Els sintagmes (5). El sintagma preposicional. Estructura. Funcions. Les preposicions. Les contraccions. Adreçat a tothom.

 

Està constituït per una preposició que fa de nucli i un SN que pot ésser explícit o implícit.

Estructura: Preposició + (SN/oració)

 

Un sintagma preposicional pot realitzar diferents funcions dins de l’oració:p

.Complement del nom:

Ex:

-Els amics del pintor.

 

.Complement de l’adjectiu:

Ex:

-Trist per les notícies.

 

.Complement de l’adverbi:

Ex:

-A prop de casa.

 

.Complement indirecte:

Ex:

-Ha saludat a tots els membres de l’associació.

 

.Complement circumstancial:

Ex:

-Anirem de viatge a Tarragona.

 

.Atribut:

Ex:

-El pare és de Lleida.

 

.Complement de règim verbal:

Ex:

-Sempre parlem de les seves classes.

 

N.B. Alerta que algunes preposicions s’amaguen en les contraccions, és a dir, s’uneixen dues paraules per a formar-ne una de sola que inclou una preposició i un article. Cal tenir present que la preposició + l’article és una forma incorrecta.

Al: a + el

Del: de + el

Pel: per + el

Cal: ca + el (escurçament del mot casa)

Can: ca + en (escurçament del mot casa)

Segur que et saps les preposicions en castellà de memòria, però i en català? Te les aportem aquí. Aquestes són les preposicions en català:

a, amb, de, en, per, per a, abans, arran, arreu, contra, dalt, damunt, darrere, davall, davant, deçà, dellà, després, devers, dins, dintre, durant, enfront, enmig, entorn, entre, entremig, envers, excepte, fora, llevat, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop, rere, segons, sense, sobre, sota, tret, vers, vora, cap a, com a, des de, fins a.

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: gramaticas.net]

 

EXERCICIS:

1. Què és un sintagma preposicional?

2. Quina és l’estructura del sintagma preposicional?

3. Quines funcions pot realitzar el sintagma preposicional?

4. Escriu un sintagma preposicional per a cadascuna de les següents funcions:

CN:

CAdj:

CAdv:

CI:

CC:

CRVerbal:

5. Esmenta on s’amaga la preposició en els següents sintagmes.

A) Estava al carrer.

B) Pel matí estudiava força.

C) No sabia res del tema del llibre.

6. Què és una contracció? Posa un exemple.

7. Redacta una oració amb cadascuna de les següents contraccions.

Cal:

Can:

8. Corregeix les errades que trobis a cada oració vinculades a les contraccions.

A) Va veure a la seva àvia per el camí.

B) De el tema de la llibreta del banc no en sabia res.

C) Van anar a sopar a ca en Pau.

D) És a Ca el Nicolau on celebrarem l’aniversari.

E) Estudiaré a el despatx.

 

 

 

"Estimat Bruce Springsteen", de Kevin Major. Adreçat a tothom

 

Ara que en Bruce Springsteen torna a l’actualitat, sense de fet, haver desaparegut del mapa ni la seva música ni la seva vigència, us aporto un fragment d’una esplèndida novel·la que vaig llegir fa poc més d’una vintena d’anys, escrita per en Kevin Major el 1987 i intitulada Estimat Bruce Springsteen i que us recomano. Publicada per Ediciones B, Grupo Zeta, dins de la col·lecció Horazero. La podeu trobar perfectament de segona mà per Internet.

L’obra tracta sobre en Terry un nen que escriu cartes al seu ídol, en Bruce, com el coneixen els seus fidels seguidors, sense esperar que el respongui perquè sap que està de gira, de tal manera, que s’hi adreça com si fos un amic i en una mena de diari dirigit al cantant nord-americà, on explana les seves vicissituds del dia, la passió per la seva música, i canvis que viu tant a nivell personal com familiar, a la vegada que sempre pregunta a en Bruce com actuaria al seu lloc.

 

******* 

 

8 de juny

Estimat Bruce Springsteen,

He d’escriure’t.

El concert MUSE m’ha deixat flipat, de debò. Fa dues hores que l’he vist i ara al llit encara vibro. Sabia que seria forta la teva actuació, per alguna cosa he llegit els articles i he vist els videoclips, però el d’avui ho supera tot. M’ha deixat estabornit, de veritat. Hem passat aquest tros de cinta sis vegades, com a mínim.

Per la forma de cantar-la, The River sembla que té un significat molt especial per a tu. Fa l’efecte que estàs envoltat de gent i que els expliques la duresa d’un fet cara a cara. Vaig pensar en els vells, qui sap si sentien les coses així. M’hauria agradat estar sol. Ningú, ni el Sean, no podia seguir-me, potser no l’acabava d’entendre. Insistia a fer córrer la cinta cap endavant, però l’he ignorat totalment.

Després Thunder Road, molt bona també. Hi ha moments que em perdo, però és fantàstic com neix suaument i va creixent amb tanta força. I m’agrada el tros final de saxo, hi posa entusiasme aquell paio gros.

I el tema salvatge Quarter to three. Ostres, com hi entres i et deixes anar. Només de mirar-m’ho l’adrenalina anava a tot drap; m’imaginava enmig de tanta gent embogida d’escoltar-te.

He de veure’t en directe. He de fer realitat el somni de poder assistir a un concert teu. No sé quan ni com, però ho faré. Tal com t’ho dic.

Saps què va ser genial, també? El tros dels vestuaris, quan et presenten el xavalet i el saludes. Us ho munteu bé! Quina vida portes! De fet tu has dit molts cops que t’agrada conèixer la gent, i tant et fa si són o no famosos. Xaval, més que fantàstic!

Terry

   

 

[Fragment extret de: MAJOR, Kevin (1992), Estimat Bruce Springsteen, Ediciones B, Grupo Zeta, Horazero, Barcelona]

[Fotografia: Josep Maria Corretger]

[Crèdit fotogràfic: Gus Stewart]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment i respon a les preguntes següents vinculades al text:

A) Què és MUSE? Per què en Bruce hi va actuar?

B) A què es refereix “hem passat aquest tros de cinta sis vegades”?

C) Què significa “potser no l’acabava d’entendre”? Sobre què parla?

D) Al final de la carta, en Terry glossa: “Us ho munteu bé!”. Què pretén dir amb això?

2. Explana el significat de les paraules de color lila.

3. En Terry i en Kevin han vist videoclips i un concert d’en Bruce. Tu has visionat vídeos o concerts per Internet dels teus ídols? Quins? Esmenta per què t’encanten aquests cantants o grups.

4. Qui és en Bruce Springsteen? Per què està encara vigent la seva música a pesar de l'edat que té? Qui són els seus amics que l’acompanyen a l’escenari habitualment? Per què li encanta tocar amb ells?

5. Diuen que en Bruce té el millor directe de la història del rock. Cerca informació i raona el perquè.

6. Busca una cançó d’en Bruce a Spotify o Youtube, escolta-la, i glossa de què tracta. Si cal, ajuda't del traductor.

7. Redacta una carta d’aquest estil adreçant-te a en Bruce, o bé al teu ídol.

Els sintagmes (4). El sintagma adverbial. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Té com a nucli un adverbi o una o una locució adverbial. Aquest sintagma modifica el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o bé, tota l’oració.

Ex:

-L’Ona es troba malament.

(malament és un SAdv i també fa de nucli).

-L’Ona es troba molt malament.

(molt malament és un SAdv, malament és el nucli i molt és un adverbi que modifica el nucli).

-L’Ona pinta a correcuita.

(a correcuita és el Sadv, en aquest cas, una locució adverbial).

-Malauradament per a tu, no va ser veritat.

(Malauradament és el nucli del Sadv, i per a tu és un sintagma preposicional, que el complementa).

Estructura: (especificador) + nucli + (complement)

Un sintagma adverbial pot executar diverses funcions dins de l’oració:

.Complement circumstancial:

Ex:

-T’has vestit massa ràpid.

.Atribut:

Com a predicat, amb els verbs copulatius i quasicopulatius.

Ex:

-El pare treballa bé.

Les locucions adverbials són unes expressions establertes que contenen més d’un mot i que equivalen a un adverbi. A nivell formal són heterogènies: algunes estan formades per un sintagma adverbial (força bé, de cap manera), tot i que la majoria tenen la forma d’un sintagma preposicional (amb penes i treballs, de pressa, amb pèls i senyals).

Quan trobem dos o més adverbis acabats en -ment seguits, en general, es manté la terminació de tots dos en -ment. Emperò, si el to del text requereix fer reduccions, en un text formal per exemple, es deixa el primer adverbi acabat en -ment i se suprimeix la terminació del segon.

Ex:

Text més informal

1. Estudia feliçment i animadament.

-ment i -ment.

Text més formal

2. Estudia feliçment i animada.

-ment i adverbi +∅.

N.B. Si l’adjectiu a partir del qual portem l’adverbi acabat en -ment porta accent, l’adverbi també en porta.

Ex:

contínua → contínuament; ràpid → ràpidament.

Hi ha diversos tipus d’adverbis: de manera, de temps, de lloc, de quantitat, de companyia, d’afirmació, de negació, de dubte...

https://llengilitcat.blogspot.com/search?q=tipus+d%27adverbis

https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/gramatica/adverbis/index.html

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Aula de català]

EXERCICIS:

1. Quin és el nucli de l’adverbi?

2. L’adverbi pot alterar quelcom en l’oració? Esmenta-ho.

3. Quines funcions pot realitzar l’adverbi?

4. Subratlla la forma correcta de les següents parelles d’adverbis.

Lèntament / lentament; àgilment / agilment; pòbrement / pobrement; rapidament / ràpidament.

5. Què és una locució adverbial? Escriu-ne dos exemples.

6. Quan se suprimeix un adverbi acabat en ment? Exemplifica-ho.

7. Es correcta la següent forma? Per què?

Feroç i animadament.

8. Escriu un sintagma adverbial per a cadascuna de les següents funcions.

Complement circumstancial:

Atribut:

Els sintagmes (3). El sintagma adjectival. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Té com a nucli un adjectiu amb el qual designem una qualitat o una característica del nom. L’adjectiu pot formar part del SN en funció de complement del nom, o també pot ser un atribut o un complement predicatiu.

Ex:

-Ha pintat la paret blanca.

El sintagma adjectival pot incloure un adverbi (adv) que especifica el nucli o un sintagma preposicional (SPrep) que complementa el nucli.

Ex:

-Complicat:

adjectiu que fa de nucli.

 

-Molt complicat:

adverbi + adjectiu que fa de nucli.

 

-Molt complicat d’aconseguir:

adverbi + adjectiu que fa de nucli + sintagma preposicional que fa de complement.

 

Un sintagma adjectival pot realitzar diferents funcions dins de l’oració:

.Complement del nom (com a part del subjecte de l’oració).

Ex:

-Aquest hivern tan fred se’ns ha fet molt feixuc.

 

.Atribut: com a predicat de l’oració amb els verbs copulatius o quasicopulatius.

Ex:

-Estàs poc atent.

 

.Complement predicatiu: com a predicat amb verbs no copulatius.

Ex:

-En Martí pensa satisfet.

 

L’adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya. Els adjectius poden ser de tres tipus:

.Variables:

Tenen una forma diferent per al masculí i per al femení.

Ex:

-Un cotxe roig, una taula roja; unes taules ataronjades, un camió ataronjat.

 

.Invariables quant al gènere:

Tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Ex:

-Noi cantaire, noia cantaire; padrí gran, padrina gran.

 

Formen part d’aquest grup molts adjectius acabats en -ble, -l, -or, -ant, -ista, -e:

comptable, fàcil, ulterior, elegant, dentista, alegre...

 

.Invariables en el singular i variables en el plural:

Tenen una única forma en singular per al femení i per al masculí, però dues en plural. Són d’aquesta tipologia tots els adjectius que acaben amb -aç, -oç, -iç.

Ex:

-Un gat feliç, un gos feliç.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Vector logo seek]

 

EXERCICIS:

1. Què indica l’adjectiu envers el nom dins d’un sintagma adjectival?

2. Dins del sintagma adjectival podem trobar un ____________ i un _____________.

3. Quines funcions pot realitzar el sintagma adjectival dins de l’oració?

4. Esmenta la funció dels mots en cursiva dins del sintagma adjectival.

A) El cotxe tan veloç estava mal aparcat.

B) Mirava atent.

C) En Martí estava llegint un llibre.

D) Un senyor gran.

5. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

A) A classe hi havia una noia (cantaira / cantaire).

B) Ahir la mare estava molt (feliç / feliça) de veure’m.

C) En aquella festa la gent anava (eleganta / elegant).

D) En escoltar la cançó em vaig posar (alegre / alegra).

E) La venedora de la botiga era molt (amable / amable).

6. Escriu les formes que manquen als següents adjectius.

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
feliç		feliços
elegant		elegants
amable
feliç		feliços
cantaire

Conte en valors: "Generós fins a la mort". Adreçat a tothom

Un home viatjava d’una ciutat a una altra, recorrent camins polsegosos i creuant boscos silenciosos, quan va saber que s’havia originat una batalla sagnant als voltants, i que el seu cosí es trobava entre els soldats ferits que lluitaven coratjosament.

Alarmat i ple de preocupació, s’apressà en arribar fins el lloc dels fets per descobrir que el seu estimat familiar estava a punt de morir. Commogut i temerós de perdre’l, posà la mà a la cantimplora i li oferí una mica d’aigua, però en aquell instant un altre ferit feu un crit de dolor i el cosí li demanà que donés de beure al soldat que estava al seu costat.

-“Però si vaig fins a ell, és possible que tu no sobrevisquis! Ja has estat suficientment desprès durant tota la seva vida!”, exclamà l’home al seu cosí. I, amb les seves darreres forces, el ferit respongué: “Raó de més per seguir essent bondadós fins el moment de la meva mort”.

En aquest conte veiem la importància de conrear la generositat autèntica, que no és una altra que la de donar sense esperar res a canvi, centrar-se en els altres i ajudar als qui ho necessiten, demostrant que la bondat es manifesta inclús en els moments més complicats.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Arxiprestat Ter]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Al conte apareixen diversos sinònims de generós, esmenta’ls.

3, Què significa lluitar coratjosament? Tu ho has fet en alguna situació? Explíca-la.

4. Esmenta que volen dir els següents mots:

Sagnant;                                                          S’apressà:       

Commogut:                                                     desprès:

5, Quin fet lloable realitza el soldat ferit?

6. Glossa el significat d’aquesta afirmació d’acord amb el sentit del conte.

“Raó de més per seguir essent bondadós fins el moment de la meva mort”.

7. Si t’haguessis trobat al lloc del cosí que ajuda a una persona ferida, i una altra sol·licitava el mateix, com haguessis actuat?

8. Al conte apareix el mot silenciosos, a què o qui fa referència?

9. Pensa un altre títol possible per a aquest conte.

10. T’has trobat en la vida en alguna situació similar a la del conte, on hagis hagut d’actuar de manera generosa envers algú altre? Comenta-la.

11. Quin ensenyament ens dona aquest conte per al nostre dia a dia?

Els sintagmes (2). El sintagma verbal. Estructura. Funcions. Adreçat a tothom

Es presenta amb les lletres (SV) format per un verb que concorda amb el SN subjecte i, de manera opcional, amb especificadors i complements.

Estructura: (Especificador) + verb (nucli) + complements (SN, SPrep, SAdv, Oració subordinada)

Atenció: l’especificador pot ser opcional.

Ex:

-No rentis roba.

No: especificador.

rentis: verb (nucli)

roba: nom (complement)

 

La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, tampoc, també, només, solament, ja, encara...)

 

La funció del verb la poden realitzar:

.Un sintagma nominal:

Ex:

-Pinta un quadre.

 

.Un sintagma preposicional:

Ex:

-Medita sobre el partit de futbol.

 

.Un sintagma adverbial:

Ex:

-Juga esplèndidament..

 

.Una oració subordinada:

Ex:

-Vull descobrir què farem avui.

 

El SV explana allò que es diu del SN subjecte. Els complements verbals poden estar representats per sintagmes i per oracions o pronoms.

Ex:

-Ho faré. (Ho: el que em dius / això).

 

Recorda:

Els pronoms són mots gramaticals que no tenen un significat lèxic, sinó que s’interpreten en relació amb el context de comunicació lingüístic. Poden substituir sintagmes o oracions i, dins l’oració, realitzen la mateixa funció sintàctica que faria l’element substituït.

Pronoms:

.Personals: forts, febles.

.Neutre i adverbials.

.Demostratius i indefinits.

.Interrogatius.

.Relatius.

 

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: educaciódigital.cat]

 

EXERCICIS:

1. Quin és el nucli del sintagma verbal? Quina funció realitza el sintagma verbal?

2. Aporta dos exemples de sintagma verbal.

3. Esmenta el nucli del sintagma verbal en cada oració i assenyala’n el sintagma que el governa.

A) La mare està a la cuina.

B) Balla molt bé.

C) En Joan llegeix cada tarda.

D) Ell dormia sense adonar-se’n.

E) Es desperta per la matinada.

4. Els pronoms poden ocupar el lloc de...?

5. Completa el present paràgraf sobre el SV.

El SV aporta informació sobre el ___________ que realitza la funció de ________. Aquest SV s’acompanya de ________________ que poden ésser ___________, _____________, i _________.

6. Qui fan la funció d’especificadors dins del SV? Aporta un exemple.

7. Escriu un exemple per als següents sintagmes:

SN: Mira_____________.

SPrep: Renta _____________.

SAdv: Camina ___________.

Oració subordinada: Em fascina saber _________________.

8. Reflexiona sobre com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa. Amb quines dificultats t’has trobat i per què? Com les has resoltes?