Ara
sí que comença a preocupar-me això dels ovnis. Mentre els veiem a la pampa
argentina o en qualsevol indret pràcticament despoblat, podíem pensar que la
visió era fruit de gent que procurava compensar la soledat amb la fantasia; o
el cas que els ovnis fossin reals, era lícit de creure que els forasters
triaven aquella mena de paisatges perquè “no volien soroll” i preferien d’acostar-se
a la Terra amb la màxima discreció.
Però,
noi, d’ençà que fa pocs dies els han vistos al País Basc... Els testimonis
asseguren que cinc ovnis han aterrat en tres punts diferents del terme de
Lujua. El primer ho va fer sobre les pinedes de Lenumendi; poc després un altre
apareixia sobre un caseriu, i deu minuts més tard tres ovnis alineats i en
silenci van baixar en un tercer punt, a uns cinquanta metres d’un altre caseriu. La vegetació del lloc quedà cremada.
A la mateixa hora, fou vist a gran altura i en la mateixa zona un altre ovni
molt més gran (l’ovni portaovnis?).
Tot
això passava a vint quilòmetres de Bilbao, només. El País Basc és molt poblat,
i no hi ha gaire gent desvagada que es dediqui a mirar el cel. Els ovnis,
doncs, comencen a descarar-se i qualsevol dia trobarem que s’interfereixen en
la nostra vida normal. Compareixerà un ovni damunt el camp de futbol, en el
moment just que en Cruyff remati una pilota; en plena manifestació política; s’aturarà
sobre un embús de carretera; seguirà des de l’aire des de l’aire la cavalcada
dels Reis d’Orient...
No
em fa cap gràcia, la veritat. Hem viscut una colla d’anys en un règim “màgic”,
que ha mantingut el país en un estat de ficció, i ara que intentem de ser una
mica realistes, ara que ens hem desempallegat de les “reserves de Occidente” i
dels providencialismes, ara que fem un esforç per a tocar de peus a terra...
ara han de venir els ovnis?
No
podrien esperar una mica, si ja fa tants segles que ens ronden? Francament, jo tinc ganes de veure què
se’n fa, d’aquest procés democràtic que hem iniciat tan dificultosament, però
amb tanta esperança; tinc ganes de veure si, arribat el moment de les
decisions, hi ha gent a la península capaç de defensar la justícia de les
reivindicacions catalanes; tinc ganes de veure si finalment es fan eleccions
com a qualsevol país el món -encara no n’he vistes mai!; tinc ganes que es desemmascarin tots els corruptors i corromputs
de tants anys, encara “no identificats”; tinc ganes, vaja, que tots plegats
recuperem la responsabilitat col·lectiva.
I
ara han de venir els ovnis a interrompre el mecanisme de normalització? ¿Ens ha
de caure al damunt una altra “excepcionalitat” que justificaria que tot quedés
altra vegada pendent per “causa major”? Ja m’imagino el decret paralitzant-ho
tot perquè la presència ja indissimulable dels ovnis exigeix un “estat d’emergència”.
Ens haurien fet passar de la democràcia orgànica a la democràcia òvnica...
¿No podrien els ovnis anar a fer una volteta pel cosmos, i esperar a visitar-nos que tinguem la casa més endreçada?
[ESPINÀS,
Josep Maria. A la vora de... L’Avui, Editorial Nova Terra, Noves
actituds, Barcelona]
(Imatge
extreta de: El Punt Avui)
EXERCICIS:
1.
En aquest article en Josep Maria Espinàs ens parla de diversos temes, anomena’ls.
2.
Quin to utilitza en aquest article de premsa i per què?
3.
A què es refereix el títol Súplica als ovnis?
4.
Com veu l’autor el fenomen ovni? Hi creu realment? Per què?
5.
Què vol dir l’autor quan ens parla de democràcia òvnica?
6.
Explica el significat de les paraules en color lila.
7.
En quina època creus que va ser escrit aquest article? Fixa’t que hem eliminat
l’any de la referència bibliogràfica.
8.
Cerca informació de l’autor Josep Maria Espinàs i presenta’l breument.
