"Les cabres". Prosa de Salvador Espriu (1). Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 

LES CABRES

Un negre cap de núvol ha tramès a Pallejana el missatge de l’amo roig. La Pallejana sortia a l’alta nit i avança cap a les carboneres, al pla de la fageda, sota el xiulet de l’òliba, sota l’oratge. La Pallejana ja patia de por de fer tard i ha arribat avui la primera. Es rebolca, nua, per damunt del fagell i espera l’esclat del ritu. El bosc retruny ben aviat de gatzara. Les germanes, vingudes de tota la muntanya, adoren el boc i ballen després, agafades de mans, als acords d’una cobla. Els udols dels llops subratllen el ritme de la música. El gripau s’esmuny la naixença de l’alba. Les dansaires ara paraven i bescanvien, abans de partir, fórmules de filtres, els maleficis acomplerts. Les fatídiques es remunten de seguida en vol i es perden lluny, a través de la tempesta, a capolar totes les collites. Un ramat de cabres avança, a la llum incerta del matí, per la terra fressada de les bruixes.

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

[Imatge extreta de: Google imatges]

 

EXERCICIS:

1. Resumeix aquest fragment en prosa d’en Salvador Espriu.

2. Aporta el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Qui està ballant en aquesta dansa? Quin tipus de ball és?

4. A quin tipus de ritu i maleficis es refereix?

5. Creus que aquest fragment pot haver estat real o fruit de la imaginació?

6. En aquesta prosa, Espriu transfigura alguns elements naturals, esmenta’ls i i explica com ho fa.

 

 

L'exposició oral: preparació, escenificació, avaluació. Com realitzar-la amb èxit. Adreçat a tothom

T’aportem els passos per tal d’assolir l’èxit en una exposició oral. Cal focalitzar en diversos aspectes:

1. Fase prèvia a l’exposició oral: reflexionar sobre el tema que escolliràs, si la faràs sol o en parella, on cercaràs la informació: en paper, digital; quines fonts empraràs.

2. Fase mitjana: seleccionar, resumir la informació i realitzar el guió en cada pàgina o icona de la teva representació digital. Preparar la posada en escena i practicar-ho.

3. Fase oral: exposar el teu tema, fer ús del gest, dirigir la mirada al públic, mostrar un domini del tema, emprar un llenguatge correcte. Atendre a preguntes si es dona el cas.

 

Què cal tenir en compte per a preparar una exposició oral?

.Meditar el tema: pensa sobre allò que abordaràs a l’exposició oral.

.Buscar la informació: quan el tinguis escollit, cercar informació en diverses pàgines i / o llibres.

.Contrastar la informació: mirar si en tots els llocs que has cercat allò que explicaràs a l’exposició explanen el mateix. Recorda que hi ha webs o entrades amb informació falsa, s’anomenen fake news.

.Seleccionar la informació: en una exposició no ho podràs dir tot. La informació és inabastable, molt extensa. Cal escollir allò que pretens dir, el que sigui més destacat i deixar allò secundari de banda. No copiar i enganxar la informació. Cada diapositiva, pàgina de Powerpoint o d’altres programes digitals ha de contenir un guió que et pauti el que desenvoluparàs, i no el text que explicaràs, perquè tothom ja sap llegir. El text es pot acompanyar d’alguna imatge.

.Redactar el contingut: escriure en un document en paper o de processador de textos el gruix del que explicaràs el dia de l’exposició.

.Anotar les fons consultades:

És fonamental anotar les pàgines web o llibres que has consultat. Se citen de la següent manera:

Si són pàgines web, es diuen Webgrafia:

COGNOM, Nom, o igual amb més autors (dia de mes del 202...). Títol de l’article de la pàgina web. Nom de la pàgina web. https://

Si són llibres, es col·loquen a la Bibliografia:

Has de citar la referència correctament:

Ex:

COGNOM, Nom (any de publicació). Títol, col·lecció, editorial, lloc de publicació.

 

El dia de l’exposició oral, exposem!

.Preparar l’exposició:

Cal que s’hagi preparat, escenificat a casa com si ja fos el dia de la representació. Escriure un guió breu a la pantalla i no tot el que llegiràs. No més de 4 o 5 aspectes. Tingueu cura que el cos de lletra sigui gran per tal que es pugui veure bé a la pantalla. També podeu emprar transicions diferents, decoració en el disseny de cada diapositiva.

Exemple de diapositiva correcta:

Si al costat de cada tipologia de cursa hi aportéssim tres o quatre línies d’informació: en què consisteix, la distància, lloc on es corren no seria correcte. Tot el públic miraria el que et queda per llegir i no hauries preparat l’exposició, llegiries la diapositiva.

Exemple de diapositiva incorrecta:

Reflexiona uns segons... per què és incorrecta aquesta diapositiva?

.Presentació del tema i companys:

Esmenta el tema escollit, perquè ha estat aquest i no un altre. També els companys que t'acompanyen en l'exposició.

.Acompanyar la paraula amb el gest:

Fonamental per a fer-se entendre i mantenir l’atenció de l’oient. Forma part de la comunicació no verbal.

 

.Emprar connectors:

En primer lloc, després, quant a, per un altre costat, finalment...

T’ajudaran a organitzar el text i situaràs millor al públic.

 

.Mirar el públic:

Sovint quan exposem mirem cap a la finestra, al sostre, al terra, o en diagonal. Cal dirigir la mirada al públic.

 

.Mostra domini en la teva exposició:

Demostra que ho has treballat, preparat, i que domines el tema, tant en l’explicació com en el torn de preguntes si és el cas.

.Posició del cos:

Estàtica, no moure’s d’aquí cap a allà. Controlar les mans. Mirar a qui parla o bé a qui escolta.

 

.Emprar el català correctament:

Incorrectes: vale, pues, bueno, tipo, después...

Correctes: d’acord, doncs, bé, tipus, després...

 

Material físic i o bé digital:

Es pot emprar material físic i digital. La diversitat de materials serà enriquidora.

.Citar les fonts: webgrafia (pàgines d’Internet, llibres):

Al final de la presentació digital cal esmentar-les.

.Prepara’t per a les preguntes:

Pot haver alguna persona del públic que desitgi realitzar alguna pregunta. Cal que ho tinguis en compte i intentes respondre tan bé com puguis.

 

N.B. Coordinar-se amb l’altra persona si la realitzes en parelles. No preparis mai l’exposició oral el dia abans. Cal preparar-la i assajar-la diverses vegades a la representació definitiva, sense mirar documents ni llegir de la pantalla, i el teu company/a que miri la teva comunicació no verbal.

 

Avaluació de l’exposició oral:

.Què s’avaluarà?

Els ítems segons la rúbrica de l’exposició oral amb la seva gradació.

 

.Com serà l’avaluació:

Individual o en grup. Opcional segons cada grup. D’aquesta manera, si algú no ho fa gaire bé i se l’avalua individual, només tindrà afectació a la seva qualificació. Si la qualificació és en grup, llavors, serà la mitjana dels dos alumnes.

RÚBRICA PER A L’EXPOSICIÓ ORAL
Aspectes	Just 0’5	Acceptable 1	Bon nivell 1’5	Excel·lent 2	Puntuació
Contingut	Idees simples.	Idees correctes però incompletes.	Cobreix els diferents temes.	Han aprofundit en els temes.
Organització	Dificultats per entendre el que explicarà. Massa aclariments i matisos.	Seqüenciació correcta, però sense connexions entre elles.	Relaciona les diferents seqüències.	Les diferents seqüències formen part d’una presentació global.
Comunicació	Poc clara. Difícil d’entendre. Empra diverses paraules incorrectes. Repetició d’idees.	Clara i entenedora en general. Empra més d’un mot incorrecte.	Fluïda. El públic segueix amb interès. Empra algun mot incorrecte.	To de veu apropiat. Llenguatge precís i correcte. S’ha fet participar al públic.
Materials de suport	Pocs i no gaire encertats.	Encertats encara no els ha sabut aprofitar.	Adequats. Han ajudat a entendre els conceptes.	Força interessants i atractius. Han estat un excel·lent suport.
Temps	La presentació s’ha apartat excessivament del temps establert, per excés o per defecte.	S’ha excedit o li ha mancat temps, però no en excés.	S’ha ajustat al temps, però no l’ha repartit equitativament entre les diferents seqüències.	La presentació s’ha ajustat molt bé al temps que s’havia establert i l’ha repartit adequadament per a cada seqüència.

[Fonts consultades: XTEC]

[Imatge extreta de: Luis Simón]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta un aspecte que s’hagi de tenir present a l’hora de preparar una exposició oral prèvia a exposar-la a l’aula.

2. Per què cal contrastar la informació?

3. Què és la webgrafia? I la bibliografia?

4. És correcta aquesta citació de pàgina web? Per què?

CORRETGER, Josep Maria (6 de març del 2026). Els sintagmes (4). El sintagma adjectival. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom. https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/els-sintagmes-4-el-sintagma-adverbial.html

5. Què s’ha d’escriure en cada pàgina d’una representació digital?

6. Prepara una exposició oral. Segueix aquests criteris per a portar-la a terme.

.Individual o bé màxim dues persones.

.Temàtica lliure, però que sigui interessant. El tema t’ha d’encantar per a gaudir preparant-ho.

.Temps: mínim 3’ i màxim 6­’.

7. Realitza una pàgina de Powerpoint o Canva a tall d’exemple del tema de la teva exposició.

8. Digues si són certes o falses les següents afirmacions.

A) En una diapositiva puc escriure tot el que cregui convenient.

B) Una diapositiva pot acompanyar-se d’una mica de text com a guió i alguna imatge.

C) En una exposició no es necessari emprar connectors, perquè és llenguatge oral i no escrit.

D) Si contrastes la informació evitaràs que hi hagi alguna aportació fraudulenta al teu treball.

E) Les pàgines web en un treball oral se citen dins de la webgrafia.

F) En una exposició oral cal mantenir el cos i els braços hieràtics com una estàtua.

G) Parlem de comunicació no verbal quan fem referència a la paraula.

9. Si mentre fas l’exposició oral et quedes en blanc què pot fer?

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com et va sortir la darrera exposició que vas realitzar per a alguna matèria. Què et va sortir bé? On et vas equivocar o què podies haver fet millor? Respon aquestes preguntes sincerament, t’ajudaran a fer la proper correctament.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els sintagmes (5). El sintagma preposicional. Estructura. Funcions. Les preposicions. Les contraccions. Adreçat a tothom.

 

Està constituït per una preposició que fa de nucli i un SN que pot ésser explícit o implícit.

Estructura: Preposició + (SN/oració)

 

Un sintagma preposicional pot realitzar diferents funcions dins de l’oració:p

.Complement del nom:

Ex:

-Els amics del pintor.

 

.Complement de l’adjectiu:

Ex:

-Trist per les notícies.

 

.Complement de l’adverbi:

Ex:

-A prop de casa.

 

.Complement indirecte:

Ex:

-Ha saludat a tots els membres de l’associació.

 

.Complement circumstancial:

Ex:

-Anirem de viatge a Tarragona.

 

.Atribut:

Ex:

-El pare és de Lleida.

 

.Complement de règim verbal:

Ex:

-Sempre parlem de les seves classes.

 

N.B. Alerta que algunes preposicions s’amaguen en les contraccions, és a dir, s’uneixen dues paraules per a formar-ne una de sola que inclou una preposició i un article. Cal tenir present que la preposició + l’article és una forma incorrecta.

Al: a + el

Del: de + el

Pel: per + el

Cal: ca + el (escurçament del mot casa)

Can: ca + en (escurçament del mot casa)

Segur que et saps les preposicions en castellà de memòria, però i en català? Te les aportem aquí. Aquestes són les preposicions en català:

a, amb, de, en, per, per a, abans, arran, arreu, contra, dalt, damunt, darrere, davall, davant, deçà, dellà, després, devers, dins, dintre, durant, enfront, enmig, entorn, entre, entremig, envers, excepte, fora, llevat, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop, rere, segons, sense, sobre, sota, tret, vers, vora, cap a, com a, des de, fins a.

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: gramaticas.net]

 

EXERCICIS:

1. Què és un sintagma preposicional?

2. Quina és l’estructura del sintagma preposicional?

3. Quines funcions pot realitzar el sintagma preposicional?

4. Escriu un sintagma preposicional per a cadascuna de les següents funcions:

CN:

CAdj:

CAdv:

CI:

CC:

CRVerbal:

5. Esmenta on s’amaga la preposició en els següents sintagmes.

A) Estava al carrer.

B) Pel matí estudiava força.

C) No sabia res del tema del llibre.

6. Què és una contracció? Posa un exemple.

7. Redacta una oració amb cadascuna de les següents contraccions.

Cal:

Can:

8. Corregeix les errades que trobis a cada oració vinculades a les contraccions.

A) Va veure a la seva àvia per el camí.

B) De el tema de la llibreta del banc no en sabia res.

C) Van anar a sopar a ca en Pau.

D) És a Ca el Nicolau on celebrarem l’aniversari.

E) Estudiaré a el despatx.

 

 

 

"Estimat Bruce Springsteen", de Kevin Major. Adreçat a tothom

 

Ara que en Bruce Springsteen torna a l’actualitat, sense de fet, haver desaparegut del mapa ni la seva música ni la seva vigència, us aporto un fragment d’una esplèndida novel·la que vaig llegir fa poc més d’una vintena d’anys, escrita per en Kevin Major el 1987 i intitulada Estimat Bruce Springsteen i que us recomano. Publicada per Ediciones B, Grupo Zeta, dins de la col·lecció Horazero. La podeu trobar perfectament de segona mà per Internet.

L’obra tracta sobre en Terry un nen que escriu cartes al seu ídol, en Bruce, com el coneixen els seus fidels seguidors, sense esperar que el respongui perquè sap que està de gira, de tal manera, que s’hi adreça com si fos un amic i en una mena de diari dirigit al cantant nord-americà, on explana les seves vicissituds del dia, la passió per la seva música, i canvis que viu tant a nivell personal com familiar, a la vegada que sempre pregunta a en Bruce com actuaria al seu lloc.

 

******* 

 

8 de juny

Estimat Bruce Springsteen,

He d’escriure’t.

El concert MUSE m’ha deixat flipat, de debò. Fa dues hores que l’he vist i ara al llit encara vibro. Sabia que seria forta la teva actuació, per alguna cosa he llegit els articles i he vist els videoclips, però el d’avui ho supera tot. M’ha deixat estabornit, de veritat. Hem passat aquest tros de cinta sis vegades, com a mínim.

Per la forma de cantar-la, The River sembla que té un significat molt especial per a tu. Fa l’efecte que estàs envoltat de gent i que els expliques la duresa d’un fet cara a cara. Vaig pensar en els vells, qui sap si sentien les coses així. M’hauria agradat estar sol. Ningú, ni el Sean, no podia seguir-me, potser no l’acabava d’entendre. Insistia a fer córrer la cinta cap endavant, però l’he ignorat totalment.

Després Thunder Road, molt bona també. Hi ha moments que em perdo, però és fantàstic com neix suaument i va creixent amb tanta força. I m’agrada el tros final de saxo, hi posa entusiasme aquell paio gros.

I el tema salvatge Quarter to three. Ostres, com hi entres i et deixes anar. Només de mirar-m’ho l’adrenalina anava a tot drap; m’imaginava enmig de tanta gent embogida d’escoltar-te.

He de veure’t en directe. He de fer realitat el somni de poder assistir a un concert teu. No sé quan ni com, però ho faré. Tal com t’ho dic.

Saps què va ser genial, també? El tros dels vestuaris, quan et presenten el xavalet i el saludes. Us ho munteu bé! Quina vida portes! De fet tu has dit molts cops que t’agrada conèixer la gent, i tant et fa si són o no famosos. Xaval, més que fantàstic!

Terry

   

 

[Fragment extret de: MAJOR, Kevin (1992), Estimat Bruce Springsteen, Ediciones B, Grupo Zeta, Horazero, Barcelona]

[Fotografia: Josep Maria Corretger]

[Crèdit fotogràfic: Gus Stewart]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment i respon a les preguntes següents vinculades al text:

A) Què és MUSE? Per què en Bruce hi va actuar?

B) A què es refereix “hem passat aquest tros de cinta sis vegades”?

C) Què significa “potser no l’acabava d’entendre”? Sobre què parla?

D) Al final de la carta, en Terry glossa: “Us ho munteu bé!”. Què pretén dir amb això?

2. Explana el significat de les paraules de color lila.

3. En Terry i en Kevin han vist videoclips i un concert d’en Bruce. Tu has visionat vídeos o concerts per Internet dels teus ídols? Quins? Esmenta per què t’encanten aquests cantants o grups.

4. Qui és en Bruce Springsteen? Per què està encara vigent la seva música a pesar de l'edat que té? Qui són els seus amics que l’acompanyen a l’escenari habitualment? Per què li encanta tocar amb ells?

5. Diuen que en Bruce té el millor directe de la història del rock. Cerca informació i raona el perquè.

6. Busca una cançó d’en Bruce a Spotify o Youtube, escolta-la, i glossa de què tracta. Si cal, ajuda't del traductor.

7. Redacta una carta d’aquest estil adreçant-te a en Bruce, o bé al teu ídol.

Els sintagmes (4). El sintagma adverbial. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Té com a nucli un adverbi o una o una locució adverbial. Aquest sintagma modifica el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o bé, tota l’oració.

Ex:

-L’Ona es troba malament.

(malament és un SAdv i també fa de nucli).

-L’Ona es troba molt malament.

(molt malament és un SAdv, malament és el nucli i molt és un adverbi que modifica el nucli).

-L’Ona pinta a correcuita.

(a correcuita és el Sadv, en aquest cas, una locució adverbial).

-Malauradament per a tu, no va ser veritat.

(Malauradament és el nucli del Sadv, i per a tu és un sintagma preposicional, que el complementa).

Estructura: (especificador) + nucli + (complement)

Un sintagma adverbial pot executar diverses funcions dins de l’oració:

.Complement circumstancial:

Ex:

-T’has vestit massa ràpid.

.Atribut:

Com a predicat, amb els verbs copulatius i quasicopulatius.

Ex:

-El pare treballa bé.

Les locucions adverbials són unes expressions establertes que contenen més d’un mot i que equivalen a un adverbi. A nivell formal són heterogènies: algunes estan formades per un sintagma adverbial (força bé, de cap manera), tot i que la majoria tenen la forma d’un sintagma preposicional (amb penes i treballs, de pressa, amb pèls i senyals).

Quan trobem dos o més adverbis acabats en -ment seguits, en general, es manté la terminació de tots dos en -ment. Emperò, si el to del text requereix fer reduccions, en un text formal per exemple, es deixa el primer adverbi acabat en -ment i se suprimeix la terminació del segon.

Ex:

Text més informal

1. Estudia feliçment i animadament.

-ment i -ment.

Text més formal

2. Estudia feliçment i animada.

-ment i adverbi +∅.

N.B. Si l’adjectiu a partir del qual portem l’adverbi acabat en -ment porta accent, l’adverbi també en porta.

Ex:

contínua → contínuament; ràpid → ràpidament.

Hi ha diversos tipus d’adverbis: de manera, de temps, de lloc, de quantitat, de companyia, d’afirmació, de negació, de dubte...

https://llengilitcat.blogspot.com/search?q=tipus+d%27adverbis

https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/gramatica/adverbis/index.html

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Aula de català]

EXERCICIS:

1. Quin és el nucli de l’adverbi?

2. L’adverbi pot alterar quelcom en l’oració? Esmenta-ho.

3. Quines funcions pot realitzar l’adverbi?

4. Subratlla la forma correcta de les següents parelles d’adverbis.

Lèntament / lentament; àgilment / agilment; pòbrement / pobrement; rapidament / ràpidament.

5. Què és una locució adverbial? Escriu-ne dos exemples.

6. Quan se suprimeix un adverbi acabat en ment? Exemplifica-ho.

7. Es correcta la següent forma? Per què?

Feroç i animadament.

8. Escriu un sintagma adverbial per a cadascuna de les següents funcions.

Complement circumstancial:

Atribut:

Els sintagmes (3). El sintagma adjectival. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Té com a nucli un adjectiu amb el qual designem una qualitat o una característica del nom. L’adjectiu pot formar part del SN en funció de complement del nom, o també pot ser un atribut o un complement predicatiu.

Ex:

-Ha pintat la paret blanca.

El sintagma adjectival pot incloure un adverbi (adv) que especifica el nucli o un sintagma preposicional (SPrep) que complementa el nucli.

Ex:

-Complicat:

adjectiu que fa de nucli.

 

-Molt complicat:

adverbi + adjectiu que fa de nucli.

 

-Molt complicat d’aconseguir:

adverbi + adjectiu que fa de nucli + sintagma preposicional que fa de complement.

 

Un sintagma adjectival pot realitzar diferents funcions dins de l’oració:

.Complement del nom (com a part del subjecte de l’oració).

Ex:

-Aquest hivern tan fred se’ns ha fet molt feixuc.

 

.Atribut: com a predicat de l’oració amb els verbs copulatius o quasicopulatius.

Ex:

-Estàs poc atent.

 

.Complement predicatiu: com a predicat amb verbs no copulatius.

Ex:

-En Martí pensa satisfet.

 

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya. Els adjectius poden ser de tres tipus:

.Variables:

Tenen una forma diferent per al masculí i per al femení.

Ex:

-Un cotxe roig, una taula roja; unes taules ataronjades, un camió ataronjat.

 

.Invariables quant al gènere:

Tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Ex:

-Noi cantaire, noia cantaire; padrí gran, padrina gran.

 

Formen part d’aquest grup molts adjectius acabats en -ble, -l, -or, -ant, -ista, -e:

comptable, fàcil, ulterior, elegant, dentista, alegre...

 

.Invariables en el singular i variables en el plural:

Tenen una única forma en singular per al femení i per al masculí, però dues en plural. Són d’aquesta tipologia tots els adjectius que acaben amb -aç, -oç, -iç.

Ex:

-Un gat feliç, un gos feliç.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Vector logo seek]

 

EXERCICIS:

1. Què indica l’adjectiu envers el nom dins d’un sintagma adjectival?

2. Dins del sintagma adjectival podem trobar un ____________ i un _____________.

3. Quines funcions pot realitzar el sintagma adjectival dins de l’oració?

4. Esmenta la funció dels mots en cursiva dins del sintagma adjectival.

A) El cotxe tan veloç estava mal aparcat.

B) Mirava atent.

C) En Martí estava llegint un llibre.

D) Un senyor gran.

5. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

A) A classe hi havia una noia (cantaira / cantaire).

B) Ahir la mare estava molt (feliç / feliça) de veure’m.

C) En aquella festa la gent anava (eleganta / elegant).

D) En escoltar la cançó em vaig posar (alegre / alegra).

E) La venedora de la botiga era molt (amable / amable).

6. Escriu les formes que manquen als següents adjectius.

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
feliç		feliços
elegant		elegants
amable
feliç		feliços
cantaire