diumenge, 16 de gener de 2022

Els oficis i les professions. Adreçat a l'Aula d'acollida

 

En aquesta fitxa repassarem algunes de les professions més destacades que existeixen. Ho farem d’una manera molt agradable i per a continuar aprenent!

Observa la següent imatge i intenta recordar-ne alguns.

 

(Imatge extreta de: XTEC)

 

EXERCICIS:

1. Realitza el següent Liveworksheets sobre les professions i autoavalua’t.

https://es.liveworksheets.com/worksheets/ca/Llengua_catalana/Vocabulari/Oficis_i_professions_ep1812820ux

2. Cerca a la sopa de lletres diverses professions.


        [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

3. Quin és l’ofici amagat??

-Persona que s’encarrega de portar-te el correu a casa:

-Individu que pren decisions importants per al poble:

-Si tens un problema elèctric a casa hauràs d’avisar al:

-Esportista que pilota vehicles en carreres:

-Als estius té molta feina a apagar focs:

-Persona que ajuda en l’aprenentatge de l’alumnat:

-Vetlla perquè en un poble o ciutat tot estigui en ordre i hi hagi civilitat:

4. Visualitza el següent Powerpoint i digues quin element usa cada professió.

https://www.auladecatala.com/oficis-i-professions/

-Pescador:

-Bomber:

-Bibliotecari:

-Pintor:

-Jardiner:

-Policia:

-Cambrer:

-Músic:

5. Visiona el Powerpoint “Què vull ser de gran” per aprendre més vocabulari. Posteriorment, escull cinc professions i anota els objectes que se’ls atribueix.

https://www.auladecatala.com/oficis-i-professions/

6. Per a ampliar o reforçar informació, pots realitzar activitats d’aquest dossier.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0026/f5db1e50-1cdf-4b97-b2b6-a5c15a62e2ae/Q12-Els_oficis.pdf

7. Fòrum: de què t’agradaria treballar de gran? Per què?



dimarts, 11 de gener de 2022

Vil·la Joana, la darrera casa de Jacint Verdaguer. Adreçat a Batxillerat


Quan el marqués de Comillas va acomiadar a Verdaguer en saber que al llarg dels disset anys de treball sota els seus serveis havia dilapidat gran part de la seva fortuna en favor de persones desafavorides, aquest va haver de buscar-se la vida. A més, l’autor havia patit en primera persona una crisi espiritual i de consciència arran d’un viatge a Terra Santa, això comportà que abandonés la producció literària i s’aboqués a d’altres activitats mal vistes en aquell moment, com ara la pràctica d’exorcismes. Josep Morgades, bisbe de Vic, i Claudio López, segon marqués de Comillas van recomanar a Verdaguer que marxés de Barcelona per fer un bé a la seva salut i per poc temps, mentint-lo. Els seus detractors van aprofitar això per a desprestigiar-lo. Se’l va acusar fins i tot de bogeria, quan el que patia era feblesa mental. Ni tan sols un informe mèdic exhaustiu va poder determinar res més en Jacint, sinó que tenia molta capacitat intel·lectual, grans sentiments i virtuts cristianes. Verdaguer fugí del seu confinament, càstig, a la Gleva i es refugià a casa de la família Duran. El bisbe el va suspendre a divinis i ell va respondre amb un reguitzell d’articles a la premsa, primer amb el títol de “En defensa pròpia” (1895-97) i dos anys després, dins de La Publicidad, sota l’epígraf “Un sacerdot perseguit”, un total de vint-i-sis cartes contundents. El 1897 Verdaguer es traslladà a Madrid i allí establí contacte amb autoritats eclesiàstiques per a cercar una sortida al conflicte que perdurava amb el bisbe Morgades. Verdaguer, aconsellat, feu arribar una carta de disculpa al bisbe, i aquest aixecà la seva suspensió i li retornà les llicències sacerdotals. El bisbe Jaume Català li atorgà una diòcesi a Barcelona justament davant del palau Moja, residència dels marquesos de Comillas i on ja havia residit. Ja afeblit a causa de la tuberculosi, encara va acceptar presidir alguns certàmens literaris, fins que al maig del 1902 fou Ramon Miralles i Vilalta, un constructor i alcalde de Sarrià qui l’acollí. Entre el 1889 i el 1890, Miralles s’havia fet edificar a la serra de Collserola, una segona residència que batejà amb el nom de Quinta Juana, és a dir, Vil·la Joana, en honor de la seva esposa, anomenada Joana Farran. Com que els metges havien recomanat a l’autor l’aire de muntanya per a pal·liar els efectes de la seva avançada malaltia, l’alcalde va pensar que era un lloc còmode per a complaure’l.

Aquella torre l’havien construïda a sobre el solar d’un antic mas, Mas Ferrer, del qual en van aprofitar els murs i carreus. Fou la residència de Jacint Verdaguer en els darrers mesos de vida, fins el 10 de juny del 1902, dia del seu traspàs. Des d’aquell moment es va convertir en un lloc de memòria. Allí Verdaguer s’hi hostatjava, emperò, a pesar dels dimonis que l’assetjaven, no deturava el seu afany literari, continuava treballant la paraula, escrivint, meditant, atenent a creients, als quals els confessava en un petit oratori que hi havia annexat al seu dormitori. En aquella masia va deixar projectada l’obra “Al cel” (1903), d’aparició pòstuma. La seva darrera aparició pública la realitzà el 12 de gener del 1902 a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on va pronunciar un parlament en homenatge a Joaquim Rubió i Ors.


[Bust de Jacint Verdaguer]

Ara, Vil·la Joana és testimoni vivent de les últimes alenades de l’autor de Folgueroles. Ens dona la benvinguda un preciós bust en homenatge realitzat per l’escultor Manuel Fuxà el 1903. Tot seguit arribem a un vestíbul on hi veiem diferents periòdics amb notícies destacades de l’autor, sobretot, el ressò que comportà el seu traspàs i un llibre de condol. En una altra estança, hi trobem destacats fragments essencials dins dels mons de Verdaguer, com van ser Barcelona, Folgueroles, l’Atlàntida, Canigó, Terra Santa, Al cel. Pel camí trobem vitrines amb edicions de bibliòfil d’algunes de les seves obres emblemàtiques, com “Canigó” (1886) o “L’Atlàntida” (1877), fins a arribar a una sala envoltada de quadres que ens condueix fins a l’oratori, senzill, amb alguns objectes personals, com una creu o un llibre i una imatge de Sant Ramon, patró del propietari de la masia. Justament després hi trobem el seu dormitori amb un quadre en honor a la Mare de Déu encimbellat. La casa també mostra la Barcelona literària. La casa-museu es va rehabilitar el 2017 per a mostrar espais ocults.

[Imatge de Sant Ramon]


                                   [Habitació de Jacint Verdaguer]                               



[Exemplars de bibliòfil de "Canigó" i "L'Atlàntida"]

Es pot comprovar l’abast que va tenir la seva obra arreu del món i la seva empremta en la societat del seu temps, allò que li va tocar viure i amb el qual va haver de batallar, la seva imatge sobre la societat barcelonina, els universos creatius que va crear, els diàlegs dins d’aquell temps ple de convulsions, així com també el vincle que va establir tant amb els que tenien possessions com amb els que no en tenien cap. Així com també la imatge que va projectar, convertint-se en un tòtem de la literatura catalana, i que anava més enllà d’aquest país tan petit que és el nostre. Va ésser un símbol del poble i per al poble, on es veu la mirada de l’intel·lectual projectada en la paraula, i com a persona crítica davant d’uns fets que l’envoltaven. Verdaguer inspirant-se en Émile Zola, que va escriure una carta al president de la República Félix Faure, on desafiava al tribunal que havia jutjat el major Esterhazy d’haver-lo exonerat sabent que era culpable en l’afer Dreyfuss, Verdaguer fa exactament el mateix escrivint uns articles en la premsa i recollint-los posteriorment a l’obra “En defensa pròpia”, perquè tothom sabés de què se l’acusava i per a explicar els fets com van succeir. Els habitants de Catalunya van estimar a Verdaguer fins als seus dies finals, una altra mostra en fou el multitudinari seguici fúnebre, per si algú encara en tenia dubtes, Verdaguer, el poeta del poble, continuava essent i recordat, si més no, mai oblidat.


[Masia Vil·la Joana]

Al llarg del temps, Vil·la Joana va viure diferents esdeveniments destacats: el 1907 va ésser el lloc on es va acollir el primer aplec de sardanes de Catalunya. El 12 de març del 1921 més de dues-centes persones van assistir a la inauguració d’un esdeveniment que seria pioner al sud d’Europa: la creació de les escoles municipals Vil·la Joana que atenien alumnat invident, sord i amb discapacitat intel·lectual. In situ, s’havien condicionat aules i tallers per acollir setanta alumnes d’entre cinc i quinze anys. Aquesta escola d’educació especial va durant més de cinc dècades. Però allí també s’hi va instal·lar durant algun temps el Laboratori d’Estudis i Investigacions promogut per l’Ajuntament de Barcelona, que a més, era un referent d’àmbit internacional. El 1973 l’Ajuntament de Barcelona va decidir construir un nou edifici per a l’escola en una finca a pocs metres de Vil·la Joana. A partir del 1963, algunes estances de Vil·la Joana es van transformar en el primer museu dedicat al poeta, tot fou gràcies a l’impuls i força de la gent que tant l’estimava, i que a la vegada havia fet possible la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Foren unes iniciatives que tingueren el seu origen en una exposició dedicada a Verdaguer el 1903 al parc de la Ciutadella. A pesar de tot, el sentiment verdaguerià va arrelar en la societat i una prova és Vil·la Joana, rodejada d’un paisatge idíl·lic, on el podem seguir recordant.

[Placa commemorativa a la façana de la masia]


Josep Maria Corretger Olivart

Gener del 2022

 

Bibliografia:

-SÁNCHEZ-JUAN, Sebastià (2002), “Vida tràgica de Jacint Verdaguer”, Editorial Planeta, Barcelona.

-Museu d’Història de Barcelona (2018), “Vil·la Joana”, Barcelona.

[Fotografies: Josep Maria Corretger]

 

 EXERCICIS:

1. Explica una visita a l’entorn d’un autor/a.

2. Fòrum: et va agradar? Per què la vas trobar interessant? Penses que estan de moda les rutes literàries? Per què ho creus així?

 

 

divendres, 7 de gener de 2022

El diccionari. Tipus de diccionaris. Les noves tecnologies. Adreçat a tothom

Els diccionaris són eines de consulta per a resoldre els dubtes que generen les paraules als lectors/es.

És la lexicografia la branca dins de la lingüística que s’encarrega del lèxic i de l’elaboració dels diccionaris.

En les primeres pàgines dels diccionaris hi trobem diferents instruccions sobre com hem d’emprar-los. És fonamental consultar-les.

L’entrada d’una paraula en un diccionari proporciona abundant informació, apareix de manera ordenada i a més, està representada per diferents tipus de lletra: negreta, rodona, cursiva. Hi podem trobar la definició del mot, les diferents accepcions (significats del mot), però també hi apareix la categoria gramatical, exemples, abreviatures referents a l’ús de les paraules, entre d’altres.

rubor

1 m. o f. [LC] Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, de confusió o de modèstia.

2 m. o f. [MD] Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

[Diec2]

Quan cerquem un mot al diccionari, hem de tenir present que els verbs sempre hi apareixeran en infinitiu, i els substantius i els adjectius, en masculí o femení singular. També observarem que les paraules es troben endreçades alfabèticament i organitzades de la següent manera:

.Si hi ha dues paraules que comencen per la mateixa lletra, cal mirar la segona; si la segona lletra també coincideix, cal fixar-se en la tercera, i així successivament.

.La Ç s’ordena com si fos una C.

.La L·L s’ordena com si fos una LL.

.El guionet no es té present per a ordenar un mot de manera alfabètica.

.Quan dues paraules únicament es diferencien per l’accent gràfic, la paraula que no porta accent va primer.


TIPUS DE DICCIONARIS

Tot dependrà de la consulta que volem fer, per escollir un diccionari o bé un altre. Veiem els principals diccionaris que existeixen:

.Diccionari monolingüe o de la llengua:

Presenta l’ordenació alfabètica dels mots d’una llengua amb les corresponents definicions. N’hi ha de bàsics, i d’altres més extensos, emperò, sempre basats amb el diccionari normatiu redactat per l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

.Diccionari bilingüe, trilingüe o multilingüe:

Aporta l’equivalència dels mots en una altra llengua.

.Diccionari etimològic:

Documenta l’origen i l’evolució dels mots.

.Diccionari ideològic:

Endreça els mots per àrees de significat.

.Diccionari visual:

Mostra les paraules acompanyades d’il·lustracions d’una manera molt didàctica.

.Diccionari invers:

Recull els mots ordenats alfabèticament a partir de les terminacions.

Ex: cotse (estoc).

.Diccionari de sinònims:

Permet trobar les paraules amb un significat equivalent.

Aquest diccionari també inclou els antònims: mot amb significat contrari al que cerquem.

.Diccionari de frases fetes, locucions, refranys:

Inclou el repertori de refranys i locucions amb equivalència a una altra llengua.

.Diccionari ortogràfic i de pronúncia:

Resol els dubtes sobre escriptura i pronúncia d’una paraula, així com també de la seva partició sil·làbica.

.Diccionari enciclopèdic:

Abasta informació sobre tots els àmbits: humanístic, científic, esportiu, cultura, etc.

.Diccionari temàtic o especialitzat:

Inclou el lèxic propi d’un determinat saber: mitologia, sociologia, hoquei, música, gentilicis, termes literaris, trànsit, policial, de rima, de les llengües d’Europa, entre d’altres.

.Diccionari de dificultats:

Aplega els mots que presenten una dificultat d’ús o els emprats de manera errònia.

.Diccionari del català popular i d’argot:

Aporta el llenguatge col·loquial i els anomenats termes “tabú”.

.Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques:

Recull termes i modismes de la llengua llatina que romanen en la llengua catalana.

.Diccionari de barbarismes:

Enclou les paraules i expressions que no són correctes en català actual.


EL DICCIONARI I LES NOVES TECNOLOGIES

En els darrers anys, en el mercat hi podíem trobar diccionaris en suport CD-ROM, que finalment, han anat desapareixent, o dins de la xarxa telemàtica. Et presentem algunes adreces de diccionaris que pots consultar en línia:

.DIEC:

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

https://dlc.iec.cat/

.Gran diccionari de la llengua catalana:

Diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana.

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027821

.Cercaterm:

Consultes terminològiques en línia. No és ben bé un diccionari, sinó una base de dades terminològica que conté tant neologismes, mots nous, com les respostes a consultes terminològiques.

https://www.termcat.cat/ca/cercaterm

.Diccionari català-castellà i castellà-català en línia, entre d’altres diccionaris de castellà a una altra llengua.

https://www.diccionarios.com/

https://www.diccionaris.cat/

.Diccionari català-valencià-balear:

Diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català.

https://dcvb.iec.cat/

.Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany:

Aporta el significat de la paraula i la seva equivalència en d’altres llengües.

http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

.Diccionari Glosbe:

Inclou totes les llengües en un sol lloc, fins i tot, el llatí i el grec.

https://ca.glosbe.com/la/ca


N.B. Més pistes sobre els diccionaris a:

http://www.recursosperiodisticos.com/diccionaris-catala-recull/

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Ara Balears)

 

EXERCICIS:

1. Escull cinc diccionaris tractats en aquesta fitxa i esmenta una pàgina web o bé un diccionari en format paper que exemplifiqui cadascun dels escollits.

2. Esmenta quin tipus de diccionari hauràs d’emprar si...

.Cercar una paraula equivalent a la teva llengua:

.Conèixer l’origen d’una paraula:

.Saber com s’escriu aquella paraula en castellà:

.Trobar la paraula equivalent catalana en alemany:

.Buscar la paraula amb una il·lustració que ajudi a entendre el seu significat:

3. Aporta sinònims del mot:

Esclarir:

4. Ordena els següents mots alfabèticament:

Col·lidir, collarí, collita, col·locat, colltorçar, coliflor, cola.

5. Si et donem la paraula pintàvem què hauràs de cercar al diccionari per a trobar-la i per què?

6. Esmenta en quin diccionari trobaràs els mots següents:

Dominguero:

Facta non verba:

Catàfora:

7. Fòrum: cerques assíduament al diccionari? Quin diccionari empres més i per què? És útil utilitzar un diccionari? Per què?

 



 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 3 de gener de 2022

La meva paraula preferida (91): "Pusil·lànime". Adreçat a tothom

 .Pusil·lànime:

D’ànim feble i tímid.

Ex:

-Aquella noia li ha dit per quedar però ell és pusil·lànime.

-És tan pusil·lànime que no s’ha atrevit a fer puenting.

-El gat està a dalt de la teulada i està pusil·lànime.


.Són sinònims:

Tímid, poruc, apocat, temorenc, aturat, indecís, gallina, covard, indeterminat, perplex, irresolut, dubtós, vacil·lant, cagadubtes, cagat.

.Són antònims:

Agosarat, decidit.

.Justificació:

Paraula d’un registre elevat i amb la qual m’he topat diverses vegades darrerament gràcies a la lectura. Interessant de conèixer-la i d’emprar-la.

(Fonts: diccionaris.cat, DIEC2)

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)


EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el mot pusil·lànime.

2. Amplia els sinònims i els antònims del mot pusil·lànime.

3. Crea un joc amb sinònims i antònims del mot pusil·lànime.

4. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè.

dijous, 30 de desembre de 2021

Narcís Oller: vida i obra. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 VIDA

Narcís Oller (1846-1930) va néixer a Valls, població que a les seves obres apareix com a Vilaniu i simbolitza el món rural. Ben aviat va traslladar-se a Barcelona per estudiar la carrera de dret i decidí instal·lar-s’hi definitivament juntament amb la seva mare, curiosament, el mateix any que Àngel Guimerà s’hi desplaçà per a treballar de procurador dels tribunals el 1873.



OBRA

Les seves primeres obres literàries eren de temàtica romàntica i costumista redactades en llengua castellana. Fou gràcies a la influència d’autors de la Renaixença i sota el mestratge de crítics com Josep Yxart, cosí seu, i de Joan Sardà, que va optar per la narrativa en català.

Oller va escriure sis novel·les, diversos reculls de contes i unes “Memòries literàries”, on explanava que l’origen d’algunes de les seves novel·les eren contes ja publicats.

Les seves obres segueixen els models literaris que estaven de moda a l’Europa de la segona meitat del segle XIX: el realisme i el naturalisme. Si ens fixem en el naturalisme, va lligat al novel·lista Émile Zola (1840-1902). No era únicament un corrent estètic, sinó un mètode per pretenia estudiar el comportament humà, basat en les lleis de l’herència i la influència del medi ambient. Dins de les seves obres, Oller empra elements naturalistes, tot i no assumir-los plenament.

Després de rebre un premi en prosa als jocs florals del 1879, Oller va editar el seu primer recull de contes, “Croquis del natural” (1879). Com que va tenir èxit, s’esperonà a continuar escrivint.

L’any 1882 va publicar “La papallona”, obra que obtingué un gran ressò tant a nivell català com europeu. Novel·la que plasma trets realistes i romàntics. Glossa de manera detallada, la seducció d’una noia per un “papallona”, i es clou amb un final moralitzador.

El 1884 va veure la llum “L’escanyapobres”, on retratà uns personatges dominats per la passió i per l’avarícia, que els condueix fins a la degradació moral, dins d’un marc rural que s’està industrialitzant.

Un any després, apareix “Vilaniu” (1885), on narra la història d’un triangle amorós en un poble imaginari i que podem descobrir que és la seva vila natal. Aprofita alguns d’aquests ambients i personatges per a obres que apareixeran posteriorment.

Amb “La febre d’or” (1890-1892), la seva obra més extensa, ja que consta de tres volums, esdevé encara més conegut. És una novel·la realista que retrata la vida social i econòmica de la Barcelona de l’època. Pretén mostrar l’eufòria econòmica de la Catalunya durant el període de prosperitat econòmica de la febre d’or, que abasta els anys que van del 1871 al 1885.

“La bogeria” (1898), és una novel·la on analitza la psicologia de la demència. Descriu des d’una òptica naturalista el procés d’embogiment del seu protagonista mitjançant tres punts de vista: el del narrador, el d’un amic del malalt i el d’un metge.

La seva darrera novel·la serà “Pilar Prim” (1906). Explana la història d’una dona vídua lligada al testament del seu marit, que lluita enfront de les convencions socials i la moral del seu temps per aconseguir fer valdre els seus sentiments. Amb aquesta obra s’apropà a les noves formes del modernisme.

A partir d’aquí es va dedicar a traduir obres en prosa i teatre (Tolstoi, Goldoni, Flaubert, Dumas...), així com també a redactar “Memòries literàries” (1913-1918), llibre d’aparició pòstuma, el 1862, per voluntat expressa de l’autor.

(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura, 3r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Real Academia de la Historia, Audible.es)

 

EXERCICIS:

1. Presenta la vida i obra de Narcís Oller.

2. Comenta el present fragment de l’obra “La papallona”.

De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà:

- Vol una prova?

- De què? -saltà la Toneta, tremolant.

- Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot.

La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte, envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el sanglot.

- Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima.

- Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova? demana-me-la.

3. Llegeix aquest fragment de “L’escanyapobres”, de Narcís Oller i subratlla els adjectius que vegis.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava les dents per mossegar.

4. Per quin motiu es diu que “La febre d’or” és la seva obra més important? Raona la teva resposta.

5. Resumeix el següent fragment de l’inici de l’obra “La febre d’or”.

Quan en Josep Rodon arribà al portal de Llotja, quedà sorprès de la quietud que regnava en aquell gran palau. Son pati era desert; totes les finestres que hi donen, tancades; la gran escala de marbre, neta i solitària com en dia de festa. Hi havia entrat per la banda dels Encants, i per la mateixa banda anava a eixir, quan, al cap del vestíbul, veié de reüll oberta de bat a bat la porta que cercava; una porta que sols havia traspassat un cop a la vida, molts anys enrere: la de la sala de contractacions. Tirà cap a la dreta, encaminant-s'hi tot consultant el rellotge. Eren dos quarts de dues: s'havia anticipat un xic: l'hora de la fonda l'havia enganyat. D'aquella porta eixien remors sordes com d'església en dia de neteja general. Neteja hi havia, efectivament: sis o vuit mossos arrambaven a les parets gran munió de taules-escriptoris, afileraven a dreta i esquerra algunes cadires. En Rodon es parà al peu de la porta un moment, i, amb l'ànim vacil·lant encara, d'esma només, se'n tornà per on havia vingut. Però, ja en el llindar de l'alta portalada, es recolzà en el pedestal d'una de les grans columnes que la flanquegen, mirà altre cop el rellotge, sentí que l'aire del carrer era humit, i tornà a ficar-se a dins, plantant-se novament a la porta de la sala. La claror fortíssima que del Pla de Palacio entrava per les amples reixes de l'altre cap l'enlluernava fins a fer-li apartar la vista. Llavors avançà tres passes sala endins. Els mossos regaven i escombraven, aixecant boires de pols. Ningú no s'adonava d'ell, i en Rodon seguí internant-se."

6. Realitza un Booktuber d’una de les seves obres.

7. Amplia més l'apartat "Vida" de Narcís Oller.

8. Fòrum: quines obres de Narcís Oller coneixes o bé has llegit? Quina t’ha agradat més i per què?

diumenge, 26 de desembre de 2021

Molt bon Nadal i seguim!

 


Fa tot just un parell de mesos, el proppassat 21 d’octubre el blog Llengilitcat va arribar als tretze anys. Des d’aquí segueixo treballant per tal que milloreu en l’aprenentatge i perfeccionament de la llengua catalana, amb l’aprenentatge de vocabulari, mitjançant la lectura,  sobretot de contes, aspectes destacats de la gramàtica, errors en l'oralitat, entre d’altres. Un blog costa de mantenir, com aquell qui diu, t’obliga una mica, també en dies festius, a més, sempre ha estat sense afany lucratiu, emperò, m’encanta fer-lo i mentre algú el visiti, ja en tinc prou, ja em satisfà, senyal que a algú fa servei i interessa.

Cal que ens esforcem més a protegir la llengua catalana en alguns àmbits: cinema, justícia, manuals d’instruccions, DVD’s, etiquetatge de productes, jocs de taula, documents de qualsevol mena, atenció al públic en qualsevol establiment, entre d’altres, de tot això en depèn la nostra llengua. El que no pot ser per exemple, és que algú telefoni a alguna llar de Catalunya parlant en castellà, que no coneixen la nostra llengua? Els polítics hi haurien de fer una mica més, no fan el suficient! De vegades, miren cap a un altre costat. Com és que a Catalunya no tenim encara cinema en català ni doblatge de DVD’s en català, gairebé no existeix, quan en canvi sí que trobem el doblatge del film que adquirim en vint llengües més? No hi ha dret! No pot ser que la majoria de coses que acabo d’esmentar ens fallen a Catalunya ja entrats al segle vint-i-u, en recordem algunes: persones que no parlen en català treballant de cara al públic, cartes de restaurants en castellà, manuals d’instruccions d’un vehicle en castellà, cinema inexistent en la nostra llengua... Per tant, si us plau, preserveu el català i els que treballeu i viviu a Catalunya, no en digueu mal, i el primer que heu de fer és aprendre la llengua, de la terra que us dona el pa, perquè tota llengua forma part de la riquesa d’un país, el nostre, un país ben petit, però molt educat lingüísticament parlant.

Molt bon Nadal i cuideu el català!!!

 

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)


divendres, 24 de desembre de 2021

Conte amb valors: "La partida d'escacs". Adreçat a tothom

 Un jove va acudir a un monestir al Japó i li exposà a un mestre ancià:

-“Volia arribar a la il·luminació, però no puc suportar els anys de retirada i meditació. Existeix un camí ràpid per a algú com a jo?”

-“T’has concentrat a fons en alguna cosa durant la teva vida?”, li preguntà l’ancià.

-“Només en els escacs, perquè la meva família és rica i mai vaig treballar de veritat”, contestà el jove.

El mestre va avisar a un monjo. Portaren un tauler d’escacs i una espasa afilada.

-“Ara jugaràs una partida molt especial. Si perds, et tallaré el cap i, si al contrari, guanyes, li tallaré al teu adversari”, sentencià el savi.

Poc temps després, començava la partida. El jove notava les gotes de suor recórrer la seva esquena, atès que estava jugant la partida de la seva vida. Debutà perdent, però el seu adversari va cometre una ensopegada i aprofità l’ocasió per a llançar un fort atac, llavors mirà de reüll al monjo. Veié  el seu rostre sincer, assenyalat per l’esforç i de sobte es notà afectat per la pietat. Cometé un error voluntari i tot seguit un altre... anava a perdre. En veure-ho, el mestre llençà l’escaquer al terra i les peces es barrejaren:

-“No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”, deixà anar i afegí:

-“Dues coses són necessàries per a arribar a la il·luminació: la concentració i la pietat. Avui has après les dues”.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Chess.com)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. A què es refereix quan diu que “volia arribar a la il·luminació”?

3. Què significa... “existeix algun camí ràpid per a algú com jo”?

4. Per què el jove jugava la partida de la seva vida?

5. Amb qui estava jugant el jove?

6. Es va deixar perdre la partida el jove? Per què?

7. Per què el mestre va llençar finalment l’escaquer al terra?

8. El mestre va dir: “No hi ha vencedor, ni vençut, no caurà cap testa”? Comenta-ho.

9. Com s’arriba a la il·luminació segons el savi?

10. Subratlla els mots correctes de les següents parelles:

Reull / reüll                   pietat / pietad            iluminació / il·luminació         sabi / savi

Cinser / sincer               asenyalar / assenyalar     va cometre / cometé

11. Què significa testa?

12. Què has après amb la lectura d’aquest conte amb valors? Es pot extraure algun ensenyament per als nostres dies? Quin?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;