diumenge, 10 de maig del 2026

Tècniques d'estudi (1). Com estudiar i preparar una prova escrita. Adreçat a tothom

 

En els nostres dies i amb tanta distracció a l’abast, posar-se a estudiar per a preparar una prova escrita cada cop és més difícil. Els motius són diversos, en primer lloc, els elements electrònics ens hi posen molts impediments, per què? Perquè hi trobem esbarjo, distensió, coses que ens fascinen i que emplenen i copen el nostre temps: el mòbil, l’ordinador, la tablet... Tota aquesta dispersió d’elements enemics fan complicada la tasca d’aturar-se uns minuts per a concentrar-se en l’estudi d’una matèria, atès que, la nostra ment, enganyada, ja ens dirigeix a visitar aquest armament contrincant. D’aquí que, una vegada més, et proposem unes estratègies per tal de no deixar-se vèncer per aquests proveïments electrònics que donen immediatesa i ens roben la capacitat de centrar-nos en la lectura i en l’estudi.

Molts alumnes sofreixen dèficit d’atenció i són incapaços d’atendre quan explanes quelcom més de cinc o deu minuts. Això ens ho ha portat l’era d’Internet. Es distrauen fent altres matèries, mirant webs que desitgen, o fins i tot, entrant en xats o jugant o videojocs.

Ningú ens ha ensenyat a estudiar, a treballar cada dia, jo ho vaig patir a la meva època. Però l’estudiant, com el pagès o el pastisser, ha de treballar cada dia. Guanyar-se el pa i la seva tasca és aquesta, aprendre i superar l’examen.

*******

CONSELLS PER A L’ÈXIT EN L’ESTUDI

.A les sessions de cada matèria, durant les explicacions, estigues amatent, pren anotacions a la llibreta d’allò essencial a recordar, si cal, subratlla del text del llibre. Essencial no distraure’s a l’aula i menys mentre s’explica, perquè et perdràs conceptes fonamentals que et poden sortir a la prova escrita.

.Anota’t els deures de cada matèria per a la següent sessió a l’agenda personal per saber què hauràs de lliurar en la propera sessió d’aquella matèria.

.En arribar a casa i després de dinar, revisa durant 30 minuts la teoria que t’han explicat de cada matèria aquell dia, per a veure si ho has assumit i ho sabries explicar a un altre company. Realitza els exercicis i apunta’t els dubtes per a preguntar al teu professor/a en la següent classe. Durant el repàs de tarda, entre matèries, realitza un descans de 20 minuts. Porta a terme coses que t’encantin: fer esport, llegir, mirar una sèrie de televisió o altres.

.Executa si és necessari activitats voluntàries sobre aquell ítem tractat en aquella matèria per a veure si realment ho has entès i per a què t’ho tingui en compte el docent pertinent.

.Fes esquemes sobre la teoria essencial que t’han explanat aquell dia de cada matèria. Classifica-ho per temes i assignatures. Pensa que et serviran per a repassar ràpidament els dies previs a la prova escrita.

.Llegeix i entén els conceptes que estàs tractant, sense memoritzar-los.

.Quan repassis, subratlla allò destacat de la informació que estàs llegint, tant si és del llibre de la matèria com d’una novel·la, i si és aquesta darrera, pren anotacions per facilitat la memòria i allunyar l’oblit, o bé, resumeix el que succeeix en cada capítol.

.Abans de l’examen repassa les faltes ortogràfiques que has realitzat a les anteriors proves escrites, dictats, redaccions i similars, per tal de no repetir-les altra vegada.

.Crea una graella amb les faltes que més acostumes a produir, per tenir ben clara la seva correcció.

.Al teu espai d’estudi desconnecta els aparells electrònics i defuig altres elements o bé aparells que puguin alterar el teu temps d’estudi.

.Tingues eines de consulta a l’abast i a prop per quan siguin necessàries: connexió a Internet, diccionaris en format físic o digital, enciclopèdia digital, llibre de la matèria.

.Estudia cada dia, és la teva feina. No deixis per al darrer jorn l’estudi del tema o temes per a l’examen, perquè serà inabastable, et posaràs neguitós, perdràs memòria i no podràs preguntar els dubtes al professor.

.Llegeix diàriament temes que et fascinin, això millorarà el teu raonament, escriptura i sobretot, adquiriràs vocabulari.

.Organitza’t bé. És la clau de tot. Avui faré això, després realitzaré els deures de ciències naturals, en acabar, la redacció de català... sinó fracassaràs, i deixaràs matèries pel camí, o executaràs aquestes tasques a classe en una altra matèria, si no t’enxampen clar.

.Classifica bé els continguts de cada matèria: numera les pàgines i arxiva els documents en una carpeta o portafolis, en finalitzar el trimestre realitzar un dossier i lliura’l al teu professor de cada matèria. Aquí rau una de les errades de molts alumnes, emmagatzemar els documents barrejats amb d’altres matèries i sense numerar.

.Si estàs llegint una novel·la, assenyala on t’has quedat amb un punt de llibre, per no equivocar-te i tornar a llegir aquella pàgina.

.Revisió de l’examen realitzat: anota’t les preguntes que havies fet malament, amb la resposta correcta.

(Imatge extreta de: La mente es maravillosa)

 

EXERCICIS:

1. Explica’ns com estudies. Com prepares la matèria de català per exemple?

2. Esmenta quines coses de les esmentades en la present fitxa vinculades a l’estudi portes a terme correctament.

3. Què pots fer per tal de millorar en l’estudi i en les qualificacions de cada matèria?

4. Comenta què fas a l’aula quan el professor explica. Atens? Et distraus? Prens anotacions? Realitzes d’altres tasques que no toquen? Destorbes els companys? Parles?

5. En acabar l’explicació i encomanar la tasca, preguntes els dubtes que et sorgeixen? Et fa tall? Ho portes a terme l’endemà? Què fas si a casa no entens quelcom, com ho resols?

dimecres, 6 de maig del 2026

La formació de paraules: la derivació. Adreçat a tothom



Quan generem nous mots mitjançant processos morfològics estem parlant de la derivació i de la composició.

.Com podem crear paraules noves per derivació

La derivació és un procés morfològic que consisteix en crear una nou mot mitjançant una base lèxica, generalment adjuntant un morfema que s’anomena afix derivatiu.

La base lèxic o el lexema és la part del mot que aporta el significat base i a la qual s’afegeixen els afixos:

Ex: gris, grisor, grisenc, agrisar.

Segons  la posició que ocupa l’afix dins de la base lèxic diferenciarem entre sufixació i prefixació.

.Els sufixos -or i -et s’adjunten a la dreta de les bases lèxiques fresc i calent, per a formar els mots: frescor, calentet.

.Els prefixos des- i re- s’adjunten, a l’esquerra de les bases lèxiques ordre i fer, per a generar els mots desordre i refer.

Mitjançant la conversió es poden formar nous mots a partir de les bases lèxiques o lexemes que existeixen com a mots independents modificant la seva categoria.

Ex: el verb retratar prové de la base nominal retrat.

La derivació pot ésser per sufixació: amb afixos.

Ecologia – ecologista

Per prefixació: amb afixos.

Fer – refer

O per conversió: sense afixos derivatius.

Desert: pot ser adjectiu o nom segons la posició que ocupa.

Per tant, el nou mot, si ens fixem en el lexema, aporta un significat diferent i pot tenir unes propietats sintàctiques diferents.

Ex:

Descans – descansar

Alegre – alegrar

Somni – somiar.


.Què és un afix derivatiu?

És un morfema que s’uneix a la dreta o a l’esquerra d’una base lèxica o lexema per tal de formar un mot. Segons la seva posició els afixos poden ser:

-Prefix: quan se situa al davant de la base lèxica.

-Infix: quan se situa al mig. Entre la base lèxica i el sufix.

-Sufix: quan va al darrere de la base lèxica.

Els afixos són un llistat tancat que es poden adherir a la base lèxica i que no van sols.

 

PREFIXOS

Són els afixos que se situen davant d’una base lèxica o lexema per a formar mots derivats.

Molts prefixos emprats en català tenen una preposició o un adverbi llatins. La majoria dels prefixos no varia la categoria gramatical de la paraula davant de la qual se situa, sinó que només en modifica el significat.

Ex:

Dir – desdir, redir.

Per tant, el prefix s’uneix al lexema formant un tot i sense cap marca gràfica que els separi. Moltes vegades, alhora s’empra un prefix i un sufix, sobretot en la formació d’alguns verbs.

Ex:

A+llarg+assar (allargassar)

També podem trobar casos en què s’afegeix una seqüència de sons entre una base lèxica i un sufix, és a dir, un infix. Aquest element no aporta cap significació nova o en tot cas, únicament és de tipus valoratiu.

Ex: -ol – cas-ol-à (derivat de casa)

Característiques principals de la prefixació

.Base lèxica

En termes generals, la base lèxica o lexema d’un prefix és nominal:

Ex: títol – subtítol

adjectival:

Ex: feliç – infeliç

Verbal:

Ex: unir – reunir

.Categoria gramatical

Principalment, els prefixos s’adjunten a la base lèxica sense modificar la categoria gramàtica d’aquesta base ni modificar-ne l’accent.

Ex: ordre – desordre (es manté la mateixa síl·laba tònica).

D’altra banda, podem trobar algunes paraules amb prefix que mostren una categoria diferent a la categoria de la base lèxica.

Ex: fort (adjectiu) – enfortir (derivat verbal).

.Contacte fonètic

El contacte entre el prefix i el lexema es resol semblant a les vocals en contacte de dos mots successius.

-Les dues vocals se solen pronunciar com una de sola quan són idèntiques:

Antiimperialisme, contraatac, sobreentendre.

-Formen un diftong quan la segona és i / u:

Contraindicació, infrautilitzar.

-Es mantenen les dues vocals en hiat:

Antiàcid, semieix.

.Significat i prefixos

Com succeeix en la sufixació, un significat es pot expressar amb diferents prefixos. I a la vegada, un prefix pot tenir diferents significats.

Ex:

El prefix re- pot significar:

-Repetició: refer, replantejar.

-Intensificació: recompensar, ressonar.

Tanmateix, aquest darrer significat pot ser compartit per prefixos com:

Super: superposar, supervivent...

Hiper: hiperactiu, hipermercat...

Arxi: arxiduc, arxicanceller...

Alguns dels prefixos més concorreguts són:

Bi-: dos, doble

In-: negació de

Pro-: a favor de

Pre-: abans

Trans-: enllà de, a través de

Inter-: entre, reciprocitat

Fora-: a la part exterior

Hemi-: mig, meitat

Neo-: nou

Pluri-: amb molts de

Co-: amb, en companyia de

Circum-: al voltant

Mono-: un

Sub-: sota

Pseudo-: fals

Auto-: un mateix

.Remarques ortogràfiques:

-Els prefixos con- i in- canvien la ena per una ema (n à m) quan van seguits de les consonants m, p o b:

Commoure, compenetrar-se, combinar...

-Els prefixos con- i in- presenten les variants col- i il- quan s’uneixen a bases lèxiques que comencen per ela:

Col·leccionista, il·legal...

I les variants co- i i- (escrites cor- i ir-) quan s’agrupen a les bases lèxiques que comencen per erra:

Corrompre, irreal...

-La forma co- s’empra en lexemes que comencen per vocal:

Coautor, coedició...

I alterna amb con- davant d’altres consonants:

Copilot, condeixeble...


SUFIXOS

Són els afixos que s’adhereixen al final d’una base lèxica o lexema per tal d’originar un nou mot. Els sufixos poden produir tres canvis en un vocable:

-Es desplaça l’accent de la base lèxica cap a la síl·laba del sufix:

Net + et à netet; verd + or à verdor          

-Poden modificar la categoria de la paraula a la qual s’agrupen:

Llar (adjectiu) + ària (sufix) à llargària (nom).

Mandra (nom) + ejar / ós (sufix) à mandrejar (verb) / mandrós (adjectiu)

-Modifiquen el significat del lexema:

Néixer + ment à naixement (-ment: acció o efecte de).

Caçar + -dor à caçador (-dor: que fa l’acció).

Hi ha un enorme llistat de sufixos, aportem alguns dels més habituals:

-à, -ana, -enc, -í, -ina: gentilicis (valencià, lleidatana, pollencí).

-atge, -eria, -am, -ada, -at: noms col·lectius (fullatge, llibreria, paperam).

-er, -era, -aire, -ista, -dor, -dora, -ant, -ent: professions o activitats.

(cambrer, botiguera, pianista, titellaire, aprenent).

-ada, -ança, -ància, -eria, -etat, -esa, -ia, -ícia, -ció, -itat, -itud, -or, -altat, -ura: qualitat abstracta.

(llargada, esperança, bogeria, inseguretat).

-all, -ant, -ants, -ar, -at, -dor, -er, -eria: lloc.

(amagatall, voltant, solar).

-ada, -atge, -ció, -ment: acció o efecte.

(xerrada, aterratge)

-able, -ible: possibilitat.

(salvable, discutible).

-aire, -ís, -issa, -ós: propensió.

(rondinaire, malaltís, encomanadissa).

Els sufixos es poden classificar en lèxics i valoratius:

-Els lèxics modifiquen el significat de la base lèxica i altrament, en poden variar la categoria.

-Els valoratius també modifiquen el significat del lexema, emperò, indiquen valors subjectius com la grandària (augmentatius) o la petitesa (diminutius).

.Augmentatius: amb els sufixos -às (-assa), -ot (-ota), -arro (-arra), -íssim (-ís, -íssima):

Grandàs, ocellot, veuarra, petitíssima, boníssim...

.Diminutius: -et (-eta), -o (-ona), -í (-ina), -im, -ell (-ella), -ol (-ola):

Niuet, casona, rajolí, polsim, bestiola...

Quan afegim un sufix en la base lèxica per formar una paraula sovint es produeixen diverses modificacions: canvis ortogràfics, canvis de sons, addició de sons i supressió de sons.

.Canvis ortogràfics:

à QU: ric à riquíssim

Ç à C: caça → cacera

G → GU: botiga →  botiguera

GU → GÜ: aigua → aigüera

J → G: taronja → taronger

S → SS: arròs → arrossar

IG → G/J: boig, bogeria, bojament

U → V: blau → blavós

.Addició de sons:

-t-: cafè, cafeter

-d-: gran, grandíssim

-n-: jove, jovenet

.Canvis de sons (i ortogràfics):

p → b: llop → llobató

t → d: prat → praderia

c → g: encàrrec → encarregar

.Supressió de sons:

-a: ila, illot

-e: salvatge, salvatgina

-o: porxo, porxada.

En els casos d’addició de sons, trobem que en la base lèxica apareixen sons o no en funció de la forma del mot.

[Font: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: correccioencatala.cat]


 

EXERCICIS:

1. Què és la derivació? Com podem crear una paraula?

 

2. Què és la base lèxica o lexema d’un mot?

 

3. Completa les següents afirmacions:

A) El prefix és un __________ que se situa _________ de la / o _________.

B) El mot agrisar té el lexema ______.

C) El prefix bi- significa ___________.

D) El prefix mono- significa ___________.

E) El prefix pseudo- significa __________.

F) En el mot verdor el _____ és _________.

G) El sufix apareix al _______ del_________.

H) Quan ______ es col·loca a la part central del _______ s’anomena _________.

 

4. Pensa i escriu un derivat de:

llop:

porxo:

taronja:

blau:

 

5. Assenyala els sufixos de cada mot.

Bogeria, xerrada, discutible, paperam, mandrós, verdor, grandíssim, inseguretat.

 

6. Escriu el mot origen de:

bojament:

polsim:

titellaire:

aprenent:

praderia:

 

7. Relaciona el sufix de cada paraula amb el seu significat.

Mots: absurditat, pensament, paperam, manassa, barceloní, rentadora, cotitzar, brillantor.

Significats: augmentatiu, gentilici, verb, qualitat posseïda, objecte o instrument, nom abstracte, conjunt de, efecte expressat per un verb.

 

8. Pensa i aporta el sufix adequat per a cada mot.

A) Al poble els dissabtes es reuneix tota la (jove).

B) Va anar d’excursió amb el Club (muntanya) de Lleida.

C) En aquella sala hi ha un (ventilar) molt potent.

D) Al cel hi ha una (núvol) que amenaça tronada.

E) La (suau) del matalàs garanteix una agradable dormida.

 

9. Explica el significat dels següents prefixos:

re-:

arxi-:

neo-:

inter-:

sots-:

 

10. Forma una paraula amb els prefixos següents:

hiper-:

semi-:

trans-:

pre-:

 

11. Escriu un derivat que expressi el contrari de:

creïble:

real:

menjable:

controlat:

oferta:

noble:

 

12. Assenyala els prefixos dels següents mots:

internacional, apàtrida, biplaça, semivocal, transnacional, supermercat, posposar, antisèptic.

 

13. Què és un gentilici? Escriu dos exemples de gentilicis, ara bé, un ha de ser el del teu poble o ciutat.

 

14. Aporta cinc paraules que portin un infix i subratlla’l.

 

15. Autoavalua’t: aporta els dubtes que t’hagin sorgit després del treball en aquesta fitxa.

 

 

dissabte, 2 de maig del 2026

Conte en valors: "La festa del rei". Adreçat a tothom


Hi havia un rei tan bondadós que era admirat per tots els seus súbdits. Un dia, volgué convidar-los a tots al palau per celebrar el seu aniversari i ho feu amb una condició: que portessin aigua per a poder cuinar el gran banquet. A canvi, rebrien un regal abans d’anar-se’n. El dia de la festa dels súbdits anaren portant aigua al palau. Alguns escolliren la casserola més desmesurada i l’emplenaren fins dalt; uns altres fins a la meitat perquè el camí de pujada al palau era molt ponderós... I alguns feren la vista grossa i no portaren res d’aigua. El banquet estava ple de menges exquisides i el rei somreia constantment. Quan finalitzà la festa, un company indicà als assistents que podien anar a recollir les seves cassoles amb aigua. I aquí arribà la sorpresa: estaven atapeïdes de monedes d’or. Així, els que havien transportat una casserola exorbitant i plena fins a la bandera, rebien una enorme quantitat de monedes d’or, mentre que els que portaren aigua fins a la meitat, només s’emportarien aquella quantitat en or. Els que no emplenaren res, se n’anaren amb les mans buides.

-Tenia aigua suficient per a cuinà -digué el rei-. Anhelava recompensar l’esforç de cadascú. En això consisteix la vertadera justícia.

 

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Reading the Bible]


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules assenyalades en color lila.

3. Escriu un sinònim de:

Desmesurada:

Ponderós:

Atapeïdes:

Exorbitant:

4. A què es refereix el mot desmesurada en aquest conte?

5. Explana el significat d’aquestes dues frases fetes aparegudes al conte.

.Fer la vista grossa:

.Plena fins a la bandera:

6. En aquest conte hi apareixen diversos mots que podem incloure dins del camp semàntic cuinar, esmenta’ls.

7. Per què el rei realment feia que els convidats a la festa portessin aigua?

8. Contextualitza la darrera afirmació del conte d’acord amb el seu contingut.

En això consisteix la vertadera justícia.

9. Rumia i escriu un altre títol possible per a aquest conte. Raona el perquè de la teva elecció.

10. Quin ensenyament ens aporta la lectura d’aquest conte en valors?

dimecres, 29 d’abril del 2026

Continguts per a l'examen del 3r trimestre. Adreçat a 2n d'ESO



Continguts a revisar:

-Ortografia: regles ortogràfiques (P/B, C/G... accent diacrític). Pàgines 105 a 111 del llibre. També disposeu de diverses fitxes al blog Llengilitcat.

-Els signes de puntuació. Ús del punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’exclamació i d’interrogació. També disposeu de diverses fitxes al blog Llengilitcat.

-Els sintagmes: pàgines 59-64 del llibre.

.Les categories gramaticals.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/revisem-les-categories-gramaticals.html


.El sintagma nominal.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/els-sintagmes-1-el-sintagma-nominal-els.html


.El sintagma verbal.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/els-sintagmes-2-el-sintagma-verbal.html


.El sintagma adjectival.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/els-sintagmes-3-el-sintagma-adjectival.html


.El sintagma adverbial.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/els-sintagmes-4-el-sintagma-adverbial.html


.El sintagma preposicional.

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/els-sintagmes-5-el-sintagma.html


.L’oració. Pàgines 64-66 del llibre d'aula.

-“L’última feina del senyor Luna”: preguntes sobre el contingut llegit, vocabulari, frases fetes. Segons cada curs:

2n A: Capítols 3: «Les matemàtiques del senyor Spock» i Capítol 4: «Algunes preguntes sobre l’art de la seducció». De la pàgina 51 a la 85. Fitxes de repàs:

https://llengilitcat.blogspot.com/2025/11/l-ultima-feina-del-senyor-luna-capitol.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/01/lultima-feina-del-senyor-luna-capitol-4.html


2n B: Capítols 5: «Trobada al carreró» i Capítol 6: «Cita nocturna». De la pàgina 86 a la 115. Fitxes de repàs:

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/lultima-feina-del-senyor-luna-capitol-5.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/lultima-feina-del-senyor-luna-capitol-6.html


2n C: Capítols 4: «Algunes preguntes sobre l’art de la seducció» i 5: «Trobada al carreró». De la pàgina 65 a la 104. Fitxes de repàs:

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/01/lultima-feina-del-senyor-luna-capitol-4.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/02/lultima-feina-del-senyor-luna-capitol-5.html


-L’exposició oral:

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/lexposicio-oral-preparacio.html

https://llengilitcat.blogspot.com/2026/03/com-fer-una-presentacio-digital-per-una.html


-Dictat: repassa totes les correccions que t'hagi fet el professor dels exàmens, redaccions, dictats, per tal de no repetir-les.

-Redacció.

-Comprensió lectora.


N.B. Aquests continguts poden patir alguna petita alteració o bé afegitó abans de la data de l’examen. No oblidis que has de treballar i estudiar a diari.


.Alguns consells sobre com estudiar:

https://clubpreparatoriano.com/index.php/tips-de-estudio/170-consejos-para-estudiar-mejor-y-de-manera-eficiente


[Imatge extreta de: Club preparatoriano]


EXERCICIS:

1. Repassa els ítems que entren al proper examen i pregunta els dubtes que tinguis a la següent classe. Aporta aquí algun dubte sobre quelcom que no entenguis.

2. Recull deu faltes ortogràfiques que realitzes molt. Primer escriu cada molt malament i a la dreta corregit.

Ex:

Falta-----------------------------------correcció

desde---------------------------------- des de

3. Aporta dues frases fetes amb el seu significat que hagis après aquest trimestre amb la lectura del llibre L’última feina del senyor Luna.

4. Anota dos aspectes a tenir en compte a l’hora de cercar informació sobre un tema per a una exposició oral.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;