Gerard Quintana (Girona, 27 de novembre del 1964) arriba a les
llibreries amb una nova obra, «L’home que va viure dues vegades» (2021), un
títol amb aires de James Bond tot i no tenir res a veure amb la franquícia. És
la seva segona novel·la després del seu debut literari amb «Entre el cel i la
terra» (2019), tot i que com ja sabem, ja havia escrit cançons per a Sopa de
Cabra. Aquesta obra conté moltes cites, tantes, que poden arribar a esgotar el
lector. L’obra s’inicia amb dos capítols de molt impacte, sobretot el primer.
D’aquí que molts lectors tinguin ja en ment algunes preguntes a fer a l’autor,
d’altres, en canvi, tenen paüra a continuar llegint l’obra per a veure què s’esdevindrà.
Com munta en Gerard una novel·la? Primer de tot, redacta una proposta
d’estructura, comença a escriure l’obra o fins i tot, en varia l’organització
quan desitja. Curiosament, en la seva primera novel·la no va modificar la
disposició. L’obra que tractem està protagonitzada per en Salvador, i focalitza
en vint-i-un dies de la vida d’aquest personatge. Té una estructura circular,
és a dir, comença i finalitza de la mateixa manera. Com glossà Quintana: «El
temps és una convenció per a entendre i viure tots plegats. Els records no
viuen ordenats dins nostre», d’aquí que li vagi molt bé aquest inici i final.
El
principal protagonista, en Salvador, no apareix al principi de la novel·la,
però s’explica la seva història a través d’un altre personatge, aìxò ens dona
complicitat i pietat sobre l’individu del qual parlem. Quintana cercà
l’originalitat en la denominació dels capítols, porten noms de cartes del
tarot. Així com també, mitjançant un altre personatge, la Carmeta, també s’hi
estableix un vincle, atès que, ella tira les cartes del tarot. Algunes cançons
de la seva banda mítica de rock, els Sopa de Cabra, també s’hi relacionen, com
per exemple: «Els teus somnis», «El boig de la ciutat», entre d’altres. Segons
Quintana: «Vaig fer la meva baralla del tarot».
En Salvador es refugia en els somnis i emperò té esperança: «Jo soc el
que somio i el que està despert és l’altre. Al subconscient anem guardant tot
allò que ens causa dolor. Allò que sovint excel·leix i vivim amb més
intensitat». Ell decideix aprendre a controlar els seus somnis. Llavors, és a
través de la figura del campaner que obtenim pistes del destí del nostre
protagonista. En algun col·loqui, algun lector li ha preguntat pel personatge
principal, és viu, ha mort, somia? «No importa. M’agrada jugar», clogué
Quintana. A l’autor li va com l’anell al dit mantenir la flama del misteri ben
viva i tenir connectat a qui llegeix l’obra i que es qüestioni les coses.
En el seu debut literari, a «Entre el cel i la terra», hi havia cent
referències musicals. Per l’autor, «L’art, la literatura, la música i el cinema
són per anar a allò que és més real». Fins i tot, afirmà: “Podríem explicar la
nostra vida i la nostra història a través de la música”. La música juga un
paper important en la vida de cadascú. Tothom té la seva banda sonora. Així
mateix, ho veu Quintana. “Sempre hi ha una cançó que fa que compartim quelcom.
M’agrada sempre fer la música protagonista”, que quan parla de música se sent
com un peix a dins de l’aquari.
En Gerard també ens glossà els somnis de quan era un infant: “Jo volia
ser escriptor. Vaig créixer damunt d’una llibreria, la Geli, a Girona. Que té
cent quaranta-dos anys. Hi ha gent que no creu en el destí. Però el destí
existeix”. Ho ha aconseguit, ja porta dues novel·les i en vindran més, de ben
segur.
L’heroi de la seva novel·la està sotmès a una herència enverinada:
“Voler trencar amb l’ordre de la realitat. Jugo amb allò fantàstic des de
patrons comuns”. L’avantpassat denuncia una dona per bruixa a causa d’una
recompensa real. Joan Malet caçava bruixes al segle XIV? Es pregunta en Gerard.
Aquests judicis els podem trobar transcrits ara. Per cert, el proppassat 25 de
gener del 2021, al Parlament de Catalunya es va aprovar un manifest en el qual
es declarava a les bruixes innocents, víctimes d’una persecució misògina i
lliures d’unes acusacions no fonamentades, justament sis-cents anys després.
Els noms que apareixen a la creació tenen una dualitat: Salvat, Salvador, Aria,
Alba (llum naixent), Bafumet (símbol pagà), Alícia, Dionís, Shiva (rei viatger
i protector)... Bo-dolent, la vida-la mort.
En Salvador té moltes coses de l’autor. Quintana basteix el personatge
de trets personals que li van a mida: “És com si portés el vestit de miner i
m’endinsés a les meves tavernes”. Però en canvi, pel que fa referència a
Corbus, Santi, Rata... “He recollit aquest reguitzell de personatges coneguts
per elevar-ho al mite”. Dionís rep per exemple els diaris colpidors del pare.
Tots els individus que apareixen dins de la novel·la, com aquell que diu, van morir
dues vegades: “La bellesa sense una certa imperfecció no existeix”.
En Quintana de jovenet era pusil·lànime, amb problemes de comunicació i
també era quec. Llavors, fou a través de la música que va començar a esdevenir
normal, que diu ell, gràcies als vinils. Aviat va començar a comprendre les
lletres de Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen, compositors pels quals sent
admiració. Entengué i veié que tot estava pautat. A partir d’aquí va forjar la
manera de fer i de ser. Quintana provà de començar a escriure poemes i cançons.
L’autor
també tocà de peus a terra amb el tema de l’èxit, li arribà l’any 1991. Al
respecte reflexionà: “No està a les nostres mans. Com diu Maria del Mar Bonet:
L’èxit només està en mans del temps, per veure si perdura. Escric per als que
encara no han nascut. Han de passar trenta anys per saber si tindrà èxit o no”.
Com a curiositat, en Gerard, no desitjava presentar l’obra a un premi:
“No m’hagués presentat a un premi en una situació normal. Feia tot just dos o
tres mesos que escrivia, ens van confinar i vaig decidir que començaria amb el
personatge de la Maria, que havia de prendre una pensada. Desconcert. Estava tancat
escrivint. Va ser el meu refugi durant el confinament. De sobte, vaig rebre un
missatge de la Montse Barderi, escriptora, periodista i filòsofa, amb les bases
del Ramon Llull motivant-me. Mentre jo cercava informació sobre l’avantpassat
del protagonista a “Directorium Inquisitorum”, de Nicolau Eimeric (1316-1399),
enemic de Ramon Llull».
Quintana s’ha obert camí dins del món de les lletres catalanes, ha complert el seu somni que li ballava per la ment des de jovenet. Ja el coneixíem com a compositor de cançons esplèndides, tanmateix, si ara el voleu conèixer com a escriptor, en teniu una segona oportunitat.
Josep Maria Corretger Olivart
Gener del 2022
[Crèdits
fotogràfics: Columna, Arduino Vannucchi, Wikipèdia]
EXERCICIS:
1. Realitza un Booktuber d’un llibre de
Gerard Quintana.
2. Llegeix el primer capítol de l’obra “L’home
que va viure dues vegades”, i comenta’l.
3. Fòrum: creus que en músic pot arribar a
ser un bon escriptor? Per què? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada