Comprensió lectora: Han trobat les restes del mosqueter d'Artagnan? Adreçat a tothom

 Arqueologia 

BUSQUEN EL MOSQUETER D'ARTAGNAN SOTA UNA ESGLÉSIA DE MAASTRICHT

Un accident provoca la troballa d'uns ossos que podrien ser del mosqueter, que va morir durant la guerra franco-holandesa el 1673

L'església de Maastricht on hi podria haver les restes del mosqueter D'Artagnan. 

Piroschka Van De Wouw

L. Serra,  Diari Ara

27/03/2026

Al mosqueter D'Artagnan el va fer famós la ploma d'Alexandre Dumas a partir del segle XIX, però un descobriment recent ha recordat a tothom que Charles de Batz-Castelmore, el comte d'Artagnan, va ser realment un cavaller de carn i ossos durant el segle XVII. Justament perquè les restes del seu cos es podrien haver localitzat sota una església de Maastricht. El destí del cos del protagonista d'Els tres mosqueters ha estat un misteri durant segles.

Després de l'ensorrament parcial del terra de l'església de Sant Pere i Sant Pau, paletes i arqueòlegs van començar a treballar en la rehabilitació de l'espai. Sota el que abans era l'altar, on només s'enterraven figures rellevants, s'hi van trobar uns ossos. Hi ha indicis historiogràfics que fan pensar que podria tractar-se del militar gascó, que era home de confiança del rei Lluís XIV i cap dels mosqueters que s'ocupaven de la protecció del monarca.

 

L'església de Sant Pere i Sant Pau, a Maastricht, on hi podria haver D'Artagnan. Piroschka Van De Wouw / Reuters El forat on s'han localitzat les possibles restes de D'Artagnan, a l'església de Maastricht. Piroschka Van De Wouw / REUTERS

D'Artagnan va morir el 1673 durant el setge de Maastricht, en una ofensiva de l'exèrcit per conquerir la ciutat. Està documentat que va morir per l'impacte d'una bala al coll o al pit i es creu que a causa de la guerra i de les altes temperatures no haurien repatriat el cos a França. L'esquelet que s'ha trobat té un projectil de mosquet a la zona toràcica, cosa que reforça la hipòtesi dels historiadors. Amb les restes hi havia una moneda francesa, que segons els experts podria indicar l'estatus de la persona enterrada.

Per verificar la seva identitat s'han pres mostres de l'ADN, principalment de les dents, que es compararan amb el material genètic d'un descendent de la família De Batz, ja que per línia paterna encara es conserva el llinatge al sud de França, a prop d'Avinyó. Un laboratori de Múnic determinarà la coincidència. També s'estudiaran els ossos per determinar-ne l'edat i el sexe biològic. Els resultats se sabran d'aquí a poques setmanes i podrien obrir tota una guerra diplomàtica sobre què ha de passar amb les restes.

D'Artagnan és un heroi nacional a França. Lluís XIV, el rei amb el regnat més llarg de la història de la monarquia europea (1643-1715), va ser qui va reforçar la guàrdia reial dels mosqueters encarregant-los assumptes d'estat, feines d'espionatge i missions secretes. Però la figura de D'Artagnan ha transcendit la història militar per convertir-se en una icona cultural global, no només per les novel·les de Dumas sinó també per productes audiovisuals de gran ressò com els dibuixos de D'Artacan i els tres gosqueters, dels anys 80, i les seves seqüeles.

[Crèdits fotogràfics: Piroshka Van de Wouw, Reuters, Mark Ashmann]

 

EXERCICIS:

1. On s’han trobat les restes del possible mosqueter? Esmenta-ho amb exactitud.

2. Qui dona amb la tomba del mosqueter?

3. Foren trobades voluntàriament? Per què? Com es van descobrir?

4. Com va obtenir la fama el comte d’Artagnan?

5. Com s’anomenava realment d’Artagnan?

6. Quina era la tasca de d’Artagnan?

7. Com i quan va traspassar d’Artagnan?

8. Què hi ha juntament amb les restes del mosqueter?

9. Com corroboraran si són les restes autèntiques del mosqueter?

10. Què pot succeir si es confirmen que són les despulles del militar?

11. Quin rei va fer cobrar protagonisme als mosqueters?

12. Quines missions encarregava el rei als seus mosqueters?

Conte en valors: "Controvèrsies". Adreçat a tothom

 

Hi havia una lama jove que pensava que la vida espiritual no tenia perquè ésser trista i solemne. Considerava a tots els monjos i novicis com als seus germans petits i estava sempre bromejant amb ells. Però un dia, un grup de fidels passà per allí i, en adonar-se de la cridòria i rialles que es produïen, acudiren a l’abat del monestir per a queixar-se, ja que intuïen que aquella no era la manera d’ensenyar. Aquest cridà al lama i el posà al corrent de les lamentacions dels seguidors.

-“Canviaré de metodologia, però serà el mateix”, clamà.

-“Com que serà el mateix?”, preguntà sorprès l’abat.

-“Venerable abat, ja ho veureu”, conclogué.

El lama canvià el sistema d’ensenyament: tots havien de guardar silenci, romandre estoicament en postura meditativa i mai somriure. Els fidels passaren una altra vegada per allí i s’aproparen tant per la severitat i rigidesa d’aquest nou mètode que tornaren a plànyer-se a l’abat. Aquest cridà al lama i li deixà anà:

-“Tenies raó. Ensenya com desitgis i no et deixis influenciar per controvèrsies”.

El lama, òbviament, tornà al seu anterior mode de mostrar la doctrina. Aquesta història ens instrueix que, facis el que facis, et criticaran igual, així que realitza les coses a la teva manera donant sempre el millor de tu.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Il·lustració: Luigi Galante]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules de color lila que desconeguis.

3. Aporta un sinònim de:

Solemne:         

Cridòria:

Venerable:

Plànyer-se:

4. En aquest conte hi apareixen diversos mots amb significat positiu, aporta’n cinc.

5. Camp semàntic: aporta mots que s’incloguin dins del tema religiós i apareguin al conte.

6. Per què els fidels criticaven el lama?

7. Contextualitza la present afirmació dins del conte. Qui la diu? En relació a què?

-“Tenies raó. Ensenya com desitgis i no et deixis influenciar per controvèrsies”.

8. Proposa un altre títol possible per a aquest conte i argumenta el perquè d’aquest i no un altre.

9. Quina és la conclusió a la qual s’arriba amb la lectura d’aquest conte en valors? Què t’emportes per al teu dia a dia després de la lectura del conte?

10. T’has trobat en alguna situació a la vida com la del conte? Explica-la.

Frases fetes amb conill. Adreçat a tothom

 

En aquesta fitxa veurem algunes frases fetes vinculades a un animal, el conill, que cada vegada el tenim més a prop de casa, perquè s’ha multiplicat per deu als nostres camps i fa de les seves a l’agricultura. La paraula conté frases fetes molt conegudes i d’altres que no tant, i que convé aturar-s’hi, alguna d’aquestes ens demanarà un esforç i tot per entendre-la. Ja sabeu que la pervivència d’una frase feta depèn de la gent, del seu ús. Per tant, en podem utilitzar alguna quan ens vagi bé a la conversa.

.Anar en conill o anar conill:

Anar nu, sense roba.

 

.Fugir-li el conill a algú:

Distreure’s, perdre el fil de l’explicació.

 

.Ésser un conillet d’índies:

 Ésser una persona amb la qual s’experimenta quelcom.

 

.Més curt que una cua de conill:

Quan una cosa és molt breu o quan algú té poc enteniment.

 

.No valer un pet de conill:

Indica que allò té poc valor.

 

.L’alegria del conill:

És una felicitat passatgera, de curta durada.

 

.Conill, qui el mou:

El benefici és per a qui fa la feina o té la idea.

 

.Per caçar conills no cal tocar tambors / a so de tabals no s’agafen llebres:

Ser prudent i discret amb allò que hom es proposa, sense cridar l’atenció.

 

[Font consultada: IA]

(Imatge extreta de: birdsireland)

 

EXERCICIS:

1. Escull dues frases fetes amb el mot conill, i redacta una oració amb cadascuna.

2. Aporta la frase feta que s’amaga darrere de cada significat:

.Perdre’s mentre escoltes una informació:

.Aquell monopatí no valia gran cosa:

.En rebre el trofeu, no va tenir gaire satisfacció:

.Passar desapercebut:

.El van emprar per a fer proves:

.Aprofitar-se d’una cosa que ha fet algú altri:

.No portar roba:

3. Esmenta dues frases fetes amb el mot conill que hagis après llegint aquesta fitxa.

4. Cerca una frase feta equivalent a no valer un pet de conill.

L'oració. Tipus d'oracions. Adreçat a l'ESO

 

És la unitat màxima de la sintaxi. Forma unitats superiors: paràgrafs i textos. Una oració completa conté tres propietats bàsiques:

.Unitat de sentit:

Expressa un pensament complet; constitueix un acte de comunicació autònom.

.Unitat d’entonació:

Queda delimitada per dues pauses majors i té una corba melòdica determinada. Té una entonació pròpia.

.Unitat d’estructura:

Està formada per un sintagma nominal (SN) subjecte i un sintagma verbal (SV) que es relacionen via concordança. El sintagma nominal subjecte fa referència a l’element del qual parlem. El sintagma verbal conté el predicat, que expressa allò que esmentem del subjecte.

 

N.B. Les oracions independents són expressions amb sentit complet, tenen una entonació pròpia i estan situades entre dues pauses.

Ex:

-Tens les entrades per anar al cinema?

Oració completa i independent.

 

-Per anar al cinema?

Oració incompleta. Falta informació. No se sap a què fa referència.

 

Tipus d’oracions

Segons el sentit, l’ús i la relació estructural, les oracions es poden caracteritzar pel significat, per l’ús i per l’estructura.

 

.Segons el significat del verb.

L’oració té una unitat de sentit i expressa:

-Acció: La mare llegeix la premsa.

-Estat: Està malalta.

-Procés: Han aprovat bastants darrerament.

 

.Segons la modalitat oracional.

L’oració adopta una modalitat que mostra la intenció i actitud de l’emissor.

 

Declarativa o enunciativa:

Modalitat oracional que mostra un contingut proposicional.

Ex:

-Divendres anirem al concert.

 

Interrogativa:

Modalitat oracional que presenta el contingut proposicional en forma de pregunta. Poden ser de dos tipus:

A) directes (?)

Acaben amb un signe d’interrogació.

Ex:

-Quin regal vas fer?

 

B) Indirectes (Ø)

No porten signe d’interrogació.

Ex:

-No sé què vols.

 

Segons l’abast de la interrogació poden ser:

A) Totals (sí / no)

Es responen amb un sí o un no.

Ex:

-Vindràs a la biblioteca?

-Què ho compraràs?

 

B) Parcials (altres respostes)

Demanen informació sobre un element de l’oració.

Ex:

-Vull saber si vindràs a la biblioteca.

-No sé si ho comprarà.

 

Exclamativa

Modalitat oracional que es relaciona amb la manifestació d’emocions (alegria, tristesa, enuig, dolor, cansament, llàstima...). Pot influir en construccions pròpiament exclamatives, oracions imperatives o opotatives.

Ex:

-Quina meravella!

 

Imperativa

Modalitat oracional que expressa el desig de l’emissor, la qual el receptor ha de portar a terme o que es produeixi una determinada situació. Una ordre.

Ex:

-Seieu, per favor.

-No crideu tant si us plau.

 

Optativa o desiderativa

Modalitat oracional amb què s’expressa un desig.

Ex:

-Espero que gaudiu de la lectura.

 

Dubitativa

Modalitat oracional que presenta un fet hipotètic.

Ex:

-A la millor miraré en aquella botiga.

 

.Segons l’estructura

L’oració consta d’un SN subjecte i d’un SV, que pot tenir arguments interns i adjunts.

Ex:

-En Martí pinta la paret de la seva habitació.

En Martí: argument extern. (S) → SN

pinta: verb. (SV)

la paret: argument intern. (CD) → SV

de la seva habitació: argument intern. (Sprep) → SV

 

Notes a tenir en compte:

.El subjecte de l’oració

El subjecte acostuma a situar-se al davant del verb, emperò, no sempre és així.

Ex:

-La Joana va encistellar.

La Joana: subjecte.

 

-Aviat marxaran els jugadors.

Els jugadors: subjecte.

 

*****

.Hi ha oracions que formen part de més d’una modalitat oracional.

Ex:

-Que has estat campió al torneig d’escacs del centre?

És interrogativa  i alhora és exclamativa, perquè expressa la sorpresa o l’alegria d’haver estat campió.

-Que no recordes que a les cinc de la tarda partia el tren?

És interrogativa  i a la vegada exclamativa. Mostra l’enuig o la sorpresa per part del parlant. També és imperativa, perquè pot emprar-se per a retreure a algú que no ha recordat l’hora en la qual sortia el tren i donar-li pressa per tal de no perdre’l.

 

*****

.Segons el tipus de predicat les oracions poden classificar-se en atributives o predicatives.

Atributives:

Si tenen el predicat nominal format per un verb atributiu: ser, estar, semblar, parèixer.

Predicatives:

Si el predicat verbal està constituït per un verb no copulatiu: altres verbs que no siguin ser, estar, semblar, parèixer.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: XTEC Blocs]

 

EXERCICIS:

1. Indica quin tipus de modalitat hi ha en cada oració.

A) Quina tarda més agradable!

B) El meus padrins viuen a Lleida.

C) Penso que el Barça perdrà la Champions.

D) Quan quedarem per anar al teatre?

E) Tant de bo aprovi l’assignatura.

F) Ves a comprar una barra de pa.

2. Esmenta quin tipus d’oració és: atributiva o predicativa.

A) La porta estava tancada.

B) El llibre va caure de la taula.

C) Els àrabs van celebrar el ramadà.

D) Aquell cotxe semblava còmode.

E) El pòster era a l’armari.

3. Escriu una oració de cadascuna de les següents tipologies.

-Enunciativa:

-Dubitativa:

-Desiderativa:

-Exclamativa:

-Interrogativa:

.Imperativa:

4. Completa el següent contingut sobre l’oració.

Una oració ________ té _____unitats _________:una de ___________, una d’_________ i una altra d’____________. Forma unitats __________ dins de la sintaxi.

5. Què és una oració imperativa?

6. Digues si són oracions interrogatives totals o parcials.

A) Has fet els deures?

B) M’agradaria saber si has pogut fer les activitats.

C) Vas a entrenar amb l’equip el dimecres?

D) Has escurat els plats?

E) On has posat les claus?

F) Qui vindrà a l’aniversari?

7. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Les oracions imperatives expressen ordre.

B) Les oracions declaratives aporten una informació.

C) Una oració interrogativa total no respon a Sí o No.

D) L’atribut és obligatori en oracions amb verbs no copulatius.

E) El predicatiu apareix en oracions amb verbs no copulatius.

F) El subjecte sempre el trobarem encapçalant l’oració.

G) Una oració pot no tenir un verb.

H) Una oració optativa expressa dubte.

8. Realitza un quadre resum sobre la modalitat de les oracions.

Modalitat	Intenció	Exemple
Declarativa
Interrogativa
Exclamativa
Imperativa
Optativa
Dubitativa

9. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resoltes?

"Arbres nus". Prosa de Salvador Espriu (2). Adreçat a tot l'alumnat

 ARBRES NUS

Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el sol. El camp anunciava cada dia a la fredor de l’hivern l’arribada certa del blat. Cap orella no recull avui la fina prometença de la terra. La font ha emmudit i ara es glaçava., perquè totes les roses són mortes. Les òlibes senyoregen els arbres nus i trossegen el silenci de la nit amb presagis de desgràcies. Al marge, al vessant, al cim, a la cinglera els arbres tremolen, desemparats sota el cel sense llum. No hi ha ni un sol camí que redimeixi la solitud dels arbres nus.

 

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

[Imatge extreta de: tela-botanica.org]

 

EXERCICIS:

1. Explica de què tracta aquest escrit en prosa d’en Salvador Espriu.

2. Aporta el significat de quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Al fragment hi apareixen personificacions. Escriure-ne dues i explana què ens vol transmetre l’autor.

4. L’expressió “va podrir el record de la fullaraca”, a què fa referència i quin sentit té?

5. En aquest escrit en prosa hi apareixen diverses paraules que fan referència a la muntanya, cerca-les i anota-les aquí.

6. Crea una il·lustració per a aquest fragment d’Espriu.

7. Proposa un altre títol per a aquest escrit. Raona la teva resposta.