Quan
generem nous mots mitjançant processos morfològics estem parlant de la
derivació i de la composició.
.Com podem crear paraules noves per derivació
La derivació és un procés morfològic que consisteix en crear una nou mot mitjançant una base lèxica, generalment adjuntant un morfema que s’anomena afix derivatiu.
La base lèxic o el lexema és la part del mot que aporta el significat base i a la qual s’afegeixen els afixos:
Ex: gris, grisor, grisenc, agrisar.
Segons la posició que ocupa l’afix dins de la base lèxic diferenciarem entre sufixació i prefixació.
.Els sufixos -or i -et s’adjunten a la dreta de les bases lèxiques fresc i calent, per a formar els mots: frescor, calentet.
.Els prefixos des- i re- s’adjunten, a l’esquerra de les bases lèxiques ordre i fer, per a generar els mots desordre i refer.
Mitjançant la conversió es poden formar nous mots a partir de les bases lèxiques o lexemes que existeixen com a mots independents modificant la seva categoria.
Ex: el verb retratar prové de la base nominal retrat.
La derivació pot ésser per sufixació: amb afixos.
Ecologia – ecologista
Per prefixació: amb afixos.
Fer – refer
O per conversió: sense afixos derivatius.
Desert: pot ser adjectiu o nom segons la posició que ocupa.
Per tant, el nou mot, si ens fixem en el lexema, aporta un significat diferent i pot tenir unes propietats sintàctiques diferents.
Ex:
Descans – descansar
Alegre – alegrar
Somni – somiar.
.Què és un afix derivatiu?
És un morfema que s’uneix a la dreta o a l’esquerra d’una base lèxica o lexema per tal de formar un mot. Segons la seva posició els afixos poden ser:
-Prefix: quan se situa al davant de la base lèxica.
-Infix: quan se situa al mig. Entre la base lèxica i el sufix.
-Sufix: quan va al darrere de la base lèxica.
Els afixos són un llistat tancat que es poden adherir a la base lèxica i que no van sols.
PREFIXOS
Són els afixos que se situen davant d’una base lèxica o lexema per a formar mots derivats.
Molts prefixos emprats en català tenen una preposició o un adverbi llatins. La majoria dels prefixos no varia la categoria gramatical de la paraula davant de la qual se situa, sinó que només en modifica el significat.
Ex:
Dir – desdir, redir.
Per tant, el prefix s’uneix al lexema formant un tot i sense cap marca gràfica que els separi. Moltes vegades, alhora s’empra un prefix i un sufix, sobretot en la formació d’alguns verbs.
Ex:
A+llarg+assar (allargassar)
També podem trobar casos en què s’afegeix una seqüència de sons entre una base lèxica i un sufix, és a dir, un infix. Aquest element no aporta cap significació nova o en tot cas, únicament és de tipus valoratiu.
Ex: -ol – cas-ol-à (derivat de casa)
Característiques principals de la prefixació
.Base lèxica
En termes generals, la base lèxica o lexema d’un prefix és nominal:
Ex: títol – subtítol
adjectival:
Ex: feliç – infeliç
Verbal:
Ex: unir – reunir
.Categoria gramatical
Principalment, els prefixos s’adjunten a la base lèxica sense modificar la categoria gramàtica d’aquesta base ni modificar-ne l’accent.
Ex: ordre – desordre (es manté la mateixa síl·laba tònica).
D’altra banda, podem trobar algunes paraules amb prefix que mostren una categoria diferent a la categoria de la base lèxica.
Ex: fort (adjectiu) – enfortir (derivat verbal).
.Contacte fonètic
El contacte entre el prefix i el lexema es resol semblant a les vocals en contacte de dos mots successius.
-Les dues vocals se solen pronunciar com una de sola quan són idèntiques:
Antiimperialisme, contraatac, sobreentendre.
-Formen un diftong quan la segona és i / u:
Contraindicació, infrautilitzar.
-Es mantenen les dues vocals en hiat:
Antiàcid, semieix.
.Significat i prefixos
Com succeeix en la sufixació, un significat es pot expressar amb diferents prefixos. I a la vegada, un prefix pot tenir diferents significats.
Ex:
El prefix re- pot significar:
-Repetició: refer, replantejar.
-Intensificació: recompensar, ressonar.
Tanmateix, aquest darrer significat pot ser compartit per prefixos com:
Super: superposar, supervivent...
Hiper: hiperactiu, hipermercat...
Arxi: arxiduc, arxicanceller...
Alguns dels prefixos més concorreguts són:
Bi-: dos, doble
In-: negació de
Pro-: a favor de
Pre-: abans
Trans-: enllà de, a través de
Inter-: entre, reciprocitat
Fora-: a la part exterior
Hemi-: mig, meitat
Neo-: nou
Pluri-: amb molts de
Co-: amb, en companyia de
Circum-: al voltant
Mono-: un
Sub-: sota
Pseudo-: fals
Auto-: un mateix
.Remarques ortogràfiques:
-Els prefixos con- i in- canvien la ena per una ema (n à m) quan van seguits de les consonants m, p o b:
Commoure, compenetrar-se, combinar...
-Els prefixos con- i in- presenten les variants col- i il- quan s’uneixen a bases lèxiques que comencen per ela:
Col·leccionista, il·legal...
I les variants co- i i- (escrites cor- i ir-) quan s’agrupen a les bases lèxiques que comencen per erra:
Corrompre, irreal...
-La forma co- s’empra en lexemes que comencen per vocal:
Coautor, coedició...
I alterna amb con- davant d’altres consonants:
Copilot, condeixeble...
SUFIXOS
Són els afixos que s’adhereixen al final d’una base lèxica o lexema per tal d’originar un nou mot. Els sufixos poden produir tres canvis en un vocable:
-Es desplaça l’accent de la base lèxica cap a la síl·laba del sufix:
Net + et à netet; verd + or à verdor
-Poden modificar la categoria de la paraula a la qual s’agrupen:
Llar (adjectiu) + ària (sufix) à llargària (nom).
Mandra (nom) + ejar / ós (sufix) à mandrejar (verb) / mandrós (adjectiu)
-Modifiquen el significat del lexema:
Néixer + ment à naixement (-ment: acció o efecte de).
Caçar + -dor à caçador (-dor: que fa l’acció).
Hi ha un enorme llistat de sufixos, aportem alguns dels més habituals:
-à, -ana, -enc, -í, -ina: gentilicis (valencià, lleidatana, pollencí).
-atge, -eria, -am, -ada, -at: noms col·lectius (fullatge, llibreria, paperam).
-er, -era, -aire, -ista, -dor, -dora, -ant, -ent: professions o activitats.
(cambrer, botiguera, pianista, titellaire, aprenent).
-ada, -ança, -ància, -eria, -etat, -esa, -ia, -ícia, -ció, -itat, -itud, -or, -altat, -ura: qualitat abstracta.
(llargada, esperança, bogeria, inseguretat).
-all, -ant, -ants, -ar, -at, -dor, -er, -eria: lloc.
(amagatall, voltant, solar).
-ada, -atge, -ció, -ment: acció o efecte.
(xerrada, aterratge)
-able, -ible: possibilitat.
(salvable, discutible).
-aire, -ís, -issa, -ós: propensió.
(rondinaire, malaltís, encomanadissa).
Els sufixos es poden classificar en lèxics i valoratius:
-Els lèxics modifiquen el significat de la base lèxica i altrament, en poden variar la categoria.
-Els valoratius també modifiquen el significat del lexema, emperò, indiquen valors subjectius com la grandària (augmentatius) o la petitesa (diminutius).
.Augmentatius: amb els sufixos -às (-assa), -ot (-ota), -arro (-arra), -íssim (-ís, -íssima):
Grandàs, ocellot, veuarra, petitíssima, boníssim...
.Diminutius: -et (-eta), -o (-ona), -í (-ina), -im, -ell (-ella), -ol (-ola):
Niuet, casona, rajolí, polsim, bestiola...
Quan afegim un sufix en la base lèxica per formar una paraula sovint es produeixen diverses modificacions: canvis ortogràfics, canvis de sons, addició de sons i supressió de sons.
.Canvis ortogràfics:
C à QU: ric à riquíssim
Ç à C: caça → cacera
G → GU: botiga → botiguera
GU → GÜ: aigua → aigüera
J → G: taronja → taronger
S → SS: arròs → arrossar
IG → G/J: boig, bogeria, bojament
U → V: blau → blavós
.Addició de sons:
-t-: cafè, cafeter
-d-: gran, grandíssim
-n-: jove, jovenet
.Canvis de sons (i ortogràfics):
p → b: llop → llobató
t → d: prat → praderia
c → g: encàrrec → encarregar
.Supressió de sons:
-a: ila, illot
-e: salvatge, salvatgina
-o: porxo, porxada.
En els casos d’addició de sons, trobem que en la base lèxica apareixen sons o no en funció de la forma del mot.
[Font: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]
[Imatge extreta de: correccioencatala.cat]
EXERCICIS:
1. Què és la derivació? Com podem crear una paraula?
2. Què és la base lèxica o lexema d’un mot?
3. Completa les següents afirmacions:
A) El prefix és un __________ que se situa _________ de la / o _________.
B) El mot agrisar té el lexema ______.
C) El prefix bi- significa ___________.
D) El prefix mono- significa ___________.
E) El prefix pseudo- significa __________.
F) En el mot verdor el _____ és _________.
G) El sufix apareix al _______ del_________.
H) Quan ______ es col·loca a la part central del _______ s’anomena _________.
4. Pensa i escriu un derivat de:
llop:
porxo:
taronja:
blau:
5. Assenyala els sufixos de cada mot.
Bogeria, xerrada, discutible, paperam, mandrós, verdor, grandíssim, inseguretat.
6. Escriu el mot origen de:
bojament:
polsim:
titellaire:
aprenent:
praderia:
7. Relaciona el sufix de cada paraula amb el seu significat.
Mots: absurditat, pensament, paperam, manassa, barceloní, rentadora, cotitzar, brillantor.
Significats: augmentatiu, gentilici, verb, qualitat posseïda, objecte o instrument, nom abstracte, conjunt de, efecte expressat per un verb.
8. Pensa i aporta el sufix adequat per a cada mot.
A) Al poble els dissabtes es reuneix tota la (jove).
B) Va anar d’excursió amb el Club (muntanya) de Lleida.
C) En aquella sala hi ha un (ventilar) molt potent.
D) Al cel hi ha una (núvol) que amenaça tronada.
E) La (suau) del matalàs garanteix una agradable dormida.
9. Explica el significat dels següents prefixos:
re-:
arxi-:
neo-:
inter-:
sots-:
10. Forma una paraula amb els prefixos següents:
hiper-:
semi-:
trans-:
pre-:
11. Escriu un derivat que expressi el contrari de:
creïble:
real:
menjable:
controlat:
oferta:
noble:
12. Assenyala els prefixos dels següents mots:
internacional, apàtrida, biplaça, semivocal, transnacional, supermercat, posposar, antisèptic.
13. Què és un gentilici? Escriu dos exemples de gentilicis, ara bé, un ha de ser el del teu poble o ciutat.
14. Aporta cinc paraules que portin un infix i subratlla’l.
15. Autoavalua’t: aporta els dubtes que t’hagin sorgit després del treball en aquesta fitxa.
