds van trobar-se amb els meus, vaig sospirar. El seu tacte em duia un alleujament estrany.

-Ei -vaig somriure una mica per compensar-lo d’aquesta rebuda tan freda. Ell va alçar els nostres dits enllaçats per acariciar-me la galta amb el dors de la mà.

-Com ha anat la tarda?

-Lenta.

Em va alçar el canell fins al seu sostre, amb les nostres mans encara unides. Va tancar els ulls mentre em resseguia la pell amb el nas, i va somriure dolçament sense obrir-los. Com havia comentat alguna vegada, gaudint de l’aroma, però sense tastar el vi.

Sabia que l’olor de la meva sang, més dolça per a ell que la de qualsevol altra persona, era realment com si a un alcohòlic se li oferís vi en comptes d’aigua, i li causava un dolor real per la set ardent que li provocava.

[MEYER, Stephanie, (2012). Crepuscle 3. Eclipsi, Alfaguara, Barcelona, adaptació]

12. Realitza una breu presentació d’una novel·la de terror que hagis llegit.

13. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) El gènere de terror cerca espais tranquils per ambientar les històries.

B) El dia és una de les parts on es poden ambientar aquestes obres.

C) Joan Perucho va escriure històries de vampirs en català.

D) El personatge principal sovint afronta els perills sol perquè no se’l creuen.

E) L’opressió sorgeix en llocs tancats.

14. Il·lustra la portada per a un llibre de terror.

15. Realitza aquesta sopa de lletres sobre autors/es d’aquest gènere.

La novel·la de detectius i la novel·la negra (2). "Societat limitada", de Ferran Torrent. Adreçat a tothom

 

"El carrer Montecarmelo és al barri de Torrefiel. La galta esquerra del carrer té una renglera de cases, a la dreta edificis amb pisos ocupats per emigrants espanyols que vingueren a València a partir de la dècada dels seixanta. Torrefiel és un barri poblat, majoritàriament, per famílies d'extracció social obrera barrejades amb una fornada de parelles joves que s'hi instal·laren als anys noranta. Per a qui viu al centre de la ciutat, i fins i tot per a la gent dels pobles del voltant, Torrefiel és el cul del món. El major caos especulatiu del marge esquerre del llit del Túria, riu que, en èpoques passades, dividia socialment València. Al sud del riu hi havia la València clàssica; a la banda esquerra, la València nova, ocupada per emigrants i altres col·lectius que trobaven als barris perifèrics domicilis a l'abast de les seues possibilitats econòmiques. Com gairebé tots els barris perifèrics, a hores d'ara Torrefiel era, socialment, una zona híbrida.

Les casetes de la galta esquerra del Carrer Montecarmelo, ara deshabitades, les havia comprades Juan Lloris. Les va adquirir l'any 1995 amb la intenció de construir un edifici amb pisos d'una categoria superior a l'existent al barri. Lloris esperava que el barri estiguera més ben comunicat –la futura Ronda Nord, que estava previst que enllaçara amb la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis i, per la part sud, amb el centre estricte de la ciutat, passaria prop del carrer– per començar a construir, o bé, en cas contrari, vendre i aconseguir una plusvàlua important. No tenia pressa. A València, una ciutat que creixia en conflicte permanent amb l'horta que l'envoltava, el més adequat era adquirir solars o terrenys dins la ciutat. En aquest aspecte, Lloris era l'empresari de la construcció que més havia invertit. Invertir i esperar que la demanda fera del solar un lloc altament revalorat.

Montecarmelo era el carrer més tranquil del barri. Segons com, encara tenia l'aspecte d'un poblet. Fins i tot es podia aparcar sense gaires dificultats. Un taxi deixà Lloris al número vint-i-set, just a la casa on anava. Obrí la porta i es va trobar amb Rafi, un dels amos del club Jennifer, prenent una copa de conyac assegut vora una gran taula de fusta, al mig de la casa. Lloris penjà l'abric en una perxa de peu de l'entrada i va seure al costat d'ell. Rafi li va servir una mica de conyac. Es notava una humitat atenuada per dues estufes elèctriques, una sota la taula

–T'he dut un regalet que t'agradarà molt –feu Rafi, satisfet.
–¿Quina edat té?

–Calcule que divuit o denou anys, però sembla més jove. És russa.
–Russa.
–Un bombonet. Es fa dir Ana.
–¿I què tal?
–Molt disposada.
–¿Segur?
–No et deceberà. També tens Asha.
Asha era la nineta dels ulls de Lloris.
–M'encanta Asha –es dugué la mà a l'entrecuix. Amb la llengua s'escampà la saliva espessa.
–La russa t'agradarà més."

                              [TORRENT, Ferran (2002). Societat Limitada. Barcelona: Columna]

[Imatge extreta de: Bromera]

 

EXERCICIS:

1. Comenta el present fragment de l’obra Societat limitada de Ferran Torrent.

2. Esmenta si forma part d’una novel·la de detectius o bé d’una novel·la negra.

3. Aporta els trets característics del tipus de novel·la que has indicat a l’activitat 2.

4. En quin dialecte està escrit aquest fragment literari? Aporta’n proves.

5. Explana el significat de les següents frases fetes:

.És el cul del món:

.Era la nineta dels ulls:

6. Com veuen els homes a les dones en aquest fragment?

7. Al fragment hi apareixen diverses paraules que fan referència a ciutat, esmenta-les.

8. Com descrius Ferran Torrent el barri de Torrefiel? A on se situa concretament?

 

La novel·la de detectius i la novel·la negra (1). Adreçat a tothom

 

LA NOVEL·LA DE DETECTIUS 

Aquest tipus de novel·les es fonamenten en la investigació d’un misteri. Aquest acostuma a ser un crim, un robatori, una desaparició. El procés d’investigació la porta a terme un detectiu, el qual sol ser el protagonista de la història. Pot ésser un policia, detectiu, un jutge, un advocat, un jove aficionat.

Gràcies a la literatura molts detectius han esdevingut coneguts, més que els seus creadors, com per exemple, en Sherlock Holmes, que portà a la vida Arthur Conan Doyle. L’autor va decidir que morís perquè la gent coneixia més el personatge que a qui li havia donat vida.

Miss Marple protagonista de força novel·les d’Agatha Christie. És una mestra soltera i jubilada que viu a Saint Mary Mead i que es dedica a resoldre misteris sense ésser detectiu, sinó com a passió. Actua amb humilitat i grans dots d’intel·ligència.

 Arthur Conan Doyle

Fou el creador dels personatges: Sherlock Holmes i del seu fidel ajudant Watson. Les aventures de Sherlock Holmes foren les obres més famoses del creador. En total apareix en 60 narracions.

LA NOVEL·LA NEGRA

La novel·la negra té afinitats a la novel·la de detectius o policíaca. Comparteix el tipus de trama, emperò, es caracteritza per mostrar i exalçar els aspectes més cruels de la societat, com ara la corrupció, la violència, l’abús de poder, i on sobretot s’hi plasmen les desigualtats socials. Si la novel·la de detectius focalitzava en solucionar un crim a mode de trencaclosques; en la novel·la negra cobra protagonisme l’ésser humà, la denúncia social i la psicologia dels personatges. Per tant, s’interessa més per la societat. Presenta un estil concís i senzill, on predomina el llenguatge col·loquial i el realisme, per ressaltar les accions més tèrboles. Un exemple d’aquest tipus de novel·la seria La mirada del tafur, de Ferran Torrent. On una sèrie de personatges antagònics es troben en una cafeteria de València.

 Ferran Torrent

 És un escriptor valencià que ha escrit principalment novel·la. Algunes de les seves obres són: No emprenyeu el comissari o Penja els guants, Butxana. A les seves novel·les hi trobem un ambient urbà, intriga, humor, i sobretot l’argot dels baixos fons de València.

Principals característiques	Novel·la de detectius o policíaca	Novel·la negra
Objectiu principal	.Descobrir qui ha comès el crim com si fos un trencaclosques intel·lectual.	.Mostrar les entranyes del crim, la corrupció i les causes socials que el provoquen.
L’investigador	.Heroi dotat d'una lògica i intel·ligència impecables	.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del sistema.
Visió del món	.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del sistema.	.Món intrínsecament corrupte on la resolució del crim no soluciona el problema de fons.

 

N.B. Pots ampliar informació a:

https://alejandromorenosanchez.com/subgeneros-novela-criminal

 [Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatges extretes de: Vikipèdia, Edicions Mosseguello, El País, Diari El Punt Avui]

 

EXERCICIS:

1. Completa el present quadre sobre aquest tipus de novel·les.

	Novel·la de detectius	Novel·la negra
Característiques
Autors internacionals
Autors catalans

2. Esmenta si els següents autors/es han escrit novel·la de detectius / policíaca o bé novel·la negra.

Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Manuel Vázquez Montalbán, Marta Alòs, Andreu Martín, Maria Antònia Oliver, Sebastià Bennassar, Montse Sanjuan, Edgar Allan Poe, George Simenon, Dashiell Hammett.

3. Redacta un petit fragment literari que formi part de la novel·la negra.

4. Llegeix aquest fragment resumit d’una obra de Sherlock i comenta de què tracta.

EXTRACTE DEL DIARI DEL DOCTOR WATSON

Fins ara he pogut anat citant els informes que, durant aquells primers dies, vaig fer arribar a Sherlock Holmes. Ara, però, he arribat a un punt de la narració en què em veig obligat a abandonar aquest mètode i a confiar, una vegada més, en el record, amb l’ajut del diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants extractes d’aquest diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants extractes d’aquest diari em traslladaran a les escenes que tinc gravades a la memòria amb tot detall. Seguiré, doncs, a partir de l’endemà de la persecució frustrada del pres i de les estranyes experiències que ens van succeir a les landes.

16 d’octubre. Fa un dia gris i boirós, i plovisqueja una mica. La casa està envoltada de núvols que, de tant en tant, s’escampen i deixen entreveure el tenebrós relleu de les landes, els fils prims i platejats que corren pels vessants de les muntanyes i els penyals humits que reflecteixen la llum del sol. Hi ha tanta malenconia a fora com a dins de la mansió. El baronet no s’ha recuperat dels agitats esdeveniments d’ahir a la nit, i jo mateix em nota el cor oprimit i pressento tota l’estona un perill imminent, que resulta encara més terrible pel fet que soc incapaç de definir-lo.

Té cap fonament, aquesta sensació? Considerem la llarga seqüència d’incidents que apunten a alguna mena d’influència sinistra que ens envolta: tenim la mort del darrer ocupant de la mansió, que encaixa perfectament dins la llegenda de la família, i també tenim els repetits testimonis dels pagesos sobre l’aparició d’una criatura estranya a les landes. Dues vegades he sentit amb les meves pròpies orelles un soroll que semblava l’udol llunyà d’un gos. Però és increïble, impossible, que realment pugui tractar-se d’una qüestió sobrenatural. L’existència d’un gos espectral que deixa petjades reals i que impregna l’aire amb els seus udols resulta inconcebible. Potser Stapleton i Mortimer acaben sucumbint a la superstició, però si hi ha cap qualitat que em defineixi, és la del sentit comú, i res no em farà creure en aquestes coses. Fer-ho seria posar-me al nivell d’aquests pobres pagesos, que no es conformen només amb un gos diabòlic sinó que, a més, se l’imaginen traient foc infernal pels ulls i per la boca. Holmes no en voldria ni sentir a parlar, d’aquestes fantasies, i jo soc el seu representant. Però són els fets, i ja he sentit dues vegades aquell crit a les landes. Suposem que hi hagués realment un go immens per allà baix; això ho explicaria tot. Però on s’amagaria, aquest gos? De què s’alimentaria? D’on hauria sortit? I com s’entendria que ningú no el veiés de dia? S’ha d’admetre que l’explicació natural presenta gairebé tantes dificultats com l’altra. I no perdem de vista el fet que, a banda del gos, hi ha l’agent humà de Londres, representat per l’home del cotxe i per la carta que advertia Sir Henry que s’allunyés de les landes. Això, almenys, era real, però tant podia ser obra d’un amic protector com d’un enemic del baronet. On és, ara, aquest amic o enemic? Resta a Londres o ens ha seguit fins aquí? Pot ser que... Pot ser que sigui aquell home que vaig veure dalt del penyal? És cert que només el vaig veure una vegada, però hi ha força coses que podria jurar en relació amb ell. La primera és que no l’he vist mai aquí a baix, i ara ja conec tot el veïnat. L’altra és que era més alt que Stapleton i més prim que Frankland. Podria haver estat Barrymore, però l’havíem deixat enrere i estic segur que no ens hauria pogut atrapar. Per tant, encara hi ha un desconegut que ens segueix, de la mateixa manera que ens va seguir a Londres. No ens l’hem tret mai de sobre. Potser si aconseguís enxampar aquest home, s’acabarien les nostres dificultats. Hauré de dedicar tots els meus esforços a la consecució d’aquest propòsit.

[CONANY DOYLE, Artur (2006). El gos dels Baskerville, Biblioteca Teide, Barcelona. Text resumit]

5. Aporta el significat de les paraules assenyalades en color lila.

6. Realitza la lectura d’aquest capítol de l’obra més coneguda d’Agatha Christie i explana què succeeix.

CAPÍTOL VII. PART III

El doctor Armstrong va fer una profunda inspiració. Després, va dir:

-I Mrs. Rogers?

-Podria creure en el suïcidi de l’Anthony (amb dificultat), si no fos per Mrs. Rogers. Podria creure en el suïcidi de Mrs. Rogers (fàcilment), si no fos per l’Anthony Marston. I podria creure que en Rogers eliminés la seva muller, si no fos per la mort, sense explicació, de l’Anthony Marston. El que ens cal, però, és una teoria que ens expliqui aquestes dues morts que, una darrere l’altra, s’han succeït tan ràpidament -va dir Lombard.

-Potser us puc ajudar una mica a establir aquesta teoria -va dir Armstrong, i va repetir el que li havia contat Rogers sobre la desaparició de les dues figuretes de porcellana.

-Sí, les figuretes de negrets de porcellana... -va dir Lombard-. És cert que anit quan sopàvem eren deu. I ara, dieu que només n’hi ha vuit?

El doctor Armstrong va recitar:

Deu negrets se n’anaren a sopar.

Un d’ells es va ennuegar i aleshores en quedaren nou.

Nou negrets es quedaren desperts fins molt tard.

Un d’ells es va adormir i aleshores en quedaren vuit.

Els dos homes es miraren. Philip Lombard va somriure i va llençar la cigarreta.

-Encaixa massa bé, redimoni, perquè sigui una coincidència! L’Anthony mor d’asfíxia, o s’ennuega, anit després de sopar, i aquesta Mrs. Rogers s’adorm per sempre més.

-I, per tant? -va preguntar Armstrong.

-I per tant -va seguir Lombard- ens trobem amb un altre tipus de trencaclosques. Una influència malèfica! X! Mr. Owen! Un boig desconegut que està fent de les seves!

-Ah! -va comentar Armstrong amb un sospir d’alleujament-. Veig que esteu d’acord amb mi, ¿però us adoneu del que això significa? En Rogers va jurar que a l’illa no hi havia ningú més que nosaltres, ell i la seva muller.

-En Rogers va errat! O és possible que en Rogers menteixi!

-Jo no ho crec pas, que estigui mentint! L’home està espantat. Està tan espantat que gairebé està a punt de perdre el seny.

Philip Lombart va assentir amb el cap.

-Aquest matí no vindrà cap motora -va dir.

-Això també encaixa. Són els petits arranjaments que Mr. Owen ha anat fent amb anterioritat a la nostra arribada. Nigger Island ha de quedar aïllada fins que Mr. Owen hagi acabat la seva tasca.

Armstrong va empal·lidir.

-Però us n’adoneu... Aquest home ha d’estar com un llum!

Quan Philip Lombard va tornar a parlar, la seva veu tenia un timbre diferent.

-Hi ha una cosa que Mr. Owen no va preveure.

-Què és?

-Aquesta illa és poc més que una roca pelada. No ens costarà gens de fer una batuda. Aviat en farem sortir aquest cavaller anomenat U. N. Owen.

-Serà perilló -va advertir el doctor Armstrong.

Philip Lombard esclafí una rialla.

-Perillós? Qui té por del llop ferotge? Jo seré perillós quan el pugui tenir a les meves mans! -Va fer una pausa i va afegir-: Serà millor que enrolem en Blore perquè ens ajudi. En una situació difícil, ens serà un home molt útil. A les dones serà millor que no els ho diguem. Pel que fa als altres, el general crec que no hi és tot i l’especialitat d’en Wargrave és la inactivitat en grau suprem. Nosaltres tres podrem fer-nos càrrec d’aquesta feina.

[CHRISTIE, Agatha, (2010). Deu negrets, La Negra, La Magrana, Barcelona]

7. Aporta un fragment d’una obra que formi part de la novel·la negra i que sigui d’un autor/a català. Esmenta com s’intitula l’obra.

8. Joc de pistes: llegeix aquest petit enigma, aplica la deducció i resolt el crim.

El famós col·leccionista d'art Víctor Von S va cometre un terrible error en presumir de la seva nova adquisició a la festa d'ahir a la nit: el diamant Llàgrima de Foc. Aquest matí, el diamant ha desaparegut de la seva vitrina blindada i ell ha aparegut inconscient a terra després de ser enverinat.

La inspectora Elena Ros ha interrogat els tres únics sospitosos que tenien accés a la caixa forta:

Carles (El majordom): Afirma que estava a la cuina preparant l'esmorzar i no n'ha sortit tot el matí.

Laura (La restauradora): Assegura que era a la sala d'estar netejant uns quadres antics des de primera hora.

Marc (El xofer): Declara que acaba d'arribar de la benzinera per repostar el cotxe oficial.

La inspectora somriu i atura el culpable immediatament en adonar-se d'un detall revelador:

9. Què és el Cluedo?

10. Crea un punt de llibre vinculat a la novel·la de detectius o a la novel·la negra.

11. Anomena dins del setè art, sèries o films d’aquesta temàtica:

Films o sèries de detectius o policíacs:

Films o sèries de novel·la negra:

12. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) La novel·la negra tracta de resoldre un crim.

B) La novel·la policíaca retrata els baixos fons de la societat.

C) La novel·la negra es fonamenta en el perquè de l’assassinat.

D) La novel·la policíaca consisteix en atrapar el culpable.

E) Dins de la novel·la policíaca o de detectius existeixen diferents subgèneres.

F) Les cartes d’Hèrcules Poirot són un novel·la negra.

13. Fòrum: t’encanta la novel·la de detectius o la novel·la negra? Per què?

14. La novel·la de detectius o policíaca, així com també la novel·la negra sempre han estat de moda. Per què creus que és així? Raona la teva resposta amb evidències.