dijous, 27 de gener de 2022

"L'home que va viure dues vegades", de Gerard Quintana. Adreçat a tothom

 

Gerard Quintana (Girona, 27 de novembre del 1964) arriba a les llibreries amb una nova obra, «L’home que va viure dues vegades» (2021), un títol amb aires de James Bond tot i no tenir res a veure amb la franquícia. És la seva segona novel·la després del seu debut literari amb «Entre el cel i la terra» (2019), tot i que com ja sabem, ja havia escrit cançons per a Sopa de Cabra. Aquesta obra conté moltes cites, tantes, que poden arribar a esgotar el lector. L’obra s’inicia amb dos capítols de molt impacte, sobretot el primer. D’aquí que molts lectors tinguin ja en ment algunes preguntes a fer a l’autor, d’altres, en canvi, tenen paüra a continuar llegint l’obra per a veure què s’esdevindrà.

Com munta en Gerard una novel·la? Primer de tot, redacta una proposta d’estructura, comença a escriure l’obra o fins i tot, en varia l’organització quan desitja. Curiosament, en la seva primera novel·la no va modificar la disposició. L’obra que tractem està protagonitzada per en Salvador, i focalitza en vint-i-un dies de la vida d’aquest personatge. Té una estructura circular, és a dir, comença i finalitza de la mateixa manera. Com glossà Quintana: «El temps és una convenció per a entendre i viure tots plegats. Els records no viuen ordenats dins nostre», d’aquí que li vagi molt bé aquest inici i final.

El principal protagonista, en Salvador, no apareix al principi de la novel·la, però s’explica la seva història a través d’un altre personatge, aìxò ens dona complicitat i pietat sobre l’individu del qual parlem. Quintana cercà l’originalitat en la denominació dels capítols, porten noms de cartes del tarot. Així com també, mitjançant un altre personatge, la Carmeta, també s’hi estableix un vincle, atès que, ella tira les cartes del tarot. Algunes cançons de la seva banda mítica de rock, els Sopa de Cabra, també s’hi relacionen, com per exemple: «Els teus somnis», «El boig de la ciutat», entre d’altres. Segons Quintana: «Vaig fer la meva baralla del tarot».

En Salvador es refugia en els somnis i emperò té esperança: «Jo soc el que somio i el que està despert és l’altre. Al subconscient anem guardant tot allò que ens causa dolor. Allò que sovint excel·leix i vivim amb més intensitat». Ell decideix aprendre a controlar els seus somnis. Llavors, és a través de la figura del campaner que obtenim pistes del destí del nostre protagonista. En algun col·loqui, algun lector li ha preguntat pel personatge principal, és viu, ha mort, somia? «No importa. M’agrada jugar», clogué Quintana. A l’autor li va com l’anell al dit mantenir la flama del misteri ben viva i tenir connectat a qui llegeix l’obra i que es qüestioni les coses.

En el seu debut literari, a «Entre el cel i la terra», hi havia cent referències musicals. Per l’autor, «L’art, la literatura, la música i el cinema són per anar a allò que és més real». Fins i tot, afirmà: “Podríem explicar la nostra vida i la nostra història a través de la música”. La música juga un paper important en la vida de cadascú. Tothom té la seva banda sonora. Així mateix, ho veu Quintana. “Sempre hi ha una cançó que fa que compartim quelcom. M’agrada sempre fer la música protagonista”, que quan parla de música se sent com un peix a dins de l’aquari.

En Gerard també ens glossà els somnis de quan era un infant: “Jo volia ser escriptor. Vaig créixer damunt d’una llibreria, la Geli, a Girona. Que té cent quaranta-dos anys. Hi ha gent que no creu en el destí. Però el destí existeix”. Ho ha aconseguit, ja porta dues novel·les i en vindran més, de ben segur.

L’heroi de la seva novel·la està sotmès a una herència enverinada: “Voler trencar amb l’ordre de la realitat. Jugo amb allò fantàstic des de patrons comuns”. L’avantpassat denuncia una dona per bruixa a causa d’una recompensa real. Joan Malet caçava bruixes al segle XIV? Es pregunta en Gerard. Aquests judicis els podem trobar transcrits ara. Per cert, el proppassat 25 de gener del 2021, al Parlament de Catalunya es va aprovar un manifest en el qual es declarava a les bruixes innocents, víctimes d’una persecució misògina i lliures d’unes acusacions no fonamentades, justament sis-cents anys després. Els noms que apareixen a la creació tenen una dualitat: Salvat, Salvador, Aria, Alba (llum naixent), Bafumet (símbol pagà), Alícia, Dionís, Shiva (rei viatger i protector)... Bo-dolent, la vida-la mort.

En Salvador té moltes coses de l’autor. Quintana basteix el personatge de trets personals que li van a mida: “És com si portés el vestit de miner i m’endinsés a les meves tavernes”. Però en canvi, pel que fa referència a Corbus, Santi, Rata... “He recollit aquest reguitzell de personatges coneguts per elevar-ho al mite”. Dionís rep per exemple els diaris colpidors del pare. Tots els individus que apareixen dins de la novel·la, com aquell que diu, van morir dues vegades: “La bellesa sense una certa imperfecció no existeix”.


En Quintana de jovenet era pusil·lànime, amb problemes de comunicació i també era quec. Llavors, fou a través de la música que va començar a esdevenir normal, que diu ell, gràcies als vinils. Aviat va començar a comprendre les lletres de Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen, compositors pels quals sent admiració. Entengué i veié que tot estava pautat. A partir d’aquí va forjar la manera de fer i de ser. Quintana provà de començar a escriure poemes i cançons.

L’autor també tocà de peus a terra amb el tema de l’èxit, li arribà l’any 1991. Al respecte reflexionà: “No està a les nostres mans. Com diu Maria del Mar Bonet: L’èxit només està en mans del temps, per veure si perdura. Escric per als que encara no han nascut. Han de passar trenta anys per saber si tindrà èxit o no”.

Com a curiositat, en Gerard, no desitjava presentar l’obra a un premi: “No m’hagués presentat a un premi en una situació normal. Feia tot just dos o tres mesos que escrivia, ens van confinar i vaig decidir que començaria amb el personatge de la Maria, que havia de prendre una pensada. Desconcert. Estava tancat escrivint. Va ser el meu refugi durant el confinament. De sobte, vaig rebre un missatge de la Montse Barderi, escriptora, periodista i filòsofa, amb les bases del Ramon Llull motivant-me. Mentre jo cercava informació sobre l’avantpassat del protagonista a “Directorium Inquisitorum”, de Nicolau Eimeric (1316-1399), enemic de Ramon Llull».

Quintana s’ha obert camí dins del món de les lletres catalanes, ha complert el seu somni que li ballava per la ment des de jovenet. Ja el coneixíem com a compositor de cançons esplèndides, tanmateix, si ara el voleu conèixer com a escriptor, en teniu una segona oportunitat.

Josep Maria Corretger Olivart

Gener del 2022

 

[Crèdits fotogràfics: Columna, Arduino Vannucchi, Wikipèdia]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un Booktuber d’un llibre de Gerard Quintana.

2. Llegeix el primer capítol de l’obra “L’home que va viure dues vegades”, i comenta’l.

https://grup62cat.cdnstatics2.com/libros_contenido_extra/47/46824_L_home_que_va_viure_dues_vegades.pdf

3. Fòrum: creus que en músic pot arribar a ser un bon escriptor? Per què? Raona la teva resposta.

 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;