Quan
parlem de la Dama del crim, tothom sap a qui ens referim. Sí, enraonem de la
senyora Agatha Mary Clarissa Miller, que d’entrada no
us sonarà de res, emperò potser pel nom hi caureu... se la coneixia com a
Agatha Christie, i és l’escriptora que ha venut més llibres en la història de
la literatura a la capa de la terra, i en continua expenent, perquè les seves
obres es reediten de manera continuada. La xifra espaordeix, un disbarat de més
de dos mil milions d’exemplars, i mil milions més en traduccions a més de
tres-cents tres llengües. Tan sols superada per un home, William Shakespeare i
l’obra més llegida a nivell mundial, com no, La Bíblia. El seu llibre
més arxiconegut i venut és Deu negrets (i aleshores no en quedà cap), alhora
un dels exemplars que et deixa més corprès, i amb una assassí que per res
t’aixecaria sospites. Algunes de les seves obres van anar signades com a Lady
Mallowan, DBE, i també Mary Westmacott. De fet, amb aquest darrer va amagar-se
escrivint novel·les de caire sentimental. Al llarg de la trajectòria literària
va delectar-nos amb més de vuitanta novel·les, i obres de teatre, la majoria
amb una fórmula que no fallava: una habitació tancada, un crim, i l’aparició
d’algun dels personatges: Hèrcules Poirot (que apareix en 33 novel·les i 54
relats curts) o Miss Marple, personatge inspirat per l’ àvia, tietes, amigues
d’aquesta i que amb els anys esdevindrien fins i tot, tan coneguts com
l’autora. Llavors, acuradament, donava algunes pistes per tal que el lector
pogués resoldre aquell delicte. Els exemplars han arribat a les grans pantalles
del cel·luloide en reiterades ocasions i ho continuaran fent.
Nascuda a Torquay, Devon, Anglaterra, el 15 de setembre del
1890, en una família de classe mitjana i de creences esotèriques, amb dos
germans més: Margaret
«Madge» Frary i Louis «Monty» Montant Miller. Filla de pare nord-americà. Passà la
infantesa entre Devonshire, Ealing i algunes parts del sud d’Europa on la
família gaudia les vacances. Als quatre anys ja sabia llegir. Així com també
tocava la guitarra i la mandolina. De jove llegia àvidament contes de la
senyora Molesworth, i Edith Nesbit. A mesura que creixia es decantà per contes
surrealistes de Edward Lear i Lewis Carroll. Al temps lliure s’acompanyava de
les seves mascotes. Període, en el qual aparegué en una obreta operística
juvenil intitulada Els Yeomen de la guàrdia.
La mare, Clara, s’oposava a l’educació per a noies,
d’aquesta manera que els seus pares s’encarregaren de portar-ho a terme.
Estudià a l’escola privada fins a l’adolescència i en diversos instituts de
París. El pare es posava sovint malalt atès que patia del cor, fins
que traspassà el 1901 als anys i quan
Agatha en tenia tan sols onze, la família va patir econòmicament. Fet que marcà
la fi de la infantesa d’Agatha. La germana Madge va marxar amb el marit, i el
germà Monty s’allistà a l’exèrcit per més endavant ésser enviat a Sud-Àfrica
per a combatre a la Guerra dels Bóeres. Corria el 1902, Agatha continuava
vivint a Torquay, anava a l’Escola de Noies de la Senyora Guyer i tenia
dificultat per seguir la disciplina instaurada. El 1905 fou traslladada a
París, allí estudià en tres escoles més. En finalitzar aquesta estada educativa
i imposada, el 1910 retornà al poble. La mare estava dedicada de salut i
establiren instal·lar-se durant tres mesos en un hotel a El Cairo. De retorn a
Anglaterra, continuà escrivint, dedicant-se al teatre d’aficionats i col·laborà
en la producció de l’obra La barba blava de la infelicitat. Començaren a
veure la llum algunes de les primeres produccions, sense la pretensió de
dedicar-se a l’escriptura. En una estada a l’hospital per rescabalar-se d’una
malaltia escrigué el conte La casa de la bellesa, que versava sobre el
món dels somnis. En treballs com La crida de les ales i El petit Déu
solitari es veié l’interès per allò paranormal i l’espiritisme, per
influència familiar. Anecdòticament, diverses publicacions rebutjaren els
primers escrits, que hagueren de revisar-se i aparèixer més endavant amb
d’altres títols. Neu sobre el desert que tractava sobre les seves
vivències a El Cairo, també fou rebutjada.
Agatha es casà el 1914 amb el Coronel Archibal Christie, que
era un aviador de la companyia Royal Flying Corps. D’aquesta unió el 1919
nasqué la filla, Rosalind Christie Prichard, i com veurem més endavant fou vital per al llegat de l’autora.
El 1926 l’espòs Archibal declarà que estimava una altra dona i passats dos anys
més es divorciaren.
En temps de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l’Agatha
treballà en un hospital i també en una farmàcia. Arran d’aquestes ocupacions va
interessar-se per la toxicologia, fins que en tingué un gran domini, sobretot
pel que fa als verins, cosa que aplicarà en molts dels seus treballs. Fou en
aquesta època, el 1916, que l’Agatha encetà l’escriptura amb El misteriós
cas Styles (1920) i donà vida a uns dels personatges propis estàndards,
Hèrcules Poirot, un detectiu belga, que ben aviat arrelà en els lectors,
emperò, que amb els anys l’acabaria esgotant. El 3 de desembre del 1926 trobaren
l’automòbil abandonat de l’Agatha sense cap mena de pista al voral d’una
carretera. Desaparegué misteriosament i conscientment durant onze dies. La
trobaren en un hotel amb amnèsia i registrada amb el nom de l’amant de l’espòs. El motiu fou que sofrí
un atac d’ànsia en traspassar la mare, que la feu caure en depressió i que
s’adjuntà a la confessió d’infidelitat del marit. L’Agatha estava fora de si.
Aquest fet arribà al món del cinema amb el títol Agatha el 1979. Alguns
li van criticar que era per a promocionar la nova novel·la, L’assassinat de
Roger Ackroyd. Aquesta acció encara avui no s’ha dilucidat.
Entre 1926 i 1927 aparegueren relats amb un nou personatge,
Miss Marple, que foren publicats en revistes i compilats a partir del 1930. El
1928 Christie definitivament es divorcià i obtingué la custòdia de la filla
Rosalind. Plegades es van traslladar a les Illes Canàries, lloc on finalitzà
l’escriptura de El misteri del tren blau. Durant aquest matrimoni va
editar sis novel·les, narracions curtes i alguns contes per a revistes. El
marit es quedaria amb aquests drets. No serà fins a les acaballes del 1928 en
què apareix la primera novel·la sota el nom de Mary Westmacott, amb el títol de
El pa del gegant, i que versa sobre el món de les finances. De fet, ella
emprava aquest nom per tal de no ésser qüestionada o rebre tanta pressió com a
autora, i d’aquesta manera, poder expressar els sentiments lliurement, emperò a
partir del 1946 li començaren a qüestionar.
Agatha es va deixar convèncer durant un sopar per anar de
viatge a Bagdad. Visità la zona arqueològica d’Ur i allí encetà una amistat amb
els dirigents d’una excavació. Gràcies a això conegué a l’arqueòleg Max
Mallowan (1904-1978). Al cap de poc temps, el 1930, l’Agatha passà de nou per
l’altar, aquesta vegada amb l’arqueòleg Max Mallowan, catorze anys més jove.
Aquest el va acompanyar en els viatges i expedicions al Pròxim Orient, en
països com Iraq i Síria, que posteriorment, empraria per ambientar les seves creacions,
així com els coneixements que anà forjant en aquests viatges per l’Orient
Mitjà.
Entre els anys 1941 i 1942, arran de la publicació de la
novel·la El misteri de Sans Souci (1941), fou investigada pel servei
d’intel·ligència britànic MI5, atès que, relatava la història de dos agents de
Hitler que feren espionatge a Anglaterra. Fou entre els anys 1939 i 1945,
mentre hi havia la Segona Guerra Mundial, que els llibres de Christie eren molt llegits. Són creacions
d’aquest període: Deu negrets (1939), Maldat sota el sol (1941),
Cinc porquets (1942), Un cadàver en la biblioteca (1942), El cas
dels anònims (1943), totes emblemàtiques dins de la llarga carrera com a
escriptora.
A partir de la dècada dels cinquanta Christie reduí la
producció novel·lística i es dedicà més a les obres de dramatúrgia. Temps en
què publicà La ratonera (1952), inspirada en el relat curt, Tres
ratolins cecs, que
segueix a les sales i passa de trenta milions de representacions. És un rècord
de permanència mundial en un teatre. Es representà ininterrompudament fins el
16 de març del 2020, amb aturada per la pandèmia per retornar després. Vista en
noranta-dos països per més de seixanta milions de persones.
El1955 es funda l’Agatha Christie Limited per a preservar
els drets de les seves creacions. Cosa que li fou desaprovada, perquè clamaven
que no sabia gestionar els propis beneficis. El 1968 Booker Books es feu amb el
cinquanta-un per cent dels drets de l’empresa i més endavant del
seixanta-quatre. El 1998 aquests darrers vengueren les accions a Chorion.
Durant la mateixa dècada li arribaren una sèrie de
reconeixements: membre de la Royal Society of Literature,
Grand Master Adward, lliurat per l’Associació d’Escriptors de Misteri;
Comendadora de la Ordre de l’Imperi Britànic. El 1971 rebé el
títol de Dama de l’Imperi Britànic de la mà de la reina Isabel II.
A partir del 1971 la
salut va anar en declivi, tanmateix encara va poder assistir a l’estrena
de la versió cinematogràfica de Assassinat a l’Orient Express (1974).
Agatha Christie ens deixà la tarda del 12 de gener del 1976 per
causes naturals a Winterbrook House, Cholsey, prop de Wallingford
(Oxfordshire), un dia i unes hores abans que jo mateix vingués a la vida. Tenia
vuitanta-cinc anys. Les seves despulles reposen al cementiri tranquil de l’església de
Sant Mary, a Cholsey. Va escriure tant, que algunes de les obres ens van
arribar de manera pòstuma, dues d’aquestes foren autobiogràfiques. L’Agatha
Christie fou coneguda per seixanta-sis treballs sobre detectius, emperò, també
va escriure sis novel·les de caire sentimental i amb el pseudònim de Mary
Westmacott, quan patí esgotament de les obres policíaques, així com textos de
dramatització i un llibre de poesia, que escrigué en els anys d’adolescència: El
camí dels somnis (1924) i catorze contes, possiblement, per deixondir-se
d’anar escrivint produccions d’estil similar. Altrament, dues autobiografies.
Una de caire més professional i familiar, i l’altra relata els viatges al
Pròxim Orient amb el marit.
Rosalind
Margaret Clarissa Christie cuidà del llegat fins al moment de la mort,
l’octubre del 2004 i autoritzà la biografia de Janet Morgan el 1984. També
supervisà qui interpretaria els personatges més il·lustres d’Agatha a la gran
pantalla: Joan Hickson i David Suchet. A la vegada és l’autora traduïda a més
idiomes, en total, cent tres. Experts de l’Associació d’escriptors del crim van
determinar l’any 2013 i amb sis-cents vots, que la seva millor obra era L’assassinat
de Roger Ackroyd (1926), obra que comportà algunes crítiques, atès que va
canviar algunes concepcions del gènere policíac.
Agatha fou
una lectora empedreïda d’autors com Walter Scott, John Milton, Alexandre Dumas,
Jane Austen, Arthur Conan Doyle, Charles Dickens, aquest darrer, un dels
preferits. Ella declarà que l’ajudaven a oblidar els estralls de la guerra. En
l’escriptura estigué influenciada per Arthur Conan Doyle, Edgar Allan Poe, Anna
Katherine Green, GK Chesterton. L’olfacte detectivesc per escriure la primera
obra personal en aquest gènere fou instigat per la novel·la El misteri de
l’habitació groga de Gastó Leroux. Ella clamava que al principi, en ésser
una autora novell, imitava a autors llegits, i generava acusacions de manca
d’originalitat. Més endavant, com sabem, va saber concebre un estil propi.
Donava totes les claus al lector per a resoldre el crim abans de l’aparició del
detectiu Poirot o la senyora Marple. Amb el temps, s’adonà que l’estresava el
personatge de Poirot, per vanidós, i va decidir carregar-se’l. Al The New
York Times sortí una esquela pel fet.
L’Agatha
escrivint també patia. Ella s’ho anotava tot en un quadernet, per a
desenvolupar-ho més endavant: caràcters dels personatges, tipologia dels verins
que empraria, les accions... Prenia idees per als personatges de l’observació o
de les converses amb gent que coneixia. Va donar origen a un corpus
novel·lístic únic que acostumava a reiterar-se, emperò, que la va fer una
autora universal.
Algunes
coses curioses dins de la pròpia vida foren que de jove practicava el surf.
L’aprengué el 1922 durant un viatge per Sud-Àfrica i Hawaii. Altrament, fou una
de les primeres dones en practicar-lo al Regne Unit. Una altra passió que tenia
era patinar, existeix alguna fotografia que ho demostra. Li encantaven els
cotxes i sobretot conduir-los, com per exemple el Morris Cowley del 1924. Els
emprava com a símbols socials, modernitat i d’independència.
Amb els
diners que rebé de la primera obra se’n comprà un. Quan necessitava inspiració
menjava pomes, de fet a la seva llar en tenia un armari ple. L’autora es va fer
un homenatge i va representar-se en vuit novel·les, amb el debut en una
antologia de relats, Parker Pyne investiga (1934), amb el nom d’Ariadne
Oliver i més endavant com a acompanyant col·laboradora de Hèrcules Poirot en
set produccions cabdals.
L’Agatha
Christie a dia d’avui, indiscutiblement continua essent l’escriptora més
venuda, generant quantitats ingents de diners tant literàriament com gràcies al
món del cel·luloide, i si això, és així, per alguna serà. Qui no ha vist alguna
sèrie de televisió basada o bé inspirada en les seves produccions i s’ha immers
en la trama intentant resoldre el crim? Qui no s’ha aturat a llegir-ne alguna
obra? Si ha atrapat a tants lectors i de tantes generacions aquí rau la
mestria.
Josep Maria Corretger
Maig-juliol del 2026
Fonts
consultades:
-GARCÍA,
Sílvia, 10 curiosidades de Agatha Christie, la dama del misterio y reina del
crimen, dins Cultura inquieta, 8 d’abril del 2026.
-Wikipèdia.
-Google IA.
[Crèdits fotogràfics: Britànica, D.
S., Wikipèdia, La Llar del Llibre, Daily Mirror, Biblioteca Virtual Fandom, Preeya I]
EXERCICIS:
1. Resumeix
la vida de l’Agatha en cinc aspectes destacats de la seva vida i obra.
2. Quines
aficions tenia Agatha Christie?
3. Per
què va desaparèixer el 1926?
4. Va
escriure algunes novel·les sota un pseudònim. Quin era i per què?
5. D’on
sorgí la seva inspiració pel Pròxim Orient?
6.
Digues si són certes o falses les següents afirmacions.
A) En
algunes obres hi havia un personatge que de fet, era ella mateixa.
B) Va
desaparèixer onze dies per a fer-se publicitat abans de sortir una novel·la.
C) Li
encantava jugar a hoquei.
D) Va
publicar set creacions de caire sentimental.
E) La
lloriguera és la seva obra de teatre més coneguda.
F) És l’escriptora
més llegida de la història de la literatura universal.
G) L’MI5 va
investigar-la a causa de la publicació d’una obra.
7. Crea
un punt de llibre sobre l’escriptora.
8. Cerca
cinc cites de l’autora i comenta-les.
9.
Fòrum: comenta algun aspecte que t’hagi sobtat de la vida i obra de l’autora.
10.
Opinió: has llegit alguna producció d’Agatha Christie? Si és el cas, esmenta el
títol. Et va encantar? Per què?
