dimarts, 26 d’octubre de 2021

"L' alegria que passa", de Santiago Rusiñol. Fem pràctica d'examen! Adreçat als de literatura

Us aporto una pràctica per tal que us atreviu sense por a realitzar el comentari de text, empresa gens senzilla, i amb la qual cal agafar agilitat. De fet podria ésser un examen, qui sap. 


EXERCICIS:

1. Per què es diu que “L’alegria que passa” és una obra simbòlica? Argumenta-ho amb exemples i a través dels seus personatges (4p).

2. Comenta el present fragment de “L’alegria que passa” seguint les pautes del comentari literari que t’adjuntem (6p).

GUIÓ PER AL COMENTARI

.Contextualització: situa l’obra, el seu autor i el seu moviment literari.

.Tema: esmentar la idea central del text i els tòpics literaris que apareixen a l’obra i comentar-los amb exemples.

.Anàlisi del contingut: comentari exhaustiu i per paràgrafs del fragment, demostrant tot el que es diu.

.Anàlisi de la forma: estructura, narrador, punts de vista, personatges, espai, temps.

.Trets estilístics: el fragment representa la totalitat de la novel·la? Menciona els elements fònics (tipus d’oracions, mètrica, peculiaritats fonètiques), morfosintàctics (verbs, substantius, adjectius, connectors, pronoms, determinants), sintaxi (tipologia d’oracions), lexicosemàntics, estilístics, tipologia textual, registre del llenguatge.

.Conclusió: Cloure el comentari literari fent referència a la novel·la i al fragment que s’ha comentat. On se situa el fragment comentat dins de l’obra? És una obra versemblant?


**************************

JOANET: I jeure i tornar a menjar.

TÒFOL: Aquests són. Veus? Tu, llegint, t’omples el cap de cabòries; la lletra se t’entra cap endins, se’t fa un nus al païdor i la tinta t’ennegreix tot el rebost de la vida.

JOANET: Tòfol, jo voldria una altra vida. El temps que he estat a ciutat m’ha fet néixer somnis que no pots compendre.

TÒFOL: Ni ganes.

JOANET: He tastat una altra vida, però no he fet més que tastar-la. Voldria veure de prop el caliu d’unes mirades que sols he vist en dibuix. Ja saps com és fet el pare. És arcalde i tot ho mana a cops de vara. Diu que essent ric no té de saber res més que comptes per evitar que t’estafin; que amb diners s’aconsegueix tot; que la moneda sols es descanvia amb finques,; i que el que en té hi té de viure, a sobre, vigilant-les nit i dia.

TÒFOL: En quant a això de les finques, encara m’avinc a tenir-les, però no pas a guanyar-les. Per mi, amb els meus pocs coneixements i escassetat de llegir, qui els té de guanyar és la dona. L’home, la gran vigilància i concedir-los, an elles, el dret que ens facin homes. Ja ho sé, que se n’alaben; però fas veure que no ho sents.

JOANET: Ditxosa mandra!

TÒFOL: Sí, i ditxós “noble trabajo”! Que treballin els solters. Per això en són. Però nosaltres, els pilans de la societat, com va dir-nos aquell senyor del “maiting”, els responsables de la classe laboriosa; en fi, els homes madurs i...! Ca! Qui portaria les “riendas” del carro de la família? Això: qui portaria les “riendas” del carro de la família?

JOANET: No em parlis de la família.

TÒFOL: Que no te’n parli, i et cases un d’aquests dies, i tens la promesa abocada trona avall, i...?

JOANET: Sí, però ja t’he dit per què em caso? Què faria? Amb què vols que mati el temps? Ja saps com la vaig conèixer: per retrato. Va sortir el pare, com aquell qui va a mercat, a caçar pubilles, i em va portar un mostruari. N’hi havia tres per triar, però a sota d’una deia “aquesta”, escrit amb lletra del pare. Quan va arribar aquí an el poble, ja venia contractada.

TÒFOL: Oh, També són retrato aquelles que tu somnies!

JOANET: D’això em queixo. Em casaré, viuré com viviu vosaltres, m’adormiré sota els plàtanos, com el pare (assenyalant-lo) i els seus amics de conversa (assenyalant els altres adormits) i esperaré la vellesa lo mateix que un cocodrilo de poble.

Van sortint dones de missa.


(Imatge extreta de: Roure de can Roca)


divendres, 22 d’octubre de 2021

"La Víctor C." Crítica teatral. Adreçat als de Batxillerat

 

“LA VÍCTOR C.”

És una obra teatral portada a terme per la companyia del Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Carme Portaceli en la qual s’entrellacen diversos elements de la pròpia vida de la nostra protagonista, l’autora empordanesa Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, amb una selección dels principals textos que la representen, com per exemple: “Diàleg prismàtic”, “En Met de les conques”, “L’Aleixeta” o “La infanticida”, textos que formen part del recull “Tots els contes” (2018), editats en tres volums, les proses literàries de “Mosaic” (1946), publicats per Club Editor, així com també una lleu referència a “Solitud” (1905), una de les seves grans obres, totes introduïdes d’una manera original, tanmateix, les petites referències que es mostren en pantalla, guien a l’espectador/a.

L’obra es representa a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, amb una escenificació innovadora pel que fa als decorats mòbils i a mode d’edificació de Pablo Azorín, on els personatges van fent acte de presència o bé desapareixen de manera original i dissimulada. Amenitzada per uns lleus elements sonors que faciliten l’ambientació de l’escena.

Com ens glossa el seu títol, l’obra “La Víctor C.”, focalitza totalment en els elements esdevenidors de la seva vida, com ara, quan el tribunal s’escandalitza davant de l’atorgament del premi dels Jocs Florals d’Olot de 1898 a l’obra “La infanticida”, atès que havia estat escrita per una dona. L’estratègia del jurat havia estat notificar a l’autora que en suavitzés els monòlegs, rebaixant la duresa de les seves paraules i d’aquesta manera el text pogués ésser llegit en l’acte de lliurament de premis sense ferir sensibilitats, tanmateix, Caterina Albert va negar-s’hi. I davant d’aquest fet, s’obre una reflexió de la seva autora de si ha d’anar o no a rebre aquest premi. I arriba a la conclusió que és millor amagar la seva identitat sobre un nom d’home per a evitar judicis. L’obra “La infanticida” va representar-se seixanta anys després de la seva escriptura. Un altre fet cabdal de l’obra és quan el torero Màrius Cabré decideix anar a trobar a casa Víctor Català, amb aquesta ja malalta. Deien que els seus darrers anys de vida se’ls havia passat al llit mostrant una imatge de fragilitat i de malaltissa quan en realitat no era així. Cabré anhelava portar les seves obres al teatre i que l’autora ho pogués veure. Gràcies a l’obra també redescobrim alguns passatges de la vida de l’autora més desconeguts: com ara que únicament va escriure quatre monòlegs, o que va crear “Solitud” al llit de l’habitació, a disgust i per encàrrec. Sobresurt que es presenta davant de qualsevol com a una afeccionada a l’escriptura i decideix allò que vol mostrar en les seves obres en un temps en què la societat era intolerant amb les dones i on el seu univers literari no és gens d’amable, emperò, que és una escriptora que lluita pels seus ideals i això lentament la va desplaçant del món. També es veu la complicitat familiar, sobretot de sa germana, que l'ajudaven a viure millor.

A mesura que avança l’obra, entenem una mica més com era el pensament i la manera de fer de Víctor Català. Una autora que sempre anava a la seva a pesar de les modes, que escrivia i actuava com li semblava, i que defugia “el què diran de la gent”. Una lletraferida que davant de la facilitat d’escriure sobre el món urbà i la mar, que tenia a la vora, es decantava per un entorn rural i el paisatge de muntanya. Una dona que glossava allò fosc de la vida humana, com va plasmar als seus “Drames rurals” (1902), cercant allò impactant i que podia foragitar més la gent, i que, en alguns casos es tractava l’amor d’una manera peculiar, amb l’estil de Català, i no tal i com el coneixem, arribant a fer pensar que l’autora era masclista. Al llarg de l’obra és visible que creadora i personatges que han sortit de la seva ploma formen un tot, i ella els veu cobrar vida mentre jau al llit, en una habitació-escenari on a mesura que van passant els minuts hi podem trobar més exemplars de llibres apilonats i que van portant els diferents personatges.

L’obra està molt treballada i baixa el teló després de dues llargues hores i set minuts, que poden arribar a esgotar a més d’un/a espectador/a, potser pel seu llenguatge literari elevat, i és clar, són fragments d’una obra literària, ara bé, la comoditat dels seients de la sala te’n faciliten una perfecta estada, tanmateix, és innegable la qualitat de l’obra i l’esforç dels actors i actrius que la representen: Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Rosa Renom, Manel Sans, Anna Ycobalceta.

Així com també és evident, que algun fragment d’obra presentat dins “La Víctor C.” pot pecar d’ésser massa llarg, recordem el monòleg de “L’Aleixeta”, quan apareix tota sola, i que ens parla dels seus enamoraments amb els militars i de com la seva vida personal es clou com una tragèdia grega. Val a dir, que si s’hagués indagat més en el fet que provoca l’obra “La infanticida” o en alguns dels “Drames rurals”, la dramatització hagués estat un pèl més aconseguida, emperò, val a dir, com a curiositat que ja hi havia preparada en cartell al mateix teatre la mítica “La infanticida”, d’aquí que la seva referència hagi estat breu. Ha de ser la directora i els seus intèrprets els qui reviuen els personatges dins de la seva pell, fer-se’ls ben seus, i si això s’aconsegueix, l’obra va prenent forma, va endavant, altrament, la recepció del públic serà una altra cosa, enfront de l’entreteniment o bé de l’ensopiment en dictarà la sentència final.

Josep Maria Corretger Olivart

Octubre del 2021


(Crèdits fotogràfics: May Zircus)


EXERCICIS:

1. Esmenta els aspectes més destacats de la vida i obra de Víctor Català.

2. Realitza un Booktràiler d’una obra de Víctor Català que hagis llegit.

3. Fòrum: has vist l’obra teatral “La Víctor C.”? Què t’ha semblat? Per què? Digues la teva.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

Dictat preparat (1): M, N, NY. Adreçat a tot l'alumnat

 


T’ajudem a millorar en l’ortografia. En una iniciativa interessant, mitjançant el dictat preparat. Perquè llegint i fixant la vista, sense voler, per si no ho sabies, estudies ortografia. N'anirem aportant diversos i de diferents nivells de manera setmanal. T’expliquem el funcionament.

1. Escolta el present dictat en format àudio.

https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b1/m-n-ny/


2. Llegeix el dictat una altra vegada per familiaritzar-te amb l’escriptura de les paraules. Aquí el tens!

EL CAMPIONAT (B1)

Per a la premsa va ser un esdeveniment important. Feia anys que a la ciutat no hi havia una competició esportiva d'aquell tipus. Els hotels es van omplir d'aficionats al futbol europeu. Els equips favorits eren, com sempre, l'alemany i l'italià. Ningú va tenir en compte els polonesos. A l'inici tothom va pensar que les seves victòries eren només cops de sort. Per això, el dia que Polònia va guanyar la final del campionat, tots aquells que afirmaven convençuts que era impossible superar els alemanys es van quedar sense paraules i amb la boca oberta.

Text: Mònica Batet

3. Fes el dictat. Algú que tinguis proper que te’l dicti i tu l’escrius.

4. Qui ha llegit el dictat, el llegeix tot altre cop sense esmentar ni els punts ni les faltes, mentre tu en repasses l'escriptura.

5. Finalment, corregeix les faltes amb la metodologia de l’activitat 1.

6. Revisa les normes ortogràfiques i reflexiona de per què has comès aquella errada.


Quines normes ortogràfiques has de saber...

S'escriu M davant de P, de B i de M

Ex: comprar, ambició, immediat...

S'escriu N davant de consonants que no siguin P, B o M

Ex: pensar, tancament, indecís...

S'escriuen amb M els mots començats amb amfi- i circum- i els grups -mpt- i -mpc-. 

Ex: amfiteatre, circumferència, presumpte...

S'escriuen amb N els mots començats amb con-, en- i in-. 

Ex: convidar, innovar, invitació...

S'escriuen amb M mots com

Ex: columna, gimnàstica, tramvia...

S'escriuen amb N mots com

Ex: tenis, ennegrir, tanmateix, enmig, benparlat, fanfarró...

 

N.B. I si vols millorar una miqueta més de pressa, consulta el present enllaç, tindràs més eines!

https://llengilitcat.blogspot.com/2015/01/com-podeu-reduir-les-vostres-faltes.html


(Text extret de: llengua.gencat.cat)

(Imatge extreta de: W Ràdio)


EXERCICIS:

1. Corregeix les faltes ortogràfiques amb la següent graella:

FALTA

CORRECCIÓ

NORMA ORTOGRÀFICA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Opinió: com pots evitar les faltes ortogràfiques que has realitzat?

3. T’han ajudat les normes ortogràfiques de sota del dictat preparat a millorar en l’escriptura de les faltes que has fet? Com?

4. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit el dictat preparat.

5. Fòrum: què t’ha semblat aquesta proposta per tal de millorar en l’ortografia? Raona la teva resposta.

dissabte, 16 d’octubre de 2021

Els signes de puntuació (1): les cometes simples i les cometes dobles. Adreçat a tothom

 


Cometes simples (‘) (’)

Emprem les cometes simples en els següents casos:

.Per indicar el significat d’una paraula o d’una oració.

Ex:

-Pernada significa ‘donar un cop de cama’.

.Per a traduir el títol d’una obra.

Ex:

The beauty and the beast [‘La bella i la bèstia’]

 

Cometes dobles (“) (’’)

Les utilitzarem per:

.Reproduir una citació o paraules textuals d’algú.

Ex:

-Llavors, digué: “Faci’s la seva voluntat!”.

.Per assenyalar un significat o bé un èmfasi especial, un matís amb ironia o bé amb un to personal, un doble sentit, una remarca.

Ex:

-Aquest és el “meu” disc.

-Va arribar “ben d’hora” a la reunió.

.Per a realitzar pseudocitacions i que no es poden considerar termes específics.

Ex:

-A la premsa es parla molt dels “fakes” televisius.

.Per a indicar títols d’articles, capítols, poemes, cançons que formen part d’un llibre, d’una revista, un diari, un àlbum, un disc. També per als títols de les exposicions.

Ex:

-“Hungry heart” és una inclosa al disc The river de Bruce Springsteen.

 

N.B. No es posen cometes dobles per a funcions reservades a d’altres recursos gràfics, com per exemple, la cursiva i la negreta. Tampoc les usem per als noms propis d’empreses o d’altres entitats.

Ex:

-Dante S.A. fou una empresa inventada per en Jesús Moncada.

(Material adaptat de: uoc.edu)

(Imatge extreta de: Lletres i tics)

 

EXERCICIS:

1. Explica per a què serveixen les cometes.

2. Comenta la diferència que hi ha entre les cometes simples i les cometes compostes.

3. Esmenta com escriuries...

-El títol d’una cançó:

-El nom d’un llibre:

-Una citació literal:

-Una ironia:

-La significació d’un mot:

-La traducció del títol d’una obra:

4. Crea una activitat per tal de treballar les cometes simples i les cometes compostes.

5. Autoavalua’t: comenta com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit i per què? Com les has resoltes?

dimecres, 13 d’octubre de 2021

Els principals tòpics de la literatura universal. Adreçat als de literatura

 LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

A través de la literatura hem trobat l’expressió de les diferents concepcions de la vida humana, mitjançant tòpics universals. Què és un tòpic? És una fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d’adaptar-se a diferents contextos i significats. Ens apareixen en diferents maneres.

 


1. Metàfores de la vida

Mitjançant una metàfora es pot expressar una determinada idea sobre la vida, que alhora pot comparar-se amb un trajecte o una ficció. Una metàfora és emprar un mot que expressa una cosa per a expressar-ne una altra que s’hi assembla.

.Vita flumen: “La vida com un riu”, que flueix constantment i que arriba fins al mar, que representa la mort.

.Homo viator: “L’home, un caminant”. La vida s’entén com un viatge, un pelegrinatge que aporta saviesa i experiència.

.Puer senilis: El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove. Estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

.Vita theatrum: “La vida com a teatre”. I nosaltres en som els actors, com explanava Shakespeare.

.Vita somnium breve: “La vida és un somni breu”. Una vivència efímera.

 

2. Brevetat de la vida

El fet que la vida sigui curta i els valors humans perdin la seva importància fan que aquests temes estiguin presents a totes les literatures representats en els tòpics.

.Fugit irreparabile tempus: El temps passa massa de pressa. El pas inexorable del temps amb lamargura dels records.

.Tempus fugit / Volat aetas: “El temps fuig”. O “el temps vola”. Tot és passatger i destinat a l’esvaïment.

.Ubi sunt: On són? Què se n’ha fet?. Lament per les coses del passat, ja perdudes pel pas del temps. Sobretot pregunta per persones o coses que ja no existeixen, emperò en queda el record. Té vincle amb l’amor.

.Carpe diem: “Aprofita el moment”. Convit a gaudir del present, del moment, davant de la fugacitat de la vida. Creat per Horaci. Tema de la literatura clàssica. Recuperat pels poetes del Renaixement. Que després d’algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, motiven a l’home a viure-la amb intensitat i plaer.

 


3. La vida il·lusòria o absurda

La vida és curta i a més ens porta a la mort. Això la fa absurda i mancada de significat.

.Vanitas vanitatum: “Vanitat de vanitats”. Caràcter il·lusori de la vida, on qualsevol ambició és vanal i únicament comporta angoixa i patiment.

.Mal du siècle, spleen: “Mal del segle, malenconia”. Estat de tristesa davant de la manca de sentit per la vida humana.

 

4. La vida ideal

Valorar de manera negativa el present comporta una idealització del passat perdut o l’aspiració per aconseguir un futur millor.

.Aurea aetes: “L’edat d’or”. Una etapa de la vida on tot era felicitat.

.El paradís perdut: es refereix a l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, cosa que comportà la pèrdua de la felicitat eterna.

.Una utopia: “No hi ha lloc, lloc il·localitzable”. Concepció d’una societat ideal o d’un món imaginari que es voldria assolir.

 

5. La vida real

La vida quotidiana s’ha emprat per a elogiar el valor d’una vida senzilla, criticar un sistema, expressar la lluita contra l’adversitat.

.Aurea mediocritas: “Mitjania d’or”. Elogi de la moderació, d’una vida sense excessos.

.Primum vivere, deinde philosophari: “Primer viure, després filosofar. Tot allò que és material va abans que allò intel·lectual.

 

LA MORT

Segons l’època, s’ha afrontat la mort de diferents maneres segons les creences que imperaven. El destí de la vida és la mort, ara bé, aquesta pot emplenar-la o privar-la de sentit.

.Cotidie morimur: “Morim cada dia”. La mort com a un destí que no es pot evitar.

.Memento mori: “Recorda que has de morir”. Saber que hem de morir ens porta una bona reflexió alliçonadora.

.Com a pas a la vida eterna: implica la fe en Déu i en el més enllà.

.La bella mort: qui cau en combat o per una causa justa. La mort com a destí heroic.

.Omnia mors aequat: “La mort tot ho fa igual”. La mort iguala a tothom. No fa distincions socials, de sexe, de raça o d’edat.

.El suïcidi per amor: la mort com a element alliberador d’una passió que provoca sofriments.

 

L’AMOR

A l’entorn de la mort hi podem trobar una gran quantitat de tòpics: l’erotisme, l’amor platònic, l’amargor d’una ruptura. Dins de la literatura ens apareixerà l’amor en les seves mil cares.

1. Metàfores de l’amor

.Vulnus amoris: “La ferida de l’amor”. Entesa com a cosa que causa plaer i sofriment al mateix temps.

.Furor amoris: “La bogeria de l’amor”. La passió amorosa com a malaltia mental que causa obnubilació i malaltia física que desestabilitza el cos i l’ànima.

.Flamma amoris o ignis amoris: “La flama, el foc de l’amor”. L’amor com a passió carnal.

.Militia amoris: “La milícia de l’amor”. L’enamorat és com un soldat que ha de lluitar per a aconseguir l’estimada.

.Foedus amoris: “Un pacte d’amor”. Els amants realitzen un jurament de fidelitat.

 

2. L’amor ideal

L’amor com a sentiment espiritual i que va més enllà de la sensualitat. Tema sovintejat en la tradició literària d’Occident. Es presenta de diverses maneres: la idealització de la dona estimada, l’amor impossible, l’amor després de la mort.

.Donna angelicata: “Dona de naturalesa angèlica”. L’estimada és com un ésser superior, gairebé diví i que influencia positivament l’amant.

.Descriptio puellae: “Descripció de la dama”. L’estimada apareix amb imatges estereotipades. La descripció es realitza de manera gradual en ordre descendent.


3. L’amor real

Vist des de la perspectiva humana i amb la sensibilitat i el dia a dia de les relacions amoroses.

.La dona real: humana i propera, amb les seves virtuts i defectes.

.L’amor adúlter: vist en l’amant que té relacions amb una dona casada o la dona que cerca en l’adulteri una escapatòria per defugir l’avorriment i la rutina del matrimoni.


4. Etapes de l’amor

Dins de la literatura podem trobar l’amor en les seves diferents vessants: l’enamorament, la ruptura, la mort de l’ésser estimat... glossa els sentiments de cada etapa i presenta les diferent smaneres de concebre les relacions amoroses.

.Praeceptor amoris: “Mestre d’amor”. L’amant inicia l’estimada inexperta i jove en les arts amatòries. També l’autor explana la seva experiència i li dona consells perquè aprengui a enamorar les dones. Ho trobem en Bernat Metge.

.Odi et amo: “Odio i estimo”. Dos sentiments que recauen en l’amant.

.El joc de l’amor: referent al gaudir sensual o a l’amor com a llibertinatge, diversió o recerca de plaer.


LA NATURA

Reflecteix la concepció que n’ha tingut cada període i autor. Ens apareix com a un lloc acollidor, amb una bellesa harmònica i un ordre, o justament el contrari, un indret hostil, que provoca desassossec i on l’ésser humà és convidat a marxar.

.Locus amoenus: “Lloc agradable”. Paisatge bell i harmoniós. On hi acostuma a aparèixer un prat, una font o un rierol, una brisa suau i refrescant que transporta el perfum de les flors. Hi podem aparèixer nimfes i pastors. El trobem en la poesia del Renaixement.

.L’arcàdia: representa una regió paradisíaca on la vida és feliç.

.Beatus ille: “Feliç aquell”. Tema extret de la poesia del Renaixement. Té l’origen en Horaci. Significa la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta, per sobre de la ciutat i allunyat dels neguits que provoquen els negocis i les guerres.

.El bon salvatge: l’ésser humà esdevé bo per naturalesa. Aquesta bondat es corromp quan abandona el contacte amb la natura i entra dins de la civilització.

 

N.B. Aprofitant l’avinentesa que treballem els tòpics literaris... et deixem amb unes expressions llatines, que milloraran els teus escrits.

https://www.parlament.cat/document/intrade/243589

 

(Adaptació de: “Els tòpics literaris”, Iolanda Traver, Calameo)

(Imatge extreta de: Google imatges. MM Relate Consulting, El vuelo de la lechuza)

 

EXERCICIS:

1. Què és un tòpic literari?

2. Escull tres tòpics literaris que t’agradin i comenta’ls.

3. Esmenta algun autor que hagi emprat cadascun dels tòpics anteriors i digue’n l’obra. Ajuda’t d’Internet.

4. Ara farem el pas invers. Cerca dos exemples de tòpics i digues de quin es tracta i per què.

5. Crea un joc per a treballar els tòpics literaris a l’aula.

6. Escull cinc tòpics literaris i cerca una imatge per a cadascun que t’ajudi a recordar el seu significat.

7. Aporta algun tòpic que pugui faltar en la present fitxa.

8. Fòrum: et costa detectar l’aparició d’un tòpic literari? Per què? Els trobes útils? Per què?


diumenge, 10 d’octubre de 2021

Santiago Rusiñol, el teatre català i el modernisme? " (3). "L' alegria que passa". Adreçat als de literatura catalana

 

L’ALEGRIA QUE PASSA. L’OBRA I L’ART TOTAL

.Enric Morera volia crear un teatre líric català. Combinava temes de la tradició catalana amb un teatre musical innovador. S’enfrontava a la sarsuela i la música de flamenc i castanyoles.

.Rusiñol va partir de la tradició costumista, però hi va adoptar les idees del decadentisme i del simbolisme i un concepte d’ art total que incloïa cors i la música del seu amic.

.L’autor havia fet excursions per Catalunya amb carro i a “L’alegria que passa”, és un carro el que transporta un petit circ. En l’obra hi trobem miralls que transfiguren les experiències i vivències que l’autor ha interioritzat.

.Al tercer article que va escriure Rusiñol a Borredà, editat a La Vanguardia el 28 de juliol del 1889 va trobar un petit circ que anava amb carro. És descrit amb un cert patetisme, amb personatges miserables, amb pallassos que feien plorar més que no pas riure. El petit circ és un motiu que apareix a diverses obres de Santiago Rusiñol.

.Miquel Utrillo relaciona el personatge de clown amb un pallasso real que va conèixer l’escriptor.

.a “L’alegria que passa” es veu el simbolisme del rebuig que l’artista sent per la seva pròpia societat. Segons Josep de C. Laplana, la idea de l’escriptura d’aquesta obra té el seu origen d’una anada improvisada a la població de Brolle, quan era a París. El pintor es va sentir atret per l’indret i va voler tornar-hi per pintar amb Ramon Casas. A prop de la fonda on s’allotjava hi va trobar una colla de saltimbanquis amb qui va confraternitzar i li van explicar la seva vida aventurera i alhora plena de mancances, com succeïa al personatge de la Zaira de l’obra.

.Rusiñol estava tocat per la ruptura amb Lluïsa Denís, i tot per aconseguir la seva fita, ésser un artista i que també ha desobeït l’avi un cop mort. D’aquí que aquest fet apareix transfigurat a l’obra, primer en forma de tensió entre el pare i el fill per un casament acordat i sense amor, i després, entre el poble i la comitiva del circ, que és rebutjada pels vilatans al final de la representació.

.Les trobades amb pallassos i saltimbanquis a Alpens, a Borredà, a Brolle, o a Sitges ens demostren una predilecció de l’artista per aquesta mena de gent de vida artística ambulant i ben pocs diners a la butxaca. Els va reflectir en articles i en obres teatrals, o en pintura, en pintar “Carro de bohemis” (1889). Rusiñol no els idealitzava, sinó que s’hi fixa perquè hi comparteix inquietuds artístiques i han hagut de sacrificar-se molt, com li passà a ell mateix per ser un artista.

.“L’alegria que passa” marca un abans i un després en el teatre català que venia del romanticisme i del realisme per donar forma al modernisme teatral. L’obra acompleix el desig d’Enric Morera d’anar consolidant un teatre líric.

.Josep Pla comentà que Rusiñol va agafar el conjunt d’idees que circulaven entre les elits modernistes i, amb intuïció comercial, les va presentar amb vocació al gran públic.


ESCENES i ARGUMENT

.L’obra descriu l’arribada d’un petit circ a un poble i la seva representació, que acaba amb un enfrontament entre el públic i els artistes. La ruptura té una significació simbòlica. La Zaira, la ballarina, s’ha enamorat d’en Joanet, un noi amb aspiracions artístiques, fill de l’alcalde. Però l’alcalde ha promès el seu fill a una altra noia. Al final de l’obra la Zaira rebutja la moneda d’en Joanet quan els artistes recullen les propines, i això provoca la ira de la gent, que els foragita de la vila. El clown condemna el poble. Els mots prosa i poesia adquireixen durant el modernisme un sentit figurat: la prosa representa la vida rutinària i avorrida, i la poesia és el viure artísticament.

.L’obra fou escrita en un acte dividit en deu escenes. LA majoria de les escenes acostumen a presentar dos personatges que contrasten sentiments o punts de vista. Les quatre primeres presenten la situació. A la cinquena arriba la tropa i a la sisena en Joanet parla amb el cap de colla, el clown. A l’escena setena apareix la Zaira i inicia la seva relació plena d’afinitats amb en Joanet. En la vuitena Cop-de-puny trenca brutalment aquesta relació entre la Zaira i el Joanet, que no arriba a materialitzar-se del tot perquè els separa amb violència. Les escenes novena i desena constitueixen el desenllaç. A la novena la troupe fa la seva representació. A la desena són expulsats quan la Zaira llença la moneda que li dona en Joanet. Això comporta dues interpretacions:

Ella se sent ofesa perquè esperava l’eclosió d’un amor i no la caritat d’una moneda i també, una de més simbòlica: l’artista que rebutja la caritat d’una societat que no l’entén. El cant dels ferrers conclou l’obra fent referència a la vida monòtona del poble.


ESCENOGRAFIA i PERSONATGES

.Les acotacions de l’autor van molt més enllà d’allò que és real. Constantment fa referència a l’ensopiment, al tedi, a la pols. Treballen el clima de les suggerències de l’obra i l’acosten al simbolisme. Les cançons reforcen aquestes sensacions.

.Sembla que Rusiñol va treure el personatge del mico que tenia a casa seva. S’inspira en la mona Marianna que tenia a Sitges.

.El motiu del cavall també aparegué en un article de Rusiñol del 23 de juny de 1889. Perquè el considera un mitjà de transport ideal. Per tant, hi ha una sèrie d’animals, objectes i personatges als quals va recorrent en un marc costumista i que extreu del seu entorn immediat i dels seus viatges.

.La Zaira personifica la poeticitat que cerca l’artista modernista. Aquest artista apareix desdoblat a l’obra en el Clown, que representa la llibertat artística, i en el Joanet, que aspira a aquesta visa i no gosa a adoptar-la, però que s’enamora de Zaira i somia en aconseguir-la.

La Zaira es troba oprimida per la brutalitat de Cop-de-puny, l’artista que exhibeix la seva força en les representacions del circ, i fa palès al lector tota la pobresa material i les privacions que arrossega. Potser perquè Rusiñol havia estat a París amb la bohèmia més pobra, d’aquí que ens presenti aquesta vida com a ideal, però també és conscient de les limitacions que representa i que exposa a través de la Zaira. L’ideal d’una vida artística no es materialitza en cap dels dos personatges.

.Maria Rusiñol, filla de l’artista, digué que Clown és qui realment representa l’autor. Personifica la concepció intel·lectual de l’autor i representa l’ésser privilegiat, en una constant recerca d’un ideal.

.El poble, interessat per la representació del circ, i foragitador de l’artista quan la Zaira passa la safata al final de la representació i Joanet és l’únic a posar-hi una moneda. La gent i la mesquinesa es fonen en un tot, tal i com Ibsen havia exposat a “Un enemic del pbole”. La massa per als modernistes és sinònim de manca de voluntat i d’ideal, és animalitat.

.Rusiñol es troba entre la minoria que es va poder professionalitzar com a pintor i escriptor. En fer arribar els aires d’innovació des de París, foren molts els que no el van entendre. El seu èxit aclaparador es va produir com a pintor de jardins i de la natura, uns temes als quals el públic ja estava més acostumat i podia comprar sense ofendre’s.

.Mai no va renunciar a la seva individualitat. No va dubtar a criticar allò que no li semblava bé. Defensava amb passió i fermesa la sinceritat del creador.

.Rusiñol va crear l’arquetipus del burgès català i ho va fer amb instint literari, perquè el referent que ell tenia i coneixia bé, era el d’un avi propietari d’una fàbrica que a l’obra apareix transfigurat en un botiguer de vetes i fils, proper a les classes populars.

.Lentament, anava sorgint un enfrontament social que va portar al pistolerisme posterior a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i que finalment va portar a la Guerra Civil (1936-1939).


LA PARÒDIA

.El cant dels ferrers parodia les cançons del género chico del teatre castellà.

.Ironitza sobre com els catalans pronuncien el castellà: transforma la jota castellana en ka. També escriu les vocals castellanes a, e, pronunciades en forma de vocals neutres: estrella à astrella.

.El poble que fa de públic s’ofèn quan veu la Zaira rebutjant la moneda d’en Joanet, perquè no està al corrent de l’amor entre els dos joves i la gent ho veu com un menyspreu que no és perdonat. L’artista és marginat per una societat que no el comprèn.

.Es burla dels gèneres de teatre popular com el género Chico, critica la incomprensió de la societat i de la mateixa classe a la qual pertany, perquè no permet als seus joves una actitud més decadentista

.També podria mostrar una actitud decadentista, perquè Joanet no pot realitzar els seus somnis i romandrà al poble per casar-se amb la noia que li ha estat assignada.

.La crítica va rebre bé la fusió dels elements teatrals amb la música i la plasticitat escènica. Hi veien la idea del teatre wagnerià.



ELS PERSONATGES i EL SIMBOLISME

.En Joanet representa el deler d’una vida artística. En Cop-de-puny, la força i la brutalitat masculina. La Zaira simbolitza el temperament artístic i sensible, però també la dissort d’una vida immersa en la pobresa que tem tot artista lliurat a l’art. La Zaira es troba sota l’opressió del personatge més forçut del circ, en Cop-de-puny, personatge rude, insensible i masclista.

.Cop-de-puny és l’agent provocador de la tristesa i la desesperança de Joanet. Un ésser que es complau en la seva pròpia violència. Darrera seu s’amaga la sensibilitat d el’artista modernista oposada a la brutalitat de la vida que representa en Cop-de-puny.

.La relació entre la tristesa i l’alegria construeix un símbol a partir del sentiment que s’intueix entre les relacions dels personatges. També té vincle amb el pensament filosòfic d’Henri Bergson: el temps és breu i efímer i l’alegria no té durada, és un sentiment que no es pot retenir.


L’ARGUMENT I EL CONFLICTE DE L’ARTISTA MODERNISTA

.L’artista modernista concep l’art com una religió i l’artista com un sacerdot de l’art, com un místic de l’activitat artística que aspira a ser un heroi seguit per tota la societat, a sacsejar-la i transformar-la. El protagonista de “L’alegria que passa” es veu abocat a un casament d’interès quan el que el tempta és la vida artística, que veu personificada en el circ ambulant que arriba al poble. Aquesta concepció mística de l’art és una reacció contra el positivisme. Ralph Emerson és el primer que va parlar sobre la mística de làrt. L’artista ha de ser un referent, concep la vida en contra de la insensibilitat, de la prosa, de l’avarícia i la insinceritat.

.A l’obra es plantegen dos pols antitètics. Sublima de forma simbòlica les sensacions dels més de deu anys del Rusiñol adolescent i jove confinat en una oficina, sense poder lliurar-se a la seva vocació artística. També reflecteix els anys de lluita per a la seva acceptació social com a artista.

.El sainet i la farsa que també es representaven en aquella època van ajudar l’autor a afinar el seu sentit de l’humor. L’artista ha de somoure la classe a la qual pertany, que considerava que estava adormida. En les biografies personal de Rusiñol i de Maragall el conflicte entre l’individu i la societat, tan típicament modernista, es concreta en la lluita perquè les famílies respectives acceptin la seva vocació artística. En el cas dels escriptors: poder viure professionalment.

.Rusiñol fou un dels pocs autors on la professionalització a través del públic realment fou assolida. Ara bé, en l’obra “L’alegria que passa”, aquest èxit encara no s’havia consolidat, sinó que tot just començava.

.És necessari que l’avi patern Jaume mori per tal que Rusiñol pugui realitzar el somni de dedicar-se completament a l’art. La seva dona Lluïsa també se sent seduïda per la vida artística, emperò, no li agrada que Rusiñol abandoni els negocis familiars amb una filla acabada de néixer. La sogra s’hi oposa. Aquí s’originarà el trencament del matrimoni. L’artista fuig a París, a la recerca de l’art. El seu germà Albert i la seva dona s’encarregaran dels negocis familiars. És dins d’aquest context que s’entén el final dramàtic de l’obra.

.”L’alegria que passa” no expressa el que Rusiñol realment va fer, sinó els anys de frustració anteriors. D’aquí que l’obra finalitzi amb una derrota: el protagonista no marxa amb la noia del circ, es casarà amb l’altra noia que li han indicat, no exercirà d’artista. Per un altre costat, els artistes del circ rebutgen l’almoina dels vilatans, la menyspreen i se’n van.

.”L’alegria que passa” i “L’auca del senyor Esteve” són dues cares de la mateixa moneda, perquè a l’auca el net de la botiga de vetes i fils del barri de la Ribera pot arribar a assolir la condició d’artista amb la mort de l’avi, que li pagarà els marbres de les seves escultures. És el que acaba produint-se en el cas de Maragall i Rusiñol. En la primera de les dues obres es manifesta la màxima tensió entre el jove amb aspiracions artístiques i la família i la societat, a la segona es reconcilien: és la vida de treball de l’avi la que obre la possibilitat de materialitzar el somni, i aquesta possibilitat es produeix finalment, amb la mort de l’avi a l’auca.


EL DESENLLAÇ DE L’OBRA

.Rusiñol es presenta com un escriptor de la dominació i la violència. Aquesta violència apareix personificada en la figura de Cop-de-puny contra la Zaira o pel poble que expulsa la tropa de circ. També ho trobarem en d’altres obres de manera centralitzada com ara “L’hèroe”.

.La ideologia modernista s’imposa sobre el que seria la lògica de la narració. L’espectador ha empatitzat amb la Zaira i en Joanet, que són personatges oprimits: en Joanet per la vida grisa i segura que li prepara la seva família; la Zaira per les mancances materials i la manca d’afectes segurs en la seva vida d’artista ambulant. En Joanet no es troba sotmès a la brutalitat física com la Zaira, però no troba la manera d’ajudar-la i pateix el turment psicològic que implica haver de cedir a uns pares que l’obliguen a un matrimoni sense amor. La Zaira desitjaria una vida amb més seguretat i amor. Ell, en canvi, voldria una vida amb un amor de debò i més llibertat i més aventura.

.Rusiñol no desitja esperonar l’idealisme romàntic tal i com va fer Àngel Guimerà, i clou el primer acte de manera abrupta. Vol denunciar l’empresonament vital en què es troba ell mateix quan vol realitzar la seva vocació artística essent fill de propietaris.

.L’obra “Un enemic del poble” d’Ibsen dona el marc a tota aquesta problemàtica perquè allà el conflicte és entre tot el poble i una única persona. El doctor Thomas Stockmann denuncia que les aigües del balneari, que és la font principal  d’ingressos al poble, esdevenen un problema perquè estan contaminades. Els habitants del poble intenten amagar aquest fet perquè no volen perdre la feina i els beneficis que els dona el balneari. El doctor es queda sol denunciant-ho i ha de marxar finalment del poble. Els interessos econòmics dels vilatans acaben passant per davant de la salut pública i esclafen l’honestedat del doctor.

.El sentiment és el mateix en totes dues obres: la societat esclafa l’individu.

 

N.B. Comentaris i lectures a l'entorn de l'obra:

https://www.youtube.com/watch?v=H_maxHdhOk8

https://www.youtube.com/watch?v=z-J0wmOrSSI

https://www.youtube.com/watch?v=BY-c8iHt5_k

https://www.youtube.com/watch?v=uqgK1K_9B7I

https://www.youtube.com/watch?v=4ecsz0I-mR0

https://www.youtube.com/watch?v=VIVETD8hG8U

https://www.youtube.com/watch?v=iiO4_hD8DOo

 

[Basat en l’estudi introductori de Josep-Francesc Delgado, inclòs a RUSIÑOL, Santiago, (2021). “L’alegria que passa”, Edicions del Roure de can Roca, La Garriga]

(Imatges extretes de: Gent d’Alpens, Il·lustració: Ramon Casas)

 

EXERCICIS:

1. “L’alegria que passa” va marcar un abans i un després dins del teatre català? Per què?

2. Per què Rusiñol decideix finalitzar l’obra de manera tràgica?

3. Quin era el conflicte de l’artista modernista?

4. Rusiñol parodia un gènere, quin i per què?

5. Esmenta les principals influències que trobem en “L’alegria que passa”.

6. Al llarg de la seva trajectòria com a autor teatral, en Rusiñol va ser xiulat més d’una vegada, emperò, finalment va aconseguir triomfar. Com ho va aconseguir?

7. Podem considerar “L’alegria que passa” una obra total? Per què?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;