dilluns, 6 de desembre de 2021

La meva paraula preferida (90): "Sadollar". Adreçat a tothom

 .Sadollar:

1. Satisfer plenament la gana d’algú.

Ex:

-En acabar la cursa hi haurà suficients fruits secs i fruita per a sadollar els / les participants.

2. Satisfer plenament el desig d’algú.

Ex:

-L’adquisició del darrer llibre de la seva escriptora preferida el va sadollar.

 


.Són sinònims:

Omplir, saciar, assadollar, saturar, assaciar, apaivagar, satisfer.

 

.Justificació:

És una paraula que no te la trobes per casualitat. T’apareixerà llegint llibres. Molt útil emprar-la i de conèixer alguns dels seus sinònims. Empra-la!! Seguim aprenent paraules!

 

(Fonts: Diec2, diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Hoffman)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot sadollar o formes derivades.

2. Ampliar el llistat amb més mots que siguin sinònims de sadollar.

3. Aporta dues paraules que hagis après aquest darrer mes i explica el seu significat.

4. Crea un joc amb els sinònims del verb sadollar.

 

dimarts, 30 de novembre de 2021

Usos orals i informals: la conversa i la tertúla. Adreçat a l'ESO

 

La conversa és la forma de comunicar-nos els humans més important, perquè la portem a terme mitjançant un diàleg.

Així doncs dins de les converses podem distingir les informals o ordinàries, que es poden portar a terme en un pati escolar, en un bar, en un sopar d’amics, i les formals, com ara entrevistes, debats, reunions de treball i similars.

Una conversa s’inicia mitjançant una salutació, entre altres mecanismes, atès que, és una forma explícita de manifestar que volem començar una conversa amb algú. Per a mantenir la conversa, cal seguir unes convencions i unes pautes que tots els parlants han de conèixer. Per a finalitzar una conversa també són necessàries unes estratègies i habilitats, cal cercar un comiat, per a donar a entendre que s’ha acabat el diàleg.

Conversar és un acte social, i la seva portada a terme o èxit se suporta en uns principis universals entre els quals s’inclouen la cooperació i la cortesia. Si un individu mostra una actitud respectuosa, sempre facilitarà la interacció entre els parlants; contràriament, si un parlant és intolerant, si imposa els seus arguments, la vanitat o elements semblants, faran complicat que la conversa arribi a bon terme.


Quan portem una conversa, gran part de la informació que transmetem es produeix sense paraules, és a dir, ens ve donada pels gestos, el to de la veu, la distància entre els parlants, l’expressió de la cara, el perfum, la vista... és el que es coneix com a comunicació no verbal. Elements que faciliten la conversa, fan que sigui més àgil i fluida. A través del llenguatge no verbal també es pot veure el nostre estat d’ànim i la relació que tenim amb el nostre interlocutor.

Per tant, a l’hora de conversar, a més de tenir en compte les rutines verbals, també hem de tenir presents els aspectes no verbals, i aquesta interpretació pot ser diferenciadora d’una cultura a una altra, en diem factors interculturals.

A mig camí de la conversa i del debat hi ha la tertúlia, que es caracteritza perquè els participants es troben per a dialogar sobre un o diversos temes d’interès comú o de plena actualitat. Aquestes tertúlies poden haver-se preparat prèviament, com de vegades succeeix als mitjans de comunicació, o bé més espontànies, com per exemple, en una sobretaula després d’un àpat entre familiars.

 

N.B. Pots veure alguns elements que intervenen en el xoc intercultural en el següent enllaç:

https://www.palma.cat/portal/PALMA/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_91895_1.pdf

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: EF English Live)

 

EXERCICIS:

1. Quins són els principals elements que sobresurten en una conversa?

2. Explica la diferència entre una conversa i un debat.

3. Digues si les següents característiques formen part de la conversa o bé d’un debat.

-No hi ha control rigorós del temps.

-Cert grau de formalitat en les intervencions.

-Pot sorgir d’una manera natural i espontània.

-No hi ha cap afany d’arribar a cap conclusió ni a cap acord.

-Cal un moderador.

-No hi ha periodicitat.

-El to és col·loquial i l’ambient, relaxat.

-Els que hi intervenen són especialistes en el tema.

-Cal cenyir-se al tema.

-Hi ha una conclusió final.

-Es tracten temes d’actualitat.

-La durada de les intervencions està regulada.

[Activitat extreta del llibre esmenat més amunt]

4. Completa:

En una conversa apareixen els valors ____________ i ____________.

5. Escull un tema d’actualitat i porta un petit debat en grupet a l’aula.

6. Llegeix el següent article i resumeix els principals aspectes que cal tenir presents dins del llenguatge no verbal.

https://www-ontraining-es.translate.goog/comunicacion-no-verbal-intercultural-5-aspectos-clave/?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=nui

7. Cerca cinc gestos que tinguin un significat diferent segons el país d’origen de la persona.

8. Fòrum: has assistit o vist alguna vegada per televisió un debat? Sobre quin tema? Què et va semblar? Per què? Raona les teves respostes.

diumenge, 28 de novembre de 2021

Conte amb valors: "La cua de gat". Adreçat a tothom


Un dia, un gat ancià observava al mig d’una plaça com un inquiet gatet tractava de caçar la seva pròpia cua. Ho intentava una i altra vegada i sempre fracassava. Quan s’aturava era per pur esgotament, després hi tornava i enllaçava unes altres voltes en cercle. Cansat de veure al pobre mix frustrat en el seu propòsit, el vell gat li preguntà:

-Gatet, per què intentes perseguir-te la cua incessantment? No veus que és impossible?

-Impossible? No ho crec. Jo busco la felicitat i per a un gat la felicitat és la seva cua, per això la persegueixo. I sàpiga que algun dia ho aconseguiré i seré feliç.

Llavors, el gat vell i, per tant, més savi, digué:

-Fill meu. Tot i que em vegis aquí tan tranquil i reposat, quan era jove com a tu, jo també pensava que la meva cua era la felicitat, però cada vegada que l’encalçava s’escapava. Per això, vaig arribar a un conclusió: jo vaig fent el meu camí i, saps què? Ella em persegueix a mi! I puc assegurar-te que així soc feliç.

Aquesta història ens ensenya que la felicitat està molt a prop teu, al teu abast, i que tens tot el necessari per a atrapar-la. Tan sols has de deixar d’obsessionar-te en percaçar-la, ja que així mai arribaràs a l’horitzó.

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Crèdit fotogràfic: JMCO)


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Escull quatre paraules de color lila i explica’n el significat.

3. Què significa l’expressió al teu abast?

4. Cerca sinònims dels següents mots. Alguns es passegen pel conte.

Aconseguir:                                                                  perseguir:

5. Al conte hi apareixen diversos adverbis, esmenta’n quatre i digues de quina tipologia són.

6. El gat ancià capgira la història del gatet, com ho fa?

7. Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.

8. Pensa un altre títol possible per a aquest conte. Justifica el teu títol.

9. Què ens ensenya aquest conte? Què has après tu amb la seva lectura?

10. Fòrum: t’ha agradat aquest conte? Per què? T’apassionen els gats com a animals de companyia? Per què?

 

dilluns, 22 de novembre de 2021

Com podem escriure un bon text? Adreçat a tot l'alumnat

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

Entrem a l’interior del “taller d’escriptura”, amb una imatge visionarem tot allò que cal tenir en compte a l’hora de redactar un text. Tot i que, mai ens hem d’oblidar que el primer escrit que realitzem és un esborrany i mai ha de comptar com al text definitiu.


(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Esmenta esquemàticament els principals punts a tenir presents en la redacció d’un text.

2. A quin aspecte doneu més importància i per què?

3. Empres el diccionaris.cat o un diccionari de sinònims per tal de no repetir mots? Per què?

4. Fòrum: segueixes aquests passos a l’hora de redactar un text? Per què? Sinó, ho fas, comenta el procés que realitzes. Penses que et serà d’ajuda aquesta imatge de la fitxa? Com?

divendres, 19 de novembre de 2021

El conte. El punt de vista. El diàleg. Adreçat a l'ESO i a l'Aula d'acollida

 .EL CONTE

El conte sempre segueix la mateixa estructura narrativa: comença amb una introducció, el desenvolupament o nus, i el desenllaç. Tanmateix, el conte té algunes particularitats especials.

Per un costat, en un conte les idees estan condensades en molt poques paraules, d’aquí que és essencial posar-hi molta atenció per tal de no perdre el fil, o en cas de perdre’s quelcom dels fets narrats, tornar a rellegir el conte amb una atenció adequada. El conte té com a un dels objectius sintetitzar els fets que glossa. Així doncs, hi trobarem intensitat i brevetat narrativa, dos elements que caracteritzen aquest tipus de relat. Cal tenir en compte a més que en un conte acostuma a haver-hi un personatge únic que el protagonitza, un únic esdeveniment, una única emoció o diverses emocions provocades per una situació que la fa única.



.EL PUNT DE VISTA

És una barreja formada per la veu narrativa i la perspectiva del narrador. Si ens fixem en aquesta veu narrativa, el/la narrador/a té a l’abast diferents possibilitats dins de la història que explana:

.El narrador protagonista:

Empra la 1a persona del singular i explica la seva pròpia història.

.El narrador testimoni:

També empra la 1a persona del singular per a explanar una història que han protagonitzat els altres.

.El narrador omniscient:

S’expressa en 3a persona i narra la història relatant les accions des de fora, triant i escollint la informació que considera més útil. mira i explica què hi succeeix.

.El narrador observador:

Utilitza la 3a persona i explana els fets com si actués de mirall a l’acció, mira i explica què hi succeeix.


.EL DIÀLEG

A més de la persona gramatical que s’usa per a relatar la història, el narrador pot adoptar una perspectiva literària a partir de la qual desitja mostrar al conte. Així doncs, quan el narrador narra el conte, exposa les accions que s’hi esdevindran des d’una òptica personal. És el que coneixem amb el nom d’estil indirecte, o el que és el mateix, forma narrada. Per un altre costat, quan el narrador mostra el conte, presenta el relat tal i com succeeix o ho va advenir-se en un temps passat, d’aquesta manera, el/la lector/a coneix la història mitjançant el que diuen els personatges, és el que coneixem amb el nom d’estil directe, és a dir, forma dialogada.


N.B. Per què és important llegir contes?

Perquè són una lectura ràpida i de sentit complet. Una manera senzilla d’adquirir corpus lèxic i d’extraure alguna moralitat per al nostre dia a dia.


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Creixement evolutiu)

  

EXERCICIS:

1. Respon les preguntes següents:

.Quines són les parts d’un conte?

.Quina és la finalitat d’un conte?

.Com s’anomena el narrador que intervé en la història?

.En què consisteix l’estil indirecte?

2. Cerca un petit conte i busca el següent:

.Assenyala l’estructura del conte: on estan: la introducció, el nus i el desenllaç?

.Tipus de narrador.

.Estil que hi apareix.

.Personatge protagonista.

.Personatge antagonista.

3. Localitza un fragment d’un conte en el qual hi aparegui un narrador omniscient i justifica el perquè.

4. Aporta un fragment d’un conte d’estil directe i transforma’l en estil indirecte.

5. Ara que en saps una mica més sobre els contes, prova d’escriure’n un i enganxa’l aquí.

6. Fòrum: llegeixes habitualment contes o bé els trobes una lectura d’infants? Per què? Penses que s’aprenen coses llegint contes? Com ara?

dimarts, 16 de novembre de 2021

"El text més antic en català data del 1105". Comprensió lectora. Adreçat a Batxillerat

 El text més antic en català es va escriure el 1105, 

el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Dos medievalistes de la UAB estableixen que el ‘Memorial de Greuges de Guitard Isarn’ és el text més antic conservat i n’identifiquen l’autor, el primer escriptor en català conegut

El text més antic en català es va escriure el 1105, el seu autor va ser Ramon de Cabó... i no són les ‘Homilies d’Organyà’

Ernest Alós                                   El Periódico                                    15 de d’octubre del 2021.

El primer document escrit en català, conservat i datat, no són les anotacions a un sermó, les ‘Homilies d’Organyà’, com van aprendre generacions d’estudiants. Tampoc un text legal, la traducció al català del ‘Liber iudicum’, com també s’havia plantejat. No, aquest honor correspon a una esbroncada enviada per un senyor feudal, Guitard Isarn, a un vassall díscol, Guillem Arnal, que no estava al corrent de pagament, no li feia cap cas i fins i tot faltava al respecte en públic a la dona del seu senyor: el ‘Memorial de greues de Guitard Isarn, senyor de Caboet’, datat el 1105 pels medievalistes de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània Alaix. I el text té un autor identificat, que segons Alturo passa així a convertir-se en el «primer escriptor català, el patriarca de les lletres catalanes». El subdiaca Ramon, de Cabó, al costat d’Organyà.

La hipòtesi d’Alturo (catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica) i Alaix (doctoranda) serà presentada aquest dissabte en les 18 Trobades Culturals Pirinenques de Montanui. Forma part d’una investigació en què s’han proposat noves datacions per als textos fundacionals del català escrit, que al passar a ser més tardans deixarien com el més precoç aquest pergamí de 10x52 centímetres, i s’ha atribuït l’autoria del text. La identitat del religiós, segons Alaix, reafirma la idea que els que escrivien en català en aquell moment ja eren persones cultes, i no les que no tenien prou domini del llatí (tot i que aquest sí que seria el cas dels que havien de rebre aquests textos).

Segons la nota difosa per la UAB, Altura i Alaix assenyalen com autor un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el subdiaca Ramon, un clergue de Cabó, al costat d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet» i daten el text al 1105, «una data que fins ara no havia sigut fermament constatada».

La investigació dels dos medievalistes proposa noves datacions per als considerats com els altres textos literaris (en sentit ampli) fundacionals del català escrit. Les ‘Homilies d’Organyà’ passarien a estar escrites «en una data pròxima a l’any 1220» i les dues còpies de la traducció catalana del ‘Liber iudicum’ haurien de ser datades «en els primers decennis del segle XIII», en el cas de l’exemplar de Montserrat, i els últims decennis del XI o els primers del XII en el cas de l’exemplar de la Seu d’Urgell.

L’autor

«El subdiaca Ramon, autor d’una altra dotzena de textos en llatí que indirectament permeten datar el ‘Memorial’, va néixer, es va educar i va desenvolupar la seva activitat com a escrivà i escriptor en un context –el del bisbat d’Urgell– de bon nivell cultural, no només en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ell va ser un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, però el primer de nom conegut», escriuen els autors de l’estudi, que afirmen que «era, sens dubte, un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg completament en català per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s’ha afirmat, era necessària una llarga instrucció i un bon nivell cultural».

«Els primers textos escrits en català sorgeixen al Pirineu no per una menor romanització d’aquests territoris, ni un menor nivell cultural sinó, precisament, per un nivell cultural superior, com demostra la presència de personatges com el bisbe Feliu d’Urgell o el canònic i jurista Ermengol Bernat, o la notable riquesa de la biblioteca de la catedral, coneguda però no conservada», afegeixen.

Trobat fa més d’un segle

El text va ser trobat per Joaquim Miret i Sans el 1905 a l’antiga col·legiata d’Organyà (Urgell), amb uns altres 500 pergamins, entre els quals les ‘Homilies’, que durant molt temps van ser considerades més antigues. ¿Però quin català s’escrivia a principis del segle XII a les muntanyes de l’Urgell? Aquesta és una transcripció parcial del document dipositat des d’aleshores a la Biblioteca de Catalunya, intercalada amb anotacions sobre el seu significat,

«(per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler), el menyspreu a la seva esposa (Rancur-me quar desmentist ma mulier ante me e de las folias que li dexist davant me), l’establiment de pactes amb altres senyors sense el seu consentiment (E sso rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia de la mia onor ab suo fratre senes lo men consel), el desacatament de judicis (e fforon-ne judicis donads et aculids et Mir Arnall fer no·ls me volg), els robatoris (Rancur-me de I bou de Oliba d·Ares e no li vol redre. Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre.), el cobrament de rendes i serveis que no els corresponien (Et rancur-me de Mir Arnall de la casa de Botxera che s’a presa e m’a tolta et non debet abere nisi solum decimum), l’elecció de batlles sense llicència del seu senyor (He rancur-me de Mir Arnall quar d·altra guisa elegit baiulum en la onor de Guilelm Arnal sino con el o mannà), les violències (Et son rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor) i la manca de l’assistència obligada al senyor (Rancur-me’n de la cavalleria de Mir Guilabert qui no m·és servida)».

«No són anotacions en un jurament o paraules soles per aclarir el significat d’un document en llatí, sinó un document literari en sentit ampli», afegeix Alaix.

(Imatge extreta de: El Periódico) 

EXERCICIS:

1. Quina aportació destacada fa el següent article?

2. De què tractava el primer text en llengua catalana descobert actualment?

3. De quin any és? Qui l’ha datat?

4. Es coneix l’autor del text trobat? En cas que sigui sí, qui és?

5. En quin format apareix aquest text antic? Quines mesures feia?

6. On es va trobar aquest text en català antic?

7. Què proposen els medievalistes en relació als primers textos catalans?

8. Per què sempre es troben els primers textos escrits en català a la zona pirinenca?

9. Qui va trobar el considerat el primer text en català? En quin any? I a on?

10. On es guarda aquest document tan antic?

11. Més amunt, dins la notícia, s’aporta un petit fragment del català d’aleshores, intenta llegir-lo i transcriure’n la idea principal.

12. Fòrum: què en penses d’aquest nou descobriment i que a poc a poc, es vagin relegant les "Homilies d’Organyà” com a un dels primers textos, emperò, no el primer? Argumenta la teva resposta.

 

 

diumenge, 14 de novembre de 2021

La meva paraula preferida (89): "Abassegar". Adreçat a tothom

 .Abassegar:

Quan algú arreplega o reté tot el que pot d’alguna cosa.

Ex:

-En veure que la fruita era gratuïta va abassegar el que va poder.

-A la loteria el qui assoleix el primer premi ho abassega tot.

 

.Són sinònims:

Arreplegar, acaparar, agabellar, recollir, col·leccionar, ramassar, replegar, reunir, arreplegar (occidental), agafar, ajuntar, retenir, apropiar-se, monopolitzar.

 

.Justificació:

Paraula que vaig conèixer recentment, com no, com més se n’aprèn, agafant una bona novel·la i llegint. És la millor manera per enriquir el teu vocabulari i topar amb noves i interessants paraules. Recorda que mai escriuràs bé si no llegeixes molt, i que són necessaris emprar sinònims per a no malmetre un text.

 

(Imatge extreta de: Getty)

(Fonts consultades: Diec 2, diccionaris.cat)

 

EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions on aparegui el mot abassegar o derivats.

2. Aporta la teva paraula preferida del mes i argumenta el perquè l’has escollida.

3. Cerca en aquesta sopa de lletres sinònims del mot abassegar.


[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Aporta una paraula que hagis après darrerament. Comenta com la vas aprendre i què significa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;