dilluns, 31 de gener del 2022

Treballem "Laura a la ciutats dels sants" i Miquel Llor. Adreçat als de literatura


Esquema realitzat per l’alumnat de Literatura catalana sobre l’autor Miquel Llor. Clica a sobre de la imatge per ampliar-lo.

 

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]

 

EXERCICIS:

1. Destaca vint fets sobre la vida i obra de l’autor Miquel Llor.

[Imatge extreta de: Escriptors.cat]

2. Investiga si l’autor va escriure una segona part de “Laura a la ciutat dels sants”. Si és així, esmenta’n el seu títol i any d’escriptura. Posteriorment, realitza’n una síntesi.

3. Crea un Booktuber sobre l’obra “Laura a la ciutat dels sants”.

4. Realitza un petit documental sobre la vida i l’obra de Miquel Llor. Seràs dels primeros/es en fer-ho!! A tal d’exemple:

https://www.youtube.com/watch?v=T0fo1Kwl6fs&t=90s

5. Visualitza la versió teatral de “Laura a la ciutat dels sants” i descriu l’actuació dels principals personatges.

https://www.youtube.com/watch?v=Ohhk81LOuwo

divendres, 28 de gener del 2022

Carta per un món una mica millor. Adreçat a tothom

 



Benvolgut Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP),

M’adreço a vós per transmetre que existeixen moltes maneres d’arreglar les coses, sense que la violència o una guerra en prenguin protagonisme. Vivim en un món cada dia una mica pitjor: cada dia hi ha més guerres, més murs elevats que ens divideixen, més violència de qualsevol mena, innombrables agressions sexuals, assassinats, robatoris, pobresa extrema, brutícia arreu per on passes, prostitució, poca consideració per la resta, insignificant consciència per aspectes vinculats al canvi climàtic, evitar els abusos de poder, intentar no augmentar els impostos i viure dels de més avall...

No necessitem ni millors jutges, ni millors policies, ni millors dirigents, sinó ésser millor persones, i oferir-nos a ajudar a la resta, ésser solidaris, com voldríem que ho fossin amb nosaltres, ésser respectuosos en motius de cultura, raça, religió i sexe, perquè no tothom ha nascut i ha de ser igual. Hem de considerar i tenir en compte tot allò que ens envolta i així, entre tots, «perquè la gent té el poder», que cantava la gran Patti Smith, obtindrem un món millor. Perquè hem de deixar el món una mica millor del que nosaltres ens hem trobat.

No oblidis la següent afirmació:

"Quan els de sota ens movem, els de dalt tremolen!".

Depèn de nosaltres!!

Salutacions.

JM.

(Imatge extreta de: Curiositats.cat)


EXERCICIS:

1. Escolta el conte «El senyor Guerra i la senyora Pau» i explica’n el seu contingut.

https://www.youtube.com/watch?v=fokRWTEXJ7k

2. De què tracta el conte «Història d’una bala»?

https://www.youtube.com/watch?v=-a5BtqGRyOM

3. Escull una d’aquestes tres cançons que et proposem i realitza’n un resum.


https://www.youtube.com/watch?v=cHnzee164JM

(Gerard Quintana i Jordi Batiste, «La resposta està en el vent», versió de Bob Dylan)


https://www.youtube.com/watch?v=WH2kmh0Arxw

(Bruce Springsteen, «War», versió de Edwin Starr)


https://www.youtube.com/watch?v=VOgFZfRVaww

(John Lennon & The Plastic Ono Band, «Imagine»)


4. Què faries tu per a resoldre alguns dels problemes que té aquest món?


dijous, 27 de gener del 2022

"L'home que va viure dues vegades", de Gerard Quintana. Adreçat a tothom

 

Gerard Quintana (Girona, 27 de novembre del 1964) arriba a les llibreries amb una nova obra, «L’home que va viure dues vegades» (2021), un títol amb aires de James Bond tot i no tenir res a veure amb la franquícia. És la seva segona novel·la després del seu debut literari amb «Entre el cel i la terra» (2019), tot i que com ja sabem, ja havia escrit cançons per a Sopa de Cabra. Aquesta obra conté moltes cites, tantes, que poden arribar a esgotar el lector. L’obra s’inicia amb dos capítols de molt impacte, sobretot el primer. D’aquí que molts lectors tinguin ja en ment algunes preguntes a fer a l’autor, d’altres, en canvi, tenen paüra a continuar llegint l’obra per a veure què s’esdevindrà.

Com munta en Gerard una novel·la? Primer de tot, redacta una proposta d’estructura, comença a escriure l’obra o fins i tot, en varia l’organització quan desitja. Curiosament, en la seva primera novel·la no va modificar la disposició. L’obra que tractem està protagonitzada per en Salvador, i focalitza en vint-i-un dies de la vida d’aquest personatge. Té una estructura circular, és a dir, comença i finalitza de la mateixa manera. Com glossà Quintana: «El temps és una convenció per a entendre i viure tots plegats. Els records no viuen ordenats dins nostre», d’aquí que li vagi molt bé aquest inici i final.

El principal protagonista, en Salvador, no apareix al principi de la novel·la, però s’explica la seva història a través d’un altre personatge, aìxò ens dona complicitat i pietat sobre l’individu del qual parlem. Quintana cercà l’originalitat en la denominació dels capítols, porten noms de cartes del tarot. Així com també, mitjançant un altre personatge, la Carmeta, també s’hi estableix un vincle, atès que, ella tira les cartes del tarot. Algunes cançons de la seva banda mítica de rock, els Sopa de Cabra, també s’hi relacionen, com per exemple: «Els teus somnis», «El boig de la ciutat», entre d’altres. Segons Quintana: «Vaig fer la meva baralla del tarot».

En Salvador es refugia en els somnis i emperò té esperança: «Jo soc el que somio i el que està despert és l’altre. Al subconscient anem guardant tot allò que ens causa dolor. Allò que sovint excel·leix i vivim amb més intensitat». Ell decideix aprendre a controlar els seus somnis. Llavors, és a través de la figura del campaner que obtenim pistes del destí del nostre protagonista. En algun col·loqui, algun lector li ha preguntat pel personatge principal, és viu, ha mort, somia? «No importa. M’agrada jugar», clogué Quintana. A l’autor li va com l’anell al dit mantenir la flama del misteri ben viva i tenir connectat a qui llegeix l’obra i que es qüestioni les coses.

En el seu debut literari, a «Entre el cel i la terra», hi havia cent referències musicals. Per l’autor, «L’art, la literatura, la música i el cinema són per anar a allò que és més real». Fins i tot, afirmà: “Podríem explicar la nostra vida i la nostra història a través de la música”. La música juga un paper important en la vida de cadascú. Tothom té la seva banda sonora. Així mateix, ho veu Quintana. “Sempre hi ha una cançó que fa que compartim quelcom. M’agrada sempre fer la música protagonista”, que quan parla de música se sent com un peix a dins de l’aquari.

En Gerard també ens glossà els somnis de quan era un infant: “Jo volia ser escriptor. Vaig créixer damunt d’una llibreria, la Geli, a Girona. Que té cent quaranta-dos anys. Hi ha gent que no creu en el destí. Però el destí existeix”. Ho ha aconseguit, ja porta dues novel·les i en vindran més, de ben segur.

L’heroi de la seva novel·la està sotmès a una herència enverinada: “Voler trencar amb l’ordre de la realitat. Jugo amb allò fantàstic des de patrons comuns”. L’avantpassat denuncia una dona per bruixa a causa d’una recompensa real. Joan Malet caçava bruixes al segle XIV? Es pregunta en Gerard. Aquests judicis els podem trobar transcrits ara. Per cert, el proppassat 25 de gener del 2021, al Parlament de Catalunya es va aprovar un manifest en el qual es declarava a les bruixes innocents, víctimes d’una persecució misògina i lliures d’unes acusacions no fonamentades, justament sis-cents anys després. Els noms que apareixen a la creació tenen una dualitat: Salvat, Salvador, Aria, Alba (llum naixent), Bafumet (símbol pagà), Alícia, Dionís, Shiva (rei viatger i protector)... Bo-dolent, la vida-la mort.

En Salvador té moltes coses de l’autor. Quintana basteix el personatge de trets personals que li van a mida: “És com si portés el vestit de miner i m’endinsés a les meves tavernes”. Però en canvi, pel que fa referència a Corbus, Santi, Rata... “He recollit aquest reguitzell de personatges coneguts per elevar-ho al mite”. Dionís rep per exemple els diaris colpidors del pare. Tots els individus que apareixen dins de la novel·la, com aquell que diu, van morir dues vegades: “La bellesa sense una certa imperfecció no existeix”.


En Quintana de jovenet era pusil·lànime, amb problemes de comunicació i també era quec. Llavors, fou a través de la música que va començar a esdevenir normal, que diu ell, gràcies als vinils. Aviat va començar a comprendre les lletres de Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen, compositors pels quals sent admiració. Entengué i veié que tot estava pautat. A partir d’aquí va forjar la manera de fer i de ser. Quintana provà de començar a escriure poemes i cançons.

L’autor també tocà de peus a terra amb el tema de l’èxit, li arribà l’any 1991. Al respecte reflexionà: “No està a les nostres mans. Com diu Maria del Mar Bonet: L’èxit només està en mans del temps, per veure si perdura. Escric per als que encara no han nascut. Han de passar trenta anys per saber si tindrà èxit o no”.

Com a curiositat, en Gerard, no desitjava presentar l’obra a un premi: “No m’hagués presentat a un premi en una situació normal. Feia tot just dos o tres mesos que escrivia, ens van confinar i vaig decidir que començaria amb el personatge de la Maria, que havia de prendre una pensada. Desconcert. Estava tancat escrivint. Va ser el meu refugi durant el confinament. De sobte, vaig rebre un missatge de la Montse Barderi, escriptora, periodista i filòsofa, amb les bases del Ramon Llull motivant-me. Mentre jo cercava informació sobre l’avantpassat del protagonista a “Directorium Inquisitorum”, de Nicolau Eimeric (1316-1399), enemic de Ramon Llull».

Quintana s’ha obert camí dins del món de les lletres catalanes, ha complert el seu somni que li ballava per la ment des de jovenet. Ja el coneixíem com a compositor de cançons esplèndides, tanmateix, si ara el voleu conèixer com a escriptor, en teniu una segona oportunitat.

Josep Maria Corretger Olivart

Gener del 2022

 

[Crèdits fotogràfics: Columna, Arduino Vannucchi, Wikipèdia]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un Booktuber d’un llibre de Gerard Quintana.

2. Llegeix el primer capítol de l’obra “L’home que va viure dues vegades”, i comenta’l.

https://grup62cat.cdnstatics2.com/libros_contenido_extra/47/46824_L_home_que_va_viure_dues_vegades.pdf

3. Fòrum: creus que en músic pot arribar a ser un bon escriptor? Per què? Raona la teva resposta.

 


dilluns, 24 de gener del 2022

Notes a "Visions & Cants" de Joan Maragall. Adreçat als de literatura

Joan Maragall publicà l’obra “Visions i cants” (1900), al tombant del nou segle. Fou una de les seves obres més modernistes, el seu segon llibre de poemes, justament, cinc anys després del recull “Poesies” (1895). En anys posteriors, en vingueren tres llibres més: “Les disperses” (1904), que inclou poemes originals i traduccions de Goethe, “Enllà” (1906), i finalment, “Seqüències” (1911).

Quan veu la llum “Visions i cants” (1900), Maragall no és un poeta reconegut públicament, cosa que sí que succeí en els darrers anys de la seva vida. Amb aquest volum de poemes, Maragall pretén incidir en els afers públics del país, ésser un far qui guiava a la resta.


Les “visions”

En una carta que Maragall va adreçar al músic Felip Pedrell, que podem llegir dins del volum “Obres completes”, II, explanava el sentit que tenia aquest mot dins del llibre. És una primera part formada per cinc poemes que corresponien a “figuras de personajes legendarios tales cuales verlas un poeta de hoy”. Hi ha una clara intenció de revisar amb nous ulls aquests personatges que tracta. Maragall segueix justificant “Visions”, quan glossa: “… dentro de estas “visiones”, de su conjunto, se podría encontrar algo de “las madres” del alma catalana y de su evolución”.

Maragall empra la paraula “visió” com a ‘intel·lecció’, i que a la vegada es contraposa a la visió simple i reveladora. Desitja depurar temes del cançoner tradicional i que havia estat recuperat feia unes dècades pels homes de la Renaixença. És una empresa complicada entendre els poemes si no coneixem la font original. Maragall realitza una relectura dels mites romàntics a través de cinc personatges del passat històric català.

“El mal caçador”: és una llegenda d’origen germànic que s’extengué per tot Europa, sobretot pels Pirineus. Aquesta donava explicació a certs fenòmens meteorològics nocturns, protagonitzats per la boira i el vent, associats a una cavalcada d’un cavaller que persegueix les feres amb els gossos. També existia una versió cristianitzada, encara més popular: on un noble assisteix a missa, mentre el sacerdot aixeca l’hòstia, els gossos escolten passar una llebre, la persegueixen i el noble, que ha abandonat la missa, els segueix. Llavors, com a càstig diví, és arrabassat per un vendaval amb els gossos i condemnat a vagar eternament, a la captura d’un animal impossible.

La llegenda de Joan Garí, popularitzada per Jacint Verdaguer, narra la història d’un eremita de Montserrat que és temptat per Riquilda, filla de Jofre el Pilós i posseïda pel dimoni. Garí la viola i la mata. Com a condemna, el papa l’obliga a caminar de quatre potes i a convertir-se en semibèstia. És capturat pels soldats de Jofre, i el fill petit de Jofre, acabat de néixer, es posa a parlar i en demana el perdó. Al poema de Maragall, l’autor parla del pecat, però no diu quin és.

El poema del comte Arnau parteix d’un personatge de la mitologia popular catalana. El poeta cerca trets característics que representin tots els catalans. El personatge inclou elements del folklore europeu: el del cavaller aparegut que purga els seus pecats vagant eternament, el del mal caçador, o el dels monestirs condemnats per escàndols. A Catalunya aquest personatge apareix en una cançó del segle XVIII, i diversos poetes romàntics en desenvolupen la llegenda: el comte Arnau visita les monges de Sant Joan caminant a través de conductes subterranis; quan mor, és condemnat a vagar eternament per les muntanyes, i s’apareix sovint a la seva dona, desitjant veure les seves filles. Maragall recrea el personatge a través de la versió dels poetes romàntics, però Maragall no explica la història, sinó que la comenta, com a les altres “visions”.

“L’estimada de Don Jaume” és un poema narratiu, una balada, basat en la conquesta de Mallorca, setembre-desembre del 1229. Aparegué per primera vegada a la crònica de Jaume I. Maragall en fa al·lusió.

Serrallonga també és un personatge històric: un bandoler del segle XVII adscrit al bàndol dels nyerros. Al segle XIX, Víctor Balaguer va novel·lar la seva història a partir de les actes del judici que condemnaren en Serrallonga a mort per bandolerisme. Al poema es veu com el bandoler vol especificar els pecats que ha comès, les acusacions falses i si està disposat a penedir-se.

Segons Joan-Lluís Marfany, Maragall vol donar forma a algunes idees fonamentals del catalanisme: resistència a la dominació, pragmatisme i contacte amb la terra. També presenta la imatge modernista de l’intel·lectual com a heroi, un “infatigalbe explorador d’idees noves”. També hi apareix el tema de l’amor.

Maragall podia haver escollit d’altres herois individualistes dins de la mitologia nacional, però opta per aquests. Tots els cinc personatges d’acció estan al mateix nivell.

El pecador, que va a cavall d’una i altra vida, és una constant d’aquests poemes. El pecat que Maragall atribueix al comte Arnau és el mateix que el dels altres protagonistes, a excepció del rei Jaume I, que rep una caracterització positiva d’allò que en els altres és pecat i defecte.

A les “visions”, quatre dels cinc protagonistes són homes que han “profanat” de manera diversa la “llei d’amor”, i que lluiten per la redempció, per deslliurar la seva ànima d’un error amorós. El mal caçador ha pecat contra l’amor diví, ha menyspreat Déu en un moment molt delicat d’una cerimònia religiosa: la consagració, i ha de córrer eternament.

Joan Garí ha caigut en el parany diabòlic i ha seduït Riquilda, i com el comte Arnau, a la tercera part del poema, és redimit per una veu innocent. El comte Arnau sedueix sedueix una abadessa i no se salva, i a través d’un diàleg amb les veus de la terra s’autoafirma, en termes nietzscheans, com a vitalista i com a rebel individualista. Joan Serrallonga ha viscut una amor desordenat i il·lícit, tot i que se’n penedeix en la darrera confessió. Serrallonga no serà executat fins que hagi manifestat que creu en la resurrecció de la carn.

Els quatre personatges que apareixen a les “visions” tenen possibilitats de redempció. Són personatges transgressors, és a dir, que se salten una llei, un precepte, una ordre. Jaume I se’n lliura. Maragall amb aquests poemes posa un repte als seus contemporanis, que estimin a personatges emblemàtics de la història nacional. Esdevindrien temes del cançoner tradicional, caracteritzades per un individualisme i un materialisme. Són personatges que han pecat per amor i cerquen redimir-se.


L’”Intermezzo”

A mode d’interludi, serveix de nexe entre les altres dues parts, “les visions” i “els cants”. Tenen la finalitat d’acompanyar. Aquest segona part de “Visions & cants” se la considera una mena de calaix de sastre, on l’autor col·loca diverses composicions escrites després del seu primer llibre “Poesies” (1895). Una prova n’és l’ordenació cronològica segons la data de composició. Els poemes mostren estats de contemplació, on el poeta aboca emocionalitat interior.

Molts d’aquests poemes foren escrits a propòsit de festivitats religioses que el van impressionar: “Els reis”, “Dimecres de Cendra”, “Lo Diví en el Dijous Sant”, “La nit de la Puríssima”. En canvi, d’altres van ésser escrits després d’haver viscut un fet, com per exemple, un concert, a “La cançó de Sant Ramon”, la mort d’un cunyat a “En la mort d’un jove”, i fins i tot, fenòmens atmosfèrics que el van marcar: “A muntanya”, “Després de la tempestat”. També hi trobem l’encisament per la feminitat: “La Dona hermosa” i a “L’esposa parla”.

Per un altre costat, hi ha poemes que des del punt de vista temàtic mostren proximitat a les altres parts del llibre, d’aquí que es vegi el caràcter unitari del volum. Així doncs, “A la Mare de Déu de Montserrat” hi ha coincidència geogràfica amb “Joan Garí”. Per a Maragall Montserrat és un dels símbols de catalanitat.

D’altres poemes mostren el vitalisme: “En la mort d’un jove”, Dimecres de Cendra”. El poema “En la mort d’un jove” té vincle amb “Cant de novembre”, on un jove esportista traspassat és transfigura en un guerrer.

Molts poemes d’ “Intermezzo” mostren quotidianitat.

Maragall empra models de vers de la poesia popular en molts poemes de “les visions” i “dels cants”. Maragall estableix un vincle entre aquest món i el del més enllà.

 

“Els cants”

Maragall cerca el caràcter misteriós i revelador de la poesia. Pretén fer un programari i un memorial de greuges. S’hi veu la influència de Nietzsche. A “Cant dels joves”, s’hi observa la joventut com a moment de canvi. Presenta els joves com a lluitadors en relació a l’estació de l’any. També hi ha un rebuig del decadentisme. Són crides eufòriques a un joventut que s’ha de formar sobre bases noves.

Pel que fa a “Els tres cants de guerra”, hi ha la intervenció maragalliana en els afers polítics espanyols o el trencament de lligams. Maragall escriu poesia de crítica política. Presenta un dubte compartit amb d’altres intel·lectuals del seu temps, i que condicionarà el catalanisme polític durant el primer terç del segle XX. Els cants de guerra provocats per la darrera guerra colonial presenten “el problema d’Espanya”, des d’un posició estrictament catalana. Ho podem veure a les dues darreres estrofes de “Oda a Espanya”.

“La sardana” i “El cant de la senyera” exhalen el sentit de patriotisme. La dansa característica i la bandera com a símbol material i que representa un lligam amb el passat. “El cant de la senyera” inicialment, fou l’himne de l’Orfeó Català. Esdevingué símbol del catalanisme arran del 1960, fins a convertir-se en un himne nacional alternatiu. Maragall poetitza sobre temes que constitueixen catalanitat com a proposta vitalista, oposats al decadentisme. La doble catalanitat: des del punt de vista regeneracionista i vitalista està contraposada a “les visions”, per allunyar-se de les tensions de la quotidianitat.

[Adaptació de: QUINTANA, Lluís, i Enric Bou, (2011), “Estudi preliminar”, dins “Visions & Cants”, Educaula 62, Barcelona]


.Obra en format digital:

https://ca.wikisource.org/wiki/Visions_%26_Cants


N.B. Per a saber-ne més:

https://lallenguacatalana.files.wordpress.com/2013/06/visions-i-cants-guia-de-lectura1.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0065/95c8068f-c94a-43ad-8ef7-7cbe1bf960b0/maragall_alum.pdf

 

[Imatges extretes de: Wikipèdia i Nacional.cat]

 

EXERCICIS:

1. Explica com s’estructura l’obra “Visions & Cants”.

2. Quins temes apareixen a les “visions”? I a “Intermezzo”? I als “Cants”?

3. Escull un poema de cada part i comenta de què tracta.

4. Per què Maragall a les “visions” toca temes romàntics?

5. Dins “Intermezzo” apareixen poemes amb vincle religiós, per què?

6. Fòrum: Maragall va rebre influències de la vida quotidiana per aplicar-les posteriorment en la seva poesia? Esmenta’n alguns i posa exemples de l’obra “Visions & Cants”.

diumenge, 16 de gener del 2022

Els oficis i les professions. Adreçat a l'Aula d'acollida

 

En aquesta fitxa repassarem algunes de les professions més destacades que existeixen. Ho farem d’una manera molt agradable i per a continuar aprenent!

Observa la següent imatge i intenta recordar-ne alguns.

 

(Imatge extreta de: XTEC)

 

EXERCICIS:

1. Realitza el següent Liveworksheets sobre les professions i autoavalua’t.

https://es.liveworksheets.com/worksheets/ca/Llengua_catalana/Vocabulari/Oficis_i_professions_ep1812820ux

2. Cerca a la sopa de lletres diverses professions.


        [Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

3. Quin és l’ofici amagat??

-Persona que s’encarrega de portar-te el correu a casa:

-Individu que pren decisions importants per al poble:

-Si tens un problema elèctric a casa hauràs d’avisar al:

-Esportista que pilota vehicles en carreres:

-Als estius té molta feina a apagar focs:

-Persona que ajuda en l’aprenentatge de l’alumnat:

-Vetlla perquè en un poble o ciutat tot estigui en ordre i hi hagi civilitat:

4. Visualitza el següent Powerpoint i digues quin element usa cada professió.

https://www.auladecatala.com/oficis-i-professions/

-Pescador:

-Bomber:

-Bibliotecari:

-Pintor:

-Jardiner:

-Policia:

-Cambrer:

-Músic:

5. Visiona el Powerpoint “Què vull ser de gran” per aprendre més vocabulari. Posteriorment, escull cinc professions i anota els objectes que se’ls atribueix.

https://www.auladecatala.com/oficis-i-professions/

6. Per a ampliar o reforçar informació, pots realitzar activitats d’aquest dossier.

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0026/f5db1e50-1cdf-4b97-b2b6-a5c15a62e2ae/Q12-Els_oficis.pdf

7. Fòrum: de què t’agradaria treballar de gran? Per què?



dimarts, 11 de gener del 2022

Vil·la Joana, la darrera casa de Jacint Verdaguer. Adreçat a Batxillerat


Quan el marqués de Comillas va acomiadar a Verdaguer en saber que al llarg dels disset anys de treball sota els seus serveis havia dilapidat gran part de la seva fortuna en favor de persones desafavorides, aquest va haver de buscar-se la vida. A més, l’autor havia patit en primera persona una crisi espiritual i de consciència arran d’un viatge a Terra Santa, això comportà que abandonés la producció literària i s’aboqués a d’altres activitats mal vistes en aquell moment, com ara la pràctica d’exorcismes. Josep Morgades, bisbe de Vic, i Claudio López, segon marqués de Comillas van recomanar a Verdaguer que marxés de Barcelona per fer un bé a la seva salut i per poc temps, mentint-lo. Els seus detractors van aprofitar això per a desprestigiar-lo. Se’l va acusar fins i tot de bogeria, quan el que patia era feblesa mental. Ni tan sols un informe mèdic exhaustiu va poder determinar res més en Jacint, sinó que tenia molta capacitat intel·lectual, grans sentiments i virtuts cristianes. Verdaguer fugí del seu confinament, càstig, a la Gleva i es refugià a casa de la família Duran. El bisbe el va suspendre a divinis i ell va respondre amb un reguitzell d’articles a la premsa, primer amb el títol de “En defensa pròpia” (1895-97) i dos anys després, dins de La Publicidad, sota l’epígraf “Un sacerdot perseguit”, un total de vint-i-sis cartes contundents. El 1897 Verdaguer es traslladà a Madrid i allí establí contacte amb autoritats eclesiàstiques per a cercar una sortida al conflicte que perdurava amb el bisbe Morgades. Verdaguer, aconsellat, feu arribar una carta de disculpa al bisbe, i aquest aixecà la seva suspensió i li retornà les llicències sacerdotals. El bisbe Jaume Català li atorgà una diòcesi a Barcelona justament davant del palau Moja, residència dels marquesos de Comillas i on ja havia residit. Ja afeblit a causa de la tuberculosi, encara va acceptar presidir alguns certàmens literaris, fins que al maig del 1902 fou Ramon Miralles i Vilalta, un constructor i alcalde de Sarrià qui l’acollí. Entre el 1889 i el 1890, Miralles s’havia fet edificar a la serra de Collserola, una segona residència que batejà amb el nom de Quinta Juana, és a dir, Vil·la Joana, en honor de la seva esposa, anomenada Joana Farran. Com que els metges havien recomanat a l’autor l’aire de muntanya per a pal·liar els efectes de la seva avançada malaltia, l’alcalde va pensar que era un lloc còmode per a complaure’l.

Aquella torre l’havien construïda a sobre el solar d’un antic mas, Mas Ferrer, del qual en van aprofitar els murs i carreus. Fou la residència de Jacint Verdaguer en els darrers mesos de vida, fins el 10 de juny del 1902, dia del seu traspàs. Des d’aquell moment es va convertir en un lloc de memòria. Allí Verdaguer s’hi hostatjava, emperò, a pesar dels dimonis que l’assetjaven, no deturava el seu afany literari, continuava treballant la paraula, escrivint, meditant, atenent a creients, als quals els confessava en un petit oratori que hi havia annexat al seu dormitori. En aquella masia va deixar projectada l’obra “Al cel” (1903), d’aparició pòstuma. La seva darrera aparició pública la realitzà el 12 de gener del 1902 a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on va pronunciar un parlament en homenatge a Joaquim Rubió i Ors.


[Bust de Jacint Verdaguer]

Ara, Vil·la Joana és testimoni vivent de les últimes alenades de l’autor de Folgueroles. Ens dona la benvinguda un preciós bust en homenatge realitzat per l’escultor Manuel Fuxà el 1903. Tot seguit arribem a un vestíbul on hi veiem diferents periòdics amb notícies destacades de l’autor, sobretot, el ressò que comportà el seu traspàs i un llibre de condol. En una altra estança, hi trobem destacats fragments essencials dins dels mons de Verdaguer, com van ser Barcelona, Folgueroles, l’Atlàntida, Canigó, Terra Santa, Al cel. Pel camí trobem vitrines amb edicions de bibliòfil d’algunes de les seves obres emblemàtiques, com “Canigó” (1886) o “L’Atlàntida” (1877), fins a arribar a una sala envoltada de quadres que ens condueix fins a l’oratori, senzill, amb alguns objectes personals, com una creu o un llibre i una imatge de Sant Ramon, patró del propietari de la masia. Justament després hi trobem el seu dormitori amb un quadre en honor a la Mare de Déu encimbellat. La casa també mostra la Barcelona literària. La casa-museu es va rehabilitar el 2017 per a mostrar espais ocults.

[Imatge de Sant Ramon]


                                   [Habitació de Jacint Verdaguer]                               



[Exemplars de bibliòfil de "Canigó" i "L'Atlàntida"]

Es pot comprovar l’abast que va tenir la seva obra arreu del món i la seva empremta en la societat del seu temps, allò que li va tocar viure i amb el qual va haver de batallar, la seva imatge sobre la societat barcelonina, els universos creatius que va crear, els diàlegs dins d’aquell temps ple de convulsions, així com també el vincle que va establir tant amb els que tenien possessions com amb els que no en tenien cap. Així com també la imatge que va projectar, convertint-se en un tòtem de la literatura catalana, i que anava més enllà d’aquest país tan petit que és el nostre. Va ésser un símbol del poble i per al poble, on es veu la mirada de l’intel·lectual projectada en la paraula, i com a persona crítica davant d’uns fets que l’envoltaven. Verdaguer inspirant-se en Émile Zola, que va escriure una carta al president de la República Félix Faure, on desafiava al tribunal que havia jutjat el major Esterhazy d’haver-lo exonerat sabent que era culpable en l’afer Dreyfuss, Verdaguer fa exactament el mateix escrivint uns articles en la premsa i recollint-los posteriorment a l’obra “En defensa pròpia”, perquè tothom sabés de què se l’acusava i per a explicar els fets com van succeir. Els habitants de Catalunya van estimar a Verdaguer fins als seus dies finals, una altra mostra en fou el multitudinari seguici fúnebre, per si algú encara en tenia dubtes, Verdaguer, el poeta del poble, continuava essent i recordat, si més no, mai oblidat.


[Masia Vil·la Joana]

Al llarg del temps, Vil·la Joana va viure diferents esdeveniments destacats: el 1907 va ésser el lloc on es va acollir el primer aplec de sardanes de Catalunya. El 12 de març del 1921 més de dues-centes persones van assistir a la inauguració d’un esdeveniment que seria pioner al sud d’Europa: la creació de les escoles municipals Vil·la Joana que atenien alumnat invident, sord i amb discapacitat intel·lectual. In situ, s’havien condicionat aules i tallers per acollir setanta alumnes d’entre cinc i quinze anys. Aquesta escola d’educació especial va durant més de cinc dècades. Però allí també s’hi va instal·lar durant algun temps el Laboratori d’Estudis i Investigacions promogut per l’Ajuntament de Barcelona, que a més, era un referent d’àmbit internacional. El 1973 l’Ajuntament de Barcelona va decidir construir un nou edifici per a l’escola en una finca a pocs metres de Vil·la Joana. A partir del 1963, algunes estances de Vil·la Joana es van transformar en el primer museu dedicat al poeta, tot fou gràcies a l’impuls i força de la gent que tant l’estimava, i que a la vegada havia fet possible la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Foren unes iniciatives que tingueren el seu origen en una exposició dedicada a Verdaguer el 1903 al parc de la Ciutadella. A pesar de tot, el sentiment verdaguerià va arrelar en la societat i una prova és Vil·la Joana, rodejada d’un paisatge idíl·lic, on el podem seguir recordant.

[Placa commemorativa a la façana de la masia]


Josep Maria Corretger Olivart

Gener del 2022

 

Bibliografia:

-SÁNCHEZ-JUAN, Sebastià (2002), “Vida tràgica de Jacint Verdaguer”, Editorial Planeta, Barcelona.

-Museu d’Història de Barcelona (2018), “Vil·la Joana”, Barcelona.

[Fotografies: Josep Maria Corretger]

 

 EXERCICIS:

1. Explica una visita a l’entorn d’un autor/a.

2. Fòrum: et va agradar? Per què la vas trobar interessant? Penses que estan de moda les rutes literàries? Per què ho creus així?

 

 

divendres, 7 de gener del 2022

El diccionari. Tipus de diccionaris. Les noves tecnologies. Adreçat a tothom

Els diccionaris són eines de consulta per a resoldre els dubtes que generen les paraules als lectors/es.

És la lexicografia la branca dins de la lingüística que s’encarrega del lèxic i de l’elaboració dels diccionaris.

En les primeres pàgines dels diccionaris hi trobem diferents instruccions sobre com hem d’emprar-los. És fonamental consultar-les.

L’entrada d’una paraula en un diccionari proporciona abundant informació, apareix de manera ordenada i a més, està representada per diferents tipus de lletra: negreta, rodona, cursiva. Hi podem trobar la definició del mot, les diferents accepcions (significats del mot), però també hi apareix la categoria gramatical, exemples, abreviatures referents a l’ús de les paraules, entre d’altres.

rubor

1 m. o f. [LC] Vermellor que apareix a les galtes, a la cara, per un sentiment de vergonya, de confusió o de modèstia.

2 m. o f. [MD] Vermellor de la pell deguda a una inflamació.

[Diec2]

Quan cerquem un mot al diccionari, hem de tenir present que els verbs sempre hi apareixeran en infinitiu, i els substantius i els adjectius, en masculí o femení singular. També observarem que les paraules es troben endreçades alfabèticament i organitzades de la següent manera:

.Si hi ha dues paraules que comencen per la mateixa lletra, cal mirar la segona; si la segona lletra també coincideix, cal fixar-se en la tercera, i així successivament.

.La Ç s’ordena com si fos una C.

.La L·L s’ordena com si fos una LL.

.El guionet no es té present per a ordenar un mot de manera alfabètica.

.Quan dues paraules únicament es diferencien per l’accent gràfic, la paraula que no porta accent va primer.


TIPUS DE DICCIONARIS

Tot dependrà de la consulta que volem fer, per escollir un diccionari o bé un altre. Veiem els principals diccionaris que existeixen:

.Diccionari monolingüe o de la llengua:

Presenta l’ordenació alfabètica dels mots d’una llengua amb les corresponents definicions. N’hi ha de bàsics, i d’altres més extensos, emperò, sempre basats amb el diccionari normatiu redactat per l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

.Diccionari bilingüe, trilingüe o multilingüe:

Aporta l’equivalència dels mots en una altra llengua.

.Diccionari etimològic:

Documenta l’origen i l’evolució dels mots.

.Diccionari ideològic:

Endreça els mots per àrees de significat.

.Diccionari visual:

Mostra les paraules acompanyades d’il·lustracions d’una manera molt didàctica.

.Diccionari invers:

Recull els mots ordenats alfabèticament a partir de les terminacions.

Ex: cotse (estoc).

.Diccionari de sinònims:

Permet trobar les paraules amb un significat equivalent.

Aquest diccionari també inclou els antònims: mot amb significat contrari al que cerquem.

.Diccionari de frases fetes, locucions, refranys:

Inclou el repertori de refranys i locucions amb equivalència a una altra llengua.

.Diccionari ortogràfic i de pronúncia:

Resol els dubtes sobre escriptura i pronúncia d’una paraula, així com també de la seva partició sil·làbica.

.Diccionari enciclopèdic:

Abasta informació sobre tots els àmbits: humanístic, científic, esportiu, cultura, etc.

.Diccionari temàtic o especialitzat:

Inclou el lèxic propi d’un determinat saber: mitologia, sociologia, hoquei, música, gentilicis, termes literaris, trànsit, policial, de rima, de les llengües d’Europa, entre d’altres.

.Diccionari de dificultats:

Aplega els mots que presenten una dificultat d’ús o els emprats de manera errònia.

.Diccionari del català popular i d’argot:

Aporta el llenguatge col·loquial i els anomenats termes “tabú”.

.Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques:

Recull termes i modismes de la llengua llatina que romanen en la llengua catalana.

.Diccionari de barbarismes:

Enclou les paraules i expressions que no són correctes en català actual.


EL DICCIONARI I LES NOVES TECNOLOGIES

En els darrers anys, en el mercat hi podíem trobar diccionaris en suport CD-ROM, que finalment, han anat desapareixent, o dins de la xarxa telemàtica. Et presentem algunes adreces de diccionaris que pots consultar en línia:

.DIEC:

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

https://dlc.iec.cat/

.Gran diccionari de la llengua catalana:

Diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana.

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027821

.Cercaterm:

Consultes terminològiques en línia. No és ben bé un diccionari, sinó una base de dades terminològica que conté tant neologismes, mots nous, com les respostes a consultes terminològiques.

https://www.termcat.cat/ca/cercaterm

.Diccionari català-castellà i castellà-català en línia, entre d’altres diccionaris de castellà a una altra llengua.

https://www.diccionarios.com/

https://www.diccionaris.cat/

.Diccionari català-valencià-balear:

Diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català.

https://dcvb.iec.cat/

.Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany:

Aporta el significat de la paraula i la seva equivalència en d’altres llengües.

http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

.Diccionari Glosbe:

Inclou totes les llengües en un sol lloc, fins i tot, el llatí i el grec.

https://ca.glosbe.com/la/ca


N.B. Més pistes sobre els diccionaris a:

http://www.recursosperiodisticos.com/diccionaris-catala-recull/

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Ara Balears)

 

EXERCICIS:

1. Escull cinc diccionaris tractats en aquesta fitxa i esmenta una pàgina web o bé un diccionari en format paper que exemplifiqui cadascun dels escollits.

2. Esmenta quin tipus de diccionari hauràs d’emprar si...

.Cercar una paraula equivalent a la teva llengua:

.Conèixer l’origen d’una paraula:

.Saber com s’escriu aquella paraula en castellà:

.Trobar la paraula equivalent catalana en alemany:

.Buscar la paraula amb una il·lustració que ajudi a entendre el seu significat:

3. Aporta sinònims del mot:

Esclarir:

4. Ordena els següents mots alfabèticament:

Col·lidir, collarí, collita, col·locat, colltorçar, coliflor, cola.

5. Si et donem la paraula pintàvem què hauràs de cercar al diccionari per a trobar-la i per què?

6. Esmenta en quin diccionari trobaràs els mots següents:

Dominguero:

Facta non verba:

Catàfora:

7. Fòrum: cerques assíduament al diccionari? Quin diccionari empres més i per què? És útil utilitzar un diccionari? Per què?

 



 

 

 

 

 

 

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;