El conill màgic. Fitxa creativa. Adreçat a l'alumnat d'ESO.

       EL CONILL MÀGIC

En un lloc estrany vivia un mono DJ, un esquirol llest i un ocell que li agradava llegir. Aquell lloc es deia el món de la fantasia ..........

 

Hi havia una vegada en un món normal i corrent un home que era un mag i aquella nit havia de fer una presentació màgica. L’home no era molt bonic i al conill no li agradava gens. El conill es va escapar i es va amagar en un arbre, però aquell arbre no era un arbre normal, era una entrada a un món de fantasia.

El matí següent es va despertar i no estava en un món de fantasia.

-Però d’on ve aquest conill? -va dir un mono DJ.

-Ve d’un país que es diu El Món -va dir alegrament un esquirol llest. 

-Vaig a dalt a despertar-lo -va xiuxiuejar un ocell que li agradava llegir.

El conill va despertar i va dir:

-On estic??!!

-Estàs en el món de la fantasia !!!!!! -va cridar el mono DJ.

El conill estava molt confós i va cridar: 

-PUC PARLAR!!!!!!!!!!!!!!!!!  

-És clar que pots parlar, crec que aquest està boig o què? -va dir el mono.

-No és que en el món els animals no parlen -va dir l’ esquirol.

-Ah, bé això és una bajanada!

En aquell món hi havia coses molt estranyes com ara arbres de caramels i fang de xocolata. 

-Què rar! -va exclamar el conill.

Al conill li agradava aquell lloc perquè no havia de fer una presentació cada dia.

El mag es va assabentar 5 minuts abans de la presentació que el conill no hi estava i el mag no sabia que la càmara estava posada i va cridar. 

-A ON ESTÀ EL CONILL!!!!!!!!

  El conill va anar al bosc de la meravella i va veure moltes coses maques, com el terra que era de boles de xocolata i va sortir molt brut.

Va arribar l’hora d’anar a casa, però el conill no volia anar-hi.

 Finalment, el conill va arribar a casa i va saltar dins el barret i va començar la presentació. Va anar molt bé, després tocava a d’altres mags i els que no tenien conills, un que tenia un mono, un altre venia amb un esquirol, i l’últim un ocell.

El conill, el mono, l’ocell i l’esquirol van ser amics per sempre.

(Conte escrit per Sara Pérez McCarthy, de 1r d'ESO C) 

(Imatge extreta de: sheilaoliva1.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

1. Ara et toca a tu. Crea el teu conte de temàtica lliure.

2. Fòrum: pots opinar dels contes que l'alumnat d'ESO desitgi enganxar. Quin et fascina més i per què?

 

Les famílies lingüístiques. L'origen de les llengües. Adreçat a l'ESO.

Saps quantes llengües parlem al món? Més de cinc mil. El català ocupa la posició número 88 dins de la classificació mundial de les llengües més parlades, amb més de sis milions de parlants.

La diversitat lingüística:

L’origen de la diversitat lingüística parteix del mite de la Torre de Babel, emperò, és de caire mitològic: els habitants d’aquesta ciutat va desafiar a Déu en que construirien una torre tan alta que fins i tot arribarien al cel, llavors Déu els va castigar en no entendre’s i provocar aquesta diversitat lingüística que tenim avui. Ho trobem en aquest fragment del Gènesi:

 Gènesi 11,1-9

La torre de Babel 11 1 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Després van dir: --Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. 5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.» 8 Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides

Els lingüistes han agrupat les llengües en disset famílies lingüístiques:

Indoeuropea, Uralo-iukaghir, Caucàsica, Txuktxi-kantxatka, Altaica, Dravídica, Àustrica, Sinotibetana, Nigerocongolesa, Afroasiàtica, Nilosahariana, Khoisan, Indopacífica, Ameríndia, Esquimo-aleuta, Na-denel, Australiana.

L’indoeuropeu prové d’una llengua que es parlava en una regió propera a la plana europea, a les costes del mar Bàltic, la vall del Danubi, Ucraïna, cap al 3000-2000 aC. Per tant, gran part de les llengües d’Europa, menys el basc, l’hongarès i el finès, del sud-oest aisàtic i de l’Índia estan vinculades i deriven d’una única llengua.

La família lingüística indoeuropea està formada pels subgrups següents:

Indoirànic, antòlic, grec, albanès, bàltic, eslau, germànic i cèltic.

(Material adaptat i ampliat per Josep Maria Corretger; de DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 1r d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: vikipèdia.org. La torre de Babel, de Pieter Brueghel el Vell)

EXERCICIS:

1. Cerca quatre llengües que es parlin als següents continents:

Amèrica:

Àsia:

Europa:

Àfrica:

2.  Busca llengües que pertanyin a les famílies següents:

Indoeuropea:

3. Cerca a Internet informació d'una llengua desconeguda i realitza un petit escrit sobre ella de cinc a vuit línies. Recorda, cal que resumeixis i no facis cap còpia i enganxa.

El diccionari (2). Tipus de diccionaris. Parts d'un diccionari. Adreçat a tothom.

D’entre els diferents tipus de diccionaris podem trobar els següents:

1.      Diccionari general:

És el diccionari conegut com a diccionari de la llengua. Aquest diccionari endreça per ordre alfabètic els mots i llavors n’inclou la seva definició amb algun exemple. La seva finalitat és normativa, és a dir, facilitar la bona escriptura dels mots.

 Ex:

Llibreta

1 1 f. [LC] [ECO] Conjunt de fulls de paper disposats com els d’un llibre, que serveix per a escriure-hi.
1 2 [ECO] llibreta d’anelles Llibreta proveïda de dues anelles o més per a subjectar els fulls.
1 3 [ECO] llibreta d’espiral Llibreta en què els fulls estan subjectats per un costat amb un filferro helicoïdal.
2 f. [IN] llibreta d’adreces Conjunt d’adreces electròniques que un usuari desa generalment en un programa de correu electrònic.

http://dlc.iec.cat/

2.      Diccionari bilingüe o multilingüe:

Aquest diccionari tradueix els mots d’una llengua a una altra o més d’una. Són els típics diccionaris: català-castellà i castellà-català; català-anglès i anglès-català.

 Ex:

llangardaix 1 substantiu masculí (rèptil) lagarto. 2 substantiu masculí (peix) dragón.

http://www.diccionaris.cat/

3.      Diccionari enciclopèdic:

Inclou les definicions de cada mot, però també inclou informació sobre altres disciplines, com per exemple, història, literatura, art, ciència, música, teatre, cinema...), també inclou informació sobre personatges, països, entre d’altres. Acostuma a acompanyar-se amb dibuixos, fotografies, esquemes, gràfics, mapes, o d’altres tipus d’il·lustracions.

Ex: 

Bruce Springsteen (Long Branch, Nova Jersey, 1949). Cantant de rock d’origen nord-americà que destaca per tenir un dels millors directes del món. És conegut per cançons com “Hungry heart”, “Born to run”, “Born in the USA” o l’oscaritzada “Streets of Philadelphia”.

http://www.enciclopedia.cat/

4.      Diccionari de sinònims i d’antònims:

Aquest diccionari recull els mots que tenen un significat similar i llavors n’apleguen els sinònims i antònims a dins de cada entrada. El diccionari de sinònims i d’antònims és molt útil quan escrivim i no repetir mots.

Ex:

Sinònim de ‘explicar’: interpretar, comentar, glossar, explanar.

Antònim de ‘nit’: ‘dia’.

http://www.diccionaris.cat/

5.      Diccionari de barbarismes:

Cerquem un mot incorrecte i al costat trobem la seva escriptura  normativa en català.

Tocino--porc


http://www.cece.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf

6.      Diccionaris electrònics:

Alguns d’aquests diccionaris podem trobar-los en llapis de memòria, CD-ROM, entre d’altres, però en termes generals els podem trobar a la mateixa xarxa. Tenen l’avantatge que ens resoldran els dubtes en qüestió de segons, evitant moure’s, desplaçar-se pocs metres i passar pàgines. Dins d’aquesta tipologia de diccionaris podem trobar:

-DIDAC. Diccionari de català:

http://www.dicdidac.cat/

-Gran diccionari de la llengua catalana:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0027821

-Diccionari de l’IEC:

http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de la llengua catalana multilingüe:

http://www.multilingue.cat/

-Diccionari de verbs:

http://www.verbscatalans.com/

-Diccionari de sinònims:

http://www.diccionaris.cat/

-L’Optimot:

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

.PARTS D’UN UN ARTICLE DE DICCIONARI

Quan cerquem una paraula al diccionari, trobem tota la informació sobre aquella paraula, i s’anomena article. Dins de cada article podem trobar les parts següents:

1.      Entrada o encapçalament:

És el mot que cerquem. S’escriu en negreta i està endreçat per ordre alfabètic.

2.      Accepcions:

Són els diversos significats que té una paraula i s’inclouen dins de l’article. Acostumen a estar numerades en negreta. Les subaccepcions també es numeren en cursiva. Dins de les subaccepcions s’inclouen les frases fetes, les locucions, els refranys, entre d’altres.

3.      L’etimologia:

Ens indica d’on prové la paraula i si es coneix, també aporta la datació més antiga de la paraula.

4.      Els exemples:

Van de la mà de les diverses accepcions d’un mots. Sempre els trobarem escrits en lletra cursiva.

5.      Informació morfològica:

Ens indica la seva categoria gramatical, gènere, nombre, tipus de verb. Aquesta informació ens ve donada mitjançant abreviatures. De vegades, s’aporta informació ortogràfica, de pronunciació o indicadors d’altres temàtiques.

 

(Material adaptat i ampliat per Josep Maria Corretger; de DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 1r d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Captures de pantalla: d'alguns diccionaris apareguts a la fitxa)

!!EXERCICIS:

1.      Esmenta en quin diccionari podem trobar els següents mots:

.Origen de la paraula cadira:

.Sinònim de ‘cotxe’:

.Informació sobre Jaume Cabré:

.Significat de la paraula ‘estotjar’:

.L’escriptura del mot ‘cadira’ en altres llengües:

.El mot ‘tocino’ escrit correctament en català:

2.      Aporta dos diccionaris interessants que no hagin aparegut en aquesta fitxa i esmenta per què.

3.      Fòrum: quins són els diccionaris que empres més i per què? Ets més dels telemàtics o prefereixes els de paper? Raona la teva resposta.


4.    Escriu el nom de dos diccionaris que siguin etimològics en llengua catalana.

5.      En aquest exercici s’aporten tres fotografies. Escull-ne una i esmenta en quin tipus de diccionari les podem trobar i justifica el perquè. Clica a sobre de la imatge i podràs ampliar les fotografies.

El diccionari (1). La definició. Com cercar les paraules. Adreçat a tot l'alumnat.

EL DICCIONARI (1)

.Què és definir?

Quan cerquem un mot en un diccionari, hi trobarem un significat precís, així com també d’altres significats possibles o en d’altres diccionaris també s’hi aporten sinònims i antònims del mot que ens interessa. Els mots que cerquem, noms, adjectius, sempre els trobarem endreçats segons l’alfabet, per això és bàsic saber-se’l, i en singular i els verbs sempre apareixeran en infinitiu.

Si apreneu a indagar els mots per ordre alfabètic ho trobareu tot!

.El diccionari:

Hem de tenir ben present que un diccionari compila en termes generals tots els mots d’una llengua, ja siguin de la disciplina que sigui: esports, ciències, art, política…

Sovint, podem trobar diccionaris que inclouen d’altres tipus d’informacions: etimologia, ortografia, sintaxi, morfologia, pronúncia o fins i tot, equivalències en d’altres llengües.

Recorda:

-Els substantius i els adjectius es troben en masculí i femení singular.

Ex:

Si cerquem ‘cotxes’, trobarem ‘cotxe’.

Si cerquem ‘taules’, trobarem ‘taula’.

-Els verbs s’han de cercar sempre en infinitiu.

Ex:

Si cerquem ‘cantes’, trobarem ‘cantar’.

Si cerquem ‘haguéssim’, trobarem ‘haver’.

N.B. Hi ha diccionaris exclusius de verbs on es poden resoldre tots els dubtes que tinguem d’escriptura: SS, -AVA, i d’accentuació:

http://www.verbscatalans.com/

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

-Les locucions i frases fetes, quan contenen noms, cal cercar-les a l’entrada del primer substantiu. En cas de dubte, sempre escollir la paraula més important, la que conté el significat indispensable de la frase feta o locució i que mai pot suprimir-se.

Ex:

-És un gat vell.

(La trobarem cercant ‘gat’)

-És més vell que Matusalem.

(La trobarem cercant ‘vell’)

Si la locució o frase feta no porta cap substantiu, l’haurem de cercar pel verb.

-Els adverbis que acaben en –MENT, els trobarem exactament escrits:

Ex:

Cerquem ‘rapidament’ i trobarem ‘ràpidament’.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 1r ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: directe.cat)

!!EXERCICIS:

1.      Esmenta la paraula que trobaries al diccionari per cercar:

avis, noies, petita, llibreta, cotxàs, alfabèticament, ràpides, cançó, poguessin, balles.

2.      Cerca la paraula que hauries de trobar per tal de donar amb l’expressió:

-N’hi ha per a llogar-hi cadires.

-Pixar-se de riure.

-Ser un gat de frares.

-Alt com un Sant Pau.

3.      Saps cercar en un diccionari? anomena a mode de recordatori els tres punts indispensables.

4.      Fòrum: utilitzes el diccionari en paper o ets més de diccionari digital? Quin penses què és més efectiu? Quins tipus de diccionaris tens a casa?

5.      Proposa i crea un exercici per a treballar amb els diccionaris, però no el resolguis, que ja ho farà algun altre/a company/a teu/va.