divendres, 27 de febrer del 2026

Conte en valors: "Generós fins a la mort". Adreçat a tothom

Un home viatjava d’una ciutat a una altra, recorrent camins polsegosos i creuant boscos silenciosos, quan va saber que s’havia originat una batalla sagnant als voltants, i que el seu cosí es trobava entre els soldats ferits que lluitaven coratjosament.

Alarmat i ple de preocupació, s’apressà en arribar fins el lloc dels fets per descobrir que el seu estimat familiar estava a punt de morir. Commogut i temerós de perdre’l, posà la mà a la cantimplora i li oferí una mica d’aigua, però en aquell instant un altre ferit feu un crit de dolor i el cosí li demanà que donés de beure al soldat que estava al seu costat.

-“Però si vaig fins a ell, és possible que tu no sobrevisquis! Ja has estat suficientment desprès durant tota la seva vida!”, exclamà l’home al seu cosí. I, amb les seves darreres forces, el ferit respongué: “Raó de més per seguir essent bondadós fins el moment de la meva mort”.

En aquest conte veiem la importància de conrear la generositat autèntica, que no és una altra que la de donar sense esperar res a canvi, centrar-se en els altres i ajudar als qui ho necessiten, demostrant que la bondat es manifesta inclús en els moments més complicats.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Arxiprestat Ter]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Al conte apareixen diversos sinònims de generós, esmenta’ls.

3, Què significa lluitar coratjosament? Tu ho has fet en alguna situació? Explíca-la.

4. Esmenta que volen dir els següents mots:

Sagnant;                                                          S’apressà:       

Commogut:                                                     desprès:

5, Quin fet lloable realitza el soldat ferit?

6. Glossa el significat d’aquesta afirmació d’acord amb el sentit del conte.

“Raó de més per seguir essent bondadós fins el moment de la meva mort”.

7. Si t’haguessis trobat al lloc del cosí que ajuda a una persona ferida, i una altra sol·licitava el mateix, com haguessis actuat?

8. Al conte apareix el mot silenciosos, a què o qui fa referència?

9. Pensa un altre títol possible per a aquest conte.

10. T’has trobat en la vida en alguna situació similar a la del conte, on hagis hagut d’actuar de manera generosa envers algú altre? Comenta-la.

11. Quin ensenyament ens dona aquest conte per al nostre dia a dia?


dimarts, 24 de febrer del 2026

Els sintagmes (2). El sintagma verbal. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Es presenta amb les lletres (SV) format per un verb que concorda amb el SN subjecte i, de manera opcional, amb especificadors i complements.

Estructura: (Especificador) + verb (nucli) + complements (SN, SPrep, SAdv, Oració subordinada)

Atenció: l’especificador pot ser opcional.

Ex:

-No rentis roba.

No: especificador.

rentis: verb (nucli)

roba: nom (complement)

 

La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, tampoc, també, només, solament, ja, encara...)

 

La funció del verb la poden realitzar:

.Un sintagma nominal:

Ex:

-Pinta un quadre.

 

.Un sintagma preposicional:

Ex:

-Medita sobre el partit de futbol.

 

.Un sintagma adverbial:

Ex:

-Juga esplèndidament..

 

.Una oració subordinada:

Ex:

-Vull descobrir què farem avui.

 

El SV explana allò que es diu del SN subjecte. Els complements verbals poden estar representats per sintagmes i per oracions o pronoms.

Ex:

-Ho faré. (Ho: el que em dius / això).

 

Recorda:

Els pronoms són mots gramaticals que no tenen un significat lèxic, sinó que s’interpreten en relació amb el context de comunicació lingüístic. Poden substituir sintagmes o oracions i, dins l’oració, realitzen la mateixa funció sintàctica que faria l’element substituït.

Pronoms:

.Personals: forts, febles.

.Neutre i adverbials.

.Demostratius i indefinits.

.Interrogatius.

.Relatius.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: educaciódigital.cat]

 

EXERCICIS:

1. Quin és el nucli del sintagma verbal? Quina funció realitza el sintagma verbal?

2. Aporta dos exemples de sintagma verbal.

3. Esmenta el nucli del sintagma verbal en cada oració i assenyala’n el sintagma que el governa.

A) La mare està a la cuina.

B) Balla molt bé.

C) En Joan llegeix cada tarda.

D) Ell dormia sense adonar-se’n.

E) Es desperta per la matinada.

4. Els pronoms poden ocupar el lloc de...?

5. Completa el present paràgraf sobre el SV.

El SV aporta informació sobre el ___________ que realitza la funció de ________. Aquest SV s’acompanya de ________________ que poden ésser ___________, _____________, i _________.

6. Qui fan la funció d’especificadors dins del SV? Aporta un exemple.

7. Escriu un exemple per als següents sintagmes:

SN: Mira_____________.

SPrep: Renta _____________.

SAdv: Camina ___________.

Oració subordinada: Em fascina saber _________________.

8. Reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resoltes?

dissabte, 21 de febrer del 2026

Conte en valors: "Agraïment inesperat". Adreçat a tothom

 


En una ocasió, un home s’apropà a Buda i l’escopinà a la cara, el que va enfurismar els seus deixebles.

-“S’ha passat de la ratlla!”, exclamà un i prosseguí:

-“Doni’m permís per a què li retorni!”.

Buda es netejà la cara i digué a l’home:

-“Gràcies. Has creat una situació en la qual he pogut comprovar si encara pot envair-me la ira o no, i no pot, i t’estic agraït. I també has generat un context per als meus deixebles, que m’ha permès veure que a ells encara pot governar-los la ràbia. T’estem molt reconeguts. Vine a esputar-nos sempre que ho desitgis.

Aquella nit l’home, encara commocionat, no pogué dormir. Com pogué romandre Buda tan serè mentre el gargallejava! I quina manera més sincera d’agrair-li! El dia següent, tornà, es prostrà als peus de Buda i clamà:

-“Per favor, perdoni’m”.

-“No demanis perdó per una cosa que ja no té existència -li respongué Buda´.

Ha passat tanta aigua pel riu Ganges en aquestes vint-i-quatre hores! Per què carregues amb quelcom que ja no té sentit? No pensis més en això. I a més, jo no et puc absoldre, perquè mai vaig arribar a enutjar-me amb tu. Guarda l’experiència i aprèn profundament d’aquests fets i de la gratitud.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Redbubble]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Al conte apareixen diverses maneres de dir escopir, aporta-les.

3. Per què la forma per a què s’accentua?

4. Quin significat té el mot reconegut en la present afirmació?

T’estem molt reconeguts.

5. Glossa el significat dels següents mots:

Prostrà:                                                              enutjar:

Romandre:                                                         absoldre:

6. Et sorprèn la manera d’actuar de Buda? Per què?

7. Fes un llistat dels mots positius que apareixen al conte.

8. Pensa i redacta un altre títol possible per a aquest conte.

9. Què pretén exemplificar Buda amb la present afirmació?

Ha passat tanta aigua pel riu Ganges en aquestes vint-i-quatre hores!

10. Fòrum: a la vida real, si algú et fes alguna cosa mal feta, series capaç d’actuar com a Buda? Per què?

divendres, 20 de febrer del 2026

Repàs per a l'examen (3). Adreçat a 2n d'ESO

 


Us aporto els continguts que hem vist durant aquest trimestre i que haureu de revisar per a l’examen de la setmana vinent. També us exemplifico una sèrie d’activitats que seran similars a les de la prova escrita. Recomanable realitzar-ne algunes.

Continguts a repassar:

-Còmic: estructura, enfocaments.

-Ortografia: regles ortogràfiques (P/B, C/G... accent diacrític) pàgs. 105-111 del llibre d'aula.

-Els signes de puntuació. Ús del punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’exclamació i d’interrogació.

-Els gèneres d’opinió: l’editorial, la columna, la carta al director/a, la crítica, l’acudit gràfic, el debat, la tertúlia...

-“L’última feina del senyor Luna”: preguntes sobre el contingut llegit, vocabulari, frases fetes.

-Possibilitat de dictat.

-La literatura d’aventures i de viatges, 1a i 2a part.

-Les categories gramaticals.

-Els sintagmes. El sintagma nominal (la classe que ho hagi ja treballat).

 

[Imatge extreta de: UOC]

 

EXERCICIS:

1. Quan escrius un títol d’una obra en ordinador, com l’hem d’escriure? Quin és l’ordre preferent?

2. Qui és Gladis i quina relació té amb el senyor Luna?

3. Què és l’editorial?

4. Què significa la següent expressió en cursiva que apareix a l’obra que llegim? (1p)

-M’han dit que tu ets la repera amb les matemàtiques.

5. Esmenta qui és l’autor/a de les següents obres (1p).

«Moby Dick»:                                                                   «Menja, resa, estima»:

«L’illa misteriosa»:                                                          «Les històries naturals»:

«L’última feina del senyor Luna»:

6. Quin sintagma amaguen els següents oracions? Esmenta també quin és el nucli (1p).

A) Pinta lentament:                                                    B) Massa estret:

7. Què és un especificador? Escriu dos exemples (1p).

8.  Escriu com s’anomena el sintagma per a cada categoria i escriu un exemple (1p).

Adj:                                                                                   Adv:

9. Anomena dues característiques de la novel·la d’aventures (1p).

10. Explana el significat de:

Amb certa incredulitat:                                                     Veu admonitòria:

dimecres, 18 de febrer del 2026

Els sintagmes (1). El sintagma nominal. Els especificadors. Els complements del nom. Funcions del sintagma nominal. Adreçat a tothom

Un sintagma és una paraula o conjunt de paraules que té una funció oracional unitària. Pot contenir només un nucli o d’altres elements. Si el formen un conjunt de mots, aquests estan organitzats de manera jeràrquica. Cada unitat està format per una unitat de significat i una unitat de funció, la qual s’insereix en una unitat major, és a dir, un altre sintagma o oració.

Així doncs, els sintagmes estan constituïts per una o més paraules, emperò, dins de cada sintagma n’hi ha una que destaca per sobre de les altres. Aquesta paraula esdevé el nucli del sintagma i li dona el nom. Segons la categoria gramatical del nucli, podem trobar cinc tipus de sintagmes: nominals, verbals, adjectivals, adverbials i preposicionals.

CLASSE DE SINTAGMA

ESTRUCTURA

NUCLI

EXEMPLE

Sintagma nominal (SN)

(especificador)

+ nucli + (complement)

Nom o pronom

El cotxe blau /Això.

Sintagma verbal

(SV)

(especificador)

+ nucli + (complement)

Verb

Cantem una cançó.

 

Sintagma adjectival

(SAdj)

(especificador)

+ nucli + (complement)

 

Adjectiu

Ple d’alegria.

Sintagma adverbial

(SAdv)

(especificador)

+ nucli + (complement)

 

Adverbi

Molt amablement.

Sintagma preposicional

(Sprep)

Preposició

+(SN/oració)

Preposició

Amb passió.

 

Un sintagma en pot contenir un altre o més d’un, perquè els complements del nucli també poden ser sintagmes.

Ex:

-Regala una sardana per a la mare = SV

-Una sardana = SN

 

1. EL SINTAGMA NOMINAL

El sintagma nominal està format per un  nom o un pronom que fa de nucli i d’uns elements optatius que modifiquen el nom i funcionen com a especificadors o complements.

Ex:

-En la meva llibreta.

En la meva: és un especificador.

llibreta: el nucli.

-En la meva llibreta roja.

roja: és el complement.

 

ELS ESPECIFICADORS

Són modificadors que van anteposats al nom i n’actualitzen el significat en l’oració o per quantificar-lo. Quan n’actualitzen el significat s’anomenen determinants.

Ex:

.Article: el, la, l’.

.Demostratiu: aquesta, aquella.....

.Possessiu: meva, teva, seva...      

Quan quantifiquen entitats, són quantificadors nominals:

.Numerals: un, dos, tres, quatre, cinc, sis...

.Quantitatius: massa, poc, gens, molt, bastant, força, gens...

.Indefinits: alguns, un altre, cert, diferent, diversos, uns quants...

El sintagma nominal pot tenir més d’un identificador.

Ex:

-Tots aquests futbolistes.

O no portar-ne cap:

-Comprava novel·les.

 

Què és una aposició?

És la juxtaposició d’un sintagma nominal a un altre sintagma nominal, on el primer fa de complement del darrer sense preposició.

Ex:

-Carrer Major.

Les aposicions poden ser:

A) Restrictives o especificatives:

Adjacent, concreta.

Ex:

-El riu Segre.

B) No restrictives o explicatives:

Va entre comes, aporta informació.

Ex:

-Lleida, capital de ponent, una ciutat atractiva.

 

Concordança en el SN

Els elements que formen el sintagma nominal presentes dues característiques:

1. Dins el sintagma nominal, els especificadors i els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nucli nominal.

Ex:

-La finestra verda – Les finestres verdes.

2. El nom quan és una aposició, també concorda amb el nucli del sintagma.

Ex:

-La porta principal – Les portes principals.

 

ELS COMPLEMENTS DEL NOM

Són modificadors, que generalment, s’ubiquen darrere del nom. Expressen una propietat del nom que es refereix al sintagma nominal (Ex: el puny fort, el color blau, la taula ampla) o té un caràcter explicatiu (Ex: Els alumnes, distrets, tenen un futur més complicat). Poden fer de complement del nom:

.Els sintagmes adjectivals:

Ex:

-El cotxe esportiu.

.Els sintagmes preposicionals:

Ex:

-La novel·la de la Martina.

.Les oracions de relatiu o de participi:

Ex:

-El dinar que heu preparat.

-La poesia preparada per recitar.

.Un altre sintagma nominal (aposició):

Ex:

-Un monopatí color negre.

 

FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL

Pot executar diverses funcions dins de l’oració:

.Subjecte (S):

Ex:

-La noia del vestit rosat es diu Joana.

.Complement del nom (CN):

Ex:

-L’àrbitre, el que va fosforescent.

.Complement directe (CD):

Ex:

-He visitat la meva padrina.

.Atribut (Atr):

Ex:

-El meu amic és el guanyador.

.Complement predicatiu (Cpred):

Ex:

-El considero un bon professor.


[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Aula de català]


EXERCICIS:

1.Què és un sintagma nominal?

2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) Un pronom pot exercir de sintagma nominal.

B) Un sintagma nominal mai pot portar especificadors.

C) Un especificador concorda en gènere i persona amb el nom.

D) L’aposició concorda amb el nucli del sintagma.

E) Un sintagma únicament pot tenir un especificador.

3. Què és un especificador? Escriu dos exemples.

4. Quina funció té l’aposició? Aporta’n dos exemples.

5. Escriu un exemple de cada sintagma.

SN:

SV:

SAdj:

SAdv:

SPrep:

6. Pensa i aporta un exemple d’aposició explicativa i d’una altra d’especificativa.

7. Quina funció fan aquí els mots en cursiva?

-Una capsa de cartró.

8. .Anomena quin tipus d’aposició hi ha en cada oració: explicativa o especificativa.

A) Lleida és la capital de la boira.

B) El cotxe vell, del meu pare, estava avariat.

C) El riu Segre passa per Lleida.

D) El president del Barça va assistir a l’acte.

E) Rafa Nadal, tenista mallorquí, està considerat el millor jugador en terra batuda.



dilluns, 16 de febrer del 2026

"L'última feina del senyor Luna". Capítol 6. Cita nocturna. Adreçat a 2n d'ESO

En Luna continua posant mans i mànigues per a trobar a Flor Huanaco, decideix llogar una casa prop del barri d’Aravaca, emperò acabarà tenint sort? Mentre, en Pablo queda amb la Patrícia i qui sap què succeirà finalment entre ells dos.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]


CAPÍTOL 6. CITA NOCTURNA

1. En Luna entra als supermercats amb una nova identitat, quina?

2. En Pablo y la Patrícia queden per anar a un concert de rock, de qui? Com els va plegats?

3. A en Luna encara li queda una darrera carta per trobar a Flor, quina és?

4. Quina proposta fa la Patrícia a en Pablo durant el concert?

5. De camí cap a casa, quins somnis de futur tenen els dos joves?

7. Comenta la present afirmació del capítol. Qui ho diu? En relació a què?

-“Això és un error -va dir, amb l’expressió sobtadament seriosa. Tu i jo som amics, res més”.

7. Per quina raó la relació no pot ésser fructuosa?

8. Explica el significat de les següents frases fetes:

.Notar un pessigolleig a l’estómac:

.Va sentir la imperiosa necessitat de [...]:

.Semblava brollar-li a l’interior com un torrent:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;