dimarts, 3 de febrer del 2026

Contes del llangardaix (19). "Punxes i gana". Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què significa “despertar-se mort de gana”?

2. Explana què volen dir les següents frases fetes:

A tentines:

Allò que feia nosa:

Obrí la boca d’un badall:

3. Escriu un sinònim de les paraules en cursiva.

.Orifici de sortida:

.Llucar la llum:

4. Comenta segons el context a què es refereix la següent afirmació del conte.

[...] i va adonar-se que la bèstia aquella s’enretirava i li deixava el camp lliure.

5. Què impedeix a en Llanga sortir pel tall del seu cau?

6. Com en Llanga aconsegueix espaordir a qui bloqueja el seu forat de sortida?

7. Quan parla de “la bèstia de les punxes”, a què es referia?

8. Quin consell dona en Pep si et trobes a “la bèstia de les punxes”?

9. En Pep ens comenta un defecte d’en Llanga i un altre de “la bèstia de les punxes”. Aporta’ls.

10. Segons el conte, qui està experimentat per atrapar llagostes?

dijous, 29 de gener del 2026

La literatura d'aventures i de viatges. Adreçat a 2n d'ESO


[Gravat de: Henri Theophile Hildibrand]

Són un tipus de novel·les que contenen novel·les amb accions dinàmiques, on hi ha esdeveniments inesperats que comporten una trama amb canvis sobtats i que provoquen emocions intenses.

Hi apareixen secrets, enigmes, misteris, perills que es van encadenant en el camí que té el protagonista per a assolir l’objectiu. Els escenaris solen ésser allunyats, exòtics, o bé, de ciència-ficció.

Les novel·les d’aventures cerquen la curiositat de l’ànima humana, i d’aquesta manera atrapen lectors/es. D’aquesta manera, la imaginació humana ens permet realitzar un viatge a través d’un temps i d’un espai, per a trobar per exemple fets extraordinaris o criatures d’un altre temps i fer-les reviure en narracions fantàstiques.

La literatura de viatges comparteix la majoria d’aquests ingredients quan el viatge esdevé una aventura i es converteix en espectacular. El viatge sempre implicarà una sortida de la bona vida, de la quotidianitat, per tal de conèixer un nou món i que tant sorprendrà el viatger com el farà reflexionar.

Els personatges d’aquestes obres són valents, astuts, intel·ligents, hàbils, atrevits.

Elements de la literatura d’aventures i de viatges:

1. El risc, el perill, l’emoció

Les històries que s’explanen són més extraordinàries que les experimentades en la vida real. Un dels principals escenaris és el mar, on el protagonista s’embarca en un vaixell per a dirigir-se a un lloc estrany o desconegut. Pel camí es pot trobar amb pirates, tresors amagats, tempestes, restes d’embarcacions.

Ex: Moby Dick o La balena, de Herman Melville (1819-1891), on se’ns glossa el viatge d’Ismael en el vaixell balener Pequod dirigit pel capità Ahab, amb la missió de caçar un catxalot blanc.


2. La supervivència com a aventura

La majoria de vegades els protagonistes d’aquestes aventures han de lluitar contra les inclemències metereològiques, desastres naturals, i d’altres situacions límit que els posen a prova i en risc la seva vida. El protagonista o heroi és capaç de foragitar aquestes situacions extremes, gràcies a la seva intel·ligència i creativitat. Aquestes obres estan plenes d’intriga, i fa que el personatge s’arribi a conèixer una mica millor, mitjançant una solitud extrema, que genera aprenentatge i posar-ho en pràctica.

Ex: Les aventures de Robinson Crusoe (1719), de Daniel Defoe (1660-1731), que és una autobiografia imaginària d’un nàugraf anglès que ha de sobreviure durant vint-i-vuit anys en una illa. Va donar lloc al subgènere literari robinsonada.

El protagonista o heroi viu en la pròpia pell reptes on es debat entre la vida i la mort. Gràcies al seu sacrifici aconsegueix sortir-se’n, tot i que en l’obra s’hi glossa el suspens, és a dir, que no se sap que succeirà. Aquestes experiències afavoreixen el personatge que ho pateix, atès que arriba a conèixer-se millor. Així doncs, haver d’actuar en front d’una situació extrema, el posa a prova i ha d’emprar tot el que sap per sobreviure.



3. L’aventura i la tecnologia

Els descobriments tecnològics també tenen la seva importància en la literatura d’aventures. Molts d’aquests poder ésser de ciència-ficció per al lector actual envers l’autor i l’època en què escrigué la seva novel·la. Llavors, amb el temps poden esdevenir premonicions i s’acaben produint quan ens resultaven impossibles de donar-se.

Ex: De la Terra a la Lluna (1865), de Jules Verne (1828-1905), ja contenia similituds amb el Programa Apollo de la NASA dels anys seixanta i setanta del segle XX, atès que tres astronautes foren enviats a l’espai dins d’un projectil disparat per un canó gegant, des de la península de Florida amb l’objectiu d’aterrar a la lluna.

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatges extretes de: La Butxaca, Editorial Salvat, Red Brain]

 

EXERCICIS:

1. Què és la literatura d’aventures? És el mateix que la literatura de viatges? Per què?

2. Quins elements poden trobar en una novel·la d’aventures?

3. Esmenta cinc obres d’aventures, amb el nom i cognom de l’autor/a i l’any de publicació.

4. Aporta cinc novel·les de viatges, amb el nom i cognom de l’autor/a i l’any de publicació.

5. Realitza un booktràiler sobre una novel·la d’aventures o de viatges.

.Ha d’expressar l’opinió o valoració sobre un llibre que hagis llegit de manera que atregui l’atenció de futurs lectors.

.Ha de tenir una durada d’entre dos i tres minuts.

.Pots editar-lo després per tal d’obtenir un bibliotràiler curt, impactant, original i de qualitat.

.Ha de ser enregistrat amb un mòbil o una càmera digital en format horitzontal.

.durant l’enregistrament del vídeo cal que utilitzis el català correctament i que mostris la coberta del llibre.

.Procura que la recomanació del llibre sigui creativa i original. Pots abillar-te, pots emprar un decorat, una música de fons adequada o qualsevol altre tipus d’efecte que contribueixi a fer-la captivadora.

6. Esmenta pel títol quina d’aquestes novel·les és d’aventures:

.Les trifulgues d’un xinès a la Xina:

.Atrapats:

.El romanç de Tristany i Isolda:

.Tirant lo Blanc:

.El comte de Montecristo:

7. Realitza la fitxa d’un llibre d’aventures.

FITXA DEL LLIBRE

Cognom i nom de l’autor/a:

 

Títol de l’obra:

 

Portada del llibre

 

Argument

 

Col·lecció

 

Editorial

 

Nombre d’edicions

 

Número de pàgines

 

Lloc de publicació

 

Any de publicació

 

8. Realitza una cerca per Internet i aporta el títol de quatre films basats en novel·les d’aventures. Esmenta el nom i cognom de qui la va dirigir i en quin any es va estrenar.

9. Fòrum. T’encanta llegir novel·les d’aventures? Per què? Raona la teva resposta.







dimecres, 28 de gener del 2026

El còmic de 2n A. Adreçat a tothom

 Aquest és el còmic que ha sortit més aconseguit d'aquest grup i conté un missatge formidable.



[Autora: Btissam Oukarrou]

dimarts, 27 de gener del 2026

"Shackleton i la seva valentia davant de l'adversitat". Adreçat a tothom

 

Us presento una història real i força interessant de llegir, on es veu la missió d’un aventurer anglès i que mai va posar res per davant d’allò més fonamental, que és la pròpia vida dels qui l’acompanyaven, emperò, se'n va realment sortir? Per saber-ho hauràs de llegir l'article.

 

FEDERICO BORGES *

Shackleton i la seva valentia davant de l'adversitat

(*) CLO de TalensIA - Talent, Ciència i Innovació Professor associat de la UdL

 

18.01.2026  Diari Segre

El 1914 el britànic Ernest Shackleton va arribar amb la seva expedició a la costa antàrtica amb l'objectiu de creuar el continent gelat fins a la costa oposada, passant pel punt geogràfic del Pol Sud. El seu anunci per reclutar els membres de l'expedició va passar a la història: "Es busquen homes per a viatge perillós. Salari baix, fred extrem, hores llargues de completa foscor. Retorn dubtós. Honor i reconeixement en cas d'èxit." En aquest anunci podem anticipar el tipus de lideratge de Shackleton: honest, directe i saber què fa que les persones tinguin fe en un projecte. I en la resposta a l'anunci veiem el desig de descobrir què tenim els éssers humans: l'oficina de l'expedició es va veure desbordada per les sol·licituds, més de 5000, homes i dones.

En arribar a la costa antàrtica, el navili de l'expedició, l'Endurance, va quedar atrapat pel gel de la nit al dia. Tots els intents per alliberar-lo van ser infructuosos. El final era irremeiable: l'Endurance va anar rebentant a poc a poc per la pressió descomunal del gel de l'estiu antàrtic.

Va ser mèrit de Shackleton que no hi hagués un sentiment de tragèdia ni de fracàs a l'expedició. Va transmetre que l'objectiu havia canviat, es tractava de sobreviure, sobreviure plegats. I per això van seguir amb les seves tasques i amb la seva rutina diària, i amb un altre objectiu. Segurament va ser una decisió difícil renunciar a una expedició que era la culminació de la seva vida i tornar sense haver aconseguit res. Va ser una decisió que va mostrar el tremp de Shackleton, per a ell la seguretat dels seus homes era més important que la fama o el prestigi. Segurament tindria un tarannà especial, ja que va ser capaç d'abandonar un somni d'anys sense amargar-se ni amargar els altres. Tot i que tots els seus plans s'havien enfonsat, va mantenir la calma davant l'adversitat, i de manera oberta i natural va renunciar a l'objectiu marcat per un altre que les circumstàncies li van posar davant.

Durant els tres anys que van estar malvivint al gel Shackleton no va tenir privilegis, va menjar el mateix que els seus homes, va suportar el mateix fred, va compartir els mateixos perills. I també va tenir desacords amb qui no va complir correctament les seves responsabilitats. Quan finalment van poder preparar un pot per buscar ajuda a través de 1300 quilòmetres d'un oceà gèlid i perillós, Shackleton va embarcar també perquè era el que calia fer, no perquè enviés els altres a fer-ho.

Els tres anys de perills van acabar bé: els 28 membres de l'expedició van sobreviure a la pèrdua del vaixell, als mesos al gel, a la manca de menjar. Aquest és el gran valor d'una expedició que va passar a la història precisament per no haver aconseguit el seu objectiu i, tanmateix, haver aconseguit una cosa potser més difícil, que no es perdés cap vida a l'entorn més hostil de la Terra. Shackleton va demostrar que el veritable lideratge no consisteix a fer alguna cosa única costi el que costi, sinó a fer alguna cosa única junts. No cal que el nostre dia a dia sigui una expedició a l´Antàrtida per aplicar aquesta saviesa d´adaptar-nos als canvis d´objectiu que ens imposa la vida, o d´anteposar altres necessitats al nostre ego. Però sí que cal el mateix tipus de valentia.

[Imatge extreta de: Cordon Press]

[Article: Diari Segre]

 

COMPRENSIÓ LECTORA

1. Quina era la missió de Shackleton?

2. Com va aconseguir tripulació per a la seva expedició?

3. Què és el que et sorprèn més de l’anunci?

4. Què realça l’articulista sobre el capità?

5. Quantes persones es van presentar per a embarcar-se?

6. Com s’anomenava el vaixell?

7. Què significa:

Infructuós:                                                   embarcar:

Renunciar:                                                   tarannà:

Desbordada:                                                desacords:

8. Què li succeí al vaixell a l’Antàrtida?

9. Com el capità aconsegueix motivar a la tripulació?

10. L’expedició del capità finalment va aconseguir el primer objectiu marcat? I el segon? Per què?

11. Què posa al davant de tot objectiu el capità?

12. Quant de temps estigueren per l’Antàrtida?

13. Com aconsegueixen foragitar l’Antàrtida?

14. Quants membres tenia la tripulació? Se salvaren tots?

15. Fa pocs anys van trobar el mític vaixell. A on? Quin dia i quin mes? A quina profunditat estava? En quin mar? Situa-ho en un mapa. Si cal ajuda’t d’Internet.

16. Quin aprenentatge has après amb la lectura d’aquest article?

 

 

diumenge, 25 de gener del 2026

Repàs per a l'examen (2). Adreçat a 2n d'ESO

Us proposo un llistat de preguntes que us ajudaran a preparar el proper examen. Repasseu-les perquè us seran de gran ajuda. Són semblants a les quals hem estat treballant a l’aula. Aprofiteu els dies previs a l’examen per a preguntar dubtes i molta sort!

Continguts a repassar:

-Còmic: estructura, enfocaments.

-Ortografia: regles ortogràfiques (P/B, C/G... accent diacrític) pàgs. 105-111 del llibre d'aula.

-Els signes de puntuació. Ús del punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’exclamació i d’interrogació.

-Els gèneres d’opinió: l’editorial, la columna, la carta al director/a, la crítica, l’acudit gràfic, el debat, la tertúlia...

-“L’última feina del senyor Luna”: preguntes sobre el contingut llegit, vocabulari, frases fetes.

-Dictat.

-Redacció. Possiblement vinculada als gèneres d'opinió.


EXERCICIS:

1. Aporta el mot correcte per a cada definició del còmic:

A) Llengüeta que s’encara al personatge que parla:

B) Globus que inclou el que diu un personatge:

C) Quadre que inclou la il·lustració en una pàgina:

D) Part que enllaça dues vinyetes que es relacionen entre elles:

F) Si en una vinyeta et trobes  [BOOM!!!] què és?:

2. Redacta una oració amb “pèl” i una altra amb “pel”.

3. Esmenta una funció del punt i coma  amb un exemple.

4. Què és una crítica musical?

5. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) L’editorial aporta l’opinió d’una persona en concret del diari.

B) En una columna hi pot escriure tothom que ho desitgi.

C) En una carta al director/a sempre hi apareixen crítiques.

D) Només podem trobar crítiques de cinema, música i cine.

E) En una tertúlia hi poden participar tota mena de persones sense ésser experts en un tema.

6. És correcta la següent oració? Per què? (1p)

-M’encanta Barcelona, Tarragona, Lleida,...

7. En què consisteix una carta al director per a un diari ?

8. Què és un acudit gràfic?

9. A qui dona classes en Pablo?

10. Què és un pla dins del còmic?

[Imatge extreta de: cuidateplus]


divendres, 23 de gener del 2026

Conte en valors: "La granota i la gallina". Adreçat a tothom


Una granota es trobava nadant tranquil·lament al seu bassal quan, de sobte, escoltà escatainar a una gallina.

-Vaja! -exclamà la granota sorpresa-. No sabia que fossis una veïna tan incòmoda, acabes de pertorbar la pau del meu toll. Es pot saber a què ve aquest escàndol?

-Simplement volia anunciar que acabo de posar un ou, respongué entusiasmada la gallina.

-I per pondre un ou muntes aquest xafarnat?, replicà absolutament airosa la granota.

-Sí, per un ou només -contestà la gallina-. De què t’espaordeixes, granota? Si tu no pares de raucar nit i dia. Et queixes perquè jo anuncio feliçment quelcom que acabo de realitzar i que, a més, és útil. El que jo faig serveix d’alguna cosa, per això ho proclamo als quatre vents. En canvi, tu, que no fas res ni de res serveixes, hauries de tancar la boca.

Aquesta faula ens fa reflexionar sobre totes aquelles vegades que parlem i parlem sense explanar res interessant. Abans de pregonar quelcom, cerciora’t bé que sigui utilós. Procura no presumir tant dels teus assoliments i comparteix allò que realment pugui resultar pràctic.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: tucuentofavorito]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquesta faula.

2. Què és una faula? Explica-ho amb les teves paraules.

3. Explica el significat de quatre paraules de color blau que desconeguis.

4. Escriu un sinònim de:

Escatainar:                                                        pertorbar:

Xafarnat:                                                           utilós:

5. Per què estava tan contenta la gallina?

6. Què recrimina la granota a la gallina?

7. Cerca un camp semàntic possible en aquesta faula i inclou els mots que s’hi relacionin.

8. Com s’anomena el crit de...

La gallina:

La granota:

9. Què ens ensenya la lectura d’aquesta faula?

10. Aporta una situació semblant a la reproduïda en aquesta faula.

dimarts, 20 de gener del 2026

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 4. Algunes qüestions sobre l'art de la seducció. Adreçat a 2n d'ESO

En Luna s’ha posat en marxa i cerca pistes per on va passar la Flor Huanaco. emperò, no treballa còmode, el va vigilant la gent d’en Coronado. En Pablo “sense voler” aconsegueix una amiga.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]


CAPÍTOL 4. ALGUNES QÜESTIONS SOBRE L’ART DE LA SEDUCCIÓ

1. On cerca en Luna a Flor Huanaco?

2. Quina identitat empra en Luna per a no ésser descobert o aixecar sospites?

3. On en Manuel s’havia de reunir amb el senyor Luna?

4. A qui dona classes de repàs en Pablo i per què?

5. En quina situació es troba en Beni?

6. Qui fa bromes sobre la Patrícia i per quin motiu?

7. Contextualitza el present fragment de la pàgina 75-76:

En Pablo va comprovar el resultat de l’exercici que acabava de fer la Patricia i va somriure satisfet.

-Perfecte -va dir-. Has aconseguit calcular la corba d’entrada al planeta Vega III, i ara Han Solo podrà salvar Luke Skywalker de les urpes de Darth Vader. Cansat de les aventures de la nau Enterprise, i després de descobrir que en Harrison Ford li semblava, a la noia, “moníssim” (“molt més que en William Shatner”), en Pablo havia decidit fer servir els personatges de La Guerra de les Galàxies com a suport argumental de les classes de matemàtiques.

8. Qui és Gladis? Quin vincle té amb en Luna?

9. En quin barri s’amagava Flor? Qui en dona la pista?

10. Com es van enamorar els pares d’en Pablo?

11. Què és el Topo?

12. Qui diu la següent afirmació i en relació a què?

“Em fa l’efecte que no vals ni la meitat del que diuen”.

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;