dijous, 17 de juny de 2021

Llenguatge i discriminació. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

A través del llenguatge es veu reflectida la societat. Així doncs, podem veure la manera de pensar i d’entendre el món per part dels parlants. El llenguatge i el pensament van lligats. D’aquí que si es canvien alguns usos del llenguatge, podem influir en la conducta humana i en la percepció de les coses.

La modernitat de la societat no té un vincle únicament als avenços tecnològics i científics, sinó que també té a veure amb la manera de pensar i amb el tracte igualitari que reben els habitants. Si un llenguatge no té prejudicis discriminatoris, ha d’afavorir el respecte a la dignitat de les persones i cultures.

Podem trobar dos tipus de discriminació a través del llenguatge, el sexisme i la xenofòbia. El sexisme és la discriminació que reben les persones per raons de sexe, i la xenofòbia, la vinculada a qüestions de raça.

Pel que fa a les llengües, és molt complicat d’aconseguir una neutralitat, perquè hi ha llengües que afavoreixen més el gènere masculí.  Per això hem de tenir en compte alguns recursos bàsics:

.Els tractaments:

-Cal evitar l’ús del terme senyoreta aplicat a dones joves o bé com a sinònim de soltera.

-S’ha d’utilitzar vós en comptes de vostè, atès que el primer no presenta marques de gènere.


.El cognom de les dones casades:

-No s’ha d’unir el cognom del marit amb la preposició de, ja que indica dependència.

Ex: Martina Dolcet de Boix.


.Ús de col·lectius o genèrics:

-S’ha de recórrer sempre que es pugui al terme genèric i no resulti massa forçat.

Ex:

Usar: persona, ésser humà, professorat, la persona interessada, alumnat, secretariat...

No recomanable: home, professors i professores, l’interessat i la interessada, alumne/a, secretari/ària.


.Ús de formes dobles:

Quan l’ús del terme genèric no sigui possible o bé resulti poc normal, es pot optar per la forma masculina i la femenina separades per una barra.

Ex: delegats/delegades.


.Ús de gentilicis o llocs de procedència:

Per a designar col·lectius ètnies.

Ex:

Recomanable: magribí, senegalès...

No recomanable: mor, negre...

 

N.B. Si se’t desperta el cuquet de la curiositat, dona una ullada a aquest estudi real realitzat per la Plataforma per la llengua.

https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/assets/3856/_Informe.pdf


(DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 3 ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatges extretes de: Enfoque Derecho, El Punt)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un esquema amb els principals tipus de discriminació lingüística que podem trobar.

2. Llegeix el següent fragment basat en una situació real i comenta si hi veus algun tipus de discriminació.

En un vagó d’un tren regional. Trajecte Lleida-Barcelona.

-Buenas tardes. A ver, muestren los billetes por favor?

-Bona tarda, aquí el té. Em podria dir a quina hora arribarem a Cerdanyola del Vallès?

-Me podria hablar en castellano, por favor?

3. Esmenta de quin tipus de discriminació estem parlant.

-professor/professora:

-Joana Garcia de Manel:

-Aquell moro:

-No paren de venir negres:

4. T’has fixat que recentment els mitjans de comunicació han canviat el mot immigrant per migrant ? Per què penses que s’ha fet? Pista: cerca ambdós mots al diccionari abans de respondre.

5. Cerca un anunci de publicitat en format vídeo o en paper on hi hagi plasmat un ús discriminatori en l’ús del llenguatge, en les imatges o bé en el missatge que s’hi transmet. Posteriorment, corregeix els errors evitant aquests mals usos.

6. Mira aquest cartell real i esmenta el tipus de discriminació que hi veus i per què.

7. Visualitza la següent presentació Prezzi en castellà i aporta els principals motius de discriminació lingüística que existeixen.

https://prezi.com/ysfztjmva5vx/la-discriminacion-linguistica-causas-y-consecuencias/

8. Fòrum: has patit alguna vegada algun tipus de discriminació? Com va succeir? Per què?

 

dilluns, 14 de juny de 2021

El romanticisme i la Renaixença. Jacint Verdaguer. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 .EL ROMANTICISME i LA RENAIXENÇA


El romanticisme fou un moviment del segle XIX i que va promoure grans canvis en la cultura i en la manera d’entendre l’estètica d’aquell temps. Gràcies a la Renaixença, a Catalunya es van introduir uns ideals romàntics. La Renaixença era un moviment de revitalització nacional i cultural que va fer que la literatura i l’art sortissin de l’ostracisme, una crisi en la qual estigueren immersos al llarg dels tres segles anteriors.

Els principis estètics en els quals es basava el romanticisme eren:

-Valoració de la imaginació, la fantasia i la utopia per damunt de la raó.

-Apreuament de la realitat nacional i de la llibertat del seu poble.

-Les emocions nostàlgiques, melangioses i properes a la depressió com a fets destacats.

-Importància de l’individualisme artístic i de la subjectivitat.

-Rebuig de les normes rígides del moviment anterior, el neoclassicisme.

-Desig de donar una base literària sòlida a la llengua catalana, per tal d’arribar al màxim de societat i que va fer que durant la Renaixença, el 1959 es recuperés l’antiga festa dels jocs florals.

Els jocs florals foren uns certàmens literaris on es premiaven les millors composicions presentades, i alhora, esdevingueren la base de la recuperació de la llengua catalana d’ús culte i l’inici de l’aparició de personalitats literàries de prestigi com ara: Jacint verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

 

.JACINT VERDAGUER

Nascut el 1845 a Folgueroles, a la plana de Vic. A l’edat de deu anys va anar estudiar la carrera de capellà al seminari de Vic. Començà a sobresortir per les seves composicions poètiques, en les quals tractava tres grans temes que es mantindran permanents al llarg de la seva producció poètica: la fe, la natura i els orígens de Catalunya.

Als vint anys guanyà dos premis als Jocs Florals de Barcelona i als vint-i-cinc anys s’embarcà durant dos anys, com a capellà, a la Companyia Transatlàntica, allí s’inspirà per escriure el seu poema èpic “L’Atlàntida”.

Durant un viatge a Terra Santa va quedar corprès i això generà un canvi d’actitud envers la societat i l’Església. Els alts càrrecs de l’església i de la política del moment no veieren amb bons ulls la posició de Verdaguer i aquest fou desterrat al santuari de la Gleva. Al cap de poc fugí. Arran de la fugida, li fou retirada la llicència per oficiar missa, i féu entrar al poeta en una profunda crisi. Poc temps abans de traspassar es va reconciliar amb el bisbe de Vic i va poder tornar a exercir de mossèn.

Verdaguer va morir a Vallvidrera el 1902. El seu enterrament fou multitudinari.

OBRA

Jacint Verdaguer va destacar com a poeta, emperò, també escrigué prosa amb excel·lència. Els temes que tracta en la seva producció poètica foren els que tocà durant la seva joventut: la religió, la natura i el país. També apareixen en un altre dels seus poemes èpics, “Canigó” (1886). Com a fet anecdòtic, el poemari finalitza amb el diàleg de dos campanars, el de Sant Miquel de Cuixà i el de Sant Martí del Canigó. A la vegada, narra el naixement de Catalunya a través del fill de Tallaferro, Gentil, que abandona la lluita que mantenia contra els musulmans amb el seu oncle Guifré, en sentir-se atret per la fada Flordeneu.

L’altre gran poema èpic fou “L’Atlàntida” (1877), on la natura esdevé protagonista i on també s’explica l’enfonsament d’aquest continent i el descobriment d’Amèrica.

Les seves altres obres pertanyen a la lírica, amb poemes dedicats a la pàtria com ara “Montserrat” (1889), “Aires del Montseny” (1901), “Barcelonines” (1903); de temàtica religiosa com: “Natzaret” (1890), “Idil·lis i cants místics” (1879), i poemes que reflectien el seu malestar pels conflictes amb l’Església durant els darrers anys de la seva vida: “Flors del Calvari” (1896), “Eucarístiques” (1904).

Pel que fa a l’obra en prosa, cal esmentar “Excursions i viatges” (1887) i “Dietari d’un pelegrí a Terra Santa” (1889), o els articles periodístics que va publicar a la premsa barcelonina amb el títol “En defensa pròpia”.

A Verdaguer se l’anomenà “el poeta del poble”, atès que, va ser capaç de connectar amb el poble mitjançant poemes com “L’emigrant” i “Virolai”, aquest darrer esdevenint tan popular que molts no són conscients de qui el va escriure.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Vikipèdia, Real Acadèmia de la Història, Iberlibro)

 

EXERCICIS:

1. Sintetitza les principals aspectes del romanticisme.

2. Què era la Renaixença?

3. Per què foren importants els jocs florals?

4. Aporta sintèticament vuit aspectes a tenir en compte de la vida i obra de Jacint Verdaguer.

5. Com anomenaven a Jacint Verdaguer i per què?

6. Quins són els tres grans temes de la poètica verdagueriana?

7. Cerca i llegeix el poema “Virolai” de Verdaguer i respon a les preguntes següents:

-A qui va dirigit el poema?

-Comenta breument de què tracta.

8. Per als més agosarats... llegeix el següent fragment de “En defensa pròpia” i comenta’l.

V
J. M. J.


 A haverhi un rastre de caritat envers aquet pobre ministre de Déu, que no havia fet mal a ningú, s'hauria esperat a llençarme de la casa un més després, en que, al sortir los marquesos cap a Panticosa o a Comillas, jo me'n solia anar també a un recó de montanya. Al passar la porta se'm podia haver tancada honestament ab qualsevol motiu, sens entregarme lligat y indefens a l'horrible pastura de les males llengues y a les suposicions sempre malèvoles y molt sovint grosseres quan se tracta d'explicar una caiguda. Més com no hi havia hagut orelles per escoltarme, ni pietat ni cor per condemnarme, no hi havia d'haver espera ni prudencia per castigarme. ¿No estava ja resolta y determinada ma sortida de la casa? No se m'hi havian d'escombrar les petjades? Donchs vaja a fòra qui fa nosa; prompte, prompte; are meteix; demà ¡Déu nos en guard! se podria rehabilitar y arrelarshi de nou. ¿No's presentarà, per ferho sense escàndol, una bona ocasió? Bona o mala, aquexa's presentà, y si jo'ls havia trobats sórts, ella no 'ls trobà peresosos.


 Lo senyor bisbe de Vich havia sigut nombrat president dels Jochs Florals, y entre'ls primers qui anaren a votarlo no faltava, y molt ben acompanyat, aquest humil capellà seu. Després de la festa poètica fou convidat a dinar a casa López, en companyia del
 capouliè del felibriga D. Felix Gras. Males postres tinguí! Després de les gracies, molt plana, suau y amorosament se'm digué que jo treballava massa; que'm convenia reposar un xich, lluny del confessionari, de l'hospital y dels pobres y malalts que'm marejavan; que'l senyor Bisbe m'oferia una cambra en son palau de Vich si volia passarhi un parell de mesos. No sent jo gaire amatent en pendre la perferta d'aquell repòs forçat, que per altra part no'm convenia per res, m'ho digueren més de dret, afirmant que m'era necessari a totes passades per enfortir mon cervell debilitat, y que si m'hi empenyian era ab lo parer de savis metges y portats únicament pel gran afecte que'm tenian; y vulgas no vulgas, de bon grat o per força, lo senyor Bisbe 'm feu prometre que l'endemà jo sortiria ab ell cap a Vich en lo tren de la tarde. Axò era un dijous. L'endemà, recordant que la nit del dissapte, segon de mes, era de Vetlla al Santíssim en la capella de la Sanch del Pí, aní a demanar dos dies d'allarguis al senyor bisbe. Me'ls concedí lliberalment; més D. Claudi cregué veure en mon piadós compromís les orelles de la desobediencia, y no ho hauria volgut a no rebre una tarjeta del prelat dihentli que no'm trenqués la girada per tant poca cosa, ja que 'l pecat no era grave. Y abans de pendre comiat de Barcelona, poguí passar una nit entre estimats companys d'Associació, assoleyantme a la presencia de Jesús sagramentat, alabet sia per sempre.


 Quan l'endemà 'm vegeren sortir cap a Vich, ab la maleta a la mà, tot sol, ab prou feines arribantme
 'ls diners per pendre bitllet de tercera, per mos enemichs, jo no sabia que'n tingués encare, fou un veritable triomf. La quimera esclatà, llançant derrera meu una carretilla d'insults més que d'acusacions, per acreditar aquell adagi: D'arbre caigut tothom fa llenya. Devan que'm dexava enganyar com un beneit; qu'anava a empobrir la casa ab tanta caritat; qu'ab les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda y de mal viure; qu'ab elles m'havia fet la barba d'or, retirantme per rich, ab la maleta plena de bitllets de Banch; qu'havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algún malalt (com aconcella l ritual romà), y que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que 'l sant pare Lleó XIII acabava de publicar), y, per últim, que volia fundar una secta filla, o a lo menos prop parenta, de l'espiritisme. Un de mos companys, que'm deu lo pa que menja, al veure la pedregada sobre meu, me girà l'espatlla, passàntsen ab armes y bagatges a mos acusadors; y ab tant bon atiador y ab la nova llenya que's posà al foch, arribí a ser tingut per un capellà fanàtich y dolent y per un heretge digne de les flames de la Inquisició. Verament me tenien lo peu al coll. Si en aquell tol-le tol-le, crucificaulo, alguna persona de bon seny y de bon cor me volia defensar, què podia respondre? Volia proves de mos delictes? Lo Marquès de Comillas, tant caritatiu y tant bo, m'havia fet desterrar. Volia proves de que jo no estava bé del cap? Se m'havia mig tancat en lo santuari de La Gleva, ahon he estat dos anys, fent lo sórt y el mut, com si fos realment culpable, per donar més força a tant tristos arguments y per meditar la gran lliçó de la Providencia continguda en aquexos vells adagis, que semblan sentencies de la Sagrada Escriptura: De gran pujada, gran baxada, y Qui més alt puja, de més alt cau.

9. Realitza un petit documental de 5’ amb fotografies, fragments de textos i un acompanyament musical adequat sobre la figura de Jacint Verdaguer.

10. Crea la portada d’un llibre de Jacint Verdaguer.

 

 

 

 

 

divendres, 11 de juny de 2021

Repàs d'ortografia: M/N, R/RR, H, L·L. Adreçat a tothom


En aquesta fitxa repassarem l’escriptura de les següents parelles de lletres: M/N, R/RR, L·L.

M/N

Les grafies M i N es diferencien bé a principi de mot, emperò, presenten dificultats de diferenciació quan es troben al davant d’una consonant.

M

N

EXCEPCIONS

-Davant de –b, -p, -m: combatre, company, immadur…

 

-Davant de –f: amfiteatre, circumferència, nimfa…

-Davant de –v: canvi, convenir…

-Els mots compostos: benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix.

 

 

-Darrere els prefixos:

Con-: confessor, conferència…

En-: enfilar, enfocar…

In-: inflar, informar…

.Atenció als significats i escriptura de:

Conte: narració breu.

Comte: títol nobiliari.

Compte: càlcul. Alerta!

.Algunes paraules dupliquen les consonants:

Annex, connectar, trienni, innocent, innovació, tennis o tenis, Anna, Susanna…

 

R/RR

La lletra r es pronuncia de dues maneres. Com una r simple quan se situa entre vocals i com una r múltiple en les altres posicions. La grafia rr sempre sona múltiple i només la trobem entre vocals.

R à simple

Rà múltiple

RR à múltiple

Excepcions

-Entre vocals: cara, pera…

-No apareix entre vocals: ram, folre…

-Entre vocals: carrer, marrà…

-Un gran nombre de noms compostos: autoretrat, multirracial…

La r final de vegades no sona, però s’escriu:

-Infinitius: cantar, témer, sortir…

-Paraules que tenen r en algun derivat: senyor à senyoreta; por à poruc

 

H

La lletra h en la majoria de paraules mai es pronuncia, però l’hem d’escriure. Només sona en algunes paraules d’origen estranger i en algunes interjeccions. És fonamental recordar els mots on es pronuncia i als que no.

Amb h inicial

Amb h intercalada

Interjeccions

Sense h

Ham

Harmonia

Herba

Hereu

Hissar

Hivernacle

Hort

Humitat

Hexàgon

Hivern

Hemorràgia

Hulla

Haixix

Humitat…

 

Ahir

Adherir

Anihilar

Conhort

Cohesió

Exhalar

Exhaurir

Inherent

Inhibir

Menhir

Subhasta

Subtrahend

Tothom

Vehement...

Ah! (sorpresa)

Eh! (atenció)

Oh! (admiració)

Avui

Exuberant

Benaurat

Malaurat

Cacauet

Coet

Ostatge

Orfe

Orxata

Ou

Truà

Ui!

Ai!

Oi?

La h de vegades es pronuncia: ehem, harakiri, hardware, hawaià…


L·L

La grafia l·l, ela geminada, porta un punt volat a mitja alçada i no un guionet. Correspon a la duplicació de la ela entre vocals en mots que han estat manllevats directament del llatí. En gran part del domini lingüístic català la duplicació de ela no es pronuncia, aquest fet provoca la confusió entre la l i la l·l a l’hora d’escriure.

No existeix cap regla d’or per saber quan una paraula s’escriu amb l·l, tanmateix, es port recordar els inicis i finals (al·l-, il·l-, col·l-, gal·l-… o els finals en –el·la, -il·la, -il·lar…), a més, és fonamental recordar les paraules més importants, així com també revisar les excepcions.

Comencen per al·l-

Comencen per il·l-

Comencen per col·l-

Comencen per gal·l-

Comencen per mil·l-

Comencen per sil·l-

Al·legar

Al·lèrgia

Al·licient

Al·lucinar

Al·lusió

Al·luvió...

Il·legal

Il·legítim

Il·lès

Il·lícit

Il·limitat

Il·lògic

Il·luminar

Il·lusió

Il·lustrar...

 

Gal·lès

Gal·licisme

Gàl·lic…

Mil·lennari

Mil·lígram

Mil·lèsim…

Sil·logisme

Síl·laba…

Acaben en  –el·la

Acaben en    –il·la

Acaben en  –il·lar

Acaben en  –el·lir

Alternança de ll en la mateixa família

Aquarel·la

Caravel·la

Damisel·la

Novel·la

Mortadel·la

Ombrel·la…

Axil·la

Goril·la

Pupil·la

Til·la

Tranquil·la…

Cavil·lar

Destil·lar

Oscil·lar

Vacil·lar

Titil·lar…

Repel·lir

Expel·lir…

Aixella à axil·lar

Cancell à cancel·lar

Cristal à cristal·lí

Metall à metàl·lic

Palla à pàl·lid…

Altres paraules amb l·l són:

Apel·lar, bèl·lic, cal·ligrafia, cancel·lar, cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, el·lipse, estel·lar, excel·lent, fal·laç, fal·lera, hel·lènic, idil·li, imbecil·litat, instal·lar, intel·ligent, libèl·lula, maxil·lar, medul·la, mol·lusc, nul·la, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, taral·lejar, violoncel·lista, xarel·lo, xitxarel·lo…

Noms propis amb l·l:

Apol·lo, Aquil·les, Avel·lí, Brussel·les, Camil·la, Marcel·la…

Mai porten l·l:

Alegria, celebrar, religió, miler, milió, revelar, selecció, solució…


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Radio Internacional)


EXERCICIS:

1. Completa els mots amb m, mp, nn o n.

Susa__a, co__fessar, a__nistia, i__de__nes, tra__vies, colu__na, ate__tat, co__te (títol nobiliari), co__te (historieta), presu__tuós, ta__mateix, i__pressora, te__s, A__a, te__is, i__flar.

2. Explica la diferència entre:

aprendre:

aprehendre:

he:

eh:

 

o:

ho:

oh:

 

ah:

ha:

a:

3. Troba les cinc paraules incorrectes.

cohet, menhir, harmonia, avui, horfe, subasta, hexàgon, ivernacle, cohesió, inherent, cacauet, horxata, adherir, hèrnia, benaurat.

4. Redacta una oració amb cada paraula.

al·ludir:

eludir:

vil·la:

vila:

anul·lar:

anular:

5. Encercla els mots ben escrits amb ela geminada.

alegar, il·lès, mil·lèsim, silogisme, cancelar, oscil·lar, damisel·la, rebelió, fal·lera, caligrafia, el·lipse, violoncelista, Marcela, al·legria, mil·lió, revel·lar, novela, estel·lar.

6. Realitza un esquema sobre quan s’escriu M i N.

7. Realitza un esquema sobre la R i la RR.

8. Com podem saber si un mot porta H o no? Raona la teva resposta.

9. Existeix alguna norma ortogràfica per tal de saber quan hem d’escriure o no ela geminada? Què ens pot ajudar?

10. Per què ens causa confusió l’escriptura de miler, milió, i tenim tendència a escriure’ls amb ela geminada?

11. Realitza un top de paraules amb ela geminada que escrius malament.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats en aquesta fitxa ortogràfica. Com les has resolt? T’ha ajudat a millorar en l’ortografia? Com?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;