Aprenem els verbs (1). El present d'indicatiu. Adreçat a l'Aula d'acollida

 

Cada forma del temps verbal s’acompanya de les formes personals que realitzen la funció de subjecte dins de l’oració. Aquestes formes personals són:

Jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells /elles.

Veiem les formes:

Jo: 1a persona del singular.

Tu: 2a persona del singular.

Ell/a: 3a persona del singular.

Nosaltres: 1a persona del plural.

Vosaltres: 2a persona del plural.

Ells/es: 3a persona del plural.

El present d’indicatiu

És el temps verbal que expressa accions o estats que es donen en el mateix moment en el qual es parla. També poden ser fets habituals, veritats universals o accions futures que queden a prop.

Cantar (model 1a conjugació)

Canto (1a persona del singular)

cantes (2a persona del singular)

canta (3a persona del singular)

cantem (1a persona del plural)

canteu (2a persona del plural)

canten (3a persona del plural)

Perdre (model 2a conjugació)

Perdo (1a persona del singular)

Perds (2a persona del singular)

Perd (3a persona del singular)

Perdem (1a persona del plural)

Perdeu (2a persona del plural)

Perden (3a persona del plural)

Dormir (model 3a conjugació)

Dormo (1a persona del singular)

Dorms (2a persona del singular)

Dorm (3a persona del singular)

Dormim (1a persona del plural)

Dormiu (2a persona del plural)

Dormen (3a persona del plural)

Ara ja tenim el subjecte i exemples de les formes de present d’indicatiu. Cal que unim cada pronom personal (jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/es), amb la forma verbal corresponent per tal que concordi.

Ex:

Jo (1a persona del singular) canto (1a persona del singular) (correcte. Concorda)

Jo (1a persona del singular) cantes (2a persona del singular) (incorrecte. No concorda)

Nosaltres (1a persona del plural) perdem (1a persona del plural) (correcte. Concorda)

Nosaltres (1a persona del plural) perden (3a persona del plural) (incorrecte. No concorda)

Tu (2a persona del singular) dormies (2a persona del singular (correcte, Concorda)

Tu (2a persona del singular) dormia (1a o 3a persona del singular) (incorrecte. No concorda)

[Imatge extreta de: Plumier. Academia online]

EXERCICIS:

1. Quin tipus d’acció expressa el temps present?

2. Quina peculiaritat s’ha de tenir present a l’hora de relacionar correctament la forma personal que fa de subjecte amb la forma verbal?

3. Relaciona cada forma personal amb la corresponent forma verbal.

Forma personal: jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/es.

Forma verbal: ballem, dormen, vomiteu, escriu, pinto, llegeixes.

4. Completa les següents oracions amb les formes verbals que apareixen entre parèntesi.

A) Jo ___________ (pintar) molt bé.

B) Tu ___________ (ballar) de manera sensual.

C) Ella ___________ (llegir) perfectament.

D) Nosaltres ____________ (dormir) d’hora.

E) Vosaltres ________ (estudiar) cada dia.

F) Ells ____________ (perdre) partits molt sovint.

5. Subratlla les formes de present d’aquest llistat.

Cantaré, balles, vaig dormir, escric, patirem, perds, estudiarem, marxarem, va enfadar-se, endreçareu.

6. Redacta quatre oracions amb una forma del present d’indicatiu.

7. Digues si són correctes o no les següents oracions i per què.

A) La mare cuina amb molta habilitat.

B) Vosaltres pintes la paret.

C) El pare marxo aviat pel matí.

D) El gos borda molt fort.

8. Autoavalua’t. Reflexiona sobre com t’han sortit les activitats amb el present d’indicatiu. Quines dificultats t’han sorgit i com les has resoltes.

Conte en valors: "La supèrbia del lleó". Adreçat a tothom

 LA SUPÈRBIA DEL LLEÓ

El lleó es desvetllà i començà a recórrer el seu territori amb el cap ben alt i llençant rugits per a què tots sabessin que havia arribat l’amo i senyor de tot quan s’estenia davant de la seva mirada. Amb aquesta moral victoriosa, s’encaminava a una llacuna per a sadollar la seva set sense por a què ningú pogués desafiar-lo.

En aquestes estava, quan es creuà un escurçó, al qual aturà per a preguntar-li:

-“Digues, qui és el rei de la selva?”

-“Tu, per suposat”, contestà el rèptil allunyant-se de pressa. El següent animal amb el qual topà fou un cocodril, que descansava en una bassa. El felí el despertà d’un sobresalt i l’interrogà:

-“Qui és el rei de la selva?”

-“Per què em preguntes això? Saps de sobres que ets tu”, respongué.

Envalentit com anava, el lleó trobà un elefant i li feu la mateixa pregunta, però aquest, en lloc de complaure’l, l’enroscà amb la seva trompa i el llençà contra un arbre. Més sorprès que adolorit, el lleó li retragué:

-“D’acord, t’entenc, emperò no fa falta que t’empipis tant per no saber la resposta”.

Això succeeix en la vida. Hi ha gent tan superba que es consideren els millors i, quan algú els porta la contrària, pensen que són la resta els que s’equivoquen.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Wordpress]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca al diccionari el significat de les paraules de color lila que desconeguis.

3. Per què creus que el lleó actua així?

4. Va fer bé l’elefant de plantar cara al lleó? Per què?

5. Per què el lleó realitza la mateixa pregunta a cada animal que es troba a la selva?

6. Recull totes les paraules que trobis del camp semàntic selva.

7. Relaciona cada animal que apareix al conte amb el seu crit.

Animals: lleó, cocodril, escurçó.

Crits: bramul, esbufec, xiulet.

8. A què es refereix el títol del conte?

9. Fòrum: quina pretensió té la gent que actua amb supèrbia? Per què?

10. Explica una situació real en què hagis vist que algú ha obrat amb supèrbia.

"El bassalot". Prosa de Salvador Espriu (11). Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 

EL BASSALOT

 

El sol sementer de l’agost multiplicava cada dia la vida que rebullia al bassalot, L’aigua presonera es podria sense treva de cara a la llum, solcada per les granotes, sotjada pels mil ulls cobejosos del jardí assedegat: til·lers en creixença, rosers exhausts, un faune de fang, dàlies i més dàlies. «Si podia abastar la riquesa del bassalot!», mormolava el jardí, amb la gorja seca. «si em fos permès de defugir la luxúria del sol! Com correria a través de la vincapervinca, entre l’ortiga i la menta, abans de colgar-me en la pau de la terra» -es planyia l’aigua, clapotejada sense parar per les granotes. «No hi ha imperi més lliure que el nostre» -escampaven aquestes, sense recordar l’esclavatge de l’aigua sollada. «Ni esposa més fecunda que la meva» -va proclamar el gall estúpid del sol. Uns núvols se l’empassaven de sobte, amb gran fantasia de trons i de llamps. Una gota va esclafar un crani de batraci. «No havia vist mai que aquest fenomen m’ocasionés una baixa. La raça degenera» -va cridar, sorpresa, la reina de les granotes. I ordenava que els súbdits es refugiessin a les pregoneses del llot del reialme. «He quedat, si més no, viuda i tranquil·la. Podré descansar» -exultava l’aigua, ara fosca i immòbil. La pluja va caure tarda i nit, a bots i barrals, però, el sol es va llevar de bona hora. «Aigua nova: fills a engendrar» -es prometia el sol. «Quin tuf, el del bassalot!» -rebutjava el jardí, esdevingut aristocràtic. Les granotes devoraven el cadàver de la germana i resseguien tots els límits del seu regne. «I jo que em pensava que el meu captiveri era finit!» -va plorar la mare presidiària. El faune escoltava la queixa i va riure. «Fins un bassalot és capaç de fer-se il·lusions» -comentava, amb veu molt forta. «De qui pots mofar-te tu, mala còpia?» -preguntava l’ocell. El faune se sentia aleshores humil i s’avergonyia de la burla. L’ocell es va sorprendre que un faune fos tan sensible a la veritat i li va cenyir, per premiar-lo, el front amb dues fulles de llorer.

 

[ESPRIU, Salvador (1984). Petites proses blanques, Lectures Moby Dick, La Gaya Ciència SA, Barcelona]

(Imatge per: Rassola. Bassal de Montargull, Artesa de Segre)

 

 

EXERCICIS:

1. Quina figura retòrica hi ha a: l’aigua presonera?

2. Qui són els protagonistes d’aquest conte? Esmenta’ls.

3. Explica què és un faune. Si cal cerca una imatge a Internet.

4. En aquesta narració d’Espriu hi apareixen diversos noms de plantes. Les sabries trobar? Anomena-les.

5. En El bassalot s’hi mosta una natura idealitzada? Per què?

6. Quins temes són els recurrents d’Espriu en aquest fragment?

7. Cerca al diccionari i explana el significat de quatre paraules que desconeguis de color lila.

8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquesta prosa poètica d’Espriu.

Els numerals. Els cardinals. Adreçat a tothom

Anem a repassar l’escriptura dels números en català. S’anomenen els numerals cardinals. Són els números o xifres que determinen una quantitat de manera exacta. Se situen davant del nom quan quantifiquen.

 

De l’1 al 100.

0	zero	10	deu	20	vint	30	trenta	40	quaranta
1	u	11	onze	21	vint-i-u	31	trenta-u	50	cinquanta
2	dos	12	dotze	22	vint-i-dos	32	trenta-dos	60	seixanta
3	tres	13	tretze	23	vint-i-tres	33	trenta-tres	66	seixanta-sis
4	quatre	14	catorze	24	vint-i-quatre	34	trenta-quatre	70	setanta
5	cinc	15	quinze	25	vint-i-cinc	35	trenta-cinc	80	vuitanta
6	sis	16	setze	26	vint-i-sis	36	trenta-sis	85	vuitanta-cinc
7	set	17	disset	27	vint-i-set	37	trenta-set	90	noranta
8	vuit	18	divuit	28	vint-i-vuit	38	trenta-vuit	99	noranta-nou
9	nou	19	dinou	29	vint-i-nou	39	trenta-nou	100	cent

Els numerals quan indiquen quantitat es diferencien del nom de la xifra. També poden tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.

Cardinal	Per indicar quantitat	Exemples
zero	cap	-No tinc cap llibre. -No he vist cap gat per enlloc.
u	un, una	-He estat el número u a l’examen. -He trobat una llibreta al calaix.
dos	dos, dues	-Les dues germanes són simpàtiques. -Són dos cantants de molta qualitat.

A nivell oral, trobem que la distinció dos i dues, no es realitza en alguns parlars com el valencià, el nord-occidental o l’eivissenc, atès que empren la forma dos tan per al masculí com per al femení. Tanmateix, en l’escriptura ho hem de diferenciar correctament. Ara bé, en un registre col·loquial, no és necessari realitzar aquesta distinció.

 

Ex:

-Són les dues del migdia (correcte).

-Són les dos del migdia (incorrecte).

 

-Les dues portes estan tancades (correcte).

-Les dos portes estan tancades (incorrecte).

-Vosaltres dues heu realitzat els deures (referint-se a noies) (correcte).

-Vosaltres dos heu realitzat els deures (referint-se a noies) (incorrecte).

 

Del 100 al 1.000.

100	cent	500	cinc-cents
102	cent dos	600	sis-cents
184	cent vuitanta-quatre	700	set-cents
200	dos-cents	800	vuit-cents
216	dos-cents setze	900	nou-cents
300	tres-cents	999	nou-cents noranta-nou
400	quatre-cents	1000	mil

 

Del mil endavant.

1025	mil vint-i-cinc
2000	dos mil; dues mil
2830	dos mil vuit-cents trenta; dues mil vuit-centes trenta
1.000.000	un milió
2.000.000.000.000	dos bilions

En català, hem de tenir en compte la següent regla a l’hora d’escriure correctament els numerals:

D-U-C (Desena-Unitat-Centena). La seva aplicació és aquesta:

Entre desena i unitat: escrivim un guionet.

Ex:

43: quaranta-tres (quaranta és desena, i tres és unitat).

99: noranta-nou (noranta és desena, i nou és unitat).

 

Entre unitat i centena: escrivim un guionet.

200: dos-cents (dos és unitat, i cents és centena).

455: quatre-cents cinquanta-cinc (quatre és unitat i cents és centena; cinquanta és desena i cinc és unitat)

 

(Material consultat: CPNL)

 [Imatge extreta de: Mungujakisa Edmond]

 

EXERCICIS:

1. Escriu els següents numerals en lletres.

0:

14:

33:

25:

67:

2. Ídem de l’anterior.

86:

555:

1000:

4782:

5000.000:

10.000.000.000.000:

3. Quina peculiaritat tenen els numerals que van del 21 al 29?

4. Quina característica tenen els numerals que van de l’11 al 16?

5. Quin és l’únic numeral que pot generar confusió en l’oralitat i en l’escriptura?

6. Redacta quatre oracions on n’aparegui almenys un en cadascuna.

7. Pensa i escriu amb números aquests numerals:

vint-i-vuit:

disset:

mil seixanta-sis:

un milió dues-centes vint-i-quatre mil trenta dos:

8. Assenyala la forma correcta de cada numeral.

A) vinticinc, vint i cinc, vint-i-cinc, vinti-cinc.

B) setantados, setanta i dos, setanta-dos, setanta-i-dos.

C) setze, setse, setce, zetse.

D) cero, sero, zero, però.

E) zinc, tinc, cinc, sinc.

9. Explica quina aplicació té la regla DUC en l’escriptura dels numerals, mitjançant un parell d’exemples.

10. Amb els exemples que et donem, desenvolupa la regla DUC i delimita que és la desena, la unitat i la centena segons el cas.

349:

975:

11. Completa les següents oracions escrivint amb lletres el número que hi ha dins del parèntesi, tenint cura del gènere correcte del substantiu.

A) En aquest armari hi caben (2) _____________ jaquetes.

B) A l’estadi hi ha (200) ___________ cadires per a persones especials.

C) Hem adquirit (1) ______________ casa adossada.

D) Fent cua a la benzinera hi havia (22) ___________ persones.

E) Quedem a les (2) _____________ del migdia per anar al restaurant.

12. Corregeix les errades en numerals que vegis en cada oració  en cas que sigui necessari.

A) Hi ha trenta-dos caixes de fusta.

B) L’atleta es va classificar en vint-i-una posició.

C) He agafat dues-cents fulls per imprimir el dossier.

D) M’he trobat amb una manifestació amb tres-cents persones a l’autopista.

E) Hi ha cinc-centes motxilles al portaequipatge de l’avió.

13. Quan hem de fer la flexió en masculí o en femení als numerals? Explana-ho amb un exemple.

14. Autoavalua’t: aporta els dubtes que t’hagin sortit durant el treball de la present fitxa i esmenta com els has resolt.