Vocabulari visual (46). Els oficis. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 

En aquesta nova fitxa posem èmfasi en els oficis. En coneixerem alguns dels més destacats, emperò, com ja saps, n’hi ha més.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”; Tiching]

EXERCICIS:

1. Observa el dibuix dels oficis durant trenta segons i intenta esmentar-los posteriorment en veu alta.

2. Descriu els següents oficis:

Dependent:

Lampista:

Paleta:

Guàrdia municipal:

Sereno:

Brigada:

3. Esbrina de quin ofici estem parlant:

A) S’encarrega de posar colors a les parets o bé, fer que esdevinguin més boniques:

B) Patrulla dins d’un cotxe vigilant que tothom compleixi un seguit de normes, tant de dia com de nit:

C) Gràcies a la seva feina al camp podem gaudir de la fruita i de les hortalisses:

D) Amb les estisores, i la mànega fa que les flors facin bona cara:

E) La seva tasca consisteix en portar-te documents, paquets o similars a la teva llar:

F) Ha d’apagar el diferencial per a treballar i domina la unió de filaments:

G) Porta una màscara i s’encarrega d’unir barres de ferro mitjançant un electrode agafat per una pistola. Quan l’electrode connecta amb allò que arregla desprèn espurnes:

4. En la present fitxa hi ha diversos oficis, però és una fitxa que es pot ampliar perfectament. Ara et toca a tu, esmenta deu oficis més que no apareguin aquí.

5. Realitza la present sopa de lletres sobre oficis.

6. Esbrina quin ofici s’amaga darrere les tres pistes:

__  R __ __  __ __ __

.Treballa en grup.

.Plegats tots fan el mateix treball.

.Els pots veure perfectament al teu poble.

7. Posa nom als següents oficis que apareixen dibuixats.

8. Tria dos oficis que apareixen al pictograma i dels quals desconeguis el seu nom. Llavors, comenta en què consisteix la seva tasca mitjançant el dibuix.

9. Esmenta quins oficis realitzen els teus pares.

10. Fòrum: de què t’encantaria treballar de gran i per què?

Conte en valors: "L'home que contava històries". Adreçat a tothom

 

Hi havia una vegada un home molt estimat perquè explicava històries fantàstiques. Tots els matins sortia del poble i, quan tornava per les nits, els llogarencs es reunien al seu entorn i li preguntaven:

-“Què has vist avui?”.

-“He vist un faune que tocava una melodia amb la seva flauta i amb ella feia ballar a un grup de silvans”, responia amb veu pausada.

-“I què més?”, insistien.

-“En arribar a la ribera del mar he vist a tres sirenes que pentinaven els seus verds i preciosos cabells amb un pinte d’or”, prosseguia.

Aquestes històries fascinaven a la gent del poble. Però succeí que, un matí, l’home sortí de la seva casa cap al mar i veié a tres sirenes al voltant de les onades que pentinaven els seus llargs cabells verds amb una pinta d’or. Espantat, l’home es dirigí cap al bosc per a retornar a casa i allí veié amb els seus propis ulls a un faune que tocava una flauta i amb els seus sons feia ballar un grup de silvans. Aquella nit, quan regressà al poble, els vilatjans li preguntaren què havia vist.

-“Avui no he vist res”.

Aquest relat de l’escriptor Òscar Wilde ens parla de la mentida i que no sempre tot és el que sembla.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge propietat de: Mónica Carretero]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules que apareixen en color lila.

3. Cerca una imatge d’un faune i descriu-lo.

4. Per què l’home s’inventava històries? Amb quina finalitat ho feia?

5. Pensa i inclou paraules dins d’un mateix camp semàntic i que apareguin al conte.

6. Com aconsegueix l’home espaordir-se?

7. Raona ortogràficament quan s’accentua què.

8. Presenta breument l’autor d’aquest relat.

9. Comenta la següent afirmació del conte:

«ens parla de la mentida i que no sempre tot és el que sembla».

10. Crea un conte de temàtica lliure en el qual hi aparegui un ensenyament per al nostre dia a dia.

"Súplica als ovnis", de Josep Maria Espinàs. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

Ara sí que comença a preocupar-me això dels ovnis. Mentre els veiem a la pampa argentina o en qualsevol indret pràcticament despoblat, podíem pensar que la visió era fruit de gent que procurava compensar la soledat amb la fantasia; o el cas que els ovnis fossin reals, era lícit de creure que els forasters triaven aquella mena de paisatges perquè “no volien soroll” i preferien d’acostar-se a la Terra amb la màxima discreció.

Però, noi, d’ençà que fa pocs dies els han vistos al País Basc... Els testimonis asseguren que cinc ovnis han aterrat en tres punts diferents del terme de Lujua. El primer ho va fer sobre les pinedes de Lenumendi; poc després un altre apareixia sobre un caseriu, i deu minuts més tard tres ovnis alineats i en silenci van baixar en un tercer punt, a uns cinquanta metres d’un altre caseriu. La vegetació del lloc quedà cremada. A la mateixa hora, fou vist a gran altura i en la mateixa zona un altre ovni molt més gran (l’ovni portaovnis?).

Tot això passava a vint quilòmetres de Bilbao, només. El País Basc és molt poblat, i no hi ha gaire gent desvagada que es dediqui a mirar el cel. Els ovnis, doncs, comencen a descarar-se i qualsevol dia trobarem que s’interfereixen en la nostra vida normal. Compareixerà un ovni damunt el camp de futbol, en el moment just que en Cruyff remati una pilota; en plena manifestació política; s’aturarà sobre un embús de carretera; seguirà des de l’aire des de l’aire la cavalcada dels Reis d’Orient...

No em fa cap gràcia, la veritat. Hem viscut una colla d’anys en un règim “màgic”, que ha mantingut el país en un estat de ficció, i ara que intentem de ser una mica realistes, ara que ens hem desempallegat de les “reserves de Occidente” i dels providencialismes, ara que fem un esforç per a tocar de peus a terra... ara han de venir els ovnis?

No podrien esperar una mica, si ja fa tants segles que ens ronden? Francament, jo tinc ganes de veure què se’n fa, d’aquest procés democràtic que hem iniciat tan dificultosament, però amb tanta esperança; tinc ganes de veure si, arribat el moment de les decisions, hi ha gent a la península capaç de defensar la justícia de les reivindicacions catalanes; tinc ganes de veure si finalment es fan eleccions com a qualsevol país el món -encara no n’he vistes mai!; tinc ganes que es desemmascarin tots els corruptors i corromputs de tants anys, encara “no identificats”; tinc ganes, vaja, que tots plegats recuperem la responsabilitat col·lectiva.

I ara han de venir els ovnis a interrompre el mecanisme de normalització? ¿Ens ha de caure al damunt una altra “excepcionalitat” que justificaria que tot quedés altra vegada pendent per “causa major”? Ja m’imagino el decret paralitzant-ho tot perquè la presència ja indissimulable dels ovnis exigeix un “estat d’emergència”. Ens haurien fet passar de la democràcia orgànica a la democràcia òvnica...

¿No podrien els ovnis anar a fer una volteta pel cosmos, i esperar a visitar-nos que tinguem la casa més endreçada?

[ESPINÀS, Josep Maria. A la vora de... L’Avui, Editorial Nova Terra, Noves actituds, Barcelona]

(Imatge extreta de: El Punt Avui)

 

EXERCICIS:

1. En aquest article en Josep Maria Espinàs ens parla de diversos temes, anomena’ls.

2. Quin to utilitza en aquest article de premsa i per què?

3. A què es refereix el títol Súplica als ovnis?

4. Com veu l’autor el fenomen ovni? Hi creu realment? Per què?

5. Què vol dir l’autor quan ens parla de democràcia òvnica?

6. Explica el significat de les paraules en color lila.

7. En quina època creus que va ser escrit aquest article? Fixa’t que hem eliminat l’any de la referència bibliogràfica.

8. Cerca informació de l’autor Josep Maria Espinàs i presenta’l breument.

L'accentuació de les paraules en -ment. Adreçat a tothom

Què hem de saber dels adverbis acabats en –ment? És un dubte d’escriptura que sovint ens belluga per la ment.

.Els mots que finalitzen en –ment mantenen l’accent gràfic del component que està a l’esquerra, el primer component.

Ex:

Còmoda – còmodament.

Difícil – difícilment.

Extraordinària-extraordinàriament.

Inútil –inútilment.

Meritòria-meritòriament.

Prèvia-prèviament.

.Tanmateix, quan el primer element no s’accentua, tampoc quan s’adjunta a l’adverbi acabat en –ment.

Ex:

Capaç-capaçment.

Amable-amablement.

Agradable-agradablement.

Alegre-alegrement.

N.B. Recorda…

En els adverbis en –ment, qui mana és el primer element…

.Si aquest primer element, el de l’esquerra, porta accent, també en portarà l’adverbi.

Ràpida-ràpidament.

.Si aquest primer element, el de l’esquerra, no porta accent, tampoc en portarà l’adverbi.

Cortesa-cortesament.

Això ho sabràs mitjançant les normes d’accentuació:

https://llengilitcat.blogspot.com/search?q=normes+d%27accentuaci%C3%B3

[Imatge extreta de: Ajuntament del Prat de Llobregat]

EXERCICIS:

1. Què has de recordar dels adverbis acabats en –ment pel que fa a la seva accentuació?

2. Escriu tres adverbis acabats en –ment sense accent i tres més amb accent.

3. Posa accent, dièresi o no segons on calgui:

Lentament, agilment, agraiment, aillament, acoblament, dinamicament, diplomaticament, desembassament, entrellaçament, espontaniament, cabalisticament.

4. Crea una gamificació per tal de treballar els adverbis acabats en –ment.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Esmenta quins dubtes t’han sorgit i per què. Com els has resolt?

Conte amb valors: "El mico i el guepard". Adreçat a tothom

Aquesta és la història d’un mico i un guepard que treballaven en un circ ambulant. Per a guanyar diners i tenir una ració de menjar, els dos animals atreien el públic al seu racó, cadascun a la seva manera.

El guepard deia:

-“Senyores i senyors, preciós públic! Passin i vegin el bonic que soc, amb la meva pell harmònica en formes i colors. Admirin les meves delicades taques, una cosa mai vista abans”.

La gent que passava admirava la seva bellesa uns segons, però continuava el seu camí una vegada vist el bell felí. Mentrestant, el mico exclamava:

-“Senyors i senyores, passin i vegin! La bellesa que té el meu amic el guepard, la tinc jo a la meva ment. Vegin-me i no s’avorriran. Faig mil trucs, canto, ballo, boto, jugo amb pilotes… I si no els agrada, els retorno els seus diners!”.

Al públic li resultava impossible resistir-se a una invitació tan prometedora, així que el mico, gràcies al seu ingeni, aconseguia tots els dies moltes més monedes que l’oposat guepard.

En conclusió, aquest petit conte ens demostra que cal saber estimar l’interior de les persones, el seu talent i la seva intel·ligència perquè, al final, resulten ser més importants que l’atractiu.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Dibuix de: Valentina]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules que estiguin en lila.

3. Subratlla la forma correcta de les següents parelles:

Racció / ració                          mentres / mestrestant             votar / botar (saltar)

Inteligència / intel·ligència     continuava / continuaba         pasin / passin

4. Qui capta l’atenció primerament i com?

5. Per què el mico se sent gelós?

6. Quina estratègia empra el mico per a captar l’atenció?

7. Descriu com t’imagines al mico i després al guepard.

8. Esmenta connectors o paraules que apareguin al conte i enllacin oracions.

9. Et trobes identificat amb algun aspecte d’aquest conte? Quin?

10. Quin ensenyament amaga aquest conte en valors?

L'accentuació en els mots compostos. Adreçat a tothom

Una de les errades ortogràfiques que es habitualment en l’escriptura dels mots compostos és separar-los amb un guionet i accentuar les dues parts de la paraula dividides. En aquesta fitxa veurem com l’accentuació regeix a aquesta tipologia de mots.

.Els mots compostos i prefixats, formats a partir de l’aglutinació de dos o més components lèxics, segueixen les normes generals d’accentuació, amb independència de l’accentuació gràfica dels components originals considerats separadament.

Cadascun d’aquests mots només porta un accent gràfic, el que correspon a l’accent fònic del component de la dreta, que cau en una de les tres darreres síl·labes del mot:

democratacristià, vaivé, terraplè, Portopí, radiodifusió, semitò, troleibús; iberoromànic, dinamoelèctric, fisicoquímic, politicoeconòmic, estratocúmul; termodinàmica, culdellàntia, videoconferència, evaporímetre, cercatòfones, seroalbúmina.

.Si els components lèxics del mot compost o prefixat s’uneixen amb un guionet, cal accentuar gràficament cadascun dels components d’acord amb les regles d’accentuació que corresponen a cada element separat.

sud-americà, punxa-sàrries, vint-i-cinquè, estaca-rossí, cara-rodó; dellà-ahir, tal·là-tal·lera, pèl-llarg, Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), més-dient, camí-raler, despús-ahir.

En canvi, no s’accentuen:

 tse-tse, no-jo, vint-i-u, Mont-ras, no-res, trenta-sis, barba-ros.

En aquests casos, uns pocs compostos que porten guionet s’escriuen amb més d’un accent:

ciència-ficció, cotó-en-pèl, despús-demà, el més-enllà ‘allò que espera a l’ànima després de la mort’; manxú-tungús, terrús-terrús, tupí-guaraní.

N.B. Recorda...

.Els mots compostos en termes generals s’escriuen junts, segueixen les normes d’accentuació, porten quan correspongui un sol accent gràfic i aquest recau sobre una de les tres darreres síl·labes.

Ex: terraplè, semitò.

.Si els mots compostos s’escriuen separats per un guionet, cadascuna de les parts del mot s’accentuació seguint les normes d’accentuació.

Ex: cara-rodó, despús-ahir.

.Hi ha alguns mots compostos separats per guionets que porten més d’un accent, és a dir, en cadascuna de les dues parts.

Ex: ciència-ficció, el més-enllà.

[Font: Institut d’Estudis Catalans, Ortografia catalana, Barcelona, 2017]

[Imatge extreta de: Ràdio Ciutat de Valls]

EXERCICIS:

1. Resumeix les principals normes ortogràfiques que regeixen l’accentuació en els mots compostos.

2. Digues si són certes o falses les següents afirmacions sobre els mots compostos.

A) Sempre s’escriuen amb accent.

B) Podem trobar mots compostos separats amb guionet amb accent a les dues parts separades.

C) No tots els mots compostos s’escriuen separats amb guionet.

D) Els mots compostos s’accentuen segons les normes d’accentuació.

E) El mot pèl-roig s’escriu així.

F) Ludicoesportiu és correcte?

3. Subratlla la forma correcta dels següents mots compostos:

Ciencia-ficció / ciència-ficció               cararodó / cara-rodó            camíraler / camí-raler

Físicoquimic / fisicoquímic         vídeoconferencia / videoconferència     terra-plè / terraplè

4. Explica quins dubtes et genera l’accentuació en els mots compostos i per què?

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa.

Aprenem a redactar un text. Adreçat a tothom

Cerc

És una activitat a la qual se li té por, emperò, que si segueixes una sèrie de pautes és senzilla  de realitzar, ara bé, llavors cal que evitis els errors ortogràfics i gramaticals.

1. Realitzar una pluja d’idees sobre què vols escriure:

Anota paraules i qualsevol cosa que et vingui a la ment.

2. Comença a escriure el text en mode esborrany.

És un text on pots posar fletxes, ratlladures, repetir mots…

3. Estructura el text de la següent manera sense anotar aquests ítems al text.

.Introducció

Presenta la història que estàs escrivint.

.Nus

Explica els fets d’allò que narres. Separa els paràgrafs que continguin idees o temes diferents. Posa exemples del que comentes.

.Desenllaç

Clou el text amb un final.

4. Presenta una estructura de paràgrafs

S’han de veure clarament les tres parts destacades d’un text.

5. Empra connectors textuals

En primer lloc, després, per exemple, d’altra banda, tanmateix, finalment…

Ajuden a enllaçar les oracions.

https://llengilitcat.blogspot.com/2011/02/els-connectors-per-estructurar-un-text.html

6. Estructura bé les oracions

Escriu oracions curtes i on es vegi bé l’estructura: subjecte + verb+ complements, recorda que el subjecte i el verb concorden en gènere, nombre i persona. Si redactes oracions llargues possiblement faràs errades de concordança, perquè el subjecte estarà allunyat i ja no sabràs quin és. Evita les ambigüitats, és a dir, oracions que tinguin un doble sentit.

7. Enriqueix el text

No repeteixis paraules, empra sinònims, sinó el text serà pobre de lèxic. Vigila no hi hagi barbarismes.

8. El registre

Empra el registre estàndard, un registre formal.

9. Adequació

Adequa el text a la temàtica i nombre de paraules que se’t demanen.

10. Posa un títol

Tot escrit ha de tenir un títol que resumeixi la idea del que has escrit. Sempre en majúscules i sense subratllar, atès que, les majúscules ja realitzen aquesta funció.

11. Posa el teu nom i cognom

Posa el nom i el cognom a sota de l’escrit, perquè representa que és un article.

12. Forma del text

Alínia les ratlles per la dreta, és a dir, justifica-les.

13. Presentació

Presenta l’escrit de manera pulcra, sense ratlladures, que es pugui llegir amb facilitat. Cal que tinguis present:

.El document que no tingui taques d’oli i similars.

.La lletra ha de ser entenedora i d’un tamany adequat. Si és necessari repeteix el text.

.No ha de contenir ratlladures.

.Ha d’haver marges a les quatre bandes del text: dreta, esquerra, a dalt, a sota.

.Les línies han d’estar justificades per la dreta.

14. Revisió del text

Revisa el text almenys dues vegades. Mira el següent:

.Té un títol que inclou la idea principal del text?

.Es veu clara l’estructura per paràgrafs: introducció, nus i desenllaç?

.Has emprat connectors?

.El text té repeticions de paraules?

.La presentació és pulcra?

.Les oracions eviten els doble sentits?

15. Criteris de correcció d’un text

A) Competència discursiva

Adequació i coherència

B) Correcció lingüística

.Lèxic

.Ortografia

.Morfosintaxi

C) Presentació

N.B. Si realitzes tots aquests passos, el teu text anirà per bon camí. Convé que et familiaritzis amb aquestes pautes.

[Imatge extreta de: 4 webs]

EXERCICIS:

1. Què és un esborrany?

2. Per què hem de justificar el text?

3. Què són els connectors i per què són importants per a un text?

4. Quina és l’estructura d’un text?

5. Esmenta quina estructura és la correcta:

A) Introducció + dos paràgrafs d’idees.

B) Dos paràgrafs d’idees + conclusió.

C) Introducció + dos paràgrafs d’idees + conclusió.

D) Introducció de sis línies + dos paràgrafs de dues línies + conclusió de quatre línies.

6. En què consisteix l’adequació?

7. Quin perill comporta escriure oracions llargues?

8. Què és una ambigüitat? Cerca un exemple i comenta’l.

9. Quins són els principals aspectes que has de tenir en compte a l’hora de redactar un text?

10. Esmenta quines errades realitzes quan escrius un text. Esmenta-les i tipifíca-les segons el punt 15.

11. Aporta un text d’un company de classe i tingues presents els quinze aspectes per a revisar-li.

12. Redacta un text de cent paraules sobre un tema que t’agradi.